El 2014 es va celebrar la primera Eixideta, amb la voluntat que acabés esdevenint la petita Festa Major de Maig adreçada i protagonitzada pels més menuts de la ciutat. La festa compta amb la participació dels grups folklòrics de la ciutat que tenen formacions infantils: la Coral Infantil Mestre Güell, la BAT, l’Esbart Albada, Guixanet i les escoles, part d’algun dels elements “grans” de la ciutat.
L’acte comença amb l’encensa de la recuperada tronada i el pregó tradicional a cavall. A continuació es realitza una cercavila amb tots els elements, acompanyats per grallers i tabalers. Al finalitzar la cercavila a la Plaça Major, es realitza una mostra de danses del seguici infantil, com ho és l’Eixida de Festa Major pels grans, acabant amb una pluja de caramels des de l’Ajuntament. L’acte neix amb l’objectiu de ser la llavor de la cultura popular tradicional de la ciutat.
L’any 2015 s’hi presenta el nou el nou gegantó de l’Escola Pia, el Miquelet del Bitxo. El 2017 s’hi presenta l’Àliga Petita de Tàrrega de la mà de l’Associació Guixanet. El 2021, la gegantona de la Maria Mercè Marçal. I el 2023, la Duna, la nova gegantona del col·legi Sant Josep.
Actualment s’hi representa els balls de Bastonets, d’Arquets, de Nans, dels gegantons de les escoles, de l’Eixida infantil i de l’Àliga Petita, i també les actuacions dels Diables BAT, Targalets, Diables Targalots, Targafera i la Coral Infanil Mestre Güell.
L’Eixideta s’ha celebrat amb regularitat cada any, excepte el 2020 per la pandèmia del Covid. El 2021 se celebrà al Teatre Ateneu per les restriccions de la pandèmia.
La tronada a la Plaça Major
És ben coneguda l’afició que els nostres avantpassats tenien per la pólvora i l’art de fer esclatar petards i tronades. A Tàrrega, ja es troben documents que parlen de l’encesa de tronades a mitjan del segle XI.1
El 1909, es documenten unes tronades durant la Festa Major de Maig, en una notícia publicada al periòdic Pàtria de Cervera: “Las diversions populars no desdigueren de les festes religioses y les músiques, tronades, gegants y nanos, balls de bastóns, los dos castells de fochs y l’elevació del globo, sostingueren una animació per los carrers com pochs anys s’havie vist.”
Durant bona part del segle XX i fins al 1967, l’inici de la Festa Major de Maig s’anunciava el dia 12 de maig a les 12 del migdia amb una gran tronada a la Plaça Major. La tronada també es feia esclatar la vigília de les Festes de Sant Eloi.
Les festes dels barris també mantenien aquesta tradició. Destacava la gran i llarga tronada del barri de la Mercè, per celebrar el dia de la seva patrona, així com les tronades menors que feien els veïns del Carme. Els mateixos veïns eren els encarregats de la pirotècnia i, com hem vist, les tronades del barri de la Mercè tot sovint feien “pega”, ja que alguns petards no acabaven d’esclatar. En canvi, les tronades de la Festa Major van ser responsabilitat, durant una bona colla d’anys, de dues armeries de la ciutat, l’Armeria Armengol, situada al Carrer Sant Pelegrí, i l’Armeria Solà, a la Plaça del Carme. De 1945 a 1953, se’n va encarregar l’Armeria Armengol i, de 1954 a 1967, l’Armeria Solà. El 1932, la va encendre el pirotècnic local Antoni Fabregat.
Els noms dels dos establiments figuraven als programes de la Festa Major de la manera que segueix: “Se dará comienzo a las fiestas con un volteo general de campanas y disparo de una estruendosa tronada de la casa Armengol, en la Plaza Mayor”.2
Tal i com explica Antoni Solà i Gual, antic propietari de l’Ameria Solà, la tronada es feia amb un regueró de pólvora negra on es situaven, sense cap ordre establert, trons de diferents mides. Al final, això sí, esclatava un gran tro. El regueró de pólvora s’estenia amb un gran embut i donava una o dues voltes a la Plaça Major, segons el pressupost de l’any. La tronada trigava entre 4 i 5 minuts a esclatar completament, i més o menys costava 1.000 pessetes (6,01€) el minut, tot i que a l’extracte de comptes de les Festes de Setembre de 1948 publicat a la Nova Tàrrega, apareix la quantitat que va cobrar el Sr. Armengol, un total de 375 pessetes (2,25€). L’alcalde i els regidors contemplaven l’espectacle des del balcó de l’Ajuntament, i el públic omplia de gom a gom tots els racons de la plaça.
El Pregó de la Festa Major de Maig de 1946 també descriu breument com era aquesta tronada: “La Tronada, amb paorós bramar, com serpent encesa, que l’Armengol, amb destresa, va seguint fins al tro gros…”.3 A partir de 1967 aquesta tradició va desaparèixer per sempre, degut a la seva perillositat, i al fet que Antoni Solà es va traspassar el negoci.4
Al final de la pàgina trobareu els pregons recitats pel Pregoner a l’Eixideta.
1 L’Urgell II. Joan Bellmunt i Figueras. Pagès Editors, 1999
2 Programa de la Festa Major de Maig de 1948.
3 Nova Tàrrega, maig de 1946
4 Programes de les Festes Majors de Maig i de les Festes de Sant Eloi de 1967
Vídeos i fotos de l’Eixideta:
Vídeo de l’Eixideta 2017 de Tàrrega Televisió
Vídeo de l’Eixideta 2017 de l’Urgell TV
Fotos Eixideta 2018
Fotos Eixideta 2017
Fotos Eixideta 2014-2016
Pregó de l’Eixideta de 2014, obra d’Albert Fitó i inspirat en el pregó de Festa Major de 1945 (s’ha adaptat el text a la pronunciació):
Ciutadans moltatenció
que nou vist mai a la vida
una festa tan lluïda
com l’actual Festa Major.
És ja tradicional
quel migdia, la rectoria,
éngegui la simfonia
de campanes, des de dalt.
Els Targalets fent llavor,
els nans fent cent mil postures,
un mosquer de criatures,
els macers iun servidor.
Jau sentit la gran tronada,
jo de dins l’ajuntament,
la plaça plena de gent,
l’Eixidétes iniciada!!!!
Los Targarians, el divendres,
el dissabte, Terrasseta
díumenge, orquestreta
i dimecres tots fets cendres.
Cada tarda Firacóc,
ià la plaça gran concert,
escollit amb bon encert,
il dissabte correfoc.
El teatrea l’Ateneu,
càquet any ve lo mag Lari,
not deixis d’avísar l’avi
càquet paio no té preu.
Ja surt lo Corre Tossino,
una collaixelebrats,
la txarángai ben mamats,
fáran molt mal, jo aviso.
Descriuréu en un sol mot,
del Carmé els bastonets,
de la Mérce els arquets,
és la Nit del Tararot.
Déspres la sonada farra,
iamb lo drac ben cagadets,
havent vist els cavallets,
toca l’Home de la Barra.
Dúmenge ben matinera,
pérque surten los gegants
per deléctar xics i grans
a desfílar la primera.
Iarríba, maclamacions,
la cosa més sanai vella;
la mágistral escudella
ils súculents canalons.
Els ballets de l’antigor,
els deports i les sardanes,
els gintònics, les sotanes,
i la magna Processó.
Gran ofici solemnial,
quatre cops a la sortida,
i la cíutat envaïda
d’unalégria triumfal.
L’Àligaa les Santespínes,
cerimoníos ball dedica,
L’Eixida de míquen mica,
fa ballar nens i padrines.
Mal dormits i macadets,
entrem a les darreries;
caldrà fer economies
percarríbin els quartets.
I not vull veure badar
Dímecres, Verge de l’Alba,
ben vestit i llúent calba,
i ben fort l’himneà cantar.
De la vida sou l’aurora
sou l’estrella dels matins,
sou la mare protectora
campareu els targarins.
sou la mare protectora (…)
campareu (…) els targarins.
Sant Isidre llaurador,
pátro de la ruralia,
séra ubsequíat al seu dia
amb una féstal seu honor.
Les Festes s’han acabat.
L’endemà cares estranyes;
iamb els ulls plens de lleganyes
altres cop a fer mercat.
Pregó de l’Eixideta de 2015, obra de Sara Bailac (s’ha adaptat el text a la pronunciació):
Ciutadans molta atenció // que nou vist mai a la vida // una festa tan lluïda // com l’actual Festa Major.
Apreneu-vos bé l’Eixida // mengeu cócs amb un bon vi // que no hi ha temps per dormir // i s’ha d’agafar embranzida.
Aixequeu-vos fent un bot // al repic de les campanes // feu venir amics i germanes // a conèixer el Firacóc.
Les tronades targarines //
no deceben als que esperen
// al Reguer els ànecs s’esveren
// i tremolen les espines.
Els macers s’obren camí
// a la plaça de la vila,
// després de la cercavila, // envieu-los a dormir.
El vermut, allà al castell, // a la plaça amb la senyera,
// el Tararot desespera
// per començar el desgavell.
Ciutadanes atenció
// que nou vist mai a la vida //
un pregoner de la mida
// del que crida aquest pregó.
No cal treure conclusions
// si nou vist mai a la vida
// una festa tan lluïda
// com quan vénen eleccions.
Pregó de l’Eixideta de 2016, obra d’Albert Fitó (s’ha adaptat el text a la pronunciació):
Ciutadans moltatenció
que nou vist mai a la vida
una festa tan lluïda
com l’actual Festa Major.
Divendres fem Festa Flaix.
Dissabte CorreTossino.
Això serà un daltabaix,
Tanco’ls ulls i m’huimagino.
A nostres Santes Espines,
l’Àligaun ball els dedica,
per omplir rebost i tines,
les mullem dins una pica.
A la Nit Tararot,
una cosa et cal saber,
de la Mercè’ts un pegot,
del Carme un bogader.
Ballarem swing i sardanes,
Manel i la Pegatina,
la festa dels tarambanes,
i tots els balls de l’Eixida.
Cada tarda Firacóc,
Principal de la Bisbal,
el dissabte correfoc,
vermut i concert com cal.
L’Alba és gran patrona nostra,
i l’himne tots a cantar.
El dumenge fan gran mostra.
gegants i caps a ballar.
I davant l’ajuntament,
jau sentit la gran tronada,
la plaça plena de gent,
l’Eixidet’és iniciada!
Pregó Eixideta 2019 (de Sara Bailac)
Ciutadans moltatenció
que nou vist mai a la vida
una festa tan lluïda
com l’actual Festa Major.
Divendres fan el pregó,
dissabtel Corretossino,
amb la nit del Tararot
ja fa dies que hi barrino!
Amb el toc de matinades
ens aixecarem del llit,
entrel swing i les sardanes,
no hi haurà ningú avorrit.
Correrem sota del foc,
veurem les santes espines
iaquí la plaça Major,
quarantanys farà d’Eixides.
El nostre Drac fa trentanys,
tenim doble aniversari,
no sigueu pas capsigranys:
feliciteu el bestiari!
S’obre pas la cucafera
entre esports i vermutada,
dalt del camapanar l’espera
com sempre una ventada.
I davant l’ajuntament,
jau sentit la gran tronada,
la plaça plena de gent,
l’Eixidet’és iniciada!