Les campanes de Santa Maria de l’Alba

Tal i com va publicar Ramon Robinat i Cases: “Fins l’any 1936 les nostres campanes eren un encant i una autèntica glòria per a tots. Les admiràvem, n’estàvem orgullosos i sentíem per elles i per a les seves tocades una autèntica estima”.1

Durant aquells anys de revolta anticlerical, les campanes van ser destruïdes per la seva significació i la funció religiosa que tenien, llençades de dalt del campanar a la Plaça dels Àlbers, malgrat l’ús civil que també tenien. Dels bocins escampats per la plaça se n’hauria fet metralla per ser usada durant la Guerra Civil. De la destrossa només se’n va salvar la Bou, la campana més gran, per ser usada com alarma en cas d’atac aeri enemic, d’incendi o per avisar d’altres emergències, funció que també tenia reservada la sirena del Cal Trepat.2

L’any 1940, la Bou es va restaurar per tal que lluís amb la seva màxima esplendor, tal i com ho havia fet abans de la guerra. Per commemorar tal efemèride es va publicar la següent crònica al programa de la Festa Major del mateix any: “La restitución de la Bou a su sitio presidencial se debe a la generosidad de una distinguida dama tarreguense, digna de encomio y de ser tomada como ejemplo de patriotismo y de amor a nuestras cosas, que ha sufragado la sustitución de la cabecera destruída”.3

L’any 1999, es van situar al campanar les darreres campanes que faltaven, la Pau i la Signou,4 gràcies a l’Associació Cultural de Metal·lúrgics i Simpatitzants de Tàrrega. Aquesta entitat va anar recollint aportacions econòmiques durant quatre anys, provinents majoritàriament de centenars de famílies targarines i d’algunes empreses. D’aquesta manera, el campanar es va veure completat amb les vuit campanes actuals.

Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega. Projecte de rehabilitació del campanar campanar. Tàrrega Foto: Ajuntament de Tàrrega

Gràcies a les campanes de la parroquial, es realitzaven un bon nombre de tocs religiosos i civils, alguns dels quals encara perduren. Entre els tocs religiosos destaquen: “El Toc de Bateig”, “El Toc de Combregar”, “El Toc de Difunts d’Home”, “El Toc de Difunts de Dona”, “El Toc d’Agonia”, “El Toc d’Hospital”, “El Toc de Dominica”, “El Toc de Festa de Primera”, “El Toc de Festa de Segona”, “El Toc de Signou i Compàs” interpretat durant la novena de les Santes Espines, “El Toc de Sant Magí”, “El Toc de Sant Martí”, “El Toc de Repicons”, “El Toc de Missa d’Alba”, “El Toc de Quaranta Hores”, “El Toc d’Aniversari”, “El Toc de Congregació”, “El Toc de Missa de Dotze”, “El Toc de Temps d’Advent i de Quaresma”, “El Toc d’Àngelus o d’Oració”, “El Toc de Completes”, “El Toc de Senyalar”, “El Toc de Corona”, “El Toc de Comunió”, “El Toc de la Mare de Déu”, “El Toc d’Hospital”, “El Toc de Sant Miquel”, “El Toc de Sagrament General”, “El Toc de Pregàries”, “El Toc dels Enterraments”, “El Toc de Missa d’Onze”, “El Toc de Missa Conventual” i “El Toc d’Ànimes o del Pare Nostre”.1

Entre els tocs de caire civil destacaven: “El Toc de Sometent” fet amb la Bou, “El Toc de Foc” amb la Signou, “El Toc de Girar Batuda”, de caràcter agrícola i repicat per Les Onze, “El Toc d’Ajuntament”, que es feia amb la Lladra quan la Corporació municipal havia d’assistir a la Parròquia, i “El Toc del Temps”, interpretat per diverses campanes per indicar l’arribada de mal temps entre el 3 de maig i el 14 de setembre.

És tradicional el repic de totes les campanes de la ciutat el dia 12 de maig a les 12 del migdia per anunciar l’inici de la Festa Major de Maig de Tàrrega. En el cas de la parroquial s’interpreta “El Toc de Solemnitats” i “El Repic Major”. Alguns d’aquests tocs de campana i d’altres que no s’han citat van ser recollits pel Mestre Güell, les partitures dels quals es poden consultar al llibre De l’Urgell i la Segarra.5

capcalera_de_la_bou

Capcelera del periòdic local desaparegut, La Bou

Actualment, podem gaudir del so de les vuit campanes de la Parròquia de Santa Maria de l’Alba, amb les seves corresponents notes musicals: la Bou (mi bemoll), les Onze (fa), la Pau (la), les Deu (si), la Signou (fa), l’Oració (mi bemoll), els Quarts (la) i l’Esquellot (si bemoll). Aquesta afinació pot ser que no estigui ben recollida, ja que diversos experts musicals encara no s’han posat d’acord amb quina nota exacta interpreta cada campana.

Les campanes estan situades en cadascun dels vuit costats del campanar, excepte el costat que mira a la cúpula de la Parròquia, lloc que és ocupat per l’escala d’accés. La Bou dóna a la Plaça Major i la resta de campanes s’ordenen en el sentit invers de les agulles del rellotge, seguint l’ordre anterior. L’Oració i els Quarts romanen situades l’una damunt de l’altra.

Entre les diferents famílies que han fet sonar les campanes de la Parròquia targarina, durant el segle passat, destaquen els Arbiell, els Macuco, els Carnicer i finament Lluís Fauste i Rosa Pons.

1 Apèndix 3: “El que foren els nostres tocs i les nostres campanes”. Ramon Robinat i Elias. La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega. Segle XX. Joan Novell i Balagueró. Parròquia de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, 2006

2 Cal Trepat: antiga factoria de maquinària agrícola que va estar en funcionament entre 1914 i 1985, reconvertida, el 2012, en el Museu de la Mecanització Agrària J. Trepat.

Quan estava en plena activitat, la sirena es feia sentir fins a quatre vegades al dia marcant els torns d’entrada i sortida dels treballadors, i amb el pas dels anys va esdevenir un so inconfusible lligat a la ciutat.

3 Programa de la Festa Major de Maig de 1940

4 La Signou va donar nom a un periòdic quinzenal catòlic targarí que es va publicar de 1914 a 1918.

5 De l’Urgell i la Segarra. Obres religioses, crides, jocs, balls, cançons i tocs de campanes. Josep Güell i Guillaumet. Edició a cura de J.M. Salisi i Clos. Natan Estudis, 2005.

foto-5

Campana la Bou, la més grossa del campanar de Santa Maria de l’Alba