Els Tres Tombs de Tàrrega
Els Tres Tombs de Tàrrega
Sant Antoni
Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? – 356) fou un monjo cristià pioner de l’eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l’anomena sant Antoni del porquet i, també, Sant Antoni dels ases.
La Festa de Sant Antoni
La Festa de Sant Antoni, també conegudes com els Tres Tombs o Tonis, se celebra arreu de Catalunya entorn el 17 de gener, amb cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals, entre altres actes. El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de la població. Per això, aquest ritu s’anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”. Antigament es donava tres voltes al voltant d’un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l’església de Sant Antoni o, si no n’hi ha, a la imatge del sant o d’una altra església, des d’on es fa la benedicció dels animals. També és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.
Sant Antoni i els Tres Tombs a Tàrrega
La Societat Sant Antoni Abat de Tàrrega, originària de 1317, és l’encarregada d’organitzar la Festa dels Tres Tombs de la ciutat. És l’entitat més antiga de la qual es té constància a Tàrrega.
Començarem per exposar el programa de la Festa de Sant Antoni celebrada l’any 1924 (publicat a la Crònica Targarina de 12/01/1924), quan la celebració era considera tot una Festa Major, pel gran nombre d’actes que s’hi feien:
“Dia 16. Amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, el dimecres vinent, al migdia es dispararà una sorollosa tronada en la plaça del Sant i cercavila per la Banda Municipal. A dos quarts de sis: Solemnes Completes. A les sis: Entrega de la Bandera a En Anton Pascual. Seguidament de verificada l’entrega, sortirà la comitiva en vistosa cavalcada, i precedida de la Banda, recorrerà els carrers de la ciutat. Acabada la cercavila, la mateixa Banda farà els honors als Srs. Abanderat i Capitans de la festa, en Pere Rubiol, Carles Campabadal, Agustí Corbella i Ramón Masanés, amb serenates davant llurs domicilis.
Dia 17. A les set del matí: Diana. A les nou: Ofici solemne en l’Església del Sant, enaltint les seues glòries l’el·loqüent orador sagrat Rnd. P. Qeroni Pujades, Sch. Acabat l’Ofici, serà donada la Benedicció a les cavalleries, dirigint-se tot seguit a la Plaça del Carme per a donar els tradicionals tres tombs. A les dos la tarda: Concert a la plaça del Carme. A les 9 de la nit: Ball per la Banda Municipal, en el saló-teatre de l’Ateneu.”
Seguidament, el programa de la Festa de Sant Antoni de 1925:
“Ahir al migdia, amb el dispar d’una tronada en la placeta del Sant, es començà la festa. A la tarda, després de l’arribada de la Banda del Regiment de Navarra, es dirigien la comissió i capitans, acompanyats per aquesta, a la Plaça Major, anant seguidament a cercar la bandera de casa son propietari en Josep Salvadó per entregar-la a l’abanderat de l’any passat n’Antoni Pascual. Les completes, resultaren solemníssimes; i lluïdes l’entrega de la bandera a en Josep Castells i les serenades als capitants. Avui a les 7, s’ha efectuat la diana i a les 9, es dirà l’Ofici en l’església del Sant, predicant cl P. Geroni de Torregrossa. Acte seguit es beneiran les cavalleries, que aniran a la plaça del Carme, per donar els tradicionals “Tres Tombs”. A les 2 i mitja, concert a la plaça del Carme i cossos dels rucs, sacs, cordera i altres, adjudicant-se diferents premis. A continuació, sorteig d’un porc. A les 5 concert per l’Orfeó i sardanes a l’Aleneu. Finida la festa tindrà lloc una gran Retreta. A les 9 i mitja de la nit, gran ball a l’Ateneu.”
Com hem vist, antigament durant la festivitat, s’exhibia un porc pels carrers de la ciutat, passejant-lo durant tot el matí i, després dels Tres Tombs, se sortejava entre els assistents a l’acte. Aquest costum no se sap quan comença, però sí que se sap que el porc havia estat sortejat a principis del segle XX, quan les festes de Sant Antoni duraven dos dies i incloïen tota mena d’actes. D’aquí rau l’origen de lo Tossino de Tàrrega i la passejada que li fan els “tossinaires”, els portadors de la figura, el dia abans de la celebració pels carrers del centre de la població. Aquest costum va néixer el 2013, amb la participació d’un pregoner que convida als vilatans a participar als Tres Tombs de l’endemà, al ritme del so de gralles i tabals.
La celebració era considerada una de les festes grosses de la població, i entre els actes destacaven la tronada i el repic de campanes inaugural a la vigília, la banda de música i la cavalcada pels carrers amb els capitans i el pendonista. L’endemà, dia del sant, es feia l’ofici solemne, la benedicció de les cavalleries, els cóssos de la cordera (cursa a peu on es sortejava un corder), els Tres Tombs, el sorteig del porc i un gran ball de societat. Segons es va publicar al programa de les festes de Sant Antoni de 1905, durant la celebració i després dels Tres Tombs, es feien “…los sorteixos de un porch y un moltó…”.
El 2016, va tindré lloc el primer concurs Caga-Garrí, en el qual els participants hauran d’endevinar a quina casella, d’un tauler dibuixat al terra, defecarà un porquet.
Els Tres Tombs comencen amb un esmorzar popular i un mercat artesanal en què participen una trentena de parades. Els Grallers de la Barra van a buscar a casa el pendonista de l’any, encarregat de lluir el penó de la Societat Sant Antoni Abat al seu carruatge durant els Tres Tombs. El pendonista els convida a esmorzar a casa seva. Al migdia té lloc la benedicció de la comitiva a la plaça de Sant Antoni, i segueixen els Tres Tombs pel Pati amb la presència d’elements de la cultura popular com els Gegants, els Nans, lo Tossino i el Ball de Cavallets. Al finalitzar, ball i dinar. Als Tres Tombs hi participen totes les escoles de la ciutat, desfilant damunt de carrosses portades per tractors. La decoració pot ser de motius agrícoles o de temàtica lliure. També hi pot participar qualsevol altre carruatge, tractors antics o cavalleries. Entre tots ells, es fa un concurs per escollir les millors carrosses, segons cada categoria. Tot seguit, dinar de germanor de la confraria de pagesos i pageses, i ball per acabar la jornada.
Vídeos i fotos dels Tres Tombs de Tàrrega:
