Àliga de Tàrrega
L’àliga és una figura del bestiari popular dels Països Catalans, que participa en el seguici popular de les ciutats i viles que havien tingut privilegis reials. Són especialment conegudes les àligues de la Patum de Berga, de les Festes de Santa Tecla de Tarragona, de la Festa Major i el Corpus de Solsona, i la de Barcelona, la primera de les àligues del nostre país, de 1399.
L’Àliga en el bestiari tradicional
És el símbol nacional de molts pobles, com els asteques, els albanesos, els maies o els egipcis, atès que representa la majestat. L’àliga també era un símbol de poder que representava l’Imperi Romà, la idea imperial al món medieval, l’autoritat i el poder reial, una idea que queda ben palesa en el fet que l’àliga es presenta sempre coronada.
Pel cristianisme representa la figura de Sant Joan Evangelista.
La seva ubicació preferent a les processons, els seus privilegis, les característiques musicals i coreogràfiques de les seves danses i tonades, el rigor en l’execució del ball, i el fet que pugui ballar en espais sagrats, privilegi reservat només a les àligues, són factors que destaquen aquesta figura per damunt de les altres bèsties.
L’Àliga de Tàrrega es va presentar el divendres 11 de maig de 2007 durant la segona Cercavila Medieval de la Festa Major de Maig, per simbolitzar el Comte de Barcelona, dins d’aquest espectacle teatral. La presentació oficial del Ball de l’Àliga es va fer el diumenge 13 de maig de 2007, després de la missa en honor de les Santes Espines i abans de Ball de l’Eixida, acompanyada pels Espremulls Cobla Antiga fins l’any 2010, en el que havia de ser l’embrió de “l’Eixida de Festa Major”. El 10 de juny del mateix any, per la festivitat de Corpus, realitzà el Ball de l’Àliga dins de la Parròquia, al finalitzar la cerimònia litúrgica. El costum continua els anys següents, amb la participació a la processó de Corpus pels carrers de la ciutat i la reverència final a les Santes Espines a les escales d’accés a la parroquial.
La bèstia ha estat promoguda per l’Associació Guixanet, gràcies als Tallers per la Festa de la Generalitat de Catalunya, destinats a l’organització de “la Cercavila Nocturna” de la ciutat. Per construir-la s’optà per imitar l’escut de la ciutat, una concessió de l’emperador Carles I de 1520, per la qual, a l’escut de Tàrrega hi podia figurar l’àliga imperial bicèfala de la Casa dels Àustria.
Destaca el fet que tingui dos caps, ja que actualment només hi ha dues àligues més que tinguin aquesta mateixa característica: l’Àliga de Tremp, una bèstia de foc no protocol·lària feta a semblança de l’escut del Comtat de Pallars, i la de Vic, inspirada en un gravat romànic.
Ha estat realitzada per Agnès Pla, pesa 35 kgs, i al pit hi llueix la bandera de la ciutat, els escacs i la senyera catalana. A les corones hi figura la inscripció: “Molt il·lustre, feliç, antiga i reial vila de Tàrrega”, provinent d’uns goigs de les Santes Espines del segle XIX: “Gozos a las dos Sacras Espinas que se veneran en la insignia parroquial Iglesia de la real, ilustre, feliz y antigua villa de Tàrrega”. Aquestes corones són obra de la joiera targarina Anna Puig.
El vestuari de lluïment, realitzat per Montserrat Pi, consta de camisa blanca, armilla amb la senyera catalana i motius florals, pantalons beix, mitges de punt, mocador negre al cap, espardenyes envetades, i una faixa negra amb la inscripció daurada: “Àliga de Tàrrega”.
L’entremès el formen el portador de l’Àliga i quatre acompanyants.
La música del Ball de l’Àliga de Tàrrega és obra d’Albert Solé. Durant la Festa Major de Maig de 2011, es va presentar una nova versió interpretada per la Cobla Tàrrega, arranjada per Joan Farreny. El ball és interpretat per la Cobla Tàrrega el dia 13 de la Festa Major de Maig, a la Plaça Major; i pels Carreter, Colla de Grallers, el diumenge de Corpus per la tarda a la Parròquia de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega. El primer ballador va ser Carles Sànchez.
Escut de la ciutat a la façana de l’ajuntament
Àliga bicèfala: origen i heràldica
La ciutat de Tàrrega és una de les ciutats fundades durant la reconquesta musulmana de Catalunya i la Península Ibèrica. Tot i ser, doncs, una ciutat molt antiga no es convertirà en una ciutat important fins al cap d’uns segles més tard.
L’any 1056, Ramon Berenguer I recuperà el castell de Tàrrega als musulmans, i el donà a la seva esposa, la comtessa Almodis. Aquest castell va ser l’origen de la nostra població.
Durant el segle XIII, Tàrrega es desenvolupà notablement, tant en l’àmbit econòmic com en el social, gràcies al regnat de Jaume I, el Conqueridor. Durant aquests anys, les viles i ciutats creixen molt, i les institucions de la Corona d’Aragó gaudeixen d’un període d’esplendor gràcies a la bonança econòmica. Gràcies a Jaume I, Tàrrega és considerada una vila important, a l’alçada de Lleida, Balaguer, Girona i Barcelona, però, durant els anys posteriors, les guerres i els pactes entre els senyors feudals van afectar el dinamisme de Tàrrega. La població va ser objecte de maltractaments continus per part d’aquests senyors feudals, que no feien cas dels privilegis atorgats en el seu moment pel rei Jaume I.
És aquí on la tradició folklòrica de l’Àliga s’entronca amb el municipi. L’Àliga simbolitza al rei, i és l’element del bestiari més important i cerimonial de tots, per damunt de la resta d’elements festius. El 1399 tenim constància de la primera àliga de Catalunya, la de Barcelona, quan els consellers de la ciutat van assistir a les festes de la coronació del rei Martí a Saragossa, fent-se acompanyar per l’Àliga i la Víbria. A partir del segle XV l’àliga s’incorporarà a la festivitat de Corpus.
Al segle XVI, l’arribada al poder del primer rei de la casa dels Àustries, Carles I, nét dels Reis Catòlics, va suposar la recuperació de l’estatus de vila reial i, per tant, dels seus privilegis reials. El rei li va atorgar la categoria de vila reial, i es va incorporar a l’escut l’àliga bicèfala i la corona imperial, símbol de l’Imperi Austríac, del qual Carles n’era el V del seu llinatge. Fins llavors, l’escut només era format per la senyera dels comtes de Barcelona i pels escacs de la casa d’Urgell. Aquest transcendental fou reconegut en el privilegi reial, datat a Barcelona, el 19 de novembre de 1520. D’aqueta manera, Tàrrega quedava protegida de qualsevol mercadeig entres senyors feudals, tal com havia passat durant moltes dècades durant l’edat mitjana.
L’àguila bicèfala de l’escut targarí és el símbol per excel·lència de la corona dels Àustries. Així ho podem veure reflectit arreu dels països que havien format part de l’imperi austrohongarès. Viatjant, avui dia, per diferents països europeus, qualsevol targarí que vegi l’àguila bicèfala se sent una mica com a casa seva. A més a més, per als catalans la corona austriacista ha significat històricament el respecte a les lleis catalanes, un llegat totalment perdut a la guerra de 1714.
Actualment, a la ciutat de Tàrrega podem veure diverses representacions de l’àguila bicèfala als escuts que hi ha a la façana de l’Ajuntament, a la porta d’entrada a la sala de Plens, un escut policromat del segle XVII a la sala de Plens, a l’escala de l’antic palau dels marquesos de la Floresta, a la façana de l’ermita de Sant Eloi i un altre escut policromat al Llibre d’Entrades i Sortides del 1718 del Fons Municipal de Tàrrega.
Així doncs, aquesta doble vessant, històrica (l’emblema heràldic de la casa Imperial dels Habsburg) i la tradicional folklòrica (l’emblema dels reis de Catalunya i les seves ciutats) va ser la que va inspirar la seva morfologia.
El Ball de l’Àliga de Tàrrega
El Ball de l’Àliga de Tàrrega és considerat el de major honor que es pot oferir a qualsevol targarí o als personatges notables que visitin la ciutat. És obra de Ton Farran i comença amb set passes de respecte al centre d’una figura imaginària que dibuixa un quadrat al bell mig de la plaça. Primer es tracen els quatre punts cardinals a la mateixa plaça, tot representant la important cruïlla de camins de la ciutat. La següent figura dibuixa una flor amb giravolts, tota una al·legoria de la primavera, moment en el qual se celebra la Festa Major de Maig. A continuació, es tracen altre cop els quatre punts cardinals amb reverència constant. A la següent figura, els acompanyants es traslladen a les diagonals d’aquest quadrat imaginari. L’Àliga va traçant les diagonals amb el pas anomenat “punt de perdiu”, tot escenificant la Tàrrega comarcal. De la mateixa manera que Tàrrega és cruïlla de grans camins, també ho és de petits camins amb els seus veïns, que sobre el mapa coincideixen amb les carreteres diagonals d’entrada a la ciutat. Finalment, la música es torna més festiva, moment en el qual l’Àliga balla a ritme dels aplaudiments del públic, tot dibuixant una papallona imaginària, una altra al·legoria de la primavera.
A “l’Eixida de Festa Major”, el ball acaba amb una solemne reverència a les Santes Espines, situades davant de la Parròquia de Tàrrega. Als balls que realitza fora de la ciutat, la reverència final es fa en honor a les autoritats locals corresponents.
Música del Ball de l’Àliga de Tàrrega
Videos i fotos de l'Àliga de Tàrrega
