L’Eixideta: pregó tradicional i tronada
L’Eixideta: pregó tradicional i tronada
El 2014, es va celebrar la primera Eixideta, amb la voluntat que acabi esdevenint la petita Festa Major de Maig adreçada i protagonitzada pels més menuts de la ciutat. La festa compta amb la participació dels grups folklòrics de la ciutat que tenen formacions infantils: la Coral Infantil Mestre Güell, Diables BAT, Targalets de Guixanet, Esbart Albada, gegantons de les escoles, i part d’algun dels elements “grans” de la ciutat.
L’acte comença amb l’encensa de la recuperada tronada i el pregó tradicional a cavall. A continuació es realitza una cercavila amb tots els elements, acompanyats pels Grallers de la Barra i de la Fal·lera Gegantera. Al finalitzar la cercavila a la Plaça Major, es realitza una gran Eixida infantil, mostra dels balls infatils, i una pluja de caramels des de l’Ajuntament. L’acte neix amb l’objectiu de ser la llavor de la cultura tradicional de la ciutat.
L’any 2015 s’hi presenta el nou el nou gegantó de l’Escola Pia, el Miquelet del Bitxo. El 2017 s’hi presenta l’Àliga Petita de Tàrrega de la mà de l’Associació Guixanet. El 2021, la gegantona de la Maria Mercè Marçal.
L’Eixideta s’ha celebrat amb regularitat cada anys, excepte el 2020 per la pandèmia del Covid. El 2021 se celebrà al Teatre Ateneu per les restriccions de la pandèmia.
La tronada a la Plaça Major
És ben coneguda l’afició que els nostres avantpassats tenien per la pólvora i l’art de fer esclatar petards i tronades. A Tàrrega, ja es troben documents que parlen de l’encesa de tronades a mitjan del segle XI.1
El 1909, es documenten unes tronades durant la Festa Major de Maig, en una notícia publicada al periòdic Pàtria de Cervera: “Las diversions populars no desdigueren de les festes religioses y les músiques, tronades, gegants y nanos, balls de bastóns, los dos castells de fochs y l’elevació del globo, sostingueren una animació per los carrers com pochs anys s’havie vist.”
Durant bona part del segle XX i fins al 1967, l’inici de la Festa Major de Maig s’anunciava el dia 12 de maig a les 12 del migdia amb una gran tronada a la Plaça Major. La tronada també es feia esclatar la vigília de les Festes de Sant Eloi.
Les festes dels barris també mantenien aquesta tradició. Destacava la gran i llarga tronada del barri de la Mercè, per celebrar el dia de la seva patrona, així com les tronades menors que feien els veïns del Carme. Els mateixos veïns eren els encarregats de la pirotècnia i, com hem vist, les tronades del barri de la Mercè tot sovint feien “pega”, ja que alguns petards no acabaven d’esclatar. En canvi, les tronades de la Festa Major van ser responsabilitat, durant una bona colla d’anys, de dues armeries de la ciutat, l’Armeria Armengol, situada al Carrer Sant Pelegrí, i l’Armeria Solà, a la Plaça del Carme. De 1945 a 1953, se’n va encarregar l’Armeria Armengol i, de 1954 a 1967, l’Armeria Solà. El 1932, la va encendre el pirotècnic local Antoni Fabregat.
Els noms dels dos establiments figuraven als programes de la Festa Major de la manera que segueix: “Se dará comienzo a las fiestas con un volteo general de campanas y disparo de una estruendosa tronada de la casa Armengol, en la Plaza Mayor”.2
Tal i com explica Antoni Solà i Gual, antic propietari de l’Ameria Solà, la tronada es feia amb un regueró de pólvora negra on es situaven, sense cap ordre establert, trons de diferents mides. Al final, això sí, esclatava un gran tro. El regueró de pólvora s’estenia amb un gran embut i donava una o dues voltes a la Plaça Major, segons el pressupost de l’any. La tronada trigava entre 4 i 5 minuts a esclatar completament, i més o menys costava 1.000 pessetes (6,01€) el minut, tot i que a l’extracte de comptes de les Festes de Setembre de 1948 publicat a la Nova Tàrrega, apareix la quantitat que va cobrar el Sr. Armengol, un total de 375 pessetes (2,25€). L’alcalde i els regidors contemplaven l’espectacle des del balcó de l’Ajuntament, i el públic omplia de gom a gom tots els racons de la plaça.
El Pregó de la Festa Major de Maig de 1946 també descriu breument com era aquesta tronada: “La Tronada, amb paorós bramar, com serpent encesa, que l’Armengol, amb destresa, va seguint fins al tro gros…”.3 A partir de 1967 aquesta tradició va desaparèixer per sempre, degut a la seva perillositat, i al fet que Antoni Solà es va traspassar el negoci.4
Al final de la pàgina trobareu els pregons recitats pel Pregoner a l’Eixideta.
1 L’Urgell II. Joan Bellmunt i Figueras. Pagès Editors, 1999
2 Programa de la Festa Major de Maig de 1948.
3 Nova Tàrrega, maig de 1946
4 Programes de les Festes Majors de Maig i de les Festes de Sant Eloi de 1967
Vídeos i fotos de l’Eixideta:
