El Ball de Bastonets de Tàrrega

El Ball de Bastons a Catalunya

El Ball de Bastons és una dansa tradicional molt estesa a Catalunya, Europa i la Mediterrània, en la qual s’hi engloben un conjunt de balls que utilitzen com a element principal un o dos bastons i l’acció de picar entre ells. Tot i que el seu origen no és gaire clar, alguns folkloristes sostenen que el ball prové de ritus agraris prehistòrics. D’altres, que són originaris de les danses pírriques gregues. Malgrat tot, la tesi més estesa remunta el seu origen a una evolució dels antics balls d’espases. Foren molt populars al segle XV i persisteixen a França, Itàlia, Anglaterra, País de Gal·les i a la península Ibèrica. Al Magrib també hi ha danses tradicionals amb bastons, com la Raks Al Asseya d’origen egipci o la tahtib. Les primeres referències a Catalunya daten de 1151, on es parla de la possible representació d’un Ball de Bastons al banquet de noces del comte Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.

L’estructura bàsica dels Balls de Bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit balladors, on s’hi poden afegir grups addicionals de quatre balladors. Diverses colles han introduït també altres estructures com el cercle o els balls de sis dansaires. La majoria de balls solen ser acompanyats al so de gralles i tabal, en algunes poblacions del flabiol i el tamborí, i en poques del violí, l’acordió, el sac de gemecs o la flauta dolça.

Durant la segona meitat del s. XIX, diverses poblacions de les comarques de Ponent tenien aquest tipus de ball, com Agramunt, Lleida, Ponts, Anglesola, Guissona, Balaguer, Solsona i Tàrrega. Seguien el model de Solsona, on l’entremès data de 1680, provinent de Sanaüja (la Segarra), de quan una colla de nens de la població anaren a ballar a la processó de la Mare de Déu del Claustre solsonina. El 1702, els nens de Sanaüja hi van tornar per ensenyar-los els balls. Actualment ja no es representa aquesta dansa a la població segarrenca. Parlem de model solsoní, ja que la població és seu del bisbat i diversos seminaristes de la zona hi anaven a estudiar i devien introduir el ball a les seves poblacions, com és el cas de Tàrrega. De Solsona es van inspirar amb les melodies, lletres, els versos, la bandera grossa que ocupava les dues mans i els bastons llargs.


 

El Ball de Bastonets de Tàrrega (1773-1879)

El primer document que parla d’un Ball de Bastons a Tàrrega es troba reproduït al llibre Les Santes Espines de Tàrrega, on es parla de la participació del ball a la processó de les Santes Espines de l’any 1773: “…al devant les creus; devant les banderes, i al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians i dos balls de cristians i moros”.¹

La segona notícia de l’entremès la recull el Diario de Barcelona en una crònica del 21 de maig de 1853, que parlant de la Festa Major de Maig, diu que hi havia dues danses del país conegudes “…con el título de “Bastons”, una compuesta de àgiles y festivos niños, elegantes y uniformemente vestidos; y otra de “Valencians”, en que toman parte jóvenes…”.²

Una crònica sobre la Festa Major publicada al mateix diari del 22 de maig de 1856 constata l’extraordinari lluïment i animació de la festa, i descriu l’acompanyament de la processó de les Santes Espines format pels balls “…de bastons, Mojiganga, Moros Cristians que llevaba además una sección de unos 25 caballos ricamente enjaezados, y por fin el de Valencianos…”.²

Una altra notícia sobre l’origen del fet bastoner a la ciutat, es troba en una publicació del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona de l’any 1962. Comentant la visita que el Ball de Bastonets va fer a la seva seu, diu: “En aquell temps, (finals del segle XIX) el desig de procurar, el major lluïment a la ciutat creava una pugna noble entre els dos barris més característics: el del Carme i el de la Mercè. L’un i l’altre es delien per donar tot el relleu possible als actes que organitzaven amb motiu de les festes patronímiques respectives. Els carrers s’engalanaven profusament i si els uns exhibien una parella de gegants llampants i solemnes a tot dir, els altres, per tal d’armar un gran sarau, contractaven la millor colla de grallers. Generalment eren del Camp de Tarragona i de tant en tant venien acompanyats d’un petit grup de ball de bastonets. L’espectacle que oferien, engrescava la quitxalla targarina fins al punt d’improvisar ballades a la seva manera, abillats amb la típica calça curta. D’aquestes esporàdiques actuacions en va néixer la idea d’organitzar un grup amb totes les de la llei, idea que els del barri del Carme van portar a la pràctica en rèplica al Ball d’Arquets exhibits pels del barri de la Mercè”.³

L’historiador Agustí Forcadell va escriure sobre el Ball de Bastons a Tàrrega dient: “Aquest ball ja era conegut a Tàrrega, importat aquí de la regió o comarca de Valls, i va ser en “Moniqueta” (el 1879) qui en va fer una reorganització i el costum de recitar poesies”.⁴

Així doncs, se sap que l’any 1773 ja s’interpretaven Balls de Bastons a Tàrrega, tot i que no es pot demostrar que es tractés d’un grup de la ciutat o d’una formació que podria haver vingut de la zona de Tarragona acompanyant el Tararot. Segurament es van anar creant i dissolent grups de bastoners locals, i els anys en els quals no hi havia cap colla targarina, el Tararot convidava a la seva colla bastonera de confiança.

¹Les Santes Espines de Tàrrega. Ramon Berga Rossell i Francesc Maymó,1965

² “El Ball dels Valencians de Tàrrega”, Foc Nou (butlletí de la colla Joves dels Xiquets de Valls) número 63, juliol-agost de 2001. Lluís Solsona i Llorens

³ “Visita al Centre del Ball de Bastonets de Tàrrega”. Butlletí del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, número 59 del gener de 1963. Còpia inserida a l’Álbum dedicado a la Agrupación Carmelita. Gumersindo Pascual, 1964. Dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

⁴ El Carmen de Tárrega. Agustí Maria Forcadell,1961



El Ball de Bastonets de Tàrrega (1879-1910)

L’any 1879, va néixer la colla del Ball de Bastonets de Tàrrega impulsada per Josep Mª Pont “Moniqueta”.¹ La colla estava estretament vinculada a la comunitat de Pares Carmelites de Tàrrega i naixia amb la voluntat d’amenitzar les festes del barri del Carme. En paraules de Gumersindo Pascual, el Ball de Bastons “...ya había existido con anterioridad aunque no con caracter tan oficial ni tan bien organizado”.²

Josep M. Pont va conèixer els Balls de Bastons de Solsona quan hi estudiava per ser capellà. De retorn a Tàrrega, va proposar als veïns del Carme, on ell residia, l’organització del Ball de Bastonets. Aquests, entusiasmats amb la idea, en van assumir el finançament, i així va ser com el 15 de juliol de 1880 van fer la seva primera actuació, la vigília de les Festes del Carme, juntament amb la Banda de Música, els gegants i els capgrossos.²

L’endemà, van recórrer els carrers del barri recollint diners casa per casa i ballant de tant en tant, fins a la processó de la tarda, on van restar sense ballar. A l’entrada a l’església del Carme, formats i agenollats van entonar l’himne nacional espanyol cantant i picant amb els bastons, amb lletra al·lusiva a la Verge original del Sr. “Moniqueta”. Al final de la diada, van realitzar un ballada fora la capella.

“Moniqueta” podríem dir que va ser l’autor del “Sona Bigotet” (també anomenat a l’època “El Bigotet de la Reina”), el primer Ball de Bastons de la ciutat que realitzava la colla. Va recollir dues melodies i les va unir creant una nova peça musical. La primera part de la melodia provenia d’un Ball de Bastons de Solsona conservat encara però amb diferent coreografia, anomenat “Xirimicotet”, una peça molt semblant també al “Sol i bilotet” o “Sol i virolet” de Guissona. De fet, a Solsona la lletra de la cançó comença amb “Xirimicotet de la Reina, xirimicotet del Rei”. A Guissona amb “Sol i bilotet de la Reina, sol i bilotet del rei”. La segona part se suposa que prové del “Cus Cusoret” de Guissona, que també es cantava. Les parts tercera i quarta no s’interpretaven encara, ja que es van incorporar més endavant, a l’època del Gumersindo Pascual. L’acompanyament musical el feia el Sr. Pont tocant el violí, tal i com també es feia al Ball de Bastons de Guissona. 

El ballet només sortia per les Festes del Carme i els assajos els feien en plena natura, al camí de l’Ofegat o a l’Era Espatllada.³ El vestuari era format per una barretina vermella, camisa blanca, corbata virolada, armilla curta de color blau, pantalons curts negres, faixa blava, mitjons blancs amb cascavells i l’escut del Carme, i espardenyes blanques.³

A la Crida de les Festes de la Mercè de Tàrrega, per l’any 1881, és citat de nou el ball, participant a la festa del barri, cosa que demostraria la col·laboració que hi havia entre els dos barris, malgrat la rivalitat que es tenien. No obstant això, podria ser que el redactor s’hagués equivocat i volgués dir “Arquets” en lloc de “Bastonets”, atès que el Ball d’Arquets de la Mercè hauria nascut durant aquells anys. El 1901 van participar també a les Festes de Sant Eloi.⁴  El 1909 prenen part als actes de la Festa Major de Maig, en una notícia publicada al periòdic Pàtria de Cervera: “Las diversions populars no desdigueren de les festes religioses y les músiques, tronades, gegants y nanos, balls de bastóns, los dos castells de fochs y l’elevació del globo, sostingueren una animació per los carrers com pochs anys s’havie vist.” Finalment, el 1910, el Ball de Bastonets és dissolgué, a la mort del senyor “Moniqueta”.⁵




El Ball de Bastonets interpretant “La Filla de Tàrrega”, el 15 de juliol de 1953, dia de la presentació dels nous Gegants del Carme. A l’esquerra el grup de capgrossos desapareguts de Tàrrega i els Gegants del carrer Major, els antics “Ferran i Isabel” (rebatejats com “Jaume I” i “Violant d’Hongria”). A la dreta, els Gegants de la Mercè “Almodis” i “Ramon Berenguer I”, i la Banda de Cornetes i Tambors

Recull d’algunes poesies del Ball de Bastonets recitades pels nens

De 1910 a 1945, no va existir un Ball de Bastons propi a Tàrrega, però això no vol dir que no es ballés, per exemple, durant les Festes del Carme, tal i com es va publiciar a “La Vanguardia” de 28-07-1931: “Como todos los años estuvo animada la fiesta del Carmen. […] …cerca-vila por la banda la Familiar, ejecutando delante de la iglesia el típico Ball de Bastonets.” Per lògica havia de ser una colla forània contractada per l’ocasió.

El Ball de Bastonets de Tàrrega (1945-1965)

El juny de 1945, els veïns del Carme van adreçar-se al prior carmelita Josep Maria Casulà, amb l’objectiu de recuperar el desaparegut Ball de Bastonets. Es van trobar vint antics balladors que, tot i recordar perfectament les poesies que recitaven, no van saber com es ballava. Finalment aparegué en Gumersindo Pascual, que recordava fil per randa com era el ball. El prior, content d’alegria, exclamà: “Ja tenim Ball de Bastonets!”.^{1 i}  El Sr. Pascual va ser l’encarregat d’organitzar i dirigir el grup amb l’experiència i els records dels antics balladors.

El grup el formaven només nois i duien calça curta marró, embetades de betes vermelles i blaves, camisa i mitges blanques, armilla marró amb l’escut del Carme al costat esquerre, corbata blava, faixa i barretina vermella. A l’armilla i als pantalons hi duien cascavells, i els bastonets eren de color grana. Per la seva banda, l’abanderat portava una bandera de pal de color blau cel amb un gran escut brodat al centre de la Verge del Carme, i a l’altra banda la inscripció: “Ball de Bastonets” Tàrrega. Damunt del pal hi havia un ram de roses artificials.¹




Sortida de la cercavila d’inici de les Festes de Sant Eloi de 1945 encapçalada pel Ball de Bastonets i els capgrossos, que acompanyaven el pregoner muntat a cavall a llegir el pregó pels carrers del centre de la ciutat.
 

El 15 de juliol de 1945, amb només un mes d’assajos i quinze dansaires, van fer la primera actuació per les Festes del Carme.¹ L’expectació va ser tan gran que es van haver d’instal·lar focus i altaveus i es va delimitar la zona de ball. La força pública va haver de intervenir per apaivagar el rebombori general, les empentes i cops que hi va haver per veure el ball a primera fila. Els balladors van llegir les poesies del Sr. “Moniqueta” i del poeta targarí Antoni Bonastre i Sanou. Els acompanyaren quatre músics de l’antiga Cobla Tàrrega.

Folletons que es repartien entre les cases i el públic per recaptar diners pel grup. Any 1945
 

El mateix any, també van participar a les festes majors del Balneari de Vallfogona de Riucorb, del Castell del Remei i d’Artesa de Segre. També van actuar per les Festes de Sant Eloi, a la cercavila de la vigília acompanyats pels gegants, els capgrossos, la Banda de Música, els timbalers, el pregoner i els macers, i el mateix dia de l’Aplec de Sant Eloi.^{1, 2 i 3} Aqueta cercavila es repetia també el dia 12 de maig a les 12 del migdia a la Festa Major de Maig, després del repic de campanes i la tronada de la Plaça Major.

El 1946, Gumersindo Pascual va compondre el Ball de Bastons “La Pepa”, a partir de dues melodies provinents d’un altre Ball de Bastons de Solsona, de diferent coreografia. Al final del capítol ho expliquem. L’any següent, va escriure el pasdoble “Els Bastonets de Tàrrega”, interpretat per la Banda de Música local durant les cercaviles i processons de les Festes del Carme.¹ En aquest ball hi figuren tres motius: “El toc del Tararot”, “Les campanes de Tàrrega” tocant al temps i les danses del Ball de Bastonets.

Durant el 1948, el grup va anar creixent fins als 28 dansaires. Els més veterans de la colla van començar els assajos del nou ball, “La Filla de Tàrrega”, obra del Sr. Pascual, que en va fer la melodia (molt probablement copiada), la lletra i la coreografia. La nova peça es va estrenar el 5 de juny de 1949 a l’Ateneu.

“La Filla de Tàrrega”, “Sona Bigotet” i “La Pepa” formen els tres Balls de Bastons de Tàrrega que encara són interpretats pel grup de bastoners de l’Esbart Albada. La peculiaritat dels tres balls és que es canten mentre es ballen, cosa que ajuda els dansaires a recordar els passos que han de fer. També s’havia interpretat el ball de la “Marxa Reial”, un ballet que es va fer aprofitant la melodia de l’himne espanyol, i que actualment ja no s’interpreta.

L’any 1949, la Agrupación Carmelita va crear un grup propi de cornetes i tambors per a l’acompanyament de les cercaviles i processons. Alguns van titllar aquesta instrumentalització de militaritzada i poc folklòrica. Malgrat tot, les danses es van continuar interpretant amb instruments de cobla. En aquells anys, l’entitat tenia el recolzament econòmic d’un bon grup de socis protectors.

El 1950, l’entitat va comprar dos cavallets i van actuar també a la festivitat dels Reis Mags, entre altres.

Durant els anys 1951 i 1952, el grup no va realitzar cap sortida. L’excusa donada va ser la falta d’un local apropiat per als assajos i a determinades accions i crítiques que es van fer a la tasca de l’agrupació.⁴ Malgrat els entrebancs, la formació reapareix amb força a les Festes del Carme de 1953, amb una Banda de Música més gran, a la qual s’hi afegiren més cornetes i tambors, una trompeta i un trombó nous. El mateix any presentaven els nous gegants del barri, “l’Hereu” i “la Pubilla”.

El 24 de setembre de 1954, l’agrupació va participar per primer cop a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, amb el Ball de Bastonets, “l’Hereu” i “la Pubilla”, un grup de capgrossos de la ciutat i els dos Gegants del Carrer Major. Gumersindo explica que van ser molt aplaudits i “…otorgandonos el título de ser Tárrega lo considerado como lo más fino de todo lo presentado”. L’actuació per la Mercè de Barcelona es va anar repetint fins al 1963, any en què també van actuar als estudis Miramar de TVE.¹ De l’actuació a la Mercè de 1957, Gumersindo comenta que la premsa i el públic van quedar meravellats “…concediendonos el titulo verbal del grupo mejor presentado”. Durant l’actuació es van presentar “l’abanderada” i la “pancartista”, incorporant, per primer cop, dues noies a l’entremès.


 

L’època més important del Ball de Bastonets de Tàrrega es va acabar el 1965, un any després de la mort de Gumersindo Pascual, amb la darrera actuació que van fer per les Festes de Sant Eloi.⁵

¹ Álbum dedicado a la Agrupación Carmelita. Gumersindo Pascual, 1964. Dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

² “El Ball de Bastonets”, Nova Tàrrega, maig de 1946

³ Programa de les Festes de Sant Eloi de 1945

⁴ “A propósito de Ball de Bastons”. Nueva Tárrega, número 371 de 14-07-1951

⁵ Programa de les Festes de Sant Eloi de 1965

 

El Ball de Bastonets: l’etapa iniciada pel Pare Gil (1985-1991)

L’any 1980, el pare carmelità Jordi Mª Gil Costa i els membres del G.I.C. (Grup Infantil Carmelità) van fundar “la Banda Carmelitana Pare Jordi Mª Gil”, formada per un grup d’uns 25 joves que tocaven cornetes i tambors, amb la intenció recuperar la celebració folklòrica de les festes del Carme²⁴. El director de la colla, anomenat capità, era Xavier Puiggené, l’únic que tocava la trompeta. L’any 1987, Fernando Guerrero n’esdevé el nou capità i director. La formació va progressar ràpidament, motiu pel qual es van animar a participar als concursos de bandes que s’organitzaven, quedant primers en una competició celebrada al Vendrell. El 17 de maig de 1992, organitzaven la “1a Copa de Bandes Mixtes i Bandes de Cornetes i Tambors Ciutat de Tàrrega”, amb la presència de grups vinguts de les comarques de Barcelona, Tarragona, Lleida i Osca, entre les quals figurava la població de Verdú.

Xavier Puiggené i Lluís Jiménez, membre també de la banda, es van interessar per fer-se acompanyar per un grup de majorettes a les sortides que realitzaven dins i fora de Tàrrega. Més d’un cop van contractar les majorettes de Lleida i Mollerussa, fins que van creure que la millor idea era recuperar el Ball de Bastonets, tan vinculat al barri. Així va ser com, cinc anys més tard de la creació de la banda, durant les festes del Carme de 1985, es va recuperar el ball, vinculat també als Pares Carmelites²⁵. Amb la presència del nou Ball de Bastonets, l’entitat passaria a anomenar-se “Ball de Bastonets i Banda Carmelitana P. Jordi Mª Gil” amb un escut propi que, partint del carmelità, incorporava el dibuix d’uns bastons, una corneta i un tambor.



L’antic dansaire, Josep Solé Trepat, va ser l’encarregat d’ensenyar els tres Balls de Bastons de la ciutat a les noves responsables del grup, Maria Lorente i Maria Gràcia de los Santos, que s’ajudaren també de l’arxiu recollit pel mateix Gumersindo. El primer grup el formaren unes 10 o 12 noies, tot i que més tard s’hi van afegir alguns nois. Més endavant, Jaume Verniol es va fer càrrec de la direcció de l’entremès. Es manté la figura de l’abanderada en l’execució de les danses, i representen els balls durant les festes del Carme, la Festa Major de Maig i de Sant Eloi, malgrat no fer-ho cada any. També realitzaren actuacions a diverses poblacions veïnes i a Barcelona.

El vestuari del nou grup era format per una camisa blanca amb l’escut carmelità al pit, uns pantalons blancs fins el genoll amb una cinta blava al lateral, mitges blanques, una cinta blava al coll de la camisa i al cabell si era llarg, camals blaus amb cascavells sota el genoll, faixa blava i unes envetades blanques amb cintes blaves lligades damunt de les mitges. Els assajos es feien a la sala del darrere de l’església del Carme. El grup s’autofinançava amb les sortides contractades, exceptuant les actuacions per les festes del Carme. Les ballades les feien sense música, essent el cant de les lletres dels bastons el seu únic instrument. En canvi, a les cercaviles sí que les acompanyava la banda. De fet, des de l’any 1981, l’Ajuntament contractava colles de bastoners de fora vila per amenitzar les Festes de Sant Eloi, davant la manca d’un grup local.

Amb la recuperació del Ball de Bastonets del Carme, l’acompanyament de les autoritats a l’ermita de Sant Eloi fins l’any 1991, el va fer la mateixa colla, que actuà per darrer cop aquest dia i per les festes del Carme del mateix any. Actualment el seguici que puja en romiatge a l’ermita de Sant Eloi el segon diumenge de setembre és format exclusivament pels gegants i grallers de la ciutat, seguit dels membres del consistori i el rector de la parròquia.

La Banda de Cornetes i Tambors es dissolgué l’any 1996, havent quedat primers al Campionat de Catalunya de bandes en la modalitat “aire-percussió”. 


El Ball de Bastonets i Banda Carmelitana P. Jordi Mª Gil a les escales del Pati, el dia de presentació de la recuperació dels Bastonets, l’any 1986. Foto exposada al bar Family


El Ball de Bastonets: l’Esbart Albada (des de 2000)

L’any 2000, l’Esbart Albada, presidit per Oscar March, va recollir l’herència dels bastoners del Carme i va recuperar altre cop la tradició del Ball de Bastonets a la ciutat. Per a tal propòsit, Paco Pascual, fill de Gumersindo Pascual, va aportar les partitures originals, les cançons i algunes fotos, i, gràcies als records de l’antic dansaire Antoni Romeo, van poder reconstruir el ball i presentar-lo el dia 13 de maig, durant la Festa Major de Maig de 2001. Al matí, després del Ball de l’Eixida, un grup de nens i nenes vestits de carrer van executar “el Tirititero”, Ball de Bastons de Lleida, acompanyats pels Grallers l’Esgüell de Bellpuig, com a clausura del curs de bastons que va impartir l’entitat a les escoles de la població. Per la tarda, l’esbart va interpretar el “Sona Bigotet” de la ciutat, entre altres danses del repertori del grup, a la Plaça de les Nacions, amb música gravada. Van actuar davant el Consell Comarcal, durant la mitja part que va fer l’orquestra del Firacóc, amb un grup format per: Oscar March, Jaume Lluís, Joan Leiva, Eva Serés, Ton Farran, Jepo Costa, Josep Mª Pérez, Martí Llorens i Jaume Solé (abanderat)²⁶. Entre el públic hi havia quatre antics dansaires: Lluís Díaz i els germans Antonio, Jesús i Josep Jiménez, que es van reunir amb els balladors per redefinir el “Sona Bigotet” i per ensenyar-los “La Pepa” i “La Filla de Tàrrega”, dos balls que encara no havien après.



El 16 de juliol de 2003 debuten a les festes del Carme, intepretant el “Sona Bigotet” i, per primer cop, “La Pepa”, sense acompanyament musical, únicament cantant. L’agost del mateix any, van ser convidats a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics que va tenir lloc a Manchester (Anglaterra), on varen representar els  tres Balls de Bastons de Lleida apresos des de l’any 2000: “la Cosidoreta”, “el Titiritero” i “la Pastora Galana”, i els targarins: “La Pepa”, “Sona Bigotet” i, per primera vegada, “La Filla de Tàrrega”. En aquesta sortida presenten la seva indumentària oficial: camisa i pantalons blancs, mocador i faldellí vermells, camals vermells amb picarols, envetades blanques i negres, i bastons vermells. El 2004 repeteixen l’actuació a l’Aplec, aquest cop a Sevilla.

Les ballades per la Festa Major de Maig es fan ininterrompudament de 2008 fins l’actualitat a l’Eixida de Festa Major, la mostra de danses tradicionals de la ciutat, representada cada 13 de maig a la Plaça Major, una festa que neix a partir de la readaptació del Ball de l’Eixida feta l’any 1979. També des de 2008 actuen a la Nit del Tararot, representant els veïns del Carme en aquest espectacle teatral i folklòric de la Festa Major de Maig de Tàrrega.

L’Esbart Albada, en col·laboració amb l’Ajuntament de Tàrrega i a través del programa del Pla Educatiu de l’Entorn, ha organitzat, diversos anys, uns tallers per tal que els escolars de la ciutat aprenguin els tres Balls de Bastons de la població. Els cursos es realitzen al mateix local d’assajos de l’esbart, als baixos del Teatre Ateneu, on també ensenyen als membres de l’esbart infantil.

Durant l’etapa del Moniqueta, l’acompanyament es feia amb un violí. Amb el Gumersindo Pascual, anava a càrrec d’un grup de músics de la cobla o sense música, simplement amb el cant dels nens. A la tercera etapa, la del Pare Gil, només es cantaven. I a la darrera etapa, la de l’Esbart Albada, l’acompanyament es fa al so del gralla i el tabal, amb uns arranjaments per a gralla de les tres peces fet per Albert Soler. Actualment, els Grallers de la Barra de l’Associació Guixanet són els encarregats d’acompanyar el Ball de Bastonets de Tàrrega. Durant les festes del Carme de 2014 presentaren una nova versió de “La Pepa” i del “Sona Bigotet” incorporant un trombó, amb una partitura arranjada per l’Oriol Castells.



 

Lletres dels tres Balls de Bastons de Tàrrega ³

1. Sona Bigotet (1879) Josep Mª Pont “Moniqueta, part 1 i 2”

Sona bigotet de la reina, sona bigotet del rei. (repetim)

Ha vingut la festa del Carme, ha vingut alegrement.

Aquesta és la festa que tots celebrem,  i cada any la fem, i cada any farem. (repetim)

Cus coronela sense didal que no et faràs pas mal, que no et faràs pas mal.

A quarto l’agulla i a xavo el didal, que no et faràs pas mal, que no et faràs pas mal.

(Part 3 i 4: lletra i melodia incorporada a l’època de Gumersindo Pascual a partir de 1949)

Truquem bé que anirem alerta, truquem bé que anirem molt bé.

Truquem bé que anirem alerta, truquem bé que anirem molt bé.

Tal-la ral-la-rà, tral-la-rà tral-la-la-ra, tral-la ral-la-rà, tral-la ra-la-la-ra-là.

Tal-la ral-la-rà, tral-la-rà tral-la-la-ra, tral-la ral-la-rà, tral-la ra-la-la-ra-là.

Truquem bé que anirem alerta, truquem bé que anirem molt bé.

Truquem bé que anirem alerta, truquem bé que anirem molt bé.

2. La Pepa (1946) Gumersindo Pascual

Ballarem la Pepa, dansa dels infants

perquè la recordin els petits i grans.

Ballarem la Pepa com petits galants,

recordant-la sempre tots els anys.

(Primer cantada sense música i després amb música)

Pepa, Pepa, balla,balla, balla, balla:

Pepa, Pepa, balla el rigodon.

Jo ho diré a ton pare, jo ho diré a ta mare,

jo ho diré al Ramon que balla el rigodon.

(cantada amb música 5 vegades i accelerant a cada repetició)
 

Anys més tard, es va popularitzar entre els dansaires, una introducció ben diferent que parla de diversos indrets de la població. Aquesta introducció no apareix plublicada enlloc, i ha estat una sorpresa coneixer-la a través de la memòria oral de Jaume Ramon Solé. La tonada que es repeteix 5 vegades és pràcticament la mateixa.

La ciutat de Targa
n’és molt d’excel.lent
pel Reguer que hi passa
i el pou  del Climent,
la casilla del Paco
i el Castell del Mor,
lo Maset del Calces
i l’hort del Babot.

 

3. La Filla de Tàrrega (1948) Gumersindo Pascual

Tiruri, tiruri, tirurirurirurero,

tiruri, tiruri, tiruriruriruro.

Ballem un dansa, ballem-la minyons,

marcant els compassos a cops de bastons.

És ella una dansa molt original

que dóna gaubança i es fa immortal.

És filla de “Targa” del típic Raval

del Barri del Carme tan tradicional.

És filla de “Targa” del típic Raval

del Barri del Carme la va fer el Pascual (orginalment repetia “tant tradicional”).

I veureu com aquesta dansa de bells repicons

us recorda la vostra infància de temps d’il·lusions.

I veure com aquesta dansa de bell repicons

farà créixer l’anomenada del “Ball de Bastons”.

 

Els tres Balls de Bastons de Tàrrega: la influència de Solsona
“Sona Bigotet”, “La Pepa” i “La Filla de Tàrrega” són els tres Balls de Bastons de Tàrrega encara interpretats pel grup de bastoners de l’Esbart Albada. La particularitat dels tres balls resideix en el fet que els dansaires canten les lletres de les tres peces mentre ballen, cosa que ajuda els bastoners a recordar els passos que han de fer. També s’havia interpretat a mitjan segle passat el ball de la “Marcha Real”, un ballet en què els nens restaven agenollats i que es va fer aprofitant la melodia de l’himne espanyol. Al “Sona Bigotet” i “La Pepa” hi apareix la figura de l’abanderat, que porta una bandera i no pica amb els bastons, i que evoluciona entremig i al voltant dels altres dansaires.

Ja hem comentat que el “Sona Bigotet” i “La Pepa”, provenen del Ball de Bastons de Solsona i Guissona, amb melodies similars, importada la primera per Moniqueta i la segona per Gumersindo. La  primera part de la partitura del “Sona Bigotet” prové de la melodia del “Xirimicotet” de la capital del Solsonès o del “Sol i bilotet” de Guissona. La segona part del “Sona Bigotet” prové del “Cus Cusoret” de Guissona. Mentre que la primera part de “La Pepa” prové del “Jugarem a Córrer”, i la segona part dels “Rigodons”, també anomenada “Pepa”, de la mateixa població.

“El Xirimicotet”, “Jugarem a Córrer”, “Rigodons”, “el Soldevila” i “la Tombarella” formen les cinc parts del Ball de Bastons de Solsona, cadascuna d’elles amb música i coreografia pròpies. L’entremès acaba amb uns versets recitats per cada dansaire.

Els Balls de Bastons de Solsona daten de 1680, provinents de Sanaüja (la Segarra), de quan una colla de nens de la població anaren a ballar a la processó de la Mare de Déu del Claustre solsonina. El 1702, els nens de Sanaüja hi van tornar per ensenyar-los els balls. Actualment ja no es representa aquesta dansa a la població segarrenca, ni en una de molt propera, Guissona. La particularitat dels dansaires solsonins era la de ser patges i acompanyants de la imatge de la Mare de Déu durant els recorreguts processionals, un rol que només es repeteix a la veïna Cardona. El Ball de Bastons de Solsona encara és format només per infants, cosa gairebé única a Catalunya i, fins l’any 1998, només per nois. El vestuari i les coreografies s’han mantingut invariables. Només ballen per la Festa Major i el Corpus local, juntament amb la resta d’entremesos de la ciutat.


El Ball de Bastons de Solsona interpretant “Xirimicotet” a la Festa Major de 2012. A la dreta, el cap dels agutzils, figura encarregada de l’ordre dels balls. Foto: Pere Cuadrench.

 

Versos dels dansaires de Solsona

El qui porta la bandera
marxa sempre al bell davant,
va guiant al seu darrere
vuit vailets que van ballant.
(vers de l’abanderat)

Som nou àgils bastonaires
que fem pics i repicons
som minyons i bons dansaires
que fem salts i saltirons.

Portem plenes les camades
de penjolls i picarols,
que amb llur mil picaronades
fem trinar com rossinyols.

Seguint carrers i places
mentre saltem i ballem,
no hi ha res que sigui més just
que algun ral arrepleguem.

N’és un ball de molta gesta,
la destresa del minyons,
n’és un ball de mota festa,
l’airós ball de bastons.

La Festa Major és un dia
que els solsonins celebrem
i perquè més lluïda sia
tots contents saltem i ballem.

És un ball molt antic
que ballaven nostres avis,
és de seny i bonic
que aplaudeixen sants i savis.

         Les dones s’embadaleixen          
els xicots queden parats,
rics i pobres aplaudeixen
les nostres habilitats.

Amb veu ben alta cridem,
visca la ciutat de Solsona,
i la nostra patrona,
del Claustre Mare de Déu.
(vers que recita el més petit
abans de fer la tombarella)

Lletres del Ball de Bastons de Solsona

“Xirimicotet”

Xirimicotet de la Reina
Xirimicotet del Rei.

“Jugarem a Córrer”

Jugarem a córrer. Qui més correrà?
Jugarem a córrer. Qui més correrà?
Tu per la costeta i jo pel camí pla.
Tra-la-ra. Tra-la-ra-la-la…

“Rigodons” o “Pepa”

Pepa, pepa, balla, balla, balla, balla,
Pepa, Pepa, balla el rigodon.
Jo ho diré al teu pare.
Jo ho diré a ta mare.
Jo ho diré al Ramon
que balli el rigodon.

“Soldevila”

Soldevila el mercat n’és bo,
confitura, confitura,
el mercat n’és bo,
confitura de vi bo.

“Tombarella”

( no té lletra)
 

 

Les cançons dels Balls de Bastons, interpretades per Els Carreter, Colla de Grallers i per la Coral Infantil Mestre Güell.

La Pepa: Els Carreter, Colla de Grallers

La Pepa: Coral Infantil Mestre Güell

Sona Bigotet: Els Carreter, Colla de Grallers

Sona Bigotet: Coral Infantil Mestre Güell

La Filla de Tàrrega: Els Carreter, Colla de Grallers

La Filla de Tàrrega: Coral Infantil Mestre Güell

 

Vídeos i fotos del Ball de Bastonets de Tàrrega: