Capgrossos de Tàrrega

CAPGROSSOS, NANS, NANOS, CAPARRUTS, CAPS I ESPARRIOTS

L’origen dels capgrossos a Catalunya es remunta a l’any 1380, amb la documentació de diversos pagaments per l’arranjament de testes (caretes o cares), a l’Arxiu Històric de Barcelona. Aquestes testes són les precursores dels actuals capgrossos i servien per representar sants, apòstols i personatges de l’antic testament, durant les processons de Corpus. Sembla que no va ser fins al segle XVIII quan els capgrossos s’integren a la imatgeria festiva catalana, en poblacions com Reus, Solsona i Olot, ciutat on el 1760 es creà el cap del Lligamosques.

capgros-dimoni-1984

Capgròs Dimoni regalat per Comediants a la ciutat, l’any 1984

Els primers capgrossos apareixen en solitari o com a màxim amb parella. La seva funció era espantar, empaitar i obrir pas a la comitiva encapçalada pels gegants durant les processons. Eren coneguts amb el nom d’esparriots, ja que duien roba esparracada (apedaçada). Aquesta funció és possible que l’haguessin heretada d’altres elements festius. Els estris utilitzats eren xurriaques i fuets amb cordills.

Durant el segle XIX, es comencen a formar grups o comparses de capgrossos i danses com les de Berga i Olot. A la postguerra, es van posar de moda les reproduccions d’actors de cinema, la majoria provinents del taller El Ingenio de Barcelona. Del taller en sortiren el Laurel i el Hardy (el Gras i el Prim), els germans Marx o el Popeye, i d’altres com l’Indi, el Pallasso, el Xinès, el Negre, el Guàrdia del segle XVIII amb tricorni, el Comte, l’Àvia o el Nen. Els capgrossos es feien en sèrie i són moltes les poblacions catalanes, que com Tàrrega, encara els conserven. Molts d’ells encara es poden comprar al mateix taller.

Actualment, els capgrossos representen personatges populars i s’han estès per moltes poblacions catalanes, sobretot a partir de la dècada dels 80, gràcies al ressorgiment del món geganter. La diferència entre nans i capgrossos rau en el fet que en els primers el portador hi veu través del front de la figura, com l’Honorata de Tàrrega. Mentre que en els capgrossos, el portador mira a través de la boca del capgrós. A més a més, el nan sol tenir una estatura més baixa que la del capgrós. A la pràctica, però, els dos termes es confonen.

capgrossos-1952

Capgrossos desapareguts de Tàrrega, any 1952

CAPGROSSOS DE TÀRREGA DESAPAREGUTS

La primera referència trobada dels capgrossos de Tàrrega és del 15 de juliol de 1880. A la Revista Carmelitana hi apareix el següent escrit: “…el Ball de Bastonets hace su inauguración o aparición oficinal para las Fiestas del Carmen, recorriendo las calles del Barrio, acompañado de la banda local y comparsa de “gegants i caparruts” (1). En canvi, la mateixa revista cita només els gegants i el Tararot per la festivitat de 1877.
A les cròniques que feia el Diario de Barcelona (2) de la Festa Major de Maig dels anys 1853 al 1877, se citen entre altres els Balls dels Valencians i Bastonets, però no hi ha cap referència als gegants ni als capgrossos. En canvi, a la Crida de les Festes de la Mercè de Tàrrega, per l’any 1881 apareixen els capgrossos acompanyats dels Gegants de la Mercè, del Ball de Bastonets i de l’Home de la Barra (3). Amb totes aquestes dades a la mà, podem deduir que els primers capgrossos de Tàrrega es devien presentar pels volts de l’any 1880.

L’any 1900, són documentats a l’Acció Comarcal amb el nom de “nanos” (4). El 1909 prenen part als actes de la Festa Major de Maig, en una notícia publicada al periòdic Pàtria de Cervera: “Las diversions populars no desdigueren de les festes religioses y les músiques, tronades, gegants y nanos, balls de bastóns, los dos castells de fochs y l’elevació del globo, sostingueren una animació per los carrers com pochs anys s’havie vist“. El 12 de maig de 1929, es presenten 6 “nanos” nous durant la cercavila de les 12h del migdia, acompanyats per gegants i la banda de música (5).  Anys més tard, al programa de les Festes de Sant Eloi de 1943 es cita la presentació d’uns capgrossos nous. Segurament devien ser 8 en total, atès que la Nova Tàrrega del 12/05/1945 ens explica que els gegants van sortir acompanyats per 8 capgrossos.

picsart_12-02-09-53-39

Capgrossos nous de 1954 i els Gegants de la Mercè. Foto publicada a la Nova Tàrrega de 10/09/1955 

Durant les Festes de la Mercè de 1954, el barri va estrenar 6 capgrossos nous, tal i com va deixar constància la Nova Tàrrega de 25/09/1954. Pel Corpus de 1955, el mateix setmanari comenta que els Gegants de la Ciutat (Ajuntament) anaven acompanyats de 5 capgrossos nous, sense especificar si eren els que es van presentar l’any passat. A les Festes del Carme de 1958, els gegants, els dos cavallets i el Ball de Bastonets participen a la cercavila amb una parella de  capgrossos “...con vestuario típico catalán“. (Nova Tàrrega 5/07/1958)

capgrossos-1960

Capgrossos desapareguts de Tàrrega, any 1960

ELS CAPGROSSOS DE TÀRREGA 

Els capgrossos de la Fal·lera Gegantera: el grup dels vuit capgrossos actuals de Tàrrega són gestionats per la Fal·lera Gegantera. El grup és format pel Negret, el Dimoni, el Nen Trapella, la Castanyera, el Catalanet i el Popeye, fets el 1997 per Agnès Pla, i l’Avi i l’Anna, fets el 2002 pel taller Sarandaca de Ramon Aumedes de Granollers. Els darrers van ser regalats per l’Agrupació Mútua, obsequi que també van fer a d’altres poblacions catalanes. El grup el completa la nana Honorata, antiga mascota del Firacóc, realitzada el 2003 per l’artista Agnès Pla. També es conserva un cap d’un dimoni i de dos homes més del taller El Ingenio, un regal que la companyia teatral Comediants va fer a la ciutat el 1984, i que, a diferència dels anteriors, són construïts en cartró pedra.

 

La Dansa dels Capgrossos de Tàrrega es va estrenar el 3 de juliol de 2010 a la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya, celebrada a Juneda. A Tàrrega no es va presentar fins el divendres 13 de maig de 2011, durant l’Eixida de Festa Major, les dues cites amb l’acompanyament dels Grallers de la Barra. La música i lletra és obra d’Albert Fitó, i conté el Ball dels Gegants del Terés de Tàrrega, (6) un antic ball de gegants desaparegut del que no en coneixem res més que la partitura. Actualment, l’acompanyament musical el realitza colla de grallers de l’Associació Cultural Fal·lera Gegantera de Tàrrega. La peça està pensada per ser interpretada al so de la gralla i el tabal. El motiu principal de la cançó es pot cantar, atès que partitura era dedicada inicialment al nan “Guixanet”, amb una cançó composada per Albert Fitó, que explica com era la vida del popular personatge targarí:

Guixanet, Guixanet,
Fes sonar el cascavell.
Guixanet, Guixanet,
A ballar amb tu vindré.

as estar molts anys,
Al Ball de Bastons,
I venies xufles
i cacaus molt bons.

Vine a ballar,
Amb els altres nans,
i faràs feliços
a petits i grans.

El 2011, el grup dels capgrossos són convidats a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Grenoble (França) on van escenificar el seu ball.

Amb la creació, a partir de l’any 2008, dels nous capgrossos de l’Associació Guixanet, i per tal que no es confonguessin amb els vuit capgrossos de la Fal·lera Gegantera, a les quatre noves figures se’ls va anomenar Nans de Tàrrega. D’aquesta manera, la ciutat compta amb dos colles de capgrossos: els Capgrossos i els Nans de Tàrrega.

1 El Carmen de Tárrega. Agustí Maria Forcadell, 1961
2 Consultables a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona
3 “El Barri de la Mercè”. Acció Comarcal, número 182 del 08-06-1935
4 “De la Festa Major de 1900”. Acció Comarcal, número 126 del 12-05-1932

5 “Festa Major de Tàrrega”. Crònica Targarina, maig de 1929

6 De l’Urgell i la Segarra. Obres religioses, crides, jocs, balls, cançons i tocs de campanes. Josep Güell i Guillaumet. Edició a cura de J.M. Salisi i Clos. Natan Estudis, 2005

Dansa dels Capgrossos de Tàrrega

els-capgrossos-tarrega-edicions-internacionals-anteriors-1311967599686

copia_de_dscf0659

La Nana Honorata

Els Nans de Tàrrega: l’any 2008, l’Associació Guixanet engegà un projecte adreçat a la creació de quatre nans inspirats en personatges populars targarins. El mateix any, es va presentar el primer dels quatre nans, el Guantxo, a imatge de Jaume Puiggròs Bernis (Tàrrega, 1954 – 2008), antic membre de la Fal·lera Gegantera i personatge molt conegut dins i fora de la població. La recreació es va fer amb el seu propi vestuari i la bicicleta que utilitzava, una donació de la seva família.

El 2009, es va presentar la Rosalia, inspirada en la Rosalia Segarra i Pont (Tàrrega, 1917-2006), estimada targarina que va regentar fins l’edat de 84 anys, un establiment de venda i reparació de ciclomotors i bicicletes a la Plaça del Carme. El mateix any, es va presentar el Pio, inspirat en Josep Maria Tàcies (Tàrrega, 1955) popular pastisser del Carrer del Carme, que continua amb la tradició familiar. Vestit de pastisser, sol anar acompanyat d’un gran corró amb el que, de tant en tant, dóna algun ensurt als més despistats.

Finalment, el 2010, es va presentar el Guixanet, inspirat en Francesc Rius Guixà (Tàrrega, 1921-1986), popular venedor ambulant de cacaus i xufles a la sortida del cine o al camp de futbol de la ciutat. Destacava per la seva curta alçada i l’aparença de nen que tenia quan ja li tocava fer cara d’home. Aquesta imatge infantil el va portar, quan ja passava de la vintena, a formar part del Ball de Bastonets de la ciutat amb nens molt més petits que ell.

El Ball de Nans de Tàrrega es va presentar el 13 de maig de 2009, a la sortida de la missa de les Santes Espines de la Festa Major de Maig, incorporant-se així a la mostra de balls folklòrics de la ciutat, que una any més tard donaria peu a la creació de l’Eixida de Festa Major.

Els Nans de Tàrrega han participat en moltes de les celebracions i actes que s’han celebrat, durant darrers anys, a la ciutat. Entre les sortides realitzades destaca la que es va fer a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics a Cracòvia (Polònia) l’any 2010, on van fer d’actors principals de la cloenda de l’espectacle. També destaca l’aparició que van fer al programa de televisió Buenafuente de la Sexta el 2010, i al programa Divendres de TV3. El 2012 són convidats de nou a l’Aplec de Budapest (Hongria).

Ball de Nans de Tàrrega

els-nans-de-tarrega

12644988_10153417101528697_7421561555636586873_nimg_8747