El Drac de Tàrrega
Presentació del Drac de Tàrrega, l’any 1989
Se’l pot definir com un drac “de contacte”, ja que el cos és tou i permet donar cops al públic sense perill. Duu suports a la boca per subjectar elements pirotècnics i que acompanya els Diables als correfocs on participen, juntament amb el grup de tambors de l’entitat.
La bèstia va participar a l’espectacle de cloenda dels Jocs Olimpics de Barcelona 92 amb el grup Comediants i també al d’Expocultura 94 de Barcelona. També és protagonitza alguns espectacles del grup de Diables.
Tot i així, la primera referència d’un drac a Tàrrega la trobem el 1610 al Llibre d’Albarans (1), document que fa referència al pagament per la construcció d’un drac per a la processó de Corpus. El drac anava, molt probablement, davant de la processó de Corpus acompanyat del gegant “Jagant de la Vila” que es construí el 1600, la bandera de la vila i un grup de tabalers. Al document també s’explica com es pagà als portadors i els coets que duia a la boca. El seu primer portador va ser Jeroni Roca, de professió fuster.
L’historiador targarí Segarra i Malla va escriure que al “…segle XVII; llavors al poble no hi faltaven el “Gegant de la Vila”, que amb sa alabarda i l’escut d’armes de la vila anava a les processons acompanyant el drac que amb un colom a la boca ballava danses en els llocs principals de la població”. (2) De tota manera, no podem parlar d’una relació directa entre aquesta bèstia i el Drac de Tàrrega actual.
1 La celebració de Corpus a Tàrrega entre els segles XV i inicis del XVII. Ramon Miró i Baldrich. URTX número 9, 1996
2 Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions II (segles XVI-XVIII). Josep Maria Segarra i Malla. Museu Comarcal de l’Urgell, 1987.