Els Gegants de Tàrrega

Els Gegants de Tàrrega (Segles XVII, XIX i XX fins l’any 1953)

Des del segle XVII, els Gegants de Tàrrega han amenitzat les festes més assenyalades del calendari festiu local, presents a la Festa Major de Maig, a les Festes de Sant Eloi, al Corpus i a les festes dels barris històrics, entre d’altres.

Gegants de Tàrrega

La primera referència dels gegants a la ciutat és de 1600 i es troba al Llibre de Cerimònies (1592-1661) dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. En aquest llibre es documenta l’ordre que seguien les processons de Corpus d’aquella època, encapçalades per la bandera de la vila, el Jagant de la Vila, i a continuació, les creus i les banderes de les confraries. La figura va participar també a les processons de Corpus que es van fer fins el 1607. Segurament, es va voler celebrar el canvi de segle amb un nou element que envellís, encara més, la processó targarina. Al Llibre d’Albarans es fa referència al pagament del portador del gegant, Joan Grau, durant la processó de Corpus de 1603. De 1605 fins almenys el 1619, el portador i ballador del gegant fou sempre en Joan Galzeran, que cobrava vuit sous per ballar-lo durant la processó, tot i que durant els anys següents es feia ballar també per la capvuitada de Corpus. Per una quantitat similar, el mateix portador també el ballava en determinades ocasions, com alguna celebració reial. Al mateix llibre també hi figura el pagament que es va fer el 1610 per la compra del primer drac de la ciutat.

llibre_de_cerimonies

Llibre de Cerimònies de 1592-1661, amb la primera notícia del Jagant de la Vila de 1600 

Segarra i Malla també va escriure sobre el primer gegant de la ciutat: “Per animar les festes es feren els gegants i capgrossos, que eren les comparses de la diada, encara que oficialment no n’hi havia. L’Ajuntament els llogava als barris de la Mercè o del Carme. Ben diferent era això del segle XVII; llavors al poble no hi faltaven el Gegant de la Vila, que amb sa alabarda (destral de pal llarg) i l’escut d’armes de la vila anava a les processons acompanyant el drac que amb un colom a la boca ballava danses en els llocs principals de la població”. El mateix autor també va publicar que els primers gegants de la vila es van presentar durant la processó de Corpus de 1591, tot i que, comprovant les fonts que va consultar, no en figura cap referència.

Quan el 8 d’abril de 1605 nasqué el fill de Felip III de Castella o Felip II “el Pietós” d’Aragó, es feren grans festes arreu del país, i a Tàrrega l’efemèride se celebrà els dies 12, 13 i 14 de juny del mateix any. El diumenge 13, es ventaren les campanes de la parròquia, i la casa de la paeria i el campanar anaven plens de llanternes amb gresolets. La confraria de Sant Eloi va encendre grans fogueres damunt la serra. El dilluns 14, es va fer una gran processó encapçalada pel gegant que anava ballant pels carrers de la vila, mentre els més joves executaven balls amb arcs i fletxes. També es va poder gaudir de focs artificials, jocs, músiques, balls i fonts, com la del carrer del Carme on hi havia la figura d’un nen, el fill del monarca, subjectant una espasa i amb un lleó als peus amb un bàcul.

Al llibre Les Santes Espines de Tàrrega, apareix una altra cita trobada sobre l’existència dels gegants de la ciutat, a la processó de les Santes Espines de 1773: “… al devant les creus; devant les banderes, i al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians i dos balls de cristians i moros”.

A mitjan segle XIX, es va presentar una nova parella de gegantons, el Llenguado i la Pagesa, promoguts per Mariano Terés i propietat de la família Terés, una nissaga de notaris targarins. Els gegantons van ser construïts per un avantpassat d’aquests. El Llenguado treia la llengua i la Pagesa anava vestida com a tal. La parella va caure ben aviat en l’oblit quan el barri del Carme va construir la primera parella de gegants, el 1871. Cal destacar que els Gegants del Terés ja gaudien de ball propi, el Ball dels Gegants del Terés de Tàrrega, recollit pel Mestre Güell.
La Casa de la Cultura de Tàrrega ocupa l’antiga casa pairal dels Terés, acabada el 1748.

picsart_12-02-09-53-39

Capgrossos nous de 1954 i els Gegants de la Mercè. Nova Tàrrega de 10/09/1955

El 1870, es van presentar els Gegants de la Mercè, Ramon Berenguer I i Almodis, pertanyents al barri que porta el seu nom, gràcies a Miquel Florensa Artigues, més conegut per Miquel del Bitxo (casa seva era coneguda per cal Bitxo). També va inventar de l’Home de la Barra i va ser director de banda i orquestra durant quaranta anys. Els Gegants de la Mercè participaven a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i Setembre, i a les Festes de la Mercè. La resta de l’any eren guardats a les esgolfes de l’Escola Pia.

Miquel del Bitxo i el seu company Tonet del Xoqueta van viatjar d’amagat a Barcelona per anar a buscar la nova parella de Gegants de la Mercè, quan la població es va fer ressó que els veïns del barri del Carme tenien la intenció de fer la seva pròpia i primera parella. Els veïns de la Mercè, que rivalitzaven amb els del Carme per veure qui organitzava la millor festa de barri, es van voler avançar als seus veïns, per tenir la primera parella de gegants propis d’un barri de Tàrrega. Amb aquesta intenció, Miquel del Bitxo va dissenyar els nous gegants, en va construir els bastidors de fusta i recollí diners entre seus veïns (fins i tot alguns del C/ del Carme) per poder finançar la compra les dues figures al taller barceloní (desconegut), sense que els del Carme ho sabessin. L’expectació va ser tal, que el secret no es va poder guardar i, uns dies abans, tot Tàrrega ja anava plena de comentaris sobre com serien els nous gegants: alguns pensaven que serien blancs, d’altres negres, i fins i tot que serien musulmans, atès que l’orde dels mercedaris s’havia dedicat a recollir diners per pagar rescats de cristians segrestats durant les ràtzies de pirates del nord d’Àfrica.

El dia de la seva presentació, el 23 de setembre de 1870, vigília de les Festes de la Mercè, els gegants van sortir per la porta de l’església de la Mercè, després de la típica tronada del barri, que també començava a l’esmentada església. Entre la multitud de persones assistents a l’aconteixement, Joan del Xeco, uns dels organitzadors de les Festes del Carme, va dir públicament: “… un altre any el barri del Carme tindrà uns gegants nous quatre palms més alts que els de la Mercè”. I tal dit, tal fet, l’any següent, el 1871, van presentar la nova parella de Gegants del Carme amb uns bastidors de fusta quatre pams més alt que els de la Mercè. Es desconeixen els noms amb que foren batejades les dues figures ni el seu aspecte, tot i que, segurament, eren coronats.

3-3-3-2

Ramon Berenguer I, portant el pregó de la Festa Major de Maig, i Almodis anunciant l’inici de la festa, acompanyats per la banda de música. Anys 20.

El dia de les Festes del Carme, després de la tronada del Sr. Aulés, els nous Gegants del Carme van sortir de l’entrada de Cal Guillem cap al Passeig del Mig, per participar a la cercavila del barri. Eren tan alts i pesats que cada gegant necessitava dues persones per ser mogut i, al so de la banda del Peret del Cotoner, van intentar moure’ls uns pocs metres fins a embocar l’entrada del Raval del Carme. Quan van ser davant de Cal Guimerà ja no van poder donar un pas més. El fracàs va ser total. L’any següent, per solucionar l’excés de pes, els van tallar tres pams els bastidors de fusta. El resultat va fer que el braç dret del gegant, que el tenia en posició perpendicular sostenint el pergamí, gairebé toqués el terra. Un nou fracàs que va fer que els gegants fossin oblidats a les golfes de Cal Pastiri.

Malgrat els entrebancs, el barri del Carme va estrenar uns nous gegants coronats, documentats a la Revista Carmelitana de les Festes del Carme de 1877. La publicació detalla el programa d’actes de la vigília de la festivitat de Nostra Senyora del Carme: “A las doce en punto del día 15 un repique general de campanas, la divertida y esperada visita de los gigantes…”. Aquests gegants devien desaparèixer al cap de pocs anys, perquè el 15 de juliol de 1892 se’n presenten uns de nous durant les Festes del Carme. Segons el diari de Barcelona la Dinastia, després d’una gran tronada i del repic de campanes del divendres, va començar una cercavila  encapçalada pels capgrossos, el Ball de Bastonets i els nous gegants, amb l’acompanyament de la banda de  música de la ciutat, dirigida per Miquel del Bitxo. Aquests gegants es van construir al taller Viladot de Lleida, i van ser presentats al “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos” de Barcelona de 1902, on se’ls va fer la fotografia més antiga que es conserva dels gegants de la ciutat.

Gegants de la Mercè. Anys 20 o 30

Segons Joan Amades, els Gegants del Carme encara existien el 1934, tot i que la darrera notícia que es coneix dels mateixos és la seva participació a les Festes del Carme de 1925 (Als programes de les festes del barri de 1921 a 1924 no apareixen, com tampoc després de 1925). A les Festes de la Mercè de 1932, dues parelles de gegants acompanyen la banda de música. Suposem que són els Gegants de la Mercè i del Carme. A l’article “Gigantes y cabezudos” de la Nova Tàrrega del 04/07/1953, es publica que “ejercieron sus funciones hasta el 1936″. L’any 1944, la Nova Tàrrega es fa ressò que a la ciutat només  hi havia una parella de gegants, els de la Mercè. Tot i així, la Nova Tàrrega del 19/07/1952 descriu les Festes del Carme d’aquell mateix mes, tot dient: “Los bustos de los antiguos gigantes, guardados de años en sus cajas, fueron mostrados con la promesa de su total construcción para el año venidero; asi lo esperamos”. I així fou, el 1953, es van presentar els nous i actuals Gegants del Carme.

gegantsdel-carmeantic

Tercera parella Gegants del Carme (els de 1892) al “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona” de 1902. Fotografia, reproduïda al llibre Costumari Popular Català: Gegants, nans i altres entremesos de Joan Amades.

L’any 1899, els Gegants de la Mercè van ser llogats per anar a Linyola, molt probablement, acompanyant els dos gegants de la població. La publicació de la història dels gegants vells de Linyola del programa de la Festa Major del 2006, ho explica.

El 1909 prenen part als actes de la Festa Major de Maig, en una notícia publicada al periòdic Pàtria de Cervera: “Las diversions populars no desdigueren de les festes religioses y les músiques, tronades, gegants y nanos, balls de bastóns, los dos castells de fochs y l’elevació del globo, sostingueren una animació per los carrers com pochs anys s’havie vist.”

L’any 1917, els organitzadors de les Festes del Carme van demanar als seus veïns rivals, si els Gegants de la Mercè participarien de la celebració. Aquests van accedir-hi, per sorpresa i desavinença de molta gent, però el que va passar va remoure les conciències de tot el barri mercedari. Ramon Berenguer I va patir una aparatosa caiguda que el va deixar inutilitzat, al mateix punt on els Gegants del Carme no van poder donar un pas més. Alguns van veure en aquest detall una protesta d’ultratomba dels vells estusiastes i defensors de la dignitat de les coses del barri de la Mercè.

1

Detall d’una foto d’una festivitat local de 1919 o 1920, on apareixen els Gegants de la Mercè.

L’any 1944, els Gegants de la Mercè foren convidats per la Comisión de Ferias y Fiestas de Lérida a participar a la Festa Major de la capital, però el seu mal estat de conservació va que la imatge de la ciutat i el barri no quedessin en gaire bon lloc. L’octubre del mateix any, la Comisió de Veïns del Barri de la Mercè reben una subvenció de l’ajuntament de 1.000 ptes (6 euros) per reconstruir-los i reparar-los. Para·lelament, es va un capta entre els veïns del barri i fora d’aquest per reunir els diners faltants necessaris per aquest objectiu. Les aportacions particulars s’anaven publicant periòdicament al setmanari local Nova Tàrrega, quantitats entre 5 i 100 pessetes (0,03€ i 0,60€).

Durant la Festa Major de Maig de 1945, els Gegants de la Mercè van estrenar vestits nous, i la geganta Almodis va patir una aparatosa caiguda, cosa que va fer encara més necessària la seva restauració. Per evitar aquest tipus d’accidents, els gegants no van participar a la tradicional cercavila del dia 12 a la Festa Major de Maig de 1947, atès el fort vent que bufava.

A l’extracte de compte de les Festes de Setembre de 1948 publicat a la Nova Tàrrega, apareix la quantitat que va cobrar el llavors responsable dels Gegants de la Mercè i els capgrossos, el Josep Salvadó, un total de 175 pessetes (1,05€).

1.0

Els Gegants de Tàrrega (1953-actualitat)

Durant el segon quart del segle XX, els Gegants de Tàrrega van participar cada any a la cercavila que s’organitzava la vigília de la Festa Major de Maig i de les Festes de Sant Eloi, per anunciar l’inici de la festa després de la tronada i els repicons de les campanes. Aquest acte es feia sempre a les 12 del migdia, i en el cas de la Festa Major de Maig, el dia 12 de maig. A la cercavila també hi participaven la Banda de Música, els capgrossos i, segons l’any, el Ball de Bastonets, els macers i el pregoner, personatge encarregat de llegir el pregó. També sortien a passejar a les festes dels barris del Carme, la Mercè i del Carrer Major.

L’any 1952, la ciutat només comptava amb els Gegants de la Mercè, desapareguts de la vida pública, ja feia una bona colla d’anys, els Gegants del Carme. La Comisión Oficial de Ferias y Fiestas de la ciutat es va reunir per esperonar les comissions de festes del barris del Carme i Carrer Major a que es procuressin de dues parelles noves de gegants per donar major lluiment a les Festes Majors i de barri de la població. I tal dit, tal fet, el 1953 es van presentar els Gegants del Carrer Major, els nous Gegants del Carme (els quarts) i els Gegants de la Ciutat o de l’Ajuntament, tota una revolució gegantera a la ciutat.

L’11 de juny de 1953 es van presentar els Gegants del Carrer Major o de l’Hospital (i fins i tot del barri de Sant Antoni, en alguna publicació), per les festes del barri del Carrer Major. Foren dedicats i anomenats originàriament com Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Aquesta parella de gegants, molt comuna en altres poblacions, acostumava a ser pagada pel mateix Règim. Van ser construïts pel popular taller El Ingenio de Barcelona, amb un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. El dia de la seva presentació van ser beneïts a la parroquial de Tàrrega.

Els Gegants del Carrer Major el dia de la seva presentació, acompanyats pels capgrossos i, molt probablement, pels Gegants de la Mercè (a la dreta sembla que es vegi el vestit de la Geganta de la Mercè). Foto cedida per Jordi Miralles (Col·lecció fotogràfica Ferragut)

Considerem que es tracta de la primera parella de gegants del barri més humil de la ciutat, tot i que el pseudònim Spectator publicava a la Nova Tàrrega de 20/06/1953: “Que me perdonen los entusiastas vecinos del barrio de la calle Mayor, pero influenciado sin duda por el precedente de aquellos viejos gigantes que habían poseido antes, y que yo había conocido en sus postrimerías, cuando a no dudar tenían ya más de fantoches que de elemento decorativo ciudadano; […] creía francamente que la pareja de gigantes sería en resumen una cosa de ir por casa y sin ninguna pretensión.” Possiblement, el barri hagi lluït alguna parella de figures en el passat, segurament de pobre factura, ja que no apareixen documentats enlloc.

A la Nova Tàrrega del 6/7/1953 apareix una nota de premsa molt divertida sobre un telegrama enviat on es parla de la propera presentació de la parella. L’any anterior, el barri va presentar una colla de 6 capgrossos nous. Al programa d’actes de la capvuitada de Corpus del barri de 1954, els gegants es van descriure com: “…els nostres gentils i aristocràtics Gegants i Nans”.

gegantmajor

Els Gegants del Carrer Major amb les modistes que els van fer els vestits, l’any 1953.

43569649

El 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme, es van presentar els nous gegants del barri, l’Hereu i la Pubilla. Inicialment, havien d’anar coronats i vestits de reis, com els seus antecessors, però per iniciativa de Gumersindo Pascual, director de la “Agrupación Carmelitana de Danzas”, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites, es van vestir de pagesos típicament catalans. Al programa de les festes hi apareix la crònica de la presentació: “…los nuevos Gigantes del Barrio, “Hereu i Pubilla”, harán su entrada triunfal, procedentes de la carretera de Verdú, acompañados del grupo “Ball de Bastonets” y de un grupo de parejas infantiles con vestidos típicos del país. Seran recibidos frente a la Iglesia de la Patrona por las autoridades del Barrio y Comisión de fiestas cívicas, recitándose una poesía de bienvenida. Acto seguido y al son de las trompetas de la banda, se dirigirán a la Plaza Mayor con el fin de saludar al Excmo. Ayuntamiento, para después continuar el pasacalle de costumbre. A las 7 de la tarde del día siguiente “l’Hereu i la Pubilla” abrirán magestuosamente el paso de la Procesión”. Les dues figures es van adquirir gràcies a les aportacions veïnals i al sortejos com, per exemple, d’una vaixella.

3-3-3

Presentació dels Gegants del Carme, l’any 1953, a la Plaça Major amb els Gegants de la Mercè i del Carrer Major, el Ball de Bastonets i la Banda de Cornetes i Tambors.

escanear0004

Presentació dels Gegants del Carme, l’any 1953, entrant a Tàrrega per la carretera de Verdú.

15873552_992105650934622_7418185511351514094_n

Durant les Festes de Sant Eloi de 1953, el dia 12 de setembre, es presenten Gegants de l’Ajuntament. El nom original i conegut durant una bona colla d’anys va ser el de Gegants de la Ciutat, concretament Rei i Reina. No va ser fins l’any 1985, que se’ls canviar el nom per Eloi i Alba, dedicant-los als patrons de la ciutat, a petició del nou cap de colla de la Fal·lera Gegantera, Josep Bonet. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament va ser gradual, atès que va ser el consistori qui en va encarregar la seva construcció.

L’any de la seva presentació, era tradicional que al migdia es fes el volteig general de campanes i encesa d’una tronada a la Plaça Major. Al programa de les Festes de Sant Eloi de 1953 apareixen presentats de la següent manera: “Llegada de los nuevos Gigantes de la Ciudad, acompañados por los mayestáticos de los barrios de la Merced, Mayor y Carmen, con la corte de Cabezudos, Heraldos de la Ciudad, Banda de Música y el notable grupo Ball de Bastonets”. Un cop saludades les autoritats, es va fer el pregó oficial de les festes pels carrers de la població. Les quatre parelles de gegants targarines van romandre exposades a l’entrada de l’ajuntament durant totes les festes, que es van allargar fins el dia 15. Aquell mateix any, ja van participar a la Cavalcada de les Festes de la Mercè de Barcelona, juntament amb els Gegants del Carme i del Carrer Major. Curiosament, els Gegants de la Mercè no hi van participar, suposadament degut al seu elevat pes. Cal destacar que l’Eloi originari es perdé (probablement dins un tren) i que la nova figura es feu de nou, probablement, a principis dels anys 70, seguint un altre model de El Ingenio.

43569612

A les Festes de la Mercè de 1954, els gegants del barri van estrenar nova vestimenta, finançada en part per l’ajuntament, i 6 capgrossos nous. Curiosament, per la Festa Major de Maig del mateix any, van sortir les tres parelles de gegants de la població, a excepció dels de la Mercè, atès que no van trobar cap “valent” que volgués portar les dues pesades figures. A la Cavalcada de la Mercè de 1955, hi tornen a pendre part dues parelles de gegants de la població i, sorprenenment, protagonitzant el cartell de la Mercè d’aquell mateix any. L’any 1956 en seran tres, a excepció dels Gegants de la Mercè.

e8dc3ef1e06ecae1c3b812e8762e36cb

Cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1955 amb els Gegants de Tàrrega: Jaume I (llavors anomenat Fernando), l’Alba (Reina) i l’Eloi (Rei)

Cal destacar una història poc documentada i poc coneguda dels Gegants de l’Ajuntament. El cap de l’Eloi es va perdre, molt probablement l’any 1969, en estranyes circumstàncies. Fins i tot s’ha comentat que el cap es va perdre dins del tren que duia els gegants de Barcelona a Tàrrega. També podria ser que hagués caigut i no s’hagués pogut reparar. Per solucionar-ho, l’any 1970, l’Ajuntament n’encarrega un de nou (actual) a El Ingenio. No se sap la data exacta del nou cap, però sabem que la parella de Gegants de l’Ajuntament no figura a cap foto ni programa de la Festa Major de Tàrrega durant els anys 1970-1974, on es veuen la resta de parelles; i no és fins l’any 1975 que en trobem una prova documental, la foto en blanc i negre que figura més avall.

 

Gegants de la Mercè a la Festa del Roser de 1967 de Ponts

Des de l’aparació dels primers gegants, no hi havia hagut cap associació constituida encarregada dels mateixos. Generalment, eren les comissions de veïns dels barris o particulars, els encarregats de treure’ls a passejar. Uns dels primers responsables que es coneixen van ser Pep Salvadó Giribet “Macuco”, primer, i després, Antoni Aligué, encarregats de buscar i pagar els seus portadors per encàrrec de l’ajuntament. Antoni Aligué ho va fer el  fins al 1981, quan es fundà l’associació encarregada de portar els gegants de la ciutat, la Fal·lera Gegantera, de la qual n’esdevingué cap de colla en Josep Bonet fins al 2009. Tot seguit es constituí l’Associació Cultural la Fal·lera Gegantera, entitat encarregada de passejar els gegants de la ciutat per arreu.

El 1993, amb motiu de l’homenatge que es va fer a Antoni Aligué, es va compondre el Ball de Gegants de Tàrrega, obra de Jordi Baiget Piqué i coreografia de Ton Farran Domínguez, una peça que pot ser interpretada amb una o dues parelles de gegants. L’arranjament actual per gralla a dues veus és obra d’Albert Solé.

{"uid":"1708a51c-7b1c-4a64-a00d-ee55e25e99d3","origin":"unknown","total_effects_time":0,"total_effects_actions":0,"effects_applied":0,"effects_tried":0,"total_draw_time":0,"total_draw_actions":0,"layers_used":0,"brushes_used":0,"total_editor_time":75,"total_editor_actions":{},"photos_added":0,"tools_used":{"crop":3,"flip_rotate":1},"longitude":-1,"latitude":-1,"fte_image_ids":[]}

La Colla Gegantera de Tàrrega durant la Festa Major de Maig de 1975.

El ball es va presentar el 13 de maig de 2008, després del tradicional Ball de l’Eixida de la Festa Major de Maig, interpretat pels Espremulls Cobla Antiga. El 2009, durant la mateixa celebració són acompanyats pels Grallers de la Barra. A partir de 2010, és la Cobla Tàrrega l’encarregada d’interpretar el ball, amb una versió per cobla arranjada per Mercè Salvadó. Per Corpus, el ball és interpretat pels Carreter, Colla de Grallers. En altres sortides, és la colla de grallers de l’Associació Cultural Fal·lera Gegantera de Tàrrega qui ho interpreta.

Entre les moltes activitats que ha realitzat la Fal·lera Gegantera, cal destacar l’organització de la XXIV Ciutat Gegantera 2009, l’esdeveniment anual més important del món geganter català que compta amb la major representació de colles geganteres de l’any. Un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món geganter, entre les quals destaquen les cercaviles i els balls de gegants. Aprofitant la capitalitat gegantera, l’associació va tenir l’honor de portar els Gegants de l’Agrupació, la Cultura i el Treball, a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Luxemburg celebrat el mateix any. Des de 1987, organitzen també la trobada de gegants i capgrossos de la Festa Major de Maig, amb la participació de més de deu colles vingudes d’arreu de Catalunya.
Aquest tipus de trobades es fan a través de l’intercanvi de sortides entre colles. D’aquesta manera, l’entitat té programades unes deu sortides l’any per arreu de les comarques catalanes.

Majoritàriament, l’acompanyament musical dels gegants de la ciutat l’ha fet una formació de gralles i tabals. A finals dels 80, van ser acompanyats pel grup local Els Tararots. Durant els anys posteriors per formacions de fora vila, des de 2008, pel grup dels Grallers de la Barra de l’Associació Guixanet i darrerament per la colla de grallers de la Fal·lera Gegantera.

Una curiositat publicada a la Nova Tàrrega de 26/05/1956: “En «Destino» del sábado último, venía un reportaje de Manuel Amat, sobre la fabricación de gigantes y cabezudos, en un interrogatorio con el dueño de «El Ingenio», casa especializada en ello desde 127 años, y al preguntarle sobre los gigantes de nuestra tierra, dijo que Villanueva y Geltrú tenía los gigantes más altos, que Lérida es la que contaba con mayor número de ellos y —¿Los de ropaje más lujoso? —Tal vez los de Tàrrega. Esta es la opinión de un especialista que creemos vale la peno de ser registrada”.

1526091_859037274112960_7866240877240654417_n

Els Gegants de Tàrrega: dades tècniques

La Fal·lera Gegantera i la Regidoria de Cultura gestionen el patrimoni geganter de la ciutat, encapçalat per les quatre parelles de gegants:

-Els Gegants de la Mercè representen a Ramon Berenguer I i Almodis. El gegant duu el nom del Comte de Barcelona que conquerí el castell de Tàrrega als musulmans. La seva esposa Almodis en va ser la propietària, deixant-lo en herència a les successores al tron reial. Són els més antics de la ciutat, construïts l’any 1870 a Barcelona, i vinculats al barri de la Mercè de Tàrrega. Es van presentar el 23 de setembre de 1870, durant les festes del barri. Per aquest motiu, el gegant porta un gran medalló amb l’escut de l’orde de la Mercè.
Es van restaurar l’any 1928 pel pintor Josep Minguell, i aprofitant l’avinantesa, es fa fer un nou pentinat de la geganta a la “garçon”, i un nou vestit de la geganta fet per les modistes del barri. Es restauren de nou els anys 1939, el 1945, 1985 i 1997 (Agnès Pla). Finalment, el 2009, Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig els restaura de nou, fent-li també una corona nova al gegant, en motiu de la XXIV Ciutat Gegantera de Tàrrega. El darrer canvi en el vestuari es va fer l’any 1997, obra de Ramon Roig de Terrassa. Mesuren 4m i 3,70 m, pesen 95 i 90 kgs i són fets de cartró pedra.

En tota la demarcació de Lleida només existeixen dues parelles més de gegants centenaris actius: lo Pageset i la Pageseta de Balaguer (1850?) i Marc Antoni i Cleopatra de Lleida (1840). Els gegants no han sortit gaires cops de Tàrrega degut al seu pes. Només s’han pogut veure en trobades de gegants centenaris, com la de l’Arboç de 1995, Manresa de 1998, Tarragona de 2000 i Amer de 2005.

ramon-berenguer-i-i-almodis

-Els Gegants del Carrer Major o de l’Hospital foren dedicats originàriament a Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Aquesta parella de gegants, molt comuna en altres poblacions, acostumava a ser pagada pel mateix Règim.
Van ser construïts el 1953 pel popular taller El Ingenio de Barcelona, amb un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. El dia de la seva presentació van ser beneïts a la parroquial de Tàrrega. El vestuari el van confeccionar les cosidores locals sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni. El 2006, són reproduïts en polièster per l’artista Agnès Pla. El 2010, foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques foren molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí els Usos i Costums a la vila, potenciant el paper de les viles reials enfront del poder dels nobles feudals. Mesuren 3,60 i 3,40 m i pesen 51 i 45 kgs.

jaume-i-i-violant

-Els Gegants del Carme actuals, l’Hereu i la Pubilla, van ser creats el 1953 per El Ingenio. Les anteriors parelles dataven de 1871, 1877 i 1892. Neixen vinculats al barri del Carme de la ciutat i van ser promoguts per la “Agrupación Carmelitana de Danzas”, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites. Es van presentar el 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme. Inicialment, havien d’anar coronats i vestits de reis, com les dues parelles antecessores, però finalment es van vestir de pagesos típicament catalans. L’Hereu duu també al pit una gran medalló amb l’escut de l’ordre del Carme. L’any 2009, l’Agnès Pla en va fer un còpia dels dos, deixant guardats els antics. Mesuren 3,15m i 3m i pesen 32 i 30 kgs.

hereu-i-pubilla

-Els Gegants de l’Ajuntament eren coneguts originàriament i durant una bona colla d’anys com a Gegants de la Ciutat, concretament Rei i Reina. Creiem que no va ser fins l’any 1993, que se’ls canviar el nom per Eloi i Alba, dedicant-los als patrons de la ciutat, a petició del cap de colla de la Fal·lera Gegantera, Josep Bonet. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament devia ser gradual, atès que va ser el consistori qui en va encarregar la seva construcció.

Van ser construïts el 1953 pel taller El Ingenio. El cap de l’Eloi es va perdre, molt probablement, l’any 1969. El 1970, l’Ajuntament n’encarrega un de nou (actual) a El Ingenio. No se sap la data exacta del nou cap, però sabem que la parella de Gegants de l’Ajuntament no figura a cap foto ni programa de la Festa Major de Tàrrega durant els anys 1970-1974; i no és fins l’any 1975 que en trobem una prova documental. El 2004, Agnès Pla en va fer una reproducció en polièster, guardant els originals en molt bon estat de conservació. Mesuren 3,40m i 3,20 m i pesen 42 kgs els dos.

eloi-i-alba

-Els Gegantons Mariners, de la Mercè, del Carrer Sant Joan o Macacos: l’associació també compta amb una parella de gegantons: l’Escamarlà i la Sípia. No podem datar amb exactitud quin any es van presentar però, segons la carta al director publicada a la Nova Tàrrega del 5/10/1957, suposem que són propers a 1910. En aquesta carta, un veí del barri critica el comentari del director del setmanari (Spectator), que va titllar la parella gegantons de “esperpentos” al número anterior: “Después del elogio que tributa a los gigantes del barrio de la Merced, arremete contra los «esperpentos vestidos de blanco», nuestros pequeños gigantes, para que sean retirados, porque ridiculizan no sólo a un sector urbano, sino a la ciudad toda. Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras…”. Del que no tenim dubte és que es van crear amb l’objectiu de divertir a la població, lluny de la funció més protocol·lària que tenien els seus germans grans, els Gegants de la Mercè. Després del Llenguado i la Pagesa del segle XIX, figures ja comentades amb anterioritat, aquesta seria la segona parella de gegantons de la ciutat, i també amb la intenció primordial de divertir petits i grans.

A partir de 1960, representen el Carrer de Sant Joan amb la seva aparença actual. Van ser restaurats per Josep Salvadó Giribet “Macuco” (fuster i geganter), pel grup Pots Teatre el 1981 i, l’any 2009, per l’Agnès Pla. Serien dedicats a una parella local desconeguda que va “fer les Amèriques” (indians) o a imatge dels nens i nenes del parvulari de la Sra. Pebrots, situat al mateix Carrer Sant Joan. L’Escamarlà pot tocar la trompeta des de l’interior del bastidor, i la Sípia toca els plats. Va ser la companyia Pots Teatre que els va batejar amb els noms de Sípia i Escamarlà, atès que els van rescatar de l’oblit per participar a una obra de teatre prèvia a la inauguració de la primera Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, l’any 1981. L’espectacle versava sobre el món del mar i, per aquest motiu, se’ls va rebatejar amb aquests noms i que llueixen gorra maninera.

sipia-i-escamarla

-La Geganta Angeleta creada per homenatjar l’Angeleta Orpella Gra com a donant de sang durant més de 40 anys. La presentació pública es va fer a l’Auditori de Girona – Palau de Congressos, el dia 14-06-2013, en un acte que agrupava totes les Associacions de Donants de Sang de Catalunya. El bateig es va fer el 15-06-13 a la Plaça del Carme de Tàrrega. Construida pel taller David Ventura & Neus Hosta, té una alçada de 3,25 m. i un pes de 35 kgs.

copia_de_dscf0999

A més a més dels Gegants de la Fal·lera Gegantera, la ciutat també compta amb els següents gegants:

-Els Gegants Tararots de Tàrrega són dues figures que podríem considerar com “boges” o “manotes”, que es van presentar el dissabte 16 de maig de 2015 a la Nit del Tararot, durant la Festa Major de Tàrrega. Són obra de l’artista Agnès Pla de Guissona.

El Grallinot és un graller molt particular que va damunt una gallina i dóna cops amb les cames. Per la seva part, la Mamellona és una tabalera que colpeja amb les mans. Junts formen un grup bàsic de grallers, el que antigament a Tàrrega s’anomenava “Tararot”, donant nom a la parella de simpàtics personatges i a la Nit del Tararot. Poden realitzar cercaviles animades i realitzar el Ball dels Gegants Tararots de Tàrrega, obra d’Albert Fitó. El grup és format per 8 portadors vestits com el Grallinot. La Mamellona pesa 38 kgs i medeix 2,65m. El Grallinot, 31 kgs i 2,60m. Més informació la trobareu a la secció Gegants Tararots de Tàrrega d’aquesta web.

img-20150517-wa0059

L’Àngel Guimerà: propietat de l’AMPA del col·legi Angel Guimerà i dedicat al gran escriptor, poeta i dramaturg català. Va ser batejat el 17 de maig de 2009 i construït per Carles Teixidó de Bellpuig.

copia_de_angel_guimera_geganto021

El Cintet i la Cinteta: propietat de l’AMPA del col·legi Jacint Verdaguer. L’antiga parella va ser construïda el 1980 pels professors i alumnes de l’escola. L’any 2000, es presenten els nous gegants. Els caps són obra de Josep Blanc, director de l’escola, amb col·laboració d’Agnès Pla, que en féu la resta.

6141502925_67621a27f4_b

-El Pep i la Quima: del Col·legi Sant Josep de Tàrrega

copia_de_copia_de_dsc09328

-Miquelet del Bitxo: un gegantó de l’Escola Pia de Tàrrega, creat i presentat l’any 2015, durant l’Eixideta de la Festa Major de Tàrrega. Es tracta d’un homenatge a Miquel del Bitxo,  l’activista cultural del barri de la Mercè i promotor dels primers gegants del barri, on resideix l’escola. El gegantó és obra de Jordi Orobitg, pintat per Jaume Badies, amb l’assessorament del professor Jordi Colilles. El vestuari és a càrrec de l’alumna Maria Cucurull, amb l’assessorament de la professora Lluïsa Gavarra.

20116_1101584573191561_6038004942242077590_n

 

Música del Ball de Gegants de Tàrrega:

 

11247712_1102308626452489_585551458075890054_n11032183_10206672330311949_3779324724806051973_n10325605_241958009335472_5082624838749366442_n11058325_646977958769053_4236146498892589176_n11064784_1102308546452497_3063164662631757475_nmaxresdefaultla_fotocercavila1ball_de_gegants