El Corpus de Tàrrega
El Corpus Christi, l’origen folklòric de les festes majors
El Corpus és una festa de l’església Catòlica d’origen medieval dedicada a la veneració pública del sagrament de l’eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist, enfront dels qui la negaven. Va desenvolupar-se especialment on hi havia un poder reial i va ser la manifestació religiosa i popular més important del seu temps. L’any 1246, el bisbe de Lieja (Bèlgica), Robert Thorete, va instituir a la seva diòcesi la primera celebració del Corpus. La festa, instituïda pel papa Urbà IV l’any 1264, va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i en algunes poblacions es manté actualment havent perdut, en part, el caràcter religiós que l’havia originat.
A Catalunya la celebració litúrgica de Corpus és coneguda des de 1290 a la catedral de Tarragona. Des de 1317, la festivitat es fa present al carrer en forma de processons a tot el món cristià. Entre les referències més antigues que es coneixen hi ha la de Barcelona, el 1320.
La processó de Corpus s’organitzava com un seguici d’entrada a la ciutat d’un rei o d’algun personatge important de l’època. S’estructurava refermant la divisió de la societat en estaments i contenia una pedagogia del poder. De fet, els Corpus celebrats al nostre territori es feien a semblança dels actes organitzats durant les grans entrades dels Reis d’Aragó a les ciutats del regne. Aquestes processons, amb presència d’elements folklòrics com el bestiari, són un dels antecedents de les actuals cercaviles o seguicis populars de moltes festes majors de pobles i ciutats.
Algunes de les festes de Corpus de renom que s’han mantingut fins l’actualitat són la Patum de Berga, el Corpus de Solsona, les enramades d’Arbúcies i de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradició de “l’ou com balla” a diverses poblacions com Barcelona i Tarragona.
Enramades del Corpus al Carrer Major i Plaça Sant Antoni
El Corpus a Tàrrega
La primera referència del Corpus a Tàrrega és de 1438, tot i que és molt probable que se celebrés amb anterioritat. La festa tenia elements festius i folklòrics propis, documentats ja el 1481, com la construcció d’una galera o castell amb rodes realitzat en motiu de la recepció de la reina Isabel la Catòlica. El tema no era religiós, sinó mitològic, la representació del castell de les Tres Deesses. L’acompanyament musical era realitzat per músics que tocaven el flabiol, la tamor i la cornamusa o sac de gemecs. També participaven a la processó els tabalers i el verguer o pregoner amb la seva trompeta. Al Corpus de 1580, hi prengueren part dos músics que tocaven el “rebequet”, una mena de violí de tres cordes.
El Corpus targarí es va celebrar, durant el segle XV, a la desapareguda capella del Corpus Christi, aixecada per la nissaga dels Ardèvol, vora l’actual Palau dels Marquesos de la Floresta. Un sepulcre d’estil gòtic de la família que havia format part de la capella es pot admirar avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, mentre que el finestral gòtic de la façana està ubicat al Parc de Sant Eloi.
A Tàrrega, tal i com passa en moltes altres poblacions catalanes, el bestiari i els gegants tenen el seu origen en el Corpus. D’aquesta manera, el 1600 es va construïr el Gegant del Corpus o de la Ciutat i, el 1610, el Drac, que era portat per una sola persona i duia coets a la boca. Els dos elements anaven davant de la processó acompanyats pels tabalers i els portadors de la bandera de la vila, precedint les creus i banderes de les diferents confraries que hi participaven. Malauradament tots aquests elements han desaparegut. També s’havien fet enramades, vinculades al pas de la processó de Corpus per guarnir i engalanar els carrers de la població.
Durant els segles XVII i XVIII, la festa es va anar celebrant amb regularitat. A finals del XIX, els barris del Carme, la Mercè i del Carrer Major van participar activament a la festa amb l’engalanament dels seus carrers, amb una sana rivalitat per veure qui s’hi esmerçava més.
Molt probablement, el 1878, el barri de la Mercè presentés l’Home de la Barra que animava el pas de la processó de Corpus pel barri amb els seus giravolts.
La tradició de la celebració de Corpus va continuar amb força fins a mitjan segle XX, tot un esdeveniment a la ciutat. La custòdia es treia en processó pels diferents carrers del centre de la població i finalment era tornada a la Parròquia. Aquest era un dels actes més importants de la capvuitada de Corpus, que es perllongava durant vuit dies. Es feien diverses processons durant la setmana, essent la primera la de Corpus. Seguia la processó dels capellans, la de l’Ajuntament, la de la Santíssima Trinitat, la del Carrer d’Agoders, la del barri del Carme, la del barri de la Mercè i la del barri del Carrer Major.
Per la seva banda, l’historiador Joan Bellmunt va escriure: “Els barris dels carrers Agoders i de Cervera (allí hi havia l’actual carrer del Carme), es distingien per un to més seriós i senyorial, segons corresponia als homes de pro que els habitaven. La lluita de lluïment tenia lloc entre els barris del carrer d’Urgell i del carrer Major i adjacents”. Afegeix a més a més, que quan una família convidava els seus amics i parents a les festes de les Santes Espines, la resposta solia ser: “Preferim venir a Tàrrega per les festes del Corpus”, cosa que demostra la importància que tenia aquesta celebració a la ciutat a mitjan segle XX.
Durant aquests anys, els encarregats d’organitzar la festa eren els barris, i ho feien amb un to marcadament popular. Competien per veure qui organitzava la festa més lluïda, amb processons, catifes de flors, cercaviles amb gegants i capgrossos, audicions de sardanes, jocs infantils, fogueres i la recollida d’aliments per als veïns més desfavorits. La “Comisión Oficial de Ferias y Fiestas” era l’encarregada d’organitzar el concurs amb unes bases on es demanava als barris que presentessin un projecte previ d’ornamentació dels seus carrers, on havia de prevaldre la qualitat per damunt la quantitat.
Enramada i decoració al Corpus del barri del Carrer Major de 1951.
Destacaven la decoració de l’església i la processó, i no es tenien en compte els espectacles que s’hi feien per no canviar l’aspecte tradicional de la festa. Els barris nombraven quatre capitans o representants, i al barri guanyador se li entregava una placa commemorativa i una cinta amb una inscripció que podia lluir a la bandera de la processó. El barri del Carrer Major va guanyar durant vuit anys seguits, de 1945 a 1952, el primer premi de l’Ajuntament a la millor organització de la capvuitada de Corpus, tal i com figura en una placa commemorativa a la Plaça de Sant Antoni. Durant la segona meitat del segle passat, els barris van deixar d’organitzar les festes i processons de Corpus i la festa decaigué en participació ciutadana.
Actualment, la nostra ciutat celebra el Corpus el diumenge següent a la capvuitada de Pentecosta, amb una missa solemne a la Parròquia a mitja tarda. Acabada la missa, la custòdia s’encesava damunt l’altar, moment en el que l’Àliga de Tàrrega entra solemnement i balla en honor a la mateixa. Tot seguit, s’inicia la processó pel centre de la ciutat amb el següent ordre: els Gegants de Tàrrega, les banderes, l’Àliga, els músics, el turiferari, la creu, els infants de la primera comunió, els escolans, els capellans, el tàlem, les atxes, la custòdia i la capella de música. Al finalitzar la processó, l’Àliga ret homenatge a la custòdia amb una reverència davant la porta principal de la Parròquia, acompanyada pels músics. Amb la bèstia inclinada, es fa una pregària i una benedicció de la custòdia. Tot seguit, amb un cant eucarístic o amb música, els escolans, les banderes, els capellans i la custòdia entren a la parroquial. Per acabar, a la Plaça Major es realitza el Ball de Gegants de Tàrrega.
L’Àliga de Tàrrega es va incorporar al seguici de la processó de Corpus de la ciutat el 2007, i realitza des de llavors el seu ball dins la Parròquia, tal i com li és permès en exclusiva a aquest tipus de figures.
Les formacions musicals que l’han acompanyada durant aquests anys han estat els Espremulls Cobla Antiga i els grallers Els Carreter.
Videos i fotos del Corpus de Tàrrega
