L’Eixideta: pregó tradicional i tronada

El 2014, es va celebrar la primera Eixideta, amb la voluntat que acabi esdevenint la petita Festa Major de Maig adreçada i protagonitzada pels més menuts de la ciutat. La festa compta amb la participació dels grups folklòrics de la ciutat que tenen formacions infantils: la Coral Infantil Mestre Güell, Diables BAT, Targalets de Guixanet, Esbart Albada, gegantons de les escoles, i part dels elements “grans” de la ciutat.

L’acte comença amb l’encensa de la recuperada tronada i el pregó tradicional a cavall. A continuació es realitza una cercavila amb tots els elements, acompanyats  pels Grallers de la Barra i de la Fal·lera Gegantera. Al finalitzar la cercavila a la Plaça Major, es realitza una gran Eixida infantil, mostra dels balls infatils, i una pluja de caramels des de l’Ajuntament. L’acte neix amb l’objectiu de ser la llavor de la cultura tradicional de la ciutat.

L’any 2015 s’hi presenta el nou el nou gegantó de l’Escola Pia, el Miquelet del Bitxo. I l’any 2017 s’hi presenta l’Àliga Petita de Tàrrega de la mà de l’Associació Guixanet.

img-20160515-wa0143

La tronada a la Plaça Major

És ben coneguda l’afició que els nostres avantpassats tenien per la pólvora i l’art de fer esclatar petards i tronades. A Tàrrega, ja es troben documents que parlen de l’encesa de tronades a mitjan del segle XI.

El 1909, es documenten unes tronades durant la Festa Major de Maig, en una notícia publicada al periòdic Pàtria de Cervera: “Las diversions populars no desdigueren de les festes religioses y les músiques, tronades, gegants y nanos, balls de bastóns, los dos castells de fochs y l’elevació del globo, sostingueren una animació per los carrers com pochs anys s’havie vist.”

Durant bona part del segle XX i fins al 1967, l’inici de la Festa Major de Maig s’anunciava el dia 12 de maig a les 12 del migdia amb una gran tronada a la Plaça Major. La tronada també es feia esclatar la vigília de les Festes de Sant Eloi.

Les festes dels barris també mantenien aquesta tradició. Destacava la gran i llarga tronada del barri de la Mercè, per celebrar el dia de la seva patrona, així com les tronades menors que feien els veïns del Carme. Els mateixos veïns eren els encarregats de la pirotècnia i, com hem vist, les tronades del barri de la Mercè tot sovint feien “pega”, ja que alguns petards no acabaven d’esclatar. En canvi, les tronades de la Festa Major van ser responsabilitat, durant una bona colla d’anys, de dues armeries de la ciutat, l’Armeria Armengol, situada al Carrer Sant Pelegrí, i l’Armeria Solà, a la Plaça del Carme. De 1945 a 1953, se’n va encarregar l’Armeria Armengol i, de 1954 a 1967, l’Armeria Solà. El 1932, la va encendre el pirotècnic local Antoni Fabregat.

Els noms dels dos establiments figuraven als programes de la Festa Major de la manera que segueix: “Se dará comienzo a las fiestas con un volteo general de campanas y disparo de una estruendosa tronada de la casa Armengol, en la Plaza Mayor”.2

Tal i com explica Antoni Solà i Gual, antic propietari de l’Ameria Solà, la tronada es feia amb un regueró de pólvora negra on es situaven, sense cap ordre establert, trons de diferents mides. Al final, això sí, esclatava un gran tro. El regueró de pólvora s’estenia amb un gran embut i donava una o dues voltes a la Plaça Major, segons el pressupost de l’any. La tronada trigava entre 4 i 5 minuts a esclatar completament, i més o menys costava 1.000 pessetes (6,01€) el minut, tot i que a l’extracte de comptes de les Festes de Setembre de 1948 publicat a la Nova Tàrrega, apareix la quantitat que va cobrar el Sr. Armengol, un total de 375 pessetes (2,25€). L’alcalde i els regidors contemplaven l’espectacle des del balcó de l’Ajuntament, i el públic omplia de gom a gom tots els racons de la plaça.

El Pregó de la Festa Major de Maig de 1946 també descriu breument com era aquesta tronada: “La Tronada, amb paorós bramar, com serpent encesa, que l’Armengol, amb destresa, va seguint fins al tro gros…”.A partir de 1967 aquesta tradició va desaparèixer per sempre, degut a la seva perillositat, i al fet que Antoni Solà es va traspassar el negoci.4

Al final de la pàgina trobareu els pregons recitats pel Pregoner a l’Eixideta.

1 L’Urgell II. Joan Bellmunt i Figueras. Pagès Editors, 1999

2 Programa de la Festa Major de Maig de 1948.

3 Nova Tàrrega, maig de 1946

4 Programes de les Festes Majors de Maig i de les Festes de Sant Eloi de 1967

Vídeos i fotos de l’Eixideta:

Vídeo de l’Eixideta 2017 de Tàrrega Televisió

Vídeo de l’Eixideta 2017 de l’Urgell TV

 

 Fotos Eixideta 2017

Fotos Eixideta 2014-2016

13282_647213655423335_2385399809688010621_n 20116_1101584573191561_6038004942242077590_n 10351898_646576275475888_646228080646276440_n 11012943_1101583966524955_6532983817097470608_n 11048777_646565955476920_3561162002426285164_n-1 11059999_1101584399858245_7260890511549076304_n 11111131_1101584186524933_7573385668614966611_n 11150781_1434428623528831_5152440452709457932_n 11165272_1101584593191559_18014021409081991_n 11208660_1101584106524941_4077951592376974924_n 11209391_646575622142620_2626133081877566284_n 11214221_647213912089976_2146551210847989983_n 11218513_646565992143583_6128155282661793966_n 11218910_1101584156524936_8262005999315831715_n 11219150_646575698809279_8875408930181876842_n 11224018_1101584083191610_8440635264210709054_n 11233561_1101584159858269_3374694132143544410_n 11234974_646575675475948_4798389661445800970_n 11239617_1101584076524944_3683878839820067097_n 11247977_646575942142588_8929591184755678077_n 11257063_1101583949858290_5193087880650916674_n 11264869_1101584613191557_2197921664518446574_n IMG-20150512-WA0021 IMG-20150512-WA0023 IMG-20150512-WA0028 IMG-20150512-WA0032 IMG-20150512-WA0036 img-20160512-wa0029 img-20160513-wa0003 img-20160513-wa0004 img-20160513-wa0005 img-20160513-wa0006 img-20160513-wa0018 img-20160513-wa0023 img-20160513-wa0024 img-20160513-wa0027 img-20160513-wa0028 img-20160515-wa0142

Pregó de l’Eixideta de 2014, obra d’Albert Fitó i inspirat en el pregó de Festa Major de 1945 (s’ha adaptat el text a la pronunciació):

Ciutadans moltatenció
que nou vist mai a la vida
una festa tan lluïda
com l’actual Festa Major.

És ja tradicional
quel migdia, la rectoria,
éngegui la simfonia
de campanes, des de dalt.

Els Targalets fent llavor,
els nans fent cent mil postures,
un mosquer de criatures,
els macers iun servidor.

Jau sentit la gran tronada,
jo de dins l’ajuntament,
la plaça plena de gent,
l’Eixidétes iniciada!!!!

Los Targarians, el divendres,
el dissabte, Terrasseta
díumenge, orquestreta
i dimecres tots fets cendres.

Cada tarda Firacóc,
ià la plaça gran concert,
escollit amb bon encert,
il dissabte correfoc.

El teatrea l’Ateneu,
càquet any ve lo mag Lari,
not deixis d’avísar l’avi
càquet paio no té preu.

Ja surt lo Corre Tossino,
una collaixelebrats,
la txarángai ben mamats,
fáran molt mal, jo aviso.

Descriuréu en un sol mot,
del Carmé els bastonets,
de la Mérce els arquets,
és la Nit del Tararot.

Déspres la sonada farra,
iamb lo drac ben cagadets,
havent vist els cavallets,
toca l’Home de la Barra.

Dúmenge ben matinera,
pérque surten los gegants
per deléctar xics i grans
a desfílar la primera.

Iarríba, maclamacions,
la cosa més sanai vella;
la mágistral escudella
ils súculents canalons.

Els ballets de l’antigor,
els deports i les sardanes,
els gintònics, les sotanes,
i la magna Processó.

Gran ofici solemnial,
quatre cops a la sortida,
i la cíutat envaïda
d’unalégria triumfal.

L’Àligaa les Santespínes,
cerimoníos ball dedica,
L’Eixida de míquen mica,
fa ballar nens i padrines.

Mal dormits i macadets,
entrem a les darreries;
caldrà fer economies
percarríbin els quartets.

I not vull veure badar
Dímecres, Verge de l’Alba,
ben vestit i llúent calba,
i ben fort l’himneà cantar.

De la vida sou l’aurora
sou l’estrella dels matins,
sou la mare protectora
campareu els targarins.
sou la mare protectora (…)
campareu (…) els targarins.

Sant Isidre llaurador,
pátro de la ruralia,
séra ubsequíat al seu dia
amb una féstal seu honor.

Les Festes s’han acabat.
L’endemà cares estranyes;
iamb els ulls plens de lleganyes
altres cop a fer mercat.

Pregó de l’Eixideta de 2015, obra de Sara Bailac (s’ha adaptat el text a la pronunciació):

Ciutadans molta atenció
 // que nou vist mai a la vida
 // una festa tan lluïda
 // com l’actual Festa Major.

Apreneu-vos bé l’Eixida
 // mengeu cócs amb un bon vi
 // que no hi ha temps per dormir
 // i s’ha d’agafar embranzida.

Aixequeu-vos fent un bot // 
al repic de les campanes // 
feu venir amics i germanes
 // a conèixer el Firacóc.

Les tronades targarines // 
no deceben als que esperen
 // al Reguer els ànecs s’esveren
 // i tremolen les espines.
Els macers s’obren camí
 // a la plaça de la vila,
 // després de la cercavila, // envieu-los a dormir.
El vermut, allà al castell, // a la plaça amb la senyera,
 // el Tararot desespera
 // per començar el desgavell.

Ciutadanes atenció
 // que nou vist mai a la vida // 
un pregoner de la mida
 // del que crida aquest pregó.
No cal treure conclusions
 // si nou vist mai a la vida
 // una festa tan lluïda
 // com quan vénen eleccions.

Pregó de l’Eixideta de 2016, obra d’Albert Fitó (s’ha adaptat el text a la pronunciació):

Ciutadans moltatenció
que nou vist mai a la vida
una festa tan lluïda
com l’actual Festa Major.

Divendres fem Festa Flaix.
Dissabte CorreTossino.
Això serà un daltabaix,
Tanco’ls ulls i m’huimagino.

A nostres Santes Espines,
l’Àligaun ball els dedica,
per omplir rebost i tines,
les mullem dins una pica.

A la Nit Tararot,
una cosa et cal saber,
de la Mercè’ts un pegot,
del Carme un bogader.

Ballarem swing i sardanes,
Manel i la Pegatina,
la festa dels tarambanes,
i tots els balls de l’Eixida.

Cada tarda Firacóc,
Principal de la Bisbal,
el dissabte correfoc,
vermut i concert com cal.

L’Alba és gran patrona nostra,
i l’himne tots a cantar.
El dumenge fan gran mostra.
gegants i caps a ballar.

I davant l’ajuntament,
jau sentit la gran tronada,
la plaça plena de gent,
l’Eixidet’és iniciada!