Les campanes i la parròquia de Santa Maria de l’Alba
Badall en desús de la Bou
Tal i com va publicar Ramon Robinat i Cases: “Fins l’any 1936 les nostres campanes eren un encant i una autèntica glòria per a tots. Les admiràvem, n’estàvem orgullosos i sentíem per elles i per a les seves tocades una autèntica estima”.1
Durant aquells anys de revolta anticlerical, les campanes van ser destruïdes per la seva significació i la funció religiosa que tenien, llençades de dalt del campanar a la Plaça dels Àlbers, malgrat l’ús civil que també tenien. Dels bocins escampats per la plaça se n’hauria fet metralla per ser usada durant la Guerra Civil. De la destrossa només se’n va salvar la Bou, la campana més gran, per ser usada com alarma en cas d’atac aeri enemic, d’incendi o per avisar d’altres emergències, funció que també tenia reservada la sirena del Cal Trepat.2
De les antigues campanes del desaparegut campanar gòtic ensorrat l’any 1672, no en queda cap rastre. Anys més tard, el 1689 es va construir la Bou a la foneria de Miguel los Corrales de Biscaia , la més gran de les campanes de la parroquial, juntament amb tres campanes més desaparegudes. Però lamentablement, l’any 1921 es va haver de reparar degut a una esquerda, i l’única solució que es va trobar va ser refondre-la i fer-la de nou al taller Dencause de Barcelona.(3) Els Dencause provenien d’una nissaga de fabricants de campanes francesos des del s.XV, que obriren filial a Barcelona.
El descens de la gran campana, el 7 de desembre de 1921, i dirigit per Ramon Sala i Llobet, va aixecar molta curiositat entre els targarins i targarines que van omplir el carrer del Carme. Durant el procés de “restauració” es van poder documentar les següents inscripcions, avui desaparegudes:
-Anagrama de la Verge Maria: “1689. XPS VINCIT XPS REGNAT XPS IMPERAT XPS AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. S. MARIA ET S. MICHAEL ORATE PRO NOBIS”. “Crist venç, Crist regna, Crist impera; Crist de tot mal ens defensi. Santa Maria i Sant Miquel, pregueu per nosaltres”.
-L’escut de les Santes Espines envoltat de l’inscripció: “ADIVVA LAVDANTES / TVAM CORONAM DOMINE / ET REMOVE MALUM / A FRUCTIBUS TERRAE”. “Ajuda als qui lloen la teva Corona Senyor, i aparta la malura dels fruits de la terra”.
– A la part oposada de l’escut de les Santes Espines s’hi llegeix: “MI PATRIA ILVSTRE VILLA DE TÁRREGA NOMBRADA DE LO QVE TE CVESTO ESTAS CANSADA. BARCELONA ME PRETENDIÓ I CON ATENCION MIRASTE VIZCAIA ME TORNASE A MI SER I REPUTACION IVAN DE ARGOS, MIGVEL CORRALES I IVAN DE VALLENTILLA, ME ICIERON”.
-Dos escuts de Tàrrega amb la llegenda: “FOELIX VILLA ANTICUA TARREGAE”. “Feliç i antiga vila de Tàrrega”.
-La imatge de la Verge de l’Alba i un escut que podria ser de la relíquia de Santa Esperança.
La nova campana Bou presentada l’any 1922 (actual) té el mateix pes de 1.966 kgs, segons fonts escrites, tot i que calculem que realment pugui arribar als 2.500 kgs, degut al gruix de la mateixa i al fet que estigui afinada a Mi bemoll. Les mides són les mateixes que tenia abans de refondre-la, 152 cms. de diàmetre. Es van fer de nou les inscripcions i només es va deixar gravar-hi el nom del refonedor. I tal i com consta escrit a la Crònica Targarina: “Pobrassa Bou… que ets desgraciada… No hi ha un sol targarí que per tú fassi una capta?”3
Segons la Crònica Targarina de 18-05-1929, Ramon Terés, d’una nissaga de notaris targarins va ser el compositor de “els nostres armoniosos tocs”. Es deia que era un excel.lent intèrpret de fagot.
L’any 1940, la Bou es va haver de restaurar de nou, per tal que lluís amb la seva màxima esplendor, tal i com ho havia fet abans de la guerra. Per commemorar tal efemèride es va publicar la següent crònica al programa de la Festa Major del mateix any: “La restitución de la Bou a su sitio presidencial se debe a la generosidad de una distinguida dama tarreguense, digna de encomio y de ser tomada como ejemplo de patriotismo y de amor a nuestras cosas, que ha sufragado la sustitución de la cabecera destruída”.4
L’any 1999, es van situar al campanar les darreres campanes que faltaven, la Pau i la Signou(5), gràcies a l’Associació Cultural de Metal·lúrgics i Simpatitzants de Tàrrega. Aquesta entitat va anar recollint aportacions econòmiques durant quatre anys, provinents majoritàriament de centenars de famílies targarines i d’algunes empreses. D’aquesta manera, el campanar es va veure completat amb les vuit campanes actuals.
Gràcies a les campanes de la parroquial, es realitzaven un bon nombre de tocs religiosos i civils, alguns dels quals encara perduren. Entre els tocs religiosos destaquen: “El Toc de Bateig”, “El Toc de Combregar”, “El Toc de Difunts d’Home”, “El Toc de Difunts de Dona”, “El Toc d’Agonia”, “El Toc d’Hospital”, “El Toc de Dominica”, “El Toc de Festa de Primera”, “El Toc de Festa de Segona”, “El Toc de Signou i Compàs” interpretat durant la novena de les Santes Espines, “El Toc de Sant Magí”, “El Toc de Sant Martí”, “El Toc de Repicons”, “El Toc de Missa d’Alba”, “El Toc de Quaranta Hores”, “El Toc d’Aniversari”, “El Toc de Congregació”, “El Toc de Missa de Dotze”, “El Toc de Temps d’Advent i de Quaresma”, “El Toc d’Àngelus o d’Oració”, “El Toc de Completes”, “El Toc de Senyalar”, “El Toc de Corona”, “El Toc de Comunió”, “El Toc de la Mare de Déu”, “El Toc d’Hospital”, “El Toc de Sant Miquel”, “El Toc de Sagrament General”, “El Toc de Pregàries”, “El Toc dels Enterraments”, “El Toc de Missa d’Onze”, “El Toc de Missa Conventual” i “El Toc d’Ànimes o del Pare Nostre”.
Entre els tocs de caire civil destacaven: “El Toc de Sometent” fet amb la Bou, “El Toc de Foc” amb la Signou, “El Toc de Girar Batuda”, de caràcter agrícola i repicat per Les Onze, “El Toc d’Ajuntament”, que es feia amb la Lladra quan la Corporació municipal havia d’assistir a la Parròquia, i “El Toc del Temps”, interpretat per diverses campanes per indicar l’arribada de mal temps entre el 3 de maig i el 14 de setembre.
És tradicional el repic de totes les campanes de la ciutat el dia 12 de maig a les 12 del migdia per anunciar l’inici de la Festa Major de Maig de Tàrrega. En el cas de la parroquial s’interpreta “El Toc de Solemnitats” i “El Repic Major”. Alguns d’aquests tocs de campana i d’altres que no s’han citat van ser recollits pel Mestre Güell, les partitures dels quals es poden consultar al llibre De l’Urgell i la Segarra.6
Capcelera del periòdic local desaparegut, La Bou
Actualment, podem gaudir del so de les vuit campanes de la Parròquia de Santa Maria de l’Alba, amb les seves corresponents notes musicals: la Bou (mi bemoll), les Onze (fa), la Pau (la), les Deu (si), la Signou (fa), l’Oració (mi bemoll), els Quarts (la) i l’Esquellot (si bemoll). Aquesta afinació pot ser que no estigui ben recollida, ja que diversos experts musicals encara no s’han posat d’acord amb quina nota exacta interpreta cada campana.
Les campanes estan situades en cadascun dels vuit costats del campanar, excepte el costat que mira a la cúpula de la Parròquia, lloc que és ocupat per l’escala d’accés. La Bou dóna a la Plaça Major i la resta de campanes s’ordenen en el sentit invers de les agulles del rellotge, seguint l’ordre anterior. L’Oració i els Quarts romanen situades l’una damunt de l’altra.
Entre les diferents famílies que han fet sonar les campanes de la Parròquia targarina, durant el segle passat, destaquen els Arbiell, els Macuco, els Carnicer i finament Lluís Fauste i Rosa Pons.
1 Apèndix 3: “El que foren els nostres tocs i les nostres campanes”. Ramon Robinat i Elias. La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega. Segle XX. Joan Novell i Balagueró. Parròquia de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, 2006
2 Cal Trepat: antiga factoria de maquinària agrícola que va estar en funcionament entre 1914 i 1985, reconvertida, el 2012, en el Museu de la Mecanització Agrària J. Trepat.
Quan estava en plena activitat, la sirena es feia sentir fins a quatre vegades al dia marcant els torns d’entrada i sortida dels treballadors, i amb el pas dels anys va esdevenir un so inconfusible lligat a la ciutat.
3 Crònica Targarina, Tàrrega, número 16 de 17 de desembre de 1921
4 Programa de la Festa Major de Maig de 1940
5 La Signou va donar nom a un periòdic quinzenal catòlic targarí que es va publicar de 1914 a 1918.
6 De l’Urgell i la Segarra. Obres religioses, crides, jocs, balls, cançons i tocs de campanes. Josep Güell i Guillaumet. Edició a cura de J.M. Salisi i Clos. Natan Estudis, 2005.
Campana la Bou, la més grossa del campanar de Santa Maria de l’Alba
LA PARRÒQUIA DE TÀRREGA (text de Delfí Dalmau Argemir)
Església aixecada entre el 1672 i el 1742 dins de l’estil barroc carmelità auster que presenta ja uns certs aires neoclàssics. Consta de tres naus de cinc trams, un d’ells amb el cor i un altre convertit en transsepte; estan cobertes amb volta de llunetes la central damunt quatre arcs torals prolongats per pilastres toscanes i una imposta classicitzant, i voltes bufades les laterals que de fet, més que naus, són capelles comunicades entre si i separades de la central per arcs formers de mig punt; el presbiteri i la capçalera són rectes. Un cimbori octagonal s’aixeca sobre el creuer que inclou un tambor sobre petxines amb vuit finestres rectangulars i una cúpula acabada el 1694. Té un cancell digne i un cor amb barana de fusta sobre un arc carpanell i una volta de llunetes; sobre les capelles laterals hi ha tribunes amb finestres a la nau central i a l’exterior per les dues balconades del frontis. Interiorment destaca la pedra de pilars i arcs de color gris i els panys dels murs arrebossats i emblanquinats. Una de les capelles laterals de la banda de ponent, tocant al transsepte, va ser ampliada i convertida en capella amb una cúpula sobre petxines al centre; és la capella de les Santes Espines. Els murs exteriors són carreuats al frontis i de maçoneria amb peces mig picades als laterals.
A la façana principal, del 1744, orientada a migjorn, es destaquen dues grans pilastres toscanes per banda superposades que ressegueixen el mur de dalt a baix i que el divideixen en tres espais; al capdamunt del central hi destaca un frontó triangular. La portalada barroca (inicialment projectada pel cor i després, al segle XX, trasllada a la façana actual) presenta un portal rectangular ricament decorat amb una parella de columnetes sobre un únic pedestal que la flanquegen per cada banda; al damunt, un entaulament curvilini, un frontó amb corbes i contra-corbes que inclou en el timpà una fornícula amb imatge embellida amb relleus del rococó en tot el seu entorn; una gran rosassa motllurada i atrompetada oberta a mitja alçada i, per coronament, el gran frontó triangular ja indicat. Als dos espais laterals o ales hi ha obertes unes balconades metàl·liques amb portes rectangulars a cadascuna i situades a la part alta; per coronament d’aquests ales, una cornisa doble: una d’horitzontal i una altra sobreposada amb curvatura còncava per enllaçar amb el frontó central.
Dimensions: 44’23 x 10’50 x 17’90 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l’amplada total de les tres naus és de 21’67, el transsepte en fa 20’90 x 10’34 x 17’73 i la cúpula arriba als 29’78.
Arquitecte: Fra Josep de la Concepció (1626-1690), tracista carmelità, fill de Valls; es continuà sota la direcció del també carmelità fra Jaume de Sant Agustí (1660-1711) pel que fa a la cúpula; s’acabà, finalment amb el mestre de cases Pau Serradell (1742).
Guarda relíquies de les Santes Espines en un reliquiari del segle XVII. A banda i banda de l’entrada, dues piques beneiteres amb una rica decoració barroca estan adossades al mur del peus del temple. Avui dia (2005) Josep Minguell, artista local, ha pintat al fresc les voltes i la paret frontal amb els temes de la Resurrecció (no es pot qualificar de cap obra d’art destacada), i Francesc Xavier Barrachina Tureu ha esculpit (2012) la imatge de la Mare de Déu de l’Alba en marbre per a la fornícula de la portalada. La imatge de la Mare de Déu de l’Alba de l’Altar Major és de l’escultor Manuel Martí Cabrer (1901-1951) de Barcelona. Té orgue.
Campanar del segle XVII, d’estil barroc auster carmelità, acabat el 1747. Té un primer alt cos de planta quadrada (9’60 x 9’65 m) amb els murs de maçoneria i carreus a les cantoneres; va seguit d’un segon cos vuitavat de carreus ben escairats amb un rellotge d’esfera entre dues fines motllures; té un tercer cos on s’hi ubica la cel·la amb pilastres d’escàs relleu als caires i finestrals d’arc de mig punt, un a cada cara; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada i pinacles de bola als angles.
L’arquitecte o tracista fra Josep de la Concepció el va projectar amb cúpula, però, en deixar-lo a mig fer, el consistori decidí finalitzar-lo amb un tercer cos amb terrat.
Per dins hi puja una escala de cargol en dos àmbits cilíndrics, el primer situat a l’angle sud-oest i el segon al nord-est, tots dos folrats de carreus ben escairats. En el primer hi havia una escala de fusta que fa poc va ser destruïda pel foc; la va substituir una de metàl·lica consistent i ampla que arriba fins a una estança buida a mitja alçada; al fons d’aquesta hi ha obert el segon àmbit per on hi puja una altra escala de cargol de graons de pedra picada, passa per la cel·la i surt al terrat protegida per un petit edicle circular amb volta cupular fet a base de maó vist només cobert a l’exterior per un arrebossat. La cel·la, coberta per una volta semiesfèrica de pedra, està dotada de set campanes, una de molt gran, dues de força grans, dues de mitjanes i altres dues de petites.
Situació: damunt l’ala dreta del temple fent angle al nord-est de la capçalera encarada a tramuntana. Alçada del campanar: 49’82 metres.