La Setmana Santa: els Armats de Tàrrega

La nit del dia 25 de març de 2016, Divendres Sant, fou aquella en la què els targarins recuperàrem els nostres Armats. Un fet que per aquelles rares coincidències es feu realitat al complir-se els cinquanta anys de la seva desaparició, doncs la Magna Processó Penitencial del 1966 no desfilà degut a la pluja que li ho impedí. En un article publicat el novembre passat ja parlàvem de l’iniciativa sorgida des de els Amics de la Parròquia d’escometre l’objectiu de la seva recuperació total. Així, al Via Crucis Penitencial de 2015 ja es produí la incorporació d’un grup de tres armats acompanyats pels de la Congregació dels Armats del Talladell. Avui podem parlar amb satisfacció de la notoria recuperació de la formació dels nostres romans, una tasca laboriosa i llarga que s’ha convertit en una joiosa realitat.

Processó del Divendres Sant de 1946, al seu pas pel Carrer del Carme. Foto: Calafell

La treballada recuperació dels Armats de Tàrrega és fruit d’un llarg procés de recerca, segons explica el capdavanter del projecte Antoni Fitó Oliveres, “que a més de la recerca amb les famílies en les quals algun jove membre n’havia estat portador , també ens ha portat a la reconstrucció de molts dels seus elements , com la vestimenta, el calçat, la cuirassa i la llança, alguns d’ells desapareguts o molt malmesos pel pas del temps. També ha obligat a viatjar més enllà de les nostres terres per poder trobar el model d’espasa”. Restaurar el vestuari i elaborar algunes de les peces com cascos, cuirasses, llances, escuts i sandàlies ha estat possible gràcies a la col·laboració de voluntaris, empreses, donatius anònims i una subvenció del consistori. Així s’ha aconseguit reunir fins ara un total de vuit soldats, el capità i un tabaler.

Els Armats de l’any 1960

L’acte de presentació pública dels Armats es feu en un marc tant idoni com la Capella de la Mare de Déu dels Dolors i el Santíssim, el capvespre del dia 3 de març de 2016, amb molta presencia de targarins. Presidiren el rector Josep Maria Vilaseca, el regidor de cultura de l’ajuntament, Raül Palacios, membres dels Amics de la Parròquia i representants de la majoria de famílies que han cedit els vestits i indumentària de la nostra cohort romana. També hi eren presents alguns dels portadors del Armats que sortiren la nit del 25 de març.

Després de fer referència al seus orígens per aquest que escriu, l’impulsor del treball Antoni Fitó donà detalls de la recuperació agraint a les nou famílies i espònsors que han possibilitat la recuperació. Desprès, mentre sonava un tambor de fons, entraren dos dels armats a la capella i un d’ells era portador d’una espasa entregada al rector com a signe de que la parròquia queda dipositària del armats. Hi hagué la presencia de la nova junta d’aquests, presidida per Joan Martí Domenjó acompanyat del vicepresident Ramon Novo Señorans, encarregada de vetllar de la seva custodia i activitats. Mossèn Vilaseca donant gràcies significà que “és una iniciativa sorgida del poble que la parròquia acull i valora com una expressió de sentiment religiós”. El regidor de cultura Raül Palacios tancà l’acte ressaltant el valor de la recuperació dels armats “que formen part de la nostra història de la que en tenim un bocinet més”.
 

Els Armats de l’any 1966

Orígens dels nostres Armats

Pouant en la recerca dels orígens del Armats de Tàrrega localitzarem en el llibre del historiador Joan Novell i Balagueró, la Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega. Segle XX, Volum I, un capítol dedicat a la Confraria de la Verge dels Dolors, on es parla ja de l’existència dels Armats. El seu contingut ens diu: “Els estatuts d’aquesta confraria foren concedits pel bisbe de Solsona Manuel Alba, el 2 de juny de 1692. Tanmateix, el superior general de l’ordre dels Servents de la Venerable Verge Maria, des de Roma, i amb data 13 de setembre del mateix any, donà autorització per fundar dita confraria “amb totes les indulgencies concedides pels Sants Pares i per destinar set altars de l’església de Tàrrega per tots els confrares. També autoritzà el rector per a beneir i imposar corona i escapulari dels Dolors a tots el fidels cristians de la població i concedir-nos la indulgencia plenària i l’absolució de tots els seus pecats a l’hora de la seva mort .

La junta de la confraria estava formada per oficials majors i oficials menors. Els oficials majors eren: el prior, dos discrets (un eclesiàstic i un altre seglar), un mestre de novicis, un secretari i un receptor. Els oficials menors eren set consultors (tres eclesiàstics i quatre seglars), dos sagristans, dos infermers, dos porters i dos lectors. La junta es renovava cada dos anys i fins l’any 1882 eren admesos tots els fidels que ho demanessin. Els actes ordinaris de la confraria eren: tots els divendres, es feia el rés de la Corona Dolorosa seguida de meditació i sermó; el tercer diumenge de cada mes, missa comunió general i, a la tarda, funció amb exposició del Santíssim.

Els Armats de l’any 1947

Els Armats desfilaven més d’un segle enrere

“La Confraria organitzava, també, la processó del Divendres Sant. Era molt solemne i tradicional i seguia sempre aquest ordre: davant, els Armats o Companyia Romana formada per dotze confrares, un tambor i un capità, tots marcant el pas. A continuació la creu, seguida dels portadors del pendó principal. Darrera, els devots de la Verge i els natzarens amb torxes i en doble filera. Entremig, un estol de nens, vestits de natzarens duent els instruments de la passió. Darrera d’ells, un pendó petit i, a partir de 1885, set pendons simbolitzant els set dolors de la Mare de Déu. A continuació set sibil·les amb els corresponents pendons, seguides del Sant Crist de la Congregació, l’orquestra, el pendó principal, l’escolania dels Dolors amb el seu pendó, els penitents, el túmul de la Mare de Déu dels Dolors i el prior acompanyat dels dos ex-priors i de la comunitat de sacerdots…”.

De la documentació existent en l’arxiu parroquial es desprén els orígens dels Armats els quals es remunten a més d’un segle enrere, doncs sortien ja en aquelles solemnes desfilades la nit del Divendres Sant pels carrers de la nostra població. I ara en aquest 2016 desprès de mig segle la companyia romana tornarà a desfilar pel centre de a ciutat acompanyant al tan venerat Sant Crist de la Sang o dels Pagesos.