Els Gegants de Tàrrega

Els  primers gegants catalans

L’any 2024, els gegants de Barcelona van celebrar 600 anys d’història i es commemorarà amb la Trobada Nacional de Gegants, que va reunir a la ciutat una extensíssima representació de colles geganteres de tot Catalunya. Podríem dir que aquesta trobada va tenir un precedent històric l’any 1902, quan es va celebrar el concurs de gegants, nanos i monstros típichs de les Festes de la Mercè, també anomenat en moltes ressenyes com el “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona”, on van participar els tercers Gegants del Carme de Tàrrega. Aquesta gran trobada de gegants celebrava la primera notícia dels gegants a Barcelona i a tota Catalunya, a la processó de Corpus de 1424, tot i que és possible que n’existissin abans. Segons el Llibre de les Solemnitats de Barcelona, a la processó de la Catedral de 1424 hi va desfilar “Lo rey David ab lo Giguant“. Aquest gegant representava el Goliat bíblic, i com que havia estat pagat pel municipi, se’l considera el primer gegant de la ciutat. Probablement, durant la processó, s’escenificava la seva lluita amb David. Encara que no existeix unanimitat entre els historiadors, es creu que aquests primers gegants processionals no eren figures corpòries, com els actuals, sinó homes amb xanques que desfilaven disfressats, com encara succeeix en algunes ciutats de Bèlgica.

Amb el temps, els gegants i la resta d’entremesos van anar guanyant protagonisme a la processó i la seva presència es va anar estenent a altres actes solemnes, com les recepcions reials. Per exemple, en la seva visita a Barcelona de 1585, el rei Felip II va ser rebut per un gegant, juntament amb altres entremesos com l’àliga, el drac i la víbria. Progressivament, els gegants van anar perdent les connotacions religioses, canviant la representació de personatges bíblics per reis, guerrers, nobles o dames. La primera referència a una geganta a Barcelona està documentada l’any 1568 al Dietari del Antich Consell Barceloní, on consta la despesa del seu vestuari.

Es considera que el  primer gegant corpori, tal i com els coneixem avui, amb estructura de fusta i modelatge de caps i mans amb cartró-pedra, i no un xanquer, és el de Girona de 1513. El segon gegant seria un d’Olot de 1521 que ballava per Corpus. Mentre que el tercer més antic es va construir el 1551 i seria de la veïna població de Cervera. Com veurem més endavant, el primer gegant de Tàrrega es va presentar el 1600. Seria la nostra figura, el quart gegant construït a Catalunya? 

En tot cas, ens avala una història de més de 400 anys de gegants a la ciutat; una història que bé cal que sigui objecte d’estudi i de difusió.

Gegants de Tàrrega

Els Gegants de Tàrrega a desembre de 2010. Foto: Ton Farran

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA: dels orígens al Corpus a les festes dels barris (1600-1870) 

Des del 1600, els Gegants de Tàrrega han amenitzat les festes més assenyalades del calendari festiu local: Festa Major de Maig, Festes de Sant Eloi, Corpus i les festes dels barris històrics del Carme, la Mercè i del carrer Major, entre d’altres.

La primera referència d’un gegant a la ciutat és de 1600 i la trobem al Llibre de Cerimònies (1592-1661) dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. En aquest llibre es documenta l’ordre que seguien les processons del Corpus de finals s. XVI i durant el XVII, encapçalades per la bandera de la vila, el Jagant de la Vila i, a continuació, les creus i les banderes de les confraries. La figura va participar també a les processons de Corpus que es van fer fins el 1607. Segurament, es va voler celebrar el canvi de segle amb un nou element que envellís, encara més, la processó de Corpus targarina. 

Al Llibre d’Albarans es fa referència al pagament del portador del gegant, Joan Grau, durant la processó de Corpus de 1603. De 1605 fins almenys el 1619, el portador i ballador del gegant fou sempre en Joan Galzeran, que cobrava vuit sous per ballar-lo durant la processó, tot i que durant els anys següents es feia ballar també per la capvuitada de Corpus. Per una quantitat similar, el mateix portador també el ballava en determinades ocasions, com alguna celebració reial. 

Però quina importància tenia la festivitat de Corpus a Tàrrega. i com se celebrava perquè la població construís un dels primers gegants de Catalunya?

La primera referència del Corpus a Tàrrega és de 1438, tot i que és molt probable que se celebrés amb anterioritat. La festa tenia elements festius i folklòrics propis, documentats ja el 1481, com la construcció d’una galera o castell amb rodes realitzat en motiu de la recepció de la reina Isabel la Catòlica. El tema no era religiós, sinó mitològic: la representació del castell de les Tres Deesses. L’acompanyament musical era realitzat per músics que tocaven el flabiol, la tamor i la cornamusa o sac de gemecs. També participaven a la processó els tabalers i el verguer o pregoner amb la seva trompeta. Al Corpus de 1580, hi prengueren part dos músics que tocaven el rabequet (una mena de violí de tres cordes).

El Corpus targarí es va celebrar durant el segle XV a la desapareguda capella del Corpus Christi, aixecada per la nissaga dels Ardèvol, vora l’actual Palau dels Marquesos de la Floresta, al carrer del Carme. Un sepulcre d’estil gòtic de la família que havia format part de la capella es pot admirar avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, mentre que el finestral gòtic de la façana està ubicat al Parc de Sant Eloi.

El bestiari i els gegants tenen el seu origen en el Corpus Christi, una festa catòlica que venera l’eucaristia, i que va ser instaurada l’any 1264 pel papà Urbà IV. El moment més important del Corpus era la processó. La de Barcelona era considerada una de les més antigues d’Europa, originària de 1320 i, durant molts segles, fou la festa més important de la ciutat comtal. Les diferents figures, bestiari, entremesos, representacions de passatges bíblics i de les vides de sants, servien per acostar els textos sagrats al poble, majoritàriament analfabet.

Així doncs, el Corpus és l’origen de moltes figures de gegants i bèsties que avui formen part de la imatgeria festiva del país, i a Tàrrega no em vam ser una excepció. D’aquesta manera, el 1600 es va construir el primer gegant de la població, el “Jagant de la Vila”,i el 1610 el Drac, que era portat per una sola persona. Els dos elements anaven davant de la processó acompanyats pels tabalers i els portadors de la bandera de la vila, precedint les creus i banderes de les diferents confraries que hi participaven. El Consell pagà les despeses de construcció i també serà l’encarregada de pagar tant els portadors com els coets que posaven a la boca del drac. Malauradament tots aquests elements han desaparegut. També s’havien fet enramades, vinculades al pas de la processó de Corpus per guarnir i engalanar els carrers de la població. (Part del text prové de l’article “La celebració del Corpus a Tàrrega entre els segles XV i inicis del XVII”, de Ramon Miró Baldrich, revista URTX núm. 9).

llibre_de_cerimonies

Llibre de Cerimònies de 1592-1661, amb la primera notícia del Jagant de la Vila de 1600 

Segarra i Malla també va escriure sobre el primer gegant de la ciutat: “Per animar les festes es feren els gegants i capgrossos, que eren les comparses de la diada, encara que oficialment no n’hi havia. L’Ajuntament els llogava als barris de la Mercè o del Carme. Ben diferent era això del segle XVII; llavors al poble no hi faltaven el Gegant de la Vila, que amb sa alabarda (destral de pal llarg) i l’escut d’armes de la vila anava a les processons acompanyant el drac que amb un colom a la boca ballava danses en els llocs principals de la població”. El mateix autor també va publicar que els primers gegants de la vila es van presentar durant la processó de Corpus de 1591, tot i que, comprovant les fonts que va consultar, no en figura cap referència.

Quan el 8 d’abril de 1605 nasqué el fill de Felip III de Castella o Felip II “el Pietós” d’Aragó, es feren grans festes arreu del país, i a Tàrrega l’efemèride se celebrà els dies 12, 13 i 14 de juny del mateix any. El diumenge 13, es ventaren les campanes de la parròquia, i la casa de la paeria i el campanar anaven plens de llanternes amb gresolets. La confraria de Sant Eloi va encendre grans fogueres damunt la serra. El dilluns 14, es va fer una gran processó encapçalada pel gegant que anava ballant pels carrers de la vila, mentre els més joves executaven balls amb arcs i fletxes. També es va poder gaudir de focs artificials, jocs, músiques, balls i fonts, com la del carrer del Carme on hi havia la figura d’un nen, el fill del monarca, subjectant una espasa i amb un lleó als peus amb un bàcul.

El Llibre de Cerimònies del Consell targarí i al llibre Les Santes Espines de Tàrrega apareix una altra cita trobada sobre l’existència dels gegants de la ciutat, a la processó de les Santes Espines de 1773: “… al devant les creus; devant les banderes, i al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians i dos balls de cristians i moros”.

En una data sense poder concretar, entre el 1810 i 1850, es va presentar una nova parella de gegantons, el Llenguado i la Pagesa, promoguts i construïts per Mariano Terés, notari de Tàrrega, autor també de “tocades” de campana i d’un Sant Jaume que coronova l’altar de la parròquia. Segons la Crònica Targarina de 18/5/1929, els gegants eren anomenats de “ca Terés”. El Llenguado treia la llengua i la Pagesa anava vestida com a tal. La parella va caure ben aviat en l’oblit quan el barri de la Mercè va comprar la primera parella de gegants, el 1870. Cal destacar que els Gegants de ca Terés ja gaudien de ball propi, el Ball dels Gegants del Terés de Tàrrega, recollit pel Mestre Güell.  Cal fer esment que la parella es treia a la processó de les Festes del Carme, tal i com figura la crònica “El Barri del Carme” de l’Acció Comarcal del 15-07-1932, on afegeix que “als veïns els va semblar que no feien prou patxoca i varen fer-ne contruir uns altres de tal proporcions que varen suar molt”. L’article “El barri de la Mercè” d’Acció Comarcal de 23-09-1932 també ens deixa escrita la relació entre aquests gegants i el barri del Carme: “… arran de la festa del Carme, quan el seu barri buscà substitut als seus desgraciats Llenguado i Pagesa”, fent referència als nous gegants del Carme que es presentaren el 1871. L’antiga casa de la Cultura de Tàrrega ocupava la casa pairal dels Terés, acabada el 1748.

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA: les festes del barris del Carme i la Mercè (1870-1900)

L’origen de la majoria dels elements folklòrics de Tàrrega, que llueixen durant la Festa Major de Maig i l’Aplec de Sant Eloi, provenen de les celebracions de les festes dels barris del Carme, de la Mercè i en menor mesura, del barri del Carrer Major. Conèixer com eren aquestes festes i la sana rivalitat que hi havia entre el barri del Carme i la Mercè, ajudarà a entendre com es van crear, entre altres, “l’Home de la Barra”, els Balls de Bastonets, el Ball d’Arquets i els nostres protagonistes: els Gegants de Tàrrega de 1870-1892 i també a partir de 1953.

Els primers gegants de barri van ser els de la Mercè de 1870. El barri va formar al voltant del carrer de Sant Joan, el carrer d’Urgell i l’antiga carretera de Madrid (actual avinguda Catalunya). Va ser una de les primeres zones de creixement de la ciutat. Pren el nom de la seva església situada al bell mig del seus carrers, i es caracteritza per ser un barri històric amb una festivitat pròpia que arranca d’antic i que es perllonga fins a l’actualitat, amb les seves particulars celebracions i elements folklòrics propis com els Gegants de la Mercè, l’Home de la Barra i el Ball d’Arquets.

Les Festes de la Mercè se celebren el 24 de setembre, dia de la seva patrona, i els gegants del barri solien fer la cercavila amb banda de música la vigilia. A l’organització de la festa, els veïns no hi planyien res, i aquesta rivalitzava amb importància amb la mateixa Festa Major de Maig, o almenys això és el que pretenien. També estaven ben a l’aguait dels actes que s’organitzaven per les festes del barri del Carme, per tal que la celebració del seu barri fos més lluïda que la dels seus veïns.

Fruit de la rivalitat que hi havia entre els dos barris a finals del segle XIX, els veïns de la Mercè eren anomenats els “pegots” o de “la pega”. Aquest malnom provenia de la mala sort que tenien a l’hora de fer esclatar la gran tronada i el tro final que es tirava per les Festes de la Mercè i per la capvuitada de Corpus. Aquesta tronada era tant llarga que s’encenia davant de l’església de la Mercè i recorria el carrer de Sant Joan, la plaça de l’Oli (ara del Mestre Millet), el carrer d’Urgell i acabava a la placeta del “Pepe” (fora el portal de la l’antiga muralla a l’actual plaça Major) amb un gran tro. Consistia en un reguerot de pólvora a terra que connectava trons de diverses mides. Dels trons més grans en deien “glòries” ja que les tronades seguien l’estructura de les denes d’un rosari. Els més joves del barri del Carme baixaven a veure la tronada, i quan un tro fallava, de seguida cridaven “pega, pega, pega!”. I és que no podia ser de cap altra manera, atès que el barri no disposava de pirotècnics professionals, i era ben normal que alguns trons fallessin. Fins i tot es deixaven alguns trons mal lligats per tal que fessin “pega”, i així donar conversa als del barri rival. Aquests tipus de tronades sembla que ja es feien a Tàrrega al segle XI. El malnom de “la pega” també provindria del fet que dels catorze sabaters que hi havia a la ciutat el 1845, deu eren del barri, i que per aquest motiu el barri feia olor de pega de sabater.

El barri del Carme va crear fins a quatre parelles de gegants els anys 1871, 1877, 1892 i els actuals de 1953. El barri neix al voltant d’aquest convent del Carme, situal Pati i s’estén pels carrers d’Agoders, del Carme, Raval del Carme i la Plaça del Carme. També es caracteritza per ser un barri històric amb una festivitat pròpia, amb les seves particulars celebracions i elements folklòrics com els Gegants del Carme i el Ball de Bastonets. Tal i com passava amb el barri de la Mercè, els del Carme també tenien el seu malnom, “els bogaders”. El nom prové del costum que tenien de penjar llençols adornats amb flors i fullam a la part baixa de les façanes de les cases a tot el llarg del Raval del Carme, quan passava la processó de les Festes del Carme. Els balcons també es guarnien amb domassos i branques de brosta. 

Els actes folklòrics de la  festa del barri han arribat fins als nostres dies amb la cercavila dels Gegants del Carme i els capgrossos, els balls de Bastonets, un berenar i l’ofrena floral a la Verge, cada 15 de juliol, vigília de la patrona del Carme.

La rivalitat entre els barris del Carme i la Mercè a finals del XIX era llegendària i cada barri volia organitzar la millor festa, tant per la capvuitada de Corpus, com per la festa del seu barri. Les festes dels dos barris esdevenien gairebé una festa major per als targarins, amb castell de focs, cercaviles de gegants i capgrossos, fogueres, processons, ofici amb orquestra i balls populars. Fins i tot es podia dir que les festes dels dos barris de principis del segle XX es feien per eclipsar les dues Festas Majors i totes les que se celebraven durant l’any.

Al barri del Carme també era tradició encendre fogueres per diferents carrers del barri l’avant-vigília i començar les festes amb una gran tronada al migdia de la vigilia, estela a tot el llarg del “Passeig” i a càrrec d’en Ramon Aulés, que era com el pirotècnic oficial del barri. El “Parranxo” ho era de la resta de la cuitat. La notícia l’amplia la Nueva Tárrega del 16-07-1966 a l’article “La Novena i la Festa del Carme” dient: “Trons d’artesania, replenats, relligats i encolats a mà. A la tronada n’esclataven de tant en tant uns de més ressonants que en deien “glòries”, probablement per analogia amb els rosaris, i els espetecs acabaven amb un reguitzell de molts petits i espessos, preludi del tro gros”.

La Revista Carmelitana de les Festes del Carme de 1877 detalla quins actes se celebraven durant la festa de la Nostra Senyora del Carme: “A las doce en punto del día 15 un repique general de campanas, la divertida y esperada vista de los gigantes, la música que recorrió los puntos todos del barrio, y el tan popular Tararot, impulsaban a los habitantes a tomar parte en las animadísimas funciones…” Dels actes del 16 de juliol, relata: “… a las seis en punto, salía de la Iglesia la procesión; abría la marcha un piquete de caballería, venían detrás los gigantes, el Tararot, multitud de habitantes del barrio que con hacha acompañaban la santa Virgen, venía luego el Penón confiado a don Juan Prats, a quien acompañaba un distinguido séquito, la comissión, reverendos sacerdotes, la venerable Imagen sobre unas nuevas y bonitas andas, el celebrante y sus ministros, cerrándola un escuadrón entero de caballerías vestido de gala”.

Després de la presentació dels gegants dels barris, l’enginy creador no es va aturar i, l’any 1878, Miquel del Bitxo del barri de la Mercè va construir l’Home de la Barra. Al barri del Carme no van voler ser menys i, l’any següent, van crear al Ball de Bastonets, de la mà de Josep Mª Pont “Moniqueta”. Si el barri del Carme presentava el Ball de Bastonets el 1879, els de la Mercè van fer el mateix amb el Ball d’Arquets, molt probablement a finals del segle XIX, en una lluita constant per veure quin barri liderava les noves propostes festives de la ciutat. Més informació sobre el Ball de Bastonets, l’Home de la Barra i el Ball d’Arquets, la trobarem als seus corresponents apartats.

3.0

Ball de Bastonets, cavallets i Gegants del Carme, l’any 1953

Es pot afirmar que, a finals del segle XIX, el barri de la Mercè portava la iniciativa en la creació de nou bestiari i que les seves festes eren tot un esdeveniment de l’època. Posteriorment, a mitjan del segle XX, van deixar de ser tan esplendoroses com havien estat en el passat. Ja no es feia la tronada i el Ball d’Arquets havia desaparegut. En canvi, les Festes del Carme havien agafat molta anomenada, sobretot després que es refés el Ball de Bastonets, el 1945, i que es presentessin els nous Gegants del Carme, el 1953.

Un número de la Nova Tàrrega de 1945 recull, en una columna dedicada als habitants de la Mercè, el declivi que, segons un veí, havia tingut la seva festa, i encoratjava al seu barri que la reeixís com ho havien fet al barri del Carme: “Los vecinos del barrio del Carmen se apuntaron un éxito rotundo en la celebración de su fiesta, que encontró el punto dulce en la resurrección del “Ball de Bastonets”, que mereció el aplauso general, sin que faltara el de sus eternos rivales, los del barrio de la Merced, que parece organizar sus fiestas populares más por costumbre que por secundar estas inyecciones de entusiasmo que les prodiga la Comunidad de PP. Escolapios […] ¿será que los de la Merced han dado el tema por perdido y no quieren regatear el triunfo al barrio contricante? ¿Qué de aquel adornar las calles de una forma tan espléndida, com no tenían igual? ¿Qué del estruendo de aquella “tronada” que era la envidia de sus rivales? Y ¿qué del “Ball dels arquets”, no menos espectacular que el de “Bastons”?”.7

Els veïns del Carme, esperonats per tan exitosa organització de les seves festes, es dedicaven a escriure versets dedicats als del barri de la Mercè:“Els d’un barri que no dic, per que tinc molta prudència, volen fénts la competència des d’un temps boirós i antic: Però en l’aire jo no escric, que ni els gegants de més presència, no ens arriben ni al melic!”

El 1870, es van presentar els Gegants de la Mercè, Ramon Berenguer I i Almodis, pertanyents al barri que duu el seu nom, gràcies a Miquel Florensa Artigues (1833-1900), més conegut per Miquel del Bitxo (el seu pare era Antoni Florensa Mas, el sabater de Cal Bitxo del carrer Urgell). També va inventar de l’Home de la Barra i va ser director de banda i orquestra durant quaranta anys. Antigament, els Gegants de la Mercè participaven a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i Setembre, i a les Festes de la Mercè. La resta de l’any eren guardats a les golfes de l’Escola Pia.

Ramon Berenguer I i Almodis el 12 de maig de 2024, després de la seva restauració. Foto: Taller Avall

Miquel del Bitxo i el seu company Tonet del Xoqueta van anar a Barcelona a buscar la nova parella de gegants, quan la població es va fer ressò que els veïns del barri del Carme tenien la intenció de fer la seva pròpia i primera parella de gegants. En cròniques de l’época es parla que ho van fer d’amagat, tot i que van realitzar una col·lecta pública per finançar-los. Suposem que volien mantenir en secret el moment i la forma, perquè tothom ja coneixia les seves intencions.

Els veïns de la Mercè, que rivalitzaven amb els del Carme per veure qui organitzava la millor festa de barri de la ciutat, es van voler avançar als seus veïns, i tenir la primera parella de gegants propis d’un barri de Tàrrega. Amb aquesta intenció, Miquel del Bitxo va pensar com haurien de ser els nous gegants, què representarien i com anirien vestits. Ell mateix en va construir els bastidors de fusta i recollí diners entre els seus veïns (fins i tot alguns del C/ del Carme) per poder finançar la compra de les dues figures al taller barceloní del que encara no se’n sap l’origen, sense que els del Carme ho sabessin. De totes formes, s’atribueix el modelatge en fang dels dos caps i braços a Vicenç Oms (pare), un escultor adornista de Barcelona que residia al carrer Dormitori de Sant Francesc, núm. 8 (avui carrer Josep Anselm Clavé). El molt probable escultor va ser també l’autor de dues parelles de gegants coetanis: els de Montblanc (van ser construïts a Barcelona l’any 1864 per un import de 300 duros i comprats a el Ingenio,  botiga que no tenia taller de fabricació en aquella època. Font: la web de l’ajuntament de Montblanc), i dels desapareguts gegants de Palamós, amb els que guarden una gran semblança. No se sap qui va moldejar els caps amb cartró pedra a partir del bust-motlle de fang fet pel Vicenç Oms, ni qui els va vendre a Miquel del Bitxo, però pocs discuteixen l’autoria del motlle a Vicenç Oms pare. Els de Tàrrega es van comprar també a el Ingenio com els de Montblanc? A falta de factura no ho podem corroborar.

Comparativa dels Gegants de Montblanc a dalt i dels desapareguts de Palamós 

Doncs bé, l’expectació pels Gegants de la Mercè va ser tal, que el secret no es va poder guardar i, uns dies abans, tot Tàrrega ja anava plena de comentaris sobre com serien els nous gegants: alguns pensaven que serien blancs, d’altres negres, i fins i tot que serien musulmans, atès que l’orde dels mercedaris s’havia dedicat a recollir diners per pagar rescats de cristians segrestats durant les ràtzies de pirates del nord d’Àfrica. Es van haver de demanar més col·laboracions, ja que sembla que l’estada a Barcelona es va allargar més del pressupostat.

El dia de la seva presentació, el 23 de setembre de 1870, vigília de les Festes de la Mercè, els gegants van sortir per la porta de l’església de la Mercè, després de la típica tronada del barri, que també començava a l’esmentada església. Entre la multitud de persones assistents a l’aconteixement, Joan del Xeco, uns dels organitzadors de les Festes del Carme, va dir públicament: “… un altre any el barri del Carme tindrà uns gegants nous quatre palms més alts que els de la Mercè”. I tal dit, tal fet, l’any següent, el 1871, van presentar la nova parella de Gegants del Carme (els primers, 1871-1872) amb uns bastidors de fusta un metre més alts que els de la Mercè. Es desconeixen els noms amb que foren batejades les dues figures ni el seu aspecte, tot i que, segurament, eren coronats.

El dia de les Festes del Carme, després de la tronada del Sr. Aulés, els nous Gegants del Carme van sortir de l’entrada de Cal Guillem cap al Passeig del Mig, per participar a la cercavila del barri. Eren tan alts i pesats que cada gegant necessitava dues persones per ser mogut i, al so de la banda del Peret del Cotoner, van intentar moure’ls uns pocs metres fins a embocar l’entrada del Raval del Carme. Quan van ser davant de Cal Guimerà ja no van poder donar un pas més. El fracàs va ser total. L’any següent, per solucionar l’excés de pes, els van tallar tres pams els bastidors de fusta. El resultat va fer que el braç dret del gegant, que el tenia en posició perpendicular sostenint el pergamí, gairebé toqués el terra. Un nou fracàs que va fer que els gegants fossin oblidats a les golfes de Cal Pastiri. Van sortir només dos cops.

Malgrat els entrebancs, el barri del Carme va estrenar uns nous Gegants del Carme (els segons 1877-1891?) coronats, documentats a la Revista Carmelitana de les Festes del Carme de 1877. La publicació detalla el programa d’actes de la vigília de la festivitat de Nostra Senyora del Carme: “A las doce en punto del día 15 un repique general de campanas, la divertida y esperada visita de los gigantes…”.

Aquests gegants devien desaparèixer al cap de pocs anys, perquè el 15 de juliol de 1892 es presenten uns nous Gegants del Carme (els tercers 1892-1936?) durant les Festes del Carme. Segons el diari de Barcelona La Dinastía de 20/07/1892: “He de darle cuenta de las solemnes fiestas con que el barrio de la Ciudad de Tàrrega, obsequio a su inclita patrona la Virgen del Carmen, en los días 14, 15 y 16 de julio. El jueves 14 al anochecer, hubo las tradicionales fogatas en todo el barrio, (…). El viernes 15, a las doce, se disparo una estrepitosa tronada, seguida de un repique general de campanes; luego , la banda de esta Ciudad dirigida por don Miquel Florensa (a) Bitxo ejecutó un bonito pasacalle, precedida de los cabezudos, ball de bastonets y gegantes nuevos construídos este año en el taller del señor Viladot de Lérida”. 

Aquests gegants van ser presentats al “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos” de Barcelona de 1902, on se’ls va fer la fotografia més antiga que es conserva dels gegants de la ciutat. En aquesta mostra també hi participar els gegants de Igualada, Lleida, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Valls, Badalona, l’Arboç, Olot, Barcelona i Lleida, tota la comparsa de la Patum de Berga, els nans Cap de Llúpia i el Lliga-Mosques de Vic, dues Cucaferes de Tortosa, els Dracs de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú, i la Bisbal d’Empordà, entre altres figures. En total, 50 gegants, entre 8 i 10 bèsties (“monstres”) i 40 o 50 capgrossos vinguts d’arreu de Catalunya. (La Veu de Catalunya, número 1331 de 28/12/1902). El periòdic local “Lo Lloca” de 28/09/1902 comenta breument l’estada dels Gegants del Carme a Barcelona tot dient: Los gegants de Targa fa dies que son a Barcelona. Aixó no vol dir que hagi marxat l’ex-secretari Sr. Valls. Dels nanos no’n tením cap noticia desde que arribaren a la ciutat comptal”. Un altre article de “Lo Lloca” de 12/10/1902 ampliar la visita a Barcelona amb aquesta ressenya:Lo nostre amich Aulés ha tornat d’ acompanyà ‘ls gegants del Carme a Barcelona. (…) Lo Cucut va retratar á tots los gegants del concurs y ‘ns ha extranyat que al costat dels de Targa no hi vejessem al nostre amich. ¿Que pot ser era sota?”. 

I què en sabem dels Gegants de la Mercè a principis del s. XX? Doncs altre cop “Lo Lloca” ho deixà per escrit en un article de 14/09/1902 referint-se a la Festes de San Eloi: “Saludo desde’ls nens qu’encara maman als gegants ben plantats de la Mercé, saludo als hombrius pons Qliment y Quirra y á la….. rumbosa mare que’Is va fé”. 

gegantsdel-carmeantic

Tercera parella Gegants del Carme (els de 1892) al “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona” de 1902. Fotografia, reproduïda al llibre Costumari Popular Català: Gegants, nans i altres entremesos de Joan Amades.

Tercera parella Gegants del Carme (els de 1892) durant la cercavila que es va fer en motiu del “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona” de 1902.

L’any 1899, els Gegants de la Mercè van ser llogats per anar a Linyola tal i com publicà “La Renaixensa-Diari de Catalunya” de 6/7/1899, en motiu de l’arribada de l’aigua a la població. A l’article es descriuen els actes de la festa de Linyola, però no s’anomenen els gegants de Linyola. La notícia s’amplia dient que els nostres gegants es van hostatjar a casa d’un tal Miquel, i per aquest motiu se’ls va anomenar els Gegants d’en Miquel. Els Gegants de la Mercè van ser l’excusa per la creació dels gegants centenaris de Linyola o aquests existien? No hi ha dades del seu origen.

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA (1900-1953)

El 1909 prenen part als actes de la Festa Major de Maig, en una notícia publicada al periòdic Pàtria de 22/05/1909: “Las diversions populars no desdigueren de les festes religioses y les músiques, tronades, gegants y nanos, balls de bastóns, los dos castells de fochs y l’elevació del globo, sostingueren una animació per los carrers com pochs anys s’havie vist.”

L’any 1917, els organitzadors de les Festes del Carme van demanar als seus veïns rivals, si els Gegants de la Mercè participarien de la celebració. Aquests van accedir-hi, per sorpresa i desavinença de molta gent, però el que va passar va remoure les consciències de tot el barri mercedari. Ramon Berenguer I va patir una aparatosa caiguda que el va deixar inutilitzat, al mateix punt on els Gegants del Carme no van poder donar un pas més. Alguns van veure en aquest detall una protesta d’ultratomba dels vells entusiastes i defensors de la dignitat de les coses del barri de la Mercè.

El 1921 surten uns gegants a la processó de les Santes Espines amb les autoritats, serenos, el pendonista Sr. Bernadàs i una multitut de feligresos, segons l’article “Canonades” de la Crònica Targarina de 28/05/1921.

3-3-3-2

Ramon Berenguer l duent el pregó de la Festa Major de Maig, i Almodis anunciant l’inici de la festa, acompanyats per la banda de música. Anys 20.

Dels gegants també se’n feia broma, tal i com ho demostra un article publicat amb el nom de “Canonades” a la Crònica Targarina de 27-05-1922: “Heus aquí els “Comptes del Gran Capitán” que oferim als barrilaires ciutadans de Gamarusia, que prengueren bitllets d’una milla que es rifà a benefici de la seua Festa Major. INGRESSOS Recapiat per la rifada 8888’88 Pts. GASTOS Per afeitar al gegant 11,11. Al Parranxo per a arreplegar el pel i portar-lo al pati del Cantons 22’22. Per 3 metres de crepé per a tapar la calvicie del gegant 33’33. A la Marieta per treure les lleganyes, fer el monyo rentar i planxar les enagües de la geganta i els calçotets del gegant (els vestits no calgué) 88’88. Manutenció i comissions als gegants i a la seua quitxalla 2222,22. AI Tonet per xopets i vermohuts per aixugar la suó del “Gran Capitán” 44’44. Als Mangantes i als Amics de l’ombra 66’66. Per un sabre de cartró 77’77. Entregat al drapaire 99’99. Als pobres de Vilaseca 55’55. I el que resta per l’aviació”.

Durant els anys 1922-1924 es documenten els gegants que participen a les dues Festes Majors i a les de la Mercè, sense documentar de quins gegants són. A la Crònica Targarina de 09/05/1925, referint-se a la Festa Major de Maig, anomena als Gegants de la Mercè en aquestes paraules: “…si al barri no li sap  mal, els gegants de la Mercé ballaran el kake-val”. De totes formes, no participaren a les Festes del Carme d’aquell any. 

El 1926 no sortiren ni gegants ni nans per la Festa Major de Maig degut al mal temps (Crònica Targarina de 12/05/1926), però sí que ho feren els Gegants de la Mercè per les festes del seu barri, durant una cercavila celebrada el 23 de setembre, després del trilleig de campanes i la tronada, i acompanyats per una banda de música (Crònica Targarina de 18/09/1926).

1

Detall d’una foto d’una festivitat local de 1919 o 1920, on apareixen els Gegants de la Mercè.

Els Gegants de la Mercè van ser restaurats l’any 1928 (Crònica Targarina de 29/9/1928) pel pintor Josep Minguell, i es presenten en societat a les Festes de la Mercè del mateix any. Aprofitant l’avinentesa, se li va fer un nou pentinat nou a la geganta a la “garçonne”, i un nou vestit a la mateixa geganta, fet per les modistes del barri. La darrera aparició de les dues figures, abans de la seva restauració, va ser per les Festes de la Mercè del 23 de setembre de 1926. Durant el 1927 no se’ls anomena a cap crònica de les festes locals. Possiblement, haguessin caigut el 23 de setembre de 1926 degut a una suposada ventada, ja que el gegant va caure de cara i la geganta d’esquena (detall aportat durant la restauració de 2022-2024 pel taller Avall). No sabem quina mena de restauració va fer el Josep Minguell, bé si només els va pintar ja que era pintor, o bé si en va fer la restauració també de les parts malmeses dels caps i dels braços. Podria ser que s’haguessin restaurat al taller Ingenio de Barcelona, on haurien col·locat unes esqueles de paper per tapar i reconstruir les parts malmeses, i que el mateix Josep Minguell els hagués només pintat. No ho sabem del cert, però és una hipòtesi plausible.

La capcelera Tàrrega d’1/10/1928 ens amplia com va ser aquesta restauració: “Durant les festes de la Mercé, poguérem admirar la patxoca dels gegants del barri. El gegant, representant un rei de joc de cartes, amb corona de gairell, mirant un xic contra el govern, espasa al costat i un roll de paper al puny, simbolitzant el papu. La geganta, reformada i sensible als canvis de temps, va estrenar un vestit, es feu la manicura i es talla els cabells a la garçonne. Amb el que no pot adaptar-se és a les faldilles curtes i encara volem creure perqué no té unes pantorrilles vistoses”. Val a dir que les perruques, bigoti i barba són encara les originals de 1870.

 Gegants de la Mercè. 23/09/1927. Foto original: J. Andreu. Postal de la Col·lecció Jordi Miralles (Arxiu Ferragut). La data apareix anotada en llapis a la part del darrera de la postal. O bé es tracta de la darrera foto feta abans de la restauració de 1928, o bé la data anotada en llapis és incorrecta i correpon a la data de presentació dels gegants restaurats de 23/09/1928, cosa que seria més lògica

Retall de la Crònica Targarina de l’1/10/1928 amb mateixa imatge dels gegants

El mes d’abril de 1929, l’ajuntament de Tàrrega acorda subvencionar amb 500 pessetes als Capitans de les Santes Espines per tal que adquereixin una nova parella de gegants i quatre nans amb els seus corresponents vestits, els quals quedaran en propietat del municipi (Crònica Targarina 13-04-1929). Eren uns gegants de sèrie fets al taller de Lambert Escaler, i desconeixem si es van comprar al mateix taller o a la botiga de El Ingenio. Com altres gegants del mateix i època, ell anava pentinat amb ones i ella amb tirabuixons. La veïna població de Bellpuig en té uns d’iguals comprats el 1930 i vestits de reis. I passada la Guerra Civil, Guissona en va comprar uns del mateix model. Possiblement els nostres també anessin coronats a mode de rei i reina, però amb l’esclat de la República Espanyola de 1931, se’s deuria treure la corona, tal i com es veuen a la foto.En cap crònica de la premsa local apareix el nom amb que se’ls va batejar o se’ls coneixia. Segurament eren coneguts com els Gegants de la Ciutat.

Foto dels Gegants de l’ajuntament presentats el 1929. Foto feta a la pl. Major durant la Festa Major de Maig de 1933 (Acció Comarcal de 20/05/1933)

Es van presentar el dia 12 de maig de 1929 durant la Festa Major, segons figurava al programa oficial: “Acompanyats per la Banda Municipal arribaran a la Plaça Major dos magnífics Gegants i 6 nanos que s’estrenaran aquell dia. Seguidament, tritlleig general de campanes, tronada i cercavila per la Banda Municipal, gegants i nanos”. El dia 13 de maig de 1929 a les 5 de la tarda: “Vespres Completes i seguidament tindrà lloc la solemne Processó de les Santes Relíquies presidida pel Magnífic Ajuntament i Autoritats locals, assistint-hi la Banda Municipal i gegants i nanos”. (Crònica Targarina 11-05-1929). Al mateix setmanari de la setmana següent afegeixen que no hi va participar l’habitual acompanyament musical del Tararot. Desconeixem quan van desaparèixer aquests gegants, tot i que se’ls perd el rastre durant al Guerra Civil.

Els gegants, tot i que sense especificar quins, van participar al Corpus de 1930 acompanyats pels nans i la banda de música, precedint la processó que recorregué els carrers de costum (Crònica Targarina de 21-06-30). També a les Festes del Carme del 6 de juliol de 1930, però enlloc s’anomena als propis gegants del barri ni els de la Mercè. Podria ser que els veïns del barri de la Mercè no volguessin deixar-los per la Festa Major de la ciutat o per les festes del barri rival, o que l’ajuntament en volgués crear uns de propis per no haver-los de demanar al barri. Els Gegants del Carme ja feia una bona colla d’anys que havien desaparegut. 

A la Festa Major de Setembre de 1930 tornen a participar uns gegants i nans a la cercavila. Per la seva banda, els Gegants de la Mercè sí que van participar a les festes del barri de la Mercè de 1930: “Dia 23 de setembre, al migdia: Repic de campanes, sorollosa tronada i alegre cercavila per una filarmònica Banda de Música precedida dels gegants del barri” (Crònica Targarina 20-09-1930). 

El 1931 es tornen a documentar els gegants, sense especificar quins a la Festa Major de Maig, la de Setembre i a les Festes de la Mercè. Al 1932, per la Festa Major de Maig, Corpus i la Festa Major de Setembre. I per les Festes de la Mercè, es descriuen els actes anomenants uns nous gegants petits: “Al migdia hi ha hagut ja la tronada i cercavila pels carrers del barri, amb els gegants petits i solemnes, i els elements de l’orquestra Montmartre, sota la direcció de Ramon Solé.” (Crònica Targarina de 23/09/1932). Aquests gegants petits eren potser els Gegants Mariners: Sípia i Escamarlà? El mateix diari amplia la notícia: “Amb una sorollosa tronada, el repic general de campanes i volta del barri per la Banda de Música dels Climents, precedits de dues parelles de gegants començaren ahir al migdia les tradicionals festes de la Mercé”.

El 1933 i 1934 surten gegants a les dues Festes Majors i per les Festes de la Mercè. De la Festa Major de 1933 en tenim constància sobretot per la foto anterior. L’única foto coneguda d’aquests gegants pagats per l’ajuntament i encarregats als Capitans de les Santes Espines.

Al 1935 surten a les dues Festes Majors, a la processó del Corpus que transcorria pels carrers Agoders, Pati (llavors Plaça Macià), Carme, Santa Anna, Santa Maria, Sant Joan i fins la Plaça Major (llavors de la República). També a les Festes del Carme, tot i que no ho podem corroborar: “Sembla que enguany tornaran a sortir els gegants del barri. Hi haurà focs artificials, jocs de cucanyes, curses, etc.. etc.” (Crònica Targarina de 31-08-1935). I finalment a les Festes de la Mercè: “En tots els balls, hi haurà esplèndids obsequis. Per no trencar la tradició, els gegants del carrer faran la seva aparició als balls. Hem de fer constar que aquests gegants sortiran completament «estucats», obra d’un excel·lent artista targarí.”(Crònica Targarina de 21-09-1935)

Segons Joan Amades, els Gegants del Carme encara existien el 1934, tot i que la darrera notícia que es coneix dels mateixos és la seva participació a les Festes del Carme de 1925 (Als programes de les festes del barri de 1921 a 1924 no apareixen, com tampoc després de 1925). A les Festes de la Mercè de 1932, dues parelles de gegants acompanyen la banda de música: els de la Mercè i els de la Ciutat presentats el  1929. A l’article “Gigantes y cabezudos” de la Nova Tàrrega del 04/07/1953, es publica que els Gegants del Carme “…ejercieron sus funciones hasta el 1936″. 

L’any  1936, els gegants i nans de la ciutat van ser convidats a participar a la inauguració de la Olimpíada Popular de Barcelona  del 19 de juliol de 1936. Malauradament, l’acte no es va celebrar degut a la sublevació feixista. Pels mateixos fets, els Gegants de la Mercè es van guardar en unes esgolfes per resguardar-los de la guerra, però no es va poder evitar que es fessin malbé. En extranyes circumstàncies algú va voler cremar o  va cremar accidentalment la corona de Ramon Berenguer I, però es va salvar in extremis, ja que el foc la va afectar superficialment, tal i com es desprèn de l’estudi de la restauració del taller Avall efectuat durant els anys 2022-2024.

Dels 1937 a 1943, Tàrrega es queda sense premsa pels efectes devastadors de la Guerra Civil, i no es troba documentació referent als gegants, fins el 1940, on gràcies al programa oficial de la Festa Major de Maig d’aquell any, es descriuen ja en castellà els actes del dia 12 de maig: “…recorrerá las calles de la ciudad una Banda de música interpretando airosas marchas, precedida de los gigantes”. A causa de la mateixa guerra, no se celebraren actes festius a la població entre els anys 1937 i 1939. 

El 1942 tornen a sortir els gegants el dia 12 de maig al migdia, tal i com es publicà al programa de la Festa Major de Maig: “Un repique general de campanas y pasacalle por la Banda de Música por el Mastro Orobitg, precedida por los gigantes, serán el alegre preludio de los festejos con que la ciudad celebrará las solemnidades de sus Patronos, las Santes Espinas y la Virgen del Alba.” No apareixen al programa de les Festes de Sant Eloi dle mateix any, tot i celebrar-se l’acte amb normalitat.

L’any 1944, els Gegants de la Mercè foren convidats per la Comisión de Ferias y Fiestas de Lérida a participar a la Festa Major de la capital, però el seu mal estat de conservació va fer que la imatge de la ciutat i el barri no quedessin en gaire bon lloc. La Nueva Tárrega de 19-08-1944 ens descriu aquesta notícia i ens deixa ben pal·lès el paper que tenia la parella de gegants a la ciutat: “No concebiríamos un barrio de la Merced sin el pasacalle de la vigilia y la procesión precedidos por el paso lento y solemne de esos gigantes un poco severos, erguidos, de aire serio y preocupado, pero que, a copia de verlos y de admirarlos desde nuestra infancia, les hemos cobrado cariño, hasta el extremo de que, serios o alegres, les consideramos formando parte esencial del patrimonio tradicional de Tàrrega y, por tanto, dignos de merecer nuestra atención y estima. (…) Si hasta el presente habían desempeñado su papel representativo, con el tono y dignidad debidos a su cargo, no es menos cierto que hoy día, debido a su pobreza y defectuoso citado de conservación, están a punto de traspasar los límites, de sus normales funciones, para entrar en la zona de la hilaridad y, en consecuencia, provocar el ridículo. El gigante, sobre todo, exige una total restauración. El vestido, la peluca, la espada, la cara y brazos, en fin, todo el en conjunto debe ser retocado con todo cuidado y esmero…”. Al mateix any, Nueva Tárrega es fa ressò que a la ciutat només hi havia una parella de gegants, els de la Mercè. I a les Festes de Sant Eloi de 1944: “Hoy a mediodía, las campanas, la tronada, los gigantes y cabezudos, con la música, pregonero, maceros y timbaleros, han anunciado las fiestas”.

 
 

Almodis amb el Ball dels Valencians de Lleida,  l’11 de maig de 1944.  Arxiu Fotogràfic de l’IEI

Aquell mateix any, es comencen a posar els mitjans necessaris per restaurar els Gegants de la Mercè, els únics que tenia la ciutat. De la Nueva Tárrega de 23/09/1944“…dábamos cuenta del mal estado de los Gigantes de la Merced, y de la necesidad que tienen de una total restauración. Hoy podemos anunciar, (…) que la popular comisión de vecinos del barrio junto con los actuales capitanes se preocupa de una manera decidida para que sea una realidad. Sabemos que se han pedido presupuestos de vestidos, pelucas y retoques de cara y brazos, pues tienen el firme próposito de que la restauración sea digna y elegante y que por dondequiera que vayan dejen el nombre de Tàrrega, a la altura que se merece. (…) pues si bien son los gigantes de la Merced, no por eso dejan de ser patrimonio tradicional de nuestra Ciudad, por ser los únicos existentes.”

L’octubre del mateix 1944, la Comissió de Veïns del Barri de la Mercè reben una subvenció de l’ajuntament de 1.000 ptes. (6 euros) per reconstruir-los i reparar-los. Paral·lelament, es va fer un capta entre els veïns del barri i de la resta de la població per reunir els diners necessaris per aquest objectiu. Les aportacions particulars s’anaven publicant periòdicament al setmanari local Nueva Tárrega, quantitats entre 5 i 100 pessetes (0,03€ i 0,60€) i afectaran a l’estructura interna, caps i braços de les dues figures.

Durant la Festa Major de Maig de 1945, els Gegants de la Mercè van estrenar vestits nous, perruques i retocs a la cara i als braços, gràcies a les aportacions veïnals ja comentades, tal i com ens explica la Nueva Tárrega de 10-03-1945: “En la próxima semana, una Comisión pasará por todas las casas que componen el barrio de la Merced, en demanda  de un donativo par a la restauración de sus gigantes . Es firme y decidido el propósito de que por la Fiesta Mayor puedan hacer su tradicional exhibición ya completamente restaurados. La Comisión espera y confía que se sumarán a esta suscripción todos los buenos tarreguenses, amantes de nuestras tradiciones , los cuales pueden entregar sus donativos al Rdo. P. Rector de las Escuelas Pías o a algún miembro de la Comisión“.

Aquella Festa Major de Maig de 1945, els Gegants de la Mercè eren presentats com: “la brillante comitiva del Pregón Oficial ha iniciado el programa de los festejos, después del estruendo de la tronada y campanería. Los gigantes, remozados y, sin el sonrojo del ridículo que sufrían antes, se han paseado gallardamente, con su escolta de ocho cabezudos“. Malauradament, l’acte va acabar de la següent manera: “… los heraldos de la ciudad pregonando las fiestas; el atractivo de la música, gigantes ataviados con nuevos vestidos y… la deficiente restauración, que habrá de repetirse —esta vez mejor— por los destrozos que sufrió la gran femenina al caer en el pasacalle del mediodía…“. Al mateix setmanari, se’ls troba en falta a la festa de Corpus, on diu que hi solien participar. Malgrat tot, apareixen de nou a les Festes de Sant Eloi sense saber-ne exactament el seu estat.

El 1946 surten a les dues Festes Majors i a les Festes de la Mercè.

Per evitar aquest tipus d’accidents, els gegants no van participar a la tradicional cercavila del dia 12 a la Festa Major de Maig de 1947, degut al fort vent que bufava: “El pregón se llevó a efecto con la ausencia de los gigantes, poco aficionados al soplo del viento“. (Nueva Tárrega 17-05-1947). Sí que van participar a les Festes de Sant Eloi i de la Mercè.

Els Gegants de la Mercè continuaven participant a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i Setembre i a la de les Festes de la Mercè de 1948: “Día 23, a las 12: Repique de campanas, disparo de una traca y pasacalle con los gigantes y cabezudos. La música a cargo de la banda que dirige el Maestro Clua” (Nueva Tárrega 18-09-1948).

A l’extracte de compte de les Festes de Setembre de 1948 publicat a la Nueva Tárrega (05-02-1949), apareix la quantitat que va cobrar el llavors responsable dels Gegants de la Mercè i els capgrossos, el Josep Salvadó, un total de 175 pessetes (1,05€), amb el detall d’altres conceptes festius:  “Els  Xiquets  de  Valls”  5.700 ptes, José Mercader músic “Tararot” 717,65 ptes, José  Armengol  375  ptes per  la  tronada,  López i Bonet  20  ptes  per acompanyar  els gegants, A. Clua per la banda de música 1.130 ptes…

Els anys 1950 i 1951 surten com de costum.

 Al 1952 comencen els preparatius del que serà el gran any geganter de la història de la ciutat, el 1953. La Núeva Tárrega ho deixa pal·lès al seu número de 28/06/1952″...habrá cita vez la presencia más permanente de una buena colección de cabezudos, y para el año venidero ya se habla de una buena pareja de gigantes, que no haría otra cosa que revivir una vieja tradición de aquel animado barrio. Muy bien, pues, para los de la calle Mayor que no se desanimen y hasta el próximo año”.

La Nueva Tárrega del 19/07/1952 descriu les Festes del Carme d’aquell any tot dient: “Los bustos de los antiguos gigantes, guardados de años en sus cajas, fueron mostrados con la promesa de su total construcción para el año venidero; asi lo esperamos”. No es van recuperar ni veure mai més aquests gegants “amagats” ni sabem exactament quina de les 3 parelles desaparegudes del Carme representaven, tot i que sospitem que va la segona parella, la de 1877-1891?. Ens basem en una crònia de 4/07/1953 de Nueva Tárrega que porta el nom de “Gigantes y cabezudos” escrita pel pseudònim Uno del barrio: “…los gigantes del Barrio del Carmen. Al ser localizados los que hubo que “archivar” hace ya mas de sesenta años, los cuales desde entonces rumiaban filosóficamente su efímera gloria en un rincón de lo desvanes de la familia Parareda…” La crònica és de 1953 i si reculem els 60 anys i escaig anys de que parla, ens plantem a 1891, just l’any abans de la presentació dels tercers Gegants del Carme. 

Amb el que sabem fins ara dels Gegants del Carme, podríem arribar a la conclusió que la primera parella va fer vida pública de 1871 a 1872, i després es van oblidar a les esgolfes de Cal Pastiri. La segona parella, de 1877 a suposem 1891, i després es van desar a les esgolfes de Cal Paradera. I la tercera parella, de 1892 a 1936, segons el mateix article anterior, en aquestes paraules: “todas las modalidades «gigantescas» habidas, inclusive las del Carmen de Tàrrega, que el Sr. Aulés presentó al concurso de las Fiestas de la Merced, de Barcelona, el año 1902, o sea no las “archivadas” (la segona parella de Gegants del Carme) sino sus sustitutas (la tercera parella), que ejercieron sus funciones hasta el 1936″.

Per acabar aquest capítol, una nota de premsa signada pel pseudònim Spectator a la Nueva Tárrega de 13/12/1952, que ens parla de com es guardaven els Gegants de la Mercè durant la primera meitat del s. XX:  “… cuando iba a los Escolapios, los gigantes quedaban en la iglesia del colegio tan sólo en la precisa noche de la víspera y del día de la fiesta, porque la procesión terminaba tarde y no había tiempo material para desmontarlos y llevarlos de nuevo al desván que era donde deben estar y estaban en el resto del año. Pero en la mañana siguiente al día de la Merced y a primer a hora , los encargados del barrio tenían buen cuidado de proceder antes que nada a retirarlos de allí, para no volver a verlos hasta el año próximo. Era lo adecuado y lo normal, y lo que convenía hacer también en interés de la mejor conservación y buen estado de los propios gigantes”.

1.0

Cartell de la Festa Major de Maig de Tàrrega de 1954, amb el pregoner, els capgrossos i els Gegants de la Mercè.

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA (1953-1960)

Durant el segon quart del segle XX, els Gegants de Tàrrega van participar cada any a la cercavila que s’organitzava la vigília de la Festa Major de Maig i de les Festes de Sant Eloi, per anunciar l’inici de la festa després de la tronada i els repicons de les campanes. Aquest acte es feia sempre a les 12 del migdia, i en el cas de la Festa Major de Maig, el dia 12 de maig. A la cercavila també hi participaven la Banda de Música, els capgrossos i, segons l’any, el Ball de Bastonets, els macers i el pregoner, personatge encarregat de llegir el pregó. També sortien a passejar a les festes dels barris del Carme, la Mercè i del Carrer Major.

L’any 1952, la ciutat només comptava amb els Gegants de la Mercè, desapareguts de la vida pública, ja feia una bona colla d’anys, els Gegants del Carme. A la Festa Major de Maig de 1953 surten només els Gegants de la Mercè, com era ja de costum.

La Comisión Oficial de Ferias y Fiestas de la ciutat es va reunir per esperonar les comissions de festes del barris del Carme i Carrer Major a que es procuressin de dues parelles noves de gegants per donar major lluïment a les Festes Majors i de barri de la població. I tal dit, tal fet, el 1953 es van presentar els Gegants del Carrer Major, els nous Gegants del Carme (els quarts) i els Gegants de la Ciutat o de l’Ajuntament, tota una revolució gegantera a la ciutat, amb tres parelles de gegants en total.

L’11 de juny de 1953 es van presentar els Gegants del carrer Major o de l’Hospital (també anomenats del barri de Sant Antoni, en alguna publicació), durant la Capvuitada de Corpus. Aquesta festivitat havia agafat molta nomenada a la ciutat, i els tres barris històrics, Carme, Mercè o del carrer Major, rivalitzaven per celebrar el millor dia de Corpus dedicat al seu barri. Durant aquells anys, el barri del carrer Major era un dels que més s’hi esforçaven. Ja em comentat al capítol anterior, l’interès que van mostrar els veïns del barri en la construcció de la seva primera parella de gegants. Foren dedicats i anomenats originàriament com Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Van ser construïts i venuts el 1953 per la Casa Industrial Bolsera de Barcelona i fabricats per Lambert Escaler, a partir un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. El vestuari el van confeccionar les cosidores locals sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni.

El 2010, foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques foren molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí els Usos i Costums a la vila, potenciant el paper de les viles reials enfront del poder dels nobles feudals. La parella de gegants, molt comuna en altres poblacions, acostumava a ser pagada pel mateix règim franquista, tot i que, en el nostre cas, es van pagar gràcies a les aportacions privades dels veïns.  El dia de la seva presentació van ser beneïts davant la l’església parroquial de Tàrrega, davant un nombrós públic que omplia la plaça Major.

Els Gegants del carrer Major en el moment de la seva benedicció per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953,  acompanyats pels Gegants de la Mercè.

Els Gegants del carrer Major el dia de la seva benedicció per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953,  acompanyats pels capgrossos. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

Creiem que es tracta de la primera parella de gegants del barri més humil de la ciutat, tot i que el pseudònim Spectator publicava a la Nova Tàrrega de 20/06/1953: “Que me perdonen los entusiastas vecinos del barrio de la calle Mayor, pero influenciado sin duda por el precedente de aquellos viejos gigantes que habían poseido antes, y que yo había conocido en sus postrimerías, cuando a no dudar tenían ya más de fantoches que de elemento decorativo ciudadano; […] creía francamente que la pareja de gigantes sería en resumen una cosa de ir por casa y sin ninguna pretensión.” La mateixa crònica continua de la següent manera, i com avançant la presentació de la nova parella de Gegants de l’Ajutantament: “A los de la calle Mayor o barrio de San Antonio, que procuraran rectificar, disminuyéndolo, el tamaño de las manos de los gigantes, un poco desproporcionado con el resto de la figura. Sobre todo, la mano izquierda del gigante. Y (…) poner también una peluca natural al gigante, bajo una corona de metal, por el estilo de aquel gran collar que tan bien le sienta. (…) Y en cuanto a los de la Comisión de Fiestas, les diría, (…) si es que tienen en proyecto construir un par de gigantes para el Ayuntamiento, que los mismos no fueran como los de la Merced y San Antonio de tipo heráldico o medieval. Unos gigantes a base de negritos, musulmanes o cosa por el estilo, aparte la novedad, podría servir para dar más colorido y atractivo a la colección de gigantes”Possiblement, el barri hagués lluït alguna parella de figures en el passat, segurament de pobre factura, ja que no apareixen documentats enlloc.

A mode d’anunci i de broma sobre la imminent presentació dels nous gegants del barri, la Nueva Tárrega de 6/6/1953 publicà aquesta divertida nota:

Els Gegants del carrer Major el dia de la seva benedicció,  acompanyats pels capgrossos i pels Gegants de la Mercè. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

Els Gegants Mariners (primers), els de la Mercè (segons) i els del carrer Major (tercers) durant la presentació dels darrers el 1953. Foto: Calafell.

A la Nova Tàrrega del 6/7/1953 apareix una nota de premsa molt divertida sobre un telegrama enviat on es parla de la propera presentació de la parella. L’any anterior, el barri va presentar una colla de 6 capgrossos nous. Al programa d’actes de la Capvuitada de Corpus del barri de 1954, els gegants es van descriure com: “…els nostres gentils i aristocràtics Gegants i Nans”.

gegantmajor

Els Gegants del carrer Major amb les modistes que els van fer els vestits, l’any 1953.

El 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme, es van presentar els nous Gegants del Carme (els quarts, 1953-actuals): l’Hereu i la Pubilla. Inicialment, havien d’anar coronats i vestits de reis, com els seus antecessors, però per iniciativa de Gumersindo Pascual, director de la “Agrupación Carmelitana de Danzas”, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites, i tal i com deixà escrit ell mateix, es van vestir d’una parella de “casa bona”. També sabem que en les deliberacions de com haurien de ser els nous gegants hi ha participar Manel Amat, propietari del taller El Ingenio de Barcelona.

Al programa de les festes hi apareix la crònica de la presentació: “…los nuevos Gigantes del Barrio, “Hereu i Pubilla”, harán su entrada triunfal, procedentes de la carretera de Verdú, acompañados del grupo “Ball de Bastonets” y de un grupo de parejas infantiles con vestidos típicos del país. Seran recibidos frente a la Iglesia de la Patrona por las autoridades del Barrio y Comisión de fiestas cívicas, recitándose una poesía de bienvenida. Acto seguido y al son de las trompetas de la banda, se dirigirán a la Plaza Mayor con el fin de saludar al Excmo. Ayuntamiento, para después continuar el pasacalle de costumbre. A las 7 de la tarde del día siguiente “l’Hereu i la Pubilla” abrirán magestuosamente el paso de la Procesión”. Les dues figures es van adquirir gràcies a les aportacions veïnals i al sortejos com, per exemple, d’una vaixella. Van ser comprats el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler, situat al carrer Vallfogona 21 de Barcelona.

3-3-3

Presentació dels Gegants del Carme, l’any 1953, a la Plaça Major amb els Gegants de la Mercè i del Carrer Major, el Ball de Bastonets i la Banda de Cornetes i Tambors.

escanear0004

Presentació dels Gegants del Carme, l’any 1953, entrant a Tàrrega per la carretera de Verdú

3.0Ball de Bastonets, cavallets i Gegants del Carme, el 15 de juliol de 1953

Els Gegants del Carme i del Carrer Major, suposadament a Barcelona, a la dècada dels 50

Durant les Festes de Sant Eloi de 1953, el dia 12 de setembre a les 12h del migdia, es van presentar Gegants de l’Ajuntament, a les Plaça Major acompanyats per les altres tres parelles de la ciutat, juntament amb una colla de capgrossos i amb l’acompanyament musical d’un banda de música o xaranga. A continuació van fer l’habitual cercavila passant pel Pati

El nom original i conegut durant una bona colla d’anys va ser el de Gegants de la Ciutat, concretament Rei i Reina. No va ser fins l’any 1992, que se’ls canviar el nom per Eloi i Alba, dedicant-los als patrons de la ciutat, a petició del nou cap de colla de la Fal·lera Gegantera, Josep Bonet. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament va ser gradual, atès que va ser el consistori qui en va encarregar la seva construcció a través de la Comisión Oficial de Fiestas.

 

43569612

Els Gegants de l’Ajuntament a les Festes de la Mercè de Barcelona (1953 o 1955)

Els Gegants de l’Ajuntament a les Festes de la Mercè de Barcelona (1953 o 1955)

Els Gegants de l’Ajuntament a les Festes de la Mercè de Barcelona (probablement el 1953)

L’any de la seva presentació, era tradicional que al migdia es fes el volteig general de campanes i encesa d’una tronada a la plaça Major. Al programa de les Festes de Sant Eloi de 1953 apareixen presentats de la següent manera: “Llegada de los nuevos Gigantes de la Ciudad, acompañados por los mayestáticos de los barrios de la Merced, Mayor y Carmen, con la corte de Cabezudos, Heraldos de la Ciudad, Banda de Música y el notable grupo Ball de Bastonets”. Un cop saludades les autoritats, es va fer el pregó oficial de les festes pels carrers de la població. Les quatre parelles de gegants targarines van romandre exposades a l’entrada de l’ajuntament durant totes les festes, que es van allargar fins el dia 15. 

Aquell mateix any, les parelles de Gegants del Carme, carrer Major i l’Ajuntament van participar a la Cavalcada de les Festes de la Mercè de Barcelona del dijous 24 de setembre. El recorregut anava de la Plaça la Victòria a la Plaça Sant Jaume i van estar acompanyats de la colla de capgrossos locals i d’una pancarta amb el nom de Tàrrega. Els Gegants de la Mercè no hi van participar, suposadament degut al seu elevat pes. Al programa de les Festes de la Mercè del mateix any, s’anomena la participació de gegants a la cercavila inaugural. Suposadament, serien els Gegants de la Mercè. 

Cal destacar que l’Eloi originari es perdé (probablement dins un tren) i que la nova figura es va fer de nou, probablement l’any 1974, seguint un altre model de El Ingenio.

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a les Festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1953. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a les Festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1953. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

Els Gegants del Carme i del Carrer Major (al fons) a les Festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1953, passant pel carrer Ferran

L’any 1954, els veïns del barri de la Mercè comencen a fer una gran col·lecta per reformar els seus gegants i posar-los al nivell que tenien les altres tres parelles recenment estrenades a la ciutat. A les Festes de la Mercè del mateix any, els gegants del barri ja van estrenar nova vestimenta, finançada en part per l’ajuntament, i 6 capgrossos nous. A més a més, l’ajuntament acordà donar una subvenció al barri de la Mercè per la seva restauració “…por el hecho de haberlos usado hasta la reposición de los del Municipio” durant les festes locals. (Nueva Tárrega de 07/08/1954).

Curiosament, per la Festa Major de Maig del mateix any, van sortir les tres parelles de gegants de la població, a excepció dels de la Mercè, atès que no van trobar cap “valent” que volgués portar les dues pesades figures (Nueva Tárrega de 22/05/1954). Tot i que al programa de les festes publicat al mateix setmanari del 12/05/1954 hi figuraven: Miércoles, día 12. – Al mediodía: Disparo de una tronada por la Casa Solá, en la Plaza Mayor y volteo general de campanas. La comitiva compuesta por los Heraldos de la ciudad y el grupo completo de los gigantes y cabezudos, acompañados por la banda de música, recorrerá las calles de la ciudad, anunciando el Pregón oficial de las Fiestas.”

Al Corpus del mateix any només hi van pendre part els Gegants de l’Ajuntament (o de la Ciutat com també se’ls anomenava). No hi van participar ni la resta de gegants dels barris ni els capgrosos com era de costum, i la premsa local es va fer ressò de la desil·lusió dels organitzadors i assistents. (Nueva Tárrega de 19/06/1954).

El 1954, són convidats a Barcelona per la Cavalcada de la Mercè,  però no hi poden participar per tenir altres compromisos. (Nueva Tárrega de 24/07/1954). 

A les Festes de la Mercè del mateix any, es presenten els nous vestits dels gegants del barri: El jueves a mediodía, con el acostumbrado pasacalle salieron los gigantes luciendo sus nuevos trajes, de rico tejido y confeccionados con mucho acierto; con este remozamiento pueden muy bien codearse con las otras tres parejas de tocayos, de los cuales la de la ciudad acudid a festejarles en ocasión tan solemne; causaron muy buena impresión, por lo cual felicitamos a los del barrio de la Merced, que además estrenaron seis cabezudos.” (Nueva Tárrega de 25/09/1954). Els vestits els van confeccionar les monges del Col·legi Sant Josep (abans situat a la plaça dels Escolapis), i els capgrossos van ser obsequiats per uns “senyors”. (Nueva Tárrega de 02/10/1954). 

picsart_12-02-09-53-39Capgrossos nous de 1954 i els Gegants de la Mercè amb els nous vestits. Nova Tàrrega de 10/09/1955

A la Cavalcada de la Mercè de 1955, hi tornen a pendre part dues parelles de gegants de la població, els de l’Ajuntament i els del carrer Major, i sorprenentment, van protagonitzar el cartell de la Mercè d’aquell mateix any. L’any 1956 en seran tres, a excepció dels Gegants de la Mercè.

e8dc3ef1e06ecae1c3b812e8762e36cb

Cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1955 amb els Gegants de Tàrrega: Jaume I (llavors anomenat Fernando), l’Alba (Reina) i l’Eloi (Rei)

Els Gegants de l’Ajuntament, els del carrer Major i l’Hereu del Carme (falta la Pubilla que no surt a la foto) a les Festes de la Mercè de Barcelona el 1956, al carrer Sotstinent Navarro. Foto de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Els Gegants de l’Ajuntament, els del carrer Major i l’Hereu del Carme a les Festes de la Mercè de Barcelona el 1956, a la Plaça Catalunya. Foto de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya

Una curiositat publicada a la Nueva Tárrega de 26/05/1956: “En «Destino» del sábado último, venía un reportaje de Manuel Amat, sobre la fabricación de gigantes y cabezudos, en un interrogatorio con el dueño de «El Ingenio», casa especializada en ello desde 127 años, y al preguntarle sobre los gigantes de nuestra tierra, dijo que Villanueva y Geltrú tenía los gigantes más altos, que Lérida es la que contaba con mayor número de ellos y —¿Los de ropaje más lujoso? —Tal vez los de Tàrrega. Esta es la opinión de un especialista que creemos vale la peno de ser registrada”.

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA (1960 a l’actualitat)

L’any 1968, la Volta ciclista a Catalunya finalitzà a Tàrrega, i els Gegants de l’Ajuntament sortiren a rebre els corredors. Un dels millors ciclistes de tots els temps, Eddy Merckx, guanyà l’etapa i Paco Alguersuari va poder captar la imatge de la parella de gegants, el campió i un dels millors cliclistes catalans de la història, Miquel Poblet, organitzador de la prova.

Eddy Merckx (esquerra), Miquel Poblet i els Gegants de l’Ajuntament el 1968

Els Gegants de l’Ajuntament donant la benvinguda a la Volta a Catalunya de 1968

Cal destacar una història poc documentada i poc coneguda dels Gegants de l’Ajuntament. El cap de l’Eloi es va perdre, molt probablement l’any 1969, en estranyes circumstàncies. Fins i tot s’ha comentat que el cap s’hauria perdut dins del tren que duia els gegants de Barcelona a Tàrrega. També podria ser que hagués caigut i no s’hagués pogut reparar. Per solucionar-ho, l’any 1970, l’Ajuntament n’encarregà un de nou (actual) a El Ingenio. Guardem una còpia de la carta que El Ingenio va adreçar a l’ajuntament el 8-10-1970: “se estudía y vemos lo mas viable, económico y aconsejable el que se hiciera con otro modelo de cabeza y corona tal vez la adjunta añadiendo una barbita que de seguro sería quizás aún mas de agrado del público y claro está de ustedes todos. El coste de la adaptación expuesta renovando o mejor dicho restaurando cuerpo y brazos y poniendo tambien nuevas manos subiría a 7.480 ptas…”

No se sap la data exacta del nou cap, però sabem que la parella de Gegants de l’Ajuntament no figura a cap foto ni programa de la Festa Major de Tàrrega durant els anys 1970-1974, on es veuen la resta de parelles; i no és fins l’any 1975 que en trobem una prova documental, la foto en blanc i negre que figura més avall. És possible que el nou cap es presentés l’any 1974, sense cap mena d’acte especial, ni tan sols publicant-ho al programa de la Festa Major, per vergonya? Donem la data de 1974 ja que aquell any tenim constància que l’ajuntament va comprar un grup de capgrossos a El Ingenio, i suposem que es devia aprofitar la comanda. (Nova Tàrrega 11/05/1974). 

A la Nova Tàrrega de 17-10-1970 apareix una nota de premsa que recull l’acord  de la Comissió del Barri de la Mercè, sota la presidència del rector de l’Escola Pia per deixar en dipòsit els gegants de la Mercè al Museu de Tàrrega, per tenir-los millor conservats, mentre no es facin servir. No podem assegurar que tal proposta s’acabés duent a terme.

El 24 de setembre de 1984 l’Escola Pia va celebrar, entre els actes en honor a la patrona de la Mercè, l’habitual cercavila infantil, amb disfresses, pancartes, i xaranga de tambors, que va recórrer els carrers del barri, juntament amb els gegants de la Mercè, per acabar la cercavila amb una sorollosa traca.

Gegants de la Mercè a la Festa del Roser de Ponts de l’any 1967.

Fotos dels Gegants de Tàrrega (una parella no en corresponen) fetes a l’ajuntament de Tàrrega l’any 1983. El nen que hi apareix és l’estudiós geganter Jordi Miralles.

Des de l’aparició dels primers gegants, no hi havia hagut cap associació constituïda encarregada dels mateixos. Generalment, eren les comissions de veïns dels barris o particulars, els encarregats de treure’ls a passejar. Uns dels primers responsables que es coneixen van ser Pep Salvadó Giribet “Macuco”, primer, i després, Antoni Aligué, encarregats de buscar i pagar els seus portadors per encàrrec de l’ajuntament. Antoni Aligué ho va fer el  fins al 1981, quan es fundà l’associació encarregada de portar els gegants de la ciutat, la Fal·lera Gegantera, de la qual n’esdevingué cap de colla en Josep Bonet fins al 2009. Tot seguit es constituí l’Associació Cultural la Fal·lera Gegantera, entitat encarregada de passejar els gegants de la ciutat per arreu.

El 1993, amb motiu de l’homenatge que es va fer a Antoni Aligué, es va compondre el Ball de Gegants de Tàrrega, obra de Jordi Baiget Piqué i coreografia de Ton Farran Domínguez, una peça que pot ser interpretada amb una o dues parelles de gegants. L’arranjament actual per gralla a dues veus és obra d’Albert Solé.

{"uid":"1708a51c-7b1c-4a64-a00d-ee55e25e99d3","origin":"unknown","total_effects_time":0,"total_effects_actions":0,"effects_applied":0,"effects_tried":0,"total_draw_time":0,"total_draw_actions":0,"layers_used":0,"brushes_used":0,"total_editor_time":75,"total_editor_actions":{},"photos_added":0,"tools_used":{"crop":3,"flip_rotate":1},"longitude":-1,"latitude":-1,"fte_image_ids":[]}

La Colla Gegantera de Tàrrega durant la Festa Major de Maig de 1975.

El ball es va presentar el 13 de maig de 2008, després del tradicional Ball de l’Eixida de la Festa Major de Maig, interpretat pels Espremulls Cobla Antiga. El 2009, durant la mateixa celebració són acompanyats pels Grallers de la Barra. A partir de 2010, és la Cobla Tàrrega l’encarregada d’interpretar el ball, amb una versió per cobla arranjada per Mercè Salvadó. Per Corpus, el ball és interpretat pels Carreter, Colla de Grallers. En altres sortides, és la colla de grallers de l’Associació Cultural Fal·lera Gegantera de Tàrrega qui ho interpreta.

Entre les moltes activitats que ha realitzat la Fal·lera Gegantera, cal destacar l’organització de la XXIV Ciutat Gegantera 2009, l’esdeveniment anual més important del món geganter català que compta amb la major representació de colles geganteres de l’any. Un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món geganter, entre les quals destaquen les cercaviles i els balls de gegants. Aprofitant la capitalitat gegantera, l’associació va tenir l’honor de portar els Gegants de l’Agrupació, la Cultura i el Treball, a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Luxemburg celebrat el mateix any. Des de 1987, organitzen també la trobada de gegants i capgrossos de la Festa Major de Maig, amb la participació de més de deu colles vingudes d’arreu de Catalunya.

 Detall d’Almodis i Ramon Berenguer I, el 2020, després de pentinar-los i netejar-los la roba

Entre els anys 2023 i 2024 els Gegants de la Mercè es restauren al Taller Avall (veure descripció de Ramon Berenguer I i Almodis). El procés culmina amb la presentació pública el diumenge 12 de maig de 2024, en el marc de la 35ena Trobada de Gegants i Capgrossos de Tàrrega amb la participació de 47 colles i 147 gegants catalans, entre els que destacaven els gegants centenaris del Pi petits, Falset, Montbrió del Camp, Linyola, Reus, la Selva del Camp i Vilassar de Dalt. Els convidats  d’honor van ser els gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i de la Pedrera de Barcelona. Els gegants van sortir de l’església de la Mercè, tal i com van fer el dia de la seva presentació el 1870, i van enfilar carrer Sant Joan amunt, acompanyats pels gegants centenaris esmentats anteriorment, fins a la plaça Major on els esperaven la resta de figures. La festa es va acabar amb el Ball Nou l’Agrupació de la mà dels nostres amfitrions, un ball reservat només a les poblacions que han sigut Ciutat Gegantera.

Sortida de la parella de l’església de la Mercè el 12 de maig de 2024

Foto d’Alba Pijuan del mateix dia

Ramon Berenguer I abans i després de la seva darrera restauració 

Almodis abans i després de la seva darrera restauració 

El que quedava d’original de 1870 dels Gegants de la Mercè durant el procés de restauració al Taller Avall

Els Gegants de la Mercè al seu emplaçament actual al vestíbul de l’ajuntament

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA (dades tècniques)

La Fal·lera Gegantera i la Regidoria de Cultura gestionen el patrimoni geganter de la ciutat, encapçalat per les quatre parelles de gegants:

-Els Gegants de la Mercè representen a Ramon Berenguer I i Almodis. El gegant duu el nom del Comte de Barcelona que conquerí el castell de Tàrrega als musulmans. La seva esposa Almodis en va ser la propietària, deixant-lo en herència a les successores al tron reial. Són els més antics de la ciutat, construïts l’any 1870 a Barcelona, i vinculats al barri de la Mercè de Tàrrega. Es van presentar el 23 de setembre de 1870, durant les festes del barri. Per aquest motiu, el gegant porta un gran medalló amb l’escut de l’orde de la Mercè.
El gegant va ser restaurat el 1917. Tambél’any 1928 pel pintor Josep Minguell i, aprofitant l’avinentesa, es fa fer un nou pentinat de la geganta a la “garçonne”, i un nou vestit a la mateixa geganta fet per les modistes del barri. Durant els anys 60 del segle passat, Josep Mª Martí Florensa i el seu fill Josep Mª Martí Carnicer li van fer una nova tiara a Almodis de metall repujat i tallat amb tisores de planxa amb pedreria de plàstic.

Es restauren de nou els anys 1935, 1939, el 1944, el 1985 i el 1997 (Agnès Pla). El 2009, Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig els restaura de nou, fent-li també una corona nova al gegant, en motiu de la XXIV Ciutat Gegantera de Tàrrega. El darrer canvi en el vestuari es va fer l’any 1997, obra de Ramon Roig de Terrassa. Finalment entre el 2022 i 2024, el Taller Avall de Reus, sota la direcció d’Aleix Alvárez Vall, els restaura definitivament sota un gran rigor i mestratge, donant-los el seu aspecte actual, recuperant els ulls de vidre originals, la corona original del Ramon Berenguer,  el color original de la pell i, fins i tot, refent l’anatomia de braços i cos, després de les caigudes sofertes durant la seva llarga vida. La tiara de la geganta és restaurada pel Taller Lacedemon Caravaca de la Cruz, substituïnt la pedreria de plàstic per vidre, després de l’actuació del taller Avall el 2022-2024.

Mesuren 4m i 3,70 m, pesen 95 i 92 kgs i són fets de cartró pedra. Actualment estan exposats a l’ajuntament de Tàrrega al costat de l’Àliga. 

En tota la demarcació de Lleida només existeixen tres parelles més de gegants centenaris actius: lo Pageset i la Pageseta de Balaguer (1850?), Marc Antoni i Cleopatra de Lleida (1840) i els Gegants de Linyola.

Els gegants no han sortit gaires cops de Tàrrega degut al seu pes. Només s’han pogut veure en trobades de gegants centenaris com la de l’Arboç de 1995, Manresa de 1998, Tarragona de 2000 i Amer de 2005.

-Els Gegants del carrer Major o de l’Hospital foren dedicats originàriament a Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Aquesta parella de gegants, molt comuna en altres poblacions, acostumava a ser pagada pel mateix Règim.
Van ser construïts i venuts el 1953 per la Casa Industrial Bolsera de Barcelona i fabricats per Lambert Escaler, a partir un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. El dia de la seva presentació, l’11 de juny de 1953, van ser beneïts a la parroquial de Tàrrega, en motiu de la Capvuitada de Corpus. El vestuari el van confeccionar les cosidores locals sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni. El 2005, són reproduïts en polièster per l’artista Agnès Pla. El 2010, foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques foren molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí els Usos i Costums a la vila, potenciant el paper de les viles reials enfront del poder dels nobles feudals. Mesuren 3,60 i 3,40 m i pesen 51 i 45 kgs.

-Els Gegants del Carme actuals, l’Hereu i la Pubilla, van ser comprats el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler, situat al C/ Vallfogona 21 de Barcelona. Les anteriors parelles dataven de 1871, 1877 i 1892. Neixen vinculats al barri del Carme de la ciutat i van ser promoguts per la “Agrupación Carmelitana de Danzas”, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites. Es van presentar el 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme. Inicialment, havien d’anar coronats i vestits de reis, com les dues parelles antecessores, però finalment es van vestir de pagesos típicament catalans. L’Hereu duu també al pit una gran medalló amb l’escut de l’ordre del Carme. L’any 2009, l’Agnès Pla en va fer un còpia dels dos, deixant guardats els antics. Mesuren 3,15m i 3m i pesen 32 i 30 kgs.

-Els Gegants de l’Ajuntament van ser coneguts originàriament i durant una bona colla d’anys com a Gegants de la Ciutat, concretament amb els noms de Rei i Reina. No va ser fins el 1992 quan se’ls canvia el nom per Eloi i Alba, en homenatge als patrons de la ciutat, i a petició del cap de colla de la Fal·lera Gegantera, Josep Bonet. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament devia ser gradual, atès que va ser el consistori qui va encarregar-los. Van ser construïts i venuts el 1953 per Lambert Escaler.

El cap de l’Eloi es va perdre, molt probablement, l’any 1969. El 1970, l’Ajuntament n’encarrega un de nou (actual) a El Ingenio. No se sap la data exacta del nou cap, però sabem que la parella de Gegants de l’Ajuntament no figura a cap foto ni programa de la Festa Major de Tàrrega durant els anys 1970-1974; i no és fins l’any 1975 que en trobem una prova documental. Suposem que el nou cap és de 1974, ja que aquell any l’ajuntament va comprar uns capgrossos nous a El Ingenio. El 2004, Agnès Pla en va fer una reproducció en polièster, guardant els originals en molt bon estat de conservació. Mesuren 3,40m i 3,20 m i pesen 42 kgs els dos.

-Els Gegantons Mariners, de la Mercè, del Carrer Sant Joan o “Macacos”: l’associació també compta amb una parella de gegantons, actualment anomenats: l’Escamarlà i la Sípia, nom amb que foren rebatejats pel grup Pots Teatre.

No podem datar amb exactitud quin any es van presentar però, segons la carta al director publicada a la Nova Tàrrega del 5/10/1957, suposem que són propers a 1910. En aquesta carta, un veí del barri critica el comentari del director del setmanari (Spectator), que va titllar la parella gegantons de “esperpentos” al número anterior: “Después del elogio que tributa a los gigantes del barrio de la Merced, arremete contra los «esperpentos vestidos de blanco», nuestros pequeños gigantes, para que sean retirados, porque ridiculizan no sólo a un sector urbano, sino a la ciudad toda. Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras…”. Del que no tenim dubte és que es van crear amb l’objectiu de divertir a la població, lluny de la funció més protocol·lària que tenien els seus germans grans, els Gegants de la Mercè. Després del Llenguado i la Pagesa del segle XIX, figures ja comentades amb anterioritat, aquesta seria la segona parella de gegantons de la ciutat, i també amb la intenció primordial de divertir petits i grans.

Detall de la parella de gegantons l’any 1953, durant la presentació dels Gegants del carrer Major, passejant pel carrer del Carme.

A partir de 1960, representen el Carrer de Sant Joan amb la seva aparença actual. Van ser restaurats per Josep Salvadó Giribet “Macuco” (fuster i geganter), pel grup Pots Teatre el 1981 i, l’any 2009, per l’Agnès Pla. Serien dedicats a una parella local desconeguda que va “fer les Amèriques” (indians) o a imatge dels nens i nenes del parvulari de la Sra. Pebrots, situat al mateix Carrer Sant Joan. L’Escamarlà pot tocar la trompeta des de l’interior del bastidor, i la Sípia toca els plats. Va ser la companyia Pots Teatre que els va batejar amb els noms de Sípia i Escamarlà, atès que els van rescatar de l’oblit per participar a una obra de teatre prèvia a la inauguració de la primera Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, l’any 1981. L’espectacle versava sobre el món del mar i, per aquest motiu, se’ls va rebatejar amb aquests noms i que llueixen gorra marinera.

A més a més dels Gegants de la Fal·lera Gegantera, la ciutat també compta amb els següents gegants:

-Els Gegants Tararots de Tàrrega són dues figures que podríem considerar com “boges” o “manotes”, que es van presentar el dissabte 16 de maig de 2015 a la Nit del Tararot, durant la Festa Major de Tàrrega. Són obra de l’artista Agnès Pla de Guissona.

El Grallinot és un graller molt particular que va damunt una gallina i dóna cops amb les cames. Per la seva part, la Mamellona és una tabalera que colpeja amb les mans. Junts formen un grup bàsic de grallers, el que antigament a Tàrrega s’anomenava “Tararot”, donant nom a la parella de simpàtics personatges i a la Nit del Tararot. Poden realitzar cercaviles animades i realitzar el Ball dels Gegants Tararots de Tàrrega, obra d’Albert Fitó. El grup és format per 8 portadors vestits com el Grallinot. La Mamellona pesa 38 kgs i mesura 2,65 m. El Grallinot, 31 kgs i 2,60 m. Més informació la trobareu a la secció Gegants Tararots de Tàrrega d’aquesta web.

img-20150517-wa0059

L’Àngel Guimerà: propietat de l’AMPA del col·legi Angel Guimerà i dedicat al gran escriptor, poeta i dramaturg català. Va ser batejat el 17 de maig de 2009 i construït per Carles Teixidó de Bellpuig.

copia_de_angel_guimera_geganto021

El Cintet i la Cinteta: propietat del col·legi Jacint Verdaguer. L’antiga parella va ser construïda el 1980 pels professors i alumnes de l’escola. L’any 2000, es presenten els nous gegants. Els caps són obra de Josep Blanch Solsona, director de l’escola, i la Rosa Mateo Castellà amb la col·laboració d’Agnès Pla, que en féu la resta.

6141502925_67621a27f4_b

-El Pep i la Quima: Escola Vedruna de Tàrrega

copia_de_copia_de_dsc09328

-El Miquelet del Bitxo: un gegantó de l’Escola Pia de Tàrrega, creat i presentat l’any 2015, durant l’Eixideta de la Festa Major de Tàrrega. Es tracta d’un homenatge a Miquel del Bitxo,  l’activista cultural del barri de la Mercè i promotor dels primers gegants del barri, on resideix l’escola. El gegantó és obra de Jordi Orobitg, pintat per Jaume Badies, amb l’assessorament del professor Jordi Colilles. El vestuari és a càrrec de l’alumna Maria Cucurull, amb l’assessorament de la professora Lluïsa Gavarra.

20116_1101584573191561_6038004942242077590_n

La Maria Mercè Marçal: gegantona de l’escola Maria Mercè Marçal, presentada el 12 de maig de 2021 al pati de l’escola i, tot seguit, a l’Exideta que se celebrà al Teatre Ateneu de Ateneu, degut a les restriccions de la Covid. La Comissió de l’AMPA de la Gegantona s’ha encarregat de fer realitat aquesta proposta, colze a colze amb l’escola. La gegantona ha estat obra del Carles Teixidó, constructor de bestiari i gegants amb taller a Bellpuig. El pes de la figura és de 13kgs i l’alçada de 2,10m. La gegantona representa l’escola, a tota la comunitat educativa i tots els valors i pensament polític que defensava la Maria Mercè Marçal i que avui en dia són més vigents que mai! I és que la gegantona és tres voltes rebel!, tal i com apareix escrit al seu vestit, un dels seu poemes més conegut: “A l’atzar agraixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. A l’armilla també apareixen motius sobre la seva obra i pensament, on destaca el logotip de l’escola. 

La gegantona amb el seu creador el dia de la presentació

 

Música del Ball de Gegants de Tàrrega:

 

11247712_1102308626452489_585551458075890054_n10325605_241958009335472_5082624838749366442_n11058325_646977958769053_4236146498892589176_n11064784_1102308546452497_3063164662631757475_nmaxresdefaultla_fotocercavila1ball_de_gegants