Les Festes dels barris del Carme i la Mercè

L’origen de la majoria dels elements folklòrics de Tàrrega, que llueixen durant la Festa Major de Maig i l’Aplec de Sant Eloi, provenen de les celebracions de les festes dels barris del Carme, de la Mercè i en menor mesura, del barri del Carrer Major. Conèixer com eren aquestes festes i la sana rivalitat que hi havia entre el barri del Carme i la Mercè, ajudarà a entendre com es van crear, entre altres, els Gegants de Tàrrega, “l’Home de la Barra”, els Balls de Bastonets i el Ball d’Arquets.

Església de la Mercè de Tàrrega

El barri de la Mercè

L’Orde de la Mercè és un orde religiós que va ser fundat a Barcelona, l’any 1218, per sant Pere Nolasc amb el patrocini de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu. Formaven una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per rescatar cristians captius dels musulmans. Jaume I els concedí per escut les armes reials que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità la seva expansió a les principals ciutats dels Països Catalans, entre les quals, Tàrrega. Avui l’orde es dedica a l’assistència als necessitats. El 1227, L’orde va fundar el convent dels Mercaders a Tàrrega, i el 1451 es traslladen a l’església del Miracle, a les rodalies de la ciutat. A finals del segle XVIII i principis del XIX, s’enderroca l’antic convent per bastir-ne un de nou al seu emplaçament actual.

L’església de la Mercè, que formava part del convent, ha estat arranjada en diverses ocasions, destacant l’ampliació de l’edifici que es féu l’any 1803. El 1835, el convent s’abandona i passa a mans municipals fins que l’Escola Pia s’hi instal·la, l’any 1884. El barri de la Mercè es va formar al voltant del carrer de Sant Joan, el carrer d’Urgell i l’antiga carretera de Madrid (actual avinguda Catalunya). Va ser una de les primeres zones de creixement de la ciutat. El barri pren el nom de la seva església situada al bell mig del seus carrers, i es caracteritza per ser un barri històric amb una festivitat pròpia que arranca d’antic i que es perllonga fins a l’actualitat, amb les seves particulars celebracions i elements folklòrics propis com els Gegants de la Mercè, l’Home de la Barra i el Ball d’Arquets.

Processó de les Festes de la Mercè dels anys 40

Les Festes de la Mercè se celebren el 24 de setembre, i la Mare de Déu de la Mercè n’és la patrona del barri, de la mateixa manera que ho és de la ciutat de Barcelona. A l’organització de la festa del barri, els veïns del barri no hi planyien res, i aquesta rivalitzava amb importància amb la mateixa Festa Major de Maig, o almenys això és el que pretenien. També estaven ben a l’aguait dels actes que s’organitzaven per les festes del barri del Carme, per tal que la celebració del seu barri fos més lluïda que la dels seus veïns.

Fruit de la rivalitat que hi havia entre els dos barris a finals del segle XIX, els veïns de la Mercè eren anomenats els “pegots” o de “la pega”. Aquest malnom provenia de la mala sort que tenien a l’hora de fer esclatar la gran tronada i el tro final que es tirava per les Festes de la Mercè i per la capvuitada de Corpus. Aquesta tronada era tant llarga que s’encenia davant de l’església de la Mercè i recorria el carrer de Sant Joan, la plaça de l’Oli (ara del Mestre Millet), el carrer d’Urgell i acabava a la placeta del “Pepe” (fora el portal de la l’antiga muralla a l’actual plaça Major) amb un gran tro.^{1 i 2} Consistia en un reguerot de pólvora a terra que connectava trons de diverses mides. Dels trons més grans en deien “glòries” ja que les tronades seguien l’estructura de les denes d’un rosari. Els més joves del barri del Carme baixaven a veure la tronada, i quan un tro fallava, de seguida cridaven “pega, pega, pega!”. I és que no podia ser de cap altra manera, atès que el barri no disposava de pirotècnics professionals, i era ben normal que alguns trons fallessin.² Fins i tot es deixaven alguns trons mal lligats per tal que fessin “pega”, i així donar conversa als del barri rival.¹ Aquests tipus de tronades sembla que ja es feien a Tàrrega al segle XI. El malnom de “la pega” també provindria del fet que dels catorze sabaters que hi havia a la ciutat el 1845, deu eren del barri, i que per aquest motiu el barri feia olor de pega de sabater.¹

Vers publicat a l’article “El barri de la Mercè” a l’Acció Comarcal de 23-9-1932:

Que els que criden pega
al barri d’Urgell,
són uns envejosos
a no poder més,
Si pega fa el barri
és pels seus sabaters,
després se la venen
als altres carrers.
 

El sentiment de pertinença al barri era molt fort, com ho demostra la recol·lecta que es va organitzar durant tot l’any 1945 per restaurar els gegants, amb aportacions privades dels veïns que es publicaven periòdicament a la Nova Tàrrega.³


Escut de l’ordre de la Mercè



A finals del segle XIX, era habitual que es fessin crides per anunciar les festes del barri, com la que es va fer el 1881 de Ramon Nicolau o Llorenç Morera⁴

 

La celebració de les Festes de la Mercè ha arribat fins als nostres dies mancada de la seva antiga esplendor. Dels actes que se celebraven encara és molt recordat el ball que s’organitzava de nit al Carrer de Sant Joan.

Després d’una bona colla d’anys d’inactivitat, el 2010, un grup de veïns del barri encapçalats pel Josep Giribet i el Xavier García van recuperar la festa només durant aquell any mb un seguit d’actes que anaven des de la inauguració del repintat de la font de la Plaça de Lluís Millet, el pregó de l’arqueòleg targarí Oriol Saula a la mateixa placeta, xocolatada popular, ball amb els Gegants de la Mercè, i l’organització de la primera Mostra de Cinema Targarí a l’església de la Mercè, entre altres activitats ben originals.

¹ L’Urgell II. Joan Bellmunt i Figueras. Pagès Editors, 1999

² “El Barri del Carme”. La Signou, número 23 del 18-07-1915

³ “Recolecta pels Gegants de la Mercè”. Nueva Tárrega, número 40 del 10-03-1945

⁴ “El barri de la Mercè”. Acció Comarcal, número 182 del 08-06-1935

Festes del Carme de 1953, amb la presentació dels nous gegants del barri i el Ball de Bastonets a primer terme

El barri del Carme

L’Orde dels Germans de Santa Maria del Mont Carmel va néixer, al voltant del segle XII, quan Sant Bartomeu i un grup d’ermitans es van retirar a viure al Mont Carmel, considerat el jardí de Palestina, on van construir una església dedicada a la seva patrona, la Mare de Déu del Carme. El patriarca de Jerusalem, Albert Avogadro, els va donar l’any 1209 una regla que sintetitza l’ideal anacorètic del Carme: vida contemplativa, separació del món, pobresa absoluta, dejuni, meditació de la Sagrada Escriptura i treball. Els frares viurien en cel·les separades, sota la guia d’un prior. La unitat es mantindria mitjançant l’eucaristia diària i un “capítol de culpes” setmanal. Al segle XIII, molts frares van fugir de la reconquesta musulmana i van refugiar-se a Xipre, Sicília, el sud de França i Anglaterra. Van adaptar-se a la realitat occidental, convertint-se en orde mendicant, amb la que van poder fundar convents a nuclis urbans i començar l’activitat d’apostolat. El 1286, Honori IV va aprovar definitivament l’orde carmelità, i el 1326, Joan XXII els va concedir els mateixos privilegis que als franciscans i dominics. Avui, els carmelites realitzen tasques d’assistència, evangelització, tenen cura de centres d’espiritualitat com santuaris marians, gestió d’escoles i parròquies, realitzen activitat missionera i ajuden a necessitats, marginats i gent sense recursos.


Escut de l’ordre del Carme

L’orde dels Carmelites va fundar, el 1364, el convent de Santa Llúcia a la Plaça del Carme de Tàrrega, tal i com es pot llegir a la làpida conservada damunt de la porteria: “en lo any 1364 se fundà lo present monastir, essent Papa Urbà V i Rei d’Aragó Pere IV”.¹ Era un convent masculí, a diferència del que es va fundar al barri de Fàtima, dedicat a les monges Carmelites. Al segle XVII comencen les obres de reconstrucció i millora, entre les quals destaca el nou claustre que encara es conserva.

El barri del Carme neix al voltant d’aquest convent i s’estén pels carrers d’Agoders, del Carme, Raval del Carme i la Plaça del Carme. També es caracteritza per ser un barri històric amb una festivitat pròpia, amb les seves particulars celebracions i elements folklòrics com els Gegants del Carme i el Ball de Bastonets.

Tal i com passava amb el barri de la Mercè, els del Carme també tenien el seu malnom, “els bogaders”. El nom prové del costum que tenien de penjar llençols adornats amb flors i fullam a la part baixa de les façanes de les cases a tot el llarg del Raval del Carme, quan passava la processó de les Festes del Carme. Els balcons també es guarnien amb domassos i branques de brosta.² Actualment el convent ha passat a mans privades i s’ha convertit en una residència d’avis.

La devoció que els veïns del barri senten per llur patrona ve d’antic, i era ben compartida per tota la ciutat i els pobles de la rodalia. En aquest sentit, l’any 1933, es va escriure un romanç popular que constata aquest fet: “A les dotze de la nit, passàvem davant de del Carme; mireu quin n’estava jo: no vaig podê dî una SALVE”.⁴

La festa del barri ha arribat fins als nostres dies amb la cercavila dels Gegants del Carme i els capgrossos, un berenar i l’ofrena floral a la Verge. A més a més, des de 2009, s’han incorporat nous actes a la festa, com una mostra de fotografies del barri i una exposició d’artistes residents, entre altres propostes interessants.

¹ “La Fiesta del Carmen”. Nueva Tárrega, número 110 de 13-07-1946

² “Records de la Festa del Carme”. R. Sauret. Acció Comarcal, número 135 del 14-07-1934

⁴ “El Barri del Carme”. Acció Comarcal, número 83 del 15-07-1933

Església del Carme de Tàrrega


Les festes dels barris històrics

Desconeixem l’origen exacte de les dues celebracions, però la crònica “El barri de la Mercè” de l’Acció Comarcal de 23-09-1932 ens en fa una aproximació i ens parla de la seva importància i la rivalitat entre els dos barris:

“Mai les generacions actuals no podran fer-se càrrec del que eren aquelles festes, de les quals podria escriure-se’n un gros infoli, relatant els seus caires anecdòtics, bromes i fets que, evocats en aquests temps materialitzats, fan que hom enyori aquell senzill i agradable viure vuitcentista. La festa de la Mercè data de molt antic i se celebrava amb més o menys esplendor, peró acabada la darrera carlinada, fatigats els esperits per aquells anys de revolta i agitació, buscaren esplai i sedant a tanta disbauxa, ien trobaren organitzant les festes ja establertes, i fou llavors que els Bogaders (barri del Carme) i Pegots (barri de la Mercè) es posaren en competència de qui millor faria la festa. Consti que la iniciativa la portaven sempre els del barri de la Mercè, que amb menys mitjans però amb més enginy, i superant l’entusiasme sortíem any per any vencedors en les iniciatives de guarnir el barri o de fer festes de carrer.”

La rivalitat entre els barris del Carme i la Mercè a finals del XIX era llegendària i cada barri volia organitzar la millor festa, tant per la capvuitada de Corpus, com per la festa del seu barri.¹ Les festes dels dos barris esdevenien gairebé una festa major per als targarins, amb castell de focs, cercaviles de gegants i capgrossos, fogueres, processons, ofici amb orquestra i balls populars. Fins i tot es podia dir que les festes dels dos barris de principis del segle XX es feien per eclipsar la mateixa Festa Major i totes les que se celebraven durant l’any.²

Tal i com diu una crònica de 1949, el barri de la Mercè, tot i no disposar de tants recursos econòmics per organitzar la seva festa com al barri del Carme, sempre portava la iniciativa.¹ Però una crònica de 1915 d’una habitant del Carme, diu tot el contrari: “Els del Raval s’enduien la palma gairebé sempre, i que diguin el que vulguin els del barri de la Mercè”.³ Ja veiem que cada barri escombrava cap a casa seva i que, segurament, s’anaren succeint èpoques de lideratge per a cadascun dels dos barris. La iniciativa del barri de la Mercè la demostra el fet que va ser el primer barri a crear la seva parella de gegants, l’any 1870.¹ Els del barri del Carme feren el mateix, l’any següent, el 1871, per tal que la seva festa fos tan vistosa com la dels seus veïns. La rivalitat gegantera dels dos barris la tractarem amb més detall a l’apartat dedicat als Gegants de Tàrrega.

Si el guarniment del barri de la Mercè es feia amb banderetes, fullatges, arcs, capelletes devotes o humorístiques i bombes de paper,⁴ i era costum que la festa comencés amb una llarga tronada que s’estenia per diversos carrers, al barri del Carme organitzaven “el cós de la cordera” i “el cós dels càntirs”. Aquest darrer era reservat a les dones, i consistia en una cursa amb un càntir ple d’aigua al cap. A l’arribada, les dones llençaven el càntir al terra, de l’empenta que agafaven.⁴  

Al barri del Carme també era tradició encendre fogueres per diferents carrers del barri l’avant-vigília i començar les festes amb una gran tronada al migdia de la vigilia, estela a tot el llarg del “Passeig” i a càrrec d’en Ramon Aulés, que era com el pirotècnic oficial del barri. El “Parranxo” ho era de la resta de la cuitat. La notícia l’amplia la Nueva Tárrega del 16-07-1966 a l’article “La Novena i la Festa del Carme” dient: “Trons d’artesania, replenats, relligats i encolats a mà. A la tronada n’esclataven de tant en tant uns de més ressonants que en deien “glòries”, probablement per analogia amb els rosaris, i els espetecs acabaven amb un reguitzell de molts petits i espessos, preludi del tro gros”.

La Revista Carmelitana de les Festes del Carme de 1877 detalla quins actes se celebraven durant la festa de la Nostra Senyora del Carme: “A las doce en punto del día 15 un repique general de campanas, la divertida y esperada vista de los gigantes, la música que recorrió los puntos todos del barrio, y el tan popular Tararot, impulsaban a los habitantes a tomar parte en las animadísimas funciones…”. Dels actes del 16 de juliol, relata: “… a las seis en punto, salía de la Iglesia la procesión; abría la marcha un piquete de caballería, venían detrás los gigantes, el Tararot, multitud de habitantes del barrio que con hacha acompañaban la santa Virgen, venía luego el Penón confiado a don Juan Prats, a quien acompañaba un distinguido séquito, la comissión, reverendos sacerdotes, la venerable Imagen sobre unas nuevas y bonitas andas, el celebrante y sus ministros, cerrándola un escuadrón entero de caballerías vestido de gala”.⁵

Després de la presentació dels gegants dels barris, l’enginy creador no es va aturar i, l’any 1878, Miquel del Bitxo del barri de la Mercè va construir l’Home de la Barra. Al barri del Carme no van voler ser menys i, l’any següent, van crear al Ball de Bastonets, de la mà de Josep Mª Pont “Moniqueta”. Si el barri del Carme presentava el Ball de Bastonets el 1879, els de la Mercè van fer el mateix amb el Ball d’Arquets, molt probablement a finals del segle XIX,³ en una lluita constant per veure quin barri liderava les noves propostes festives de la ciutat. Més informació sobre el Ball de Bastonets, l’Home de la Barra i el Ball d’Arquets, la trobarem als seus corresponents apartats.


Ball de Bastonets, cavallets i Gegants del Carme, l’any 1953

Tot i la rivalitat, sembla que no hi havia malícia entre els dos barris ja que fins i tot participaven a les festes dels seus veïns. Aquest fet es demostra el 1916, quan el barri de la Mercè va deixar que els seus gegants prenguessin part a les Festes del Carme, atès que els del Carme no van poder sortir aquell any, no sense algunes veus crítiques dels veïns de la Mercè. La mala sort va fer que un carro esverat donés un bon cop al gegant i el fes caure a terra. La cosa no va anar a més, ja que el gegant no sofrí cap dany greu.^{1, 4 i 6} A més a més, durant la festa del barri de l’any 1953, la presentació dels nous Gegants del Carme, l’Hereu i la Pubilla, es va fer amb la presència dels gegants del barri del Carrer Major i la Mercè, cosa que demostra que, malgrat tot, la relació entre els barris era cordial.

Es pot afirmar que, a finals del segle XIX, el barri de la Mercè portava la iniciativa en la creació de nou bestiari i que les seves festes eren tot un esdeveniment de l’època. Posteriorment, a mitjan del segle XX, van deixar de ser tan esplendoroses com havien estat en el passat. Ja no es feia la tronada i el Ball d’Arquets havia desaparegut. En canvi, les Festes del Carme havien agafat molta anomenada, sobretot després que es refés el Ball de Bastonets, el 1945, i que es presentessin els nous Gegants del Carme, el 1953.

El recorregut de la processó de la Mercè no era el mateix cada any, tot i que se seguia algunes rutes preestablertes com aquestes: església de la Mercè, carrer Santa Maria, plaça dels Escolapis, carrer del Dr. Riu, carrer d’Urgell, plaça d’Urgell, carrer Sant Joan i església de la Mercè. O també: església de la Mercè, carrer Santa Maria, plaça dels Escolapis, carrer del Dr. Riu, carrer d’Urgell, avinguda Catalunya, carrer Santa Anna o del Carme, carrer Santa Maria o plaça dels Àlbers i església de la Mercè. 

Un número de la Nova Tàrrega de 1945 recull, en una columna dedicada als habitants de la Mercè, el declivi que, segons un veí, havia tingut la seva festa, i encoratjava al seu barri que la reeixís com ho havien fet al barri del Carme: “Los vecinos del barrio del Carmen se apuntaron un éxito rotundo en la celebración de su fiesta, que encontró el punto dulce en la resurrección del “Ball de Bastonets”, que mereció el aplauso general, sin que faltara el de sus eternos rivales, los del barrio de la Merced, que parece organizar sus fiestas populares más por costumbre que por secundar estas inyecciones de entusiasmo que les prodiga la Comunidad de PP. Escolapios […] ¿será que los de la Merced han dado el tema por perdido y no quieren regatear el triunfo al barrio contricante? ¿Qué de aquel adornar las calles de una forma tan espléndida, com no tenían igual? ¿Qué del estruendo de aquella “tronada” que era la envidia de sus rivales? Y ¿qué del “Ball dels arquets”, no menos espectacular que el de “Bastons”?”.⁷

Els veïns del Carme, esperonats per tan exitosa organització de les seves festes, es dedicaven a escriure versets dedicats als del barri de la Mercè:⁴ “Els d’un barri que no dic, per que tinc molta prudència, volen fénts la competència des d’un temps boirós i antic: Però en l’aire jo no escric, que ni els gegants de més presència, no ens arriben ni al melic!”

Per entendre millor com eren aquestes festes de barri, en el següent quadre es detallen els actes que se celebraven durant els anys 20 del segle passat:
 

Festes de la Mercè de 1922  Dia 23 de setembre, la vigília   

– A les 12 del migdia: repic de campanes, tronada i cercavila de gegants i capgrossos, acompanyats per la banda que dirigia Ramon Orobitg.

– A les 6 de la tarda: processó amb els capitans i els gegants i capgrossos. Entrega del penó al nou pendonista.

– A 2/4 de 8 de la tarda: solemnes completes a l’església de la Mercè.

– A la nit: esplèndida il·luminació i engalanament dels carrers del barri. Reaparició de ”l’Home de la Barra” i gran ball al Carrer de Sant Joan.
 

Dia 24 de setembre, la festa de la Mercè

– A les 7 de matí: diana.

– A 2/4 de 8 del matí: missa de comunió general de la Congregació de la Mare de Déu de Montserrat.

– A 2/4 de 10 del matí: solemne ofici amb orquestra a l’església de la Mercè.

– A la sortida de l’ofici: audició de sardanes a la Plaça de les Carnisseries, amb la cobla de l’Ateneu.

– A les 2 de la tarda: curses pedestres, cóssos i cucanyes al Carrer d’Urgell.

– A les 3 de la tarda: partit de futbol amb berenar.

– A 2/4 de 5 de la tarda: rosari cantat.

– A la nit: lluït ball.
 

Festes del Carme de 1924 9 Dies 12, 13 i 14 de juliol    

– A 3/4 de 8 de la tarda: novena a l’església del Carme.
 

Dia 14 de juliol

– Al vespre: tradicionals fogueres a tot el barri.
 

Dia 15 de juliol, la vigília

– A les 12 del migdia: repic de campanes, tronada i cercavila amb la banda “Unió Artística”, dirigida per Josep Carnicé.

– A les 7 de la tarda: els capitans faran l’entrega del penó de la Mare de Déu del Carme al nou pendonista.

– A les 8 de la tarda: solemnes completes, cantades amb l’orquestra de l’Orfeó. Besamans a la Verge.

– A les 9 del vespre: il·luminacions del barri. 
 

Dia 16 de juliol, la festa del Carme 

– A les 7 del matí: missa de comunió.

– A les 10 del matí: ofici solemne amb orquestra.

– A les 6 de la tarda: funció amb la imposició del sant Escapulari als nous confrares, reso del sant Rosari i Trissagi cantat.

– A 1/4 de 8 de la tarda: processó amb la Banda Municipal. De retorn a l’església del Carme, es cantarà el “Salve Regina” i els goigs.

 

El barri del Carrer Major també va organitzar durant una bona colla d’anys la seva festa, de manera tan exitosa com ho havia fet durant els anys 40 i 50 del segle XX per la capvuitada de Corpus.

El 30 de juny de 1984, es van tornar a decorar el Carrer Major i la Plaça de Sant Antoni, i s’organitzà una cercavila amb els gegants del barri i de la ciutat, els capgrossos, un grup de “majorettes” de Verdú i la Banda de Música de la mateixa vila. Es van organitzar jocs de cucanya, un berenar i ball de nit a la Plaça de Sant Antoni.¹⁰

A banda dels barris històrics, la resta dels nous barris de la ciutat també han anat organitzant les seves celebracions veïnals durant els darrers anys.
 

¹ “Els Gegants del Carme”. Nueva Tárrega, número 267 del 16-07-1949

² “El Barri del Carme”. La Signou, número 23 del 18-07-1915

³ Álbum dedicado a la Agrupación Carmelita. Gumersindo Pascual, 1964. Dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

⁴ “El barri del Carme”. Acció Comarcal, número 83 del 15-07-1933

⁵ El Carmen de Tárrega. Agustí Maria Forcadell. 1961

⁶ “Aquesta és la festa…”. La Signou, número 50 del 23-07-1916

⁷ “Para los de la Merced”. Nueva Tárrega, número 60 del 28-07-1945

⁸ “Les festes de la Mercè”. Crònica Targarina, número 55 del 23-09-1922

⁹ “Les festes del Carme”. Crònica Targarina, número 149 del 12-07-1924

¹⁰ “Barri al carrer Major”. Nova Tàrrega, número 2063 del 7-07-1984

Videos i fotos de les Festes dels Barris del Carme i la Mercè