El Ball de Cavallets Moros i Cristians

El Ball de Cavallets Moros i Cristians de Tàrrega

Abans de parlar pròpiament de ball, cal fer referència als antics cavallets de la ciutat, i als desapareguts Balls de Moros i Cristians de Tàrrega.

ELS BALLS DE CAVALLETS

Els cavallets, cavalls, cavallins o cotonines són una figura del bestiari popular que forma part del seguici popular de les festes majors i altres celebracions tradicionals del país. Es tracta d’un entremès format per un conjunt de figures animades en què la totalitat o part dels balladors figuren anar dalt d’un cavall mentre executen el seu ball. Es creu que deriven d’antigues representacions de caràcter ramader, malgrat que actualment, solen representar la lluita entre moros i cristians. Aquestes lluites entre els dos bàndols es representen als balls de Turcs i Cavallets de Berga, Torredembarra i Reus, i als balls desapareguts de Cervera i Barcelona. Es tracta d’un ball on apareixen quatre cavallers cristians a cavall i quatre turcs a peu que simulen una batalla en la qual els primers resulten sempre vencedors.

Els Balls de Cavallets són típics de Pollença, Betlem i Alcúdia, a les Illes Balears, i de Gandia al País Valencià, entre altres. A Catalunya destaquen els Cavallets Cotoners de Barcelona (1424), els Cavallets d’Olot (1601), els Turcs i Cavallets de Berga (1628), els Cavallets de Solsona (1692) i el Ball de Cavallets de Sant Feliu de Pallerols (1701). També trobem cavallets a Manresa, Bellpuig i Lleida, entre altres poblacions catalanes.

pagina-14

Els dos cavallets desapareguts de Tàrrega. Foto: Gumersindo Pascual

Els cavallets desapareguts de Tàrrega

La primera referència als Cavallets de Tàrrega és de 1946, quan la Agrupación Carmelita de Danzas, entitat de la qual formava part el Ball de Bastonets de Tàrrega, va proposar-se la compra de nou cavallets i la creació d’un ball propi per amenitzar les Festes del Carme.
Els Cavallets de Tàrrega naixien inspirats en els de Solsona, Berga o Olot, i en paraules de Gumersindo Pascual: “…de poder lograrse todo esto, podrá decirse entonces que el Ball de Bastonets de Tàrrega será de lo más completos de Cataluña y por tanto de España”. La manca de pressupost va fer que no es compressin fins al 1950 i, dels nou que tenien projectats, només se’n van poder adquirir dos.

El Sr. Pascual afegeix: “Se han adquirido dos caballitos folklóricos y confeccionado sus respectivos trajes a los caballistas con capa, casco y lanza, lo que ha constituido el éxito del año, siendo el asombro de la gente menuda y la admiración de todo Tárrega en general. Por tal motivo pués formamos un grupo de 16 elementos de banda, 2 caballistas y 12 danzantes en un total de 30, cosa no lograda jamás en la historia de nuestra Agrupación ni en parte alguna”. A més a més afegeix: “Los dos ejemplares de que disponemos, son los primeros de 8 en color y 1 blanco que hay que adquirir, para formar un grupo correcto con su jefe, ya que efectuan una danza de gran espectación. La indumentaria que se les ha dotado, es de caballista moro, en atención que nuestra danza (bastonets) es de origen moruno y de ellos la heredamos, siendo su uniforme muy parecido a los de la Caballería Mora de la Guardia de escolta de nuestro Jefe de Estado, Generalísimo Franco, con capa, casco y lanza”.
Els cavallets apareixen fotografiats el 1959 i, a partir d’aquesta data, ja no se’n té cap altra notícia.

morosicristianslleida_75

El Ball de Moros i Cristians de Lleida de l’any 1945

ELS BALLS DE MOROS I CRISTIANS

A Catalunya hi ha hagut representacions ben diverses de Moros i Cristians que simbolitzen, més que un episodi concret, un conflicte politicoreligiós genèric a Europa durant l’Edat Mitjana i sobretot al Renaixement. Aquest conflicte es manifestà en molts episodis particulars, alguns dels quals foren presos com a arguments d’aquests balls, però no sempre, ni molt menys de manera genèrica. D’una manera més concreta, els Balls de Moros i Cristians són un tipus de balls parlats.

A Catalunya, aquestes representacions prenen la forma de balls com el Ball de Galeres de l’any 1769 a Os de Balaguer, entremès que feia referència a la batalla de Lepant.
Durant els anys 1756 i 1787, es representà en quatre ocasions a Bellpuig  el “Ball de Buda”, en referència a la conquesta de Budapest per part dels austríacs, el 1686, ciutat que estava en mans dels turcs.1 Aquests dos balls s’inclouen dins de les representacions de Moros i Cristians en genèric, així com també els balls de Turcs i Cavallets, dels quals ja s’ha parlat.

Actualment, l’únic ball que es representa és el de Lleida, recuperat el 2010, i que no s’ha de confondre amb les desfilades de Moros i Cristians de la mateixa ciutat, fetes a imatge de les que es fan al País Valencià. El ball també s’havia representat a Vilafranca del Penedès, l’Arboç, Pontons, Sant Martí Sarroca, Pacs, Moja, Valls, Reus, la Selva del Camp, Mont-roig del Camp, l’Espluga de Francolí, Bràfim i Tortosa.

11215124_647024642097718_3309571705844529827_n

El Ball de Moros i Cristians de Tàrrega

A Tàrrega, el primer Ball de Moros i Cristians és representat durant la processó de les Santes Espines de 1773, i es troba publicat al llibre Les Santes Espines de Tàrrega: “…al devant les creus; devant les banderes, i al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians i dos balls de cristians i moros”. El Diario de Barcelona, en la seva crònica del 22 de maig de 1856, torna a documentar el ball descrivint l’acompanyament de la processó, format pels balls “…de Pastorets, Bastons, Mojiganga, Moros y Cristians que llevaba además una sección de unos 25 caballos ricamente enjaezados, y por fin el de Valencianos practicando frecuentemente sus acostumbradas torres y columnas de hombres de tres, cuatro ó cinco de elevación. Todas estas diferentes secciones de  bailes recorrian constantemente las calles durante los dias de fiestas: […] Por la noche del último dia, dieron por su órden una variada función que duró sobre 5 horas, en un tablado elevado de la plaza Mayor, disparándose por los Moros y Cristians un bien nutrido y perfectamente ejecutado castillo de fuegos artificiales”.

La representació del Ball de Moros i Cristians de 1860 de la ciutat va ser més vigent que mai, atès que aquell any es va acabar la Guerra d’Àfrica que va enfrontar Espanya i el Marroc. Vencedors els primers, a tot el país es van fer grans celebracions, i a Tàrrega, Mariano de Feijóo va organitzar el vistós espectacle de “Moros i Cristians”, prenent com actors els mateixos targarins. La representació tenia com argument les lluites que van enfrontar els turcs i els cristians d’Occident. L’espectacle era vistós, amb un gran entarimat a la Plaça Major amb dos trons damunt seu, l’un davant de l’altre. Un era ocupat pel Gran Visir, rodejat del seu seguici, i l’altre pel Gran Duc de Lorena, rodejat de prínceps i capitans. En un pla inferior hi havia els soldats dels dos bàndols en actitud de lluita. Els dos cabdills s’anaven reptant amb parlaments versats, mentre els seus soldats evolucionaven i cantaven cobles al·lusives a la festa al ritme d’una xaranga. Després, cadascun dels components recitava un verset davant del seu cabdill. A continuació, es cantaven algunes cançonetes musicades:

Començaven els Moros: “Ya sale la luna; moros, viva Alá!”
Cristians: “El cielo protege a la cristiandad.”
Moros: “Cristianos, ¡soys nuestros!”
Cristians: “Eso se verá.”
Moros: “¡Sucumbiréis al cabo!”
Cristians: “¡No, que hemos de ganar!”

Tot seguit, es representava la lluita amb evolucions rítmiques i música de txaranga, sempre amb la victòria dels cristians. Aquesta és la darrera notícia del ball a la ciutat.

cavallets2014

La nova recreació del Ball de Cavallets Moros i Cristians de Tàrrega 

L’Associació Guixanet va presentar, durant la Festa Major de Maig de 2013, la recuperació del Ball de Moros i Cristians de Tàrrega de l’any 1773, amb vuit cavallets: quatre al bàndol cristià i quatre al bàndol moro. D’aquesta manera es recupera un antic ball i s’acaba el projecte dels cavallets de mitjan segle passat. A més a més, es va crear un ball parlat nou amb la col·laboració de Ton Farran, a partir de la melodia recollida per Gumersindo Pascual, que tenia la intenció de fer un primer i nou ball de cavallets a mitjan segle passat, i que no va acabar realitzant. Gumersindo va anotar la melodia del ball inspirant-se en el Ball de Cavallets de Solsona, tal i com havia fet amb una altra partitura, la del Ball de Bastons Sona Bigotet. La música d’aquest Ball de Cavallets solsoní, a la vegada neix inspirada en els Cavallets d’Olot. L’actual melodia targarina parteix d’aquest origen, però està totalment arranjada per Albert Solé. Entre ball i ball, els dansaires van narrant la llegenda de la Mare de Déu de l’Alba, i de com els cristians van acabar guanyant als moros durant la batalla. El ball es presentà durant la Nit del Tararot de 2013.

La llegenda conta que l’emperador Carlemany havia d’emprendre una batalla contra els àrabs establerts a Tàrrega vora la Serra de Sant Eloi, amb un exèrcit inferior en nombre. Durant la nit, Carlemany demanà ajuda a la Mare de Déu i aquesta se li aparegué de matinada, animant-lo a mantenir la fe i a lluitar. L’Emperador va prometre que aixecaria una església en el seu honor si guanyava la batalla. Així va ser com Carlemany, a trenc d’alba, va lluitar amb valentia gràcies a la Mare de Déu i va acomplir la seva promesa. Anys més tard s’aixecava l’església romànico-gòtica de l’Assumpció de Maria. Els targarins, any rere any, donaren major importància a la tradició, i així és com va néixer la devoció i el copatronatge de la Mare de Déu de l’Alba. En el seu honor, l’església es va rebatejar amb el nom de Santa Maria de l’Alba.

El vestuari dels Cristians està format per embetades, pantalons grisos, camisa blanca, armilla blava amb una creu al darrere, casc, espasa i llança amb bandera blava on hi figura l’escut de Tàrrega i una creu. Els cavallets porten faldons blaus i grisos, i s’anomenen: Llampec, Galop, Brama i Trempat. El vestuari dels Moros està format per embetades, pantalons daurats, samarreta negra, jaqueta negra amb un brodat daurat, turbant amb mocador daurat, simitarra, i llança amb bandera groga on hi figura l’escut de Tàrrega i una mitja lluna. Els cavallets porten faldons negres i daurats, i s’anomenen: Saó, Safrà, Ànima i Alarí.

A part de representar el ball parlat, també realitzen un segon ball no parlat pensat per a cercaviles, anomenat Galop dels Cavallets de Tàrrega, amb una coreografia creada pels mateixos dansaires amb una música composada per Albert Fitó. L’acompanyament musical dels dos balls va a càrrec dels Grallers de la Barra de l’Associació Guixanet, formació de gralles que inclou també, saxo, trombó, acordió, bombo i plats.

A més a més, els cavallets realitzen un tercer ball durant la Nit del Tararot. Es tracta d’una coreografia composada pels mateixos dansaires que ballen al ritme de la peça tradicional catalana, el Ball de Sant Ferriol, versionada per la Coixinera. En aquest ball predomina el factor espectacular i visual, i no tant el coreogràfic, ja que els cavallets acaben dansant sota una “carretilla” de foc. A la Nit del Tararot de 2014, van fer la primera representació d’aquest tercer ball, a la Plaça Major, envoltats d’un nombrós públic.

11068271_646978295435686_8586792705445536752_n

Versets del Ball de Cavallets Moros i Cristians de Tàrrega, compostos per Sara Bailac:

Moros

Fins aquesta fèrtil terra
vam venir del sud enllà
on només l’àrab es xerra,
la llengua de l’Alcorà.

Som gent de pau, som gent bona,
som a “Targa” des d’antic,
però ara a Sant Eloi ressona
el cridar de l’enemic.

Cristians

Ja no es parla de res més
arreu del gran Califat:
Carlemany s’ha compromès
a conquerir la ciutat.

Esperarem a mansalva
fins a l’hora de la sort
i de la Verge de l’Alba
demanarem el suport.

Moros

Moltes hores de contesa
han passat mentre lluitàvem
defensant amb fortalesa
les grans terres que habitàvem.

A trenc d’alba la batalla
ha tocat la seva fi
just quan la Verge davalla
hem hagut tots de fugir.

Cristians

Les cames ens han fet figa
passada la mitjanit
però ens ha passat la fatiga
en veure el sol al zenit.

Després de la gran victòria
una església hem alçat
per guardar en la memòria
la Verge que ens ha ajudat.

Música del Ball de Cavallets Moros i Cristians de Tàrrega:

Música del Galop dels Cavallets de Tàrrega:

Vídeos i fotos del Ball de Cavallets Moros i Cristians de Tàrrega:

 

11088353_647024825431033_8779328620925380888_n181402_10151427771023862_1423280965_n263036_10200510773625256_1460696756_nimg_4148panof

logo-cavallets11017555_358514791019208_8079185457252288982_n