LES SANTES ESPINES DE TÀRREGA

La devoció a les Santes Espines. L’origen de la festa

El 15 de maig de 1551, al Llibre d’Albarans de la ciutat, es troba la primera notícia de la devoció que els targarins sentien per les Santes Espines de la corona de Crist, amb la processó que es va fer en honor a les relíquies.^{1 i 2} Cal destacar que en aquest document ja es parla de festa, i hi apareix el detall del pagament de 32 sous a uns músics o joglars forans: “Per pagar los jutglars sonaren lo dia de la festa de les Santes Spines qui ere a 15 del present mes de maig, 32 sous. Per pagar la despesa als dits juglars los dies sonaren a les Spines, 8 sous.” Per tant, podem fixar aquesta data com l’origen de la Festa Major de Maig de Tàrrega, malgrat que probablement ja s’hagués celebrat amb anterioritat i aquest any agafés certa notorietat. De tota manera, i tal i com passava en moltes altres poblacions catalanes, la festa major se celebrava cada 15 d’agost, festa de l’Assumpció de Nostra Senyora d’Agost, fins que, el 1686, es canvia de data per la del 13 de maig, dia dedicat a la veneració de les Santes Espines.

La tradició popular explica que les Santes Espines van ser dutes a Tàrrega per un àngel, un dia que els fidels estaven congregats a l’església parroquial de Santa Maria. Aquests van veure entrar un pelegrí que, tot apropant-se a l’altar major, va deixar damunt l’altar les dues espines de la corona de Crist. Desaparegut de sobte el pelegrí, els fidels conegueren que sota els seus hàbits s’amagava un àngel. Aquesta llegenda és originària del s. XVIII i comuna en altres poblacions, així doncs, posterior a 1551, i per tant, la mateixa església no l’ha considerada mai com a acte miraculós.

Des d’un punt de vista històric, les relíquies haurien arribat a Tàrrega en altres circumstàncies. Una part de la corona de Jesucrist es va dur a Constantinoble l’any 326, ciutat on l’havien venerat fins el 1239, quan l’emperador Balduí II es va fer obsequi al rei Lluís IX de França, després de pagar-li un deute que havia contret amb els venecians.² El 1248, la corona es va consagrar a la capella de Sainte Chapelle de París i, des d’allí, se n’haurien escampat bocins per tota la cristiandat. La corona constaria d’entre 72 a 128 espines, segons les fonts històriques, i en diferents moments de l’Edat Mitjana i segles posteriors, haurien arribat a diferents esglésies catalanes on haurien estat conservades amb gran devoció, com és el cas de Tàrrega i Santpedor.

Les Santes Espines que es conserven a la Parròquia targarina mesuren 6 i 8 centímetres i, tal i com diu la cobla popular: “Santes Espines de Tàrrega, l’una curta i l’altra llarga”.² De les Santes Espines també es diu que d’una en va brollar sang un Dijous Sant.³

Des de ben antic, les Santes Espines de Tàrrega es treien en processó a la primavera per demanar pluja, quan els camps eixuts de l’Urgell més ho necessitaven. L’abril de 1433, un grup de peregrins ja van anar amb “…llums enceses e peus descalçats a la sglesia de madona santa Maria del castell del Mor” amb aquest objectiu.² Al voltant d’aquesta processó s’hi anaven congregant vilatans atrets per la capacitat que se li suposava d’atraure la pluja en temps de sequera. Segurament va ser el 1551 quan, després d’una llarga sequera, es van invocar per primer cop les Santes Espines, o almenys, la primera notícia coneguda.

Unes relíquies com aquestes havien d’estar ben custodiades, i així va ser com, el 1554, s’acabà el reliquiari d’argent que les havia de guardar, obra de Damià Ferrando de Cervera. El 1564, es va fer el tabernacle.¹ El 1560, els fadrins de la vila van fundar la confraria de les Santes Espines, òrgan creat per la Parròquia encarregat de promoure’n la devoció. Inicialment, la confraria estigué reservada només als fadrins forans residents a la vila. Posteriorment, van poder ingressar-hi la resta de targarins.¹

El 1575, el bisbe de Vic, bisbat del qual havia format part la ciutat, va assistir a la festa celebrada en honor de les Santes Espines. D’ençà d’aquestes dates, la devoció local anava creixent cada any, així com la participació de vilatans d’altres pobles de la comarca i voltants. Durant el segle XVI, la festa encara no tenia data fixada i oscil·lava entre els mesos de maig i juny. El 13 de maig de 1612, les relíquies van ser traslladades a la nova capella de la parroquial, un acte presidit pel bisbe de Solsona Lluís Sans. El mateix bisbe va prohibir el costum de banyar-les davant de la creu de Cervera, el moment culminant de les processons que s’havien celebrat fins aleshores, per evitar-ne la seva degradació i la del tabernacle. Aquesta norma es va desobeir uns anys més tard.¹

La processó de les Santes Espines començava a la Plaça Major i seguia pel Carrer Major, Plaça de Sant Antoni, Carrer de Sant Agustí, la Muralla, carrers de la Font, de l’Estudi, d’Agoders i arribava a la creu gòtica del camí de Cervera, a la Plaça del Carme. De tornada, baixava pel Carrer del Carme fins a la Parròquia.¹  Als peus de la creu gòtica, a l’entorn d’un altar improvisat damunt d’un cadafal, tenia lloc una cerimònia en la qual les relíquies es submergien dins l’aigua, per demanar pluja. Per la seva part, el públic no amagava els crits sorollosos demanant misericòrdia a Déu. Durant el segle XX, la processó es va reduir al Carrer d’Agoders, a la Plaça del Carme i al Carrer del Carme, fins el 1964, any en qual es deixa de celebrar, degut als canvis que va promoure el Concili Vaticà II, i que van afectar algunes les celebracions litúrgiques de l’Església Catòlica. La part superior de la creu es va malmetre el 1869, quan s’enderrocà a causa d’un temporal de vent, que afectà la població. Les restes s’exposen al Palau dels Marquesos de la Floresta, mentre que a la Plaça Major hi llueix una rèplica inaugurada l’11 de setembre de 1955. L’any 1980 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’any 1615, i per tal de celebrar el dia del trasllat de les espines a la seva nova capella tres anys abans, es fixà el 13 de maig com la data definitiva per a la seva veneració.¹ Durant els anys següents, el nombre de fidels no parava d’augmentar, i s’arribaven a convidar a 62 pobles a la celebració, tot i que molts d’ells no enviaven cap representant. El 15 de febrer de 1672, el campanar va cedir damunt la nau central de l’església i la capella caigué en runes. Malgrat aquest tràgic succés, les relíquies se salvaren.¹

El 30 de desembre de 1670, la comunitat religiosa i política local va iniciar un procés per tal que es reconegués l’autenticitat de les relíquies i s’aconseguís un ofici religiós propi per a la seva festa. S’enviaren a Roma proves dels miracles que havien obrat amb malalts i endimoniats, i les nombroses pluges que el cel havia donat després que les Santes Espines s’haguessin mostrat en processó. Finalment, el 1683, la Congregació del Ritus concedí que es resés l’ofici de la corona de Crist amb ritu doble major el dia 13 de maig de cada any a Tàrrega i el seu districte, sempre que es demostrés que les dues espines eren autèntiques de la corona. Un any més tard, el 13 d’abril de 1684, el vicari general de Solsona, Francesc Serra, decretà que les Santes Espines eren vertaderes de la corona de Jesucrist, i d’aquesta manera s’aconseguí un ofici religiós propi.¹ Amb el nou ofici, es passava d’una sola lectura a dues. La primera és l’Epístola de l’Apocalipsi 14, versos 14-16, i la segona es deixa a l’elecció del predicador. L’Evangeli que es llegeix sempre és el de Joan 19, versos 1-6. En virtut d’aquest decret, el 1686 es decideix canviar el dia de la Festa Major de Tàrrega celebrada fins llavors el 15 d’agost, pel dia 13 de maig.²

Fins el 18 d’abril de 1731, no es troba el primer document on es menciona el patronatge de les Santes Espines: “…que el Domingo primer viniente se saquen en procesión y en la forma acostumbrada la relíquia de las gloriosas Santas Espinas Patronas de esta Villa…”.²

El canvi econòmic i social que es va donar durant el segle XIX, va marcar una disminució de les pregàries i extraccions de les relíquies per demanar pluja. Amb les millores al camp, ja no era tan necessari demanar que plogués. En canvi, s’invoquen amb èxit per aturar rubinades i epidèmies. En episodis de grans temporals s’exhibien a la porta de la Parròquia. D’aquesta època són uns goigs en castellà, on es demanava a les relíquies que es lliurés a la ciutat d’incendis i tempestes, i que guarissin als malalts. Durant el XVIII, els goigs només feien referència a la necessitat de portar pluja.¹

Durant la guerra civil, les Santes Espines es van amagar de nou per tal que no desapareguessin, tal com es va fer durant la Guerra del Francès (1810-1814). Quan es va donar l’ordre que s’entreguessin a l’autoritat revolucionària, els fidels de la ciutat van entregar unes rèpliques fetes amb dos puntes espinoses lleugerament cremades per tal que semblessin envellides, i d’aquesta manera es van poder salvar.²

L’historiador targarí Josep Mª Segarra i Malla⁴ va escriure sobre els costums i els actes celebrats per la Festa Major de Maig durant bona part dels segles XIX i XX. Gràcies al seu treball se sap que els capitans i els sacerdots organitzaven una capta per finançar la festa, i que a principis del segle XX, fins i tot s’havien arribat a rifar un parell de mules. Durant el segle XIX, era costum fer la plega del gra per les eres al temps del batre. La primera plega es feia el primer diumenge de maig, i l’altra al temps del batre. Vuit o deu nois acompanyaven els majorals o capitans i els ajudaven a portar el que recollien. Al final de la plega s’obsequiava a tothom amb un refresc.⁵

Segarra i Malla també explica com se celebrava la festivitat: “A la vigília de la festa de les Santes Espines, a les dotze en punt del migdia, es ventaven totes les campanes en senyal d’alegria per la festa que s’apropava. A les sis de la tarda es començava altra vegada a senyalar per fer tocs de vespres. Després del primer toc, que era a un quart de set, sortia de l’església la comitiva oficial per fer la presentació del penó. Portava aquest l’andador de la confraria o un dels escolanets de les Santes Espines, i els altres dos, els cordons; se situaven al seu darrera els capitans, i al davant de, si n’hi havia, els comparses i la banda de música. En aquest ordre es dirigien a casa del pendonista, a qui lliuraven el penó, el qual, acte seguit, es posava al balcó principal on quedava fins l’endemà a la tarda. A les set, sortint de l’altar major, que ja era il·luminat, la comunitat amb preste, amb escolanets davant de, es dirigia en processó a la capella de les Santes Espines i, des d’allí, conduïen a l’altar major la relíquia sota tàlem. Cantant l’himne, s’encesava tot i després hom es retirava al cor per començar les vespres solemnes. […] Després de les vespres, eren cantades les completes a tota orquestra per la capella de música. Acabades aquestes, es reservava la relíquia de les Santes Espines amb la mateixa solemnitat que s’observava en l’exposició. El dia de la festa de les Santes Espines, a la matinada, antigament, abans de començar la missa primera i sense solemnitat, era exposada la relíquia a l’altar major, on romania tot el dia. […] A les set del matí, amb el toc de l’alba, era resada una missa en l’esmentat altar major, però sense adoració. […] A dos quarts de nou començaven a senyalar els tocs de missa major. A dos quarts de deu en punt la comunitat de preveres cantava. […] L’ajuntament ordinàriament es posava als dos costats del presbiteri, però si hi assistia el bisbe es quedava al pla del creuer, tocant a les graus del presbiteri. […] Acte seguit la música començava amb la grandiosa peça pròpia de la missa de les Santes Espines, de què era autor el fill de Tàrrega i músic internacional, Carnicer. […] A mig dia es tornaven a tocar les campanes com el dia abans, per anunciar la festa de la Mare de Déu de l’Alba. La processó del dia de la festa de les Santes Espines era diferent de la que es feia per demanar alguna gràcia. […] El dia de la festa, a les tres de la tarda, començaven fent els tres tocs de vespres i completes, que cantava la comunitat. Amb temps suficient, els capitans anaven a buscar els pendonistes amb el mateix acompanyament del dia anterior. Poc després arribava l’ajuntament i, a les cinc, sortia la processó, que seguia el curs de les altres generals, […] El tabernacle de les Santes Espines el portaven els quatre comunitaris últimament entrats, revestits amb hàbits corals i estola. La relíquia, durant la processó, anava sota tàlem i no s’encesava. Davant del tabernacle es col·locaven els capitans de la festa amb atxes, dos a cada costat; darrera el preste i sacerdots. […] En retornar la processió a l’església […] es cantaven a tota orquestra els goigs de les Santes Espines. Després d’haver cantat, es treia la relíquia del tabernacle i començava l’adoració. […] Quan l’ajuntament era arribat a la casa de la ciutat, els capitans de les Santes Espines i els amics particulars que havien assistit a la processó acompanyaven el pendonista al seu domicili, on solia obsequiar alguna vegada amb un refresc. Aquest costum es conservà molt de temps i es perdé quan la processó deixà de fer-se i els capitans i pendonistes deixaren d’actuar. […] Eren també moltes les façanes engalanades amb flors i branques verdes d’arbres. Dels balcons i finestres, quan passaven les Santes Espines, queia una pluja de pètals de flors.”⁵

Josep M. Planes i Closa va publicar en el seu llibre La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segle XX, la consueta de la Parròquia de l’any 1949 on explica l’organització dels actes religiosos del dia 13 de maig: “(…) A les 8, es diu una missa resada que acostuma a celebrar el predicador. Mentres la missa es toca l’orgue. A les 10, s’espera l’Ajuntament i es fa Ofici solemne que acostuma a ésser amb orquestra i orgue. Els capitans treuen atxa, acompanyen al Predicador, etc. Acabat el sermó pugen amb el predicador a la rectoria i fan un trago. El beure el porta la Junta de les SS. EE. Es conviden als rectors veïns de Verdú, Vilagrassa, Anglesola i Talladell. A 2/4 de 6 ú hora compentent, es canten Vespres i Completes de les SS. EE. i després quan tots estan a punt es fa la processó. Quatre cleros acompanyan la relíquia sota tàlem i el rector presideix, seguint-lo l’Ajuntament al darrera. El curs es pel carrer d’Agoders, plaça del Carme per la carretera, Carrer de Cervera, Sta Anna, S. Joan i cap a la parroquia. D’arribada es canten els goigs i es fa l’adoració de la reliquia per tots els assistents”.

La festa va deixar de celebrar-se el 1964, tot i que durant el període republicà dels anys 1932, 1933 i 1934, tampoc se celebrà.

¹ La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segles XVI-XIX. Josep M. Planes i Closa. Parròquia de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, 1994

² Les Santes Espines de Tàrrega. Ramon Berga Rossell i Francesc Maymó,1965

³ “Història de les dos Santes Espines”. La Signou, número 45 del 14-05-1916

⁴ Josep Maria Segarra i Malla (1910-1989). Arxiver i historiador. Autor de la gran Història de Tàrrega. Amb els seus costums i tradicions, editada en tres volums, entre altres llibres d’història de la ciutat. També va ser regidor de l’Ajuntament, articulista de la Nova Tàrrega, i fundador de la Benèfica Agrupació Teatral (BAT) i del Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega

⁵ Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions II (segles XVI-XVIII). Josep Maria Segarra i Malla. Museu Comarcal de l’Urgell, 1987

 

La recuperació de la festa de les Santes Espines

El 10 de desembre de 1984 s’iniciaren els actes commemoratius del primer centenari de Tàrrega Ciutat. El 1985, en motiu d’aquesta efemèride, la Parròquia va restaurar la processó de les Santes Espines amb un recorregut més curt, limitat al trajecte de la rectoria a Santa Maria de l’Alba. La celebració va ser presidida pel Cardenal Tarancón i hi van participar l’Orquestra del Conservatori de Música de Tàrrega i la Coral de la Capella Francesa de Barcelona. L’estament militar i de la Guàrdia Civil no hi van participar, malgrat haver-ho fet en el passat. Les autoritats municipals van quedar en un segon terme, deixant tot el protagonisme als capitans, capitanes, al pendonista i als concelebrants.

Es nombraren un total de set capitans, tots homes, que representaven els gremis de la pagesia, la metal·lúrgia i el comerç, i els barris de Fàtima, el Cor de Maria, el Carme i la Mercè. Entre aquests s’elegia el pendonista, que havia de portar el penó de les Santes Espines, i els dos cordonistes. Els capitans són els encarregats del bon desenvolupament dels actes que l’església dedica als seus patrons. També recullen donatius durant la missa, els dies 13 i 14 de maig. A partir de 1997, els capitans deixaren de representar els gremis i els barris. Antigament, ser pendonista era motiu d’orgull a la ciutat, i era l’encarregat de pagar la banda de música que l’acompanyava.

Amb la recuperació de la celebració de les Santes Espines durant la Festa Major de Maig de 1985, els capitans i pendonistes van convidar tota la població a gaudir-ne amb la següent invitació: “Senyor, enguany la nostra Parròquia, coincidint amb la celebració del Centenari de Tàrrega Ciutat, ha propiciat uns actes per a intentar recuperar, si més no, una part de l’esplendor que havia assolit en temps de l’avior, la Festa de les Santes Espines. Els sota-signants, en representació de tots els estaments de la vida ciutadana, hem tingut el goig d’ésser elegits Capitans i Pendonistes per a organitzar els actes més escaients i, dintre dels Actes Litúrgics, potser el més singular és l’entrada de les Santes Espines al Temple (versió actualitzada del que havia estat la processó). Però, si només fos l’aparició fugaç d’una cosa que fou, no seria gran cosa. Voldríem despertar l’ànim dels nostres conciutadans en el sentit de què cada any es pogués celebrar de manera singular la diada que honora les Santes Espines, privilegi de la nostra Ciutat, que ben poques el gaudeixen. Us invitem de tot cor a què acompanyeu en aquesta ocasió, per a venerar-les com s’escau, i per això, hem confegit aquest programa que, il·lusionats, posem a les vostres mans”.¹

L’antiga processó de les Santes Espines, celebrada fins el 1964, havia quedat reduïda a l’entrada solemne de les relíquies a la Parròquia amb el següent ordre: primer entren els dos ganfarons (estendards) pagesos, la bandera dels pagesos, els dos ganfarons de les Santes Espines, la bandera de les Santes Espines, la creu i els ciris, el turiferari, els capitans de l’any anterior, els capitans de l’any actual, el leccionari, el penó de les Santes Espines amb dos cordonistes, el pendonista, dos capitans amb atxes (ciris), el tàlem portat per sis capitans, a sota del qual hi va el tabernacle amb les Santes Espines portat per vuit capitans. Al voltant del tàlem hi van quatre capitans més que porten una atxa cadascú. Darrera hi va el bisbe, els capellans i les autoritats locals. Es conviden a la festa els capitans dels dos darrers anys degut al pes del tabernacle i a l’edat de molts dels capellans. Fins el 2011 es convidaven només a la festa els capitans de l’any anterior.²

¹ Llibre del Centenari Tàrrega-Ciutat (1884-1984). Jaume Espinagosa i Marsà i Joan Novell. Museu Comarcal, 1986

² Organització de la mateixa Parròquia de Tàrrega

La novena de les Santes Espines

La novena és un exercici de devoció que es practica durant nou dies per obtenir una gràcia divina o amb alguna intenció concreta. Poden ser nou dies consecutius o nou vegades un dia de la setmana. Quan es demana la intercessió d’un sant, es busca imitar les seves virtuts i santedats. Les capvuitades (octaves), en canvi, tenen un caràcter marcadament festiu. La novena no prové de la Bíblia sinó que s’inspira en un costum grec i romà de celebració de nou dies de dol pels difunts o per apaivagar els déus. Actualment, a moltes poblacions es preparen les festes patronals amb una solemne novena en honor al patró o patrona del municipi. Aquestes consisteixen bàsicament en la celebració d’una missa solemne on hi assisteixen un bon nombre de fidels durant nou dies consecutius.

A Tàrrega, la novena de les Santes Espines se celebra del 4 al 12 de maig, amb la participació dels grups parroquials, corals locals i la Capella de Música, coral depenent de la Parròquia. Els assistents celebren una missa al vespre a la parroquial els dies feiners i a les 12 del migdia en diumenge. Els capitans i pendonistes són els encarregats de convidar els ciutadans a la participar a la novena i a l’ofrena a les relíquies el darrer dia i, molt especialment, als grups parroquials i a les escoles. La primera novena documentada a Tàrrega és de 1783, tot i que és possible que se celebrés amb anterioritat.¹ Amb el pas dels anys, la novena s’ha anat modificant i s’hi ha incorporat l’acompanyament musical de les vespres, completes i els goigs. 

¹ Les Santes Espines de Tàrrega. Ramon Berga Rossell i Francesc Maymó,1965

Elements folklòrics de la festa de les Santes Espines

La celebració de la missa i la processó de les Santes Espines han estat sempre dels actes festius més importants de la Tàrrega. Des de 1551 ja es parla de la celebració d’una festa, i per tant, aquesta era acompanyada d’elements folklòrics.

Durant el segle XV es documenta la presència de músics a Tàrrega i Riudovelles que acompanyen la processó de Corpus: Antoni Santapau de Tàrrega tocava el flabiol i la tamor, i Antoni Vidal de Riudovelles tocava la cornamusa. També hi prenien part els trompeters de la vila. Durant els anys 1580-1586 apareixen dos grups musicals: el grup de “Magí Barulls i companys” i grup de “Miquel Armengol i companys”, que acompanyen les grans solemnitats locals de Nadal, Pasqua, Corpus, Santes Espines i la Mare de Déu d’Agost.¹ Se sap que el 1583 “Miquel Armengol i companys” van actuar amb dues violes, flauta i tamborí. D’aquest època també són les formacions de dos músics de rabequet (violí de tres cordes). El 18 de maig de 1585, trobem documentat l’acompanyament de la festa amb tambors, banderes i confraries a la processó de les Santes Espines, en senyal d’agraïment a Felip II per un donatiu de blat que féu per cobrir les necessitats de la comarca.¹

Els músics solien ser formació de quatre i eren anomenats joglars (músics en el llenguatge de l’època). Eren llogats i pagats per la universitat de Tàrrega, acompanyaven la processó i tocaven durant la missa. Se solien contractar grups de músics forans, tot i l’existència de grups locals. Durant el segle XIX es contractaven de vuit a deu músics forasters que s’afegien als de la vila. Per la celebració de les Santes Espines i en altres festivitats locals com el Corpus, també hi actuaren cantants professionals i mestres d’orgue llogats per a l’ocasió. També s’hi havien realitzat representacions teatrals.²

A més a més de l’acompanyament musical dels joglars, a la celebració també hi participaren formacions que interpretaven balls folklòrics. Així, el 1702, es representà un Ball de Cascavells durant la festa de les Santes Espines, ball que ja s’havia executat l’any anterior, juntament amb quatre balls més i músics durant la visita del nou rei Felip V a la nostra vila.¹ Però sens dubte, el gran ballet que va acompanyar la festa durant una bona colla d’anys va ser el Ball dels Valencians.

El primer document del Ball dels Valencians és de l’any 1773, al llibre Les Santes Espines de Tàrrega, tot i que és possible que fos anterior. Aquell any, la processó es va fer el diumenge 30 de maig, degut a la forta pluja que va caure uns dies abans i que va impedir la correcta celebració de l’acte. La processó era ben gran, amb minyones que portaven paneres amb flors, donzelles ben vestides que portaven els diversos tabernacles de les esglésies de la ciutat, minyons vestits d’àngels, i “…al devant les creus; devant les banderes, i al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians i dos balls de cristians i moros”.² Tota una gran festa folklòrica per a la celebració del dia més important de la vila. El ball és documentat de nou pel Mossèn Lluís Sarret³, el 1814, quan, en motiu del retorn a la Parròquia de les Santes Espines, amagades a causa dels saqueigs de les tropes franceses durant la Guerra del Francès, entre 1810 i 1814, es van fer dos dies seguits de festa amb l’esmentat ball.⁴

Un altre element destacat de la festa de les Santes Espines és el campanar de la Parròquia amb els seus tocs de campana que anuncien encara avui la festivitat. Tal i com va escriure el folklorista Valeri Serra: “…quan en casos de temporal se tem un trastorn, en mig del tocar a temps, que a Tàrrega es imponent i majestuós per la riquesa de campanes del seu cloquer, se sent un toc especial que avisa al poble la exhibició de les Santes Espines a la porta de la Iglesia, per a conjurar l’amenaçadora broma. Pel modo de tocar, tots los targarins saben des de quina de les tres portes de la parroquial se surt a practicar la cerimònia, que es aquella per quin indret ve la broma”.⁵

Aquests i la resta d’elements que han anat acompanyant la festa de les Santes Espines fins a l’actualitat, es tractaran detalladament al seu corresponent apartat.

 

¹ La celebració de Corpus a Tàrrega entre els segles XV i inicis del XVII. Ramon Miró i Baldrich. URTX número 9

² Les Santes Espines de Tàrrega. Ramon Berga Rossell i Francesc Maymó,1965

³ Lluís Sarret Pons (1880-1936) va exercir de prevere i arxiver i es dedicà també a compositor i instrumentista d’orgue. Va escriu molts articles històrics al setmanari Crònica Targarina, i és l’autor dels Privilegis de Tàrrega i del Nobiliari Targarí

⁴ “Santes Espines”. Lluís Sarret i Pons. Acció Comarcal, número 74 del 12-05-1933

⁵ Calendari folklòric d’Urgell. Valeri Serra i Boldú. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981

LA MARE DE DÉU DE L’ALBA

La devoció per la Mare de Déu de l’Alba és un llegat de l’època medieval. La llegenda conta que l’emperador Carlemany havia d’emprendre una batalla contra els àrabs establerts a Tàrrega vora la Serra de Sant Eloi, amb un exèrcit inferior en nombre. Durant la nit, Carlemany demanà ajuda a la Mare de Déu i aquesta se li aparegué de matinada, animant-lo a mantenir la fe i a lluitar. L’Emperador va prometre que aixecaria una església en el seu honor si guanyava la batalla. Així va ser com Carlemany, a trenc d’alba, va lluitar amb valentia gràcies a la Mare de Déu i va acomplir la seva promesa, donant a l’església el títol de Santa Maria de l’Alba.¹ Per aquest motiu se la representa damunt de núvols i envoltada d’àngels. Tot i així, i tal i com apunta l’historiador Mn. Lluís Sarret, “… en tots els documents, fins en els més antics, en fer esment de l’església major de Tàrrega, l’anomenaven Església de Santa Maria”¹. Els targarins, any rere any, donaren major importància a la tradició, i així és com va néixer la devoció i el copatronatge de la Mare de Déu de l’Alba.

Segons l’historiador Joan Tous i Sanabra², la devoció targarina per la Verge podria haver estat una herència dels primers pobladors vinguts a Tàrrega després de la desfeta àrab.³ La vila va ser repoblada per gent vinguda dels comtats de Berga i d’Osona, principalment de la zona de Manresa, població on des de ben antic també és venerada la Mare de Déu de l’Alba. Actualment, la imatge encara presideix el temple de la Seu de Manresa.

En honor a la Verge Santa Maria, el 7 d’abril de 1261, el bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, fundà una confraria que duia el seu nom, a la que ràpidament s’hi van inscriure un bon nombre de targarins. Durant el segle XIV, es va començar a celebrar una missa diària a trenc d’alba, cantada pels escolans, que duia el nom de la Verge Maria.

El 15 de febrer de 1672, com ja s’ha esmentat anteriorment, va caure el campanar damunt l’església, i aquesta es va haver de reconstruir de nou. Les obres van començar amb el disseny de l’arquitecte Fra Josep de la Concepció, d’inspiració barroca classicista. El 1696, es va inaugurar l’església sense que les obres estiguessin acabades, i es va rebatejar amb el nom de Santa Maria de l’Alba.⁴ Les obres es van allargar fins el 1742, trasbalsant l’economia i la societat targarines. La planta té una nau central amb capelles laterals, cimbori i una gran cúpula. El campanar és de planta quadrada i torre de vuit costats, amb les seves corresponents vuit campanes.

Tal i com passava amb la celebració de les Santes Espines, la festa de la Verge de l’Alba no tenia data fixada. Amb aquest propòsit, el 8 d’abril de 1788 i després de moltes peticions veïnals, l’Ajuntament fixà el 14 maig com a data dedicada a la celebració de la festa en honor a la patrona de la ciutat, un dia després de la festivitat de les Santes Espines. La confraria de les Santes Espines recolzà la iniciativa que reforçava la idea de copatronatge.¹ 

A inicis del segle XIX, s’inaugurà el retaule de fusta de l’alta major, obra que es perdé arran de l’incendi de 1845. En el seu lloc es feu un nou altar, que també es destruí, juntament amb altres altars, figures, campanes (menys la Bou) i imatgeria religiosa, durant l’esclat revolucionari de 1936. El temple es convertí en mercat municipal. Els bombardejos de 1938, van enfonsar la volta de la nau central, la cúpula del cimbori, les voltres del creuer i els sostre de la sagristia major. Les obres de reconstrucció van finalitzar el 1964. El 1968, es va remodelar la façana principal amb la col·locació del rerecor de Pere Costa que embellia la porta d’entrada.

Altar destruit l’any 1936

 

De 2005 a 2011, l’artista targarí Josep Minguell Cardenyes ha pintat al fresc els murs, les voltes del creuer i del nau central de la parroquial. L’obra, batejada per l’autor amb el nom de “Murs de Llum”, s’ha acabat en diverses fases: Resurrectio el 2005, Nativitas el 2007, Liber Genesis el 2009 i la finalització de la volta el 2011. La inauguració oficial es va fer el 25 de maig de 2012. Una obra que segueix els passos del seu pare, Jaume Minguell, al mateix temple. Sens dubte, una gran obra per a la ciutat. En paraules del mateix Josep Minguell: “El simbolisme de la llum de l’alba i el sacrifici de les espines ha marcat un cert caràcter col·lectiu als targarins. La llum i el sacrifici contrasten i expressen sensacions profundes i abstractes: per un cantó, la força i la bellesa de la llum de l’alba que apareix després de la fosca nit, i per l’altre, la subtilesa de les espines que provoquen l’intens dolor del sacrifici”.⁵

El 2012, l’escultor Francesc Xavier Barrachina Toneu ha fet donació a la Parròquia d’una rèplica de la imatge de la Verge i de les Santes Espines que llueixen, respectivament, a la fornícula de la porta principal de l’església, i davall de la mateixa.

L’any 1985 també es va recuperar amb força la celebració de la Mare de Déu de l’Alba, amb una missa presidida pel bisbe Moncadas de Solsona, on es cantaren també els goigs de la Verge de l’Alba. Des d’aquell mateix any, el penó de la Mare de Déu de l’Alba entra amb solemnitat a la Parròquia cada 14 de maig, amb el següent ordre: la creu, dos ciris, els escolans, els turiferari, les parelles dels capitans, quatre capitans, el pendonista i els cordonistes, quatre capitanes més, la pendonista i les cordonistes, el leccionari, els concelebrants i les autoritats. Aquest dia se sol fixar com a festiu dins de la Festa Major de Maig, malgrat que la decisió es pren en funció del dia de la setmana en que s’escau.

Josep M. Planes i Closa també va publicar en el seu llibre La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segle XX, la consueta de la Parròquia de l’any 1949 on explica l’organització dels actes religiosos del dia 14 de maig: “Es fa la festa al matí igual que el dia 13 (veure el capítol dedicat a les Santes Espines). El rector no celebra la missa solemne si no convé. A la tarda a les 5 es canta unes denes al rosari. No hi assisteix quasi ningú”.

La predilecció dels targarins per la seva patrona també es fa palesa en els noms de moltes targarines i en el toc de campanes de Santa Maria de l’Alba anomenat “Toc d’Alba”.

El poeta Antoni Bonastre Sanou va compondre l’Himne a la Verge de l’Alba, molt probablement  l’any 1948. Tot seguit, va ser musicat per Jaume Vidal:

De la vida sou l’Aurora
sou l’Estrella dels matins
sou la Mare protectora
que empareu els targarins,
sou la Mare protectora
que empareu els targarins.

Verge de l’Alba, dels àngels Regina,
gràcia i perfum i bellesa i bondat;
calze fulgent de l’Essència divina
torxa d’un jorn sens ocàs ni boirina,
alba perenne de l’eternitat.

Verge de l’Alba, camí de bonança,
lliri i oreig i fontana i estel,
arca brillant de la nostra esperança,
nèctar que infon de Jesús l’enyorança,
alba terrena amb clarícies de Cel!

Verge de l’Alba, gresol de tendresa,
bàlsam i amor i repòs i claror,
entre el Bon Déu i la nostra ceguesa
iris de pau de la glòria promesa,
alba rosada del nostre perdó.

¹ “Tradició Mariana”. Lluís Sarret i Pons. Acció Comarcal, número 126 del 12-05-1946

² Joan Tous i Sanabra (1911 – 1992). Mestre i director del Museu de Tàrrega. Membre fundador del Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega, i articulista de la Nova Tàrrega. El 1990 va ser anomenat fill adoptiu de Tàrrega. Va ser l’autor d’El llibre de la serra de Sant Eloi de Tàrrega.

³ “Arrels de la Festa Major”. Joan Tous i Sanabra. Nova Tàrrega, número 2352 del 12-05-1990

⁴ La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segles XVI-XIX. Josep M. Planes i Closa Parròquia de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, 1994

⁵ “Carrer amb dues sortides” Pregó de la Festa Major de Maig de 2012. Josep Minguell Cardenyes. Nova Tàrrega, número 3.433 del 18-05-12

LA FESTA MAJOR DE MAIG 

La Festa Major de Maig de Tàrrega se celebra els dies 12, 13 i 14 maig, i és dedicada als patrons de la ciutat: les Santes Espines i la Mare de Déu de l’Alba. Els actes litúrgics comencen el 4 de maig amb la celebració de novena de les Santes Espines, que es perllonga fins el dia 12 de maig. El 12 de maig es dóna el tret de sortida a la festa amb el repic de les campanes de la ciutat. El 13  es dedica a la celebració de la festivitat de les Santes Espines amb un ofici solemne i la mostra de balls populars de la ciutat, aplegats dins l’acte anomenat “Eixida de Festa Major”. El 14 de maig, se celebra el dia de la Mare de Déu de l’Alba amb una missa solemne. Durant alguns anys, el dia 15 de maig, dia de Sant Isidre, també es va fixar com a festiu local, amb la celebració d’un ofici i un sermó per l’ocasió. Així en va deixar constància Josep M. Planes i Closa a la consueta de la Parròquia de l’any 1949, publicada al llibre La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segle XX: “S. Isidre. Desde pocs anys els pagesos fan celebrar l’ofici amb sermó (…)”.

Els actes litúrgics que se celebren durant la Festa Major de Maig han evolucionat poc amb el pas del anys, a excepció de la processó de les Santes Espines del dia 13. Tot el contrari del que ha succeït amb els actes de caire popular.

Quins han estat els actes centrals de la Festa Major durant bona part del segle XX, i quines diferències apareixen en els actes que es feien a mitjan segle passat i els que es fan actualment? Aquestes qüestions es resoldran en el següent quadre resum dels programes de la Festa Major dels anys 1953 i 2011. 

Dia 12 de maig, la vigília

Any 1953 – A les 12 del migdia: repic general de campanes, encesa d’una tronada a la Plaça Major i, tot seguit, des de la Plaça Major, cercavila i pregó oficial amb els gegants, capgrossos, Ball de Bastonets i heralds (pregoner i macers), acompanyats per la banda de música i la Banda de Cornetes i Tambors.- A 2/4 de 8 de la tarda: exposicions d’artistes targarins i il·luminació del campanar de la Parròquia, de la Plaça Major i Plaça del Carme.- A 2/4 de 9 del vespre: solemnes completes i entrega del penó de les Santes Espines a l’alcalde perquè el col·loqui al balcó de l’Ajuntament.  – A les 11 de la nit: audició de sardanes.

Any 2011 – A les 12 del migdia: repic general de campanes.  – A les 7 de la tarda: ofrena floral a la Parròquia als patrons de la ciutat.        – A 2/4 de 9 del vespre: missa vespertina i cloenda de la novena de les Santes Espines.   – A les 9 del vespre: teatre a l’Ateneu.

Dia 13 de maig, les Santes Espines

Any 1953– A les 8 del matí: missa de les Santes Espines.- A les 10 del matí: ofici solemne amb la Capella de Música i l’acompanyament de les autoritats.- A 2/4 de 12 del matí: presentació de l’Esbart Albada a la Plaça Major amb la representació de l’Eixida.  – A 2/4 d’1 del migdia: audició de sardanes.   -A la 1 del migdia: dinar extraordinari pels assistits a l’Hospital, pagat per l’Ajuntament.   – A les 4 de la tarda: audició de sardanes a l’Ateneu.   – A les 5 de la tarda: completes i processó de les Santes Espines presidida pels capitans, i amb l’assistència de les autoritats i la Banda de Música.   – A 2/4 de 8 de la tarda: concert de la Banda de Música.

Any 2011– A les 10 del matí: programa especial de Ràdio Tàrrega a la Plaça Major.- Al matí: matinal de futbol, jocs per als més petits i espectacle teatral.- A les 12 del migdia: pregó de la Festa Major a l’Ajuntament.    – A la 1 del migdia: vermut popular i concert a la Plaça Major.   – A la tarda: visites al campanar, espectacle teatral i cinema familiar.         – A 2/4 de 8 de la tarda: entrada solemne de les Santes Espines a la Parròquia, amb els pendonistes, capitans i capitanes, i autoritats per assistir a la missa en honor de les Santes Espines.   – A les 9 del vespre: “Eixida de Festa Major” a la Plaça Major, amb els balls de l’Àliga, Eixida, Gegants, Nans, Bastonets i Capgrossos.   – A les 10 de la nit: correfoc amb els Diables BAT.   – A les 11 de la nit: concert de Festa Major

Dia 14 maig, la Mare de Déu de l’Alba 

Any 1953– A les 8 del matí: missa resada a la Parròquia.- A les 10 del matí: solemne ofici en honor a la Patrona.- A 2/4 de 12 del matí: cursa de motocicletes.  – A les 12 del migdia: sardanes a la Plaça del Carme.               – A les 4 de la tarda: concert de música clàssica a l’Ateneu.   – A les 6 de la tarda: rosari dedicat a la Verge de l’Alba.   – A les 7 de la tarda: audició de sardanes a la Plaça del Carme.         – A 2/4 d’11 de la nit: Focs artificials de final de festa.

Any 2011– A les 10 del matí: campionat de botifarra.- A les 11 de matí: tetratló esportiva infantil al Parc del Reguer, i mostra de bonsais.  – A les 12 del migdia: entrada solemne del penó de la Mare de Déu de l’Alba amb els pendonistes, capitans i capitanes, i autoritats, per assistir a l’ofici solemne en honor seu.   – Al migdia: visites al campanar, i vermut popular a la Plaça del Carme.   – Per la tarda: torneig de bitlles catalanes, futbol i concentració motorista.   – A les 6 de la tarda: Firacóc i Aplec del Cóc a la Plaça de les Nacions amb orquestra.   – A les 8 de la tarda: ball de tarda amb orquestra a la Plaça de les Nacions i espectacle teatral.     – A les 9 del vespre: Sopar popular i espectacle de cultura popular de “la Nit del Tararot”.   – A les 11 de la nit: orquestra a la Plaça de les Nacions.   – A les 12 de la nit: concert de “la Nit del Tararot”.   – A les 2 de la nit: puntxadiscos a la Plaça de les Nacions.

Dia 15 de maig

Any 1953  – A les 10 del matí: ofici solemne cantat per la Capella de Música.- A les 11 del matí: concurs de professionals de la construcció amb importants premis.- A les 12 del migdia: cinema i sardanes al Pati.      – A les 5 de la tarda: festival infantil a Sant Eloi.   – A 2/4 d’11 de la nit: focs artificials a la Plaça Carles Perelló.

Any 2011– A les 8 del matí: esmorzar popular al Càmping.- Durant tot el dia: Firacóc i Aplec del Cóc.- A les 11 del matí: trobada de gegants i capgrossos i exhibició de “l’Home de la Barra”.  – A les 12 del migdia: ofici de Sant Isidre a la Parròquia. – A les 12 i a les 5 de la tarda: aplec de sardanes   – A la tarda: partits oficials de futbol i futbol sala, circ i orquestra a la Plaça de les Nacions.