Els Gegants de Tàrrega (Segles XVII, XIX i XX fins l’any 1953)

Des del segle XVII, els Gegants de Tàrrega han amenitzat les festes més assenyalades del calendari festiu local, presents a la Festa Major de Maig, a les Festes de Sant Eloi, al Corpus i a les festes dels barris històrics, entre d’altres.

Els Gegants de Tàrrega a desembre de 2010. Foto: Ton Farran

La primera referència dels gegants a la ciutat és de 1600 i es troba al Llibre de Cerimònies (1592-1661) dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. En aquest llibre es documenta l’ordre que seguien les processons de Corpus d’aquella època, encapçalades per la bandera de la vila, el Jagant de la Vila, i a continuació, les creus i les banderes de les confraries. La figura va participar també a les processons de Corpus que es van fer fins el 1607. Segurament, es va voler celebrar el canvi de segle amb un nou element que envellís, encara més, la processó targarina. Al Llibre d’Albarans es fa referència al pagament del portador del gegant, Joan Grau, durant la processó de Corpus de 1603. De 1605 fins almenys el 1619, el portador i ballador del gegant fou sempre en Joan Galzeran, que cobrava vuit sous per ballar-lo durant la processó, tot i que durant els anys següents es feia ballar també per la capvuitada de Corpus. Per una quantitat similar, el mateix portador també el ballava en determinades ocasions, com alguna celebració reial. Al mateix llibre també hi figura el pagament que es va fer el 1610 per la compra del primer drac de la ciutat.

Llibre de Cerimònies de 1592-1661, amb la primera notícia del Jagant de la Vila de 1600 

Segarra i Malla també va escriure sobre el primer gegant de la ciutat: “Per animar les festes es feren els gegants i capgrossos, que eren les comparses de la diada, encara que oficialment no n’hi havia. L’Ajuntament els llogava als barris de la Mercè o del Carme. Ben diferent era això del segle XVII; llavors al poble no hi faltaven el Gegant de la Vila, que amb sa alabarda (destral de pal llarg) i l’escut d’armes de la vila anava a les processons acompanyant el drac que amb un colom a la boca ballava danses en els llocs principals de la població”. El mateix autor també va publicar que els primers gegants de la vila es van presentar durant la processó de Corpus de 1591, tot i que, comprovant les fonts que va consultar, no en figura cap referència.

Quan el 8 d’abril de 1605 nasqué el fill de Felip III de Castella o Felip II “el Pietós” d’Aragó, es feren grans festes arreu del país, i a Tàrrega l’efemèride se celebrà els dies 12, 13 i 14 de juny del mateix any. El diumenge 13, es ventaren les campanes de la parròquia, i la casa de la paeria i el campanar anaven plens de llanternes amb gresolets. La confraria de Sant Eloi va encendre grans fogueres damunt la serra. El dilluns 14, es va fer una gran processó encapçalada pel gegant que anava ballant pels carrers de la vila, mentre els més joves executaven balls amb arcs i fletxes. També es va poder gaudir de focs artificials, jocs, músiques, balls i fonts, com la del carrer del Carme on hi havia la figura d’un nen, el fill del monarca, subjectant una espasa i amb un lleó als peus amb un bàcul.

Al llibre Les Santes Espines de Tàrrega, apareix una altra cita trobada sobre l’existència dels gegants de la ciutat, a la processó de les Santes Espines de 1773: “… al devant les creus; devant les banderes, i al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians i dos balls de cristians i moros”.

En una data sense poder concretar, entre el 1810 i 1850, es va presentar una nova parella de gegantons, el Llenguado i la Pagesa, promoguts i construïts per Mariano Terés, notari de Tàrrega, autor també de “tocades” de campana i d’un Sant Jaume que coronova l’altar de la parròquia. Segons la Crònica Targarina de 18/5/1929, els gegants eren anomenats de “ca Terés”. El Llenguado treia la llengua i la Pagesa anava vestida com a tal. La parella va caure ben aviat en l’oblit quan el barri de la Mercè va construir la primera parella de gegants, el 1870. Cal destacar que els Gegants de ca Terés ja gaudien de ball propi, el Ball dels Gegants del Terés de Tàrrega, recollit pel Mestre Güell.  Cal fer esment que la parella es treia a la processó de les Festes del Carme, tal i com figura la crònica “El Barri del Carme” de l’Acció Comarcal del 15-07-1932, on afegeix que “als veïns els va semblar que no feien prou patxoca i varen fer-ne contruir uns altres de tal proporcions que varen suar molt”. L’article “El barri de la Mercè” d’Acció Comarcal de 23-09-1932 també ens deixa escrita la relació entre aquests gegants i el barri del Carme: “… arran de la festa del Carme, quan el seu barri buscà substitut als seus desgraciats Llenguado i Pagesa”, fent referència als nous gegants del Carme que es presentaren el 1871.

L’antiga casa de la Cultura de Tàrrega ocupava la casa pairal dels Terés, acabada el 1748.

Capgrossos nous de 1954 i els Gegants de la Mercè. Nova Tàrrega de 10/09/1955

El 1870, es van presentar els Gegants de la Mercè, Ramon Berenguer I i Almodis, pertanyents al barri que porta el seu nom, gràcies a Miquel Florensa Artigues, més conegut per Miquel del Bitxo (casa seva era coneguda per cal Bitxo). També va inventar de l’Home de la Barra i va ser director de banda i orquestra durant quaranta anys. Els Gegants de la Mercè participaven a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i Setembre, i a les Festes de la Mercè. La resta de l’any eren guardats a les golfes de l’Escola Pia.

Miquel del Bitxo i el seu company Tonet del Xoqueta van viatjar d’amagat a Barcelona per anar a buscar la nova parella de Gegants de la Mercè, quan la població es va fer ressò que els veïns del barri del Carme tenien la intenció de fer la seva pròpia i primera parella. Els veïns de la Mercè, que rivalitzaven amb els del Carme per veure qui organitzava la millor festa de barri, es van voler avançar als seus veïns, per tenir la primera parella de gegants propis d’un barri de Tàrrega. Amb aquesta intenció, Miquel del Bitxo va dissenyar els nous gegants, en va construir els bastidors de fusta i recollí diners entre seus veïns (fins i tot alguns del C/ del Carme) per poder finançar la compra les dues figures al taller barceloní (desconegut), sense que els del Carme ho sabessin. L’expectació va ser tal, que el secret no es va poder guardar i, uns dies abans, tot Tàrrega ja anava plena de comentaris sobre com serien els nous gegants: alguns pensaven que serien blancs, d’altres negres, i fins i tot que serien musulmans, atès que l’orde dels mercedaris s’havia dedicat a recollir diners per pagar rescats de cristians segrestats durant les ràtzies de pirates del nord d’Àfrica.

El dia de la seva presentació, el 23 de setembre de 1870, vigília de les Festes de la Mercè, els gegants van sortir per la porta de l’església de la Mercè, després de la típica tronada del barri, que també començava a l’esmentada església. Entre la multitud de persones assistents a l’aconteixement, Joan del Xeco, uns dels organitzadors de les Festes del Carme, va dir públicament: “… un altre any el barri del Carme tindrà uns gegants nous quatre palms més alts que els de la Mercè”. I tal dit, tal fet, l’any següent, el 1871, van presentar la nova parella de Gegants del Carme amb uns bastidors de fusta un metre més alts que els de la Mercè. Es desconeixen els noms amb que foren batejades les dues figures ni el seu aspecte, tot i que, segurament, eren coronats.

Ramon Berenguer l duent el pregó de la Festa Major de Maig, i Almodis anunciant l’inici de la festa, acompanyats per la banda de música. Anys 20.

El dia de les Festes del Carme, després de la tronada del Sr. Aulés, els nous Gegants del Carme van sortir de l’entrada de Cal Guillem cap al Passeig del Mig, per participar a la cercavila del barri. Eren tan alts i pesats que cada gegant necessitava dues persones per ser mogut i, al so de la banda del Peret del Cotoner, van intentar moure’ls uns pocs metres fins a embocar l’entrada del Raval del Carme. Quan van ser davant de Cal Guimerà ja no van poder donar un pas més. El fracàs va ser total. L’any següent, per solucionar l’excés de pes, els van tallar tres pams els bastidors de fusta. El resultat va fer que el braç dret del gegant, que el tenia en posició perpendicular sostenint el pergamí, gairebé toqués el terra. Un nou fracàs que va fer que els gegants fossin oblidats a les golfes de Cal Pastiri. Van sortir només dos cops.

Malgrat els entrebancs, el barri del Carme va estrenar uns nous gegants coronats, documentats a la Revista Carmelitana de les Festes del Carme de 1877. La publicació detalla el programa d’actes de la vigília de la festivitat de Nostra Senyora del Carme: “A las doce en punto del día 15 un repique general de campanas, la divertida y esperada visita de los gigantes…”. Aquests gegants devien desaparèixer al cap de pocs anys, perquè el 15 de juliol de 1892 se’n presenten uns de nous durant les Festes del Carme. Segons el diari de Barcelona la Dinastia, després d’una gran tronada i del repic de campanes del divendres, va començar una cercavila  encapçalada pels capgrossos, el Ball de Bastonets i els nous gegants, amb l’acompanyament de la banda de  música de la ciutat, dirigida per Miquel del Bitxo. Aquests gegants es van construir al taller Viladot de Lleida, i van ser presentats al “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos” de Barcelona de 1902, on se’ls va fer la fotografia més antiga que es conserva dels gegants de la ciutat. En aquesta mostra també hi participar els gegants de Igualada, Lleida, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Valls, Badalona, l’Arboç, Olot, Barcelona i Lleida, tota la comparsa de la Patum de Berga, els nans Cap de Llúpia i el Lliga-Mosques de Vic, dues Cucaferes de Tortosa, els Dracs de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú, i la Bisbal d’Empordà, entre altres figures. En total, 50 gegants, entre 8 i 10 bèsties (“monstres”) i 40 o 50 capgrossos vinguts d’arreu de Catalunya. (La Veu de Catalunya, número 1331 de 28/12/1902)

Tercera parella Gegants del Carme (els de 1892) al “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona” de 1902. Fotografia, reproduïda al llibre Costumari Popular Català: Gegants, nans i altres entremesos de Joan Amades.

Tercera parella Gegants del Carme (els de 1892) durant la cercavila que es va fer en motiu del “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona” de 1902.

Segons Joan Amades, els Gegants del Carme encara existien el 1934, tot i que la darrera notícia que es coneix dels mateixos és la seva participació a les Festes del Carme de 1925 (Als programes de les festes del barri de 1921 a 1924 no apareixen, com tampoc després de 1925). A les Festes de la Mercè de 1932, dues parelles de gegants acompanyen la banda de música. Suposem que són els Gegants de la Mercè i del Carme. A l’article “Gigantes y cabezudos” de la Nova Tàrrega del 04/07/1953, es publica que “ejercieron sus funciones hasta el 1936″. L’any 1944, la Nova Tàrrega es fa ressò que a la ciutat només  hi havia una parella de gegants, els de la Mercè. Tot i així, la Nova Tàrrega del 19/07/1952 descriu les Festes del Carme d’aquell mateix mes, tot dient: “Los bustos de los antiguos gigantes, guardados de años en sus cajas, fueron mostrados con la promesa de su total construcción para el año venidero; asi lo esperamos”. I així fou, el 1953, es van presentar els nous i actuals Gegants del Carme.

Gegants de la Mercè. 23/09/1927. Col·lecció Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

L’any 1899, els Gegants de la Mercè van ser llogats per anar a Linyola, molt probablement, acompanyant els dos gegants de la població. La publicació de la història dels gegants vells de Linyola del programa de la Festa Major del 2006, ho explica.

L’any 1917, els organitzadors de les Festes del Carme van demanar als seus veïns rivals, si els Gegants de la Mercè participarien de la celebració. Aquests van accedir-hi, per sorpresa i desavinença de molta gent, però el que va passar va remoure les consciències de tot el barri mercedari. Ramon Berenguer I va patir una aparatosa caiguda que el va deixar inutilitzat, al mateix punt on els Gegants del Carme no van poder donar un pas més. Alguns van veure en aquest detall una protesta d’ultratomba dels vells entusiastes i defensors de la dignitat de les coses del barri de la Mercè.

Dels gegants també se’n feia broma, tal i com ho demostra un article publicat amb el nom de “Canonades” a la Crònica Targarina de 27-05-1922: “Heus aquí els “Comptes del Gran Capitán” que oferim als barrilaires ciutadans de Gamarusia, que prengueren bitllets d’una milla que es rifà a benefici de la seua Festa Major. INGRESSOS Recapiat per la rifada 8888’88 Pts. GASTOS Per afeitar al gegant 11,11. Al Parranxo per a arreplegar el pel i portar-lo al pati del Cantons 22’22. Per 3 metres de crepé per a tapar la calvicie del gegant 33’33. A la Marieta per treure les lleganyes, fer el monyo rentar i planxar les enagües de la geganta i els calçotets del gegant (els vestits no calgué) 88’88. Manutenció i comissions als gegants i a la seua quitxalla 2222,22. AI Tonet per xopets i vermohuts per aixugar la suó del “Gran Capitán” 44’44. Als Mangantes i als Amics de l’ombra 66’66. Per un sabre de cartró 77’77. Entregat al drapaire 99’99. Als pobres de Vilaseca 55’55. I el que resta per l’aviació”.

Detall d’una foto d’una festivitat local de 1919 o 1920, on apareixen els Gegants de la Mercè.

El mes d’abril de 1929, l’ajuntament de Tàrrega acorda subvencionar amb 500 pessetes als Capitans de les Santes Espines per tal que adquereixin una nova parella de gegants i quatre nans amb els seus corresponents vestits, els quals quedaran en propietat del municipi (Crònica Targarina 13-04-1929). De moment, en desconeixem més detalls, excepte que es van presentar el dia 12 de maig de 1929 durant la Festa Major, segons figurava al programa oficial: “Acompanyats per la Banda Municipal arribaran a la Plaça Major dos magnífics Gegants i 6 nanos que s’estrenaran aquell dia. Seguidament, tritlleig general de campanes, tronada i cercavila per la Banda Municipal, gegants i nanos”. El dia 13 de maig de 1929 a les 5 de la tarda: “Vespres Completes i seguidament tindrà lloc la solemne Processó de les Santes Relíquies presidida pel Magnífic Ajuntament i Autoritats locals, assistint-hi la Banda Municipal i gegants i nanos”. (Crònica Targarina 11-05-1929). Al mateix setmanari de la setmana següent afegeixen que no hi va participar l’habitual acompanyament musical del Tararot.

Aquests “gegants de la ciutat” van participar a les Festes del Carme del 6 de juliol de 1930, i enlloc s’anomena als propis gegants del barri ni els de la Mercè. Podria ben serque els veïns del barri  de la Mercè  no volguessin deixar-los per la Festa Major de la ciutat o per les festes del barri rival, o que l’ajuntament en volgués crear uns de propis per no haver-los de demanar al barri. Els Gegants del Carme ja feia una bona colla d’anys que havien desaparegut. 

Per la seva banda, els Gegants de la Mercè sí que van participar a les festes del barri de la Mercè de 1930: “Dia 23 de setembre, al migdia: Repic de campanes, sorollosa tronada i alegre cercavila per una filarmònica Banda de Música precedida dels gegants del barri” (Crònica Targarina 20-09-1930). Van ser restaurats l’any 1928 pel pintor Josep Minguell i, aprofitant l’avinentesa, se li va fer un nou pentinat de la geganta a la “garçon“, i un nou vestit a la mateixa geganta fet per les modistes del barri. Per tant, eren una parella gegants en bon estat de conservació i, d’aquesta manera, la ciutat comptava amb dues parelles de gegants.

L’any  1936, els gegants i nans de la ciutat van ser convidats a participar a la inauguració de la Olimpíada Popular de Barcelona  del 19 de juliol de 1936. Malauradament, l’acte no es va celebrar degut a la sublevació feixista.

L’any 1944, els Gegants de la Mercè foren convidats per la Comisión de Ferias y Fiestas de Lérida a participar a la Festa Major de la capital, però el seu mal estat de conservació va fer que la imatge de la ciutat i el barri no quedessin en gaire bon lloc.

Almodis amb el Ball dels Valencians de Lleida,  l’11 de maig de 1944.  Arxiu Fotogràfic de l’IEI

L’octubre del mateix any, la Comissió de Veïns del Barri de la Mercè reben una subvenció de l’ajuntament de 1.000 ptes. (6 euros) per reconstruir-los i reparar-los. Paral·lelament, es va fer un capta entre els veïns del barri i de la resta de la població per reunir els diners necessaris per aquest objectiu. Les aportacions particulars s’anaven publicant periòdicament al setmanari local Nova Tàrrega, quantitats entre 5 i 100 pessetes (0,03€ i 0,60€).

Durant la Festa Major de Maig de 1945, els Gegants de la Mercè van estrenar vestits nous, perruques i retocs a la cara i als braços, gràcies a les aportacions veïnals ja comentades, tal i com ens explica la Nueva Tárrega de 10-03-1945: “En la próxima semana, una Comisión pasará por todas las casas que componen el barrio de la Merced, en demanda  de un donativo par a la restauración de sus gigantes . Es firme y decidido el propósito de que por la Fiesta Mayor puedan hacer su tradicional exhibición ya completamente restaurados. La Comisión espera y confía que se sumarán a esta suscripción todos los buenos tarreguenses, amantes de nuestras tradiciones , los cuales pueden entregar sus donativos al Rdo. P. Rector de las Escuelas Pías o a algún miembro de la Comisión“.

Aquella Festa Major de 1945, els Gegants de la Mercè eren presentats com: “la brillante comitiva del Pregón Oficial ha iniciado el programa de los festejos, después del estruendo de la tronada y campanería. Los gigantes, remozados y, sin el sonrojo del ridículo que sufrían antes, se han paseado gallardamente, con su escolta de ocho cabezudos“. Malauradament, l’acte va acabar de la següent manera: “… los heraldos de la ciudad pregonando las fiestas; el atractivo de la música, gigantes ataviados con nuevos vestidos y… la deficiente restauración, que habrá de repetirse —esta vez mejor— por los destrozos que sufrió la gran femenina al caer en el pasacalle del mediodía…“. Al mateix setmanari, se’ls troba en falta a la festa de Corpus, on diu que hi solien participar. Malgrat tot, apareixen de nou a les Festes de Sant Eloi sense saber-ne exactament el seu estat.

Per evitar aquest tipus d’accidents, els gegants no van participar a la tradicional cercavila del dia 12 a la Festa Major de Maig de 1947, degut al fort vent que bufava: “El pregón se llevó a efecto con la ausencia de los gigantes, poco aficionados al soplo del viento“. (Nueva Tárrega 17-05-1947).

Els Gegants de la Mercè continuaven participant a la cercavila inaugural de les Festes de la Mercè de 1948: “Día 23, a las 12: Repique de campanas, disparo de una traca y pasacalle con los gigantes y cabezudos. La música a cargo de la banda que dirige el Maestro Clua” (Nueva Tárrega 18-09-1948).

A l’extracte de compte de les Festes de Setembre de 1948 publicat a la Nueva Tárrega (05-02-1949), apareix la quantitat que va cobrar el llavors responsable dels Gegants de la Mercè i els capgrossos, el Josep Salvadó, un total de 175 pessetes (1,05€), amb el detall d’altres conceptes festius:  “Els  Xiquets  de  Valls”  5.700 ptes, José Mercader músic “Tararot” 717,65 ptes, José  Armengol  375  ptes per  la  tronada,  López i Bonet  20  ptes  per acompanyar  els gegants, A. Clua per la banda de música 1.130 ptes…

Per acabar aquest capítol, una nota de premsa signada pel pseudònim Spectator a la Nueva Tárrega de 13-12-1952, que ens parla de com es guardaven els Gegants de la Mercè durant la primera meitat del s. XX:  “Yo me acuerdo mu y bien que cuando iba a los Escolapios, los gigantes quedaban en la iglesia del colegio tan sólo en la precisa noche de la víspera y del día de la fiesta, porque la procesión terminaba tarde y no había tiempo material para desmontarlos y llevarlos de nuevo al desván que era donde deben estar y estaban en el resto del año. Pero en la mañana siguiente al día de la Merced y a primer a hora , los encargados del barrio tenían buen cuidado de proceder antes que nada a retirarlos de allí, para no volver a verlos hasta el año próximo. Era era lo adecuado y lo normal, y lo que convenía hacer también en interés de la mejor conservación y buen estado de los propios gigantes. ¿Qué ha pasado pues para no seguir tan sensata y sabia tradición ? Tratando de explicármelo, no encuentro para ello otra causa que la imperdonable desidia y dejadez de los vecinos encargados de las fiestas del barrio, y junto a ello, el hecho de que el P. Rector del Colegio, siendo nuevo como es y desconociendo todavía las costumbres de la población, lo haya interpretado como un uso de Tàrrega —no por eso bastante extravagante—, y que por tanto, por motivos de tacto y prudencia, de momento no se hay a atrevido a rectificar. […] El P. Rector tiene la palabra , y que los gigantes puedan pasar sus buenas Navidades en el desván, que es el lugar que les corresponde…”

Cartell de la Festa Major de Maig de Tàrrega de 1954, amb el pregoner, els capgrossos i els Gegants de la Mercè.

 

Els Gegants de Tàrrega (1953-actualitat)

Durant el segon quart del segle XX, els Gegants de Tàrrega van participar cada any a la cercavila que s’organitzava la vigília de la Festa Major de Maig i de les Festes de Sant Eloi, per anunciar l’inici de la festa després de la tronada i els repicons de les campanes. Aquest acte es feia sempre a les 12 del migdia, i en el cas de la Festa Major de Maig, el dia 12 de maig. A la cercavila també hi participaven la Banda de Música, els capgrossos i, segons l’any, el Ball de Bastonets, els macers i el pregoner, personatge encarregat de llegir el pregó. També sortien a passejar a les festes dels barris del Carme, la Mercè i del Carrer Major.

L’any 1952, la ciutat només comptava amb els Gegants de la Mercè, desapareguts de la vida pública, ja feia una bona colla d’anys, els Gegants del Carme. La Comisión Oficial de Ferias y Fiestas de la ciutat es va reunir per esperonar les comissions de festes del barris del Carme i Carrer Major a que es procuressin de dues parelles noves de gegants per donar major lluïment a les Festes Majors i de barri de la població. I tal dit, tal fet, el 1953 es van presentar els Gegants del Carrer Major, els nous Gegants del Carme (els quarts) i els Gegants de la Ciutat o de l’Ajuntament, tota una revolució gegantera a la ciutat.

L’11 de juny de 1953 es van presentar els Gegants del carrer Major o de l’Hospital (també anomenats del barri de Sant Antoni, en alguna publicació), durant la Capvuitada de Corpus. Aquesta festivitat havia agafat molta nomenada a la ciutat, i els tres barris històrics rivalitzaven per celebrar el millor dia de Corpus dedicat al seu barri, i el barri del carrer Major era un dels que més s’hi esforçaven.

Al setmanari Nueva Tárrega de 28-06-1952 dedicat a les Festes del Carrer Major, apareix aquest article que ens parlava del futur immediat de la nova parella de gegants: A les festes del barri “…habrá cita vez la presencia más permanente de una buena colección de cabezudos, y para el año venidero ya se habla de una buena pareja de gigantes, que no haría otra cosa que revivir una vieja tradición de aquel animado barrio.” 

La nova parella de gegants foren dedicats i anomenats originàriament com Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Aquesta parella de gegants, molt comuna en altres poblacions, acostumava a ser pagada pel mateix Règim. Van ser construïts i venuts pel taller la Bolsera de Barcelona, amb un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. El dia de la seva presentació van ser beneïts davant la parroquial de Tàrrega, davant un nombrós públic que omplia la plaça Major.

Els Gegants del carrer Major en el moment de la seva benedicció per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953,  acompanyats pels Gegants de la Mercè.

Els Gegants del carrer Major el dia de la seva benedicció per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953,  acompanyats pels capgrossos. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

Creiem que es tracta de la primera parella de gegants del barri més humil de la ciutat, tot i que el pseudònim Spectator publicava a la Nova Tàrrega de 20/06/1953: “Que me perdonen los entusiastas vecinos del barrio de la calle Mayor, pero influenciado sin duda por el precedente de aquellos viejos gigantes que habían poseido antes, y que yo había conocido en sus postrimerías, cuando a no dudar tenían ya más de fantoches que de elemento decorativo ciudadano; […] creía francamente que la pareja de gigantes sería en resumen una cosa de ir por casa y sin ninguna pretensión.” Possiblement, el barri hagi lluït alguna parella de figures en el passat, segurament de pobre factura, ja que no apareixen documentats enlloc.

Els Gegants del carrer Major el dia de la seva benedicció,  acompanyats pels capgrossos i pels Gegants de la Mercè. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

Els Gegants Mariners (primers), els de la Mercè (segons) i els del carrer Major (tercers) durant la presentació dels darrers el 1953. Foto: Calafell.

A la Nova Tàrrega del 6/7/1953 apareix una nota de premsa molt divertida sobre un telegrama enviat on es parla de la propera presentació de la parella. L’any anterior, el barri va presentar una colla de 6 capgrossos nous. Al programa d’actes de la Capvuitada de Corpus del barri de 1954, els gegants es van descriure com: “…els nostres gentils i aristocràtics Gegants i Nans”.

Els Gegants del carrer Major amb les modistes que els van fer els vestits, l’any 1953.

K8

Els Gegants de l’Ajuntament a les Festes de la Mercè de Barcelona (probablement el 1953).

El 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme, es van presentar els nous gegants del barri, l’Hereu i la Pubilla. Inicialment, havien d’anar coronats i vestits de reis, com els seus antecessors, però per iniciativa de Gumersindo Pascual, director de la “Agrupación Carmelitana de Danzas”, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites, es van vestir de pagesos típicament catalans. Al programa de les festes hi apareix la crònica de la presentació: “…los nuevos Gigantes del Barrio, “Hereu i Pubilla”, harán su entrada triunfal, procedentes de la carretera de Verdú, acompañados del grupo “Ball de Bastonets” y de un grupo de parejas infantiles con vestidos típicos del país. Seran recibidos frente a la Iglesia de la Patrona por las autoridades del Barrio y Comisión de fiestas cívicas, recitándose una poesía de bienvenida. Acto seguido y al son de las trompetas de la banda, se dirigirán a la Plaza Mayor con el fin de saludar al Excmo. Ayuntamiento, para después continuar el pasacalle de costumbre. A las 7 de la tarde del día siguiente “l’Hereu i la Pubilla” abrirán magestuosamente el paso de la Procesión”. Les dues figures es van adquirir gràcies a les aportacions veïnals i al sortejos com, per exemple, d’una vaixella.

Van ser comprats el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler, situat al carrer Vallfogona 21 de Barcelona.

L’any anterior, el setmanari local Nueva Tárrega (19-07-1952) es feia ressó de la iniciativa de recuperar-los, en un article que parlava de les Festes del Carme: “Los bustos de los antiguos gigantes, guardados de años en sus cajas , fueron mostrados con la promesa de su total construcción para el año venidero; asi lo esperamos“. Suposadament devien ser els bustos dels gegants de 1892, els darrers que es coneixien del barri.

Presentació dels Gegants del Carme, l’any 1953, a la Plaça Major amb els Gegants de la Mercè i del Carrer Major, el Ball de Bastonets i la Banda de Cornetes i Tambors.

Presentació dels Gegants del Carme, l’any 1953, entrant a Tàrrega per la carretera de Verdú.

Els Gegants del Carme i del Carrer Major, suposadament a Barcelona, a la dècada dels 50

Durant les Festes de Sant Eloi de 1953, el dia 12 de setembre, es van presentar Gegants de l’Ajuntament. El nom original i conegut durant una bona colla d’anys va ser el de Gegants de la Ciutat, concretament Rei i Reina. No va ser fins l’any 1992, que se’ls canviar el nom per Eloi i Alba, dedicant-los als patrons de la ciutat, a petició del nou cap de colla de la Fal·lera Gegantera, Josep Bonet. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament va ser gradual, atès que va ser el consistori qui en va encarregar la seva construcció.

Els Gegants del Carme i del Carrer Major (al fons) a les Festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1953. Els de l’Ajuntament també hi van ser presents. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

Els Gegants del Carme i del Carrer Major (al fons) a les Festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1953, passant pel carrer Ferran

L’any de la seva presentació, era tradicional que al migdia es fes el volteig general de campanes i encesa d’una tronada a la plaça Major. Al programa de les Festes de Sant Eloi de 1953 apareixen presentats de la següent manera: “Llegada de los nuevos Gigantes de la Ciudad, acompañados por los mayestáticos de los barrios de la Merced, Mayor y Carmen, con la corte de Cabezudos, Heraldos de la Ciudad, Banda de Música y el notable grupo Ball de Bastonets”. Un cop saludades les autoritats, es va fer el pregó oficial de les festes pels carrers de la població. Les quatre parelles de gegants targarines van romandre exposades a l’entrada de l’ajuntament durant totes les festes, que es van allargar fins el dia 15. Aquell mateix any, ja van participar a la Cavalcada de les Festes de la Mercè de Barcelona, juntament amb els Gegants del Carme i del Carrer Major. Curiosament, els Gegants de la Mercè no hi van participar, suposadament degut al seu elevat pes. Cal destacar que l’Eloi originari es perdé (probablement dins un tren) i que la nova figura es va fer de nou, probablement l’any 1974, seguint un altre model de El Ingenio.

Els Gegants de l’Ajuntament a les Festes de la Mercè de Barcelona (1953, 1954 o 1955).

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a les Festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1953. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a les Festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1953. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

A les Festes de la Mercè de 1954, els gegants del barri van estrenar nova vestimenta, finançada en part per l’ajuntament, i 6 capgrossos nous. Curiosament, per la Festa Major de Maig del mateix any, van sortir les tres parelles de gegants de la població, a excepció dels de la Mercè, atès que no van trobar cap “valent” que volgués portar les dues pesades figures. A la Cavalcada de la Mercè de 1955, hi tornen a prendre part dues parelles de gegants de la població i, sorprenentment, protagonitzant el cartell de la Mercè d’aquell mateix any. L’any 1956 en seran tres, a excepció dels Gegants de la Mercè.

Cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1955 amb els Gegants de Tàrrega: Jaume I (llavors anomenat Fernando), l’Alba (Reina) i l’Eloi (Rei)

Els Gegants de l’Ajuntament, els del carrer Major i l’Hereu del Carme (falta la Pubilla que no surt a la foto) a les Festes de la Mercè de Barcelona el 1956, al carrer Sotstinent Navarro. Foto de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

L’any 1968, la Volta ciclista a Catalunya finalitzà a Tàrrega, i els Gegants de l’Ajuntament sortiren a rebre els corredors. Un dels millors ciclistes de tots els temps, Eddy Merckx, guanyà l’etapa i Paco Alguersuari va poder captar la imatge de la parella de gegants, el campió i un dels millors cliclistes catalans de la història, Miquel Poblet, organitzador de la prova.

Eddy Merckx (esquerra), Miquel Poblet i els Gegants de l’Ajuntament el 1968

Els Gegants de l’Ajuntament donant la benvinguda a la Volta a Catalunya de 1968

Cal destacar una història poc documentada i poc coneguda dels Gegants de l’Ajuntament. El cap de l’Eloi es va perdre, molt probablement l’any 1969, en estranyes circumstàncies. Fins i tot s’ha comentat que el cap s’hauria perdut dins del tren que duia els gegants de Barcelona a Tàrrega. També podria ser que hagués caigut i no s’hagués pogut reparar. Per solucionar-ho, l’any 1970, l’Ajuntament n’encarregà un de nou (actual) a El Ingenio. Guardem una còpia de la carta que El Ingenio va adreçar a l’ajuntament el 8-10-1970: “se estudía y vemos lo mas viable, económico y aconsejable el que se hiciera con otro modelo de cabeza y corona tal vez la adjunta añadiendo una barbita que de seguro sería quizás aún mas de agrado del público y claro está de ustedes todos. El coste de la adaptación expuesta renovando o mejor dicho restaurando cuerpo y brazos y poniendo tambien nuevas manos subiría a 7.480 ptas…”

No se sap la data exacta del nou cap, però sabem que la parella de Gegants de l’Ajuntament no figura a cap foto ni programa de la Festa Major de Tàrrega durant els anys 1970-1974, on es veuen la resta de parelles; i no és fins l’any 1975 que en trobem una prova documental, la foto en blanc i negre que figura més avall. És possible que el nou cap es presentés l’any 1974, sense cap mena d’acte especial, ni tan sols publicant-ho al programa de la Festa Major, per vergonya? Donem la data de 1974 ja que aquell any tenim constància que l’ajuntament va comprar un grup de capgrossos a El Ingenio, i suposem que es devia aprofitar la comanda. (Nova Tàrrega 11/05/1974). 

A la Nova Tàrrega de 17-10-1970 apareix una nota de premsa que recull l’acord  de la Comissió del Barri de la Mercè, sota la presidència del rector de l’Escola Pia per deixar en dipòsit els gegants de la Mercè al Museu de Tàrrega, per tenir-los millor conservats, mentre no es facin servir. No podem assegurar que tal proposta s’acabés duent a terme.

El 24 de setembre de 1984 l’Escola Pia va celebrar, entre els actes en honor a la patrona de la Mercè, l’habitual cercavila infantil, amb disfresses, pancartes, i xaranga de tambors, que va recórrer els carrers del barri, juntament amb els gegants de la Mercè, per acabar la cercavila amb una sorollosa traca.

 

Gegants de la Mercè a la Festa del Roser de Ponts de l’any 1967.

Fotos dels Gegants de Tàrrega (una parella no en corresponen) fetes a l’ajuntament de Tàrrega l’any 1983. El nen que hi apareix és l’estudiós geganter Jordi Miralles.

Des de l’aparició dels primers gegants, no hi havia hagut cap associació constituïda encarregada dels mateixos. Generalment, eren les comissions de veïns dels barris o particulars, els encarregats de treure’ls a passejar. Uns dels primers responsables que es coneixen van ser Pep Salvadó Giribet “Macuco”, primer, i després, Antoni Aligué, encarregats de buscar i pagar els seus portadors per encàrrec de l’ajuntament. Antoni Aligué ho va fer el  fins al 1981, quan es fundà l’associació encarregada de portar els gegants de la ciutat, la Fal·lera Gegantera, de la qual n’esdevingué cap de colla en Josep Bonet fins al 2009. Tot seguit es constituí l’Associació Cultural la Fal·lera Gegantera, entitat encarregada de passejar els gegants de la ciutat per arreu.

El 1993, amb motiu de l’homenatge que es va fer a Antoni Aligué, es va compondre el Ball de Gegants de Tàrrega, obra de Jordi Baiget Piqué i coreografia de Ton Farran Domínguez, una peça que pot ser interpretada amb una o dues parelles de gegants. L’arranjament actual per gralla a dues veus és obra d’Albert Solé.

La Colla Gegantera de Tàrrega durant la Festa Major de Maig de 1975.

El ball es va presentar el 13 de maig de 2008, després del tradicional Ball de l’Eixida de la Festa Major de Maig, interpretat pels Espremulls Cobla Antiga. El 2009, durant la mateixa celebració són acompanyats pels Grallers de la Barra. A partir de 2010, és la Cobla Tàrrega l’encarregada d’interpretar el ball, amb una versió per cobla arranjada per Mercè Salvadó. Per Corpus, el ball és interpretat pels Carreter, Colla de Grallers. En altres sortides, és la colla de grallers de l’Associació Cultural Fal·lera Gegantera de Tàrrega qui ho interpreta.

Entre les moltes activitats que ha realitzat la Fal·lera Gegantera, cal destacar l’organització de la XXIV Ciutat Gegantera 2009, l’esdeveniment anual més important del món geganter català que compta amb la major representació de colles geganteres de l’any. Un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món geganter, entre les quals destaquen les cercaviles i els balls de gegants. Aprofitant la capitalitat gegantera, l’associació va tenir l’honor de portar els Gegants de l’Agrupació, la Cultura i el Treball, a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Luxemburg celebrat el mateix any. Des de 1987, organitzen també la trobada de gegants i capgrossos de la Festa Major de Maig, amb la participació de més de deu colles vingudes d’arreu de Catalunya.
Aquest tipus de trobades es fan a través de l’intercanvi de sortides entre colles. D’aquesta manera, l’entitat té programades unes deu sortides l’any per arreu de les comarques catalanes.

Majoritàriament, l’acompanyament musical dels gegants de la ciutat l’ha fet una formació de gralles i tabals. A finals dels 80, van ser acompanyats pel grup local Els Tararots. Durant els anys posteriors per formacions de fora vila, des de 2008, pel grup dels Grallers de la Barra de l’Associació Guixanet i darrerament per la colla de grallers de la Fal·lera Gegantera.

Una curiositat publicada a la Nova Tàrrega de 26/05/1956: “En «Destino» del sábado último, venía un reportaje de Manuel Amat, sobre la fabricación de gigantes y cabezudos, en un interrogatorio con el dueño de «El Ingenio», casa especializada en ello desde 127 años, y al preguntarle sobre los gigantes de nuestra tierra, dijo que Villanueva y Geltrú tenía los gigantes más altos, que Lérida es la que contaba con mayor número de ellos y —¿Los de ropaje más lujoso? —Tal vez los de Tàrrega. Esta es la opinión de un especialista que creemos vale la peno de ser registrada”.

Detall d’Almodis i Ramon Berenguer I, el 2020, després de pentinar-los i netejar-los la roba

 

Els Gegants de Tàrrega: dades tècniques

La Fal·lera Gegantera i la Regidoria de Cultura gestionen el patrimoni geganter de la ciutat, encapçalat per les quatre parelles de gegants:

-Els Gegants de la Mercè representen a Ramon Berenguer I i Almodis. El gegant duu el nom del Comte de Barcelona que conquerí el castell de Tàrrega als musulmans. La seva esposa Almodis en va ser la propietària, deixant-lo en herència a les successores al tron reial. Són els més antics de la ciutat, construïts l’any 1870 a Barcelona, i vinculats al barri de la Mercè de Tàrrega. Es van presentar el 23 de setembre de 1870, durant les festes del barri. Per aquest motiu, el gegant porta un gran medalló amb l’escut de l’orde de la Mercè.
Van ser restaurats l’any 1928 pel pintor Josep Minguell i, aprofitant l’avinentesa, es fa fer un nou pentinat de la geganta a la “garçon”, i un nou vestit a la mateixa geganta fet per les modistes del barri. Durant els anys 60 del segle passat, Josep Mª Martí Florensa i el seu fill Josep Mª Martí Carnicer li van fer una nova corona a Almodis de metall repujat i tallat amb tisores de planxa.

Es restauren de nou els anys 1939, el 1945, 1985 i 1997 (Agnès Pla). Finalment, el 2009, Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig els restaura de nou, fent-li també una corona nova al gegant, en motiu de la XXIV Ciutat Gegantera de Tàrrega. El darrer canvi en el vestuari es va fer l’any 1997, obra de Ramon Roig de Terrassa. Mesuren 4m i 3,70 m, pesen 95 i 90 kgs i són fets de cartró pedra.

En tota la demarcació de Lleida només existeixen dues parelles més de gegants centenaris actius: lo Pageset i la Pageseta de Balaguer (1850?) i Marc Antoni i Cleopatra de Lleida (1840). Els gegants no han sortit gaires cops de Tàrrega degut al seu pes. Només s’han pogut veure en trobades de gegants centenaris com la de l’Arboç de 1995, Manresa de 1998, Tarragona de 2000 i Amer de 2005.

-Els Gegants del carrer Major o de l’Hospital foren dedicats originàriament a Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Aquesta parella de gegants, molt comuna en altres poblacions, acostumava a ser pagada pel mateix Règim.
Van ser construïts i venuts el 1953 per la Casa Industrial Bolsera de Barcelona i fabricats per Lambert Escaler, a partir un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. El dia de la seva presentació, l’11 de juny de 1953, van ser beneïts a la parroquial de Tàrrega, en motiu de la Capvuitada de Corpus. El vestuari el van confeccionar les cosidores locals sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni. El 2005, són reproduïts en polièster per l’artista Agnès Pla. El 2010, foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques foren molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí els Usos i Costums a la vila, potenciant el paper de les viles reials enfront del poder dels nobles feudals. Mesuren 3,60 i 3,40 m i pesen 51 i 45 kgs.

-Els Gegants del Carme actuals, l’Hereu i la Pubilla, van ser comprats el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler, situat al C/ Vallfogona 21 de Barcelona. Les anteriors parelles dataven de 1871, 1877 i 1892. Neixen vinculats al barri del Carme de la ciutat i van ser promoguts per la “Agrupación Carmelitana de Danzas”, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites. Es van presentar el 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme. Inicialment, havien d’anar coronats i vestits de reis, com les dues parelles antecessores, però finalment es van vestir de pagesos típicament catalans. L’Hereu duu també al pit una gran medalló amb l’escut de l’ordre del Carme. L’any 2009, l’Agnès Pla en va fer un còpia dels dos, deixant guardats els antics. Mesuren 3,15m i 3m i pesen 32 i 30 kgs.

-Els Gegants de l’Ajuntament van ser coneguts originàriament i durant una bona colla d’anys com a Gegants de la Ciutat, concretament amb els noms de Rei i Reina. No va ser fins el 1992 quan se’ls canvia el nom per Eloi i Alba, en homenatge als patrons de la ciutat, i a petició del cap de colla de la Fal·lera Gegantera, Josep Bonet. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament devia ser gradual, atès que va ser el consistori qui va encarregar-los. Van ser construïts i venuts el 1953 per Lambert Escaler.

El cap de l’Eloi es va perdre, molt probablement, l’any 1969. El 1970, l’Ajuntament n’encarrega un de nou (actual) a El Ingenio. No se sap la data exacta del nou cap, però sabem que la parella de Gegants de l’Ajuntament no figura a cap foto ni programa de la Festa Major de Tàrrega durant els anys 1970-1974; i no és fins l’any 1975 que en trobem una prova documental. Suposem que el nou cap és de 1974, ja que aquell any l’ajuntament va comprar uns capgrossos nous a El Ingenio. El 2004, Agnès Pla en va fer una reproducció en polièster, guardant els originals en molt bon estat de conservació. Mesuren 3,40m i 3,20 m i pesen 42 kgs els dos.

-Els Gegantons Mariners, de la Mercè, del Carrer Sant Joan o “Macacos”: l’associació també compta amb una parella de gegantons, actualment anomenats: l’Escamarlà i la Sípia, nom amb que foren rebatejats pel grup Pots Teatre.

No podem datar amb exactitud quin any es van presentar però, segons la carta al director publicada a la Nova Tàrrega del 5/10/1957, suposem que són propers a 1910. En aquesta carta, un veí del barri critica el comentari del director del setmanari (Spectator), que va titllar la parella gegantons de “esperpentos” al número anterior: “Después del elogio que tributa a los gigantes del barrio de la Merced, arremete contra los «esperpentos vestidos de blanco», nuestros pequeños gigantes, para que sean retirados, porque ridiculizan no sólo a un sector urbano, sino a la ciudad toda. Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras…”. Del que no tenim dubte és que es van crear amb l’objectiu de divertir a la població, lluny de la funció més protocol·lària que tenien els seus germans grans, els Gegants de la Mercè. Després del Llenguado i la Pagesa del segle XIX, figures ja comentades amb anterioritat, aquesta seria la segona parella de gegantons de la ciutat, i també amb la intenció primordial de divertir petits i grans.

-La Geganta Angeleta creada per homenatjar l’Angeleta Orpella Gra com a donant de sang durant més de 40 anys. La presentació pública es va fer a l’Auditori de Girona – Palau de Congressos, el dia 14-06-2013, en un acte que agrupava totes les Associacions de Donants de Sang de Catalunya. El bateig es va fer el 15-06-13 a la Plaça del Carme de Tàrrega. Construïda pel taller David Ventura & Neus Hosta, té una alçada de 3,25 m. i un pes de 35 kgs.

A més a més dels Gegants de la Fal·lera Gegantera, la ciutat també compta amb els següents gegants:

-Els Gegants Tararots de Tàrrega són dues figures que podríem considerar com “boges” o “manotes”, que es van presentar el dissabte 16 de maig de 2015 a la Nit del Tararot, durant la Festa Major de Tàrrega. Són obra de l’artista Agnès Pla de Guissona.

El Grallinot és un graller molt particular que va damunt una gallina i dóna cops amb les cames. Per la seva part, la Mamellona és una tabalera que colpeja amb les mans. Junts formen un grup bàsic de grallers, el que antigament a Tàrrega s’anomenava “Tararot”, donant nom a la parella de simpàtics personatges i a la Nit del Tararot. Poden realitzar cercaviles animades i realitzar el Ball dels Gegants Tararots de Tàrrega, obra d’Albert Fitó. El grup és format per 8 portadors vestits com el Grallinot. La Mamellona pesa 38 kgs i mesura 2,65 m. El Grallinot, 31 kgs i 2,60 m. Més informació la trobareu a la secció Gegants Tararots de Tàrrega d’aquesta web.

–L’Àngel Guimerà: propietat de l’AMPA del col·legi Angel Guimerà i dedicat al gran escriptor, poeta i dramaturg català. Va ser batejat el 17 de maig de 2009 i construït per Carles Teixidó de Bellpuig.

–El Cintet i la Cinteta: propietat del col·legi Jacint Verdaguer. L’antiga parella va ser construïda el 1980 pels professors i alumnes de l’escola. L’any 2000, es presenten els nous gegants. Els caps són obra de Josep Blanch Solsona, director de l’escola, i la Rosa Mateo Castellà amb la col·laboració d’Agnès Pla, que en féu la resta.

-El Pep i la Quima: Escola Vedruna de Tàrrega

-El Miquelet del Bitxo: un gegantó de l’Escola Pia de Tàrrega, creat i presentat l’any 2015, durant l’Eixideta de la Festa Major de Tàrrega. Es tracta d’un homenatge a Miquel del Bitxo,  l’activista cultural del barri de la Mercè i promotor dels primers gegants del barri, on resideix l’escola. El gegantó és obra de Jordi Orobitg, pintat per Jaume Badies, amb l’assessorament del professor Jordi Colilles. El vestuari és a càrrec de l’alumna Maria Cucurull, amb l’assessorament de la professora Lluïsa Gavarra.

–La Maria Mercè Marçal: gegantona de l’escola Maria Mercè Marçal, presentada el 12 de maig de 2021 al pati de l’escola i, tot seguit, a l’Exideta que se celebrà al Teatre Ateneu de Ateneu, degut a les restriccions de la Covid. La Comissió de l’AMPA de la Gegantona s’ha encarregat de fer realitat aquesta proposta, colze a colze amb l’escola. La gegantona ha estat obra del Carles Teixidó, constructor de bestiari i gegants amb taller a Bellpuig. El pes de la figura és de 13kgs i l’alçada de 2,10m. La gegantona representa l’escola, a tota la comunitat educativa i tots els valors i pensament polític que defensava la Maria Mercè Marçal i que avui en dia són més vigents que mai! I és que la gegantona és tres voltes rebel!, tal i com apareix escrit al seu vestit, un dels seu poemes més conegut: “A l’atzar agraixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. A l’armilla també apareixen motius sobre la seva obra i pensament, on destaca el logotip de l’escola. 

La gegantona amb el seu creador el dia de la presentació

 

Música del Ball de Gegants de Tàrrega: