L'Home de la Barra
L’Home de la Barra
L’Home de la Barra va ser creat, molt probablement l’any 1878, per Miquel Florensa i Artigues, conegut com a Miquel del Bitxo (casa seva era coneguda per cal Bitxo), amb l’objectiu d’animar la celebració de la capvuitada de Corpus del barri de la Mercè del mateix any. El dia 23 de setembre de 1880 i de 1881, apareix de nou durant les Festes de la Mercè. D’ençà d’aquelles dates, solia aparèixer cada cinc anys a les festes del barri, al lloc més alt i estret del carrer d’Urgell. Se suposa que la barra es penjava en diagonal de la casa situada al número 20, fins la que es troba situada just al davant, al número 11.
Alçada del carrer Urgell on es penjava l’Home de la Barra, més o menys seguint el cable de llum elèctrica que creua el carrer.
Miquel del Bitxo (1833-1900) vivia al mateix carrer d’Urgell, concretament al número 19. Va ser director de banda i orquestra durant quaranta anys, i regentava una acadèmia d’invents i enginys, fet que li va donà l’experiència suficient per a la creació de l’original personatge. Segons l’historiador Segarra i Malla, “l’Home de la Barra ballava tot el dia i tota la nit al carrer Urgell”. Va reaparèixer els anys 1922, 1923, 1924, 1944, 1945 i 1954 per les Festes de la Mercè, i el 1950, per la capvuitada de Corpus del mes de juny.
La crònica “El barri de la Merce” de l’Acció Comarcal de 23-9-1932 deia que l’Home de la Barra “cada quinqueni complau els del barri de fer-ne l’exhibició”.
Vegem els motius que van ocasionar l’aparició d’aquest original personatge del barri de la Mercè de Tàrrega.
Les festes dels barris històrics
La rivalitat entre els barris del Carme i la Mercè de Tàrrega a finals del XIX era llegendària i cada barri volia organitzar la millor festa, tant per la capvuitada de Corpus, com per la festa del seu barri. Les festes dels dos barris esdevenien gairebé una festa major per als targarins, amb castell de focs, cercaviles de gegants i capgrossos, fogueres, processons, ofici amb orquestra i balls populars. Fins i tot es podia dir que les festes dels dos barris de principis del segle XX es feien per eclipsar la mateixa Festa Major i totes les que se celebraven durant l’any.
Tal i com diu una crònica de 1949, el barri de la Mercè, tot i no disposar de tants recursos econòmics per organitzar la seva festa com al barri del Carme, sempre portava la iniciativa. Però una crònica de 1915 d’una habitant del Carme, diu tot el contrari: “Els del Raval s’enduien la palma gairebé sempre, i que diguin el que vulguin els del barri de la Mercè”. Ja veiem que cada barri escombrava cap a casa seva i que, segurament, s’anaren succeint èpoques de lideratge per a cadascun dels dos barris. La iniciativa del barri de la Mercè la demostra el fet que va ser el primer barri a crear la seva parella de gegants, l’any 1870. Els del barri del Carme feren el mateix, l’any següent, el 1871, per tal que la seva festa fos tan vistosa com la dels seus veïns.
Després de la presentació dels gegants dels barris, l’enginy creador no es va aturar i, l’any 1878, Miquel del Bitxo del barri de la Mercè va construir l’Home de la Barra. Al barri del Carme no van voler ser menys i, l’any següent, van crear al Ball de Bastonets, de la mà de Josep Mª Pont “Moniqueta”. Si el barri del Carme presentava el Ball de Bastonets el 1879, els de la Mercè van fer el mateix amb el Ball d’Arquets, molt probablement a finals del segle XIX, en una lluita constant per veure quin barri liderava les noves propostes festives de la ciutat.
Emplaçament actual de l’Home de la Barra al carrer Agoders
La recuperació
L’any 1980, la companyia Pots Teatre va recuperar l’element, oblidat com estava a les golfes d’una casa del carrer d’Urgell. Durant la Festa Major de Maig del 1980, 1981 i 1982 va delectar novament el públic assistent donant voltes damunt la barra. L’any 2000, un grup de joves de la ciutat va fer-lo reaparèixer per la Festa Major de Maig. El 2005, es restaurat per l’Agnès Pla. Els germans Efraín i Jordi Anglès van tenir-ne cura dels anys 2002 a 2011.
El 2012 se’n fa càrrec l’Associació Guixanet, fent-lo participar a la Nit del Tararot, tal i com s’havia fet l’any anterior, un espectacle de carrer de cultura popular catalana, en el marc de la Festa Major de Maig local. El personatge és exhibit per primer cop a la plaça Sant Antoni amb un grup d’acompanyants situats als balcons de la plaça que animaven els seus giravolts, vestits a imatge de la figura, amb camisa blanca, pantalons blau fosc, espardenyes envetades, faixa i barretines morades i una cinta blava al coll. Es poden admirar les seves evolucions i giravolts durant la Festa Major de Maig de Tàrrega, a la seva nova ubicació del carrer Agoders. L’acompanyament musical el realitza, des de 2008, la colla dels Grallers de la Barra, formació que pren el nom d’aquest personatge.
Només a Girona es conserva un element d’aquest tipus, el Tarlà, del carrer de l’Argenteria, datat de 1840. A Morella (País Valencià) també tenen uns personatges de similars característiques que reben el nom de Volantins, originaris de 1702.