Els  primers gegants catalans

L’any 2024, els gegants de Barcelona van celebrar 600 anys d’història i l’efemèride es commemorarà amb una Trobada Nacional de Gegants, que va reunir a la ciutat una extensíssima representació de colles geganteres de tot Catalunya, entre la que hi van ser presents els Gegants del carrer Major de Tàrrega, Jaume I i Violant d’Hongria. Podríem dir que aquesta trobada va tenir un precedent històric l’any 1902, quan es va celebrar el concurs de gegants, nanos i monstros típichs de les Festes de la Mercè, també anomenat en moltes ressenyes com el “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona”, on van participar els tercers Gegants del Carme de Tàrrega. Aquesta gran trobada de gegants celebrava la primera notícia dels gegants a Barcelona i a tota Catalunya, a la processó de Corpus de 1424, tot i que és possible que n’existissin abans. Segons el Llibre de les Solemnitats de Barcelona, a la processó de la Catedral de 1424 hi va desfilar “Lo rey David ab lo Giguant“. Aquest gegant representava el Goliat bíblic, i com que havia estat pagat pel municipi, se’l considera el primer gegant de la ciutat. Probablement, durant la processó, s’escenificava la seva lluita amb David. Encara que no existeix unanimitat entre els historiadors, es creu que aquests primers gegants processionals no eren figures corpòries, com els actuals, sinó homes amb xanques que desfilaven disfressats, com encara succeeix en algunes ciutats de Bèlgica.

Amb el temps, els gegants i la resta d’entremesos van anar guanyant protagonisme a la processó i la seva presència es va anar estenent a altres actes solemnes, com les recepcions reials. Per exemple, en la seva visita a Barcelona de 1585, el rei Felip II va ser rebut per un gegant, juntament amb altres entremesos com l’àliga, el drac i la víbria. Progressivament, els gegants van anar perdent les connotacions religioses, canviant la representació de personatges bíblics per reis, guerrers, nobles o dames. La primera referència a una geganta a Barcelona està documentada l’any 1568 al Dietari del Antich Consell Barceloní, on consta la despesa del seu vestuari.

Es considera que el  primer gegant corpori, tal i com els coneixem avui, amb estructura de fusta i modelatge de caps i mans amb cartró-pedra, i no un xanquer, és el de Girona de 1513. El segon gegant seria un d’Olot de 1521 que ballava per Corpus. Mentre que el tercer més antic es va construir el 1551 i seria de la veïna població de Cervera. Com veurem més endavant, el primer gegant de Tàrrega es va presentar el 1600. Seria la nostra figura, el quart gegant construït a Catalunya? De ben segur que n’hi ha més o en futurs estudis s’aportaran noves dades.

En tot cas, ens avala una història de més de 400 anys de gegants a la ciutat; una història que bé cal que sigui objecte d’estudi i de difusió.

Els Gegants de Tàrrega a desembre de 2010. Foto: Ton Farran

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA: del Corpus a les festes dels barris (1600-1870) 

Des del 1600 els Gegants de Tàrrega han amenitzat les festes més assenyalades del calendari festiu local: Festa Major de Maig, Festes de Sant Eloi o Festa Major de Setembre, Corpus i les festes dels barris històrics del Carme, la Mercè i del carrer Major, entre d’altres.

La primera referència d’un gegant a la ciutat és de 1600 i la trobem al Llibre de Cerimònies (1592-1661) dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. En aquest llibre es documenta l’ordre que seguien les processons del Corpus de final s. XVI i durant el s. XVII, encapçalades per la bandera de la vila, el Jagant de la Vila, seguit de les creus i les banderes de les confraries. La figura va participar també a les processons de Corpus que es van fer fins el 1607. Segurament, es va voler celebrar el canvi de segle amb un nou element que envellís, encara més, la processó de Corpus targarina. 

Al Llibre d’Albarans es fa referència al pagament del portador del gegant, Joan Grau, durant la processó de Corpus de 1603. De 1605 fins almenys el 1619, el portador i ballador del gegant fou sempre en Joan Galzeran, que cobrava vuit sous per ballar-lo durant la processó, tot i que durant els anys següents es feia ballar també per la capvuitada de Corpus. Per una quantitat similar, el mateix portador també el ballava en determinades ocasions, com alguna celebració reial. 

El bestiari i els gegants tenen el seu origen en el Corpus Christi, una festa catòlica que venera l’eucaristia, i que va ser instaurada l’any 1264 pel papà Urbà IV. El moment més important del Corpus era la processó. La de Barcelona era considerada una de les més antigues d’Europa, originària de 1320 i, durant molts segles, fou la festa més important de la ciutat comtal. Les diferents figures, bestiari, entremesos, representacions de passatges bíblics i de les vides de sants, servien per acostar els textos sagrats al poble, majoritàriament analfabet.

Però quina importància tenia la festivitat de Corpus a Tàrrega. i com se celebrava perquè la població decidís construir un dels primers gegants corporis de Catalunya?

La primera referència del Corpus a Tàrrega és de 1438, tot i que és molt probable que se celebrés amb anterioritat. La festa tenia elements festius i folklòrics propis documentats ja el 1481, com la construcció d’una galera o castell amb rodes realitzat en motiu de la recepció de la reina Isabel la Catòlica. El tema no era religiós, sinó mitològic: la representació del castell de les Tres Deesses. L’acompanyament musical era realitzat per músics que tocaven el flabiol, la tamor i la cornamusa o sac de gemecs. També participaven a la processó els tabalers i el verguer o pregoner amb la seva trompeta. Al Corpus de 1580, hi prengueren part dos músics que tocaven el rabequet (una mena de violí de tres cordes).

El Corpus targarí es va celebrar durant el segle XV a la desapareguda capella del Corpus Christi, aixecada per la nissaga dels Ardèvol, vora l’actual Palau dels Marquesos de la Floresta, al carrer del Carme. Un sepulcre gòtic de la família que havia format part de la capella es pot admirar avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, mentre que el finestral gòtic de la façana de la capella està ubicat al Parc de Sant Eloi.

Així doncs, el Corpus és l’origen de moltes figures de gegants i bèsties que avui formen part de la imatgeria festiva del país, i a Tàrrega no em vam ser una excepció. D’aquesta manera, el 1600 es va construir el primer gegant de la població, el “Jagant de la Vila”, i el 1610 el Drac, que era portat per una sola persona. Els dos elements anaven davant de la processó acompanyats pels tabalers i els portadors de la bandera de la vila, precedint les creus i banderes de les diferents confraries que hi participaven. El Consell pagà les despeses de construcció i també serà l’encarregada de pagar tant els portadors com els coets que posaven a la boca del drac. Malauradament tots aquests elements han desaparegut. També s’havien fet enramades, vinculades al pas de la processó de Corpus per guarnir i engalanar els carrers de la població. (Part del text prové de l’article “La celebració del Corpus a Tàrrega entre els segles XV i inicis del XVII”, de Ramon Miró Baldrich, revista URTX núm. 9).  

     Llibre de Cerimònies de 1592-1661, amb la primera notícia del Jagant de la Vila de 1600 

Segarra i Malla també va escriure sobre el primer gegant de la ciutat: “Per animar les festes es feren els gegants i capgrossos, que eren les comparses de la diada, encara que oficialment no n’hi havia. L’Ajuntament els llogava als barris de la Mercè o del Carme. Ben diferent era això del segle XVII; llavors al poble no hi faltaven el Gegant de la Vila, que amb sa alabarda (destral de pal llarg) i l’escut d’armes de la vila anava a les processons acompanyant el drac que amb un colom a la boca ballava danses en els llocs principals de la població”. El mateix autor també va publicar que els primers gegants de la vila es van presentar durant la processó de Corpus de 1591, tot i que, comprovant les fonts que va consultar, no en figura cap referència.

Quan el 8 d’abril de 1605 nasqué el fill de Felip III de Castella o Felip II “el Pietós” d’Aragó, es feren grans festes arreu del país, i a Tàrrega l’efemèride se celebrà els dies 12, 13 i 14 de juny del mateix any. El diumenge 13, es ventaren les campanes de la parròquia, i la casa de la paeria i el campanar anaven plens de llanternes amb gresolets. La confraria de Sant Eloi va encendre grans fogueres damunt la serra. El dilluns 14, es va fer una gran processó encapçalada pel gegant que anava ballant pels carrers de la vila, mentre els més joves executaven balls amb arcs i fletxes. També es va poder gaudir de focs artificials, jocs, músiques, balls i fonts, com la del carrer del Carme on hi havia la figura d’un nen, el fill del monarca, subjectant una espasa i amb un lleó als peus amb un bàcul.

El Llibre de Cerimònies del Consell targarí i al llibre Les Santes Espines de Tàrrega apareix una altra cita trobada sobre l’existència dels gegants de la ciutat, a la processó de les Santes Espines de 1773: “… al devant les creus; devant les banderes, i al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians i dos balls de cristians i moros”. En direm els Jagants de les Santes Espines.

En una data sense poder concretar, entre el 1810 i 1850, es va presentar una nova parella de gegantons, el Llenguado i la Pagesa, promoguts i construïts per Mariano Terés, notari de Tàrrega, autor també de “tocades” de campana i d’un Sant Jaume que coronova l’altar de la parròquia. Segons la Crònica Targarina de 18/5/1929, els gegants eren anomenats de “ca Terés”. El Llenguado treia la llengua i la Pagesa anava vestida com a tal. La parella va caure ben aviat en l’oblit quan el barri de la Mercè va comprar la primera parella de gegants, el 1870. Cal destacar que els Gegants de ca Terés ja gaudien de ball propi, el Ball dels Gegants del Terés de Tàrrega, recollit pel Mestre Güell.  Cal fer esment que la parella es treia a la processó de les Festes del Carme, tal i com figura la crònica “El Barri del Carme” de l’Acció Comarcal del 15-07-1932, on afegeix que “als veïns els va semblar que no feien prou patxoca i varen fer-ne contruir uns altres de tal proporcions que varen suar molt”. L’article “El barri de la Mercè” d’Acció Comarcal de 23-09-1932 també ens deixa escrita la relació entre aquests gegants i el barri del Carme: “… arran de la festa del Carme, quan el seu barri buscà substitut als seus desgraciats Llenguado i Pagesa”, fent referència als nous gegants del Carme que es presentaren el 1871. L’antiga casa de la Cultura de Tàrrega ocupava la casa pairal dels Terés, acabada el 1748.

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA: les festes del barris del Carme i la Mercè (1870-1900)

L’origen de la majoria dels elements folklòrics de Tàrrega, que llueixen durant la Festa Major de Maig, Corpus, les actuals festes dels barris i l’Aplec de Sant Eloi, provenen de les celebracions de les antigues festes dels barris del Carme, de la Mercè i en menor mesura, del barri del Carrer Major. Conèixer com eren aquestes festes i la sana rivalitat que hi havia entre el barri del Carme i la Mercè ajudarà a entendre com es van crear, entre altres, “l’Home de la Barra”, els Balls de Bastonets, el Ball d’Arquets i els nostres protagonistes: els Gegants de Tàrrega.

La rivalitat entre els barris del Carme i la Mercè a finals del XIX era llegendària i cada barri volia organitzar la millor festa, tant per la capvuitada de Corpus, com per la festa del seu barri. Les festes dels dos barris esdevenien gairebé una festa major per als targarins, amb castell de focs, cercaviles de gegants i capgrossos, fogueres, processons, ofici amb orquestra i balls populars. Fins i tot es podia dir que les festes dels dos barris de principis del segle XX es feien per eclipsar les dues Festas Majors i totes les que se celebraven durant l’any.

Els primers gegants de barri van ser els de la Mercè i es van presentar l’any 1870. El barri es va formar al voltant del carrer de Sant Joan, el carrer d’Urgell i l’antiga carretera de Madrid (actual avinguda Catalunya). Va ser una de les primeres zones de creixement de la ciutat. Pren el nom de la seva església situada al bell mig del seus carrers, i es caracteritza per ser un barri històric amb una festivitat pròpia que arranca d’antic i que es perllonga fins a l’actualitat, amb les seves particulars celebracions i elements folklòrics propis com els Gegants de la Mercè, l’Home de la Barra i el Ball d’Arquets.

Les Festes de la Mercè se celebren el 24 de setembre, dia de la seva patrona. A la vigília, els gegants del barri solien participar a la cercavila acompanyats d’una banda de música. A l’organització de la festa, els veïns no hi planyien res, i aquesta rivalitzava amb importància amb la mateixa Festa Major de Maig, o almenys això és el que pretenien. 

Els veïns de la Mercè eren anomenats els “pegots” o de “la pega”. Aquest malnom provenia de la mala sort que tenien a l’hora de fer esclatar la gran tronada que s’encenia per les Festes de la Mercè i per la capvuitada de Corpus. Aquesta tronada era tant llarga que anava de l’església de la Mercè, recorria el carrer de Sant Joan, la plaça de l’Oli (ara del Mestre Millet), el carrer d’Urgell i acabava a la placeta del “Pepe” (fora el portal de la l’antiga muralla a l’actual plaça Urgell) amb un gran tro. Consistia en un reguerot de pólvora a terra que connectava trons de diverses mides. Els més joves del barri del Carme baixaven a veure la tronada, i quan un tro fallava, de seguida cridaven “pega, pega, pega!”. I és que no podia ser de cap altra manera, atès que el barri no disposava de pirotècnics professionals, i era ben normal que alguns trons fallessin. Fins i tot es deixaven alguns trons mal lligats per tal que fessin “pega”, i així donar conversa als del barri rival. Aquests tipus de tronades sembla que ja es feien a Tàrrega al segle XI. El malnom de “la pega” també provindria del fet que dels catorze sabaters que hi havia a la ciutat el 1845, deu eren del barri, i que per aquest motiu el barri feia olor de pega de sabater.

El barri del Carme va crear fins a quatre parelles de gegants els anys 1871, 1877, 1892 i els actuals de 1953. El barri neix al voltant d’aquest convent del Carme, situat a la Plaça del Carme i s’estén pels carrers d’Agoders, del Carme i la Raval del Carme. També es caracteritza per ser un barri històric amb una festivitat pròpia, amb les seves particulars celebracions i elements folklòrics com els Gegants del Carme i el Ball de Bastonets.

Tal i com passava amb el barri de la Mercè, els del Carme també tenien el seu malnom, “els bogaders”. El nom prové del costum que tenien de penjar llençols adornats amb flors i fullam a la part baixa de les façanes de les cases a tot el llarg del Raval del Carme, durant la processó de les Festes del Carme. 

Els actes folklòrics de la  festa del barri han arribat fins als nostres dies amb la cercavila del 15 juliol, vigília de la patrona, amb la participació dels Gegants del Carme i capgrossos, el Ball de Bastonets, un berenar i l’ofrena floral a la Verge.

Al barri del Carme també era tradició encendre fogueres per diferents carrers del barri l’avant-vigília i començar les festes amb una gran tronada al migdia de la vigilia, estela a tot el llarg del “Passeig” i a càrrec d’en Ramon Aulés, que era com el pirotècnic oficial del barri. El “Parranxo” ho era de la resta de la cuitat. La notícia l’amplia la Nueva Tárrega del 16-07-1966 a l’article “La Novena i la Festa del Carme” dient: “Trons d’artesania, replenats, relligats i encolats a mà. A la tronada n’esclataven de tant en tant uns de més ressonants que en deien “glòries”, probablement per analogia amb els rosaris, i els espetecs acabaven amb un reguitzell de molts petits i espessos, preludi del tro gros”.

La Revista Carmelitana de les Festes del Carme de 1877 detalla quins actes se celebraven durant la festa de la Nostra Senyora del Carme: “A las doce en punto del día 15 un repique general de campanas, la divertida y esperada vista de los gigantes, la música que recorrió los puntos todos del barrio, y el tan popular Tararot, impulsaban a los habitantes a tomar parte en las animadísimas funciones…” Dels actes del 16 de juliol, relata: “… a las seis en punto, salía de la Iglesia la procesión; abría la marcha un piquete de caballería, venían detrás los gigantes, el Tararot, multitud de habitantes del barrio que con hacha acompañaban la santa Virgen, venía luego el Penón confiado a don Juan Prats, a quien acompañaba un distinguido séquito, la comissión, reverendos sacerdotes, la venerable Imagen sobre unas nuevas y bonitas andas, el celebrante y sus ministros, cerrándola un escuadrón entero de caballerías vestido de gala”.

Després de la presentació dels gegants dels barris, l’enginy creador no es va aturar i, l’any 1878, Miquel del Bitxo del barri de la Mercè va construir l’Home de la Barra. Al barri del Carme no van voler ser menys i, l’any següent, van crear al Ball de Bastonets, de la mà de Josep Mª Pont “Moniqueta”. Si el barri del Carme presentava el Ball de Bastonets el 1879, els de la Mercè van fer el mateix amb el Ball d’Arquets, molt probablement a finals del segle XIX, en una lluita constant per veure quin barri liderava les noves propostes festives de la ciutat. 

Ball de Bastonets, cavallets i Gegants del Carme, l’any 1953

El 1870, es van presentar els Gegants de la Mercè, Ramon Berenguer I i Almodis, pertanyents al barri que duu el seu nom, gràcies a Miquel Florensa Artigues (1833-1900), més conegut per Miquel del Bitxo (el seu pare era Antoni Florensa Mas, el sabater de Cal Bitxo del carrer Urgell). També va inventar de l’Home de la Barra i va ser director de banda i orquestra durant quaranta anys. Antigament, els Gegants de la Mercè participaven a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i Setembre, i a les Festes de la Mercè. La resta de l’any eren guardats a les golfes de l’Escola Pia.

Ramon Berenguer I i Almodis el 12 de maig de 2024, després de la seva restauració. Foto: Taller Avall

Miquel del Bitxo i el seu company Tonet del Xoqueta van anar a Barcelona a buscar la nova parella de gegants, quan la població es va fer ressò que els veïns del barri del Carme tenien la intenció de fer la seva pròpia i primera parella de gegants. En cròniques de l’época es parla que ho van fer d’amagat, tot i que van realitzar una col·lecta pública per finançar-los. Suposem que volien mantenir en secret el moment i la forma, perquè tothom ja coneixia les seves intencions.

Els veïns de la Mercè, que rivalitzaven amb els del Carme per veure qui organitzava la millor festa de barri de la ciutat, es van voler avançar als seus veïns, i tenir la primera parella de gegants propis d’un barri de Tàrrega. Amb aquesta intenció, Miquel del Bitxo va pensar com haurien de ser els nous gegants, què representarien i com anirien vestits. Ell mateix en va construir els bastidors de fusta i recollí diners entre els seus veïns (fins i tot alguns del C/ del Carme) per poder finançar la compra de les dues figures al taller barceloní del que encara no se’n sap l’origen, sense que els del Carme ho sabessin. De totes formes, s’atribueix el modelatge en fang dels dos caps i braços a Vicenç Oms (pare), un escultor adornista de Barcelona que residia al carrer Dormitori de Sant Francesc, núm. 8 (avui carrer Josep Anselm Clavé). El molt probable escultor va ser també l’autor de dues parelles de gegants coetanis: els de Montblanc (van ser construïts a Barcelona l’any 1864 per un import de 300 duros i comprats a el Ingenio,  botiga que no tenia taller de fabricació en aquella època. Font: la web de l’ajuntament de Montblanc), i dels desapareguts gegants de Palamós, amb els que guarden una gran semblança. No se sap qui va moldejar els caps amb cartró pedra a partir del bust-motlle de fang fet pel Vicenç Oms, ni qui els va vendre a Miquel del Bitxo, però pocs discuteixen l’autoria del motlle a Vicenç Oms pare. Els de Tàrrega es van comprar també a el Ingenio com els de Montblanc? A falta de factura no ho podem corroborar.

Comparativa dels Gegants de Montblanc a dalt i dels desapareguts de Palamós 

Doncs bé, l’expectació pels Gegants de la Mercè va ser tal, que el secret no es va poder guardar i, uns dies abans, tot Tàrrega ja anava plena de comentaris sobre com serien els nous gegants: alguns pensaven que serien blancs, d’altres negres, i fins i tot que serien musulmans, atès que l’orde dels mercedaris s’havia dedicat a recollir diners per pagar rescats de cristians segrestats durant les ràtzies de pirates del nord d’Àfrica. Es van haver de demanar més col·laboracions, ja que sembla que l’estada a Barcelona es va allargar més del pressupostat.

El dia de la seva presentació, el 23 de setembre de 1870, vigília de les Festes de la Mercè, els gegants van sortir per la porta de l’església de la Mercè, després de la típica tronada del barri, que també començava a l’esmentada església. Entre la multitud de persones assistents a l’aconteixement, Joan del Xeco, uns dels organitzadors de les Festes del Carme, va dir públicament: “… un altre any el barri del Carme tindrà uns gegants nous quatre palms més alts que els de la Mercè”. I tal dit, tal fet, l’any següent, el 1871, van presentar la nova parella de Gegants del Carme (els primers, 1871-1872) amb uns bastidors de fusta un metre més alts que els de la Mercè. Es desconeixen els noms amb que foren batejades les dues figures ni el seu aspecte, tot i que, segurament, eren coronats.

El dia de les Festes del Carme, després de la tronada del Sr. Aulés, els nous Gegants del Carme van sortir de l’entrada de Cal Guillem cap al Passeig del Mig (actual plaça del Carme), per participar a la cercavila del barri. Eren tan alts i pesats que cada gegant necessitava dues persones per ser mogut i, al so de la banda del Peret del Cotoner, van intentar moure’ls uns pocs metres fins a embocar l’entrada del Raval del Carme. Quan van ser davant de Cal Guimerà ja no van poder donar un pas més. El fracàs va ser total. L’any següent, per solucionar l’excés de pes, els van tallar tres pams els bastidors de fusta. El resultat va fer que el braç dret del gegant, que el tenia en posició perpendicular sostenint el pergamí, gairebé toqués el terra. Un nou fracàs que va fer que els gegants fossin oblidats a les golfes de Cal Pastiri (antiga fàbrica de pastes situada al carrer Agoders). Van sortir només dos cops, per les Festes del Carme de 1871 i 1872. Diverses notes de premsa dels periòdics locals han donat fe d’aquesta història.

Al programa de les festes del barri documentat a la Revista Carmelitana (fundada el 1876 a Barcelona) al seu número d’agost de 1877, es detalla el programa d’actes de la vigília de la festivitat de Nostra Senyora del Carme: “A las doce en punto del día 15 un repique general de campanas, la divertida y esperada visita de los gigantes (…) Por la tarde (del 16), a las seis en punto, salía de la iglesia la procesión; abría la marcha un piquete de caballería, venían detrás los gigantes, el Tararot…”. Es deuria tractar dels Gegants de la Mercè, els únics de la ciutat en aquelles dates. Es deurien haver prestat al barri rival com també va passar el 1917 i segurament en altres ocasions, ja que no anomena quins gegants eren. Aquesta descripció de la festa apareix al llibre El Carmen de Tárrega d’Agustí M. Forcadell, i també els actes del 15 de juliol de 1880, on el Ball de Bastonets va fer la seva inauguració o aparició oficial a les Festes del Carme recorrent els carrers del barri amb la banda local i la comparsa de gegants i capgrossos. Tampoc anomena quins gegants eren, però sembla que no podien ser cap altres que els de la Mercè.

El 15 de juliol de 1892 es presenten uns nous Gegants del Carme (els segons, 1892-1936) durant les Festes del Carme.  Segons el diari de Barcelona La Dinastía de 20/07/1892: “…solemnes fiestas con que el barrio de la Ciudad de Tàrrega, obsequio a su incita patrona la Virgen del Carmen, en los días 14, 15 y 16 de julio. El jueves 14 al anochecer, hubo las tradicionales fogatas en todo el barrio, (…). El viernes 15, a las doce, se disparo una estrepitosa tronada, seguida de un repique general de campanas; luego, la banda de esta Ciudad dirigida por don Miquel Florensa (a) Bitxo ejecutó un bonito pasacalle, precedida de los cabezudos, ball de bastonets y gigantes nuevos construídos este año en el taller del señor Viladot de Lérida”. Aquest taller lleidatà és del tot desconegut i no s’hi ha pogut documentar l’existència de més gegants.

El programa de les festes del barri de 1892 també es fa ressò de la nova parella de gegants. Els actes del programa els trobem transcrits literalment a l’article titulat “Una fiesta del Cármen como las de antes” a la Nueva Tárrega del 22/07/1961: “Solemnes fiestas con que el Barrio del Cármen obsequiará a su Excelsa y muy amada patrona: Dia 14: al anochecer tradicionales fogatas en todo el barrio. Dia 15: AI mediodia, antes del repique general de campanas, se disparará una estrepitosa tronada, y luego después habrá pasacalle por la numerosa banda de música que dirige D. Miguel florensa, con los gigantes nuevos, enanos y el popular Ball de Bastonets”.

Segona parella Gegants del Carme al “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona” de 1902. Fotografia, reproduïda al llibre Costumari Popular Català: Gegants, nans i altres entremesos de Joan Amades

La parella de gegants nous van ser presentats al “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos” de Barcelona de 1902, on se’ls va fer la fotografia més antiga que es conserva dels gegants de la ciutat. En aquesta mostra també hi participar els gegants de Igualada, Lleida, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Valls, Badalona, l’Arboç, Olot, Barcelona i Lleida, tota la comparsa de la Patum de Berga, els nans Cap de Llúpia i el Lliga-Mosques de Vic, dues Cucaferes de Tortosa, els Dracs de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú, i la Bisbal d’Empordà, entre altres figures. En total, 50 gegants, entre 8 i 10 bèsties (“monstres”) i 40 o 50 capgrossos vinguts d’arreu de Catalunya. (La Veu de Catalunya, número 1331 de 28/12/1902). El periòdic local “Lo Lloca” de 28/09/1902 comenta breument l’estada dels Gegants del Carme a Barcelona tot dient: “Los gegants de Targa fa dies que son a Barcelona. (…) Dels nanos no’n tením cap noticia desde que arribaren a la ciutat comptal”. Un altre article de “Lo Lloca” de 12/10/1902 ampliar la visita a Barcelona amb aquesta ressenya: “Lo nostre amich Aulés ha tornat d’acompanyà ‘ls gegants del Carme a Barcelona. (…) Lo Cucut va retratar á tots los gegants del concurs y’ns ha extranyat que al costat dels de Targa no hi vejessem al nostre amich. ¿Que pot ser era sota?”. 

Segona parella Gegants del Carme durant la cercavila que es va fer en motiu del “Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona” de 1902

L’any 1899, els Gegants de la Mercè van ser llogats per anar a Linyola tal i com publicà “La Renaixensa-Diari de Catalunya” de 6/7/1899, en motiu de l’arribada de l’aigua a la població. A l’article es descriuen els actes de la festa de Linyola, però no s’anomenen els gegants de Linyola. La notícia s’amplia dient que els nostres gegants es van hostatjar a casa d’un tal Miquel, i per aquest motiu se’ls va anomenar els Gegants d’en Miquel. Els Gegants de la Mercè van ser l’excusa per la creació dels gegants centenaris de Linyola o aquests existien? No hi ha dades del seu origen.

Els Gegantons Mariners fotografiats suposadament als anys 20 del segle passat

L’any 1917, els organitzadors de les Festes del Carme van demanar als seus veïns rivals, si els Gegants de la Mercè participarien de la celebració. Aquests van accedir-hi, per sorpresa i desavinença de molta gent, però el que va passar va remoure les consciències de tot el barri mercedari. Ramon Berenguer I va patir una aparatosa caiguda que el va deixar inutilitzat, al mateix punt on els Gegants del Carme no van poder donar un pas més. Alguns van veure en aquest detall una protesta d’ultratomba dels vells entusiastes i defensors de la dignitat de les coses del barri de la Mercè.

El 1921 surten uns gegants a la processó de les Santes Espines amb les autoritats, serenos, el pendonista Sr. Bernadàs i una multitut de feligresos, segons l’article “Canonades” de la Crònica Targarina de 28/05/1921.

Ramon Berenguer l duent el pregó de la Festa Major de Maig i Almodis anunciant l’inici de la festa al carrer del Carme, acompanyats per la banda de música i un grup d’escolars. Anys 20 del segle passat. Fotografia: Gumersindo Pascual

Durant els anys 1922-1924 es documenten els gegants que participen a les dues Festes Majors i a les de la Mercè, sense documentar de quins gegants són. A la Crònica Targarina de 09/05/1925, referint-se a la Festa Major de Maig, anomena als Gegants de la Mercè en aquestes paraules: “…si al barri no li sap  mal, els gegants de la Mercé ballaran el kake-val”. De totes formes, no participaren a les Festes del Carme d’aquell any. 

El 1926 no sortiren ni gegants ni nans per la Festa Major de Maig degut al mal temps (Crònica Targarina de 12/05/1926), però sí que ho feren els Gegants de la Mercè per les festes del seu barri, durant una cercavila celebrada el 23 de setembre, després del trilleig de campanes i la tronada, i acompanyats per una banda de música (Crònica Targarina de 18/09/1926).

Detall d’una foto d’una festivitat local de 1919 o 1920, on apareixen els Gegants de la Mercè

Els Gegants de la Mercè van ser restaurats l’any 1928 (Crònica Targarina de 29/9/1928) pel pintor Josep Minguell, i es presenten en societat a les Festes de la Mercè del mateix any. Aprofitant l’avinentesa, se li va fer un nou pentinat nou a la geganta a la “garçonne”, i un nou vestit a la mateixa geganta, fet per les modistes del barri. La darrera aparició de les dues figures, abans de la seva restauració, va ser per les Festes de la Mercè del 23 de setembre de 1926. Durant el 1927 no se’ls anomena a cap crònica de les festes locals. Possiblement, haguessin caigut el 23 de setembre de 1926 degut a una suposada ventada, ja que el gegant va caure de cara i la geganta d’esquena (detall aportat durant la restauració de 2022-2024 pel taller Avall). No sabem quina mena de restauració va fer el Josep Minguell, bé si només els va pintar ja que era pintor, o bé si en va fer la restauració també de les parts malmeses dels caps i dels braços. Podria ser que s’haguessin restaurat al taller Ingenio de Barcelona, on haurien col·locat unes esqueles de paper per tapar i reconstruir les parts malmeses, i que el mateix Josep Minguell els hagués només pintat. No ho sabem del cert, però és una hipòtesi plausible.

 Gegants de la Mercè. 23/09/1927. Foto: J. Andreu. Postal de la Col·lecció Jordi Miralles (Arxiu Ferragut). La data figura darrera la postal. O és la darrera foto feta abans de la restauració de 1928, o la data anotada és incorrecta i correpon a la data de presentació dels gegants ja restaurats de 23/09/1928, cosa més probable 

Retall de la Crònica Targarina de l’1/10/1928 amb mateixa imatge dels gegants

El mes d’abril de 1929, l’ajuntament de Tàrrega acorda subvencionar amb 500 pessetes als Capitans de les Santes Espines per tal que adquereixin una nova parella de gegants i quatre nans amb els seus corresponents vestits, els quals quedaran en propietat del municipi (Crònica Targarina 13-04-1929). Eren uns gegants de sèrie fets al taller de Lambert Escaler, i desconeixem si es van comprar al mateix taller o a la botiga de El Ingenio. Com altres gegants del mateix i època, ell anava pentinat amb ones i ella amb tirabuixons. La veïna població de Bellpuig en té uns d’iguals comprats el 1930 i vestits de reis. I passada la Guerra Civil, Guissona en va comprar uns del mateix model. Possiblement els nostres també anessin coronats a mode de rei i reina, però amb l’esclat de la República Espanyola de 1931, se’s deuria treure la corona, tal i com es veuen a la foto.En cap crònica de la premsa local apareix el nom amb que se’ls va batejar o se’ls coneixia. Segurament eren coneguts com els Gegants de la Ciutat.

Foto dels Gegants de la Ciutat presentats el 1929, a la Pl. Major durant la Festa Major de Maig de 1933 (Acció Comarcal de 20/05/1933)

Es van presentar el dia 12 de maig de 1929 durant la Festa Major, segons figurava al programa oficial: “Acompanyats per la Banda Municipal arribaran a la Plaça Major dos magnífics Gegants i 6 nanos que s’estrenaran aquell dia. Seguidament, tritlleig general de campanes, tronada i cercavila per la Banda Municipal, gegants i nanos”. El dia 13 de maig de 1929 a les 5 de la tarda: “Vespres Completes i seguidament tindrà lloc la solemne Processó de les Santes Relíquies presidida pel Magnífic Ajuntament i Autoritats locals, assistint-hi la Banda Municipal i gegants i nanos”. (Crònica Targarina 11-05-1929). Al mateix setmanari de la setmana següent afegeixen que no hi va participar l’habitual acompanyament musical del Tararot. Desconeixem quan van desaparèixer aquests gegants, tot i que se’ls perd el rastre durant al Guerra Civil.

Els gegants, tot i que sense especificar quins, van participar al Corpus de 1930 acompanyats pels nans i la banda de música, precedint la processó que recorregué els carrers de costum (Crònica Targarina de 21-06-30). També a les Festes del Carme del 6 de juliol de 1930, però enlloc s’anomena als propis gegants del barri ni els de la Mercè. Podria ser que els veïns del barri de la Mercè no volguessin deixar-los per la Festa Major de la ciutat o per les festes del barri rival, o que l’ajuntament en volgués crear uns de propis per no haver-los de demanar al barri. Els Gegants del Carme ja feia una bona colla d’anys que havien desaparegut. 

A la Festa Major de Setembre de 1930 tornen a participar uns gegants i nans a la cercavila. Per la seva banda, els Gegants de la Mercè sí que van participar a les festes del barri de la Mercè de 1930: “Dia 23 de setembre, al migdia: Repic de campanes, sorollosa tronada i alegre cercavila per una filarmònica Banda de Música precedida dels gegants del barri” (Crònica Targarina 20-09-1930). 

El 1931 es tornen a documentar els gegants, sense especificar quins, a la Festa Major de Maig, la de Setembre i a les Festes de la Mercè. Al 1932, per la Festa Major de Maig, Corpus i la Festa Major de Setembre. I per les Festes de la Mercè, es descriuen els actes anomenants uns nous gegants petits: “Al migdia hi ha hagut ja la tronada i cercavila pels carrers del barri, amb els gegants petits i solemnes, i els elements de l’orquestra Montmartre, sota la direcció de Ramon Solé.” (Crònica Targarina de 23/09/1932). Els solemnes eren el Ramon Berenguer I i l’Almodis, i els petits eren els Gegants Mariners, els actuals Sípia i Escamarlà. El mateix diari amplia la notícia: “Amb una sorollosa tronada, el repic general de campanes i volta del barri per la Banda de Música dels Climents, precedits de dues parelles de gegants començaren ahir al migdia les tradicionals festes de la Mercé”.

El 1933 i 1934 surten gegants a les dues Festes Majors i per les Festes de la Mercè. De la Festa Major de 1933 en tenim constància sobretot per la foto anterior. L’única foto coneguda d’aquests gegants pagats per l’ajuntament i encarregats als Capitans de les Santes Espines.

Al 1935 surten a les dues Festes Majors, a la processó del Corpus que transcorria pels carrers Agoders, Pati (llavors Plaça Macià), Carme, Santa Anna, Santa Maria, Sant Joan i fins la Plaça Major (llavors de la República). També a les Festes del Carme, tot i que no ho podem corroborar: “Sembla que enguany tornaran a sortir els gegants del barri. Hi haurà focs artificials, jocs de cucanyes, curses, etc.. etc.” (Crònica Targarina de 31-08-1935). I finalment a les Festes de la Mercè: “En tots els balls, hi haurà esplèndids obsequis. Per no trencar la tradició, els gegants del carrer faran la seva aparició als balls. Hem de fer constar que aquests gegants sortiran completament «estucats», obra d’un excel·lent artista targarí.”(Crònica Targarina de 21-09-1935)

 

Festes del barri de la Mercè dels anys 30 del segle XX, amb els Gegants de la Mercè passejant pel carrer Sant Joan ben decorat. Foto donada per Maria Salat

Segons Joan Amades, els Gegants del Carme (la segona parella de 1892) encara existien el 1934, tot i que la darrera notícia que es coneix dels mateixos és la seva participació a les Festes del Carme de 1925 (Als programes de les festes del barri de 1921 a 1924 no apareixen, com tampoc després de 1925). A les Festes de la Mercè de 1932, dues parelles de gegants acompanyen la banda de música: els de la Mercè i els de la Ciutat presentats el 1929. A l’article “Gigantes y cabezudos” de la Nueva Tàrrega del 04/07/1953, es publica que els Gegants del Carme “…ejercieron sus funciones hasta el 1936″.

L’any 1936, els gegants i nans de la ciutat van ser convidats a participar a la inauguració de la Olimpíada Popular de Barcelona  del 19 de juliol de 1936. Malauradament, l’acte no es va celebrar degut a la sublevació feixista. Pels mateixos fets, els Gegants de la Mercè es van guardar en unes esgolfes per resguardar-los de la guerra, però no es va poder evitar que es fessin malbé. En extranyes circumstàncies algú va voler cremar o  va cremar accidentalment la corona de Ramon Berenguer I, però es va salvar in extremis, ja que el foc la va afectar superficialment, tal i com es desprèn de l’estudi de la restauració del taller Avall efectuat durant els anys 2022-2024.

Dels 1937 a 1943, Tàrrega es queda sense premsa escrita pels efectes devastadors de la Guerra Civil, i no es troba documentació referent als gegants ni a les seves festes fins el 1940, on gràcies al programa oficial de la Festa Major de Maig d’aquell any, es descriuen ja en castellà els actes del dia 12 de maig: “…recorrerá las calles de la ciudad una Banda de música interpretando airosas marchas, precedida de los gigantes”. A causa de la mateixa guerra, no se celebraren actes festius a la població entre els anys 1937 i 1939. 

Els Gegants de la Mercè a les Festes de Sant Eloi del 13/07/1941. Foto: Calafell

El 1942 tornen a sortir els gegants el dia 12 de maig al migdia, tal i com es publicà al programa de la Festa Major de Maig: “Un repique general de campanas y pasacalle por la Banda de Música por el Mastro Orobitg, precedida por los gigantes, serán el alegre preludio de los festejos con que la ciudad celebrará las solemnidades de sus Patronos, las Santes Espinas y la Virgen del Alba.” No apareixen al programa de les Festes de Sant Eloi del mateix any, tot i celebrar-se l’acte amb normalitat.

Els Gegants de la Mercè, el pregoner a cavall, els macers i els capgrossos a la Festa Major de Maig de 1944

Almodis i els Gegants de la Seu d’Urgell amb el Ball dels Valencians de Lleida,  l’11 de maig de 1944.  Arxiu Fotogràfic de l’IEI

Aquell mateix any, es comencen a posar els mitjans necessaris per restaurar els Gegants de la Mercè, els únics que tenia la ciutat. De la Nueva Tárrega de 23/09/1944: “…dábamos cuenta del mal estado de los Gigantes de la Merced, y de la necesidad que tienen de una total restauración. Hoy podemos anunciar, (…) que la popular comisión de vecinos del barrio junto con los actuales capitanes se preocupa de una manera decidida para que sea una realidad. Sabemos que se han pedido presupuestos de vestidos, pelucas y retoques de cara y brazos, pues tienen el firme próposito de que la restauración sea digna y elegante y que por dondequiera que vayan dejen el nombre de Tàrrega, a la altura que se merece. (…) pues si bien son los gigantes de la Merced, no por eso dejan de ser patrimonio tradicional de nuestra Ciudad, por ser los únicos existentes.”

L’octubre del mateix 1944, la Comissió de Veïns del Barri de la Mercè reben una subvenció de l’ajuntament de 1.000 ptes. (6 euros) per reconstruir-los i reparar-los. Paral·lelament, es va fer un capta entre els veïns del barri i de la resta de la població per reunir els diners necessaris per aquest objectiu. Les aportacions particulars s’anaven publicant periòdicament al setmanari local Nueva Tárrega, quantitats entre 5 i 100 pessetes (0,03€ i 0,60€) i afectaran a l’estructura interna, caps i braços de les dues figures, i el vestuari. 

Durant la Festa Major de Maig de 1945, els Gegants de la Mercè van estrenar vestits nous, perruques, retocs a la cara i als braços, gràcies a les aportacions veïnals ja comentades anteriorment, tal i com ens explica la Nueva Tárrega de 10-03-1945: “En la próxima semana, una Comisión pasará por todas las casas que componen el barrio de la Merced, en demanda  de un donativo par a la restauración de sus gigantes . Es firme y decidido el propósito de que por la Fiesta Mayor puedan hacer su tradicional exhibición ya completamente restaurados. La Comisión espera y confía que se sumarán a esta suscripción todos los buenos tarreguenses, amantes de nuestras tradiciones , los cuales pueden entregar sus donativos al Rdo. P. Rector de las Escuelas Pías o a algún miembro de la Comisión“. I sí, a Ramon Berenguer I li van treure el bigoti.

Foto de 1953 on es pot veure com devia ser el canvi de vestuari i la restauració de 1945 dels Gegants de la Mercè (als extrems de la foto). La foto és del dia de la presentació dels Gegants del carrer Major (al centre)

Aquella Festa Major de Maig de 1945, els Gegants de la Mercè eren presentats com: “la brillante comitiva del Pregón Oficial ha iniciado el programa de los festejos, después del estruendo de la tronada y campanería. Los gigantes, remozados y, sin el sonrojo del ridículo que sufrían antes, se han paseado gallardamente, con su escolta de ocho cabezudos“. Malauradament, l’acte va acabar de la següent manera: “… los heraldos de la ciudad pregonando las fiestas; el atractivo de la música, gigantes ataviados con nuevos vestidos y… la deficiente restauración, que habrá de repetirse —esta vez mejor— por los destrozos que sufrió la gran femenina al caer en el pasacalle del mediodía…“. Al mateix setmanari, se’ls troba en falta a la festa de Corpus, on diu que hi solien participar. Malgrat tot, apareixen de nou a les Festes de Sant Eloi sense saber-ne exactament el seu estat.

El 1946 surten a les dues Festes Majors i a les Festes de la Mercè.

Per evitar accidents com el de 1945 i degut al fort vent que bufava, els gegants no van participar a la tradicional cercavila del dia 12 de la Festa Major de Maig de 1947 : “El pregón se llevó a efecto con la ausencia de los gigantes, poco aficionados al soplo del viento“. (Nueva Tárrega 17-05-1947). Sí que van participar a les Festes de Sant Eloi i de la Mercè.

Els Gegants de la Mercè continuaven participant a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i Setembre. Al programa de la Festa Major de Maig del dia 12 al migdia: “es donarà inici a les festes amb un volteig general de campanes y l’encesa d’una gran tronada per la Casa Armengol a la PIaça Major. Acte seguit, desfilada de gegants i capgrossos, acompanyats de la banda de música dirigida pel mestre Alfons Clua”. I a les Festes de la Mercè de 1948: “Día 23, a las 12: Repique de campanas, disparo de una traca y pasacalle con los gigantes y cabezudos. La música a cargo de la banda que dirige el Maestro Clua” (Nueva Tárrega 18-09-1948).

A l’extracte de compte de les Festes de Setembre de 1948 publicat a la Nueva Tárrega (05-02-1949), apareix la quantitat de 175 pessetes (1,05€) que va cobrar el llavors responsable dels Gegants de la Mercè i els capgrossos, el Josep Salvadó Giribet “Macuco” (fuster): un total de 175 pessetes (1,05€), amb el detall d’altres conceptes festius: “Els  Xiquets de Valls” 5.700 ptes, José Mercader músic “Tararot” 717,65 ptes, José  Armengol 375 ptes per la tronada, López i Bonet 20 ptes per acompanyar els gegants, A. Clua per la banda de música 1.130 ptes…

Parlar de gegants també és parlar de les persones que han fet possible que, des del 1600, puguem admirar aquestes majestuoses figures pels nostres carrers. Hem escrit sobre Joan Grau, la família Terés, Miquel del Bitxo, Joan del Txeco o Josep Salvadó; però ens hem d’aturar un moment per retre un homenatge al responsable dels gegants targarins que  durant 45 anys, entre el 1949 i el 1994, va mantenir la flama gegantera ben viva a la nostra ciutat: parlem de l’Antoni Aligué Cos.

Antoni Aligué Cos va néixer a Terrassa l’any 1924 i va regentar la sabateria “El Ràpid”, al carrer Major. Per la capvuitada del Corpus de 1949, celebrada al mateix carrer Major, es va incorporar a la colla que portava els Gegants de la Mercè, els únics que existien llavors a la població, en substitució del Josep Salvadó i del Jaume Nadal. A partir d’aquell moment va esdevenir el responsable dels gegants de la ciutat, una mena de cap de colla, sense una associació ni organització creada per a tal finalitat. Ho feia r per delegació de l’Ajuntament i era l’encarregat de buscar portadors pels gegants i de pagar-los, molts cops avançant ell mateix els diners, ja que el consistori acostumava a pagar amb retard. Un dels mítics portadors de gegants va ser el Jaume Puiggrós “Guantxo”, a qui l’Assocació Guixanet li va fer un capgrós el 2008. L’Antoni solia fer ballar el gegant Ramon Berenguer I, mentre que la geganta era tasca del Jaume Balcells Comelles, feina que va fer aquest darrer fins el 1970. L’Antoni fins i tot s’ocupava dels desplaçaments dels gegants fora vila, traginant-los desmontats a la seva furgoneta. El 1994 va deixar de passejar els gegants i el va substituir el Josep Bonet, que ja formava part de la colla, assumint les responsabilitats i tasques que havia fet fins llavors l’Antoni. Va morir el 3/01/2010, i el dia del seu enterrament les quatre parelles de gegants de la ciutat van retra-li homenatge plantades a la plaça Major. 

Els anys 1950 i 1951 surten com de costum.

La Nueva Tárrega del 19/07/1952 descriu les Festes del Carme d’aquell any tot dient: “Los bustos de los antiguos gigantes, guardados de años en sus cajas, fueron mostrados con la promesa de su total construcción para el año venidero; asi lo esperamos”. No es van recuperar ni veure mai més aquests gegants “amagats” ni sabem exactament quina de les dues parelles desaparegudes del Carme representaven. La primera ja es va documentar que es van guardar a les golfes de Cal Pastiri, i la segona que es van destruïr el 1936. Si ens basem en una crònia de 4/07/1953 de Nueva Tárrega que porta el nom de “Gigantes y cabezudos” escrita pel pseudònim Uno del barrio: “…los gigantes del Barrio del Carmen. Al ser localizados los que hubo que “archivar” hace ya mas de sesenta años, los cuales desde entonces rumiaban filosóficamente su efímera gloria en un rincón de lo desvanes de la familia Parareda…”. La crònica és de 1953 i si reculem més 60 anys, ens plantem al 1892, però sembla que parla dels gegants de 1871. Cal Paradera no és Cal Pastiri, però hi ha una relació familiar estreta. És possible que hi hagués una altra parella de Gegants del Carme? No hi ha cap altra notícia que ho confirmi, i altres cròniques parlen de l’existència de només dues parelles fins a la data i no de tres. Podria ser una notícia mal redactada i amb errors de datació i de localització.

Amb el que sabem fins ara dels Gegants del Carme, podríem arribar a la conclusió que la primera parella va fer vida pública de 1871 a 1872, i després va ser oblidats a les esgolfes de Cal Pastiri. Les restes d’aquesta parella es van mostrar el 1952 amb la idea que es recuperessin, cosa que no va a passar exactament així, ja que es va presentar una nova i tercera parella de gegants el 1953.

La segona parella de 1892, va ser destruida el 1936, segons el mateix article anterior, en aquestes paraules: “…todas las modalidades «gigantescas» habidas, inclusive las del Carmen de Tàrrega, que el Sr. Aulés presentó al concurso de las Fiestas de la Merced, de Barcelona, el año 1902, o sea no las “archivadas” sino sus sustitutas, que ejercieron sus funciones hasta el 1936″. Les “arxivades” són les de 1871 i les “substitutes”, les de 1892.

Per acabar aquest capítol, una nota de premsa signada pel pseudònim Spectator a la Nueva Tárrega de 13/12/1952, que ens parla de com es guardaven els Gegants de la Mercè durant la primera meitat del s. XX: “… cuando iba a los Escolapios, los gigantes quedaban en la iglesia del colegio tan sólo en la precisa noche de la víspera y del día de la fiesta, porque la procesión terminaba tarde y no había tiempo material para desmontarlos y llevarlos de nuevo al desván que era donde deben estar y estaban en el resto del año. Pero en la mañana siguiente al día de la Merced y a primer a hora, los encargados del barrio tenían buen cuidado de proceder antes que nada a retirarlos de allí, para no volver a verlos hasta el año próximo. Era lo adecuado y lo normal, y lo que convenía hacer también en interés de la mejor conservación y buen estado de los propios gigantes”.

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA (1953-1975)

Durant el segon quart del segle XX, els Gegants de Tàrrega van participar cada any a la cercavila que s’organitzava la vigília de la Festa Major de Maig i de les Festes de Sant Eloi, per anunciar l’inici de la festa després de la tronada i els repicons de les campanes. Aquest acte es feia sempre a les 12 del migdia, i en el cas de la Festa Major de Maig, el dia 12 de maig. A la cercavila també hi participaven la Banda de Música, els capgrossos i, segons l’any, el Ball de Bastonets, els macers i el pregoner, personatge encarregat de llegir el pregó. També sortien a passejar a les festes dels barris del Carme, la Mercè i del Carrer Major.

L’any 1952, la ciutat només comptava amb els Gegants de la Mercè, desapareguts de la vida pública, ja feia una bona colla d’anys, els Gegants del Carme. A la Festa Major de Maig de 1953 surten només els Gegants de la Mercè, com era ja de costum.

La Comisión Oficial de Ferias y Fiestas de la ciutat es va reunir per esperonar les comissions de festes del barris del Carme i Carrer Major a que es procuressin de dues parelles noves de gegants per donar major lluïment a les Festes Majors i de barri de la població. I tal dit, tal fet, el 1953 es van presentar els Gegants del Carrer Major, els nous Gegants del Carme (els quarts) i els Gegants de la Ciutat o de l’Ajuntament, tota una revolució gegantera a la ciutat, amb tres parelles de gegants en total.

L’11 de juny de 1953 es van presentar els Gegants del carrer Major o de l’Hospital (també anomenats del barri de Sant Antoni, en alguna publicació), durant la Capvuitada de Corpus. Aquesta festivitat havia agafat molta nomenada a la ciutat, i els tres barris històrics, Carme, Mercè o del carrer Major, rivalitzaven per celebrar el millor dia de Corpus dedicat al seu barri. Durant aquells anys, el barri del carrer Major era un dels que més s’hi esforçaven. Ja em comentat al capítol anterior, l’interès que van mostrar els veïns del barri en la construcció de la seva primera parella de gegants. Foren dedicats i anomenats originàriament com Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Van ser construïts i venuts el 1953 per la Casa Industrial Bolsera de Barcelona i fabricats per Lambert Escaler, a partir un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. El vestuari el van confeccionar les cosidores locals sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni.

El 2010, foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques foren molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí els Usos i Costums a la vila, potenciant el paper de les viles reials enfront del poder dels nobles feudals. La parella de gegants, molt comuna en altres poblacions, acostumava a ser pagada pel mateix règim franquista, tot i que, en el nostre cas, es van pagar gràcies a les aportacions privades dels veïns.  El dia de la seva presentació van ser beneïts davant la l’església parroquial de Tàrrega, davant un nombrós públic que omplia la plaça Major.

Els Gegants del carrer Major a la seva benedicció per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953,  acompanyats pels Gegants de la Mercè

Els Gegants del carrer Major a la seva benedicció per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953,  acompanyats pels capgrossos. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)

Creiem que es tracta de la primera parella de gegants del barri més humil de la ciutat, tot i que el pseudònim Spectator publicava a la Nova Tàrrega de 20/06/1953: “Que me perdonen los entusiastas vecinos del barrio de la calle Mayor, pero influenciado sin duda por el precedente de aquellos viejos gigantes que habían poseido antes, y que yo había conocido en sus postrimerías, cuando a no dudar tenían ya más de fantoches que de elemento decorativo ciudadano; […] creía francamente que la pareja de gigantes sería en resumen una cosa de ir por casa y sin ninguna pretensión.” La mateixa crònica continua de la següent manera, i com avançant la presentació de la nova parella de Gegants de l’Ajutantament: “A los de la calle Mayor o barrio de San Antonio, que procuraran rectificar, disminuyéndolo, el tamaño de las manos de los gigantes, un poco desproporcionado con el resto de la figura. Sobre todo, la mano izquierda del gigante. Y (…) poner también una peluca natural al gigante, bajo una corona de metal, por el estilo de aquel gran collar que tan bien le sienta. (…) Y en cuanto a los de la Comisión de Fiestas, les diría, (…) si es que tienen en proyecto construir un par de gigantes para el Ayuntamiento, que los mismos no fueran como los de la Merced y San Antonio de tipo heráldico o medieval. Unos gigantes a base de negritos, musulmanes o cosa por el estilo, aparte la novedad, podría servir para dar más colorido y atractivo a la colección de gigantes”. Possiblement, el barri hagués lluït alguna parella de figures en el passat, segurament de pobre factura, ja que no apareixen documentats enlloc.

A mode d’anunci i de broma sobre la imminent presentació dels nous gegants del barri, la Nueva Tárrega de 6/6/1953 publicà aquesta divertida nota:

Els Gegants del carrer Major el dia de la seva benedicció,  acompanyats pels capgrossos i pels Gegants de la Mercè. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)

Els Gegants Mariners, els de la Mercè i els del carrer Major durant la presentació dels darrers el 1953. Foto: Calafell

A la Nova Tàrrega del 6/7/1953 apareix una nota de premsa molt divertida sobre un telegrama enviat on es parla de la propera presentació de la parella. L’any anterior, el barri va presentar una colla de 6 capgrossos nous. Al programa d’actes de la Capvuitada de Corpus del barri de 1954, els gegants es van descriure com: “…els nostres gentils i aristocràtics Gegants i Nans”.

Els Gegants del carrer Major amb les modistes que els van fer els vestits, l’any 1953

El 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme, es van presentar els nous Gegants del Carme (els tercers, 1953-actuals): l’Hereu i la Pubilla. Inicialment, havien d’anar coronats i vestits de reis, com els seus antecessors, però per iniciativa de Gumersindo Pascual, director de la “Agrupación Carmelitana de Danzas”, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites, i tal i com deixà escrit ell mateix, es van vestir d’una parella de “casa bona”. També sabem que en les deliberacions de com haurien de ser els nous gegants hi ha participar Manel Amat, propietari del taller El Ingenio de Barcelona.

Al programa de les festes hi apareix la crònica de la presentació: “…los nuevos Gigantes del Barrio, “Hereu i Pubilla”, harán su entrada triunfal, procedentes de la carretera de Verdú, acompañados del grupo “Ball de Bastonets” y de un grupo de parejas infantiles con vestidos típicos del país. Seran recibidos frente a la Iglesia de la Patrona por las autoridades del Barrio y Comisión de fiestas cívicas, recitándose una poesía de bienvenida. Acto seguido y al son de las trompetas de la banda, se dirigirán a la Plaza Mayor con el fin de saludar al Excmo. Ayuntamiento, para después continuar el pasacalle de costumbre. A las 7 de la tarde del día siguiente “l’Hereu i la Pubilla” abrirán magestuosamente el paso de la Procesión”. Les dues figures es van adquirir gràcies a les aportacions veïnals i al sortejos com, per exemple, d’una vaixella. Van ser comprats el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler, situat al carrer Vallfogona 21 de Barcelona.

El Ball de Bastonets interpretant “La Filla de Tàrrega”, el 15 de juliol de 1953, a la presentació dels nous Gegants del Carme. A l’esquerra un grup de capgrossos i els Gegants del carrer Major. A la dreta, els Gegants de la Mercè i la Banda de Cornetes i Tambors

Presentació dels Gegants del Carme, l’any 1953. Una foto molt similar a l’anterior

Presentació dels Gegants del Carme, el 15 de juliol de 1953. Per ordre, d’esquerra a dreta: Ramon Berenguer I, la Pubilla i l’Hereu del Carme, Ferran i Isabel (ara Jaume I i Violant) i Almodis 

Presentació dels Gegants del Carme, l’any 1953, entrant a Tàrrega per la carretera de Verdú

Ball de Bastonets, cavallets i Gegants del Carme, el 15 de juliol de 1953

Durant les Festes de Sant Eloi de 1953, el dia 12 de setembre a les 12h del migdia, després del tradicional trilleig de campanes i de la tronada, es van presentar els nous Gegants de l’Ajuntament, a la Plaça Major acompanyats per les altres tres parelles de la ciutat, juntament amb una colla de capgrossos, els macers de la ciutat, el Ball de Bastonets i d’una banda de música. A continuació van fer l’habitual cercavila i pregó oficial de les festes pels carrers de la ciutat, tot passant per la Plaça del Carme.

Presentació dels Gegants de l’Ajuntament el 12 de setembre de 1953 amb la resta de parelles

El nom original i conegut durant una bona colla d’anys va ser el de Gegants de la Ciutat, concretament Rei i Reina. No va ser fins l’any 1992, que se’ls canviar el nom per Eloi i Alba, dedicant-los als patrons de la ciutat, a petició del nou cap de colla de la Fal·lera Gegantera, Josep Bonet. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament va ser gradual, atès que va ser el consistori qui en va encarregar la seva construcció a través de la Comisión Oficial de Fiestas.

Els Gegants de l’Ajuntament a les Festes de la Mercè de Barcelona (probablement el 1953)

L’any de la seva presentació, era tradicional que al migdia es fes el volteig general de campanes i encesa d’una tronada a la plaça Major. Al programa de les Festes de Sant Eloi de 1953 apareixen presentats de la següent manera: “Llegada de los nuevos Gigantes de la Ciudad, acompañados por los mayestáticos de los barrios de la Merced, Mayor y Carmen, con la corte de Cabezudos, Heraldos de la Ciudad, Banda de Música y el notable grupo Ball de Bastonets”. Un cop saludades les autoritats, es va fer el pregó oficial de les festes pels carrers de la població. Les quatre parelles de gegants targarines van romandre exposades a l’entrada de l’ajuntament durant totes les festes, que es van allargar fins el dia 15. 

Aquell mateix any, les parelles de Gegants del Carme, carrer Major i l’Ajuntament van participar a la Cavalcada de les Festes de la Mercè de Barcelona del dijous 24 de setembre. El recorregut anava de la Plaça la Victòria a la Plaça Sant Jaume i van estar acompanyats de la colla de capgrossos locals i d’una pancarta amb el nom de Tàrrega. Els Gegants de la Mercè no hi van participar, suposadament degut al seu elevat pes. Al programa de les Festes de la Mercè del mateix any, s’anomena la participació de gegants a la cercavila inaugural. Suposadament, serien els Gegants de la Mercè. 

Cal destacar que l’Eloi originari es perdé (probablement dins un tren) i que la nova figura es va fer de nou, probablement l’any 1974, seguint un altre model de El Ingenio. 

Els Gegants del carrer Major a les Festes de la Mercè de Barcelona de 1953

Els Gegants del Carme a les Festes de la Mercè de Barcelona de 1953

Els Gegants de l’Ajuntament a les Festes de la Mercè de Barcelona de 1953

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a les Festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1953. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a les Festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1953. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut).

Els Gegants del Carme i del Carrer Major (al fons) a les Festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1953, passant pel carrer Ferran

L’any 1954, els veïns del barri de la Mercè comencen a fer una gran col·lecta per reformar els seus gegants i posar-los al nivell que tenien les altres tres parelles recenment estrenades a la ciutat. A les Festes de la Mercè del mateix any, els gegants del barri ja van estrenar nova vestimenta, finançada en part per l’ajuntament, i 6 capgrossos nous. A més a més, l’ajuntament acordà donar una subvenció al barri de la Mercè per la seva restauració “…por el hecho de haberlos usado hasta la reposición de los del Municipio” durant les festes locals. (Nueva Tárrega de 07/08/1954).

Curiosament, per la Festa Major de Maig del mateix any, van sortir les tres parelles de gegants de la població, a excepció dels de la Mercè, atès que no van trobar cap “valent” que volgués portar les dues pesades figures (Nueva Tárrega de 22/05/1954). Tot i que al programa de les festes publicat al mateix setmanari del 12/05/1954 hi figuraven: “Miércoles, día 12. – Al mediodía: Disparo de una tronada por la Casa Solá, en la Plaza Mayor y volteo general de campanas. La comitiva compuesta por los Heraldos de la ciudad y el grupo completo de los gigantes y cabezudos, acompañados por la banda de música, recorrerá las calles de la ciudad, anunciando el Pregón oficial de las Fiestas.”  Tot i així, van ser els protagonistes del programa de la Festa Major.

Al Corpus del mateix any només hi van pendre part els Gegants de l’Ajuntament (o de la Ciutat com també se’ls anomenava). No hi van participar ni la resta de gegants dels barris ni els capgrosos com era de costum, i la premsa local es va fer ressò de la desil·lusió dels organitzadors i assistents. (Nueva Tárrega de 19/06/1954).

El 1954, són convidats a Barcelona per la Cavalcada de la Mercè,  però no hi poden participar per tenir altres compromisos, segons la Nueva Tárrega de 24/07/1954, tot i que com es pot comprovar a la foto, hi van ser presents juntament amb el Ball de Bastonets. 

El Ball de Bastonets, els Gegants del Carme i un grup de capgrossos de Tàrrega a la Diagonal, a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 1954. Els Gegants del carrer Major no surten a la foto, tot i ser-hi presents

El 23 de setembre del mateix any, durant les Festes de la Mercè, es presenten els nous vestits dels gegants del barri: “El jueves a mediodía, con el acostumbrado pasacalle salieron los gigantes luciendo sus nuevos trajes, de rico tejido y confeccionados con mucho acierto; con este remozamiento pueden muy bien codearse con las otras tres parejas de tocayos, de los cuales la de la ciudad acudid a festejarles en ocasión tan solemne; causaron muy buena impresión, por lo cual felicitamos a los del barrio de la Merced, que además estrenaron seis cabezudos.” (Nueva Tárrega de 25/09/1954). Els vestits els van confeccionar les monges del Col·legi Sant Josep (abans situat entre la plaça dels Escolapis i el carrer Sant Roc), i els capgrossos van ser obsequiats per uns “senyors”. (Nueva Tárrega de 02/10/1954).

El recorregut de la processó de la Mercè i de la passejada dels gegants del barri no era el mateix cada any, tot i que se seguia algunes rutes preestablertes com aquestes: església de la Mercè, carrer Santa Maria, plaça dels Escolapis, carrer del Dr. Riu, carrer d’Urgell, plaça d’Urgell, carrer Sant Joan i església de la Mercè. O també: església de la Mercè, carrer Santa Maria, plaça dels Escolapis, carrer del Dr. Riu, carrer d’Urgell, avinguda Catalunya, carrer Santa Anna o del Carme, carrer Santa Maria o plaça dels Àlbers i església de la Mercè. 

Els Gegants de la Mercè a les festes del barri, molt problablament, del 23 de setembre de 1954, durant la presentació del nou vestuari 

Els Gegants de la Mercè a les festes del barri, molt problablament, del 23 de setembre de 1954, durant la presentació del nou vestuari , acompanyats pel nou grup de capgrossos

Capgrossos nous de 1954 i els Gegants de la Mercè amb els nous vestits, l’antic Col·legi Sant Josep, on les monges els van confeccionar. Nueva Tárrega de 10/09/1955. Foto: Serra Teixidó

 

Almodis el 1954 a l’antic col·legi Sant Josep. Foto: Serra Teixidó 

Ramon Berenguer I el 1954 a l’antic col·legi Sant Josep. Foto: Serra Teixidó 

Ramon Berenguer I i Almodis el 1954 a l’antic col·legi Sant Josep. Foto: Serra Teixidó 

Al Corpus de 1955, obria la comitiva els Gegants de la Ciutat (l’Ajuntament), un grup de cinc nans  nous, els gegans del Carme i del carrer Major, i la pròpia editoria de la Nueva Tárrega de 11/06/1955 es queixava de que no hi prenguessin part els de la Mercè: “Abrían la religiosa comitiva los gigantes de la ciudad, con sus cinco nuevos enanos, acompañados por los de la calle Mayor y barrio del Carmen, así que únicamente los de la Merced no acudieron a la cita para rendir homenaje al Santísimo.” Cal que aquest grup de nans o capgrossos nous eren del propi barri: “Las fiestas de la Merced dieron motivo a que el barrio titular presentara su patriarcal pareja de gigantes completamente remozada y acompañada de su corte de alegres cabezudos”. (Nueva Tárrega 10-09-1955).

A la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 1955, hi tornen a pendre part dues parelles de gegants de la població, els de l’Ajuntament i els del Carme. Sorprenentment, els Gegants del carrer Major i l’Eloi van protagonitzar el cartell de les Festes de la  Mercè d’aquell mateix any. L’any 1956 en seran tres, a excepció dels Gegants de la Mercè.

Cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1955 amb els Gegants de Tàrrega: Jaume I (llavors anomenat Fernando), l’Alba (Reina) i l’Eloi (Rei)

Els Gegants del carrer Major i del Carme, i el grup de capgrossos de Tàrrega, a les Festes de la Mercè de Barcelona de 1955

Una curiositat publicada a la Nueva Tárrega de 26/05/1956: “En «Destino» del sábado último, venía un reportaje de Manuel Amat, sobre la fabricación de gigantes y cabezudos, en un interrogatorio con el dueño de «El Ingenio», casa especializada en ello desde 127 años, y al preguntarle sobre los gigantes de nuestra tierra, dijo que Villanueva y Geltrú tenía los gigantes más altos, que Lérida es la que contaba con mayor número de ellos y —¿Los de ropaje más lujoso? —Tal vez los de Tàrrega. Esta es la opinión de un especialista que creemos vale la peno de ser registrada”.

Els veïns del barri del carrer Major van celebrar el 6 de juliol de 1956 la seva pròpia Festa Major amb una cercavila amb els gegants i capgrossos del barri, acompanyats per una banda de música. (Nueva Tárrega de 30/06/1956). També ho feren els del barri del Carme, amb els gegants i Ball de Bastonets el 15 de juliol del mateix any. També se celebrà l’habitual comparsa per les Festes de Sant Eloi. I com ja era costum des de 1953, visita dels nostre gegants a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona: “nuestros gigantes se preparan de nuevo para irse a Barcelona. No todos, desde luego, porque los de la Merced han de quedarse para las fiestas tarregenses. Irán en cambio los del Carmen, los de San Antonio (carrer Major) y los del Ayuntamiento, acompañados de un buen lote de cabezudos y de unos cuantos muchachos del «Ball de Bastons». La representación folklórica tarregense será, pues, más que lucida, augurando para la misma el buen éxito y el primer lugar de la extraordinaria cabalgata al igual que en otras circumstancias”. (Nueva Tárrega de 22/09/1956).

Els Gegants de l’Ajuntament, del carrer Major i l’Hereu del Carme (la Pubilla no surt a la foto) a les Festes de la Mercè de Barcelona el 1956, al carrer Sotstinent Navarro. Foto de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya

Els Gegants de l’Ajuntament, del carrer Major i del Carme a les Festes de la Mercè de Barcelona el 1956, a la Plaça Catalunya. Foto de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya

El 1957 els gegants tornen a sortir com de costum per la Festa Major de Maig i de Sant Eloi. Al Corpus del mateix any es concreta que hi van participar les quatre parelles: “Todos los gigantes de los barrios, presididos por los de la ciudad, abrían la marcha tras los tradicionales «acataments» tan típicamente nuestros“. (Nueva Tárrega de 22/06/1957). A les festes del barri del Carrer Major, celebrades el 12 de juliol del mateix any, hi prenen part els gegants del mateix barri. (Nueva Tárrega de 13/07/1957).

L’Hereu i la Pubilla desfilant pels carrers del barri del Carme el 17 de juliol de 1957

El Ball de Bastonets actuant a la plaça de Sant Jaume de Barcelona durant la Cavalcada de la Mercè de l’any 1957. Darrera seu “l’abanderada” Carme Solé Minguell i els Gegants del Carme.

Una curiosa opinió del pseudònim Spectator apareix a la Nueva Tárrega de 28/09/1957, en un crònica que parla de la presència altre cop dels gegants de Tàrrega a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, i la presència dels gegantons Mariners, els actuals Sípia i ‘Escamarlà, a les Festes de la Mercè del mateix any a Tàrrega: “…resulta tradicional que los gigantes de la ciudad, los del Carmen y los de San Antonio, junto con el «ball de Bastons», concurran uno y otro año a las fiestas mercedarias de Barcelona. Otra vez el nombre de Tàrrega ha sonado, pues, con elogiosos ecos, por calles y plazas barcelonesas. Y mejor sonaría aún si fueran también allí los gigantes de la Merced, a mi juicio los de más solera y prestancia, puesto que no en vano resultan los decanos de la ciudad. Ahora bien, ese elogio merecido que no regateo a los gigantes del barrio mercedario, por ser de justicia, me permite formular por otro lado otra no menos justa censura. Acaso sería hora que fueran retirados de una vez aquellos esperpentos vestidos de blanco, que se exhiben también por estas fechas, y que ridiculizan no sólo a un sector urbano sino a la ciudad toda sin distingos“. (Nueva Tárrega de 28/09/1957). 

Però atenció, un altre pseudònim publica una nota de premsa a la Nueva Tárrega de 5/10/1957, queixant-se de l’anterior nota, i deixa anotat el possible origen dels Gegants Mariners, suggerint que serien de principis segle XX, una possible data compresa entre 1900 i 1910 “Después del elogio que tributa a los gigantes del barrio de la Merced, arremete contra los «esperpentos vestidos de blanco», nuestros pequeños gigantes, para que sean retirados porque ridiculizan no sólo a un sector urbano, sino a la ciudad toda, sin distingos». Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras; lo demuestra el hecho que durante estas fiestas pocos son los padres que no lleven a sus pequeños a visitarlos, así que si Spectator se diera una vuelta por la calle de San Juan, vería la cantidad de gente menuda que asiduamente a cualquier hora del día les hacen alegre compañía ¿Que son feos?, ¿que son deformes? Ni que dudarlo. Pero, ¡que algarabía y satisfacción producen entre nuestros jovenzuelos (…)”.

Durant aquests anys, els Gegants Mariners es guardaven al parvulari de la senyora Pebrots, situat al carrer Sant Joan, als baixos de la casa del pintor Antoniotti. Els acostumaven a portar la canalla del barri. Els Gegants de la Mercè es guardaven a una sala annexa a l’església de la Mercè. La roba i la indumentària s’havien guardat a una casa del carrer Castell.

Durant els anys 1958, 1959 i 1960 els gegants són presents a les típiques festes targarines. Ens aturarem per això, a la descripció que fa la Nueva Tárrega de 05/07/1958 sobre les Festes del Carme, on esmenta la presència de gegants, el Ball de Bastonets, dos capgrossos amb “vestuari típic català” i els dos cavallets del grup de Bastonets.

Durant la dècada dels 60, els gegants va continuar fent el que més bé sabien fer: encapçalar cadascuna de les comitives festives que es feien a les vigíles de les festes de la nostra ciutat. Cal destacar a que a l’Aplec de Sant Eloi de 1962 hi van pujar per primer cop les quatre parelles de gegants de Tàrrega.

El Ball de Bastonets i els Gegants del Carme a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 1962

El 1963, les tres parelles de gegants targarins, a excepció dels de la Mercè, van tornar a visitar Barcelona, a la Cavalcada de la Mercè. En paraules de la Nueva Tárrega de 28/09/1963: “El dia de la Merced tres de nuestros Grupos de Gigantes, con el Ball de Bastonets y la colaboración de la Banda Municipal de Bellpuig, acudieron a la cita que desde hace unos años en este dia tienen en Barcelona la mayoria de Gigantes, cabezudos y algunos grupos folklóricos de Cataluña. En el desfile que se realizo, abria la marcha una pareja de lo Guardia Montada de la Capital, seguidamente el Ball de Bastonets, Banda citada y los tres grupos de Gigantes que se desplazaron de nuestra ciudad, lIevando dos simpáticas señoritas una pancarta que decía ‘ Tárrega, saluda a la ciudad Condal en su “Festa Major”, ataviadas con vestidos regionales. (…) En su paso por dichas calles, el Ball de Bastonets iba interpretando danzas de su repertorio y, porque no decirlo, eran de los que IIamaban más la atención, asi como los Gigantes no se cansaban de bailar los airosos pasodobles de la Banda de acompañamiento.”

L’any 1967, els Gegants de la Mercè, de l’Ajuntament i els capgrossos són convidats a la Festa del Roser de Ponts, una festa que se celebrà el primer diumenge després de Corpus en aquesta població de la Noguera.

Els Gegants de la Mercè i tres capgrossos del barri de la Mercè a la Festa del Roser de Ponts, el 4 de juny de 1967

Els Gegants de la Mercè i tres capgrossos del barri de la Mercè a la Festa del Roser de Ponts, el 4 de juny de 1967

Eddy Merckx (esquerra), Miquel Poblet i els Gegants de l’Ajuntament el 1968

Els Gegants de l’Ajuntament donant la benvinguda a la Volta a Catalunya de 1968

Un reportatge titulat “Las fiestas de barrio han desaparecido” publicat a la Nueva Tárrega 17/08/1968 es fa ressò que de les festes de barri de la ciutat, només es mantenien les de la Mercè. També explica que hi havia dues parelles de gegants del barri: els Gegants de la Mercè i els Mariners (Sípia i Escamarlà actualment). Sobre aquesta darrera parella ens diu: “Todo ello da animación a la calle y el baile mantiene todo su tipismo, sin faltar aquellos que hacen bailar los populares gigantes “marineros”, feos, pero queridos en el barrio, y cuya única exhibición anual es en las fiestas de la Merced.”

De la visita de les tres parelles de gegants del Carme, el carrer Major i de l’Ajuntament a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 1969, la Nueva Tárrega en deixà una clara mostra a mode portada del setmanari i en una de les fotos interiors, que reproduïm a continuació.

No se sap la data exacta del nou cap, però sabem que la parella de Gegants de l’Ajuntament no figura a cap foto ni programa de la Festa Major de Tàrrega durant els anys 1970-1972, on es veuen la resta de parelles. Al programa  de la Festa Major de Maig de 1973, curiosament i a diferència de la resta d’any, ens descriu quins gegants van pendre part a la cercavila inugural, i s’esmenten als de l’ajuntament: “Reunión en la Plaza Mayor de las Majorettes de Rayo-Visión de Barcelona, que junto a los gigantes del Barrio de la Merced, de la calle Mayor, del Carmen y presididos por los de la ciudad, recorrerán al son de la banda de música, las  principales vías de nuestra ciudad”. 

No és fins l’any 1975 on trobem la primera foto que se’ls va fer per la portada de la Nueva Tárrega de la Festa Major de Maig de 1975 que reproduïm a continuació. És possible que el nou cap es presentés l’any 1973. Tot i així, l’any 1974 tenim constància que l’ajuntament va comprar un grup de capgrossos a El Ingenio. (Nueva Tàrrega 11/05/1974). 

Els Gegants de Tàrrega a la Festa Major de Maig de 1975. El Josep Bonet és qui porta l’Eloi i l’Antoni Aligué apareix al costat de l’Almodis

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA (1976-2006)

Canviem de capítol a l’any 1976 amb la restauració de la democràcia, cosa que propicià alguns canvis importants en el món geganter local, com són l’ambientació al voltant de la cercavila inaugural de les diverses festes on participaven, i també per un tema que no és menor: la premsa local monopolitzada per la Nova Tàrrega, deixar de parlar de gigantes, per parlar de gegants. Acabar el campítol anterior i començar el nou amb dues portades del mateix setmanari no és casualitat.

Els Gegants de Tàrrega a la Festa Major de Maig de 1976

A la Festa Major de Maig de 1976 els gegants i els capgrossos van acompanyats de la Banda Militar de Lleida durant la cercavila del 13 de maig a les 12h. (Nova Tàrrega de 8/05/1976). Un foto publicada a la portada de la Nova Tàrrega de 12/05/1979, tres anys més tard, ens posa imatges a aquest moment de la festa.Portada de la Nova Tàrrega de 12/05/1979, amb els Gegants de Tàrrega, els Gegants Moros de Lleida i la Banda Militar de Lleida, a la plaça Major. Foto: Calafell de 12/05/1976

Durant les Festes de Sant Eloi de 1977, els gegants encapçalen la cercavila formada per capgrossos, els Falcons de Sitges i el tradicional grup de grallers anomenats a Tàrrega com “el Tararot”. (Nova Tàrrega de 11/09/1977)

El 1978, la cercavila de la Festa Major de Maig és dinamitzada pel nou grup de teatre local Pots Teatre. Els gegants i capgrossos hi prenen part amb el grup musical Rudi Bravo. (Nova Tàrrega de 12/05/1978)

El 3 d’abril de 1979 se celebren les primeres elecions municipals espanyoles, i a Tàrrega les guanyà l’Eugeni Nadal i Salat, autèntic transformador de la vida pública i cultural de la ciutat. Durant la dictadura franquista la representació municipal era corporativa i els alcaldes eren nomenats pel govern en el cas de les capitals de província, o bé pel governador civil o el Cap Provincial del Movimiento Nacional en la resta de municipis. El nou llenguatge i els nous valors democràtics aplicats a la festa i a la cultura en general es fan pal·lesos a la premsa i als programes de les festes locals. Només cal que ens aturem un moment per llegir un fragment de la invitació a la Festa Major de Maig de 1975 que va fer l’alcalde Josep Castellà i Formiguera, durant la Transició, amb el títol “Invitación”:

A les Festes de Sant Eloi del mateix any, ballen tots els gegants de la ciutat, on destaquen els Gegants del Carme restaurants, després d’estar 5 anys sense activitat. Pots Teatre torna a recrear la mateixa història de l’any passat. Els gegants del carrer Major i de l’Ajuntament fan acte de presència a la IV Trobada de Penyes Barcelonistes de 1980, celebrada al parc de Sant Eloi.

Totes les parelles de gegants a l’Aplec de Sant Eloi de 1982

Fotos dels Gegants de Tàrrega (una parella no en corresponen) fetes a l’ajuntament de Tàrrega l’any 1983. El nen que hi apareix és el Jordi Miralles, estudiós del món geganter

El 24 de setembre de 1981 i 1984 l’Escola Pia va celebrar, entre els actes en honor a la patrona de la Mercè, l’habitual cercavila infantil, amb disfresses, pancartes, i xaranga de tambors, que va recórrer els carrers del barri, juntament amb els gegants de la Mercè, per acabar la cercavila amb una sorollosa traca.

Els Gegants de la Mercè i l’Escamarlà a porta de l’Escola Pia, el 24/09/1984

Totes les parelles a la ballada de gegants de l’aplec de Sant Eloi, el diumenge 8 de setembre de 1985 a la plaça Major. El nombrós públic i la decoració de les façanes és degut a la coincidència amb la Fira de Teatre al Carrer

Ballada de gegants de l’aplec de Sant Eloi, el diumenge 8 de setembre de 1985 a la plaça Major. Al bell mig de la foto, els grallers

Des de 1987, la ciutat organitza la trobada de gegants i capgrossos de la Festa Major de Maig, amb la participació de colles vingudes d’arreu de Catalunya. A la primera edició celebrada el diumenge 17 de maig de 1987, a les 11h del matí i des de la Plaça Centenari, hi prenen part els Gegants de l’Argentera, Mollerussa, Igualada, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria d’Oló, Santpedor i Tàrrega. L’acte portava el nom de 1a. Trobada de Gegants i va concloure a la Plaça Major en el marc de l’acte anomenat Esclat de Festa, amb la ballada de les colles geganteres, els castells de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i l’animació del grup Bolic Bullanga. Els gegants de la ciutat també van participar a una cercavila el 14 de maig després de l’ofici a la patrona, anomenat al programa de la festa com Ballada de Gegants. A la Festa Major de Setembre els gegants ballen a Sant Eloi el diumenge 13 a les 11h del matí, després del tradicional esmorzar amb coca i préssec. A continuació actuació amb els Castellers de Barcelona, Ball de Bastonets i sarades amb la Cobla Tàrrega.

El 1988, es realitzen els mateixos actes. La Ballada de Gegants es fa el dissabte 14 amb els Grallers de Lleida i Els Tararots de Tàrrega. I l’Esclat de Festa amb les colles geganteres de l’Esquirol, Tona, Santpedor, Manlleu, Collbató, Pobla de Segur,  Gandesa i Tàrrega. També hi prenen part els Falcons de Vilafranca.

Els Gegants de Tàrrega a la Trobada Gegantera del 15 de maig de 1988. Foto: Arxiu Pere Català 

 A la Festa Major de Maig de 1989, els gegants surten a la cercavila del dia 13 amb el Ball de Bastonets i la Banda Carmelitana del Pare J.M. Gil. L’endemà diumenge, trobada gegantera amb set colles, aquest cop des de la Plaça de les Nacions.

Els actes l’Aplec de Sant Eloi del 8 de setembre de 1991 començaren a les 8h a la plaça Major amb cafè turc “per als valents que aguantin i per als més matiners”. Tot seguit ,a les 9h, sortida de la comitiva d’autoritats, el Ball de Bastonets i els Gegants de Tàrrega, acompanyats per la Banda Carmelitana del Pare J.M. Gil cap a Sant Eloi. Un cop a l’ermita, missa i esmorzar amb coca i préssec. A continuació, sardanes.

L’Aplec de Sant Eloi del 12 de setembre de 1993 també es va iniciar a les 8h a la plaça Major amb cafè turc. I tot seguit, a les 9h, sortida de la comitiva d’autoritats i els Gegants de Tàrrega, acompanyats pels grallers la Revolta d’Arbeca cap a Sant Eloi. Un cop a l’ermita, missa i esmorzar amb coca i préssec. A continuació ball de gegants amb la Revolta i sardanes.

L’any 1993, Jordi Baiget Piqué va compondre la peça musical del Ball de Gegants de Tàrrega, la segona partitura d’un ball coneguda i dedicada a uns gegants de la ciutat. La primera partitura documentada es va dedicar als desapareguts Gegants del Terés, a mitjan segle XIX, obra de Mariano Terés amb el nom de Ball dels Gegants del Terés. El Ball de Gegants de Tàrrega va obtenir un reconeixement als Premis Pallars de música d’arrel tradicional de 1993, celebrats a la població de la Pobla de Segur.

No va ser fins el 1994 que, amb motiu de l’homenatge que es va fer al responsable dels gegants de la ciutat durant 45 anys, l’Antoni Aligué, el mateix Jordi Baiget encarregà a l’exdirector de l’Esbart Albada, el Ton Farran Domínguez, una coreografia pel Ball de Gegants de Tàrrega, una dansa que pot ser interpretada amb una o dues parelles de gegants. El ball es va estrenar el diumenge 15 de maig de 1994 a les 13h a la Plaça de les Nacions, en el marc de la Trobada Gegantera de la Festa Major de Maig, davant les autoritats locals i el llavors Conseller de Cultura, el Sr. Joan Guitart i Adell, fill de Tàrrega. Antoni Aligué va rebre una placa commemorativa de l’Ajuntament i tot seguit va fer ballar la geganta Almodis per darrera vegada. L’acte va concloure amb una ballada de tots els gegants presents a la trobada i un dinar sota el cobert de l’estació d’autobusos. 

El Ball de Gegants de Tàrrega no es va tornar a interpretar i ballar fins el 13 de maig de 2008: en parlarem més endavant.

A la Festa Major de Maig de 2000, els gegants i capgrossos sortiren dos cops en aquesta ocasió: a la Trobada de Gegants i Capgrossos del diumenge 14 de maig, i la cercavila del dilluns 15 a la tarda, amb l’acompanyament musical de la Patolea i l’aparició de l’Home de la Barra.

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA (2007, del nou model de Festa Major a l’actualitat)

L’any 2007 es dona el tret de sortida a la mostra de balls tradicionals i populars conegut com Eixida de Festa Major, un acte de la Festa Major de Maig que es va iniciar amb la presentació del Ball de l’Àliga de Tàrrega, i que es va sumar al Ball de l’Eixida que ja es portava realitzant des de 1979. L’acte que se celebra cada 13 de maig, al finalitzar la missa en honor a les Santes Espines a la Parròquia de Santa Maria de l’Alba. Es representa a 3/4 de 9 del vespre si el dia 13 de maig s’escau de dilluns a divendres, o a la 1 del migdia si s’escau en dissabte o diumenge, i sempre a la Plaça Major. El nom d’Eixida de Festa Major se li dona a la Festa Major de Maig de 2010. S’ha celebrat amb regularitat cada any, excepte el 2020 per la pandèmia del Covid. El 2021 se celebrà al Teatre Ateneu per les restriccions de la pandèmia. L’acte comença amb els representats del Consistori situats davant de la façana de l’Ajuntament. Els capitans, pendonistes, el clergat i el mateix celebrant de la missa, que porta el reliquiari de les Santes Espines, se situen davant de la façana principal de la parroquial per assistir als dos dels balls que s’escenificaran en el seu honor: el Ball dels Valencians i el Ball de l’Àliga de Tàrrega. El públic envolta la plaça, bé asseguts en moquetes al terra, en cadires o drets al darrere.

Ball de Gegants de Tàrrega a l’Eixida de Festa Major, el 13 de maig de 2009, amb els Gegants del Carme i els Grallers de la Barra 

Com hem comentat anteriorment, el Ball de Gegants de Tàrrega s’incorpora a la mostra de balls el 13 de maig de 2008 amb la parella de Gegants del Carme. El grup musical que van interpretar el ball van ser els Espremulls Cobla Antiga. El 2009, durant la mateixa celebració són acompanyats pels Grallers de la Barra. A partir de 2010, és la Cobla Tàrrega l’encarregada d’interpretar el ball, amb una versió per cobla arranjada per Mercè Salvadó. Per Corpus, el ball és interpretat pels Carreter, Colla de Grallers. El Ball de Gegants ocupa la quarta posició de la mostra, precedits pel Ball dels Valencians, de l’Aliga, i de l’Eixida. A continuació es representen els Balls de Nans, de Cavallets Moros i Cristians, d’Arquets, de la Verreta, de Bastonets, de Gitanes, del Tossino i l’Himne de la Verge de l’Alba.

El 2008 comencen les obres de l’aparador dels gegants situat al carrer les Piques, i el 2009 es va inaugurar.

Des de l’aparició dels primers gegants, no hi havia hagut cap associació constituïda encarregada dels mateixos. Generalment, eren les comissions de veïns dels barris o particulars els encarregats de treure’ls a passejar. Uns dels primers responsables que es coneixen van ser Pep Salvadó Giribet “Macuco”, primer, i després, Antoni Aligué, encarregats de buscar i pagar els seus portadors per encàrrec de l’ajuntament. Antoni Aligué ho va fer el  fins el 1981, quan es fundà l’associació encarregada de portar els gegants de la ciutat, la Fal·lera Gegantera, de la qual n’esdevingué cap de colla en Josep Bonet fins al 2009. Tot seguit es constituí l’Associació Cultural la Fal·lera Gegantera, entitat encarregada de passejar els gegants de la ciutat per arreu.

Cal destacar l’organització de la XXIV Ciutat Gegantera 2009 a Tàrrega, l’esdeveniment anual més important del calendari geganter català, que compta amb la major representació de colles geganteres de l’any, i que se celebra des de 1985. Un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món geganter, entre les quals destaquen les cercaviles i els balls de gegants. Hi van prendre part un total de 194 colles geganteres, 550 figures entre gegants, gegantons i capgrossos, més de 5.000 geganters i geganteres, 250 voluntaris i voluntàries, i amb un nombrós públic entregat en cada un dels actes del cap de setmana.

En Treball i na Cultura, Gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, davant “el Bol d’Or”

Els actes van començar del divendres 29 de maig amb la inauguració del monument commemoratiu del títol de Ciutat Gegantera anomenat “el Bol d’Or”, un monument gegantí decorat amb un trencadís de color blanc i pintat d’or per dins, obra de Matilde Grau. Tot seguit, cercavila fins la plaça Major encapçalada pels Gegants del carrer Major i els del Carme, i acompanyats per la Sípia, l’Escamarlà, el nans Guantxo i Pio, i els Gegants de Borges Blanques, Manlleu i Juneda, les tres primeres colles rebudes.  Ja dins l’Ajuntament, Joan Font, director del grup teatre Comediants, pronuncià el pregó oficial de la festa.

La cercavila del divendres 29 de maig de 2009 al carrer Sant Pere Claver. Al costat del Jaume I hi veiem el Josep Bonet. Foto: Jaume Solé

El dissabte 30 de maig a les 6 de la tarda va destacar per les quatre cercaviles de gegants pels carrers de Tàrrega on van pendre part 110 de les 195 colles inscrites, encapçalades per les quatre parelles de gegants de la ciutat. Els quatre punts de sortida van ser la plaça Europa del Cor de Maria, carrer Sant Pere Claver, barri de Fàtima i avinguda Generaliat. De tornada a plaça de les Nacions sense Estat, s’oferí la benvinguda oficial per part de les autoritats i es representaren els següents balls protocol·laris: Dansa dels Quatre Punts amb els capgrossos d’Alcarràs, Ball Nou a càrrec de la colla de Sant Joan Despí, Ball d’Aniversari  de la colla de Sant Vicenç dels Horts i Ball dels Gegantons de l’ACGC. A continuació,  un sopar multitudinari i els concerts nocturns, un d’ells el de la Companyia Elèctrica Dharma a la Plaça de les Nacions sense Estat.

En Treball i na Cultura el dissabte 30 de maig de 2009 a la plaça les Nacions sense Estat

Els Gegants del Carme i de l’Ajuntament representant el Ball de Gegants de Tàrrega el dissabte 30 de maig de 2009 a la plaça de les Nacions sense Estat

El diumenge, els actes començaren amb una cercavila des de la plaça de les Naciones fins a la plaça de l’Hort del Barceloní, es concentraren les 195 colles per presenciar el traspàs del títol de Ciutat Gegantera a Tàrrega per part de la colla sortint de Sant Vicenç dels Horts. Seguint el costum, el relleu s’escenificà amb el Ball Nou i el Ball d’Aniversari a càrrec de les colles de Sant Vicenç dels Horts i Tàrrega portant els gegants en Treball i na Cultura, emblema de l’ACGC.

Plantada de gegants el dimenge 31 de maig de 2009 a la plaça de l’Hort del Barceloní

Ostentar el títol de  Ciutat Gegantera dona dret a la colla local, en el nostre cas la Fal·lera Gegantera de Tàrrega, a hostatjar, passejar i fer el ballar els dos gegants de l’ACGC, en Treball i na Cultura, fins el proper traspàs de Ciutat Gegantera, on va ser escollida el 2010 la ciutat de Manlleu. Aprofitant la capitalitat gegantera, l’associació va tenir l’honor de ballar els Gegants de l’Agrupació, na Cultura i en Treball, a la segona Mostra d’Entitats de Tàrrega celebrada el 14 de juny de 2009, a l’Aplec de Sant Eloi de 2009 juntament amb els Gegantons de l’ACGC i els Gegants de l’Ajuntament i del Carme. Finalment també a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Luxemburg celebrat de l’1 al 2 d’agost del mateix any. No s’hi van desplaçar els gegants de la ciutat. Del 4 al 6 d’agost de 2011 es repeteix l’experiència, aquest cop a Grenoble (França), portant els capgrossos de l’ACGC.

El 14 de maig de 2010 es va celebrar la primera Nit del Tararot, una adaptació de la “Cercavila Nocturna”, presentada el l 12 de maig de 2006, a la Festa Major de Maig de Tàrrega, gràcies als Tallers per la Festa i la Regidoria de Cultura. Aquests tallers són un programa dedicat a la incentivació de festes populars o tradicionals, promogut pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) de la Generalitat de Catalunya.

“La Cercavila Nocturna” és un espectacle de carrer en el qual s’interpreta un succés que ocorregué en una cercavila a Tàrrega, l’any 1325, i es narra la mort d’un joglar apedregat a causa d’una disputa amorosa. A continuació s’inicià un procés judicial per castigar els culpables. A partir de 2010, la direcció de l’acte passa a mans de l’Associació Guixanet, que canvia el nom de l’espectacle pel de la Nit del Tararot, l’argument i incorpora a l’acte els elements folklòrics de la ciutat, entre els quals, els gegants de la ciutat.

La Nit del Tararot es divideix en tres parts. En la primera, el públic pot gaudir d’un sopar a preus populars a la Plaça Major (a la Plaça Sant Antoni a les primeres edicions). A continuació, i a la mateixa plaça, comença l’espectacle amb la participació dels elements locals, com són els Gegants, l’Àliga, els Nans, el Ball de Bastonets, el Ball d’Arquets, Lo Tossino, els Diables BAT, l’Home de la Barra, el Ball de Cavallets, la Verreta, les Gitanes, i d’altres formacions convidades fora vila. I finalitza amb un correfoc pel centre de la vila i el gran concert a la Plaça les Nacions. Durant l’acte, el Pregoner intenta posar pau entre els dos barris enfrontats: el del Carme capitanejat per Joan del Xeco, i el de la Mercè, amb Miquel del Bitxo. El moment àlgid de la festa és la “pedregada” que sofreixen el públic en general, on l’eufòria esclata i el carrer es converteix en una autèntica discoteca. Les primeres edicions de la festa es van celebrar a la Plaça Sant Antoni i finalitzaven a la Plaça Major. A la darrera edició de 2016 es va optar per celebrar-ho exclusivament a la Plaça Major, degut a l’elevat nombre de públic assistent.

La Nit del Tararot a la plaça Sant Antoni amb els Gegants de la Mercè, del Carme, de l’Ajuntament, del carrer Major i els Gegantons Mariners, el 12 de maig de 2012

La Nit del Taratot amb els gegants de la ciutat, excepte els de la Mercè, i els gegants “bojos” de Guissona, el 14 de maig de 2016

La Nit del Taratot amb els Gegants de la Mercè, del Carrer Major, Tararots, la Verreta i els Gegants de Guissona, el 13 de maig de 2017. Foto: Jaume Solé

La Nit del Taratot amb els Gegants de la Mercè, del Carrer Major, Tararots, la Verreta i els Gegants de Guissona, el 13 de maig de 2017. Foto: Jaume Solé

Després d’una bona colla d’anys d’inactivitat, el 2010, un grup de veïns del barri de la Mercè van recuperar la festa només durant aquell any amb un seguit d’actes ben originals i diferents als que s’havien programat en el passat. Entre aquests, els Gegants de la Mercè van interpretar el Ball Nou de l’ACGC a la plaça dels Àlbers.

Els Gegants de la Mercè interpretant el Ball Nou a la plaça dels Àlbers el dissabte 25 de setembre de 2010

El  13 de maig de 2013, la parròquia i les entitats de cultura popular de la ciutat: l’Esbart Albada, la Fal·lera Gegantera, la Cobla Tàrrega i els Diables BAT, encapçalats per l’Associació Guixanet i amb el suport de l’Ajuntament, recuperaren la Processó de les Santes Espines acompanyada per l’antic Seguici Festiu de la ciutat. El 13 de maig és el dia dedicat a la celebració de les Santes Espines de Tàrrega, un dels dos patrons de la ciutat als quals es ret homenatge durant la Festa Major de Maig. El 14 de maig és el dia dedicat a la patrona de la Verge l’Alba.

La celebració del dia de les Santes Espines data de molt antic, i al Llibre d’Albarans del 15 de maig de 1551 es troba la primera notícia de la devoció que els targarins sentien per les Santes Espines, amb la processó que es va fer en honor a les relíquies. Cal destacar que en aquest document ja es parla de festa, i hi apareix el detall del pagament a uns músics o joglars. Per tant, podem fixar la data com l’origen de la Festa Major de Maig. De tota manera, i tal i com passava en moltes altres poblacions catalanes, la festa major se celebrava cada 15 d’agost, festa de l’Assumpció de Nostra Senyora d’Agost, fins que, el 1686, es canvia de data per la del 13 de maig. La tradició popular explica que les Santes Espines van ser portades a Tàrrega per un àngel, un dia que els fidels estaven congregats a l’església parroquial de Santa Maria. Des de ben antic, es treien en processó a la primavera per demanar pluja, quan els camps eixuts de l’Urgell més ho necessitaven. Durant la processó, als peus de la creu gòtica, abans situada al Pati, les relíquies se submergien dins l’aigua, per demanar pluja. La festa va deixar de celebrar-se el 1964, tot i que durant el període republicà dels anys 1932, 1933 i 1934, tampoc se celebrà. El 10 de desembre de 1984 s’iniciaren els actes commemoratius del primer centenari de Tàrrega Ciutat. El 1985, en motiu d’aquesta efemèride, la Parròquia va restaurar la processó de les Santes Espines amb un recorregut molt més curt, limitat al trajecte de la rectoria a Santa Maria de l’Alba.

Els Gegants de l’Ajuntament i del Carrera Major al Seguici Festiu i processó de les Santes Espines del 13 de maig de 2014

Els Gegants de l’Ajuntament al Seguici Festiu i processó de les Santes Espines del 13 de maig de 2014

Com hem dit anteriorment, l’antiga processó i el Seguici Festiu de la ciutat recuperaren tot el seu esplendor el 13 de maig de 2013. L’acte s’inicia com de costum a la Plaça Major amb un toc festiu de campanes. Un cop les relíquies surten de la parròquia, el Seguici Festiu es dirigeix cap al carrer d’Agoders, plaça del Carme, carrer del Carme i de tornada a la plaça Major, encapçalat pels elements de cultura tradicional de la ciutat. Segueixen, al mig, les banderes, els capitans i les Santes Espines, i al darrere, el Consistori i la Cobla Tàrrega, tal i com era tradicional. Davant la creu gòtica de la Plaça Major es realitza l’acte simbòlic de mullar les Santes Espines amb aigua per demanar pluja. L’entrada solemne de les Santes Espines a la Parròquia es fa un cop acabat l’acte. Al finalitzar la missa, comencen, com ja és tradicional, els balls de l’Eixida de Festa Major.

Els gegants de la ciutat, com no podia ser de cap altra manera, han participat des de 2013 a tots els seguicis realitzats, i tal i com s’havia realitzat també en el passat. Cal destacar que el primer document on apareix la presència dels gegants a la seguici de les Santes Espines és de l’any 1773, i apareix al llibre Les Santes Espines de Tàrrega. Aquell any, la processó es va fer el diumenge 30 de maig, i al davant de del seguici, “…al devant les creus; devant les banderes, i al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians i dos balls de cristians i moros”.

Eixida de Festa Major del 13 de maig de 2013 amb tots els participants. El Conseller a la Presidència, Francesc Homs acompanyat per l’alcadessa Rosa M. Perelló. Foto: Jaume Solé

El 2014 es va celebrar la primera Eixideta, un dels actes organitzats per l’Associació Guixanet dins la Festa Major de Maig, que va néixer amb la voluntat d’esdevenir la mostra infantil de balls tradicionals de la ciutat, adreçada i protagonitzada pels més menuts de la ciutat. La festa compta amb la participació dels grups folklòrics de la ciutat que tenen formacions infantils: la Coral Infantil Mestre Güell, la BAT, l’Esbart Albada, Guixanet i les escoles, i alguns elements “grans” de la ciutat, com els gegants o els Gegants Tararots.

L’acte comença amb l’encensa de la recuperada tronada i el pregó tradicional a cavall. A continuació es realitza una cercavila amb tots els elements, acompanyats per grallers i tabalers. Al finalitzar la cercavila a la Plaça Major, es realitza una mostra de danses del seguici infantil, com ho és l’Eixida de Festa Major pels grans, acabant amb una pluja de caramels des de l’Ajuntament. L’acte neix amb l’objectiu de ser la llavor de la cultura popular i tradicional de la ciutat.

L’any 2015 s’hi presenta el nou el nou gegantó de l’Escola Pia, el Miquelet del Bitxo. El 2021, la gegantona de la Maria Mercè Marçal. I el 2023, la Duna, la nova gegantona del col·legi Sant Josep. L’Eixideta s’ha celebrat amb regularitat cada any, excepte el 2020 per la pandèmia del Covid. El 2021 se celebrà al Teatre Ateneu per les restriccions de la pandèmia.

L’Eixideta de l’11 de maig de 2018 amb els Gegants del Carme, els Tararots i els gegantons de les escoles

L’any 2015, l’Associació Guixanet va presentar els Gegants Tararots de Tàrrega, dos models de gegants dels que en podriem considerar com “bojos” o “manotes”. Es van presentar el dissabte 16 de maig de 2015 a la Nit del Tararot, un dels actes més participatius de la Festa Major de Maig de Tàrrega. Van ser creat per l’artista Agnès Pla de Guissona i batejats com “Grallinot” i “Mamellona”. El Grallinot és un graller molt particular, ja que va damunt una gallina i, amb les seves cames articulades, pot donar cops al públic distret. Per la seva part, la Mamellona és una tabalera amb els braços i colzes articulats. Junts formen un grup bàsic de grallers, el que antigament a Tàrrega s’anomenava “Tararot”, donant nom a la parella de simpàtics personatges i a la Nit del Tararot. El grup és format per uns vuit membres vestits com el “Grallinot”.

El Grallinot i la Mamellona fotografiats el 2015

Es van crear amb la intenció de que la ciutat tingués dues figures més divertides, més desenfades i no tan solemnes i protocol·laris com les quatre parelles de gegants hieràtics que hi havia fins llavors. Aquesta és una pràctica molt habitual que s’ha posat de moda en moltes altres poblacions, sobretot a imitació dels exitosos Gegants del Carnaval de Solsona. Cal destacar que a Tàrrega ja ha comptat amb dues parelles de gegatons que, tot i no ser articulats, es van crear perquè fossin divertits, els Gegants del Terés de 1850 (Llenguado i Pagesa) i els Gegants Mariners de 1900-1910 (actuals Sípia i Escamarlà).

Els Gegants Tararots durant la seva presentació, el 16 de maig de 2015, a la plaça Sant Antoni durant l’espectacle de la Nit del Tararot

El 3 d’octubre de 2015 a la plaça dels Comediants de Tàrrega, l’Associació Guixanet organitzà, per primer cop, un espectacle infantil amb una cercavila pel nucli històric de la ciutat. L’objectiu era donar a conèixer la història real d’un heroi targarí anomenat Cacauero, i concretament els fets ocorreguts durant la rubinada de Santa Tecla de l’any 1874. El 23 de setembre de 1874 (la nit del 22), en Pau Farré i Majoral, “Cacauero”, veí de Tàrrega, va salvar 45 persones (font: historiador Segarra i Malla) de morir ofegades durant la rubinada de Santa Tecla, que va inundar la part més baixa del barri antic de la ciutat. 

Durant el recorregut de l’acte, els més petits havien de superar diverses proves amb l’ajuda de l’alçada i força dels Gegants Tararots i la del propi Cacauero, entre les quals sempre destaca la Cova de la Rubinada, el punt més terrorífic de les festa. Durant el 2015 i el 2016, l’acte va transcórrer per la Pl. Comediants, C/ les Piques, C/ Migdia, C/ Estudi, Pl. la Palla, C/ Estudi, Pl. Comediants, C/ Lluís Folquet, Arxiu i finalitzà a la Pl. Sant Antoni, tot descobrint els carrers negats per l’aiguat. El 2019 es va realitzar la darrera edició de l’acte que es va deixar de celebrar després de la pandèmia Covid. Els dos personatges van prendre part de nou a la Nit del Tararot de 2021 i 2022, i a l’Eixideta de 2023 i 2024.

Primera edició de la festa del Cacauero i la Rubinada amb els Gegants Tararots i els Grallers el de la Barra, el 3 d’octubre de 2015

Ball de Gegants de Tàrrega, amb els Gegants de l’Ajuntament i els del Carrer Major, el 13 de maig de 2017

Ball de Gegants de Tàrrega, amb els Gegants de l’Ajuntament i els del Carme, el 13 de maig de 2018

 

 Detall d’Almodis i Ramon Berenguer I, el 2020, després de pentinar-los i netejar-los la roba

Entre els anys 2023 i 2024 els Gegants de la Mercè es restauren al Taller Avall (veure descripció de Ramon Berenguer I i Almodis). El procés culminà amb la presentació pública el diumenge 12 de maig de 2024, en el marc de la 35ena Trobada de Gegants i Capgrossos de Tàrrega amb la participació de 47 colles i 147 gegants catalans, entre els que destacaven els gegants centenaris del Pi petits, Falset, Montbrió del Camp, Linyola, Reus, la Selva del Camp i Vilassar de Dalt. Els convidats  d’honor van ser els gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i de la Pedrera de Barcelona. Els gegants van sortir de l’església de la Mercè, tal i com van fer el dia de la seva presentació el 1870, i van enfilar carrer Sant Joan amunt, acompanyats pels gegants centenaris esmentats anteriorment, fins a la plaça Major on els esperaven la resta de figures. La festa es va acabar amb el Ball Nou l’Agrupació de la mà dels nostres amfitrions, un ball reservat només a les poblacions que han sigut Ciutat Gegantera.

Sortida de la parella de l’església de la Mercè el 12 de maig de 2024

Foto d’Alba Pijuan del mateix dia, davant l’Ajuntament 

Ramon Berenguer I abans i després de la seva darrera restauració. Destaquen els ulls de vidre negres amagats durant molts anys per altres restauracions anteriors. Aquests ulls foscos pretenien infondre respecte i solemnitat

Almodis abans i després de la seva darrera restauració 

El que quedava d’original de 1870 dels Gegants de la Mercè durant el procés de restauració al Taller Avall

Els Gegants de la Mercè al seu emplaçament actual al vestíbul de l’ajuntament

 

ELS GEGANTS DE TÀRREGA (dades tècniques)

La Fal·lera Gegantera i la Regidoria de Cultura gestionen el patrimoni geganter de la ciutat, encapçalat per les quatre parelles de gegants:

-Els Gegants de la Mercè representen a Ramon Berenguer I i Almodis. El gegant duu el nom del Comte de Barcelona que conquerí el castell de Tàrrega als musulmans. La seva esposa Almodis en va ser la propietària, deixant-lo en herència a les successores al tron reial. Són els més antics de la ciutat, construïts l’any 1870 a Barcelona, i vinculats al barri de la Mercè de Tàrrega. Es van presentar el 23 de setembre de 1870, durant les festes del barri. Per aquest motiu, el gegant porta un gran medalló amb l’escut de l’orde de la Mercè.
El gegant va ser restaurat el 1917. També l’any 1928 pel pintor Josep Minguell i, aprofitant l’avinentesa, es fa fer un nou pentinat de la geganta a la “garçonne”, i un nou vestit a la mateixa geganta fet per les modistes del barri. Durant els anys 60 del segle passat, Josep Mª Martí Florensa i el seu fill Josep Mª Martí Carnicer li van fer una nova tiara a Almodis de metall repujat i tallat amb tisores de planxa amb pedreria de plàstic.

Es restauren de nou els anys 1935, 1939, el 1944, el 1984, el 1997 i el 2005 l’Almodis (Agnès Pla). El 2009, Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig els restaura de nou, fent-li també una corona nova al gegant, en motiu de la XXIV Ciutat Gegantera de Tàrrega. El darrer canvi en el vestuari es va fer l’any 1997, obra de Ramon Roig de Terrassa. El 2011 se’ls canvien els bastidors de ferro per uns de fusta per tal d’alleugerir-ne el pes. Finalment entre el 2022 i 2024, el Taller Avall de Reus, sota la direcció d’Aleix Alvárez Vall, els restaura definitivament sota un gran rigor i mestratge, donant-los el seu aspecte actual, recuperant els ulls de vidre originals, la corona original del Ramon Berenguer,  el color original de la pell i, fins i tot, refent l’anatomia de braços i cos, després de les caigudes sofertes durant la seva llarga vida. La tiara de la geganta és restaurada pel Taller Lacedemon Caravaca de la Cruz, substituïnt la pedreria de plàstic per vidre, després de l’actuació del taller Avall el 2022-2024.

Mesuren 4m i 3,70 m, pesen 95 i 92 kgs i són fets de cartró pedra. Actualment estan exposats a l’ajuntament de Tàrrega al costat de l’Àliga. 

En tota la demarcació de Lleida només existeixen tres parelles més de gegants centenaris actius: lo Pageset i la Pageseta de Balaguer (1850?), Marc Antoni i Cleopatra de Lleida (1840) i els Gegants de Linyola.

Els gegants no han sortit gaires cops de Tàrrega degut al seu pes. Només s’han pogut veure en trobades de gegants centenaris com la de l’Arboç de 1995, Manresa de 1998, Tarragona de 2000, Amer de 2005 i Montblanc l’11 de maig de 2016,

-Els Gegants del carrer Major o de l’Hospital foren dedicats originàriament a Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Aquesta parella de gegants, molt comuna en altres poblacions, acostumava a ser pagada pel mateix Règim.
Van ser construïts i venuts el 1953 per la Casa Industrial Bolsera de Barcelona i fabricats per Lambert Escaler, a partir un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. El dia de la seva presentació, l’11 de juny de 1953, van ser beneïts a la parroquial de Tàrrega, en motiu de la Capvuitada de Corpus. El vestuari el van confeccionar les cosidores locals sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni. El 1996 l’artista Agnès pla va restaurar la cara de la Isabel (ara Violant), degut a una caiguda. El 2005, són reproduïts en polièster per la mateixa Agnès Pla. El 2010, foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques foren molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí els Usos i Costums a la vila, potenciant el paper de les viles reials enfront del poder dels nobles feudals. Mesuren 3,60 i 3,40 m i pesen 51 i 45 kgs.

-Els Gegants del Carme actuals, l’Hereu i la Pubilla, van ser comprats el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler, situat al C/ Vallfogona 21 de Barcelona. Les anteriors parelles dataven de 1871 i 1892. Neixen vinculats al barri del Carme de la ciutat i van ser promoguts per la “Agrupación Carmelitana de Danzas”, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites. Es van presentar el 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme. Inicialment, havien d’anar coronats i vestits de reis, com les dues parelles antecessores, però finalment es van vestir de pagesos típicament catalans. L’Hereu duu també al pit una gran medalló amb l’escut de l’ordre del Carme. Es restauren el 1980, i l’Hereu el 1997 per l’Agnès Pla. L’any 2009, l’Agnès Pla va fer un còpia dels dos en polièster, deixant guardats els antics. Mesuren 3,15m i 3m i pesen 32 i 30 kgs. Es guardaven a la sala-magatzem de darrera el cambril de l’església del Carme.

-Els Gegants de l’Ajuntament van ser coneguts originàriament i durant una bona colla d’anys com a Gegants de la Ciutat, concretament amb els noms de Rei i Reina. No va ser fins el 1992 quan se’ls canvia el nom per Eloi i Alba, en homenatge als patrons de la ciutat, i a petició del cap de colla de la Fal·lera Gegantera, Josep Bonet. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament devia ser gradual, atès que va ser el consistori qui va encarregar-los. Van ser construïts i venuts el 1953 per Lambert Escaler.

El cap de l’Eloi es va perdre, molt probablement, l’any 1969. El 1970, l’Ajuntament n’encarrega un de nou (actual) a El Ingenio. No se sap la data exacta del nou cap, però sabem que la parella de Gegants de l’Ajuntament figura de nou al programa de la Festa Major de Tàrrega de 1973. El 2004, Agnès Pla en va fer una reproducció en polièster, guardant els originals en molt bon estat de conservació. Mesuren 3,40m i 3,20 m i pesen 42 kgs els dos.

-Els Gegantons Mariners, de la Mercè, del Carrer Sant Joan, “Macucos” o “Macacos”: l’associació també compta amb una parella de gegantons, actualment anomenats: l’Escamarlà i la Sípia, nom amb que foren rebatejats pel grup Pots Teatre. Medeixen 2,30m i 2,10m respectivament i pesen 17kgs.

No podem datar amb exactitud quin any es van presentar però, segons la carta al director publicada a la Nueva Tàrrega del 5/10/1957, serien de 1900-1910. En aquesta carta, un veí del barri critica el comentari del director del setmanari: “Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras…”. Del que no tenim dubte és que es van crear amb l’objectiu de divertir a la població, lluny de la funció més protocol·lària que tenien els seus germans grans, els Gegants de la Mercè. Després del Llenguado i la Pagesa del segle XIX, figures ja comentades amb anterioritat, aquesta seria la segona parella de gegantons de la ciutat, i també amb la intenció primordial de divertir petits i grans.

A partir de 1960, representen el Carrer de Sant Joan amb la seva aparença actual. Van ser restaurats per Josep Salvadó Giribet “Macuco” (fuster i geganter), pel grup Pots Teatre el 1979 i l’any 2008 per l’Agnès Pla. Estarien dedicats a una parella local desconeguda que va “fer les Amèriques” (indians) o a imatge dels nens i nenes del parvulari de la Sra. Pebrots, situat al mateix Carrer Sant Joan. L’Escamarlà pot tocar la trompeta des de l’interior del bastidor, i la Sípia toca els plats. Va ser la companyia Pots Teatre que els va rebatejar amb els noms de Sípia i Escamarlà, l’any 1979.

A més a més dels Gegants de la Fal·lera Gegantera, la ciutat també compta amb els següents gegants:

-Els Gegants Tararots de Tàrrega són dos models de gegants dels que en podriem considerar com “boges” o “manotes”. Es van presentar el dissabte 16 de maig de 2015 a la Nit del Tararot, durant la Festa Major de Tàrrega. Són obra de l’artista Agnès Pla de Guissona.

El Grallinot és un graller molt particular que va damunt una gallina i dóna cops amb les cames. Per la seva part, la Mamellona és una tabalera que colpeja amb les mans. Junts formen un grup bàsic de grallers, el que antigament a Tàrrega s’anomenava “Tararot”, donant nom a la parella de simpàtics personatges i a la Nit del Tararot. Poden realitzar cercaviles animades i realitzar el Ball dels Gegants Tararots de Tàrrega, obra d’Albert Fitó. El grup és format per 8 portadors vestits com el “Grallinot”.

 La Mamellona pesa 38 kgs i mesura 2,65 m. El Grallinot, 31 kgs i 2,60 m. 

–L’Àngel Guimerà: propietat de l’AMPA del col·legi Angel Guimerà i dedicat al gran escriptor, poeta i dramaturg català. Va ser batejat el 17 de maig de 2009 i construït per Carles Teixidó de Bellpuig.

–El Cintet i la Cinteta: propietat del col·legi Jacint Verdaguer. L’antiga parella va ser construïda el 1980 pels professors i alumnes de l’escola. L’any 2000, es presenten els nous gegants. Els caps són obra de Josep Blanch Solsona, director de l’escola, i la Rosa Mateo Castellà amb la col·laboració d’Agnès Pla, que en féu la resta.

-El Pep i la Quima: Escola Vedruna de Tàrrega

-El Miquelet del Bitxo: un gegantó de l’Escola Pia de Tàrrega, creat i presentat l’any 2015, durant l’Eixideta de la Festa Major de Tàrrega. Es tracta d’un homenatge a Miquel del Bitxo,  l’activista cultural del barri de la Mercè i promotor dels primers gegants del barri, on resideix l’escola. El gegantó és obra de Jordi Orobitg, pintat per Jaume Badies, amb l’assessorament del professor Jordi Colilles. El vestuari és a càrrec de l’alumna Maria Cucurull, amb l’assessorament de la professora Lluïsa Gavarra.

–La Maria Mercè Marçal: gegantona de l’escola Maria Mercè Marçal, presentada el 12 de maig de 2021 al pati de l’escola i, tot seguit, a l’Exideta que se celebrà al Teatre Ateneu de Ateneu, degut a les restriccions de la Covid. La Comissió de l’AMPA de la Gegantona s’ha encarregat de fer realitat aquesta proposta, colze a colze amb l’escola. La gegantona ha estat obra del Carles Teixidó, constructor de bestiari i gegants amb taller a Bellpuig. El pes de la figura és de 13kgs i l’alçada de 2,10m. La gegantona representa l’escola, a tota la comunitat educativa i tots els valors i pensament polític que defensava la Maria Mercè Marçal i que avui en dia són més vigents que mai! I és que la gegantona és tres voltes rebel!, tal i com apareix escrit al seu vestit, un dels seu poemes més conegut: “A l’atzar agraixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. A l’armilla també apareixen motius sobre la seva obra i pensament, on destaca el logotip de l’escola. 

La gegantona amb el seu creador el dia de la presentació

 

Música del Ball de Gegants de Tàrrega: