El pregoner i els macers de Tàrrega

Durant la Festa Major de Maig del 1923 es va introduir una novetat, el pregó de la Festa Major, amb la presència de tres personatges nous que sovintejarien a partir de llavors les dues Festes Majors de Tàrrega: el pregoner i els dos macers.

A la següent fotografia hi veurem els Gegants de la Mercè acompanyant el pregoner de la Festa Major de Maig, tot llegint el pregó muntat a cavall. També hi són presents els dos macers de l’Ajuntament. Possiblement es tracti de la primera imatge del pregoner i els macers junts, i creiem que correspon al 12 de maig del 1923, tal i com anuncia el periòdic Vida Nova del 17/05/1923: "A la vigília. A migdia, el tritlleig de campanes ens anuncià el començament de les festes. La gran tronada a la Plaça Major deixà espaordits la quitxalla i els ocells. La marca «Parranxo» (pirotècnia) quedà acreditada una vegada més. Seguidament, s'organitzà el cerca-vila a base de «Tararot» (grup de grallers), gegants i nanos, Banda Municipal dirigida pel seu Mestre En Josep Llobet i tota la mainada disponible, que no fou poca. La novetat d'aquest any consistí amb el pregó en vers anunciant la festa. El pregoner anava a cavall i acompanyat de dos macers, tots vestits amb gran luxe de trajos d'època".

Pregó probablement de les Festa Major de Maig del 1923, amb els Gegants de la Mercè, els macers i el pregoner a cavall, al carrer d’Urgell

El pregoner i els marcers durant la festa de Sant Antoni de principis segle XX a la plaça del Carme. Autor: Gumersindo Pascual

Però qui eren el pregoner i els macers, i quina funció desenvolupaven?

Els macers tenen el seu origen en els heralds medievals vinculats a l’Ajuntament. Eren els encarregats d’obrir pas a la comitiva de la Corporació municipal amb l’ús d’una maça que els identificava. El 1603 trobem la primera referència escrita dels macers de Tàrrega, amb la creació de dues maces de plata obra de l’argenter i mossèn Gabriel Salla. Possiblement, assistiren a la processó de Corpus del mateix any per celebrar l’estrena de la nova custòdia. Anaven ben engalanats, tal i com corresponia al càrrec que ostentaven, amb vestit de vellut, camisa blanca, pectoral amb l'escut de la ciutat, boina, sabates de cordons, perruca rossa, bigoti i masclet.

Per la seva part, el pregoner públic era un treballador al servei del Consell de la Paeria (Ajuntament de Tàrrega), amb unes assignacions constants durant l’any. S’encarregava de transmetre els manaments dictats per l’Ajuntament a tot el veïnat, pel bon funcionament de la població. També anunciava els actes de les festes locals. Lluïa camisa de vellut, cinturó i barretina, i muntava damunt un cavall ben guarnit.

Per saber quin aspecte tenien aquests sis capgrossos, cal que ens fixem en la següent fotografia del 9 de setembre del 1944, feta durant la cercavila i pregó inaugural de les Festes de Sant Eloi. La Nueva Tárrega del mateix dia ho amplia tot dient: "Hoy a mediodía, las campanas, la tronada, los gigantes y cabezudos, con la música, pregonero, maceros y timbaleros, han anunciado las fiestas...". El mateix setmanari detalla els actes de la Festa Major de Maig del 1944, sense citar gegants, capgrossos, macers ni pregoner.

Els Gegants de la Mercè, el pregoner a cavall, els macers, la banda de música i els sis capgrossos comprats el 1943, a les Festes de Sant Eloi del 9 de setembre del 1944 i a la plaça Major

Així doncs, a partir de les Festes de Sant Eloi de 1944, la comitiva formada pel pregoner, els macers, els gegants, els capgrossos i la banda de música serà l’encarregada de donar el tret de sortida als actes, cada segon dissabte de setembre a les 12 del migdia, amb una cercavila que anunciava el pregó de la festa. Recordem que la primera referència del pregoner, macers i els Gegants de la Mercè anunciant el pregó de la Festa Major de Maig és del 12 de maig de 1923. Ara s'hi afegiran la banda de música i els capgrossos. Cal destacar que el pregoner sortia a cavall de dins l’Ajuntament.

La tradició també es repetirà a la Festa Major de Maig a partir del 1945, cada 12 de maig a les 12h del migdia. Tot i l’èxit de la iniciativa, el costum s’acabarà el 1958, quan Ramon Novell i Andreu va llegir el pregó de les Festes de Sant Eloi des del balcó de l’Ajuntament.

A més a més, durant les Festes de Sant Eloi del 1944 es recuperarà la tronada inaugural dels festejos de la mà de dues armeries de la ciutat: l’Armeria Armengol de carrer Sant Pelegrí i l’Armeria Solà de la plaça del Carme. Del 1944 al 1953, se’n va encarregar l’Armeria Armengol i del 1954 al 1967, l’Armeria Solà. Els noms dels dos establiments figuraven als programes oficials.

Tal i com ens va explicar en persona l'Antoni Solà i Gual, antic propietari de l’Armeria Solà, la tronada es feia amb un regueró de pólvora negra on se situaven, sense cap ordre establert, trons de diferents mides. Al final, això sí, esclatava un gran tro. El regueró de pólvora s’estenia amb un gran embut i donava una o dues voltes a la plaça Major, segons el pressupost de l’any. La tronada trigava entre 4 i 5 minuts a esclatar completament i rondava les 1.000 pessetes (6€) el minut. L’alcalde i els regidors contemplaven l’espectacle des del balcó de l’Ajuntament i el públic omplia de gom a gom tots els racons de la plaça. A partir del 1967, aquesta tradició va desaparèixer per sempre degut a la seva perillositat i al traspàs del negoci de l'Armeria Solà.

Finalment, per saber com eren aquests pregons rimats, reproduirem el de la Festa Major de Maig del 1949, inserit a la Nueva Tàrrega del 12/05/1949, amb el títol Pregó de Festes. Seguint el patró ABBA, ens parla dels actes i dels tòpis d'aquest tipus de celebracions.

Pregó de la Festa Major de Maig de 1949 publicat a la Nueva Tárrega del 12/05/1949

L’Eixideta: pregó tradicional i tronada

El 2014, es va celebrar la primera Eixideta, amb la voluntat que acabi esdevenint la petita Festa Major de Maig adreçada i protagonitzada pels més menuts de la ciutat. La festa compta amb la participació dels grups folklòrics de la ciutat que tenen formacions infantils: la Coral Infantil Mestre Güell, Diables BAT, Targalets de Guixanet, Esbart Albada, gegantons de les escoles, i part d’algun dels elements “grans” de la ciutat.

L’acte comença amb l’encensa de la recuperada tronada i el pregó tradicional a cavall. A continuació es realitza una cercavila amb tots els elements, acompanyats pels Grallers de la Barra i de la Fal·lera Gegantera. Al finalitzar la cercavila a la plaça Major, es realitza una gran Eixida infantil, mostra dels balls infatils, i una pluja de caramels des de l’Ajuntament. L’acte neix amb l’objectiu de ser la llavor de la cultura tradicional de la ciutat.

L’Eixideta s’ha celebrat amb regularitat cada anys, excepte el 2020 per la pandèmia del Covid. El 2021 se celebrà al Teatre Ateneu per les restriccions de la pandèmia.

Malauradament, la tronada ja no es realitza degut al seu elevat cost i als nombrosos permisos que cal tenir. Ha estat substituïda per una traca.