Cacauero i la Rubinada

El 3 d’octubre de 2015 a la Plaça Comediants de Tàrrega, l’Associació Guixanet organitzà un espectacle infantil amb una cercavila pel casc històric de la ciutat, on els més petits van superar diverses proves amb els Gegants Tararots i el “Cacauero”, on destacà la Cova de la Rubinada. L’acte va transcórrer per la Pl. Comediants, C/les Piques, C/ Migdia, C/ Estudi, Pl. la Palla, C/Estudi, Pl. Comediants, C/ Lluís Folquet, Arxiu i finalitzà a la Pl. Sant Antoni amb una xocolatada gratuïta. L’animació musical va anar a càrrec dels Grallers de la Barra de Guixanet.

riuades-foto-JCBalasch

Una de les plaques situada al primer pis d’una casa, indicant l’alçada que va assolir l’aigua el 1874

Una festa basada en fets ben reals

El 22 de setembre de 1874, en Pau Farré i Majoral “Cacauero”, veí de Tàrrega, va salvar 45 persones (segons l’historiador Segarra i Malla) de morir ofegades durant la rubinada de Santa Tecla que va inundar mig casc antic. Aquesta no era la primera rubinada que es coneixia del riu d’Ondara, d’altres ja havien causat estralls els anys 1345, 1644, 1783 i 1842, i les que seguiren el 1876, 1892 i 1906, però la de l’any 1874 seria la més mortífera que mai hauria conegut la població.

L’aigua baixava riu avall amb una força inusitada d’uns 29 km/h, emportant-se tot el que es trobava al seu pas, un pont i 14 molins. Però la gran catàstrofe encara havia d’arribar, i ho feu en forma de tromba d’aigua sense control, empenyent arbres, construccions, persones i animals, convertint la fèrtil plana de l’Ondara en un lloc erm ple de llots, pedres i soques mortes, destruint el ric i antic sistema de reg i negant tota l’horta. L’aigua sobrepassà la muralla i s’escolà carrers amunt, inundant les places i els carrerons estrets que es trobaven sota el carrer Major. Fins i tot, l’aigua va arribar a la mateixa Plaça de Sant Antoni. L’antic call jueu, ja inundat el 1345 i destruïda la sinagoga, tornava sofrir els estralls de les inclemències meteorològiques. Nombroses plaques, situades al segon pis de les cases que baixen perpendicularment al riu, testimonien encara avui el nivell que assolí la riuada, una autèntica catàstrofe local, que va emportar-se 250 cases, part de la via fèrria i quatre fàbriques.

“No hi ha Urgell sense flagell”, resa la dita popular i, en aquest cas, el refrany fou altre cop cert. Bona part de la comarca sofrí també la força de l’aigua, de la mateixa manera que algunes comarques de Tarragona i Lleida, desbordant-se els rius Corb, Gaià o Francolí. Però va ser a l’Urgell on la força de l’aigua va ser més mortífera i calamitosa, emportant-se 564 cases i 293 persones. I a Tàrrega, la tempesta es va acarnissar de la pitjor manera, deixant per sempre en la memòria col·lectiva, la rubinada de la destrucció, la rubinada de Santa Tecla.

Tal i com va fer l’historiador local Segarra i Malla, és de justícia recordar avui aquests grans personatges populars targarins com el “Cacauero”, retre’ls l’homenatge que es mereixen, perquè són un exemple per a tots nosaltres i per a les futures generacions.

Afegim una nota de premsa de la Nova Tàrrega de 03/09/1949, que també ens parla del Cacauero i la seva heroicitat: “…Pablo Farrés Mayoral, conocido por el «Cacauero». Estampa tarregense por sí mismo […]. En todo caso de necesidad o calamidad pública allí estaba el «Cacauero». El solo con su decisión y arrojo salvó la vida de más de veinte personas en la lóbrega noche del 23 de septiembre de 1874 , según nos describe el venerable don José Salvador Burló en su reseña monográfica de la famosa «Robina de Santa Tecla».”

I acabem amb una notícia excepcional del mateix dia, publicada a la Nova Tàrrega del 29/10/1949: “Un jornalero anónimo que habitaba una tanto despreocupado, solíaa decir: «A mi, quan sia mort, una robina se me’n porti». Habiendo fallecido, citaba en su casa de cuerpo presente la noche del 22 al de septiembre de 1874. Todos sabemos lo que fue la «Robina de Santa Tecla». No dejó rastro ni de la casa ni del cadáver, que, como tantos otros, debe descansar en el cementerio de Anglesola.”

Fonts

SEGARRA I MALLA, Josep Maria: Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions III (segles XVIII-XX), pàg. 193-198. Ajuntament de Tàrrega, 2005.

PETIT I MIRET, Montserrat: Carrers i Places de la Tàrrega Medieval fins avui /1982/.Quaderns de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, 1986.

DIVERSOS AUTORS. La Rubinada de Santa Tecla a Tàrrega (23 de setembre de 1874). URTX, 2013.

Vídeos i fotos del Cacauero i la Rubinada:

12144916_10206507564705202_5557927439750546380_n DSC00766 DSC00765 IMG-20151003-WA0018 IMG-20151003-WA0014 IMG-20151003-WA0012 IMG-20151003-WA0010 IMG-20151003-WA0009 IMG-20151003-WA0008 IMG-20151003-WA0007 12140747_714648502001998_2763894549567362672_n 12140558_10206346697244621_1187312361268841133_n 12119188_10206346709484927_5136388704274620006_n 12115656_714704425329739_1460134238016531308_n 12108121_10206346695404575_1564712176894653071_n 12088185_10153205656568697_3824127247537424098_n 12072831_714648455335336_2141897595715589830_n 12072638_10206346699284672_8873084704658342631_n 12143162_10206507561465121_8439484330032691000_n 12140783_10206507558625050_6648600789753723761_n 12079146_10206507565145213_320492958785187231_n 12144916_10206507564705202_5557927439750546380_n 12140797_10206507559745078_7535981453038991694_n 12112478_10206507565265216_2677690898958690587_n 12107927_10206507563745178_2313836246858667199_n 12106766_10206507561345118_8713466239676995355_n 12096407_10206507561585124_6926619154940910965_n 12096092_10206507563905182_7964245223642922156_n 12088142_10206507560745103_1508558762329647528_n 12036734_10206507556424995_4048716035363202146_n 11220131_10206507559705077_7265807241350037020_n