Els Gegants i Capgrossos de Tàrrega
ELS GEGANTS DE TÀRREGA: un dels primers gegants de Catalunya, modèstia a part
L’any 2024, els Gegants de Barcelona van celebrar 600 anys d’història, i l’efemèride es commemorarà amb la Trobada Nacional de Gegants que va reunir a la ciutat una gran mostra de gegants de tot Catalunya, entre els quals, els Gegants del carrer Major de Tàrrega. Aquesta trobada recordava el Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona celebrat l'any 1902, on hi va participar la segona parella de Gegants del Carme de Tàrrega de 1892. L'objectiu de la Trobada Nacional era commemorar la primera notícia d'uns gegants a Barcelona (i del món?), a la processó de Corpus de 1424, tot i que no es descarta que hi participessin anteriorment.
Segons el Llibre de les Solemnitats de Barcelona hi van desfilar “Lo Rey David ab lo Giguant” i “Sanct Xpistòffol ab l·infant Jhs al coll”. El primer gegant representava el Goliat bíblic i, pel fet d'haver estat pagat pel municipi, se’l considera el primer gegant de la ciutat. El segon gegant era Sant Cristòfol, a qui se'l solia representar amb el nen Jesús al coll. Es creu que aquests primers gegants processionals no eren figures corpòries com els actuals, sinó homes amb xanques disfressats, com encara succeeix en algunes ciutats de Bèlgica.
Més enllà de la seva presència en la processó del Corpus, amb el temps els trobem en altres actes solemnes com les recepcions reials. Un exemple el veurem el 1605 a Tàrrega, o a Barcelona l’any 1585, quan el rei Felip II va ser rebut per un gegant, l’àliga, el drac i la víbria. Progressivament els gegants van anar perdent les connotacions religioses, canviant la representació original de personatges bíblics per reis, guerrers, nobles o dames, o personatges destacats o populars d'una població.
Tot i així, es considera que el primer gegant corpori amb estructura de fusta i modelatge de cap i mans amb la tècnica del cartró pedra és de 1513 i de Girona. El segon gegant corpori seria el d’Olot de 1521, mentre que el tercer més antic s'hauria construït a Cervera el 1551. Com veurem més endavant, el primer gegant de Tàrrega és corpori i del 1600. Malgrat els dubtes que es presenten sobre si altres gegants catalans coneguts de finals s. XVI són corporis o xanquers, creiem que el gegant targarí és el quart construït mai a Catalunya.
A mode de breu resum introductori, destacarem la llarga tradició de figures, balls i entremesos de cultura popular i tradicional de Tàrrega, ja documentats al Corpus de 1600 i 1610, amb el primer Jagant i Drac de la Vila, respectivament. Un seguici festiu que acompanyava la processó de les Santes Espines conegut des de 1773, amb la presència d’un Ball de Bastons, dos de Moros i Cristians, una nova parella de gegants i un Ball dels Valencians, actiu fins el 1895. També cal destacar la forta influència que han tingut les festes dels barris de la Mercè i del Carme, amb la creació de ballets, figures i gegants propis. Pel que fa al barri de la Mercè: els Gegants de la Mercè de 1870, els Gegants Mariners de 1907-1909?, l’Home de la Barra de 1878 i el Ball d’Arquets (cercolets) de finals s. XIX. Pel que fa al barri del Carme: els desapareguts Gegants del Carme de 1871 i 1892, els actuals de 1953 i el Ball de Bastonets de 1879.
Afegirem que el model festiu targarí va estar influenciat pel del Camp de Tarragona durant els segles XVIII i XIX, amb exemples com el tararot: formació musical de gralla i tabal coneguda amb aquest nom a Tàrrega, provinent d’aquestes comarques. I també el Ball dels Valencians, la melodia del qual recorda molt a la del Ball de la Primera de Valls. També ha estat gràcies a l’aportació de clergues formats al Bisbat de Solsona a finals dels s. XIX i XX, que s’han creat dos dels tres Balls de Bastonets propis i cantats de Tàrrega: Sona Bigotet i la Pepa, clarament influenciats pels solsonins. A més a més, la posada en escena teatral i espectacular d’alguns dels actes de la Festa Major de Maig és hereva de les més de quaranta edicions viscudes de la Fira del Teatre al Carrer, on els espectacles de Comediants i dels targarins Pots Teatre, entre altres, han deixat una forta petjada en l’imaginari col·lectiu de la ciutat, influenciant espectacles actuals com la Nit del Tararot.
Acompanyeu-nos en aquest apassionant viatge per les festes de la ciutat i els seus protagonistes, els Gegants de Tàrrega.
Els Gegants de Tàrrega al desembre de 2010, a la plaça les Nacions Sense Estat. Foto: Ton Farran
GEGANTS DE TÀRREGA (1600-1869): els avis i el rebesavi
“…al devant las creus; devant de estas las banderes; y al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians y dos balls de Cristians i Moros”
Des de l’any 1600 els Gegants de Tàrrega han amenitzat les festes més assenyalades del calendari festiu local: la Festa Major de Maig, les Festes de Sant Eloi o Festa Major de Setembre, el Corpus, i les festes dels barris històrics del Carme, la Mercè i del carrer Major, entre d’altres.
D’aquestes celebracions, la més antiga que es coneix a Tàrrega és la del Corpus Christi, una festa catòlica que venera l’Eucaristia, instaurada l’any 1264 pel papà Urbà IV. El moment àlgid del Corpus és la processó, i la de Barcelona, originària de 1320, és considerada una de les més antigues d’Europa. Durant molts segles fou la diada més important de la ciutat comtal. El bestiari popular integrat per àligues, cavallets, víbries, dracs i gegants hi té el seu origen i, juntament amb altres entremesos, representacions de passatges bíblics i de les vides de sants i santes, tenia per objectiu explicar els textos sagrats al poble, majoritàriament analfabet.
Quina importància tenia el Corpus de Tàrrega i de quina manera se celebrava, perquè es decidís construir un dels primers gegants corporis de Catalunya?
La primera referència escrita del Corpus a Tàrrega és de 1438, tot i que és molt probable que se celebrés amb anterioritat. La solemnitat comptava amb la presència d'elements festius i folklòrics propis ja documentats el 1481, com la construcció d’una galera o castell amb rodes, realitzat en motiu de la recepció de la reina Isabel la Catòlica. L’acompanyament musical de les primeres processons anava a càrrec de músics que tocaven el flabiol, el rabequet i la cornamusa o sac de gemecs. També hi participaven els tabalers i el verguer o pregoner amb la seva trompeta. El Corpus local es va celebrar durant el s. XV a la desapareguda capella del Corpus Christi del carrer del Carme, aixecada per la nissaga dels Ardèvol, vora l’actual Palau dels Marquesos de la Floresta. Un sepulcre gòtic de la família que havia format part de la capella roman exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, mentre que el finestral gòtic de la façana de la capella llueix al Parc de Sant Eloi.
El 1600 és doncs l’any d’inici de la història gegantera local, amb l’aparició del primer gegant targarí, durant la processó del Corpus de l'1 de juny. La referència la trobem al Llibre de Cerimònies (1592-1661), que documenta l’ordre que seguien les processons de Corpus de finals del s. XVI i durant el s. XVII, encapçalades per la bandera de la vila, el Jagant de la Vila, seguit de les creus i les banderes de les confraries. La nova figura va participar a les processons de Corpus almenys fins el 1619. Segurament es va voler festejar l’entrada al nou segle amb un nou element que envellís encara més la processó del Corpus targarí.
Cal destacar que la Tàrrega del tombant del segle XVI al XVII era una població econòmicament estancada que rondava els 1.400 habitants. Tot i així, “… feia grans despeses en aparatoses celebracions publiques, que volien dissimular les seves penúries i donar una imatge d’activitat local que no responia a la realitat. Es feien grans festes per l’Assumpció de la Verge Maria (en aquesta data se celebrava també la Festa Major), per la Concepció, per Corpus i sembla que també en honor de St. Ramon de Penyafort”. (La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segles XVI-XIX de Josep M. Planes Costa).
Els targarins i targarines en sabien de fer festa, i la més espectacular de totes es va fer del 14 al 16 de juny de 1619 en honor a la Puríssima, amb tornejos de cavalls, processó, artefactes per teatralitzar oficis religiosos, espectacles, representacions, dues cobles de ministrils… Un espectacle magnífic, monumental i fastuós propi del barroc, que va sorprendre a visitants vinguts d'arreu de Catalunya, sobretot perquè Tàrrega era considerada llavors una vila petita.
Llibre de Cerimònies (1592-1661), amb el primer Jagant de la Vila de 1600. Fons de l’Ajuntament de Tàrrega U.I. 160, Arxiu Comarcal de l’Urgell
L’historiador Segarra i Malla afegeix més detalls del primer gegant al seu llibre Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions II (segles XVI-XVIII): “…per animar les festes es feren els gegants i capgrossos, que eren les comparses de la diada, encara que oficialment no n’hi havia. L’Ajuntament els llogava als barris de la Mercè o del Carme. Ben diferent era això del segle XVII; llavors al poble no hi faltava el Gegant de la Vila, que amb sa alabarda (destral de pal llarg) i l’escut d’armes de la vila anava a les processons acompanyant el drac, que amb un colom a la boca ballava danses en els llocs principals de la població”. El mateix autor també va escriure que els primers gegants de la vila es van presentar durant la processó de Corpus de 1591, tot i que, comprovant les fonts que va consultar, no n’hem trobat cap referència.
El 8 d'abril de 1605, el Jagant de la Vila reapareix de nou durant la celebració del naixement del fill de Felip III de Castella o Felip II d’Aragó (el futur monarca Felip IV). Es feren grans festes arreu del país, i a Tàrrega l’efemèride se celebrà els dies 12, 13 i 14 de juny del mateix any de la següent manera: diumenge 13 es ventaren les campanes de la Parròquia. La casa de la Paeria i el campanar es guarniren de llanternes amb gressolets. Per la seva part, la confraria de Sant Eloi va encendre grans fogueres a la serra. El dilluns 14, es feu una processó solemne “… aont acudi lo jagant ballant devant la professo y apres un ball de minyonets molt ben adressats ab uns archs y fletxes en les mans que feren dit ball devant la custodia que aportaven…”. Destacaren els focs artificials, jocs, balls i fonts, com la del carrer del Carme, amb la figura d’un nen que representava el fill del monarca subjectant una espasa, i un lleó als peus amb un bàcul. (Llibre d’actes i memòries de Pere Llorens Rabassa, escrivà de les Cases del Consell, Arxiu Municipal).
Per a l’estudi del Corpus de Tàrrega durant els segles XV-XVII ens documentat amb l’article “La celebració del Corpus a Tàrrega entre els segles XV i inicis del XVII”, de Ramon Miró Baldrich, revista URTX núm. 9. A ell li devem la pista de 1603, que posteriorment vam aconseguir retrocedir fins el 1600. També hem revisat el Llibre de processons, pregàries i capitanatges dels barris i de les Confraries de les Santes Espines… (1665-1837) i no hem trobat la presència del gegant ni del drac a les processons del Corpus targarí, a mitjan segle XVII.
Durant els segles XIX i XX, la custòdia es treia en processó pels diferents carrers del centre de la població, un dels moments àlgids de la Capvuitada de Corpus. Es realitzaven diverses processons durant la setmana, sent la primera la de Corpus. Seguia la processó dels capellans, de l’Ajuntament, de la Santíssima Trinitat, del carrer Agoders, del barri del Carme, del barri de la Mercè i del barri del carrer Major.
Els tres barris esmentats participaven activament en l’organització de la Capvuitada amb la decoració dels seus carrers, rivalitzant per veure qui s’hi esmerçava més. Es feien processons, catifes de flors, cercaviles amb gegants i capgrossos, sardanes, jocs infantils i fogueres. La Comisión Oficial de Ferias y Fiestas preparava un concurs on es demanava un projecte previ d’ornamentació dels seus carrers. No es tenien en compte els espectacles que s’hi feien per no canviar l’aspecte tradicional de la festa. Les barriades nombraven quatre capitans o representants, i al guanyador se li entregava una placa commemorativa i una cinta amb una inscripció que podia lluir a la bandera de la processó. El barri del carrer Major va guanyar el concurs de 1945 a 1952, tal i com figura en una placa commemorativa a la façana de l’església de Sant Antoni. Durant la segona meitat del segle XX, els barris van deixar de participar-hi i la festa decaigué.
Molt probablement l’any 1878, el barri de la Mercè presentés l’Home de la Barra per animar amb els seus giravolts la processó de Corpus pel barri, penjat entre dues finestres del carrer Urgell. Per manca de fotografies antigues, publiquem la següent on podem veure una paròdia de l'Home de la Barra, segurament feta durant un Carnaval dels anys 50 o 60 de l'any passat. No és l'original, però aquesta còpia matussera feta amb un bust d'un maniquí i amb una americana amb els quadres pintats, ens ha semblat molt divertida i curiosa. Ens recorda als Carnavals actuals on també es parodien figures tradicionals de la població.
Paròdia de l'Home de la Barra a l’entrada del c. Santa Anna des del c. del Carme durant un Carnaval dels anys 50-60. Foto: Serra Teixidó
Actualment la ciutat celebra el Corpus el diumenge següent a la Capvuitada de Pentecosta, amb una missa solemne al migdia a la Parròquia. Acabada aquesta, l’Àliga de Tàrrega entra solemnement i balla davant l’altar. Tot seguit s’inicia la processó pel centre de la ciutat amb el següent ordre: els Gegants de Tàrrega, les banderes, l’Àliga, els músics, el turiferari, la creu, els infants de la primera comunió, els escolans, els capellans, el tàlem, les atxes, la custòdia i la Capella de Música. Un cop finalitzada la processó, l’Àliga ret homenatge a la custòdia amb una reverència davant la porta principal de la Parròquia, durant benedicció de la mateixa. A continuació, les banderes, els capellans i la custòdia entren a la parroquial. La diada es clou amb el Ball de Gegants de Tàrrega a la plaça Major i un ballet final amb els gegants i l’Àliga.
Després de conèixer l'origen del primer gegant de la ciutat i la seva vinculació amb el Corpus, ens centrarem en una solemnitat molt nostrada i antiga a la nostra ciutat: la Festa de les Santes Espines, origen de l’actual Festa Major de Maig.
Al Llibre d’Albarans apareix el primer document conegut de la processó en honor de les Santes Espines del 15 de maig de 1551. Es tracta de dues espines de la corona de Crist, unes relíquies custodiades a l’església de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega. Cal destacar que en aquest document ja es parla de festa, i hi apareix el detall del pagament de 32 sous a uns músics o joglars forans: “Per pagar los jutglars sonaren lo dia de la festa de les Santes Spines qui ere a 15 del present mes de maig, 32 sous. Per pagar la despesa als dits juglars los dies sonaren a les Spines, 8 sous”. Per tant, podem fixar aquesta data com l’origen de la Festa Major de Maig de Tàrrega, malgrat que probablement ja s’hagués celebrat amb anterioritat i aquest any assolís certa notorietat.
La tradició popular explica que les Santes Espines van ser dutes a Tàrrega per un àngel, un dia que els fidels estaven congregats a l’església parroquial. Aquests van veure entrar un pelegrí que va deixar damunt l’altar les dues espines de la corona de Crist. Desaparegut de sobte el pelegrí, els fidels conegueren que sota els seus hàbits s’amagava un àngel. Aquesta llegenda és originària del s. XVIII i comuna en altres poblacions, així doncs posterior a 1551, i per tant la mateixa església no l’ha considerada mai com un acte miraculós.
Des d’un punt de vista històric, les relíquies haurien arribat a Tàrrega en altres circumstàncies. Una part de la corona de Jesucrist va ser duta a Constantinoble l’any 326, ciutat on l’havien venerat fins el 1239, quan l’emperador Balduí II en va fer obsequi al rei Lluís IX de França, després de pagar-li un deute que havia contret amb els venecians. El 1248 la corona es va consagrar a la capella de Sainte Chapelle de París i des d’allí se n’haurien escampat bocins per tota la cristiandat. La corona constaria d’entre 72 a 128 espines, segons les fonts històriques, i haurien arribat a diferents esglésies catalanes on haurien estat conservades amb gran devoció, com és el cas de Tàrrega i Santpedor. Mesuren 6 i 8 centímetres, i tal i com diu la cobla popular: “Santes Espines de Tàrrega, l’una curta i l’altra llarga”. També es diu que d’una d’elles en va brollar sang un Dijous Sant.
Des de ben antic, les Santes Espines es treien en processó a la primavera per demanar pluja quan els camps eixuts de l’Urgell més ho necessitaven. L’abril de 1433, uns peregrins ja van anar amb “…llums enceses e peus descalçats a la sglesia de madona santa Maria del castell del Mor” amb aquest objectiu. Al voltant d’aquesta processó s’hi anaven congregant vilatans atrets per la capacitat que se li suposava d’atraure la pluja en temps de sequera. Segurament va ser el 1551 quan després d’una llarga sequera es van invocar per primer cop, o almenys és la primera notícia coneguda.
El 1554 es feu el reliquiari d’argent que les custodiaria, obra de Damià Ferrando de Cervera. El 1564 va ser el torn del tabernacle. El 1560 els fadrins de la vila van fundar la Confraria de les Santes Espines, òrgan creat per la Parròquia encarregat de promoure’n la devoció.
D’ençà d’aquestes dates, la devoció local va anar creixent any rere any, així com la participació de vilatans d’altres pobles de la comarca i voltants. El 13 de maig de 1612 les relíquies van ser traslladades a la nova capella de la parroquial, un acte presidit pel bisbe de Solsona Lluís Sans. El mateix bisbe va prohibir el costum de banyar-les davant de la creu de Cervera, el moment culminant de les processons que s’havien celebrat fins aleshores, per evitar la seva degradació i la del tabernacle. Aquesta norma es va desobeir uns anys més tard.
La processó de les Santes Espines començava a la plaça Major i seguia pel carrer Major, plaça de Sant Antoni, carrer de Sant Agustí, la Muralla, carrers de la Font, de l’Estudi, Agoders, i arribava a la creu gòtica del camí de Cervera (plaça del Carme). De tornada, baixava pel carrer del Carme fins la Parròquia. A un altar improvisat als peus de la creu gòtica tenia lloc una cerimònia en la qual les relíquies se submergien dins l’aigua per demanar pluja. Durant el segle XX la processó va quedar reduïda al c. Agoders, plaça del Carme i c. del Carme. El 1964 va deixar de celebrar-se degut als canvis que va promoure el Concili Vaticà II, i que van afectar algunes les celebracions litúrgiques de l’Església Catòlica. Durant el període republicà dels anys 1932, 1933 i 1934, tampoc se celebrà.
La part superior de la creu es va malmetre el 1869, quan s’enderrocà a causa d’un temporal de vent que afectà la població. A la plaça Major actualment hi llueix una rèplica.
Durant el segle XVI la diada no tenia data fixada, i aquesta oscil·lava entre maig i juny. Tot això canvià quan el 30 de desembre de 1670, la comunitat religiosa i política local va iniciar un procés per tal que es reconegués la seva autenticitat, i s’aconseguís un ofici religiós propi. S’enviaren a Roma proves dels miracles que havien obrat amb malalts i endimoniats, i les nombroses pluges que el cel havia donat després que les Santes Espines s’haguessin mostrat en processó. No fou fins el 1683 que la Congregació del Ritus concedí que es resés l’ofici de la corona de Crist amb ritu doble major el dia 13 de maig de cada any a Tàrrega i el seu districte, sempre que es demostrés que les dues espines eren autèntiques de la corona.
Un any més tard, el 13 d’abril de 1684, el vicari general de Solsona Francesc Serra decretà que les Santes Espines eren vertaderes de la corona de Jesucrist, i d’aquesta manera s’aconseguí un ofici religiós propi. En virtut d’aquest decret el 1686 es decideix canviar el dia de la Festa Major del 15 d’agost, dia de l’Assumpció de Maria, pel dia 13 de maig. Fins el 18 d’abril de 1731 no apareix el primer document on es menciona el patronatge de les Santes Espines: “…que el Domingo primer viniente se saquen en procesión y en la forma acostumbrada la relíquia de las gloriosas Santas Espinas Patronas de esta Villa…”. (Les Santes Espines de Tàrrega. Ramon Berga Rossell i Francesc Maymó, 1965).
No és fins la processó de les Santes Espines del 30 de maig de 1773 que apareix la primera parella de gegants coneguda de la ciutat, després del Jagant de la Vila de 1600. Ho sabem gràcies al Llibre de processons, pregàries i capitanatges dels barris i de les Confraries de les Santes Espines… (1665-1837) i al llibre Les Santes Espines de Tàrrega: “…los tabernacles ab sas atxas corresponents; al devant las creus; devant de estas las banderes; y al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians y dos balls de Cristians i Moros”. Al document no s'esmenta els seus noms, i per aquest motiu els anomenarem els Jagants de les Santes Espines.
El canvi econòmic i social que es va donar durant el segle XIX va marcar una disminució de les pregàries i extraccions de les relíquies per demanar pluja. Amb les millores al camp ja no era tan necessari que plogués. En canvi s’invocaven amb èxit per aturar rubinades i epidèmies. I durant la Guerra Civil les Santes Espines es van haver d'amagar de nou per tal que no desapareguessin, tal i com es va fer durant la Guerra del Francès (1810-1814). Quan l’autoritat revolucionària va ordenar que s’entreguessin, els fidels de la ciutat van donar unes rèpliques fetes amb dos puntes espinoses lleugerament cremades per tal que semblessin envellides. D'aquesta manera es varen poder salvar.
Per a l'estudi dels orígens i evolució de la festa ens hem documentat amb els dos llibres: La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segles XVI-XIX. Josep M. Planes i Closa. Parròquia de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, 1994; i Les Santes Espines de Tàrrega. Ramon Berga Rossell i Francesc Maymó, 1965.
L’intent de recuperació de la processó l’any 1984 i la recuperació completa el 2013, els tractarem més endavant, a mesura que avancem cronològicament.
Capgrossos de l'Ajuntament (comprats el 1943 i 1945) i la Banda de Música durant el Corpus de 1951 al carrer Major. Foto: Arxiu Comarcal de l'Urgell
Acabem de conèixer un dels tres patrons de la ciutat, les Santes Espines, però a Tàrrega en tenim dos més: Sant Eloi i la Mare de Déu de l’Alba. Més endavant farem referència a Sant Eloi, però ara ens focalitzarem en la Verge de l’Alba, copatrona de la Festa Major de Maig de Tàrrega.
La devoció per la Mare de Déu de l’Alba és un llegat de l’època medieval. La llegenda narra que l’emperador Carlemany havia d’emprendre una batalla contra els àrabs establerts a Tàrrega vora la Serra de Sant Eloi, amb un exèrcit inferior en nombre. Durant la nit, Carlemany demanà ajuda a la Mare de Déu i aquesta se li aparegué de matinada, animant-lo a mantenir la fe i a lluitar. L’Emperador va prometre que aixecaria una església en el seu honor si guanyava la batalla. A trenc d’alba va lluitar guanyant amb valentia i fe a la Mare de Déu, i va acomplir la seva promesa, donant a l’església el títol de Santa Maria de l’Alba. Per aquest motiu se la representa entre núvols i envoltada d’àngels. Els targarins any rere any donaren major importància a la tradició, i així és com va néixer la devoció i el patronatge de la Mare de Déu de l’Alba.
Segons l’article l’historiador Joan Tous i Sanabra (“Arrels de la Festa Major” de la Nova Tàrrega del 12/05/1990) la devoció targarina per la Verge podria haver estat una herència dels primers pobladors vinguts a Tàrrega després de la desfeta àrab. La vila va ser repoblada per gent vinguda dels comtats de Berga i Osona, principalment de la zona de Manresa, població on des de ben antic també es venera la Mare de Déu de l’Alba. Actualment la imatge encara presideix el temple de la Seu manresana. Precisament, la població de Santpedor on també es veneren les Santes Espines forma part també de la comarca del Bages.
El 15 de febrer de 1672 el campanar va caure damunt l’església, ocasionant uns desperfectes tan grans, que es va haver de reconstruir de nou. Les obres van seguir el disseny de l’arquitecte Fra Josep de la Concepció, d’inspiració barroca classicista. El 1696 es va inaugurar el temple, sense que les obres estiguessin finalitzades, rebatejant l'edifici amb el nom d'església de Santa Maria de l’Alba. Els treballs es van allargar fins el 1742, trasbalsant l’economia i societat targarines. La planta del temple té una nau central amb capelles laterals, cimbori i una gran cúpula. El campanar és de planta quadrada i torre de vuit costats, amb les seves corresponents vuit campanes.
Tal i com succeïa amb la celebració de les Santes Espines, la festivitat de la Verge de l’Alba no tenia data fixada. Amb tal propòsit i després de moltes peticions veïnals, el 8 d’abril de 1788 l’Ajuntament fixa la data de celebració el 14 maig, un dia després de les Santes Espines. La confraria de les Santes Espines recolzà la iniciativa que reforçava la idea de copatronatge. Amb les dues dates fixades dels dos patrons de primavera de la ciutat, els dies 13 i 14 de maig, i sabent que l’origen de la festa de les Santes Espines es remunta al 15 de maig de 1551, podem fixar aquesta darrera data com l’origen de la Festa Major de Maig.
A banda de les festivitats del Corpus, de les Santes Espines i de la Verge de l’Alba, a Tàrrega també se celebraven des de ben antic les festes dels barris del Carme i la Mercè, amb la participació de gegants propis.
A mode de preàmbul del següent capítol dedicat als gegants dels barris, citarem una parella de propietat privada, que no duia el nom de cap barriada: són el Llenguado i la Pagesa, els Gegants de cal Terés (Crònica Targarina del 18/5/1929). Van ser promoguts i construïts pel notari Marià o Mariano Terés (1784-1860), autor també de diversos tocs de campanes i escultor d’un Sant Jaume que coronava l’altar de la Parròquia. La seu del Consell Comarcal de l'Urgell i la Casa de la Cultura de Tàrrega ubicada al carrer les Piques són dues propietats que havien format part de la nissaga dels Terés, una família originària de Pira (La Conca de Barberà).
No sabem la data exacta de creació del Llenguado i la Pagesa, però si ens basem en l’edat del constructor, podríem suposar que es van bastir entre el 1805 i 1840. Devien ser dues figures un xic atípiques per l'època, fins i tot de caire divertit o burlesc, ja que el Llenguado treia la llengua i la Pagesa anava vestida com a tal (La Signou del 18/07/1915). No dubtem de la qualitat artística dels mateixos, ja que com hem vist, en Marià Terés s'atrevia fins i tot amb la producció d'imatgeria religiosa. La parella es treia en processó per les Festes del Carme cedida pel seu propietari, una pràctica força habitual a l'època, ja que tal i com veurem posteriorment, els barris també cedien les seves parelles a les diades municipals.
Cal destacar que els Gegants de cal Terés gaudien d’un ball propi, el Ball dels Gegants del Terés de Tàrrega, recollit pel folklorista local Josep Güell (Mestre Güell). S’interpretava amb flabiol i tamborí, tal i com es desprèn de la partitura transcrita per Güell (De l'Urgell i la Segarra de Josep Güell Guillaumet. Natan Estudis). Així doncs, el dos personatges van ser els primers gegants vinculats o cedits al barri del Carme, tot i no dur el seu nom i ser de propietat privada.
La seva història acaba com moltes d’altres, en l’oblit, segons es desprèn de la crònica “El Barri del Carme” de l’Acció Comarcal del 15/07/1932: “…als veïns els va semblar que no feien prou patxoca i varen fer-ne construir uns altres de tal proporcions que varen suar molt”. L’article “El barri de la Mercè” de l'Acció Comarcal del 23/09/1932 també documenta la relació entre aquests gegants i el barri del Carme: “… arran de la festa del Carme, quan el seu barri buscà substitut als seus desgraciats Llenguado i Pagesa”. Els dos articles fan referència als nous Gegants del Carme que es presentaren el 1871, i dels que en parlarem al següent capítol. Amb les dades aportades pel setmanari local, podríem suposar que van desaparèixer entre el 1865 i 1870.
GEGANTS DE TÀRREGA (1870-1902): pegots contra bogaders
“Un altre any el barri del Carme tindrà uns gegants nous quatre palms més alts que els de la Mercè!”
L’aportació de les festes dels barris del Carme, de la Mercè i en menor mesura del Carrer Major ha deixat una forta petjada cultural a la ciutat, amb la creació de ballets i figures que llueixen a la Festa Major de Maig, al Corpus i a l’Aplec de Sant Eloi, entre altres. Conèixer com se celebraven en el passat i com ho fan actualment, ajudaran a entendre l’existència de l’Home de la Barra, el Ball de Bastonets, el Ball d’Arquets i les parelles de gegants dels barris.
De tots és ben coneguda la sana rivalitat entre els veïns del Carme i la Mercè, per organitzar la millor la festa del barri i la millor Capvuitada de Corpus, a finals del s. XIX. Les dues festes esdevenien gairebé una festa major pels targarins, amb castell de focs, cercavila de gegants i capgrossos, fogueres, processó, ofici amb orquestra i balls populars. La població no arribava als 6.000 habitants, i es preparava per un s. XX amb un fort creixement demogràfic i econòmic.
El barri de la Mercè s'estructurava al voltant del c. Sant Joan, c. Urgell i l’antiga carretera de Madrid (actual av. Catalunya), i va ser una de les primeres zones de creixement de la població. Pren el nom l’església situada al bell mig del seus carrers, i es caracteritza per ser una barriada històrica amb una antiga festivitat pròpia que es perllonga fins a l’actualitat. Manté elements folklòrics propis com els Gegants de la Mercè de 1870, els Gegants Mariners de 1907-1909? (la Sípia i l’Escamarlà), l’Home de la Barra de 1878 i el Ball d’Arquets de finals s. XIX. El 24 de setembre és la diada de la seva patrona, i a la vigília els gegants i capgrossos solien participar a la cercavila acompanyats d’una banda de música. Tal i com veure més endavant, la festa veïnal es va recuperar amb èxit l’any 2024.
Els veïns de la Mercè eren coneguts com a pegots o del barri de la pega. Aquest malnom provenia de la mala sort que tenien durant la gran tronada que s’encenia per les festes del barri i per la Capvuitada de Corpus. La tronada era tant llarga que anava de l’església de la Mercè fins la placeta del Pepe (plaça Urgell), recorrent els carrers de Sant Joan, la plaça de l’Oli (ara del Mestre Millet) i Urgell. Consistia en un reguerot de pólvora a terra que connectava trons de diverses mides, fins acabar amb un gran tro. Els més joves del Carme baixaven a veure-la, i quan un tro fallava de seguida cridaven: “pega, pega, pega!”. I és que no podia ser de cap altra manera, atès que no es disposava de pirotècnics professionals. Fins i tot es deixaven alguns trons mal lligats perquè fessin pega, i així donar conversa als del barri rival. El malnom provenia també de la flaire de pega dels deu sabaters que hi havia al barri el 1845. Curiosament, davant mateix de l'església de la Mercè s'hi troba un dels pocs sabaters de la població.
L’altre barri en pugna amb el de la Mercè és el barri del Carme, que ha sigut capaç de bastir fins a tres parelles de gegants: els desapareguts de 1871 i 1892 i els actuals de 1953. També el Ball de Bastonets des de 1879. La barriada neix al voltant de l’antic convent del Carme situat a la plaça del Carme, i s’estén pels carrers Agoders, del Carme i la Raval del Carme. Els del Carme també tenien el seu malnom: bogaders. L’origen cal cercar-lo en la tradició d’adornar els balcons de les cases amb llençols, flors i fullam durant la processó de les festes del barri.
Antigament a l’avant-vigília s’encenien fogueres pels seus carrers. Les festes també començaven amb una gran tronada al migdia de la vigília, estesa a tot el llarg del Passeig del Mig (actual plaça del Carme). Els actes folklòrics s’han mantingut fins als nostres dies amb la cercavila i ofrena flora el 15 juliol, vigília de la patrona, integrada pels Gegants del Carme, els capgrossos, el Ball de Bastonets i un grup de grallers.
Una ressenya de les festes de finals s. XIX el trobarem al número d’agost de 1877 de la Revista Carmelitana (fundada el 1876 a Barcelona): “A las doce en punto del día 15 un repique general de campanas, la divertida y esperada vista de los gigantes, la música que recorrió los puntos todos del barrio, y el tan popular Tararot (grup de grallers), impulsaban a los habitantes a tomar parte en las animadísimas funciones…”. Dels actes del 16 de juliol, relata: “… a las seis en punto, salía de la Iglesia la procesión; abría la marcha un piquete de caballería, venían detrás los gigantes, el Tararot, multitud de habitantes del barrio que con hacha acompañaban la santa Virgen, venía luego el Penón (...) un distinguido séquito, la comissión, reverendos sacerdotes, la venerable Imagen sobre unas nuevas y bonitas andas, el celebrante y sus ministros, cerrándola un escuadrón entero de caballerías vestido de gala”.
Com acabem de llegir, el barri de la Mercè va estrenar els Gegants de la Mercè l’any 1870. Originalment eren coneguts com Rei i Reina, i rebatejats el 1997 com Ramon Berenguer I i Almodis, durant un ple municipal. Van ser una realitat gràcies a l’empenta de Miquel Florensa Artigues (1833-1900), més conegut com Miquel del Bitxo (el pare era Antoni Florensa Mas, sabater de cal Bitxo del c. Urgell). També li devem la creació de l’Home de la Barra el 1878, i la direcció d’una banda de música i d’una orquestra durant quaranta anys.
Almodis i Ramon Berenguer I després de la restauració de 2024, que els retornà la fisonomia original, a excepció dels vestits. Entrant la pl. Major el 12 de maig de 2024. Foto: Taller Avall
Malgrat que el canvi de nom de Rei per Ramon Berenguer I i de Reina per Almodis és relativament recent, paga la pena conèixer qui eren els dos monarques i quina relació havien mantingut amb la població.
Els orígens de Tàrrega es remunten a l’any 1056, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I (1023-1076) va conquerir el castell als musulmans. A partir d’aquell moment el creixement de l’antiga vila serà progressiu. L’indret que ocupa avui la ciutat de Tàrrega ja existia durant la dominació musulmana, i molt probablement correspon a aquest període la construcció del primitiu castell. El monarca l’atorgà en esponsalici a la seva muller Almodis de la Marca (1022-1076), amb qui es casà en tercers núpcies, i aquest cop per amor, l’any 1052. Dos anys després, el 1058 els comtes barcelonins signen un conveni amb el castlà Ricard Altemir, pel qual aquest s’encarregaria de la reconstrucció i defensa del castell.
El cas és que el polifacètic Miquel del Bitxo i el seu company Tonet del Xoqueta van desplaçar-se a Barcelona per adquirir una parella de gegants pel seu barri, i avançar-se així als del Carme, que també flirtejaven amb la idea de tenir-ne una. En cròniques de l’època es comentava que ho van fer d’amagat, tot i que van realitzar una col·lecta pública per finançar-los. Suposem que volien mantenir en secret el moment i la forma, atès que tothom ja coneixia les seves intencions. El propi Miquel del Bitxo va construir-ne els dos bastidors de fusta originals.
S’atribueix el modelatge en fang dels caps i braços a Vicenç Oms (pare), un escultor adornista de Barcelona que residia al c. Dormitori de Sant Francesc, núm. 8 (avui c. Josep Anselm Clavé). El molt probable escultor va ser també l’autor de dues parelles de gegants coetanis: els de Montblanc de 1864 (comprats per 300 duros, l’equivalent a 9 euros) i els desapareguts Gegants de Palamós, amb els que guarden una gran semblança. No se sap qui va modelar els caps amb cartró pedra a partir del motlle del bust de fang de Vicenç Oms, ni qui els va vendre a Miquel del Bitxo, però pocs discuteixen l’autoria del motlle a Vicenç Oms (pare). Desconeixem si els de Tàrrega també van ser comprats al taller de Vicenç Homs com els de Montblanc. A falta de factura no ho podem corroborar.
L'expectació va ser tan gran que el secret no es va poder guardar, i uns dies abans tot Tàrrega ja anava plena de comentaris sobre com serien les figures. Alguns es pensaven que serien blancs, d’altres negres, i fins i tot que serien musulmans, atès que una de les missions de l’orde dels mercedaris era recaptar diners per pagar rescats de cristians segrestats durant les ràtzies de pirates del nord d’Àfrica. També és cert que es va haver de demanar una major col·laboració econòmica, ja que l’estada a Barcelona es va allargar més del necessari i més enllà del pressupostat inicialment.
El dia de la seva presentació el 23 de setembre de 1870, vigília de les Festes de la Mercè, els gegants van sortir per la porta de l’església de la Mercè, després de la tronada que començava al mateix temple. Entre la multitud d'assistents, Joan del Xeco, uns dels prohoms del barri del Carme, va dir públicament: “… un altre any el barri del Carme tindrà uns gegants nous quatre palms més alts que els de la Mercè”. I tal dit tal fet, l’any següent van presentar la primera parella de Gegants del Carme (1871-1872), construïts amb uns bastidors de fusta un metre més alts que els de la Mercè. Uns gegants colossals dels quals es desconeixen els noms i l'aspecte que tenien, tot i que segurament eren coronats.
El 15 de juliol de 1871, vigília de les Festes del Carme, i després de la tronada del Ramon Aulés, els nous Gegants del Carme van sortir de l’entrada de cal Guillem cap al Passeig del Mig (actual plaça del Carme). Eren tan alts i pesats que cada gegant necessitava dues persones per ser mogut. Al so de la banda del Peret del Cotoner que animava la cercavila inaugural de les festes, van intentar moure’ls uns pocs metres fins a embocar l’entrada del Raval del Carme. Quan van ser davant de cal Guimerà, ja no van poder donar un pas més, posant en evidència el fracàs del projecte. Per solucionar l’excés de pes, l’any següent van tallar-los els bastidors de fusta entre 60 cms. i un metre. El resultat no va ser l'esperat, ocasionant que el braç dret estirat del gegant que sostenia el pergamí toqués el terra. Un nou fracàs que va obligar a “desar” les figures a les golfes de cal Pastiri (antiga fàbrica de pastes del c. Agoders), després de sortir només per les Festes del Carme de 1871 i 1872. Diversos articles de la premsa local han donat fe d’aquesta història, com per exemple la Crònica Targarina del 23/09/1932.
Així doncs, el barri del Carme va quedar-se sense gegants de 1873 a 1891, malgrat que al programa de les festes del barri del Carme de 1877, comentat anteriorment, es detalla la presència d’uns gegants. Es deuria tractar dels Gegants de la Mercè, els únics existents en aquelles dates. Sembla que es van cedir al barri rival, com també ocorregué el 1916, i segurament en d’altres ocasions.
Hem de destacar la presentació dels primers capgrossos de Tàrrega i el debut del Ball de Bastonets, el 15 de juliol de 1880, durant les Festes del Carme. Segons el llibre El Carmen de Tárrega d’Agustí M. Forcadell: "…el Ball de Bastonets hace su inauguración o aparición oficial para las Fiestas del Carmen, recorriendo las calles del Barrio, acompañado de la banda local y comparsa de “gegants i caparruts”. Dels capgrossos es desconeix el nombre, l’aspecte que tenien i l’artista que els va confeccionar, i tampoc s’anomena de quins gegants es tractava, tot i que no podien ser cap altres que els de la Mercè. La informació s'extreu de la Revista Carmelitana de 1880. La mateixa editorial cita només els gegants i el Tararot a l’edició de 1877.
A les cròniques del Diario de Barcelona de la Festa Major de Maig dels anys 1853 al 1877 s'esmenten els Balls dels Valencians i Bastonets, però no hi ha cap referència a gegants ni capgrossos. Tanmateix, "A la Crida de les Festes de la Mercè de Tàrrega per l’any 1881" publicada dins la nota de premsa “El Barri de la Mercè” de l'Acció Comarcal del 08/06/1935, sí que es documenten uns capgrossos acompanyant els Gegants de la Mercè, el Ball de Bastonets i de l’Home de la Barra. Així doncs, podem deduir que els primers capgrossos són originaris de 1880.
El Ball de Bastonets va ser impulsat el 1879 per Josep Mª Pont, conegut com Moniqueta. Aquest ballet ja apareix documentat a la processó de les Santes Espines de 1773, sense poder corroborar que fos un grup local o un grup fora vila llogat per a tal esdeveniment, tot i que és més plausible la primera opció. Moniqueta va conèixer els Balls de Bastons de Solsona quan hi estudiava per ser capellà. De retorn a Tàrrega va proposar als veïns del seu barri l’organització del Ball de Bastonets. Aquests, entusiasmats amb la idea, en van assumir el finançament. Podríem dir que Moniqueta va ser l’autor del Sona Bigotet, el primer Ball de Bastons de la ciutat que realitzava la colla. Ho va fer unint dues melodies: el Xirimicotet de Solsona (que també correspon al Sol i Bilotet de Guissona) i el Cus Cusoret de Guissona, que també es cantava. La tercera i quarta part actuals no s’interpretaven encara, ja que es van incorporar a la dècada dels 40 del segle passat de la mà de Gumersindo Pascual.
L’acompanyament musical anava a càrrec del mateix Moniqueta tocant el violí, tal i com es feia a Guissona. El ballet només sortia per les Festes del Carme i els assajos els feien en plena natura, al camí de l’Ofegat o a l’Era Espatllada. El vestuari es componia de barretina vermella, camisa blanca, corbata virolada, armilla curta de color blau, pantalons curts negres, faixa blava, espardenyes blanques i mitjons blancs amb cascavells i l’escut del Carme. (“Records de la Festa del Carme”. R. Sauret. Acció Comarcal del 14/07/1934).
No va ser fins el 15 de juliol de 1892 que es va presentar la segona parella de Gegants del Carme (1892-1936), substituint els malaurats de 1871. Segons el periòdic barceloní La Dinastía del 20/07/1892: “... solemnes fiestas con que el barrio de la Ciudad de Tàrrega, obsequio a su incita patrona la Virgen del Carmen, en los días 14, 15 y 16 de julio (…) El viernes 15, a las doce, se disparó una estrepitosa tronada, seguida de un repique general de campanas; luego, la banda de esta Ciudad dirigida por don Miquel Florensa (a) Bitxo ejecutó un bonito pasacalle, precedida de los cabezudos, ball de bastonets y gigantes nuevos construídos este año en el taller del señor Viladot de Lérida”. Per desgràcia, no disposem de més referències ni de l'obra del taller Viladot. Ens preguntem si podria haver-se format o col·laborat amb el també lleidatà Ramon Borràs Perelló (1958-1941?), tallista i escultor d'obra religiosa. Tot i així, sabem quin aspecte gràcies a les fotografies que se'ls va fer a Barcelona l'any 1902, i que reproduïm a continuació.
El programa de les festes del barri de 1892, inserit a l’article “Una fiesta del Cármen como las de antes” de la Nueva Tárrega del 22/07/1961, també es fa ressò de la nova parella de gegants: “Solemnes fiestas con que el Barrio del Carmen obsequiará a su Excelsa y muy amada patrona: Dia 14: al anochecer tradicionales fogatas en todo el barrio. Dia 15: Al mediodia, antes del repique general de campanas, se disparará una estrepitosa tronada, y luego después habrá pasacalle por la numerosa banda de música que dirige D. Miguel florensa, con los gigantes nuevos, enanos y el popular Ball de Bastonets”.
Els Gegants del Carme de 1892 al Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona, el 27 de setembre de 1902
L’any 1899, la parella de la Mercè va fer la primera sortida fora de la població d'uns gegants targarins. Van ser convidats a Linyola per celebrar l’arribada de l’aigua a la població del Pla d’Urgell, tal i com va publicar La Renaixensa-Diari de Catalunya del 6/7/1899. A l’article es descriuen els actes de la diada, tot i que no s’anomena als gegants linyolencs. Es van hostatjar a casa d’un tal Miquel, i per aquest motiu als Gegants de la Mercè se’ls va anomenar els Gegants d’en Miquel. Ramon Berenguer I i Almodis van ser l’excusa per la creació dels gegants centenaris de Linyola o aquests ja existien? Lamentablement no disposem de cap dada sobre el seu origen.
L’any següent, a la Festa Major de Maig del 1900 hi van haver de nou “…repiques de campanas, gegants, nanos, bastonets, músiques (…) i tararot…”. (El Águila Tarregense del 20/05/1900). El grup de capgrossos mencionats el 1880 com a caparruts o com a cabezudos el 1892, ara s'anomenaven nanos. Segurament es tractaria de les mateixes figures.
Un fet destacable de la història gegantera targarina és la visita que van fer els Gegants del Carme de 1892 a Barcelona l’any 1902, participant al Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos. La cita es va immortalitzar amb les fotografies més antigues que es conserven d’uns gegants de la nostra ciutat. El concurs es desenvolupà a la plaça d’Armes del parc de la Ciutadella, en el marc de les Festes de la Mercè barcelonines. Foren convidades parelles de gegants de tota Catalunya. La cavalcada o cercavila va seguir fins la plaça Sant Jaume, on els gegants feren algunes evolucions abans de tornar al parc. Era la primera gran Mercè que la ciutat recobrava amb els carrers guarnits, amb cavalcada de carrosses i el primer concurs de castells i de gegants. Cal destacar que entre el 1871, any en que s’institueixen les festes a la ciutat, i el 1902, la Mercè només s’havia celebrat en nou ocasions. L’acte consistia en una cavalcada el 25 de setembre i un festival l’endemà al Parc de la Ciutadella, però a causa de la pluja, es feu el dia 27 a les 3 de la tarda.
Nasqué per iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya, amb la idea de crear un certamen “de tots els gegants, nanos, cucaferas, mulassas, drachs, patúms, águilas, etc., dels pobles de Catalunya, concedint premis als que’s presentessin vestits ab més propietat y als més típichs”. El jurat el formaven l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el periodista Pere Pagès i Rueda i l’artista Miquel Utrillo i Morlius. No oblidem que es tractava d’un concurs i que, per tant, es repartien trofeus i premis. La medalla d’or i 1.000 pessetes (6 euros) de premi van ser per al grup més distingit per la seva riquesa i gust artístic: la comparsa del castell de Santa Florentina de Canet de Mar. El jurat va considerar que la comparsa de Berga i de Manresa també eren mereixedores d’una medalla d’or. També es va lliurar una medalla d’or i el gran diploma d’honor als gegants i al drac de Vilanova i la Geltrú. Lamentablement, els nostres gegants no van obtenir cap guardó ni reconeixement. L’acompanyament musical el formaven flabiols, gralles, tabals, bombos i panderos.
Els Gegants del Carme de 1892 durant la cercavila del Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona, el 27 de setembre de 1902. Foto: Rus, publicada al Cu-Cut de 02/10/1902
Al certamen també hi van prendre part els gegants de Lleida, Igualada, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Valls, Badalona, l’Arboç, Olot, Barcelona i Lleida. La comparsa completa de la Patum de Berga, els nans Cap de Llúpia i el Lliga-Mosques de Vic, i dues Cucaferes de Tortosa. També els Dracs de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i la Bisbal d’Empordà, entre altres figures. En total, 50 gegants, 8 o 10 bèsties (“monstres”) i 40 o 50 capgrossos vinguts d’arreu de Catalunya. (La Veu de Catalunya del 28/12/1902).
El periòdic targarí Lo Lloca del 28/09/1902 comentà l’estada a Barcelona tot dient: “Los gegants de Targa fa dies que son a Barcelona. (…) Dels nanos no’n tením cap noticia desde que arribaren a la ciutat comptal”. Un altre article de Lo Lloca del 12/10/1902 amplia la visita a Barcelona amb aquesta divertida ressenya: “Lo nostre amich Aulés ha tornat d’acompanyà’ls gegants del Carme a Barcelona. (…) Lo Cucut va retratar á tots los gegants del concurs y’ns ha extranyat que al costat dels de Targa no hi vejessem al nostre amich. ¿Que pot ser era sota?”. Els nostres protagonistes van ser descrits de la següent manera: “El gegant de Tàrrega, amb túnica negra de vellut, mantó roig i corona, i la geganta vestida d’indiana”. No podem corroborar la presència dels capgrossos a la cavalcada, més enllà del que diu aquesta nota de premsa.
Gegants participants a la desfilada de la Mercè de 1902, amb la parella de Tàrrega a la penúltima fotografia. (Font: La Esquella de la Torratxa del 10/10/1902)
GEGANTS DE TÀRREGA (1903-1936): el desembarcament dels Mariners
“…los populares gigantes “marineros”, feos, pero queridos en el barrio, y cuya única exhibición anual es en las fiestas de la Merced”
Encetem capítol després del gran concurs de Barcelona de 1902, i ho fem amb els elogis que van rebre els Capitans per l'organització de la Festa Major de Maig de 1903, de mans del diari satíric targarí Bertoldo del 17/05/1903: "Buena, buena; excelente Fiesta Mayor. (...) exuverante iluminación en la lglesia; capilla de música nutrida y afinada; lucida procesión, gigantes, cabezudos, comparsas de arcos y bastonets, todo esto y algo más en lo religioso; tronadas ensordécedoras, fuegos artificiales por duplicado; charanga militar, orquestas, carreras de velocípedos, tradicionales cossos, bailoteo en grande en todas partes...". Destaquem la menció del Ball d'Arquets del barri de la Mercè, citat com "comparsas de aros", l'única referència publicada a la premsa del ballet durant aquells anys. Pel que fa als gegants, només podem dir que no s'anomena quins hi participaren, tot i que podem pressuposar que devien ser les parelles del Carme i la Mercè.
D'aquest període previ a la Guerra Civil, hem de destacar la presentació de dues parelles noves de gegants. La primera l'estrenaren els veïns del barri de la Mercè, els populars Gegants Mariners. No disposem de cap publicació que determini la seva data de creació, tot i que gràcies a un article de la Nueva Tárrega del 5/10/1957, podem acotar-la entre 1907 i 1909: Segons l'autor: "...cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras...". Si la nota es va redactar el 1957 i retrocedim els gairebé 50 anys que esmenta, els populars gegantons serien originaris de 1907 a 1909 aproximadament i, per tant, centenaris. L'article el reproduïrem sencer quan tractem l'any 1957, i ens servirà per veure les adhesions i crítiques que tenia la imatge graciosa i un xic maldestre de les dues figures.
La parella ha gaudit de diversos noms al llarg de la seva llarga vida: Gegants Petits de la Mercè, del carrer Sant Joan, de l’Escola Pia, Macucos, Macacos o Monicacos. Van ser rebatejats el 1979 per la companyia Pots Teatre amb els noms de Sípia i Escamarlà, en clara referència al seu passat i vestimenta marinera, com el nom de “Mariners”. “Del carrer Sant Joan” fa referència a la casa del carrer on se solien guardar, una de les principals artèries de la barriada. “De l’Escola Pia” ja que també s’havien guardat al centre educatiu, l’església del qual dona nom al barri. “Macucos”, atès que van ser restaurats pel fuster i geganter Josep Salvadó, àlies Macuco. I “Macacos” o "Monicacos" per una simple derivació de “Macucos”. Sembla que podrien haver estar dedicats a una parella local desconeguda que va fer “les Amèriques” (indians) o a imatge dels nens i nenes del parvulari de la senyora Pebrots, situat al c. Sant Joan. Tot són suposicions.
Per trobar més pistes sobre l’aspecte original, cal que revisem un reportatge titulat “Las fiestas de barrio han desaparecido”, publicat a la Nueva Tárrega del 17/08/1968. L’article comenta que des de sempre hi havia hagut dues parelles de gegants al barri, i acabant dient: “Todo ello da animación a la calle y el baile mantiene todo su tipismo, sin faltar aquellos que hacen bailar los populares gigantes “marineros”, feos, pero queridos en el barrio, y cuya única exhibición anual es en las fiestas de la Merced”. La referència de “Mariners” és la primera que hem trobat, i no sabem si també se’ls anomenava així anteriorment. Seran dues figures que citarem poc, atès que, com hem llegit, només sortien a les festes de la barriada.
Els actuals gegantons, que descrivim així per la seva curta alçada, tenen uns cossos nous fets amb fibra de vidre, i els caps originals de fusta estan recoberts també per aquest material. Aquesta intervenció la va fer l'artista Agnès Pla de Guissona l'any 2008, per millorar-ne l'aspecte. Els cossos originals també devien ser de fusta. Tenen els braços articulats, accionats a través d’una corda que s’estira des de l’interior del bastidor. Sembla probable que aquesta funció d’autòmat també la desenvolupessin en el passat. Des dels seus orígens, el gegant (l’Escamarlà) toca la corneta des del bastidor a través d’un tub, tal i com també ho havia fet en el passat. Per a seva part, la geganta (la Sípia) toca els plats. Tot i així, en algunes fotografies els podem veure sense plats i/o sense corneta. Sembla que els dos instruments s'anaven incorporant i traient al gust del moment. A la fotografia més antiga que hem trobat i que reproduïm tot seguit, només observem el gegant amb la corneta.
Per trobar més pistes sobre l’aspecte original, cal que revisem un reportatge titulat “Las fiestas de barrio han desaparecido”, publicat a la Nueva Tárrega del 17/08/1968. L’article comenta que des de sempre hi havia hagut dues parelles de gegants al barri, i acabant dient: “Todo ello da animación a la calle y el baile mantiene todo su tipismo, sin faltar aquellos que hacen bailar los populares gigantes “marineros”, feos, pero queridos en el barrio, y cuya única exhibición anual es en las fiestas de la Merced”. La referència de “Mariners” és la primera que hem trobat, i no sabem si també se’ls anomenava així anteriorment. Seran dues figures que citarem poc, atès que, com hem llegit, només sortien a les festes de la barriada.
Els actuals gegantons, que descrivim així per la seva curta alçada, tenen uns cossos nous fets amb fibra de vidre, i els caps originals de fusta estan recoberts també per aquest material. Aquesta intervenció la va fer l'artista Agnès Pla de Guissona l'any 2008, per millorar-ne l'aspecte. Els cossos originals també devien ser de fusta. Tenen els braços articulats, accionats a través d’una corda que s’estira des de l’interior del bastidor. Sembla probable que aquesta funció d’autòmat també la desenvolupessin en el passat. Des dels seus orígens, el gegant (l’Escamarlà) toca la corneta des del bastidor a través d’un tub, tal i com també ho havia fet en el passat. Per a seva part, la geganta (la Sípia) toca els plats. Tot i així, en algunes fotografies els podem veure sense plats i/o sense corneta. Sembla que els dos instruments s'anaven incorporant i traient al gust del moment. A la fotografia més antiga que hem trobat i que reproduïm tot seguit, només observem el gegant amb la corneta.
Els Gegants Mariners fotografiats suposadament als anys 20 del segle passat
Amb el canvi de segle, les dues Festes Majors es van anar celebrant com de costum. L’Ajuntament en procurava una bona organització, tal i com figura al Llibre de les Actes Municipals de Tàrrega, referent als anys 1912, 1913 i 1914. Lamentablement, són poques les dades sobre els actes que s'hi feien.
Un exemple de la participació dels gegants el trobem al periòdic Pàtria del 22/05/1909, que ens informa de la seva presència a Festa Major de Maig de 1909, sense especificar de quina parella es tractava: “Las diversions populars no desdigueren de les festes religioses y les músiques, tronades, gegants y nanos, balls de bastóns, los dos castells de fochs y l’elevació del globo, sostingueren una animació per los carrers com pochs anys s’havie vist". Un altre exemple el trobem a la següent fotografia feta durant la processó de Corpus de principis del s. XX, amb els Gegants de la Mercè entrant a la pl. Major des del c. les Piques. Deduïm que és Corpus pel balcó guarnit. Darrere, la imatge parcial d'Almodis i un grup d’escolanets. Ramon Berenguer I duia el pregó a la mà dreta, element que va mantenir fins la restauració i canvi de vestuari de 1945.
Processó de Corpus de principis del s. XX amb els Gegants de la Mercè entrant a la pl. Major. Foto: Arxiu Serra Teixidó
És també a inicis del s. XX, que situaríem la següent fotografia feta a l’alçada del carrer Urgell, nº 73. Hi apareixen els Gegants de la Mercè acompanyant el Pregoner de la Festa Major, tot llegint el pregó muntat a cavall. També hi són presents els dos Macers de l’Ajuntament. El fet que es llegeixi el pregó en públic i hi figurin els Macers és prova clara que es tracta de la Festa Major de Maig o de Setembre, i no de les Festes de la Mercè, ja que no s’hi feia cap pregó. Citem les Festes de la Mercè per la situació de la imatge és del carrer d’Urgell, un dels principals eixos del barri mercedari. Possiblement es tracti de la primera foto del Pregoner i els Macers junts.
Però qui eren el Pregoner i els Macers, i quina funció desenvolupaven? Els Macers tenen el seu origen en els heralds medievals vinculats a l’Ajuntament. Eren els encarregats d’obrir pas a la comitiva de la Corporació municipal amb l’ús d’una maça que els identificava. El 1603 trobem la primera referència escrita dels Macers de Tàrrega, amb la creació de dues maces de plata, obra de l’argenter i mossèn Gabriel Salla. Possiblement assistiren a la processó de Corpus del mateix any per celebrar l’estrena de la nova custòdia. Per la seva part, el Pregoner públic era un treballador al servei del Consell de la Paeria (Ajuntament de Tàrrega), amb unes assignacions constants durant l’any. Era un verguer, anomenat també saig, ministre, corredor o missatger. Feia els pregons i participava a les desfilades ciutadanes.
Pregó de les Festa Major de Maig o de Setembre de 1910 a 1920, amb els Gegants de la Mercè, els Macers i el Pregoner a cavall, al carrer d’Urgell.
Seguim amb els programes de les Festes de Sant Eloi de 1914 i 1915, publicats al periòdic La Signou, no no hi figura cap parella de gegants als actes organitzats. En referència al programa de 1915: “Al mig-día tritlleig de campanes i cerca-vila per una acreditada banda d’aquesta localitat”. (La Signou del 29/08/1915).
Afortunadament, al programa de Festa Major de Maig de 1916 s'esmenta la comparsa de gegants i nans, sense que La Signou del diumenge 14/05/1916 (que va sortir uns dies abans) detalli de quins gegants es tractava: “Dia 12. Anunci de la festa amb repic general de campanes, dispar d’una estrepitosa tronada en la Plaça Major, i Cerca-vila per una nombrosa Banda de Música amb acompanyament de la comparsa de gegants i nanos”. Com veurem a continuació, no hi devien participar els Gegants del Carme, deixant tot el protagonisme als de la Mercè.
A les Festes del Carme del mateix any, els gegants del barri no devien estar en bones condicions, ja que es va sol·licitar la presència dels Gegants de la Mercè. Aquests, per sorpresa i desavinença de molta gent dels dos barris, van accedir-hi, però el que va passar aquell dia va remoure les consciències dels veïns mercedaris. Ramon Berenguer I va patir una caiguda per culpa d’un carro esverat, al mateix punt on els pesats Gegants del Carme de 1871 no van poder donar un pas més. Alguns van veure en aquell succés una protesta d’ultratomba dels vells entusiastes i defensors de la dignitat del barri de la Mercè.
La Signou del 23/07/1916, en un article titulat “Aquesta és la festa…", ens ho explica de primera mà: “Els gegants del Carme, per dictamen facultatiu, no’s poden moure de casa, i’ls Capitans, (...) varen acabar demanat els de la Mercè. Els foren atorgats i varen fer el maco durant la festa, pero no va plaure pas a tothom. (…) Ja no’ns van dir rés per la Festa Major quan els varen negar al Alcalde i ara les seves culpes les pagarem tots, que per cástic no’ns deixaran fer barri. Jo no’ls deixaria sortir”. I després de comentar l’aparatosa caiguda, segueix: “… que el barrot del gegant no será rés, perqué té bona canadura, i que un altre cop no s’ho agafin tant fort…”.
Amb l’experiència anterior, sembla ser que els veïns de la Mercè no van deixar que els seus gegants participessin a la Festa Major de Setembre del mateix any, tot i figurar al programa oficial. Entenem que la decisió va ser presa a darrera hora, i que devia generar malestar al Consistori. Creiem que els segons Gegants del Carme, presentats l’any 1892 i fotografiats a Barcelona el 1902, ja no estaven actius. Per aquest motiu es va demanar la participació dels Gegants de la Mercè, els únics vigents a la població, amb el permís dels Gegants Mariners, poc apropiats per a tal esdeveniment. Si ens tornem a fixar en la foto anterior de 1910-1920, tampoc hi veurem els Gegants del Carme. La darrera pista que en tenim és la foto de 1902. Sembla doncs que van abandonar la vida pública durant la primera dècada del s. XX, tot i tenir notícies d’una nova aparició el 1935. Malgrat tot, va ser destruïts el 1936. Ho analitzarem més endavant.
A la següent fotografia es mostra com es desenvolupava el pregó de la vigília d'una de les dues Festes Majors de la població, durant els anys 20 del segle passat. Tan bon punt es ventaven les campanes a les 12 del migdia i després de la tronada, cercavila amb la banda de música, precedida pels gegants. La imatge és del carrer del Carme (en aquelles dates c. Cervera) i es pot veure a Ramon Berenguer I (llavors Rei) duent el pregó de la festa. Els acompanyaven la quitxalla del poble amb les bates del col·legi i espardenyes envetades, mentre la resta de vianants continuaven amb les seves tasques quotidianes.
Almodis i Ramon Berenguer l duent el pregó de la Festa Major de Maig al c. del Carme, amb la banda de música i un grup d’escolars. Anys 20 del segle passat. Fotografia: Gumersindo Pascual. Col·lecció particular Paco Pascual
El 1921 els gegants prenen part a la processó de les Santes Espines, amb les autoritats, serenos, el pendonista i una multitud de feligresos (“Canonades” de la Crònica Targarina del 28/05/1921). No s’especifica quins gegants eren, però creiem que només podien ser els de la Mercè.
El 6 de maig de 1922 es va celebrar la benedicció de la refosa campana la Bou, amb la participació d’un nombrós públic que va omplir la plaça del Carme de gom a gom. L’acte va començar de matí amb una comitiva encapçalada per l’Ajuntament, la comissió organitzadora, els padrins i els convidats. Tot junts van sortir de la Casa de la Vila cap a l’església on s’hi van afegir la comunitat de preveres, precedits tots per la Banda Municipal. Suposem que els Gegants de la Mercè també es van sumar a la comitiva, ja que apareixen fotografiats a la plaça del Carme entre la multitud. Tot i així, no figuren a les cròniques del diari Vida Nova dels dies 4, 6 i 12 de maig de 1922. La benedicció es realitzà a la plaça del Carme, perquè pogués ser presenciada pel major nombre possible de persones. Per la tarda, la Bou va ser enlairada al campanar de la Parròquia des de la plaça dels Àlbers.
Detall d’una foto del 6 de maig de 1922 amb els Gegants de la Mercè, a la benedicció de la nova campana la Bou, a la plaça del Carme. Foto sencera: M. Mateo. Col·lecció particular M. Alba Albareda
Seguim al 1922, amb el programa de les Festes de la Mercè, publicat a la Crònica Targarina del 23/09/1922, que ens descriu la participació dels gegants del barri a la cercavila i a la processó de la vigília. També hi reapareix l’Home de la Barra: “Aquest migdia (23 de setembre), repic de campanes, tronada i cercavila per la banda que dirigeix el Mestre En Ramon Orobitg, amb acompanyament de gegants i nanos, (...). A les 6, amb assistència dels Srs. Capitans (...), precedits dels gegants i nanos, s’ha fet entrega del Penó (…). A dos quart de 8. Solemnes Completes per la R. C. de P. Escolapis. A la nit. Esplèndida il·luminació a els carrers del barri, essent engalanats, fent la seua reaparició el popular Home de la Barra i gran ball en el carrer de St. Joan. Dia 24. A dos quarts de 10. Solemne ofici amb orquestra, que dirigirà el Mestre En Josep Llobet i sermó a càrrec del P. Ignaci Girona, Escolapi. A la sortida de l’ofici, audició de sardanes en la Plaça de les Carniceries, per la cobla de l’Ateneu. A les 2 tarda. Carreres pedestres, cóssos i cucanyes, en el carrer d’Urgell. A les 3. Partit de futbol, (...). A dos quarts de 5. Rosari cantat. A les 5. Solemne Processó. A la nit, i per fi de Festa, lluït ball”.
A continuació detallem el programa de les Festes del Carme del 12 al 16 de juliol de 1924, publicat a la Crònica Targarina del 12/07/1924, per tal de comparar-lo amb el de la Mercè. No hi trobarem ni gegants ni nans, després que el barri es quedés sense uns anys abans: “Dies 12, 13 i 14. La Novena començarà a tres quarts de 8 de la tarda, amb sermó que predicarà el P. Anselm d’Olot. Dia 14. AI cap vespre, tradicionals fogueres en tot el barri. Dia 15. A migdia. tronada, tritlleig de campanes i cercavila per la banda Unió Artística que dirigeix En Josep Carnicer. Tarda, a les 7, els capitans de la festa (...) faran entrega del penó de la Mare de Deu del Carme (…). A les 8 solemnes Completes, cantades a gran orquestra per l’orfeó (...). A les 9, il·luminacions en el barri. Dia 16. A les 7 matí. Missa (...) A les 10, Ofici solemne a tota orquestra (...). A un quart de 8: Processó amb assistència de la Banda Municipal (...)”.
Festes de la Mercè dels anys 20 del s. XX, amb els Gegants de la Mercè al c. Sant Joan. Foto donada per Maria Salat
Durant els anys 1922, 1923 i 1924 els gegants van participar a les dues Festes Majors i a les Festes de la Mercè, sense que la premsa local anotés quins eren els amfitrions.
La Crònica Targarina del 09/05/1925, en al·lusió a la Festa Major de Maig, cita als Gegants de la Mercè en aquestes paraules: “…si al barri no li sap mal, els Gegants de la Mercé ballaran el kake-val (un ball de saló popular a l'època)”. Tanmateix, no van assistir a les Festes del Carme d’aquell any, atès que es va trobar en falta els gegants, els capgrossos i el Ball de Bastonets del Moniqueta: “Les mamàs també es volgueren aprofitar i feren gresca de valent, recordant aquells bons temps del popular Muniqueta, dels cèlebres gegants i nanos i del Ball de Bastonets”. (Crònica Targarina del 13/07/1925). El Ball de Bastonets creat el 1879 pel Moniqueta és dissolgué el 1910 en morir aquest.
Degut al mal temps, a la Festa Major de Maig de 1926 no hi assistiren ni gegants ni nans, tal i com deixa palès la Crònica Targarina del 12/05/1926: “—Com és que els gegants i els nanos no han anat al cercavila, Pauet? —Es que s’han quedat a casa perque els hi ha fet por el temps”. Tampoc se’ls cita al detalladíssim programa de la Festa Major de Setembre de la Crònica Targarina del 4/09/1926. En canvi, els Gegants de la Mercè van ser presents a la tradicional cercavila de la vigília de la patrona del barri del 23 de setembre, després del tritlleig de les campanes i la tronada, acompanyats per la banda de música (Crònica Targarina de 18/09/1926). Durant aquesta diada, suposem que es va fer la següent fotografia, la darrera abans de la seva restauració. Es baralla la possibilitat que haurien sofert una caiguda aquell mateix dia degut a una suposada ventada. Aquesta idea es desprèn de l’estudi realitzat durant la restauració de 2021-2024 efectuada pel Taller Avall, on es constata que es va restaurar la cara del gegant i l’esquena de la geganta.
Gegants de la Mercè, el 23 de setembre de 1927 (la data figura darrera la postal), tot i que pensem que és de 1926. La mateixa fotografia es va publicar Crònica Targarina de l’1/10/1928. Foto: J. Andre. Col·lecció Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)
Així doncs, els Gegants de la Mercè van ser restaurats l’any 1928 pel pintor targarí Josep Minguell, i presentats en societat a les Festes de la Mercè del mateix any (Crònica Targarina del 29/9/1928). Suposem que la darrera aparició pública abans de la restauració deuria ser per les Festes de la Mercè de 1926, atès que no se’ls anomena en tot el 1927. Aprofitant l’avinentesa, les modistes del barri van fer-li un nou vestit a l’Almodis, figura que també va lluir un pentinat nou a l’estil garçonne. No sabem quina mena de restauració va fer el Josep Minguell, bé si només els va pintar o bé si també va restaurar les parts malmeses dels caps i braços. Sospitem que s’haurien restaurat al El Ingenio de Barcelona on haurien utilitzat unes esqueles de difunts per reconstruir les parts afectades. En aquest cas, Minguell només els hauria pintat. És una hipòtesi plausible. Els artesans de El Ingenio haurien usat es esqueles per bromejar amb les nostres figures, o era el material que tenien a l’abast de la mà? La veritat descoberta cent anys més tard se l’han endut a la tomba.
La Nova Tàrrega de l’1/10/1928 ens dona més pistes sobre la restauració: “Durant les Festes de la Mercé, poguérem admirar la patxoca dels gegants del barri. El gegant, representant un rei de joc de cartes, amb corona de gairell, mirant un xic contra el govern, espasa al costat i un roll de paper al puny, simbolitzant el papu. La geganta, reformada i sensible als canvis de temps, va estrenar un vestit, es feu la manicura i es talla els cabells a la garçonne. Amb el que no pot adaptar-se és a les faldilles curtes i encara volem creure perquè no té unes pantorrilles vistoses”. Per copsar la nova imatge de la geganta, haurem de fixar-nos en les dues primeres fotografies del capítol següent. Pel que fa al gegant, pocs canvis va haver-hi.
Fins ara, hem mencionat el Jagant de la Vila, els Jagants de les Santes Espines, el Gegants del Cal Terès, els Gegants de la Mercè, les dues parelles parelles de Gegants del Carme i els Gegants Mariners. Exceptuant als primers gegants dels segles XVII i XVIII, tots els gegants del s. XIX han estat vinculats als barris del Carme i la Mercè, sense l'existència de cap parella de propietat municipal. Això canvia l’abril de 1929, que l’Ajuntament acordà subvencionar amb 500 pessetes (3 euros) als capitans de les Santes Espines, per tal que adquirissin una nova parella de gegants i quatre nans amb els seus corresponents vestits, els quals havien de quedar en propietat del municipi (Crònica Targarina del 13-04-1929). En cap article de la premsa local apareix el nom amb que foren batejats o el nom amb què se’ls coneixia. Per aquest motiu, ens hem pres la llibertat d'anomenar-los els Gegants de la Ciutat. La compra es va fer amb l'objectiu de no haver de negociar cada any amb els responsables de les barriades, la participació de les seves parelles a les dues Festes Majors i al Corpus.
Es tracta de dos gegants del model seriat modernista dissenyat al taller de Lambert Escaler, tot i que es desconeix si es van comprar al mateix taller o a la botiga-taller de El Ingenio. Com d'altres parelles de gegants coetanis, ell lluïa una perruca ondulada i ella una de tirabuixons. A la veïna població de Bellpuig encara se’n conserven uns d’iguals, comprats el 1930 i amb indumentària reial. Passada la Guerra Civil, Guissona en va comprar uns altres del mateix model. Possiblement els nostres també fossin coronats, tot i que, amb l’adveniment de la República Espanyola de 1931, se’ls deuria manllevar la corona, tal i com es pot comprovar a la següent fotografia.
Foto publicada a l’Acció Comarcal del 20/05/1933, amb Gegants de la Ciutat de 1929 a la plaça Major, durant la Festa Major de Maig de 1933. Al peu de foto original hi apareix la nota: "Quitxalla, música, gegants i cap-grossos... Nota plena decolor i de bullici"
Al Corpus de 1930 hi tornen a participar els gegants, acompanyats pels nans i la banda de música, precedint la processó que recorregué els carrers habituals, sense saber de quins gegants es tractava (Crònica Targarina del 21/06/1930). També prengueren part a les Festes del Carme del 6 de juliol de 1930 i a la Festa Major de Setembre. Per la seva banda, els Gegants de la Mercè sí que són anomenats a les festes del seu barri del mateix any: “Dia 23 de setembre, al migdia: Repic de campanes, sorollosa tronada i alegre cercavila per una filarmònica Banda de Música precedida dels gegants del barri”. (Crònica Targarina del 20/09/1930). El 1931 i 1932 es tornen a documentar els gegants a la Festa Major de Maig i Setembre, sense identificar-los.
A les Festes de la Mercè de 1932 hi prengueren part els "gegants petits" i els "solemnes": “Al migdia hi ha hagut ja la tronada i cercavila pels carrers del barri, amb els gegants petits i solemnes, i els elements de l’orquestra Montmartre, sota la direcció de Ramon Solé”. (Crònica Targarina del 23/09/1932). Els solemnes eren Ramon Berenguer I i Almodis, i els petits els Gegants Mariners. El mateix diari amplia la notícia dient: “Amb una sorollosa tronada, el repic general de campanes i volta del barri per la Banda de Música dels Climents, precedits de dues parelles de gegants començaren ahir al migdia les tradicionals festes de la Mercè”.
El 1933 i 1934 trobem altre cop presents els gegants a les dues Festes Majors i a la Mercè. De la Festa Major de Maig de 1933 en tenim constància gràcies a la foto anterior, l’única prova gràfica coneguda dels Gegants de la Ciutat presentats el 1929. L’any 1935, els gegants surten com de costum a les dues Festes Majors. També van participar a la processó de Corpus del 20 de juny, que va transcórrer pels carrers Agoders, el Pati (llavors plaça Macià), Carme, Santa Anna, Santa Maria, Sant Joan i fins la plaça Major (llavors plaça de la República). (Crònica Targarina del 22/06/1935).
Sorprenentment, per les Festes del Carme del mateix any, reapareixen els Gegants del Carme, segons la Crònica Targarina del 9/07/1935: “Sembla que enguany tornaran a sortir els gegants del barri”. Que el periòdic els esmenti en condicional, que no apareguin citats en cap document des de 1902, i sabent que el 1916 estaven en molt mal estat, ens fa dubtar de la notícia. No sabem si donar-la per per bona, malgrat tres notícies aparegudes anys més tard i per l’afirmació del gran folklorista català. Segons Joan Amades, la segona parella de 1892 encara existien el 1934. A l’article “Gigantes y cabezudos” de la Nueva Tárrega del 04/07/1953 es diu que els segons Gegants del Carme “… ejercieron sus funciones hasta el 1936”. L’article “Una fiesta del Cármen como las de antes” de la Nueva Tárrega del 22/07/1961 també és del parer que la parella no va desaparèixer fins el 1936: “… este programa anuncia «gigantes nuevos »: Es de suponer que se trata de los que tuvieron vigencia hasta la destrucción de 1936; que sustituyeron (…) los que por rivalidad con el barrio de la Merced y en cumplimienlo de un juramento del Joan del Xeco resultaron tan gigantescos que no nubo manera de hacerles dar un paso. Con el epilogo cómico de que al ser cortados por su base al año siguiente, los brazos de los personajes llegaban al suelo. Desmontados en piezas duermen, todavia hoy en el desvan de «cal Pastiri», donde los vimos hace pocos años con, motivo de un frustrado intento de reconstrucción…”.
Amb el que sabem fins ara dels Gegants del Carme, podríem concloure que la primera parella va fer vida pública exclusivament els anys 1871 i 1872, i després va ser oblidats a les golfes de cal Pastiri, on haurien desaparegut. Els caps de la segona parella de 1892 es van mostrar el 1952 amb la idea que es recuperessin, cosa que no succeí exactament així, ja que el 1953 es va presentar una nova i tercera parella de Gegants del Carme. Segons la Nueva Tárrega del 19/07/1952 la segona parella de 1892 va deixar l'activitat el 1936, sense concretar si es van destruir o amagar per sempre: “…todas las modalidades «gigantescas» habidas, inclusive las del Carmen de Tàrrega, que el Sr. Aulés presentó al concurso de las Fiestas de la Merced de Barcelona, el año 1902, o sea no las “archivadas” sino sus sustitutas, que ejercieron sus funciones hasta el 1936″. Les arxivades són les de 1871, i les substitutes, les de 1892. Creiem la segona parella dels Gegants del Carme va deixar la vida púbica abans del 1916, guardant només els dos bustos mostrats el 1952.
Afegirem que durant les Festes de la Mercè de l’any 1935: “En tots els balls, hi haurà esplèndids obsequis. Per no trencar la tradició, els gegants del carrer faran la seva aparició als balls. Hem de fer constar que aquests gegants sortiran completament estucats, obra d’un excel·lent artista targarí”. (Crònica Targarina del 21-09-1935). No sabem exacament quines intevencions va sofrir la parella i qui les va executar.
I per tancar aquest capítol, afegirem que els gegants i nans de la ciutat van ser convidats a la inauguració de la Olimpíada Popular de Barcelona del 19 de juliol de 1936, a l’Estadi de Montjuïc. Malauradament, l'esdeveniment esportiu no va poder celebrar-se degut a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Arran del mateix conflicte els Gegants de la Mercè es van haver de resguardar a les golfes de l'Escola Pia, tot i que no es pogué evitar que fossin malmesos. En estranyes circumstàncies algú va voler-los cremar intencionadament o accidentalment, ja que el foc va afectar la corona de Ramon Berenguer I, salvada in extremis i només afectada superficialment. Aquests suposats fets es desprenen de l’estudi realitzat durant la restauració del Taller Avall entre els anys 2021-2024. Suposem que els Gegants Mariners també es deurien guardar al mateix centre.
GEGANTS DE TÀRREGA (1937-1952): Almodis, estem sols!
“…el paso lento y solemne de esos gigantes un poco severos, erguidos, de aire serio y preocupado, pero que, a copia de verlos y de admirarlos desde nuestra infancia, les hemos cobrado cariño, hasta el extremo de que, serios o alegres, les consideramos formando parte del patrimonio tradicional de Tárrega”
Iniciem un nou capítol amb una de les conseqüències dels efectes devastadors de la Guerra Civil: Tàrrega perdrà per sempre els Gegants del Carme i de la Ciutat. De fet, els del Carme ja van deixar la vida pública pels volts de 1916. A més a més, la ciutat es quedarà sense premsa escrita de 1937 a 1943, i per aquest motiu trobem escassa documentació escrita dels gegants i de les festes on prenen part. I com en moltes altres poblacions, no hi va haver celebracions entre els anys 1937 i 1939. No serà fins la Festa Major de Maig de 1940 que es reprèn l’activitat, tal i com figura al programa oficial, ara ja en castellà: “…recorrerá las calles de la ciudad una Banda de música interpretando airosas marchas, precedida de los gigantes”.
Els Gegants de la Mercè a les Festes de Sant Eloi del 13 de setembre de 1941, a l'av. Catalunya. Almodis amb el nou vestit i pentinat de 1928. Foto: Calafell
De l’any 1941 no hem trobat cap informació. En canvi, per la Festa Major de Maig de 1942, els gegants repeteixen participació el dia 12 al migdia, segons s'esmenta al programa oficial: “Un repique general de campanas y pasacalle por la Banda de Música por el Maestro Orobitg, precedida por los gigantes, serán el alegre preludio de los festejos con que la ciudad celebrará las solemnidades de sus Patronos, las Santes Espinas y la Virgen del Alba”. Malgrat tot, es desconeix perquè no van aparèixer al programa de la Festa Major de Setembre del mateix any, tot i celebrar-se amb normalitat.
La Festa Major de Setembre de 1943 es va iniciar el dia 11 amb una tronada i repic de campanes. Seguidament, cercavila amb els gegants, la presentació d'uns capgrossos nous i la banda de música dirigida per Antoni Clua, que va interpretar majoritàriament pasdobles (La Mañana de l’11/09/1943). El grup de sis capgrossos nous es van comprar al taller El Ingenio. A falta de noms oficials, ens hem permès la llibertat de posar-ne uns per identificar-los millor, cara a futures ampliacions del grup: el Negre, la Padrina, la Nena, l'Ulleres, el Senyor i el Jove.
Les sis figures apareixen a la següent fotografia del 9 de setembre de 1944, durant les Festes de Sant Eloi. La Nueva Tárrega del mateix dia ho relata en els següent termes, tot citant a tots els personatges d’aquella cercavila i pregó inaugural: "Hoy a mediodía, las campanas, la tronada, los gigantes y cabezudos, con la música, pregonero, maceros y timbaleros, han anunciado las fiestas...". El mateix setmanari detalla els actes de la Festa Major de Maig de 1944, sense citar gegants, capgrossos, Macers ni Pregoner.
I és que a partir de 1944, la comitiva formada pel Pregoner, els Macers, els gegants, els capgrossos i la banda de música serà l’encarregada de donar el tret de sortida a les Festes de Sant Eloi, el segon dissabte de setembre a les 12 del migdia, amb una cercavila que anunciava el pregó de la festa. Cal destacar que el Pregoner sortia a cavall de la porta de l’Ajuntament. La tradició es repetiria també a la Festa Major de Maig a partir del 1945, cada 12 de maig a les 12h del migdia. Tot i l’èxit de la iniciativa, aquest costum s’acabarà el 1958, quan Ramon Novell i Andreu va llegir el pregó de les Festes de Sant Eloi des del balcó de l’Ajuntament.
Els Gegants de la Mercè, el Pregoner a cavall, els Macers, la banda de música i els sis capgrossos (comprats el 1943) a les Festes de Sant Eloi, el 9 de setembre de 1944, a la plaça Major
L’any 1943, els Gegants de Tàrrega foren convidats per la Comisión de Ferias y
L’any següent, el 1944, sí que van prendre part al pregó i a la processó lleidatanes, acompanyats pels Gegants de la Seu d’Urgell. En acabar la processó, van participar a la passada de lluïment dels balls que es fan després de l’ofici de la catedral, un acte conegut com a Festival Folklórico. D’aquella jornada ens queda la següent fotografia de l’actuació de la Moixiganga de Lleida, on només hi apareix l’Almodis i els Gegants de la Seu d’Urgell. Hi trobem a faltar Ramon Berenguer I, sospitant que no hi va participar degut al seu mal estat de conservació, tot i que no ho podem demostrar.
Almodis, els Gegants de la Seu d’Urgell i la Moixiganga de Lleida, l’11 de maig de 1944, a la plaça de la Paeria de Lleida. Arxiu Fotogràfic de l’IEI
Els Gegants de la Mercè eren els únics que ostentaven la representació institucional de la ciutat durant les dues Festes Majors d’aquells anys. L’altra parella eren els Mariners, els “petits” del barri de la Mercè, que només sortien a les festes del barri. La Nueva Tárrega del 19/08/1944 deixa palès el paper que tenia la parella de la Mercè i el seu estat de conservació: “No concebiríamos un barrio de la Merced sin el pasacalle de la vigilia y la procesión precedidos por el paso lento y solemne de esos gigantes un poco severos, erguidos, de aire serio y preocupado, pero que, a copia de verlos y de admirarlos desde nuestra infancia, les hemos cobrado cariño, hasta el extremo de que, serios o alegres, les consideramos formando parte del patrimonio tradicional de Tàrrega y, por tanto, dignos de merecer nuestra atención y estima. (…) Si hasta el presente habían desempeñado su papel representativo, con el tono y dignidad debidos a su cargo, no es menos cierto que hoy día, debido a su pobreza y defectuoso estado de conservación, están a punto de traspasar los límites, de sus normales funciones, para entrar en la zona de la hilaridad y, en consecuencia, provocar el ridículo. El gigante, sobre todo, exige una total restauración. El vestido, la peluca, la espada, la cara y brazos, en fin, todo el en conjunto debe ser retocado con todo cuidado y esmero…”.
Aquell any es posaran els mitjans necessaris per tal de restaurar els Gegants de la Mercè. La Nueva Tárrega del 23/09/1944 en deixa constància tot dient: “…dábamos cuenta del mal estado de los Gigantes de la Merced, y de la necesidad que tienen de una total restauración. Hoy podemos anunciar, (…) que la popular comisión de vecinos del barrio junto con los actuales capitanes se preocupa de una manera decidida para que sea una realidad. Sabemos que se han pedido presupuestos de vestidos, pelucas y retoques de cara y brazos, pues tienen el firme propósito de que la restauración sea digna y elegante y que por dondequiera que vayan dejen el nombre de Tàrrega, a la altura que se merece. (…) pues si bien son los gigantes de la Merced, no por eso dejan de ser patrimonio tradicional de nuestra Ciudad, por ser los únicos existentes”. Com veiem, no es comptava amb els Mariners.
L’octubre del mateix any, la Comissió de Veïns del Barri de la Mercè rep una subvenció de l’Ajuntament de 1.000 pessetes (6 euros) per reconstruir-los i reparar-los. Paral·lelament es feu un capta entre els veïns del barri i de la resta de la població. Les aportacions particulars s’anaven publicant periòdicament a la Nueva Tárrega, quantitats que oscil·laven entre 5 i 100 pessetes (0,03€ i 0,60€). La restauració afectà l’estructura interna, els caps i els braços de les dues figures, les perruques i el vestuari.
Tal i com recull la Nueva Tárrega del 10/03/1945: “En la próxima semana, una Comisión pasará por todas las casas que componen el barrio de la Merced, en demanda de un donativo par a la restauración de sus gigantes. Es firme y decidido el propósito de que por la Fiesta Mayor puedan hacer su tradicional exhibición ya completamente restaurados. La Comisión espera y confía que se sumarán a esta suscripción todos los buenos tarreguenses, amantes de nuestras tradiciones , los cuales pueden entregar sus donativos al Rdo. P. Rector de las Escuelas Pías o a algún miembro de la Comisión”.
Finalment, durant la Festa Major de Maig de 1945, es presenten restaurats i acompanyats per dos capgrossos nous de El Ingenio (l'Indi i el Xinès): "En la comitiva del Pregón Oficial de las fiestas figurarán los Gigantes completamente restaurados, y dos nuevos cabezudos, que vienen a sumarse a los otros ya populares entre la gente menuda." (Nueva Tárrega del 05/05/1945). Malauradament, l’acte va acabar de la pitjor manera: “…los heraldos de la ciudad pregonando las fiestas; el atractivo de la música, gigantes ataviados con nuevos vestidos y… la deficiente restauración, que habrá de repetirse —esta vez mejor— por los destrozos que sufrió la gran femenina al caer en el pasacalle del mediodía…”. Per Corpus se’ls troba a faltar, i no és fins les Festes de Sant Eloi que reapareixen de nou, sense saber-ne exactament el seu estat.
No coneixem gran cosa més de la suposada restauració posterior a 1945, i tampoc hem trobat cap fotografia de l'aspecte nou dels gegants i del nou vestuari de 1945. Ens hem de remuntar a l’any 1953 per trobar la primera imatge, reproduïda a continuació, sobre aquesta intervenció. Es tracta de la presentació dels nous Gegants del carrer Major, al centre, l’11 de juny de 1953. Podrem observar com a Ramon Berenguer I (a la dreta) li van afaitar el bigoti i canviar el pregó per un de més petit. També va perdre l’espasa que l’identificava. Es pot apreciar la qualitat del nou vestuari de la parella, molt diferent dels precursors. La geganta (a l’esquerra) torna a mostrar la imatge d’una autèntica reina com en els seus orígens.
Els Gegants de la Mercè (als extrems) durant la presentació dels del carrer Major (al centre), l’11 de juny de 1953. Foto Arxiu Comarcal de l’Urgell
Per les Festes del Carme del 15 de juliol de 1945, es va recuperar el Ball de Bastonets de Tàrrega, realitzant la primera actuació amb només un mes d’assajos. L’entremès estava integrat dins la Agrupación Carmelita de Danzas, un grup nou creat aquell mateix any per Gumersindo Pascual, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites. Va néixer amb l'objectiu que el barri del Carme tornés a lluir el ball propi originari de 1879, actiu fins el 1910. El dia de la seva presentació, l’expectació va ser tan gran que es van haver de delimitar la zona de ball i instal·lar focus i altaveus. La força pública va haver de intervenir per apaivagar el rebombori general, les empentes i cops per veure els dansaires a primera fila. Els balladors van llegir les poesies del Moniqueta i del poeta targarí Antoni Bonastre i Sanou. Els acompanyaren quatre músics de l’antiga Cobla Tàrrega.
El mateix any van participar a la Festa Major del Balneari de Vallfogona de Riucorb, del Castell del Remei i d’Artesa de Segre. També van debutar a les Festes de Sant Eloi del 8 de setembre de 1945, durant la cercavila de la vigília, acompanyats pels gegants, els capgrossos, la banda de música, els timbalers, el Pregoner i els Macers, i el dia de l’Aplec de Sant Eloi.
El mateix any van participar a la Festa Major del Balneari de Vallfogona de Riucorb, del Castell del Remei i d’Artesa de Segre. També van debutar a les Festes de Sant Eloi del 8 de setembre de 1945, durant la cercavila de la vigília, acompanyats pels gegants, els capgrossos, la banda de música, els timbalers, el Pregoner i els Macers, i el dia de l’Aplec de Sant Eloi.
Pregó de les Festes de Sant Eloi, el 8 de setembre de 1945, amb el Ball de Bastonets, els capgrossos i el Pregoner a cavall. En primer terme, el Guixanet i els dos nous capgrossos: l'Indi i el Xinès. Entre els dos, el capgròs de la Padrina. Foto: Calafell. Arxiu Fotogràfic Municipal de Tàrrega
El 1946 trobem de nou la presència dels gegants a les dues Festes Majors i a les Festes de la Mercè. En canvi, el 1947 no van participar a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig, degut al fort vent que bufava aquell dia. Es volgué evitar una altra desgràcia com l'ocorreguda el 1945. Segons la Nueva Tárrega del 17/05/1947: “El pregón se llevó a efecto con la ausencia de los gigantes, poco aficionados al soplo del viento”. A les Festes de Sant Eloi i de la Mercè del mateix any, sí que hi van prendre part.
Els Gegants de la Mercè continuaren participant a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig de 1948, i el programa oficial ho deixa palès: “es donarà inici a les festes amb un volteig general de campanes y l’encesa d’una gran tronada per la Casa Armengol a la plaça Major. Acte seguit, desfilada de gegants i capgrossos, acompanyats de la banda de música dirigida pel mestre Alfons Clua.” De les Festes de la Mercè de 1948, la Nueva Tárrega del 18/09/1948 escriu: “Día 23, a las 12: Repique de campanas, disparo de una traca y pasacalle con los gigantes y cabezudos. La música a cargo de la banda que dirige el Maestro Clua”.
I quan cobraven els protagonistes de les festes? Doncs a l’extracte de comptes de les Festes de Setembre de 1948, publicat a la Nueva Tárrega del 05/02/1949, n'apareixen les dades: al Josep Salvadó Macuco, 175 pessetes (1,05€) com a responsable dels capgrossos i els Gegants de la Mercè; a Els Xiquets de Valls, 5.700 ptes. (34,26€); a José Mercader músic del Tararot, 717,65 ptes.; a José Armengol, 375 ptes. per la tronada; a López i Bonet, 20 ptes. per acompanyar els gegants; i al sr. A. Clua, 1.130 ptes. per la banda de música.
Parlant dels responsables dels gegants, cal aturar-nos per retre un merescut homenatge a Antoni Aligué Cos, que va liderar la colla gegantera local entre els anys 1949 i 1984. Nascut a Terrassa l’any 1924, va regentar la sabateria El Ràpid del carrer Major. Per la Capvuitada del Corpus del carrer Major de 1949, es va incorporar a la colla que portava els Gegants de la Mercè. Ho va fer en substitució de Josep Salvadó i de Jaume Nadal, sense una associació ni organització creada per a tal finalitat. L’Ajuntament li encarregava la cerca i pagament als portadors, avançant molts cops ell mateix els diners, ja que el Consistori acostumava a pagar amb retard. Un dels portadors destacats va ser el Jaume Puiggròs, àlies Guantxo, a qui l’Associació Guixanet va fer un capgròs l’any 2008.
L’Antoni solia ballar el Ramon Berenguer I, i el Jaume Balcells Comelles, la geganta, tasca que va exercir fins el 1970. Fins i tot s’ocupava dels desplaçaments dels gegants fora vila, traginant-los desmuntats a la seva furgoneta. El 1984 el va substituir un altre membre de la colla, el Josep Anton Bonet Clares, responsable del grup fins el 2009. El dia de l'enterrament de l'Antoni, el 3/01/2010, les quatre parelles de gegants de la ciutat van homenatjar-lo plantades a la plaça Major.
Seguint amb la nostra particular història, l’any 1949, la Agrupación Carmelita de Danzas, impulsora de la recuperació del Ball de Bastonets l'any 1945, va crear un grup propi de cornetes i tambors per a l’acompanyament de les cercaviles i processons de les Festes del Carme. Alguns van titllar aquesta instrumentalització de militaritzada i poc folklòrica. Malgrat tot, els balls de bastons i de gegants van continuar interpretant-se amb instruments de cobla. Durant aquells anys, l’entitat tenia el recolzament econòmic d’un grup de socis protectors. Així va ser com el 1950 van comprar dos cavallets que servirien per engrandir encara més les diades carmelitanes. La notícia pot semblar menor, però cal tenir present que els dos cavallets constitueixen la segona mostra de bestiari popular i tradicional de Tàrrega, després del drac de 1610.
L’entitat tenia projectada des de 1946 la compra de nou cavallets, tot i que per manca de pressupost, només se'n van adquirir dos. En paraules de Gumersindo Pascual, responsable de l'agrupació: “Se han adquirido dos caballitos folklóricos y confeccionado sus respectivos trajes a los caballistas con capa, casco y lanza, (...). Por tal motivo pués formamos un grupo de 16 elementos de banda, 2 caballistas y 12 danzantes en un total de 30, cosa no lograda jamás en la historia de nuestra Agrupación ni en parte alguna. Los dos ejemplares de que disponemos, son los primeros de 8 en color y 1 blanco que hay que adquirir, para formar un grupo correcto con su jefe, ya que efectuan una danza de gran espectación. La indumentaria que se les ha dotado, es de caballista moro, en atención que nuestra danza (bastonets) es de origen moruno y de ellos la heredamos, siendo su uniforme muy parecido a los de la Caballería Mora de la Guardia de escolta de nuestro Jefe de Estado, Generalísimo Franco, con capa, casco y lanza (...) De poder lograrse todo esto, podrá decirse entonces que el Ball de Bastonets de Tàrrega será de lo más completos de Cataluña y por tanto de España". Cal destacar que ens trobem als inicis de la dictadura franquista, i que qualsevol mostra de suport al règim era ben vista per part de les autoritats.
De la mateixa manera que el Ball de Bastonets, els cavallets també van néixer influenciats pels de Solsona, ja que Gumersindo va arranjar una melodia molt similar a la solsonina, per fer-ne un ball que no s’acabaria materialitzant. Les dues figures encapçalaven la processó del Carme. Apareixen fotografiats fins el 1959, i a partir d’aquesta data ja no se’n té cap altra notícia.
Els dos cavallets de la Agrupación Carmelita de Danzas de 1950. Es pot veure el detall de les cames falses dels soldats. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell
Durant la dècada dels 50 del segle passat, el barri del carrer Major organitzava la seva pròpia festa de barri, coincidint amb la Capvuitada del Corpus, o sigui, set dies després del dijous de Corpus. De la celebració del 1951 reproduïm la següent fotografia, amb els capgrossos que l'Ajuntament va cedir al barri per aquesta diada. Es tracta del grup de sis capgrossos comprats el 1943 i els dos de 1945. Hi trobem a faltar el capgròs l'Ulleres, que possiblement es va fer malbé, comprant-ne un d’igual l'any següent. Al fons de la imatge es pot apreciar el carrer Major ben engalanat. Al primer capítol hem reproduït una instantània del mateix dia i amb els mateixos protagonistes, al bell mig del carrer Major.
Capgrossos de l'Ajuntament a la Capvuitada de Corpus i festa del barri del c. Major, el 31 de maig de 1951 a la plaça Major. Els números deuen correspondre als noms dels portadors, anotats en un altre document. Foto: Arxiu Comarcal de l'Urgell
Durant els anys 1950, 1951 i 1952, els gegants prenen part al calendari festiu local com de costum, preparant el que serà l'any més important de la història gegantera targarina, el 1953. El barri del carrer Major es va avançar, i per la Capvuitada del Corpus del 19 de juny de 1952 van presentar sis capgrossos nous comprats a El Ingenio, preludi dels nous gegants de 1953. Segons la Nueva Tárrega del 14/06/1952: "...del barrio de la calle Mayor, en esplendor siempre creciente: asistencia colectiva a los Oficios, alfombra de flores para el paso de la procesión; adquisición de seis cabezudos...". El mateix rotatiu del 28/06/1952 també en fa referència: "…habrá esta vez la presencia más permanente de una buena colección de cabezudos, y para el año venidero ya se habla de una buena pareja de gigantes, que no haría otra cosa que revivir una vieja tradición de aquel animado barrio. Muy bien, pues, para los de la calle Mayor que no se desanimen y hasta el próximo año”.
A falta de noms oficials, als nous capgrossos els anomenarem de la següent manera: el Cavaller, el Cavaller amb Bigoti, el Gras (Oliver Hardy), el Prim (Stan Laurel), el Popeye i l'Ulleres nou. Amb les sis noves adquisicions, el nombre de capgrossos va arribar a tretze. Lamentablement, la deixadesa i mala conservació van fer que se'n comencés a perdre el rastre a partir de 1954. Tot i així, el Gras, el Prim, l'Ulleres, el Popeye, el Cavaller i el Cavaller amb Bigoti apareixen en diverses fotografies durant la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 1955, acompanyant els Gegants del Carme i del carrer Major. Posteriorment, no apareix cap prova gràfica més que n'evidenciï la seva existència.
Els sis capgrossos nous del barri del carrer Major damunt un camionet pel c. Santa Anna, el 19 de juny de 1952. Falta el Popeye que reproduïm a la següent foto. Foto: Arxiu Comarcal de l'Urgell
La Nueva Tárrega del 14/06/1952 també publicà una simpàtica nota de premsa sobre l'arribada del nous capgrossos: "Barril-landia, 13 de junio de 1952. URGENTE: De Jefe CABEZUDOS a Comisión Barrio Calle Mayor - Tàrrega Complaciendo vuestra demanda, mandamos SEIS artísticos y escogídos CABEZUDOS, de nuestro país para que convivan con vosotros y de aquí en adelante presidan vuestros festejos. - Stop. - Llegarán a esa el próximo dia 19 coincidiendo con las grandes fiestas organizadas por ese barrio. - Stop - La hora de llegada será a la una en punto del mediodía montados en artistica carroza esperando se les tributará un entusiasta recibimiento como de Barril-landia. - Stop. - En atención a ese popular Barrio, a su llegada repartirán cientos de caramelos entre la gente menuda de todas las edades. - Stop - Vienen muy animados para poder presenciar los variados y amanos festejos que preparáis, especialmente la monumental FALLA y L'OU COM BALLA...".
Els sis capgrossos nous del barri del carrer Major desfilant damunt un camionet engalanat pel carrer Santa Anna, el 19 de juny de 1952. Foto: Arxiu Comarcal de l'Urgell
Seguim amb una sorprenent notícia publicada a la Nueva Tárrega del 19/07/1952 referent a les Festes del Carme d’aquell any: “Los bustos de los antiguos gigantes, guardados de años en sus cajas, fueron mostrados con la promesa de su total construcción para el año venidero; asi lo esperamos”. Lamentablement, no es van recuperar ni veure mai més aquests gegants “amagats”, però sabem que eren els de 1892, arran d’un fotografia trobada i no publicada. El que sí que sabem és que el barri va fer uns gegants nous el 1953, amb un aspecte que res tenia a veure amb els seus predecessors.
Hem trobat una altra notícia sobre aquest curiós fet a l'article “Gigantes y cabezudos” de la Nueva Tárrega del 4/07/1953: "No hay mal que por bien no venga. Este aforismo se ha vivido confirmado en el asunto de los gigantes del Barrio del Carmen. Al ser localizados los que hubo que “archivar” hace ya mas de sesenta años, los cuales desde entonces rumiaban filosóficamente su efímera gloria en un rincón de lo desvanes de la familia Parareda, el gran triumfo póstumo de los entusiastas de entonces habría consistido en que alguno de tantos progresos mecánicos actuales hubiese facilitado la reerección de los personajes soñados por ellos. ¡Sombras de los "Joan del Xeco", de "Joanet del Pastiri" y otros más! (...) por medio de unos gigantes mayores y mejores. (...) Pero he aquí que ese contratiempo ha enardecido los ánimos del Barrio entero y ha dado lugar a un movimiento de opinión estimulado por el ejemplo de otros barrios...”. La crònica és de 1953 i si reculem més 60 anys, ens plantem al 1892, però sembla que parla dels gegants de 1871. Cal Paradera no és cal Pastiri, però hi ha una relació familiar estreta. Es podria tractar d’una notícia mal redactada i amb errors de datació i de localització. En tot cas, la troballa dels gegants desapareguts va esperonar al barri a construir la nova parella de 1953.
El mateix 1952, els veïns del carrer Major reben un merescut homenatge per l'organització de la Capvuitada de Corpus: "...en la plaza de San Antonio fué descubierta la lápida con que la ciudad reconoce y premia el admirable esfuerzo que viene realizando el barrio de la calle Mayor, y que durante ocho años consecutivos le merecieron alcanzar el máximo galardón concedido con motivo de la festividades de la Octava del Corpus. Asistieron las Autoridades y la Comisión de Ferias y Fiestas, que acompañadas por numerosos vecinos con su colección de cabezudos, concurrieron a la citada plaza...". (Nueva Tárrega del 27/09/1952). L'esmentada placa encara llueix a la façana de l'església de Sant Antoni.
No ens podem oblidar del naixement de l'Esbart Albada l'any 1952, entitat que porta per objectiu conrear les danses populars catalanes. És en l'actualitat l'agrupació de danses tradicionals més antiga de les terres de Ponent.
Per acabar aquest capítol, citarem una nota de premsa signada pel pseudònim Spectator (Ramon Robinat i Cases) i publicada a la Nueva Tárrega del 13/12/1952, que ens descriu com es guardaven els Gegants de la Mercè durant la primera meitat del s. XX: “… cuando iba a los Escolapios, los gigantes quedaban en la iglesia del colegio tan sólo en la precisa noche de la víspera y del día de la fiesta, porque la procesión terminaba tarde y no había tiempo material para desmontarlos y llevarlos de nuevo al desván que era donde deben estar y estaban en el resto del año. Pero en la mañana siguiente al día de la Merced y a primer a hora, los encargados del barrio tenían buen cuidado de proceder antes que nada a retirarlos de allí, para no volver a verlos hasta el año próximo. Era lo adecuado y lo normal, y lo que convenía hacer también en interés de la mejor conservación y buen estado de los propios gigantes”.
Hem trobat una altra notícia sobre aquest curiós fet a l'article “Gigantes y cabezudos” de la Nueva Tárrega del 4/07/1953: "No hay mal que por bien no venga. Este aforismo se ha vivido confirmado en el asunto de los gigantes del Barrio del Carmen. Al ser localizados los que hubo que “archivar” hace ya mas de sesenta años, los cuales desde entonces rumiaban filosóficamente su efímera gloria en un rincón de lo desvanes de la familia Parareda, el gran triumfo póstumo de los entusiastas de entonces habría consistido en que alguno de tantos progresos mecánicos actuales hubiese facilitado la reerección de los personajes soñados por ellos. ¡Sombras de los "Joan del Xeco", de "Joanet del Pastiri" y otros más! (...) por medio de unos gigantes mayores y mejores. (...) Pero he aquí que ese contratiempo ha enardecido los ánimos del Barrio entero y ha dado lugar a un movimiento de opinión estimulado por el ejemplo de otros barrios...”. La crònica és de 1953 i si reculem més 60 anys, ens plantem al 1892, però sembla que parla dels gegants de 1871. Cal Paradera no és cal Pastiri, però hi ha una relació familiar estreta. Es podria tractar d’una notícia mal redactada i amb errors de datació i de localització. En tot cas, la troballa dels gegants desapareguts va esperonar al barri a construir la nova parella de 1953.
El mateix 1952, els veïns del carrer Major reben un merescut homenatge per l'organització de la Capvuitada de Corpus: "...en la plaza de San Antonio fué descubierta la lápida con que la ciudad reconoce y premia el admirable esfuerzo que viene realizando el barrio de la calle Mayor, y que durante ocho años consecutivos le merecieron alcanzar el máximo galardón concedido con motivo de la festividades de la Octava del Corpus. Asistieron las Autoridades y la Comisión de Ferias y Fiestas, que acompañadas por numerosos vecinos con su colección de cabezudos, concurrieron a la citada plaza...". (Nueva Tárrega del 27/09/1952). L'esmentada placa encara llueix a la façana de l'església de Sant Antoni.
No ens podem oblidar del naixement de l'Esbart Albada l'any 1952, entitat que porta per objectiu conrear les danses populars catalanes. És en l'actualitat l'agrupació de danses tradicionals més antiga de les terres de Ponent.
Per acabar aquest capítol, citarem una nota de premsa signada pel pseudònim Spectator (Ramon Robinat i Cases) i publicada a la Nueva Tárrega del 13/12/1952, que ens descriu com es guardaven els Gegants de la Mercè durant la primera meitat del s. XX: “… cuando iba a los Escolapios, los gigantes quedaban en la iglesia del colegio tan sólo en la precisa noche de la víspera y del día de la fiesta, porque la procesión terminaba tarde y no había tiempo material para desmontarlos y llevarlos de nuevo al desván que era donde deben estar y estaban en el resto del año. Pero en la mañana siguiente al día de la Merced y a primer a hora, los encargados del barrio tenían buen cuidado de proceder antes que nada a retirarlos de allí, para no volver a verlos hasta el año próximo. Era lo adecuado y lo normal, y lo que convenía hacer también en interés de la mejor conservación y buen estado de los propios gigantes”.
GEGANTS DE TÀRREGA (1953-1954): el baby boom geganter
“Unos gigantes a base de negritos, musulmanes o cosa por el estilo, aparte la novedad, podría servir para dar más colorido y atractivo a la colección de gigantes”
Com hem vist, la Guerra Civil va causar molts estralls a Tàrrega, i tal i com succeí també en altres poblacions catalanes, es van destruir o malmetre molts gegants i figures del bestiari popular i tradicional. Només els Gegants de la Mercè van protagonitzar la Festa Major de Maig de 1953. Sortosament, aquesta dinàmica canviaria unes setmanes més tard, amb un autèntic baby boom geganter.
Amb l’objectiu que la ciutat tornés a disposar d'un bon grup de gegants, la Comisión Oficial de Ferias y Fiestas de la vila es va reunir amb les comissions de festes del barris del Carme i del Carrer Major, per esperonar-los a adquirir dues parelles noves per major lluïment de les dues Festes Majors i de les festes de les barriades de la població. I tal dit tal fet, el 1953 es van presentar els primers Gegants del carrer Major, els tercers Gegants del Carme i els segons Gegants de la Ciutat o de l’Ajuntament, tota una revolució gegantera.
La primera de les tres parelles presentades fou la dels Gegants del carrer Major. Es va donar a conèixer durant la Capvuitada de Corpus celebrada l’11 de juny de 1953. Foren batejats i dedicats originàriament a Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, representant la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Es tracta dels monarques Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castellà, els Reis Catòlics, que es casaren el 1469, fet que propicià la unió de les dues corones. La parella ha tingut diversos noms al llarg de la seva història, citats en diverses publicacions com Gegants de l’Hospital, del barri de Sant Antoni o del barri del carrer Major. Les referències al barri de Sant Antoni i de l’Hospital es deuen al fet que els dos principals edificis del barri són l’antic hospital i l’església de Sant Antoni.
La plaça de Sant Antoni ja apareix citada a finals del s. XI, amb l'antic nom de plaça de Sant Mateu. Era una plaça petita situada vora el portal de la muralla per on transcorria el Camí Ral o Reial, que enfilava pel carrer Major. El 1319 es va ampliar, donant-li l’aspecte actual de plaça porxada. A la mateixa època es va construir l’hospital i l’església de Sant Antoni, que li donà el nom actual a la plaça. L’edifici religiós custòdia el Sant Crist Trobat, una obra d’orfebreria de la primera meitat de s. XIII, amb llegenda pròpia: l'1 d’abril de 1650, fou descoberta per uns operaris que treballaven al temple de Sant Antoni. Observant una lluminària que sortia dessota una llossa de pedra, van aixecar-la i van trobar la imatge del Sant Crist, moment en el qual totes les campanes de les esglésies de Tàrrega es van posar a tocar.
Els Gegants del carrer Major, l’11 de juny de 1953 davant l’església de Sant Antoni
Van ser comprats el 1953 a La Industrial Bolsera de Barcelona i fabricats al taller d'escultura decorativa de Lambert Escaler, situat al carrer Vallfogona nº 21 de Barcelona. El motlle utilitzat es va fer molt popular a l’època, replicat en nombroses parelles de gegants. El vestuari el van confeccionar les cosidores del barri, sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni. El finançament es va fer gràcies a les aportacions privades dels veïns.
El dia de la seva presentació van desfilar pel carrer del Carme, acompanyats pels capgrossos, els Gegants de la Mercè i els Mariners, tal i com es veu a la següent fotografia al carrer del Carme. Tot seguit van ser beneïts a la porta de l’església parroquial de Tàrrega, davant un nombrós públic.
Els Gegants Mariners, de la Mercè, del carrer Major i els capgrossos, l’11 de juny de 1953 al carrer del Carme. El gegant Mariner no duu la corneta a la boca, tal i com havia succeït fins llavors. Foto: Calafell
Els Gegants del carrer Major beneïts davant la Parròquia, per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953. Darrere, els Gegants de la Mercè. Foto Arxiu Comarcal de l’Urgell
Es tracta de la primera parella de gegants del barri històric, malgrat el que va publicar el pseudònim Spectator a la Nueva Tàrrega del 20/06/1953: “Que me perdonen los entusiastas vecinos del barrio de la calle Mayor, pero influenciado sin duda por el precedente de aquellos viejos gigantes que habían poseido antes, y que yo había conocido en sus postrimerías, cuando a no dudar tenían ya más de fantoches que de elemento decorativo ciudadano; […] creía francamente que la pareja de gigantes sería en resumen una cosa de ir por casa y sin ninguna pretensión”. O bé les paraules d’Spectator eren errònies, o bé el barri hauria lluït alguna parella en el passat, segurament de pobre factura, ja que no apareixen documentats enlloc.
El mateix pseudònim afegeix: “A los de la calle Mayor o barrio de San Antonio, que procuraran rectificar, disminuyéndolo, el tamaño de las manos de los gigantes, un poco desproporcionado con el resto de la figura. Sobre todo, la mano izquierda del gigante. Y (…) poner también una peluca natural al gigante, bajo una corona de metal, por el estilo de aquel gran collar que tan bien le sienta”. La mateixa crònica també fa referència a la futura presentació dels Gegants de l’Ajuntament, prevista pel setembre: “ Y en cuanto a los de la Comisión de Fiestas, les diría, (…) si es que tienen en proyecto construir un par de gigantes para el Ayuntamiento, que los mismos no fueran como los de la Merced y San Antonio de tipo heráldico o medieval. Unos gigantes a base de negritos, musulmanes o cosa por el estilo, aparte la novedad, podría servir para dar más colorido y atractivo a la colección de gigantes”.
La comissió organitzadora veïnal va imprimir unes postals amb la foto dels dos gegants, on hi figurava la següent inscripció posterior: “Record que la Comissió del Barri del Carrer Major ofereix als seus veïns amb motiu de l’estrena dels magnífics gegants, la qual solemnitat va tenir lloc el dia 11 de juny, en ocasió de les Festes de l’Octava del Corpus de l’any 1953. Adquirits i confeccionats amb l’esforç de tot el Barri”.
La parella fou rebatejada l'any 2010 amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques van ser molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí els Costums de Tàrrega, l'any 1242. El document és un privilegi o carta de franqueses atorgat pel sobirà als habitants de la localitat que pertanyia als seus dominis. Cal destacar que Violant d’Hongria resta enterrada en un sepulcre del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, a la mateixa comarca de l’Urgell.
Els Gegants del carrer Major a la seva benedicció per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953, a la plaça Major. A l’esquerra i d’esquena hi trobem els Gegantons Mariners. Foto Arxiu Comarcal de l’Urgell
El 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme, es va presentar la tercera parella de Gegants del Carme (1953): l’Hereu i la Pubilla. Al programa de les festes hi apareix la crònica de la seva presentació: “…los nuevos Gigantes del Barrio, “Hereu i Pubilla”, harán su entrada triunfal, procedentes de la carretera de Verdú, acompañados del grupo “Ball de Bastonets” y de un grupo de parejas infantiles con vestidos típicos del país. Seran recibidos frente a la Iglesia de la Patrona por las autoridades del Barrio y Comisión de fiestas cívicas, recitándose una poesía de bienvenida. Acto seguido y al son de las trompetas de la banda, se dirigirán a la Plaza Mayor con el fin de saludar al Excmo. Ayuntamiento, para después continuar el pasacalle de costumbre. A las 7 de la tarde del día siguiente “l’Hereu i la Pubilla” abrirán magestuosamente el paso de la Procesión”.
Els Gegants del Carme entrant a la plaça del Carme, sense la resta de gegants, el 15 de juliol de 1953. Davant seu, la Banda de Cornetes i Tambors. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual
Es van adquirir al taller de Lamberto Escaler, tal i com ho demostra la correspondència mantinguda entre l’artista i la Comisión Oficial de Fiestas. Van ser finançats gràcies a les aportacions veïnals i a sortejos com, per exemple, el d’una vaixella. La iniciativa va prendre força arran de la troballa dels bustos dels segons gegants del barri de 1892. Inicialment es va valorar que fossin coronats i vestits com a reis, com els seus predecessors. Tanmateix, per iniciativa de Gumersindo Pascual, director de la Agrupación Carmelitana de Danzas, i després de consultar algun llibre o àlbum de fotografies d'antics gegants, es van abillar amb la indumentària tradicional catalana. Durant el primers anys, es guardaven al magatzem de darrera del cambril de l’església del Carme.
En paraules de la crònica “Gigantes y cabezudos” de la Nueva Tárrega del 4/07/1953: "... ¿Cómo procurar indumento apropiado a tan eminentes figuras? Las deliberaciones han sido movidas; documentos, historias, monografías, tratados y otros materiales informativos en mano. Hay que decir que la última palabra la ha dicho una obra de consulta que hay que agradecer al excelente Sr. Amat de Barcelona, tan monumental, (...) como los gigantes de que trata y donde asoman todas las modalidades "gigantescas" habidas, inclusive las del Carmen de Tàrrega, que el Sr. Aulés presentó al concurso de las Fiestas de la Merced, de Barcelona, el año 1902, o sea no las "archivadas" sino sus sustitutas, que ejercieron sus funciones hasta 1936. Finalmente (...) quedó decidido que los nuevos gigantes habían de ser no "moros", ni "chinos", sino unos tipos muy nuestros: un "Hereu" y una "Pubilla" con toda la riqueza y colorido a que se presta el vestido de dos personas de "casa bona". (...) Tan excelente acogida ha tenido la idea de que en los nuevos gigantes pudiéramos cada uno reconocer algo de nuestros antepasados, que esa sola noticia ha producido donativos espontáneos muy apreciables, incluso de personas no radicadas en el Barrio. (...) Se trata de gastos considerables que no se sufragan con calderilla. Sed generosos pues la fiesta que se prepara bien lo vale".
El Ball de Bastonets interpretant La Filla de Tàrrega, el 15 de juliol de 1953, durant la presentació dels Gegants del Carme. A l’esquerra de la foto, els tretze capgrossos i els Gegants del carrer Major. A la dreta, els Gegants de la Mercè i la Banda de Cornetes i Tambors. Foto: Arxiu Comarcal de l'Urgell
Els Gegants del Carme, del carrer Major i de la Mercè ballant amb la Banda de Música, el 15 de juliol de 1953, a la plaça Major. A la dreta de la foto, el director de la banda dirigint els músics. A primera fila, la Banda de Cornetes i Tambors i el Ball de Bastonets. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual
Fi de festa amb el Ball de Bastonets, la Banda, els dos cavallets, els Gegants del Carme i les parelles infantils, el 15 de juliol de 1953, a les escales de la plaça del Carme. Sota el braç de la geganta, el popular Guixanet. Foto: Calafell. Arxiu Comarcal de l'Urgell
Finalment, els Gegants de l'Ajuntament es va presentar durant les Festes de Sant Eloi de 1953. El dia escollit fou el 12 de setembre a les 12h del migdia, després del tradicional tritlleig de campanes i tronada. Van ser apadrinats per les altres tres parelles de la ciutat. Segons el programa oficial: “Llegada de los nuevos Gigantes de la Ciudad, acompañados por los mayestáticos de los barrios de la Merced, Mayor y Carmen, con la corte de Cabezudos, Heraldos de la Ciudad, Banda de Música y el notable grupo Ball de Bastonets”. A continuació van participar a l’habitual cercavila i pregó oficial de les festes pels carrers de la ciutat. Les quatre parelles de gegants van romandre exposades a l’Ajuntament fins el dia 15 de setembre.
Els Gegants de l'Ajuntament (de la Ciutat) el dia de la seva presentació el 12 de setembre de 1953 a la plaça Major. Foto: Fons Serra Teixidó a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell
De la mateixa manera que els del Carme, van ser comprats el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler, tal i com deixen constància les cartes que es van enviar l’artista i la Comisión Oficial de Fiestas, promotora de l’adquisició. El nom original amb que se’ls va batejar i conèixer durant una bona colla d’anys va ser el de Gegants de la Ciutat, concretament Rei i Reina. No va ser fins l’any 1992 que se’ls va rebatejar amb els noms d'Eloi i Alba, els patrons de la ciutat, a iniciativa de Josep Anton Bonet, cap de colla de la Fal·lera Gegantera de 1984 a 2009. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament va ser gradual. Són la segona parella de gegants propietat de l’Ajuntament, després dels adquirits el 1929 i desapareguts el 1936.
Un cop passades les Festes de Sant Eloi, la Nueva Tárrega del 19/09/1953 els va dedicar la següent crònica: "Acompañados de las tres restantes parejas locales, durante ella hacían su entrada triunfal en la ciudad los esperados gigantes de la Corporación Municipal ofrecidos por la Comisión Oficial de Fiestas. La nueva pareja de grandes personajes no desentonó lo más mínimo de la categoría representativa que a la misma reservábase, y cuando al son de la charanga, los ocho próceres, juntamente con la comparsa de inquietos cabezudos, trenzaban los primeros compases airosos de la danza, la Plaza, repleta de gentes y ruidosa de algarabía, convertíase de lleno en el mejor indicio de la llegada de las fiestas. Luego vino el momento del consabido pasacalle...".
Un cop passades les Festes de Sant Eloi, la Nueva Tárrega del 19/09/1953 els va dedicar la següent crònica: "Acompañados de las tres restantes parejas locales, durante ella hacían su entrada triunfal en la ciudad los esperados gigantes de la Corporación Municipal ofrecidos por la Comisión Oficial de Fiestas. La nueva pareja de grandes personajes no desentonó lo más mínimo de la categoría representativa que a la misma reservábase, y cuando al son de la charanga, los ocho próceres, juntamente con la comparsa de inquietos cabezudos, trenzaban los primeros compases airosos de la danza, la Plaza, repleta de gentes y ruidosa de algarabía, convertíase de lleno en el mejor indicio de la llegada de las fiestas. Luego vino el momento del consabido pasacalle...".
Presentació dels Gegants de l’Ajuntament, el 12 de setembre de 1953 a la plaça Major, amb la resta de parelles
El mateix any arribà un merescut reconeixement a la gran tasca realitzada amb l'adquisició de les tres parelles, ja que foren convidades a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, del dijous 24 de setembre. El recorregut de la gran passejada gegantera va transcórrer de l’antiga plaça la Victòria (cruïlla av. Diagonal amb el Passeig de Gràcia) a la plaça Sant Jaume. Van ser acompanyats per la colla de capgrossos locals. No obstant, els Gegants de la Mercè no van participar-hi, degut al seu compromís amb les Festes de la Mercè de Tàrrega i elevat pes. La Cavalcada es desenvolupava amb els gegants afilerats, precedits per una pancarta amb el nom de cada població participant.
Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a la Cavalcada de la Mercè del 24 de setembre de 1953, al Passeig de Gràcia
Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona del 24 de setembre de 1953, entrant a la pl. Sant Jaume des del c. Ferran. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)
Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del carrer Major, i els capgrossos del carrer Major a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona del 24 de setembre de 1953, al Passeig de Gràcia. Darrere, la colla de Sitges
El programa de la Festa Major de Maig de 1954, publicat a la Nueva Tárrega del 12/05/1954, anuncia la participació de les quatre parelles de gegants de la ciutat, les tres noves i la de la Mercè: “Miércoles, día 12. – Al mediodía: Disparo de una tronada por la Casa Solá, en la Plaza Mayor y volteo general de campanas. La comitiva compuesta por los Heraldos de la ciudad y el grupo completo de los gigantes y cabezudos, acompañados por la banda de música, recorrerá las calles de la ciudad, anunciando el Pregón oficial de las Fiestas”. A l’hora de la veritat, només hi van desfilar les tres parelles noves, atès que no van trobar “valents” que volguessin portar els Gegants de la Mercè (Nueva Tárrega del 22/05/1954). Portar a les espatlles dues figures que sobrepassen els 90 kgs., no devia ser tasca fàcil. Altra cosa eren els gegants nous, amb pesos que oscil·laven entre els 30 i 55 kgs. La imatge de la parella mercedària va ser la protagonista del programa d'aquella Festa Major de Maig.
Programa de la Festa Major de Maig de 1954 dissenyat per Jaume Minguell, amb els Gegants de la Mercè, el Pregoner, el Pendonista i els capgrossos
Lamentablement, a la processó de Corpus del dijous 17 de juny del mateix any, només hi van prendre part els Gegants de l’Ajuntament (o de la Ciutat), trobant en falta la resta de gegants dels barris i els capgrossos. La premsa local es feu ressò de la desil·lusió dels organitzadors i assistents: “Una nota nada agradable (…) fue la ausencia de los gigantes de todos los barrios. Y para que faltara todo, ni los cabezudos acompañaron a los gigantes de la ciudad, que parecían desplazados sin el acostumbrado complemento de los cabezudos; casi no se comprende una cosa sin la otra. (…) lo consideramos como cosa imprescindible el cortejo de gigantes que encabezara la procesión, ya que precisamente para la gran solemnidad del Corpus se conserva esta tradición simbólica de los gigantes. (…)”. (Nueva Tárrega del 19/06/1954). El tàndem gegants i capgrossos semblava inseparable, i el conjunt era molt apreciat i esperat per festes.
En canvi, els Gegants del carrer Major sí que van participar a la Capvuitada de Corpus, que es va fer coincidir amb l’anomenada Festa Major del barri del carrer Major, celebrada del 24 al 26 de juny. Concretament al programa de la festa hi consta: “Gran passada per tots els carrers del Barri dels nostres gentils i aristocràtics Gegants i Nans, acompanyats d’una nombrosa Banda de Música. En arribar la comitiva a la plaça de Sant Antoni, es disparà una sorollosa traca”.
El 1954, foren convidats de nou a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, tal i com podem observar a la fotografia que reproduïm a continuació, on apareixen els Gegants del Carme i del carrer Major, un grup de capgrossos i el Ball de Bastonets que debutava per primer cop.
En canvi, els Gegants del carrer Major sí que van participar a la Capvuitada de Corpus, que es va fer coincidir amb l’anomenada Festa Major del barri del carrer Major, celebrada del 24 al 26 de juny. Concretament al programa de la festa hi consta: “Gran passada per tots els carrers del Barri dels nostres gentils i aristocràtics Gegants i Nans, acompanyats d’una nombrosa Banda de Música. En arribar la comitiva a la plaça de Sant Antoni, es disparà una sorollosa traca”.
El 1954, foren convidats de nou a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, tal i com podem observar a la fotografia que reproduïm a continuació, on apareixen els Gegants del Carme i del carrer Major, un grup de capgrossos i el Ball de Bastonets que debutava per primer cop.
El Ball de Bastonets, els capgrossos i els Gegants del carrer Major i del Carme a la Cavalcada de la Mercè del 24 de setembre de 1954, al Passeig de Gràcia de Barcelona. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual, dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell
Amb les tres parelles noves, els veïns de la Mercè van haver de moure fitxa. Així doncs, l’any 1954 van iniciar una col·lecta per posar-los al nivell de les tres parelles estrenades l’any abans. A més a més, l’Ajuntament acordà concedir una subvenció per a la restauració dels cossos “… por el hecho de haberlos usado hasta la reposición de los del Municipio...” durant les festes locals (Nueva Tárrega del 07/08/1954). I és que no podia ser de cap altra manera, atès que durant l’interval de 1916 a 1953, el Consistori va sol·licitar sempre els Gegants de la Mercè per cobrir les festes locals.
Durant les Festes de la Mercè, es van presentar els nous vestits confeccionats per les monges del Col·legi Sant Josep (abans a la pl. dels Escolapis). Van ser apadrinats pels Gegants de l'Ajuntament (de la Ciutat), tot i que desconeixem si van participar a la cercavila de la diada. L'Home de la Barra va reaparèixer al carrer Urgell. La Nueva Tàrrega del 25/09/1954 ho detalla: “El jueves a mediodía, con el acostumbrado pasacalle salieron los gigantes luciendo sus nuevos trajes, de rico tejido y confeccionados con mucho acierto; con este remozamiento pueden muy bien codearse con las otras tres parejas de tocayos, de los cuales la de la ciudad acudió a festejarles en ocasión tan solemne; causaron muy buena impresión, por lo cual felicitamos a los del barrio de la Merced, que además estrenaron seis cabezudos”. Els sis capgrossos van ser obsequiats per uns “senyors” (Nueva Tárrega del 02/10/1954). Ramon Berenguer I tornà a lluir bigoti i un ceptre a la mà dreta.
Els Gegants de la Mercè a les festes del barri, molt probablement, del 23 de setembre de 1954 al c. Sant Joan. Foto: Serra Teixidó
Els Gegants de la Mercè a les festes del barri, molt probablement, del 23 de setembre de 1954, al c. Santa Anna cantonada amb l’av. Catalunya. Foto: Serra Teixió. Arxiu Francisco Robinat
Els capgrossos nous i els Gegants de la Mercè amb els nous vestits, a l’antic Col·legi Sant Josep, probablement el 23 de setembre de 1954. Foto publicada a la Nueva Tárrega del 10/09/1955 amb el text “Las fiestas de la Merced dieron motivo a que el barrio titular presentara su patriarcal pareja de gigantes completamente remozada y acompañada de su corte de alegres cabezudos”. Foto: Serra Teixidó
GEGANTS DE TÀRREGA (1955-1976): un piset a Barcelona
“Otra vez el nombre de Tàrrega ha sonado, pues, con elogiosos ecos, por calles y plazas barcelonesas”
Després de la presentació de les tres noves parelles de gegants i la restauració dels Gegants de la Mercè, el patrimoni geganter local estava en clara puixança. Gaudia d'un fort reconeixement dins i fora vila, i per aquest motiu foren convidats en diversos ocasions a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona. Les celebracions locals seguiren com de costum, però amb la il·lusió d'estrenar noves figures que embellien encara més les cercaviles i processons, com la del Corpus de 1955: “Abrían la religiosa comitiva los gigantes de la Ciudad, con sus cinco nuevos enanos, acompañados por los de la calle Mayor y barrio del Carmen, así que únicamente los de la Merced no acudieron a la cita para rendir homenaje al Santísimo”. (Nueva Tárrega del 11/06/1955).
Els gegants i geganters estaven en forma, i per les Festes de Sant Eloi del mateix any, sembla ser que van anar més de pressa de l’habitual: “La comitiva de gigantes y cabezudos desfiló por nuestras calles a mediodía del sábado, en un desfile a tono con los tiempos actuales, con su manía de la celeridad y dinamismo, tan opuestos a la seriedad y altivez de los egregios personajes. Incluso se nos dice que no respetaron el recorrido de costumbre”. (Nueva Tárrega del 17/09/1955).
Aquell 1955, Tàrrega va ser de nou convidada de nou a la Cavalcada de la Mercè, amb la presència dels Gegants de l’Ajuntament i del Carme. Sorprenentment, la parella de Gegants del carrer Major i el Rei de l'Ajuntament (l'Eloi) van protagonitzar el cartell de les Festes de la Mercè d’aquell any, tot un homenatge a la nostra ciutat, després de la bona imatge assolida en les dues anteriors edicions.
Els gegants i geganters estaven en forma, i per les Festes de Sant Eloi del mateix any, sembla ser que van anar més de pressa de l’habitual: “La comitiva de gigantes y cabezudos desfiló por nuestras calles a mediodía del sábado, en un desfile a tono con los tiempos actuales, con su manía de la celeridad y dinamismo, tan opuestos a la seriedad y altivez de los egregios personajes. Incluso se nos dice que no respetaron el recorrido de costumbre”. (Nueva Tárrega del 17/09/1955).
Aquell 1955, Tàrrega va ser de nou convidada de nou a la Cavalcada de la Mercè, amb la presència dels Gegants de l’Ajuntament i del Carme. Sorprenentment, la parella de Gegants del carrer Major i el Rei de l'Ajuntament (l'Eloi) van protagonitzar el cartell de les Festes de la Mercè d’aquell any, tot un homenatge a la nostra ciutat, després de la bona imatge assolida en les dues anteriors edicions.
Cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1955 amb els Gegants del carrer Major i l’Eloi de l'Ajuntament
El 6 de juliol 1956, els veïns del carrer Major van tornar a celebrar la seva particular Festa Major, amb una cercavila de gegants i capgrossos del barri, acompanyats per la banda de música (Nueva Tárrega del 30/06/1956). Per la seva part, els veïns del barri del Carme també festejaren la seva patrona el 15 de juliol, amb els gegants propis i el Ball de Bastonets.
I com ja era costum des de 1953, els nostres gegants foren convidats altre cop a la Cavalcada de la Mercè del 1956, amb l’assistència de les tres parelles noves, el Ball de Bastonets i un grup de capgrossos. Segons la Nueva Tárrega del 22/09/1956: “La representación folklórica tarregense será, pues, más que lucida, augurando para la misma el buen éxito y el primer lugar de la extraordinaria cabalgata al igual que en otras circumstancias”.
El cas és que el nostres gegants començaven a ser valorats arreu de Catalunya, tal i com ho demostra la notícia publicada a la Nueva Tárrega del 26/05/1956: “En «Destino» (setmanari de Barcelona, 1937-1980), venía un reportaje de Manuel Amat, sobre la fabricación de gigantes y cabezudos, en un interrogatorio con el dueño de «El Ingenio», casa especializada en ello desde 127 años, y al preguntarle sobre los gigantes de nuestra tierra, dijo que Villanueva y Geltrú tenía los gigantes más altos, que Lérida es la que contaba con mayor número de ellos y —¿Los de ropaje más lujoso? —Tal vez los de Tàrrega. Esta es la opinión de un especialista que creemos vale la peno de ser registrada”.
Els Gegants de l’Ajuntament, del carrer Major i l’Hereu del Carme (la Pubilla no surt a la foto) a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, el 24 de setembre de 1956, al carrer Sotstinent Navarro. Foto de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya
Els Gegants de l’Ajuntament, del carrer Major i del Carme a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, el 24 de setembre de 1956, a la plaça Catalunya. Foto de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya
Al Corpus de 1957 hi prengueren part: “Todos los gigantes de los barrios, presididos por los de la Ciudad. Abrían la marcha tras los tradicionales «acataments» tan típicamente nuestros”. (Nueva Tárrega del 22/06/1957). Per la seva part, les festes dels barris del Carme i del carrer Major comptaren amb l’assistència dels gegants propis. El mateix any, la comitiva targarina integrada pel Ball de Bastonets, els Gegants del Carme, del carrer Major i de l'Ajuntament torna a visitar la capital catalana, durant la Cavalcada de la Mercè.
L’Hereu i la Pubilla desfilant pel carrer del Nord profusament engalanat, durant les Festes del Carme del 17 de juliol de 1957
El Ball de Bastonets actuant a la plaça Sant Jaume de Barcelona durant la Cavalcada de la Mercè, el 24 de setembre de 1957. Darrera seu l’abanderada Carme Solé Minguell i els Gegants del Carme. Foto Arxiu Gumersindo Pascual, dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell
Fins ara, no hem parlat gaire de l’altra parella del barri mercedari, els Gegants Mariners. No hem de patir! Estaven vius, però només se’ls veia durant els festejos a la seva patrona. Eren unes figures ben peculiars, amb un rol ben diferenciat dins la festa: “…resulta tradicional que los gigantes de la ciudad, los del Carmen y los de San Antonio, junto con el «ball de Bastons», concurran uno y otro año a las fiestas mercedarias de Barcelona. Otra vez el nombre de Tàrrega ha sonado, pues, con elogiosos ecos, por calles y plazas barcelonesas. Y mejor sonaría aún si fueran también allí los gigantes de la Merced, a mi juicio los de más solera y prestancia, puesto que no en vano resultan los decanos de la ciudad. (…) Acaso sería hora que fueran retirados de una vez aquellos esperpentos vestidos de blanco, que se exhiben también por estas fechas, y que ridiculizan no sólo a un sector urbano sino a la ciudad toda sin distingos”. (Signat per Spectactor a la Nueva Tárrega del 28/09/1957)
La crítica d’Spectator tingué rèplica d’un altre pseudònim, tot deixant anotat el possible origen dels Gegants Mariners: “Después del elogio que tributa a los gigantes del barrio de la Merced, arremete contra los «esperpentos vestidos de blanco», nuestros pequeños gigantes (...). Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras; lo demuestra el hecho que durante estas fiestas pocos son los padres que no lleven a sus pequeños a visitarlos (…). ¿Que son feos?, ¿que son deformes? Ni que dudarlo. Pero, que algarabía y satisfacción producen entre nuestros jovenzuelos…”. (Nueva Tárrega del 5/10/1957).
Cal afegir que durant aquells anys, els Mariners es guardaven al parvulari de la senyora Pebrots, situat als baixos de l’antiga casa del pintor Antoniotti, al carrer Sant Joan. Acostumaven a ser traginats per la canalla del barri, degut al seu pes de només 17 kgs. i a la seva alçada de 2.20m. Per la seva part, els Gegants de la Mercè es guardaven a una sala annexa de l’església de la Mercè. I és que lletjos o no, els Mariners fascinaven a petits i grans, tal i com es desprèn a la següent fotografia.
La Sípia a les Festes de la Mercè d'inicis dels anys 60, al c. Sant Joan. S'observen els canvis de la cara respecte la foto dels anys 20. Foto: Serra Teixidó
A la dècada dels 60, els nostres protagonistes van seguir encapçalant cadascuna de les comitives que s'organitzaven a la vigília de les festes nostrades de la ciutat. Cal destacar que a l’Aplec de Sant Eloi de 1962 hi van participar per primer cop les quatre parelles. Els Gegants del Carme i el Ball de Bastonets van prendre part a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona del mateix any.
A la Cavalcada del 24 de setembre de 1963, van assistir-hi les tres parelles targarines, a excepció dels de la Mercè: “El dia de la Merced tres de nuestros Grupos de Gigantes, con el Ball de Bastonets y la colaboración de la Banda Municipal de Bellpuig, (...). En el desfile que se realizó, abria la marcha una pareja de lo Guardia Montada de la Capital, seguidamente el Ball de Bastonets, Banda citada y los tres grupos de Gigantes que se desplazaron de nuestra ciudad, llevando dos simpáticas señoritas una pancarta que decía “Tárrega”, saluda a la ciudad Condal en su “Festa Major”, ataviadas con vestidos regionales. (…) el Ball de Bastonets iba interpretando danzas de su repertorio y, porque no decirlo, eran de los que llamaban más la atención, asi como los Gigantes no se cansaban de bailar los airosos pasodobles de la Banda de acompañamiento”. (Nueva Tárrega del 28/09/1963).
El Ball de Bastonets i els Gegants del Carme a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, el 24 de setembre de 1962, al Passeig de Gràcia. Foto Arxiu Gumersindo Pascual, dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell
Més enllà de la escapades a Barcelona, l’any 1967 els Gegants de la Mercè, els de l’Ajuntament i els capgrossos són convidats a la Festa del Roser de Ponts, celebrada antigament el primer diumenge després de Corpus, en aquesta població de la Noguera. Guardem dues fotografies d'aquella jornada, reproduïnt a continació la que es va fer als Gegants de la Mercè i a tres dels sis capgrossos del barri comprats el 1954.
Els Gegants de la Mercè i tres capgrossos del barri a la Festa del Roser de Ponts, el 4 de juny de 1967
El 9 de setembre de 1968, Tàrrega fou la seu escollida de l’arribada de la segona etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, i els Gegants de l’Ajuntament sortiren a rebre els ciclistes a la plaça del Carme. Un dels millors ciclistes de tots els temps, el belga Eddy Merckx, guanyà l’etapa i la general de la prova. Paco Alguersuari va fotografiar junts el campió belga i a Miquel Poblet, un dels millors ciclistes catalans de tota la història i organitzador de la prova.
Del 1968 també destacarem el reportatge “Las fiestas de barrio han desaparecido”, de la Nueva Tárrega del 17/08/1968, que lamenta que només es mantinguessin les Festes de la Mercè. De fet, el mateix setmanari no menciona les Festes del Carme entre el 1967 i el 1974. Per tant, suposem que no se celebraven al carrer, i només en la més estricta religiositat dins l’església. És a partir de 1975, quan el rotatiu local torna a dedicar-li unes línies. El reportatge ens deixa algunes dades interessants sobre l'organització de les festes, com el pressupost de 10.000 o 12.000 pessetes (60 a 72 euros), que se sufragava amb aportacions veïnals, loteria de Nadal, el bar del ball i la venda de la toia o ram de flors. Els actes populars se centraven als carrers Sant Joan i Santa Maria, amb: "toque de campanas, tronadas, pasacalles con las dos parejas de gigantes del barrio, iluminaciones, cóssos, juegos de cucaña, sardanas, y el popular ''ball de barri". Entre esto destacaba la colosal chocolatada...", amb entre 1.200 i 1.600 raccions, gràcies als pares escolapis i a algunes veïnes.
El 24 de setembre de 1969, les tres parelles de Gegants del Carme, del carrer Major i de l’Ajuntament visiten Barcelona per la Cavalcada de la Mercè. La Nueva Tárrega ho plasmà gràficament a la portada del 4/10/1969 i en una de les fotografies interiors que reproduïm a continuació. La Banda de la XVI Fuerza Aérea Norteamericana va ser l'encarregada d'animar el pas de tots els gegants a la plaça Sant Jaume.
Cavalcada de la Mercè del 24 de setembre de 1969, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, amb les tres parelles desfilant al ritme d'una marxa interpretada per la Banda de la XVI Fuerza Aérea Norteamericana
Els Gegants de l'Ajuntament i del carrer Major a la Cavalcada de la Mercè del 24 de setembre de 1969, al c. Ferran. Foto: Calafell, inserida a la portada de la Nueva Tárrega del 4/10/1969
Els Gegants de l'Ajuntament i del carrer Major a la Cavalcada de la Mercè del 24 de setembre de 1969, al c. Ferran. Foto: Calafell, inserida a la portada de la Nueva Tárrega del 4/10/1969
L'any 1970, la Comissió del Barri de la Mercè, sota la presidència del rector de l’Escola Pia, acordà deixar en dipòsit els Gegants de la Mercè al Museu de Tàrrega. L’objectiu era procurar-los una millor protecció i manteniment, mentre no fossin utilitzats. No podem corroborar que tal proposta s’acabés duent a terme, i ens inclinem a pensar que no es realitzà (Nueva Tárrega del 17/10/1970).
Però no tot van ser flors i violes dins el món geganter local del període. Cal destacar una història poc documentada ocorreguda probablement l’any 1969. El cap del gegant de l'Ajuntament es perdé en estranyes circumstàncies. De fet, no hi ha una relat clar del que va succeir, tot i que es baralla la possibilitat que la testa s’hagués perdut dins el tren que duia els gegants de tornada de la Cavalcada de la Mercè. També s'apunta la idea que la figura hagués sofert una caiguda i no s'hagués pogut reparar. De ser així, les dues fotografies anteriors serien les darreres captades del cap del gegant desaparegut.
En tot cas, l’Ajuntament encarregà un cap nou (actual) a El Ingenio, l’any 1970. L’Arxiu Comarcal de l’Urgell guarda una còpia de la carta que El Ingenio va adreçar a l’Ajuntament el 8/10/1970, amb el pressupost de la comanda: “…vemos lo mas viable, económico y aconsejable el que se hiciera con otro modelo de cabeza y corona tal vez la adjunta añadiendo una barbita que de seguro sería quizás aún mas de agrado del público y claro está de ustedes todos. El coste de la adaptación expuesta renovando o mejor dicho restaurando cuerpo y brazos y poniendo tambien nuevas manos subiría a 7.480 ptas…”. Això són 45 euros.
Es desconeix la data exacta del nou cap, atès que la parella de l’Ajuntament no figura als programes de les Festes Majors dels anys 1970, 1971 i 1972, on sí que s’esmenta a la resta de gegants. En canvi, el programa de la Festa Major de Maig de 1973 menciona de nou els Gegants de l’Ajuntament, presents a la cercavila inaugural del 12 de maig: “Reunión en la Plaza Mayor de las Majorettes de Rayo-Visión de Barcelona, que junto a los gigantes del Barrio de la Merced, de la calle Mayor, del Carmen y presididos por los de la Ciudad, recorrerán al son de la banda de música, las principales vías de nuestra ciudad”.
L’any següent, a la cercavila de la vigília de la Festa Major de Maig de 1974, l’Ajuntament va presentar un grup nou de capgrossos comprats a El Ingenio: “Al mediodía habra un repique general de campanas como anuncio de las Fiestas, con alegres Pasacalles presididos por los Gigantes de la ciudad y estreno de Cabezudos, todos ellos acompañados por la Banda Militar del Regimiento de Cazadores de Montaña 63, de Lérida”. (Nueva Tàrrega del 11/05/1974).
A la Festa Major de Maig de 1976, els gegants i els capgrossos van ser acompanyats per la Banda Militar de Lleida. Hi van participar les tres parelles, a excepció dels Gegants del carrer Major que suposem devien estar en mal estat, ja que, tal i com veurem més endavant, es van restaurar el 1980. A la portada de la Nova Tàrrega del 22/05/1976 hi figura una imatge de les tres parelles, amb la següent ressenya: "La desfilada de les tres magnífiques parelles de Gegants, té un singular atractiu per a la mainada i per als grans, que els segueixen pels nostres carrers, al seu pas com herald de les festes". La crònica no ens aporta cap dada de valor, més enllà que la Nova Tàrrega redactarà en català a partir d’aquell moment. Un fotografia publicada tres anys més tard a la portada del mateix setmanari del 12 de maig de 1979, ens retrata aquesta diada, on foren convidats els Gegants Moros de Balaguer.
Portada de la Nova Tàrrega de 12/05/1979, amb els Gegants de Tàrrega, els Gegants Moros de Balaguer i la Banda Militar de Lleida, el 12 de maig de 1976, a la plaça Major. Foto: Calafell
Ens acomiadem del capítol amb una fotografia de la Festa Major de Maig de 1975, on hi apareixen totes les parelles a la plaça Major, a excepció dels Gegants Mariners. Podem observar per primer cop el nou cap de l’Eloi. També hi són presents els dos caps de colla històrics: el Josep A. Bonet, davant l’Eloi i l’Antoni Aligué, al costat de l’Almodis. La mateixa instantània va ser portada de la Nueva Tárrega del 17/05/1975, amb el titular “Heraldos de las Fiestas”, i amb el següent peu de foto: “Poco nos queda de los actos tradicionales de las Fiestas, sólo los gigantes mantienen un aspecto popular y tradicional, atrayendo la expectación de chicos y mayores. Cierto que el grupo de los altos personajes es aquí notable y digno”.
Els Gegants de Tàrrega a la Festa Major de Maig el 10 de maig de 1975, a la plaça Major. Foto: Calafell. Arxiu Comarcal de l’Urgell
GEGANTS DE TÀRREGA (1977-2005): alegria, que és Festa Major!
“Targarins, sortiu al carrer i deixeu que el sol de maig llepi la vostra pell blanca del llarg hivern”
Amb l'adveniment de la democràcia l’any 1977, es produí un canvi polític i social a tot el país, i la nostra ciutat no en fou aliena. Una bona colla d’exemples fan palesa d’aquesta nova realitat dins el món festiu targarí, els quals anirem desgranant en aquest capítol: la recuperació pública del Carnestoltes, la Fira del Teatre al Carrer, la nova formació teatral targarina Pots Teatre, la reintroducció de l'Eixida, nous gegantons i drac... Una etapa de canvis, il·lusió i llibertat creativa.
Començarem pel Carnestoltes, reclòs en sales de ball i locals privats durant bona part de la Dictadura. Amb la companyia Pots Teatre, entitat que liderava l'organització del mateix, s’inicia un canvi de model de la festa a partir del 1978, recuperant el carrer com a espai de celebració i creant el nou gegantó del Rei Carnestoltes, que es convertiria en el mestre de cerimònies.
La "pobra comissió del Carnestoltes" signava tota una declaració d'intencions sobre la disbauxa que es viuria el 4 de febrer de 1978: "(...) Targarins i forasters, per fi ha arribat el dia, avui mateix tornaré a estar amb tots vosaltres. Trobaré Tàrrega molt canviada, ha crescut molt i s'han fet molts disbarats. També m'han dit que els joves d'ara són molt insípids i ensopits, cosa que no acabo de creure i que m'agradaria comprovar personalment. No vull fer més declaracions, doncs prefereixo fer-ho en directe a tot Tàrrega en el marc incomparable de la plaça Major". La gresca va començar amb l'arribada en tren del Rei Carnestoltes a les 7 de la tarda. En el passat, el Rei era un personatge real. Va ser rebut a la mateixa estació de tren i, seguidament, s'inicià una cercavila amb la banda Riwer's fins la plaça Major. Allí es feu el parlament i es va servir xocolata desfeta per als assistents que portaven un orinal. A la nit, ball de disfresses a La Granja. L'endemà a la tarda, enterrament del Rei Carnestoltes.
Arribada del Rei Carnestoltes el 4 de febrer de 1978, a l'estació de trens. Foto: col·lecció particular Josep Minguell
Pel que fa a la Festa Major de Maig del mateix anys, Pots Teatre també s’encarregà de dinamitzar teatralment la cercavila de gegants i capgrossos, juntament amb la formació musical Rudi Bravo. Es tractava d’una nova experiència que tindria continuïtat en el futur, atès que fins llavors, els gegants només havien sigut acompanyats per una banda de música.
Malgrat l'èxit de la recuperació del Carnaval, l'edició del 1979 no es va celebrar degut a la incertesa política. No va ser fins les primeres eleccions municipals espanyoles celebrades el 3 d’abril de 1979, que es va assolir certa estabilitat política i social. L’alcalde Eugeni Nadal i Salat (1979-1987) les va encapçalar a la nostra ciutat, la primera legislatura amb Convergència i Unió, i la segona com a independent. La constitució del nou ajuntament democràtic va ser cabdal, ja que va esdevenir un autèntic transformador de la vida pública i cultural de la ciutat.
El nou llenguatge i valors democràtics aplicats a la cultura es fan palesos també a la premsa i als programes festius locals. Només cal que ens fixen en un fragment de la invitació de la Comissió Organitzadora de la Festa Major de Maig de 1979 titulada “La Festa Major al carrer”: “Targarins, sortiu al carrer i deixeu que el sol de maig llepi la vostra pell blanca del llarg hivern. Dones, pareu bones taules que els homes hi portin bons tortells. Envaïu carrers i places, ompliu-los d’alegria de Festa Major i aprofiteu l’avinentesa per aturar-vos i contempleu atentament el que us envolta: arbres, cases i, sobretot, la gent. Sempre hi trobareu la vostra ciutat. La ciutat que ens fa bullir la sang en l’esperança de fer-fa millor. Festa Major és participació i convivència ciutadanes. És la Festa de tothom. No en sigueu absents, la Festa Major la fem tots” (Nova Tàrrega del 12/5/1979).
Aquella mateixa Festa Major de Maig, Eugeni Nadal va impulsar la “recuperació” del Ball de l'Eixida el 1979, per ser interpretat per tots els ciutadans que ho volguessin. La dansa s’executa en parelles situades en files i va evolucionant amb el canvi de parelles. Parlem de recuperació, malgrat que des de principis del segle XX ja l’havien ballat una bona colla d’esbarts catalans i l’Esbart Albada de Tàrrega. Nadal va ser el primer alcalde a obrir l’Eixida tal i com l’entenem en l’actualitat. Es realitza cada 13 de maig a la sortida de la missa en honor de les Santes Espines i la plaça Major. Amb els anys, al seu voltant s'ha anat creat la mostra de balls tradicionals i populars coneguda com Eixida de Festa Major, de la què en parlarem al següent capítol.
Segons el cèlebre folklorista català Joan Amades, l’Eixida era ballada pels traginers de Tàrrega a la pl. de Sant Antoni durant la festa de les Santes Espines, encapçalada pels pabordes de la confraria. Realment, l’Eixida és només l’adaptació d’uns passos del Ball dels Valencians originari de 1773, desaparegut el 1895 i reintroduït pel mateix Esbart Albada el 2024. És una coreografia independent i adaptada, primer per ser ballada per esbarts a l’escenari (1921) i després a plaça (1979). De 1988 a 1991 l’Eixida va ser executada exclusivament per l’Esbart Albada, mentre que el 1992 va ser encapçalada altre cop per l’alcalde i, per primer cop, per tota la ciutadania que va voler participar-hi. Actualment l’Eixida és interpretada per la Cobla Tàrrega amb un arranjament elaborat el 1921 per Josep Mª Güell (Mestre Güell), a partir de la partitura original del Ball dels Valencians. Es realitzen dos assajos oberts previs a la Festa Major, a la seu de l’Esbart Albada situada als baixos de l’Ateneu.
Per la seva part, a les Festes de Sant Eloi de 1979, Pots Teatre va preparar una nova activitat adreçada a la quitxalla, amb el protagonisme dels Gegants Mariners, rebatejats pel grup amb els noms de Sípia i Escamarlà. El públic i els actuants tenien la missió de trobar l'Escarmarlà amagat en una casa del centre, i així poder alliberar la geganta Sípia de les urpes del drac. D'aquesta manera es podia despertar la resta de gegants de la ciutat (Nova Tàrrega del 8/09/1979). En aquelles dates, els populars gegantons estaven en desús, i el grup els va "endreçar" una mica. El mateix any, se celebren les Festes de la Mercè amb la presència de les dues parelles del barri: els Gegants de la Mercè i els Mariners.
Anteriorment, hem comentat el cost de l’organització de la Festa Major de Setembre de 1948. De la Festa Major de Maig de 1980 també en tenim algunes dades, que detallem a continuació. Els portadors dels gegants van cobrar 17.500 pessetes (105 euros), mentre que el 1948 en van cobrar només 175. Els grallers van ingressar 10.000 pessetes (60 euros), davant les 717 pessetes de 1948. També el cost de 8.600 pessetes (51 euros) per la reparació de l’Home de la Barra, que va reaparèixer aquella mateixa Festa Major de Maig al c. Urgell, després d’anys d’inactivitat (Nova Tàrrega del 10/05/1980). La intervenció es va centrar en la confecció d'un nou vestuari i alguna petita reparació, després de trobar-lo en mal estat a les golfes de la casa del c. Urgell on s'havia penjat en el passat. Al programa de la festa també es descriu la cercavila que començà al mateix carrer, amb els gegants, capgrossos, els Grallers de Cervera i la Colla Jove dels Xiquets de Valls. Els gegants van restar exposats al vestíbul de l’Ajuntament durant aquella jornada.
A les Festes de Sant Eloi del mateix any hi van participar tots els gegants de la ciutat. Destaquen els Gegants del carrer Major restaurants, després d'estar inactius des del 1976 (Nova Tàrrega del 20/09/1980). El grup Pots Teatre torna a recrear la història de la Sípia, l’Escamarlà i el drac. Finalment, els gegants del carrer Major i de l’Ajuntament fan acte de presència a la IV Trobada de Penyes Barcelonistes de 1980, celebrada al parc de Sant Eloi.
Per la Festa Major de Maig del 14 de maig de 1981 reapareix de nou l’Home de la Barra al carrer Urgell. Del mateix indret en va sortir altre cop una cercavila amb els gegants, capgrossos i el Grup Art Quic Titeric Can Boter, que va animar musicalment l’acte.
Per la seva part, les Festes de Sant Eloi o Festa Major de Setembre de 1981 s’iniciaren el dissabte 12 de setembre a les 7 de la tarda, amb una cerimònia inaugural a càrrec del grup de teatre Comediants, que situaren damunt l’escenari de la plaça Major dos gegants de la companyia, entre altres figures cobertes amb teles blanques. Tot seguit, un actor que representava un àngel va descendir en tirolina des de l’edifici de l'antiga La Caixa fins l’Ajuntament, un gran moment escènic encara ben present a la memòria col·lectiva local. A continuació, Pots Teatre recreà de nou la història del gegant Escamarlà que va salvar la geganta Sípia de les urpes del drac, amb l’acompanyament musical dels Grallers de Cervera i els Grallers de Tàrrega. El dimarts següent i al parc de Sant Eloi, va tenir lloc un espectacle d’animació amb el grup El Setrill, amb dracs, gegants, patums, ocells i música.
Inauguració de les Festes de Sant Eloi amb Comediants, el 12 de setembre de 1981, a la pl. Major. A l'esquerra l'àngel i al centre els dos gegants del grup. Foto: Arxiu Comediants
Els targarins, targarines i el nombrós públic que van assistir als diversos actes d’aquelles reinventades Festes de Sant Eloi de 1981 estaven assistint al naixement de Fira Tàrrega, un certamen teatral que ha canviat la vida cultural i social de la ciutat. Inicialment, es va donar a conèixer com Fira de Teatre, Trifulgues i Xim-Xim al carrer. Nasqué amb l'objectiu de potenciar la Festa Major de Setembre i atreure un públic més enllà de les nostres contrades, mantenint una Festa Major de Maig de caire més local. Segons Josep Minguell i Cardenyes, un dels impulsors de la iniciativa i alma mater de Pots Teatre, la iniciativa es va gestar com a contrapunt al cop d'estat del 23 de febrer de 1981.
Posteriorment el nom es canvià per Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, i actualment és conegut com Fira Tàrrega. La Nova Tàrrega del 5/09/1981 ho plasmà en aquestes paraules: "...amb un avenç del programa d'actes de la festa major, festes de Sant Eloi, que seran aquest any titulades «Fira de Teatre, Trifulgues i Xim-Xim al carrer». Efectivament, serà una autèntica festa al carrer".
En aquesta primera edició hi van actuar les següents formacions musical i teatrals: Comediants, Pots Teatre, Grallers de Cervera, Grallers de Tàrrega, Grup Plou i Fa Sol, Les Pimpinel·les, La Viu-Viu, Teatre Curial, B.A.T., La Lloca, Trabucaires de Solsona, Bastoneres de Sant Esteve de Palautordera, El Tararot de Sitges, Castellers de Terrassa, Cobla Tàrrega, l’orquestrina La Galana, Marduix, Fakir-Kirman i Artistras, entre altres.
Amb la Fira de Teatre, la Festa Major de Setembre va abandonar progressivament el caràcter propi de Festa Major local que havia tingut fins llavors, fins el punt que la segona Festa Major de la ciutat ha acabat desapareixent. Avui es considera que només hi ha una sola Festa Major, la de Maig. Només a la dècada dels 80 del segle passat, els actes ja van quedar reduïts als que se celebraven el segon diumenge de setembre al matí a l’ermita del parc de Sant Eloi, dins l’Aplec de Sant Eloi. Progressivament, s’anà abandonant el nom de Festa Major de Setembre o el de Festes de Sant Eloi als programes oficials. Actualment ja només es menciona a Fira Tàrrega i a l’Aplec de Sant Eloi.
No deixa de ser curiós que l'única referència a la ciutat de Tàrrega al llibre "La festa a Catalunya. Àlbum de cultura popular i tradicional" de Bienve Moya (Biblioteca d'Àlbums Culturals del Cercle de Lectors, 1995) sigui precisament aquest canvi de model: "...podem posar com a exemple de festa major molt modificada la de Tàrrega (l'Urgell), on sobre una festivitat patronal temporal del romiatge a Sant Eloi s'hi va afegir la celebració de la Fira de Teatre al Carrer d'aquesta ciutat, amb un intent d'obrir la festa patronal a una activitat més actual. Aquesta experiència, d'entrada força interessant, caldria saber si ha donat els resultats esperats".
Lògicament, les opinions a favor i en contra d'aquelles primeres Fires van omplir moltes tertúlies. Una bona prova la trobem a la carta de Josep Bordàs al director de la Nova Tàrrega del 2/10/1982, després de la segona edició: "...no hi ha cap dubte que l'«invent» ha donat el resultat que pretenen els organitzadors: posar la ciutat de cap per avall i ambientar-la al màxim. Aquí hi ha aquestes TRENTA MIL persones que es diu, ens varen visitar en un sol dia. I això també és bo. A més «EL TERCER TEATRE», com es denomina a la modalitat interpretativa que configura l'estil dels distints grups que van integrar la FIRA, és un nou moviment d'expressió que no té res a veure amb el que entenem com teatre convencional. (...) Una altra cosa és que la FIRA tingui de ser el plat fort de les Festes de Setembre, en substitució del que, a la meva manera de veure, deu integrar unes Festes com manen els canons del tipisme català. (...) Estic d'acord amb que la FIRA és una manifestació important, d'una nova tendència artística, però, això no és motiu suficient per deixar quasi de banda l'autènticament representatiu de les nostres Festes Majors. (...) Que segueixi la FIRA DEL TEATRE AL CARRER, però amb altres dates i que segueixin les Festes Majors, tal qual...".
Així doncs, l’Aplec de Sant Eloi és l’únic acte que ha perdurat de la desapareguda Festa Major de Setembre. Es tracta d’una trobada popular i festiva al parc de Sant Eloi, la zona verda més emblemàtica de la ciutat. Començava de bon matí amb un cafè turc servit a la plaça Major, una tradició que arrencà el 1981 per desvetllar els més matiners. Tot seguit, la comitiva encapçalada pel Consistori, el rector i els Gegants de Tàrrega es dirigia a l’ermita de Sant Eloi, amb l’acompanyament de grallers. Un cop arribats a l’ermita, missa cantada.
Posteriorment el nom es canvià per Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, i actualment és conegut com Fira Tàrrega. La Nova Tàrrega del 5/09/1981 ho plasmà en aquestes paraules: "...amb un avenç del programa d'actes de la festa major, festes de Sant Eloi, que seran aquest any titulades «Fira de Teatre, Trifulgues i Xim-Xim al carrer». Efectivament, serà una autèntica festa al carrer".
En aquesta primera edició hi van actuar les següents formacions musical i teatrals: Comediants, Pots Teatre, Grallers de Cervera, Grallers de Tàrrega, Grup Plou i Fa Sol, Les Pimpinel·les, La Viu-Viu, Teatre Curial, B.A.T., La Lloca, Trabucaires de Solsona, Bastoneres de Sant Esteve de Palautordera, El Tararot de Sitges, Castellers de Terrassa, Cobla Tàrrega, l’orquestrina La Galana, Marduix, Fakir-Kirman i Artistras, entre altres.
Amb la Fira de Teatre, la Festa Major de Setembre va abandonar progressivament el caràcter propi de Festa Major local que havia tingut fins llavors, fins el punt que la segona Festa Major de la ciutat ha acabat desapareixent. Avui es considera que només hi ha una sola Festa Major, la de Maig. Només a la dècada dels 80 del segle passat, els actes ja van quedar reduïts als que se celebraven el segon diumenge de setembre al matí a l’ermita del parc de Sant Eloi, dins l’Aplec de Sant Eloi. Progressivament, s’anà abandonant el nom de Festa Major de Setembre o el de Festes de Sant Eloi als programes oficials. Actualment ja només es menciona a Fira Tàrrega i a l’Aplec de Sant Eloi.
No deixa de ser curiós que l'única referència a la ciutat de Tàrrega al llibre "La festa a Catalunya. Àlbum de cultura popular i tradicional" de Bienve Moya (Biblioteca d'Àlbums Culturals del Cercle de Lectors, 1995) sigui precisament aquest canvi de model: "...podem posar com a exemple de festa major molt modificada la de Tàrrega (l'Urgell), on sobre una festivitat patronal temporal del romiatge a Sant Eloi s'hi va afegir la celebració de la Fira de Teatre al Carrer d'aquesta ciutat, amb un intent d'obrir la festa patronal a una activitat més actual. Aquesta experiència, d'entrada força interessant, caldria saber si ha donat els resultats esperats".
Lògicament, les opinions a favor i en contra d'aquelles primeres Fires van omplir moltes tertúlies. Una bona prova la trobem a la carta de Josep Bordàs al director de la Nova Tàrrega del 2/10/1982, després de la segona edició: "...no hi ha cap dubte que l'«invent» ha donat el resultat que pretenen els organitzadors: posar la ciutat de cap per avall i ambientar-la al màxim. Aquí hi ha aquestes TRENTA MIL persones que es diu, ens varen visitar en un sol dia. I això també és bo. A més «EL TERCER TEATRE», com es denomina a la modalitat interpretativa que configura l'estil dels distints grups que van integrar la FIRA, és un nou moviment d'expressió que no té res a veure amb el que entenem com teatre convencional. (...) Una altra cosa és que la FIRA tingui de ser el plat fort de les Festes de Setembre, en substitució del que, a la meva manera de veure, deu integrar unes Festes com manen els canons del tipisme català. (...) Estic d'acord amb que la FIRA és una manifestació important, d'una nova tendència artística, però, això no és motiu suficient per deixar quasi de banda l'autènticament representatiu de les nostres Festes Majors. (...) Que segueixi la FIRA DEL TEATRE AL CARRER, però amb altres dates i que segueixin les Festes Majors, tal qual...".
Així doncs, l’Aplec de Sant Eloi és l’únic acte que ha perdurat de la desapareguda Festa Major de Setembre. Es tracta d’una trobada popular i festiva al parc de Sant Eloi, la zona verda més emblemàtica de la ciutat. Començava de bon matí amb un cafè turc servit a la plaça Major, una tradició que arrencà el 1981 per desvetllar els més matiners. Tot seguit, la comitiva encapçalada pel Consistori, el rector i els Gegants de Tàrrega es dirigia a l’ermita de Sant Eloi, amb l’acompanyament de grallers. Un cop arribats a l’ermita, missa cantada.
Totes les parelles de gegants a l’Aplec de Sant Eloi del 12 de setembre de 1987
Els temps canvien i la ressaca de tres dies de Fira Tàrrega passa factura. Així és que des de 2022 ja no es puja al parc, iniciant-se els actes directament a l’ermita. Mentre una parella de gegants flanqueja la porta de la capella, es fa missa. Un cop acabada aquesta, dues parelles de gegants fan una balladeta a la mateixa plaça de l’ermita i, tot seguit, baixen fins a l’esplanada dels dipòsits on el públic presencia el Ball de Gegants de Tàrrega.
Durant tot el matí a l’esplanada dels dipòsits es pot degustar l’esmorzar tradicional amb coca i préssec. A més a més, qui ho desitgi pot comprar algun regal a les tradicionals parades de joguines. Entre les activitats més destacades de la diada es troba el Concurs Nacional de Colles Sardanistes, promogut per l’Agrupació Amics de la Sardana, amb la presència de la Cobla Tàrrega. El concurs té el seu origen en el primer Aplec de la Sardana de 1972. Alhora, l’Associació dels Amics de l’Arbre, entitat que té cura del parc de Sant Eloi, aprofita l’avinentesa per presentar les darreres millores realitzades al parc, i posar a la venda una rajola commemorativa de cadascuna de les edicions de l’aplec.
L’origen de l'esmorzar a base de coca i préssec és incert, tot i que coneix que la tradició de menjar coques d’ou ensucrades per les Festes de Sant Eloi ve d’antic, tal i com ho narrà el Baró de Maldà al seu pas per Tàrrega l’any 1794: “…ab tal qual càrrega de melons, i altres que venien coques de Sant Eloi, ensucrades…” (Calaix de Sastre II (1792-1794). Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Curial, 1987). Possiblement la tradició fos la menja d'alguna peça de fruita, i amb el temps es popularitzés el consum de préssecs.
El 24 de setembre de 1981, entre els actes en honor a la patrona de la Mercè, l’Escola Pia va organitzar una cercavila infantil amb disfresses, pancartes i xaranga de tambors, que va recórrer els carrers del barri juntament amb els Gegants de la Mercè. La passejada va acabar amb una sorollosa traca.
Si el 1978 es va presentar el primer Rei Carnestoltes en forma de gegantó, el 1983 va fer la primera aparició el Ruc del Carnestoltes, el diumenge 13 de febrer. De l’Ajuntament en va sortir un ruc de debò que, un cop passejat fins als peus del campanar, es va canviar per una figura a imatge d’aquest. El públic assistent va estirar amb força la corda que duia lligada al coll al ritme dels compasos de l’Eixida, per tal que la bèstia es pogués enfilar fins al capdamunt del campanar de la Parròquia, on l’esperava un llicsó per ser cruspit. Fatídicament, l’animal morí ofegat per la corda abans d’arribar-hi, tot pixant-se damunt els concentrats sota el campanar. L’inèdit acte es va repetir fins el 1986, i de 2007 a 2011. L’any 2025 es recupera la iniciativa, de la què en parlarem al capítol següent.
Durant tot el matí a l’esplanada dels dipòsits es pot degustar l’esmorzar tradicional amb coca i préssec. A més a més, qui ho desitgi pot comprar algun regal a les tradicionals parades de joguines. Entre les activitats més destacades de la diada es troba el Concurs Nacional de Colles Sardanistes, promogut per l’Agrupació Amics de la Sardana, amb la presència de la Cobla Tàrrega. El concurs té el seu origen en el primer Aplec de la Sardana de 1972. Alhora, l’Associació dels Amics de l’Arbre, entitat que té cura del parc de Sant Eloi, aprofita l’avinentesa per presentar les darreres millores realitzades al parc, i posar a la venda una rajola commemorativa de cadascuna de les edicions de l’aplec.
L’origen de l'esmorzar a base de coca i préssec és incert, tot i que coneix que la tradició de menjar coques d’ou ensucrades per les Festes de Sant Eloi ve d’antic, tal i com ho narrà el Baró de Maldà al seu pas per Tàrrega l’any 1794: “…ab tal qual càrrega de melons, i altres que venien coques de Sant Eloi, ensucrades…” (Calaix de Sastre II (1792-1794). Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Curial, 1987). Possiblement la tradició fos la menja d'alguna peça de fruita, i amb el temps es popularitzés el consum de préssecs.
El 24 de setembre de 1981, entre els actes en honor a la patrona de la Mercè, l’Escola Pia va organitzar una cercavila infantil amb disfresses, pancartes i xaranga de tambors, que va recórrer els carrers del barri juntament amb els Gegants de la Mercè. La passejada va acabar amb una sorollosa traca.
Si el 1978 es va presentar el primer Rei Carnestoltes en forma de gegantó, el 1983 va fer la primera aparició el Ruc del Carnestoltes, el diumenge 13 de febrer. De l’Ajuntament en va sortir un ruc de debò que, un cop passejat fins als peus del campanar, es va canviar per una figura a imatge d’aquest. El públic assistent va estirar amb força la corda que duia lligada al coll al ritme dels compasos de l’Eixida, per tal que la bèstia es pogués enfilar fins al capdamunt del campanar de la Parròquia, on l’esperava un llicsó per ser cruspit. Fatídicament, l’animal morí ofegat per la corda abans d’arribar-hi, tot pixant-se damunt els concentrats sota el campanar. L’inèdit acte es va repetir fins el 1986, i de 2007 a 2011. L’any 2025 es recupera la iniciativa, de la què en parlarem al capítol següent.
Pujada del Ruc al campanar el 17 de febrer de 2007
La lleganda del ruc ens l'explica l’historiador Joan Tous i Sanabra en un article publicat a la Nova Tàrrega del 10/01/1976: “...al cim del campanar hi havia massa herba i un fenomenal llicsó havia crescut tant que causava una perillosa escletxa a la paret de la solana i, si no es treia, ben aviat el campanar podia caure. L'alcalde va reunir tot l'Ajuntament i (...) un conseller va dir que que s'arrenqués el llicsó. El perill era pel lloc perillós i calia fer una envestida massa costosa. Però un altre conseller digué: jo faria pujar un ase per a que se'l mengés. (...) Cercaren el burro més gros que hi havia al poble i el lligaren pel coll i comencen a pujar paret amunt. Quan ja el ruc estava vora el llicsó, la corda l'apretava tant, que el pobret quedà escanyat. En vista del fracàs, l'Ajuntament ho va deixar córrer per impossible. I així encara avui hi segueix ben verd i dret el famós llicsó. I des de llavors als de Tarrega (els de Cervera) els diuen llicsons. (...) si aquesta llegenda fos molt vella, podria tenir relació amb la caiguda de l'antic campanar. És fet contemporani a la creació de la Universitat de Cervera”.
La llegenda és comuna a altres poblacions com Solsona, Pià (Rosselló), Vilassar de Mar, Andratx, Sant Esteve d’en Bas, Llavorsí, Castelldans, la Granada i Sant Pere de Vilamajor. A tot arreu s’explica la presumpta rialla del ruc quan arriba al llicsó, quan realment estaria agonitzant. O que buida la bufeta just al moment del darrer sospir.
Seguim ja al Corpus del 5 de juny de 1983, que tornà amb força i amb ganes que la festa reeixís com en el passat. Com a novetat, hi van participar les quatre parelles de gegants i els Mariners, poc habituals en aquesta diada. En paraules de la Nova Tàrrega de l’11-06-1983: “La celebració (...) ha estat una mena de recuperació de la solemnitat que sempre havia tingut, (...) on van participar els nostres gegants”.
La Fira del Teatre al Carrer de 1983 torna a ser inaugurada per Comediants, amb la participació altre cop de la parella de gegants del grup. Tots els gegants de la ciutat van restar exposats al vestíbul de l'Ajuntament. En aquesta tercera edició també hi van actuar: Pepe Rubianes a la plaça la Palla, Pau Riba al castell, Marduix a la plaça dels Àlbers, Fakir Kirman al carrer del Carme, Artristras a la plaça la Palla, entre altres.
Aquell mateix any, la família gegantera targarina s'incrementa amb els Gegants de la Pau, presentats el 8 de desembre de 1983, en motiu de l'11è aniversari de l'esplai del Grup Infantil Carmelità. Es tracta dels primers gegants vinculats a una entitat targarina. Van ser construïts amb cartró pedra pels monitors/es i nens/es d'aquest grup. Els vestits foren dissenyats per Soledat Costa, i confeccionats per les mares dels membres de l'entitat. La inauguració va tenir lloc a l'estatge del grup. Posteriorment, s'inicià una cercavila pels carrers de la ciutat (Nova Tàrrega del 17/12/1983). L'any 1992 foren replicats amb fibra de vidre per l'escultor Cinto Casanoves de Verdú. Tanmateix, a l'actualitat ja no existeix cap de les dues parelles.
Els Gegants de la Pau fotografiats al claustre de l'antic convent del Carme, probablement després de la rèplica de 1992
L'any 1984, l’Ajuntament aprovà per unanimitat el pressupost dels treballs de restauració de “les parelles de Gegants”, per un import de 46.000 pessetes (Nova Tàrrega del 07/01/1984). El setmanari local no descriu quins gegants es van arranjar, però sabem que el Gegants de la Mercè van ser uns dels afortunats. El mateix any, Josep Anton Bonet assumeix la presidència de la Fal·lera Gegantera, càrrec que ostentaria fins el 2009.
El dissabte 30 de juny de 1984 se celebraren de nou les Festes del carrer Major, amb l’anunci de la festa, tritlleig de campanes i una cercavila en la què hi participaren els gegants, capgrossos, un grup de majorettes i la Banda de Música de Verdú. A la nit, ball a la plaça Sant Antoni. El carrer Major va lluir engalanat, tal i com havien excel·lit els veïns del barri en el passat, durant l’organització de la Capvuitada del Corpus dels anys 50 (Nova Tàrrega del 30/06/1984). A la següent fotografia podemveure aquests capgrossos, dels quals no en sabem ni la data d'origen ni la propietat, tot i que sospitem que serien els presentats durant la Festa Major de Maig de 1974. La decoració del carrer Major era un homenatge al parc d'atraccions Disneyland.
El dissabte 30 de juny de 1984 se celebraren de nou les Festes del carrer Major, amb l’anunci de la festa, tritlleig de campanes i una cercavila en la què hi participaren els gegants, capgrossos, un grup de majorettes i la Banda de Música de Verdú. A la nit, ball a la plaça Sant Antoni. El carrer Major va lluir engalanat, tal i com havien excel·lit els veïns del barri en el passat, durant l’organització de la Capvuitada del Corpus dels anys 50 (Nova Tàrrega del 30/06/1984). A la següent fotografia podemveure aquests capgrossos, dels quals no en sabem ni la data d'origen ni la propietat, tot i que sospitem que serien els presentats durant la Festa Major de Maig de 1974. La decoració del carrer Major era un homenatge al parc d'atraccions Disneyland.
Els Gegants del carrer Major i de l’Ajuntament i un grup de capgrossos durant les festes del barri del carrer Major del 30 de juny de 1984, a la plaça Major. Josep A. Bonet (esquerra) i el Guantxo (dreta) apareixen entre els capgrossos
Des dels inicis, la majoria d'actes de la Fira de Teatre i de l'Aplec de Sant Eloi van gaudir d'una gran assistència de públic, tal i com ho demostra la següent imatge de la ballada de gegants a la plaça Major del 9 de setembre de 1984, on hi varen prendre part totes les parelles de la ciutat.
Totes les parelles a la ballada de gegants de l’Aplec de Sant Eloi, el diumenge 9 de setembre de 1984 a la plaça Major
El dilluns 24 de setembre de 1984 per la tarda, l'Escola Pia va tornar a organitzar una cercavila infantil de disfresses i una xaranga de tambors, en motiu de les Festes de la Mercè. Van recórrer els carrers del barri amb els Gegants de la Mercè, malgrat el fort vent que bufava. La portada de la Nova Tàrrega del 29/09/1984 ho documentava en imatges.
Les novetats al món geganter local no s'aturaven i, el diumenge 1 de juny de 1986, l’escola Jacint Verdaguer va donar a conèixer la segona parella vinculada a una entitat targarina: els gegantons Cintet i Cinteta. Parlem dels primers gegants propietat d’una de les quatre escoles que tenia llavors la ciutat. Actualment ja en són cinc. Els noms s’inspiren en un dels poetes més aclamats de la literatura catalana i que dona nom al centre. Van ser construïts en cartró pedra pel professorat de l’escola, amb la participació dels alumnes de 8è de l’E.G.B. Foren apadrinats pels seus col·legues de barri, els Gegants del Carme.
El dia escollit per la seva inauguració va coincidir amb festa de final de curs. Un cop presentats a l’escola, s'inicià una cercavila pel carrer Mestre Güell i la plaça del Carme, finalitzant amb una ballada a la plaça Major. El Cintet i la Cinteta romangueren a l’Ajuntament fins l’endemà, per assistir a la processó de Corpus, al costat de llurs padrins (Nova Tàrrega del 7/06/1986). Cal destacar que els gegantons escolars van participar durant una bona colla d’anys en nombroses trobades geganteres fora vila i a les dues Festes Majors de la població, acompanyant els gegants de la ciutat.
El dia escollit per la seva inauguració va coincidir amb festa de final de curs. Un cop presentats a l’escola, s'inicià una cercavila pel carrer Mestre Güell i la plaça del Carme, finalitzant amb una ballada a la plaça Major. El Cintet i la Cinteta romangueren a l’Ajuntament fins l’endemà, per assistir a la processó de Corpus, al costat de llurs padrins (Nova Tàrrega del 7/06/1986). Cal destacar que els gegantons escolars van participar durant una bona colla d’anys en nombroses trobades geganteres fora vila i a les dues Festes Majors de la població, acompanyant els gegants de la ciutat.
La Cinteta, el Cintet (a l'esquerra), els Gegants de l'Ajuntament i els Mariners a la trobada de la Festa Major de la Minerva de Calella de 1987. També hi van assistir els Gegants del carrer Major i del Carme
A Catalunya durant els anys 80 del segle passat, es van començar a popularitzar les trobades de gegants, on colles locals faran d’amfitriones de grups d'altres poblacions. Seguint l’estela d’altres viles i ciutats, a Tàrrega la primera trobada va tenir lloc el 17 de maig de 1987 en el marc de la Festa Major de Maig, i amb inici a la plaça del Centenari. Hi van prendre part els gegants de l’Argentera, Mollerussa, Igualada, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria d’Oló, Santpedor i Tàrrega. L’esdeveniment fou batejat com 1a. Trobada de Gegants. Va concloure a la plaça Major en l’anomenat Esclat de Festa, amb la ballada de les colles geganteres, castells de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i l’animació del grup Bolic Bullanga. Els gegants de la ciutat també van ser presents a la cercavila prèvia del dijous 14 de maig, després de l’ofici a la patrona, un acte conegut com Ballada de Gegants, i del què en reproduïm la següent fotografia feta a la plaça Major.
Ballada de Gegants a la plaça Major, el dijous 14 de maig de 1987. Foto: Jaume Solé (Arxiu Comarcal de l'Urgell)
A l’Aplec de Sant Eloi del mateix any, els gegants tornen a fer acte de presència al parc el diumenge 13, després del tradicional esmorzar amb coca i préssec. A continuació actuació dels Castellers de Barcelona, el Ball de Bastonets i sardanes amb la Cobla Tàrrega.
Per la Festa Major de Maig de 1988 es repeteix l’experiència de l’any anterior. La Ballada de Gegants es realitzà el dissabte 14 de maig amb els Grallers de Lleida i grallers Els Tararots de Tàrrega. L’endemà, a l’Esclat de Festa hi van prendre part les colles geganteres de l’Esquirol, Tona, Santpedor, Manlleu, Collbató, Pobla de Segur, Gandesa i Tàrrega. També hi van actuar els Falcons de Vilafranca.
Els Gegants de Tàrrega a la Trobada Gegantera del 15 de maig de 1988 a la plaça Major. Per ordre d’esquerra a dreta: Mariners, Cinteta i Cintet, Carme, Ajuntament i carrer Major. Foto: Arxiu Pere Català
Al primer capítol hem conegut l’existència del primer drac targarí, originari del 1610. Doncs bé, el 14 de maig de 1989 el grup de Diables B.A.T. va presentar la segona figura d’aquestes característiques, el Drac de Tàrrega, a la plaça de les Nacions Sense Estat. L'esdeveniment va comptar amb la participació d'actors de la pròpia associació i en presència del llavors alcalde Delfí Robinat i Elías que sostenia una maça encesa. La colla es va fundar tres anys abans integrada a l'associació Benèfica Agrupació Teatral (B.A.T.), constituïda l'any 1953. Se’l pot definir com un drac "de contacte", ja que el cos és tou i permet donar cops al públic sense perill. Duu suports a la boca per subjectar pirotècnia, i acompanya els diables als correfocs on participen, juntament amb el grup de tambors de l’entitat. La bèstia va participar a l’espectacle de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 amb Comediants.
Presentació del Drac de Tàrrega el 14 de maig de 1989 a la plaça de les Nacions Sense Estat, davant l'actual seu del Consell Comarcal de l'Urgell. Foto: Jaume Solé
Durant aquells anys, hi va haver poques novetats durant la Festa Major de Maig i l'Aplec de Sant Eloi, pel que fa a la participació dels gegants. A mode d'exemple, esmentarem la Festa Major de Maig de 1989, on els gegants encapçalen de nou la cercavila del 13 de maig, juntament amb el Ball de Bastonets i l’acompanyament de la Banda Carmelitana del Pare J.M. Gil. La formació musical vinculada al Grup Infantil Carmelità es va crear el 1980 i es va disoldre el 1996, havent quedat primers al Campionat de Catalunya de bandes en la modalitat "aire-percussió". L’endemà diumenge, trobada gegantera amb set colles des de la plaça de les Nacions.
L'any 1992, a iniciativa del Miquel Setó i Martí i de l'Associació de Comerciants del carrer Agoders, es van construir i presentar els Gegants del carrer Agoders amb els noms d'Anna i Adrià. Durant uns anys van ser els amfitrions de les festes del cèntric carrer targarí. La parella va ser convidada en diverses ocasions a participar en trobades geganteres amb la resta de figures de la ciutat, fins que se'n va perdre el rastre quan la Fal·lera Gegantera va comprar uns nous capgrossos el 1997.
El 1993, Jordi Baiget Piqué va compondre la peça musical del Ball de Gegants de Tàrrega, la segona partitura documentada d’un ball de gegants a la ciutat. Com hem vist anteriorment, el primer de tots fou el Ball de Gegants del Terés, de mitjan segle XIX, obra de Marià Terés. La nova partitura va ser reconeguda als Premis Pallars de música d’arrel tradicional de 1993, celebrats a la Pobla de Segur.
No va ser fins el 1994 que el mateix Baiget encarregà a l’exdirector de l’Esbart Albada, Ton Farran i Domínguez, una coreografia per al ball. L'excusa va ser l’homenatge a Antoni Aligué, responsable dels gegants de la ciutat durant 35 anys (1949-1984). La dansa es va estrenar el diumenge 15 de maig de 1994 a les 13h a la plaça de les Nacions, en el marc de la trobada gegantera de la Festa Major de Maig, davant les autoritats locals i el llavors Conseller de Cultura i fill de Tàrrega, Joan Guitart. Antoni Aligué va rebre una placa commemorativa de l’Ajuntament i tot seguit va portar la geganta Almodis per darrer cop. L’acte va cloure amb una ballada de tots els gegants presents a la trobada i un dinar sota el cobert de l’estació d’autobusos. Malgrat l’expectació creada, el Ball de Gegants de Tàrrega no es va tornar a representar fins el 13 de maig de 2008. La dansa es pot executar amb una o dues parelles de gegants.
Des de l’aparició dels primers gegants, no hi havia hagut mai cap associació legalment constituïda encarregada dels mateixos. Generalment eren les comissions de veïns dels barris o particulars qui els treien a passejar i en procuraven el seu manteniment. No va ser fins el 1997 que es va constituir una entitat amb CIF propi, l’Associació Cultural la Fal·lera Gegantera, que passaria a gestionar el ric patrimoni geganter targarí.
El moment es va aprofitar per comprar sis capgrossos nous al taller de l'Agnès Pla de Guissona: el Negret, el Dimoni, el Nen Trapella, la Castanyera, el Catalanet i el Popeye. Curiosament, s’adquireix de nou un capgròs que representava al popular personatge de dibuixos animats Popeye, com al 1952. L’entitat incorporà dos caps més l’any 2002, l’Avi Pep i l’Anna, del taller Sarandaca de Ramon Aumedes de Granollers. La parella va ser un obsequi de l'empresa Agrupació Mútua a la població, tal i com es va fer en altres poblacions catalanes. El grup el completa la nana Honorata, antic emblema del Firacóc, realitzada el 2003 per l'Agnès Pla. Finalment es conserva el cap del Dimoni, obra del taller El Ingenio, un regal de Comediants va fer a la ciutat el 1984 i que a diferència dels anteriors és construït en cartró pedra.
El grup de vuit capgrossos de la Fal·lera Gegantera a la plaça les Nacions Sense Estat de Tàrrega. D'esquerra a dreta: Avi Pep, el Negret, el Dimoni, el Nen Trapella, la Castanyera, el Catalanet, l'Anna i el Popeye
Seguint al 1997, l’Ajuntament acordà canviar el dia festiu de l'antiga Festa Major de Setembre, celebrat sempre el dimarts següent al segon diumenge de setembre, pel divendres anterior a aquest segon diumenge, coincidint amb els quatre dies de Fira Tàrrega. Aquest dimarts era conegut popularment com el “dia del gos”, ja que era dedicat a descansar. Aquell any, l'Agnès Pla restaura l'Hereu dels Gegants del Carme, de la mateixa manera que ho va fer un any abans amb la Violant o Isabel del carrer Major.
Per la Festa Major de Maig de 2000, els gegants i capgrossos van aparèixer dos cops: a la Trobada de Gegants i Capgrossos del diumenge 14 de maig i la cercavila del dilluns 15 per la tarda, amb l’acompanyament musical de La Patolea i l’aparició de l’Home de la Barra.
El mateix any 2000, es va presentar la parella completa dels nous Gegantons Cintet i Cinteta de l’escola Jacint Verdaguer. Com hem vist anteriorment, la primera parella és de 1986. Sense poder determinar una data clara, entre el 1993 o 1994 es va construir una segona parella de poca qualitat, que es va malmetre durant una tempesta pels volts de 1997. Realment, el tercer i actual Cintet es va presentar l'any 1998, i no va ser fins el 2000 que es va acabar la Cinteta, confeccionant també una bata nova al Cintet. La tercera parella de gegantons actuals és obra de l’exdirector de l’escola Josep Blanch Solsona i de la Rosa Mateo Castellà, amb la col·laboració de l’artista Agnès Pla que en feu la resta. La presentació es va fer coincidir amb la inauguració de les obres de millora i ampliació de l’escola.
El Cintet i la Cinteta a la plaça Major
A la Festa Major de Maig de 2001, una colla de joves encapçalats pel Miquel Setó i Martí van presentar el nou i actual Home de la Barra, amb la tècnica de la fibra de vidre. Igual que l'original de 1878, aquest també serà articulat i evolucionarà girant a través de la barra que l'identificava. L'any abans van provar de rodar l'original, però de seguida van veure la necessitat de fer-ne un de nou, degut al seu mal estat de conservació. Es va vestir tot recordant la indumentària del popular Guixanet, el membre del Ball de Bastonets que apareix fotografiat l'any 1945 davant l'Ajuntament. El 2004 fou restaurat per l'Agnès Pla. El cos de l'Home original es guarda en una casa particular, mentre que el cap està exposat a la Casa dels Àngels del Mag Lari de Castellserà.
L'Home de la Barra evolucionant al carrer Urgell durant una trobada gegantera de la Festa Major de Maig de principis s. XX
També el 2001, Josep Anton Bonet i família encarreguen la construcció de dos gegantons nous a l'Agnès Pla, el Mickey i la Minnie. Neixen inspirats en els populars personatges de Disney i acaben vinculant a l'escola Jacint Verdaguer, tot i ser de propietat privada.
GEGANTS DE TÀRREGA (2006-2014): el nou model de la Festa Major de Maig
“Ciutadans molta antenció, que no heu vist mai a la vida, una festa tan lluïda com l’actual Festa Major!”
Hem volgut iniciar el darrer capítol l’any 2006, coincidint amb el canvi de model de la Festa Major de Maig de la ciutat impulsat amb la creació de la Cercavila Nocturna, un espectacle de cultura popular i tradicional que l’any 2010 evolucionà a la Nit del Tararot. Es va presentar el 12 de maig de 2006, gràcies a la Regidoria de Cultura i als Tallers per la Festa promoguts pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, amb l’objectiu d’incentivar la creació, adaptació o recuperació de festes populars o tradicionals. Als tallers s’ensenyaven balls tradicionals i interpretació, entre altres disciplines. Era un espectacle de carrer en el qual s’escenificava una accidentada cercavila a la Tàrrega de 1325, on un joglar morí apedregat a causa d’una disputa amorosa. El tràgic succés acabà amb procés judicial on hi va intervenir el mateix comte de Barcelona. La història real està documentada al llibre Una cercavila Noctura a la Tàrrega medieval de Teresa Vinyoles (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, 2002).
Amb l’aportació econòmica de la festa es va poder finançar la construcció de l’Àliga de Tàrrega l’any 2007, figura que a petició de l’Associació Guixanet hi representaria el comte de Barcelona. La figura va debutar el divendres 11 de maig de 2007 durant la segona Cercavila Medieval. La presentació oficial del Ball de l’Àliga va ser el diumenge 13 de maig de 2007, després de la missa en honor de les Santes Espines i abans del Ball de l’Eixida, acompanyada pels Espremulls Cobla Antiga. La coreografia és obra de Ton Farran i Domínguez i la música de l'Albert Soler i Bosch de Bellpuig. Al Corpus del 10 de juny del mateix any realitzà el ball dins de la Parròquia, al finalitzar la cerimònia litúrgica. El costum continuarà els anys següents amb la participació a la processó de Corpus pels carrers de la ciutat i la reverència final a les Santes Espines a les escales d’accés a la parroquial.
Per construir-la s’optà per imitar l’escut de la ciutat, una concessió de l’emperador Carles I de 1520, per la qual l’escut de Tàrrega podria ostentar l’àliga imperial bicèfala de la Casa dels Àustria. Destaca el fet que tingui dos caps, com l’Àliga de Tremp, una bèstia de foc no protocol·lària feta a semblança de l’escut del Comtat de Pallars. També com la de Vic, inspirada en un gravat romànic. Ha estat realitzada per l'Agnès Pla amb un pes de 35 kgs. Al pit hi llueix la bandera de la ciutat amb els escacs del Comtat d'Urgell i la senyera catalana.
Les corones són obra de la joiera targarina Anna Puig, amb la inscripció: “Molt il·lustre, feliç, antiga i reial vila de Tàrrega”, provinent d’uns goigs de les Santes Espines del segle XIX: “Gozos a las dos Sacras Espinas que se veneran en la insignia parroquial Iglesia de la real, ilustre, feliz y antigua villa de Tàrrega”. El vestuari fou realitzat per Montserrat Pi. L’entremès el formen el portador de l’Àliga i quatre acompanyants. Durant la Festa Major de Maig de 2011, es va presentar una nova versió musical interpretada per la Cobla Tàrrega, arranjada per Joan Farreny. El primer ballador va ser Carles Sànchez.
El Ball de l’Àliga de Tàrrega és considerat el de major honor que es pot oferir a qualsevol persona. Comença amb set passes de respecte al centre d’una figura imaginària que dibuixa un quadrat al bell mig de la plaça. Primer es tracen els quatre punts cardinals a la mateixa plaça, tot representant la cruïlla de camins de la ciutat. La següent figura traça amb giravolts el que representa una flor, tota una al·legoria de la primavera, quan se celebra la Festa Major de Maig. A continuació, es tracen altre cop els quatre punts cardinals amb reverència constant. A la següent figura, els acompanyants es traslladen a les diagonals d’aquest quadrat imaginari i la bèstia va seguint les diagonals amb el pas anomenat “punt de perdiu”. Finalment, la música es torna més festiva, moment en el qual l’Àliga balla a ritme dels aplaudiments del públic, tot dibuixant una papallona imaginària, una altra al·legoria de la primavera. A l’Eixida de Festa Major el ball acaba amb una solemne reverència a les Santes Espines, situades davant de la Parròquia. Als balls que realitza fora de la ciutat, la reverència final es fa en honor a les autoritats locals corresponents.
El Ball de l'Àliga de Tàrrega el 13 de maig de 2007 a la plaça Major, davant la custòdia de les Santes Espines portada pel rector Jordi Illa. Al fons, els gegants presents a la trobada gegantera del mateix dia
El nou model festiu es va gestar sobre la base d’uns actes, figures i entremesos que ja existien i que encara perduren. Així doncs, la ciutat compta des de 1975 amb un aplec de sardanes organitzat per l’associació Amics de la Sardana de Tàrrega. Des de 1987, amb una trobada de gegants i capgrossos organitzada per l’Associació Cultural Fal·lera Gegantera, on també es poden admirar els giravolts de l’Home de la Barra al c. Agoders. L’associació B.A.T. organitza un correfoc des de 1989, any en el qual van presentar el Drac de Tàrrega. Paral·lelament, l’Esbart Albada manté viva la flama dels Balls de Bastonets i de l’Eixida. Per la seva banda, la Parròquia ha mantingut el repic de campanes de la vigília de Festa Major el dia 12 de maig a les 12h del migdia, i els dos oficis solemnes als patrons el 13 i 14 de maig. El 1985 va restaurar també l’entrada solemne de les Santes Espines, amb un recorregut limitat de la rectoria a la Parròquia. Cal destacar el Firacóc, un aplec culinari amb degustació de coques de recapte i mostra de productes de fleca que s’organitza des de 1989, durant el cap de setmana.
Amb l’Àliga es dona el tret de sortida a la mostra de balls tradicionals i populars de la ciutat conegut com Eixida de Festa Major, un acte de la Festa Major de Maig que es va iniciar amb la presentació del Ball de l’Àliga de Tàrrega. El nou ball se sumava al ja existent Ball de l’Eixida, que es realitza a la plaça Major des de 1979, creant la base de la mostra que s’aniria ampliant durant els següents anys.
Pel que fa a l’Eixida de Festa Major, aquesta se celebra cada 13 de maig al finalitzar la missa en honor a les Santes Espines a la plaça Major. Es representa a 3/4 de 9 del vespre si el dia s’escau entre setmana, o a la 1 del migdia en dissabte o diumenge. El nom de l’Eixida de Festa Major es posa el 2010. S’ha realitzat amb regularitat cada any, excepte el 2020 per la Covid. El 2021 es feu al Teatre Ateneu per les restriccions de la mateixa pandèmia. Comença amb els representats del Consistori davant l’Ajuntament. Els capitans, pendonistes, el clergat i el mateix celebrant de la missa amb la custòdia de les Santes Espines se situen davant la parroquial per assistir als dos primers balls que s’escenificaran en honor de les relíquies patrones: el Ball dels Valencians i el Ball de l’Àliga. El públic envolta la plaça, bé asseguts en moquetes al terra, en cadires o a peu dret. Ha estat presentada des del seu inici pel Josep Castellà i Gené. A partir de l'edició de 2024, Castellà només presenta els tres primers balls i la resta es deixa a les mans de les components del Ball de Gitanes de la SOLL.
Ball de Gegants de Tàrrega a l’Eixida de Festa Major, el 13 de maig de 2009, amb els Gegants del Carme i els Grallers de la Barra
El 2007, la Regidoria de Cultura habilità l’aparador o vitrina dels gegants i capgrossos al carrer les Piques, perquè puguin ser visibles i admirats per tothom. Anteriorment s'havien guardat en magatzems particulars. També s’hi havia exposat l’Àliga de Tàrrega, fins que el 2008 es traslladà a les dependències de l’Ajuntament, on encara hi llueix al costat dels Gegants de la Mercè.
El Ball de Gegants de Tàrrega, tal i com hem comentat anteriorment, s’incorpora a l’Eixida de Festa Major el 13 de maig de 2008. La primera representació es va fer amb els Gegants de l’Ajuntament, acompanyats pel grup Espremulls Cobla Antiga. L’any següent, la peça va ser interpretada pels Grallers de la Barra. És a partir de 2010 que la Cobla Tàrrega s’encarregarà d'acompanyar el ball amb un arranjament de Mercè Salvadó. Al Corpus, el ball s’escenifica a la plaça Major al finalitzar la celebració de la mà de Els Carreter, Colla de Grallers. Dins l’Eixida de Festa Major ocupa la quarta posició, precedit pel Ball dels Valencians, de l’Àliga i de l’Eixida. A continuació es representen el Ball de Nans, Cavallets Moros i Cristians, Arquets, Verreta, Bastonets amb la Filla de Tàrrega, Gitanes i Tossino. La diada finalitza amb l’Himne a la Verge de l’Alba cantat pels actuants i el públic assistent.
A continuació farem una breu aturada per explicar una altra festivitat històrica i molt participada a la ciutat: els Tres Tombs de Sant Antoni. Ho farem just en aquest punt atès que els gegants van exercir d'abanderats o pendonistes a l'edició de 2008, com a reconeixement previ al títol de Ciutat Gegantera de 2009. A partir d’aquesta data, la seva participació serà constant a la rua dels Tres Tombs. L'organització rau en la Societat Sant Antoni Abat, l’entitat més antiga de la població, originària de 1317. A principis del segle XX, les festes de Sant Antoni tenien una durada de dos dies i incloïen tota mena d’actes: tronada i repic de campanes inaugural a la vigília, banda de música i cavalcada pels carrers amb els capitans i el pendonista. L’endemà, dia del sant, es feia ofici solemne, benedicció de les cavalleries, cos de la cordera (cursa a peu on el guanyador rebia un corder), els Tres Tombs, sorteig del porc i gran ball de societat.
Actualment, es dona el tret de sortida als Tres Tombs amb un esmorzar popular i un mercat artesanal. Els Grallers de la Barra van a homenatjar el/la pendonista a casa seva, moment en què són convidats a esmorzar per l'amfitrió. És la persona encarregada de lluir el penó de la Societat Sant Antoni Abat al seu carruatge. Tot seguit té lloc la benedicció de la comitiva i dels animals al carrer Migdia. Segueixen els Tres Tombs pel Pati, amb la presència d’elements de cultura popular com els gegants, els Nans, lo Tossino, la Verreta i el Ball de Cavallets. Al finalitzar, ballets i parlaments. També hi participen les escoles de la ciutat, desfilant damunt de carrosses portades per tractors i decorades majoritàriament amb temàtica agrícola. També hi prenen part carruatges, tractors antics i cavalleries. Entre tots ells es fa un concurs per escollir les millors carrosses, segons cada categoria. El dia abans es fa un animat pregó amb lo Tossino, la Verreta i els Grallers de la Barra, pels carrers del centre.
Com hem vist, l'any 2009 Tàrrega fou nomenada la XXIV Ciutat Gegantera. Es tracta de l’esdeveniment més important del calendari geganter català des de 1985, i compta amb la major representació de colles geganteres de l’any. Un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món geganter, entre les quals destaquen les cercaviles i els balls de gegants. A l’edició targarina hi van prendre part un total de 194 colles, 550 figures entre gegants, gegantons i capgrossos, més de 5.000 geganters, 250 voluntàries i un nombrós públic entregat durant tot el cap de setmana.
Els actes van començar el divendres 29 de maig amb la inauguració a la plaça de l'Hort del Barceloní del monument commemoratiu del títol de Ciutat Gegantera anomenat el Bol d’Or. Es tracta d'un bol gegantí obra de Matilde Grau, decorat amb un trencadís blanc i amb l’interior pintat d’or. Tot seguit, s'encetà una cercavila fins la plaça Major encapçalada pels Gegants del carrer Major, del Carme, els Mariners, el nans Guantxo i Pio de Tàrrega, i els Gegants de Borges Blanques, Manlleu i Juneda, les tres primeres colles convidades. A l’Ajuntament, el director de Comediants Joan Font pronuncià el pregó oficial.
El Ball de Gegants de Tàrrega, tal i com hem comentat anteriorment, s’incorpora a l’Eixida de Festa Major el 13 de maig de 2008. La primera representació es va fer amb els Gegants de l’Ajuntament, acompanyats pel grup Espremulls Cobla Antiga. L’any següent, la peça va ser interpretada pels Grallers de la Barra. És a partir de 2010 que la Cobla Tàrrega s’encarregarà d'acompanyar el ball amb un arranjament de Mercè Salvadó. Al Corpus, el ball s’escenifica a la plaça Major al finalitzar la celebració de la mà de Els Carreter, Colla de Grallers. Dins l’Eixida de Festa Major ocupa la quarta posició, precedit pel Ball dels Valencians, de l’Àliga i de l’Eixida. A continuació es representen el Ball de Nans, Cavallets Moros i Cristians, Arquets, Verreta, Bastonets amb la Filla de Tàrrega, Gitanes i Tossino. La diada finalitza amb l’Himne a la Verge de l’Alba cantat pels actuants i el públic assistent.
A continuació farem una breu aturada per explicar una altra festivitat històrica i molt participada a la ciutat: els Tres Tombs de Sant Antoni. Ho farem just en aquest punt atès que els gegants van exercir d'abanderats o pendonistes a l'edició de 2008, com a reconeixement previ al títol de Ciutat Gegantera de 2009. A partir d’aquesta data, la seva participació serà constant a la rua dels Tres Tombs. L'organització rau en la Societat Sant Antoni Abat, l’entitat més antiga de la població, originària de 1317. A principis del segle XX, les festes de Sant Antoni tenien una durada de dos dies i incloïen tota mena d’actes: tronada i repic de campanes inaugural a la vigília, banda de música i cavalcada pels carrers amb els capitans i el pendonista. L’endemà, dia del sant, es feia ofici solemne, benedicció de les cavalleries, cos de la cordera (cursa a peu on el guanyador rebia un corder), els Tres Tombs, sorteig del porc i gran ball de societat.
Actualment, es dona el tret de sortida als Tres Tombs amb un esmorzar popular i un mercat artesanal. Els Grallers de la Barra van a homenatjar el/la pendonista a casa seva, moment en què són convidats a esmorzar per l'amfitrió. És la persona encarregada de lluir el penó de la Societat Sant Antoni Abat al seu carruatge. Tot seguit té lloc la benedicció de la comitiva i dels animals al carrer Migdia. Segueixen els Tres Tombs pel Pati, amb la presència d’elements de cultura popular com els gegants, els Nans, lo Tossino, la Verreta i el Ball de Cavallets. Al finalitzar, ballets i parlaments. També hi participen les escoles de la ciutat, desfilant damunt de carrosses portades per tractors i decorades majoritàriament amb temàtica agrícola. També hi prenen part carruatges, tractors antics i cavalleries. Entre tots ells es fa un concurs per escollir les millors carrosses, segons cada categoria. El dia abans es fa un animat pregó amb lo Tossino, la Verreta i els Grallers de la Barra, pels carrers del centre.
Com hem vist, l'any 2009 Tàrrega fou nomenada la XXIV Ciutat Gegantera. Es tracta de l’esdeveniment més important del calendari geganter català des de 1985, i compta amb la major representació de colles geganteres de l’any. Un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món geganter, entre les quals destaquen les cercaviles i els balls de gegants. A l’edició targarina hi van prendre part un total de 194 colles, 550 figures entre gegants, gegantons i capgrossos, més de 5.000 geganters, 250 voluntàries i un nombrós públic entregat durant tot el cap de setmana.
Els actes van començar el divendres 29 de maig amb la inauguració a la plaça de l'Hort del Barceloní del monument commemoratiu del títol de Ciutat Gegantera anomenat el Bol d’Or. Es tracta d'un bol gegantí obra de Matilde Grau, decorat amb un trencadís blanc i amb l’interior pintat d’or. Tot seguit, s'encetà una cercavila fins la plaça Major encapçalada pels Gegants del carrer Major, del Carme, els Mariners, el nans Guantxo i Pio de Tàrrega, i els Gegants de Borges Blanques, Manlleu i Juneda, les tres primeres colles convidades. A l’Ajuntament, el director de Comediants Joan Font pronuncià el pregó oficial.
Els gegants en Treball i na Cultura el dissabte 30 de maig de 2009, a la plaça de les Nacions sense Estat
Els actes seguiren el dissabte 30 de maig a les 6 de la tarda, on 110 de les 195 colles inscrites van participar a les quatre cercaviles encapçalades cadascuna per les quatre parelles de gegants targarins. S’iniciaren a plaça del Carme i finalitzaren a la plaça de les Nacions sense Estat, amb quatre trajectes diferents pel centre de la població:
1. Cercavila groga: pl. del Carme, c. del Carme, pl. dels Àlbers, pl. Lluís Millet, c. d’Urgell, pl. d’Urgell, c. del Mestre Martí, c. Santa Clara, pl. de Centenari, c. de l’Hospital, c. de la Solana, c. del Riu, C. Migdia i pl. les Nacions.
2. Cercavila taronja amb colles que han sigut Ciutat Gegantera: pl. del Carme, c. Agoders, pl. Major, c. Major, C. de la Font, c. Lluís Folquet, pl. Comediants, c. de l’Estudi, pl. la Palla, c. de l’Estudi, c. Migdia, c. les Piques, c. Vilanova i pl. les Nacions.
3. Cercavila blava: pl. del Carme, c. del Carme, pl. Major, c. Major, pl. Sant Antoni, c. Sant Agustí, c. Migdia i pl. les Nacions.
4. Cercavila verda: pl. del Carme, Raval del Carme, c. Escoles, c. Mestre Güell, pl. del Carme, c. Joan Maragall, c. Migdia i pl. les Nacions.
Un cop arribats a la plaça de les Nacions, benvinguda oficial per part de les autoritats i balls protocol·laris de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya: Dansa dels Quatre Punts amb els Capgrossos d’Alcarràs, Ball Nou a càrrec de la colla de Sant Joan Despí, Ball d’Aniversari amb la colla de Sant Vicenç dels Horts i Ball dels Gegantons de l’ACGC. A continuació, s’oferí un sopar multitudinari i concert amb la Companyia Elèctrica Dharma.
L’endemà diumenge fou el dia de major participació, amb un total de 195 colles que prengueren part a les quatre grans cercaviles organitzades des de quatre punts: la plaça Europa, l’Institut Manuel de Pedrolo a l’avinguda Tarragona, la plaça Rosa Sensat i l’avinguda de Fàtima. Les rutes van desembocar a la plaça de l’Hort del Barceloní, on es feu el traspàs del títol de Ciutat Gegantera a Tàrrega per part de la colla sortint de Sant Vicenç dels Horts. Seguint la tradició, el relleu s’escenificà amb el Ball Nou i el Ball d’Aniversari executat amb la parella de gegants de l’ACGC, en Treball i na Cultura, a càrrec de les colles de Sant Vicenç dels Horts i Tàrrega.
Ostentar el títol de Ciutat Gegantera dona dret a la colla local, en el nostre cas a la Fal·lera Gegantera, a custodiar i ballar en Treball i na Cultura fins el proper relleu. Així doncs, la Fal·lera Gegantera va lluir la parella a la 2a Mostra d’Entitats de Tàrrega, celebrada el 14 de juny de 2009. També a l’Aplec de Sant Eloi de 2009, juntament amb els Gegantons de l’ACGC i els Gegants de l’Ajuntament i del Carme. Finalment, l’associació va assistir a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Luxemburg, celebrat de l’1 al 2 d’agost del mateix any, amb els Gegants de l’Agrupació. A l’edició de 2011 celebrada de Grenoble (França) del 4 al 6 d’agost, van repetir l’experiència, aquest cop amb els capgrossos de l’ACGC i Tàrrega. Tàrrega fou substituïda el 2010 per Manlleu (Osona).
1. Cercavila groga: pl. del Carme, c. del Carme, pl. dels Àlbers, pl. Lluís Millet, c. d’Urgell, pl. d’Urgell, c. del Mestre Martí, c. Santa Clara, pl. de Centenari, c. de l’Hospital, c. de la Solana, c. del Riu, C. Migdia i pl. les Nacions.
2. Cercavila taronja amb colles que han sigut Ciutat Gegantera: pl. del Carme, c. Agoders, pl. Major, c. Major, C. de la Font, c. Lluís Folquet, pl. Comediants, c. de l’Estudi, pl. la Palla, c. de l’Estudi, c. Migdia, c. les Piques, c. Vilanova i pl. les Nacions.
3. Cercavila blava: pl. del Carme, c. del Carme, pl. Major, c. Major, pl. Sant Antoni, c. Sant Agustí, c. Migdia i pl. les Nacions.
4. Cercavila verda: pl. del Carme, Raval del Carme, c. Escoles, c. Mestre Güell, pl. del Carme, c. Joan Maragall, c. Migdia i pl. les Nacions.
Un cop arribats a la plaça de les Nacions, benvinguda oficial per part de les autoritats i balls protocol·laris de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya: Dansa dels Quatre Punts amb els Capgrossos d’Alcarràs, Ball Nou a càrrec de la colla de Sant Joan Despí, Ball d’Aniversari amb la colla de Sant Vicenç dels Horts i Ball dels Gegantons de l’ACGC. A continuació, s’oferí un sopar multitudinari i concert amb la Companyia Elèctrica Dharma.
L’endemà diumenge fou el dia de major participació, amb un total de 195 colles que prengueren part a les quatre grans cercaviles organitzades des de quatre punts: la plaça Europa, l’Institut Manuel de Pedrolo a l’avinguda Tarragona, la plaça Rosa Sensat i l’avinguda de Fàtima. Les rutes van desembocar a la plaça de l’Hort del Barceloní, on es feu el traspàs del títol de Ciutat Gegantera a Tàrrega per part de la colla sortint de Sant Vicenç dels Horts. Seguint la tradició, el relleu s’escenificà amb el Ball Nou i el Ball d’Aniversari executat amb la parella de gegants de l’ACGC, en Treball i na Cultura, a càrrec de les colles de Sant Vicenç dels Horts i Tàrrega.
Ostentar el títol de Ciutat Gegantera dona dret a la colla local, en el nostre cas a la Fal·lera Gegantera, a custodiar i ballar en Treball i na Cultura fins el proper relleu. Així doncs, la Fal·lera Gegantera va lluir la parella a la 2a Mostra d’Entitats de Tàrrega, celebrada el 14 de juny de 2009. També a l’Aplec de Sant Eloi de 2009, juntament amb els Gegantons de l’ACGC i els Gegants de l’Ajuntament i del Carme. Finalment, l’associació va assistir a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Luxemburg, celebrat de l’1 al 2 d’agost del mateix any, amb els Gegants de l’Agrupació. A l’edició de 2011 celebrada de Grenoble (França) del 4 al 6 d’agost, van repetir l’experiència, aquest cop amb els capgrossos de l’ACGC i Tàrrega. Tàrrega fou substituïda el 2010 per Manlleu (Osona).
Els Gegants del Carme i de l’Ajuntament representant el Ball de Gegants de Tàrrega el dissabte 30 de maig de 2009, a la plaça de les Nacions, amb els grallers del propi grup
L’any abans de la Ciutat Gegantera, l'Associació Guixanet es marcà un altre objectiu després de l'èxit assolit amb l'Àliga, la creació de quatre capgrossos nous. És així com de 2008 a 2010 es va formar la comparsa dels Nans de Tàrrega, inspirats en quatre personatges populars de la vila: la Rosalia, el Pio, el Guixanet i el Guantxo, i creats per l’Agnès Pla. El Guantxo va ser el primer a presentar-se a l'Eixida de Festa Major del 13 de maig de 2008. Es va fer a imatge de Jaume Puiggròs i Bernis, àlies Guantxo (Tàrrega, 1954–2008), antic membre de la Fal·lera Gegantera i personatge molt conegut dins i fora de la població. Llueix el propi vestuari i bicicleta, una donació de la família.
El 3 de gener de 2009, durant la cercavila del 23è Parc de Nadal, es van presentar els nans Rosalia i Pio. L'acte va començar a la plaça de les Nacions amb els gegants, els Capgrossos d'Agramunt i els Grallers de la Barra. La comitiva es dirigí a l'antic taller de la Rosalia, on es recollí la primera figura. Tot seguit, cap al carrer del Carme fins la pastisseria del Pio, on s'escenificà la incorporació de les dues noves figures.
La Rosalia Segarra i Pont (Tàrrega, 1917-2006) va regentar fins els 84 anys d’edat un establiment de venda i reparació de bicicletes a la plaça del Carme. Cal mencionar la distinció de la Medalla al treball President Macià, atorgada a les persones que han destacat per les seves qualitats o mèrits personals o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals dins del món del treball.
Pel que fa al Pio, neix inspirat en Josep Maria Tàssies i Segarra (Tàrrega, 1955) popular pastisser que regentava la Dolceria Tàsies del carrer del Carme, coneguda com Cal Pio. Va abillat de pastisser amb una bata autèntica i amb un gran corró amb el que dona algun ensurt als més despistats.
Finalment el 2 de gener de 2010, es va presentar el nan Guixanet, també durant la cercavila del 24è Parc de Nadal. La descoberta del nou capgròs es va fer des del balcó de Ca l'Alba del c. del Carme, després d'un vídeo del personatge. A continuació es va interpretar la cançó del Guixanet, un tema obra d'Albert Fitó, que narra alguns aspectes de la seva vida. Tot seguit, danses interpretades pels Bastoners del Pla de l'Aigua de Lleida, els Capgrossos d'Agramunt, els tres Balls de Bastonets de Tàrrega on el Guixanet feu d'abanderat i el Ball de Nans. També hi van participar els gegants i capgrossos de Tàrrega, la Gegantona Pom d'Or d'Agramunt, els tambors dels diables de la B.A.T., els Grallers de la Barra i els Grallers de Lleida. La figura neix inspirada en Francesc Rius Guixà, àlies Guixanet (Tàrrega, 1921-1986), venedor ambulant de xufles i cacaus a la porta del cine o al camp de futbol. Destacava per la seva curta alçada i l’aparença de nen que tenia, fet que el va portar a integrar el Ball de Bastonets, format exclusivament per nens. El vestuari d'antic bastoner del Carme és obra de Montserrat Pi i Elvira Roig.
El 3 de gener de 2009, durant la cercavila del 23è Parc de Nadal, es van presentar els nans Rosalia i Pio. L'acte va començar a la plaça de les Nacions amb els gegants, els Capgrossos d'Agramunt i els Grallers de la Barra. La comitiva es dirigí a l'antic taller de la Rosalia, on es recollí la primera figura. Tot seguit, cap al carrer del Carme fins la pastisseria del Pio, on s'escenificà la incorporació de les dues noves figures.
La Rosalia Segarra i Pont (Tàrrega, 1917-2006) va regentar fins els 84 anys d’edat un establiment de venda i reparació de bicicletes a la plaça del Carme. Cal mencionar la distinció de la Medalla al treball President Macià, atorgada a les persones que han destacat per les seves qualitats o mèrits personals o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals dins del món del treball.
Pel que fa al Pio, neix inspirat en Josep Maria Tàssies i Segarra (Tàrrega, 1955) popular pastisser que regentava la Dolceria Tàsies del carrer del Carme, coneguda com Cal Pio. Va abillat de pastisser amb una bata autèntica i amb un gran corró amb el que dona algun ensurt als més despistats.
Finalment el 2 de gener de 2010, es va presentar el nan Guixanet, també durant la cercavila del 24è Parc de Nadal. La descoberta del nou capgròs es va fer des del balcó de Ca l'Alba del c. del Carme, després d'un vídeo del personatge. A continuació es va interpretar la cançó del Guixanet, un tema obra d'Albert Fitó, que narra alguns aspectes de la seva vida. Tot seguit, danses interpretades pels Bastoners del Pla de l'Aigua de Lleida, els Capgrossos d'Agramunt, els tres Balls de Bastonets de Tàrrega on el Guixanet feu d'abanderat i el Ball de Nans. També hi van participar els gegants i capgrossos de Tàrrega, la Gegantona Pom d'Or d'Agramunt, els tambors dels diables de la B.A.T., els Grallers de la Barra i els Grallers de Lleida. La figura neix inspirada en Francesc Rius Guixà, àlies Guixanet (
Els Nans de Tàrrega el dia de la presentació del Guixanet el 2 de gener de 2010, al carrer del Carme
El 13 de maig de 2009 es va estrenar el Ball de Nans de Tàrrega, incorporant-se a la mostra de balls folklòrics de l’Eixida de Festa Major. La coreografia és obra de Ton Farran, a partir d’una melodia composada per Albert Soler i Heura Gaya. En el moment de la presentació faltava el Guixanet, i per aquet motiu el ball es va completar amb el Trapella, capgròs de la Fal·lera Gegantera.
El grup dels quatre Nans i l’Àliga de Tàrrega també van ser convidats a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de 2010 a Cracòvia (Polònia). Els Nans hi van protagonitzar la cloenda de l’espectacle, presentant els diversos grups que van actuar a plaça. El mateix any apareixen al programa de televisió Buenafuente de la Sexta i al programa Divendres de TV3. El 2012 són convidats de nou a l’Aplec de Budapest (Hongria).
Com hem avançat anteriorment, el 14 de maig de 2010 es va donar el tret de sortida a la primera edició de la Nit del Tararot, una adaptació de la Cercavila Nocturna organitzada per l’Associació Guixanet. Es tracta d’un espectacle de gran format que compta amb la participació de ballets, bestiari i formacions locals i fora vila. L’argument bàsic sol ser el de la figura de la Pregonera intentant calmar els ànims entre dos barris enfrontats: el del Carme capitanejat per Joan del Xeco i el de la Mercè per Miquel del Bitxo. El moment àlgid de la festa és la pedregada o pluja de grans pilotes de platja, on l’eufòria esclata i la plaça es converteix en un autèntic festival.
Prèviament es desenvolupa l’animadíssim Corretossino (del que en parlarem més endavant) i un sopar popular a la plaça Major. Després de la Nit del Tararot, correfoc de la B.A.T i concert a la plaça les Nacions, reforçant la idea d’un dissabte complert i atractiu. Les primeres edicions de la festa es van celebrar a la plaça Sant Antoni i finalitzaven a la plaça Major. A partir de 2016 es va optar per celebrar-ho exclusivament a la plaça Major, degut a l'increment constant de públic.
El 3 de juliol de 2010, el grup de vuit capgrossos de la Fal·lera Gegantera va escenificar la nova Dansa dels Capgrossos de Tàrrega, estrenada a la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya de Juneda. El ballet no es va representar a Tàrrega fins a l'Eixida de Festa Major del divendres 13 de maig de 2011. Les dues jornades van comptar amb l’acompanyament musical dels Grallers de la Barra. La partitura és obra d’Albert Fitó i conté el Ball dels Gegants del Terés de Tàrrega. Malauradament, el ball només es va representar a les edicions de 2011 i 2012.
El mateix any i després d’una bona colla d’anys d’inactivitat, els veïns del barri de la Mercè van tornar a celebrar efímerament les Festes de la Mercè només aquell any, amb un seguit de propostes ben originals i diferents a les que s’havien programat en el passat. Entre aquestes, els Gegants de la Mercè van interpretar el Ball Nou de l’ACGC a la plaça dels Àlbers, moment que reproduïm a la següent fotografia.
El grup dels quatre Nans i l’Àliga de Tàrrega també van ser convidats a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de 2010 a Cracòvia (Polònia). Els Nans hi van protagonitzar la cloenda de l’espectacle, presentant els diversos grups que van actuar a plaça. El mateix any apareixen al programa de televisió Buenafuente de la Sexta i al programa Divendres de TV3. El 2012 són convidats de nou a l’Aplec de Budapest (Hongria).
Com hem avançat anteriorment, el 14 de maig de 2010 es va donar el tret de sortida a la primera edició de la Nit del Tararot, una adaptació de la Cercavila Nocturna organitzada per l’Associació Guixanet. Es tracta d’un espectacle de gran format que compta amb la participació de ballets, bestiari i formacions locals i fora vila. L’argument bàsic sol ser el de la figura de la Pregonera intentant calmar els ànims entre dos barris enfrontats: el del Carme capitanejat per Joan del Xeco i el de la Mercè per Miquel del Bitxo. El moment àlgid de la festa és la pedregada o pluja de grans pilotes de platja, on l’eufòria esclata i la plaça es converteix en un autèntic festival.
Prèviament es desenvolupa l’animadíssim Corretossino (del que en parlarem més endavant) i un sopar popular a la plaça Major. Després de la Nit del Tararot, correfoc de la B.A.T i concert a la plaça les Nacions, reforçant la idea d’un dissabte complert i atractiu. Les primeres edicions de la festa es van celebrar a la plaça Sant Antoni i finalitzaven a la plaça Major. A partir de 2016 es va optar per celebrar-ho exclusivament a la plaça Major, degut a l'increment constant de públic.
El 3 de juliol de 2010, el grup de vuit capgrossos de la Fal·lera Gegantera va escenificar la nova Dansa dels Capgrossos de Tàrrega, estrenada a la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya de Juneda. El ballet no es va representar a Tàrrega fins a l'Eixida de Festa Major del divendres 13 de maig de 2011. Les dues jornades van comptar amb l’acompanyament musical dels Grallers de la Barra. La partitura és obra d’Albert Fitó i conté el Ball dels Gegants del Terés de Tàrrega. Malauradament, el ball només es va representar a les edicions de 2011 i 2012.
El mateix any i després d’una bona colla d’anys d’inactivitat, els veïns del barri de la Mercè van tornar a celebrar efímerament les Festes de la Mercè només aquell any, amb un seguit de propostes ben originals i diferents a les que s’havien programat en el passat. Entre aquestes, els Gegants de la Mercè van interpretar el Ball Nou de l’ACGC a la plaça dels Àlbers, moment que reproduïm a la següent fotografia.
Els Gegants de la Mercè interpretant el Ball Nou de l'ACGC, el dissabte 25 de setembre de 2010 a la plaça dels Àlbers
Gràcies a l’aparador que ha suposat la Nit del Tararot, s’han creat bèsties noves aprofitant l'interès dels més joves per una forma diferent de representar i viure els elements de cultura popular i tradicional. Així doncs, l’any 2011 l’Associació Guixanet va presentar la figura de l’irreverent Lo Tossino, a imatge i semblança d’un porc, representant la rauxa i la irreverència del poble. La idea neix de l’antic costum targarí d’exhibir un porc pels carrers durant la festivitat de Sant Antoni Abat. L'animal es passejava durant tot el matí i després dels Tres Tombs se sortejava entre els assistents. La presentació de la figura es va fer en el marc de la Nit del Tararot del 14 de maig de 2011 a la plaça de Sant Antoni, on va executar per primer cop el Ball de Lo Tossino de Tàrrega, amb un coreografia de Ton Farran i una melodia d'Albert Soler.
És obra també d'Agnès Pla, amb un pes de 60 kgs. Té el cap i els ulls articulats, i treu aigua pel cul. Del darrere li penja un escrot i pot carregar infants damunt seu. Duu barretina vermella i faldons de vellut marró. La bèstia evoluciona al ritme de dos portadors i apareix flanquejada pels “tossinaires”. És el protagonista dels Tres Tombs de la ciutat i des de 2015 recull els xumets que li entreguen els més menuts durant la Cavalcada dels Reis Mags. A part, és l'amfitrió del Corretossino, una cercavila festiva que s’organitza per la Festa Major de Maig i que se celebra el dissabte per la tarda des de l’any 2012. L’animat passacarrers transcorre per diferents bars del centre de la ciutat al ritme de dues xarangues, i ha aconseguit ser un referent dins la Festa Major de Maig.
És obra també d'Agnès Pla, amb un pes de 60 kgs. Té el cap i els ulls articulats, i treu aigua pel cul. Del darrere li penja un escrot i pot carregar infants damunt seu. Duu barretina vermella i faldons de vellut marró. La bèstia evoluciona al ritme de dos portadors i apareix flanquejada pels “tossinaires”. És el protagonista dels Tres Tombs de la ciutat i des de 2015 recull els xumets que li entreguen els més menuts durant la Cavalcada dels Reis Mags. A part, és l'amfitrió del Corretossino, una cercavila festiva que s’organitza per la Festa Major de Maig i que se celebra el dissabte per la tarda des de l’any 2012. L’animat passacarrers transcorre per diferents bars del centre de la ciutat al ritme de dues xarangues, i ha aconseguit ser un referent dins la Festa Major de Maig.
Lo Tossino al Corretossino de l'11 de maig de 2024, a la plaça Urgell. Foto: Ajuntament de Tàrrega
Seguint amb la dinàmica i amb la il·lusió del que s’estava gestant a la ciutat, el 2012 l’Associació Guixanet va reintroduir el Ball d’Arquets de Tàrrega o del barri de la Mercè, a partir de la melodia difosa pel folklorista targarí Josep Mª Güell. La presentació oficial del ball es va fer el dissabte 12 de maig de 2012 a la plaça Sant Antoni durant la Nit del Tararot. L’endemà, a l’Eixida de Festa Major, les dansaires varen tornar a escenificar l’entremès a la plaça Major. L’any 2015 es crea el Ball d’Arquets Infantil, format per unes 50 nenes. Participen a l’Eixideta, la Processó i Seguici de les Santes Espines i en diverses sortides puntuals, interpretant un ball més curt però amb la mateixa melodia. I el 2019 es presenta el segon ball de la formació, el Pas d’Arquets de Tàrrega, a partir d’unes melodies recopilades o composades per Gumersindo Pascual a mitjans s. XX, i arranjades per Meritxell Jordana i Albert Fitó. El nou ball i vestuari es va presentar el dissabte 27 d’abril a la plaça les Nacions, durant la 2a Trobada de Balls de Cercolets i Arquets de Tàrrega.A la Nit del Tararot de l’11 de maig de 2013 es presentà el Ball de Cavallets Moros i Cristians de Tàrrega, un ball parlat sobre la llegenda de la Verge de l’Alba. L’entremès promogut per l’Associació Guixanet compta amb la participació de vuit cavallets, quatre cristians (Llampec, Galop, Brama i Trempat) i quatre àrabs (Saó, Safrà, Ànima i Alarí). La llegenda conta que l’emperador Carlemany havia d’emprendre una batalla contra els àrabs establerts vora la serra de Sant Eloi, amb un exèrcit inferior en nombre. Durant la nit, Carlemany demanà ajuda a la Mare de Déu i aquesta s’aparegué de matinada, animant-lo a mantenir la fe i a lluitar. L’Emperador va prometre que aixecaria una església en el seu honor si guanyava. A trenc d’alba va lluitar amb valentia i acomplí la seva promesa aixecant l’església romànico-gòtica de l’Assumpció de Maria. Els targarins any rere any donaren major importància a la tradició, i així és com va néixer la devoció i el patronatge de la Verge de l’Alba, rebatejant el temple com Santa Maria de l’Alba.
A Tàrrega el primer Ball de Moros i Cristians fou representat a la processó de les Santes Espines de 1773. Segons el llibre Les Santes Espines de Tàrrega: “…al devant les creus; devant les banderes, i al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians i dos balls de cristians i moros”. El Diario de Barcelona del 22 de maig de 1856 descriu la processó d’aquell any formada pels balls “…de Pastorets, Bastons, Mojiganga, Moros y Cristians que llevaba además una sección de unos 25 caballos ricamente enjaezados, y por fin el de Valencianos (...) estas diferentes secciones de bailes recorrian constantemente las calles durante los dias de fiestas: (…) Por la noche del último dia, dieron por su órden una variada función que duró sobre 5 horas, en un tablado elevado de la plaza Mayor, disparándose por los Moros y Cristians un bien nutrido y perfectamente ejecutado castillo de fuegos artificiales”.
La representació del 1860 va ser més vigent que mai, amb la finalització de la Guerra d’Àfrica que enfrontava Espanya i el Marroc. Vencedors els primers, a tot el país es van fer grans celebracions, i Mariano de Feijóo va organitzar el vistós espectacle de “Moros i Cristians”, prenent com actors als mateixos targarins. Amb l’argument dels enfrontaments entre turcs i cristians, es va situar un gran entarimat a la plaça Major amb dos trons: un ocupat pel Gran Visir i el seu seguici, i l’altre pel Gran Duc de Lorena rodejat de prínceps i capitans. En un pla inferior, els soldats dels dos bàndols en actitud de lluita. Els dos cabdills s’anaven reptant amb parlaments versats, mentre els seus soldats evolucionaven i cantaven cobles al·lusives a la festa al ritme d’una xaranga. Després, cadascun dels components recitava un verset davant del seu cabdill. Tot seguit, es representava la lluita amb evolucions rítmiques i música, sempre amb la victòria dels cristians. Aquesta és la darrera notícia del ball a la ciutat.
La nova recreació parteix de la base d’un ball parlat nou, coreografiat per Ton Farran, a partir de la melodia recollida per Gumersindo Pascual a mitjan segle passat. Gumersindo es va inspirar en el Ball de Cavallets de Solsona, que a la vegada s’inspirava en el d’Olot. La melodia targarina està arranjada per Albert Soler. A part del ball oficial, realitzen un segon ball no parlat anomenat Galop dels Cavallets de Tàrrega, amb una música composada per Albert Fitó.
Eixida de Festa Major del 13 de maig de 2013 amb les cinc parelles de gegants, el Drac de Tàrrega, l'Àliga de Tàrrega, lo Tossino, el Ball d'Arquets, l'Home de la Barra, els Nans, els capgrossos, el Ball de Cavallets Moros i Cristians, els Grallers de la Barra, la Cobla Tàrrega i l'Esbart Albada. El Conseller a la Presidència, Francesc Homs acompanyat per l’alcaldessa Rosa M. Perelló, a la plaça Major. Foto: Jaume Solé
El 13 de maig de 2013, les entitats de cultura popular i tradicional de la ciutat i la Parròquia amb el suport de l’Ajuntament van recuperar la Processó i el Seguici Festiu de les Santes Espines. L'acte patrimonial més important i origen de la Festa Major de Maig s'inicia amb la sortida de les relíquies de l’església de Santa Maria de l’Alba. Tot seguit, el Seguici Festiu es dirigeix cap al c. Agoders, plaça del Carme i c. del Carme, per arribar altre cop a la plaça Major. Al centre de la processó se situen les banderes, els capitans i les Santes Espines, i darrere el Consistori amb la Cobla Tàrrega. De volta a la plaça Major i als peus de la creu gòtica, la custòdia de les Santes Espines se submergeix en aigua per demanar que el cel proveeixi de pluja a la població. Tot seguit, entrada de les Santes Espines a la Parròquia i ofici solemne. En acabar els actes litúrgics es representen els balls de l’Eixida de Festa Major.
Tal i com hem vist anteriorment, el precedent d’aquesta processó i seguici té el seu origen el 15 de maig de 1551, documentat al Llibre d’Albarans amb la primera notícia de la devoció dels targarins/es vers les relíquies de les Santes Espines. La processó va deixar de celebrar-se el 1967, i durant el període republicà de 1932 a 1934.
El mes següent, el 15 de juny de 2013, Tàrrega va commemorar el Dia Mundial del Donant de Sang de la mà de l’Associació de Donants de Sang de l'Urgell. A la diada es va batejar la Geganta Angeleta (Geganta de la Sang) inspirada en Angeleta Orpella i Gra, presidenta d’honor de l’Associació de Donants de Sang de l’Urgell i promotora de la donació de sang durant molts anys. Paral·lelament, la plaça del Carme va acollir un taller de castells impartit pels Margeners de Guissona. La figura finançada per la Diputació de Lleida es va cedir a l'associació la Fal·lera Gegantera de Tàrrega, amb la voluntat que participés a les sortides de la colla. És obra del Taller Ventura & Hosta de Navata (Alt Empordà). La cessió va finalitzar el 2024.
Després del notable increment de grups, esdeveniments i figures locals, i pensant ja en el relleu del més petits, el 15 de maig de 2014 es representar la primera edició de l’Eixideta, a iniciativa de l’Associació Guixanet. Va néixer amb la voluntat d’esdevenir la mostra infantil de balls tradicionals de la ciutat, adreçada i protagonitzada pels més menuts. Compta amb la participació dels grups folklòrics locals que tenen formacions infantils: la Coral Infantil Mestre Güell, els diables BAT, l’Escola Municipal de Música de Tàrrega, l’Esbart Albada, l’Associació Guixanet i les escoles que hi participen amb els gegantons i els escolars ballant l’Eixida i la Pepa. L’acte inclou una tronada inaugural, el pregó tradicional a cavall, una cercavila i la mostra de danses del seguici infantil, acabant amb una pluja de caramels. La recuperació de la tronada, el pregó a cavall i la cercavila són un homenatge als que es representaven des principis del s. XX.
S’ha celebrat amb regularitat cada any, excepte el 2020 per la Covid-19. El 2021 es realitzà al Teatre Ateneu per les restriccions de la mateixa pandèmia. Com a data curiosa, transcriurem el primer i darrer vers que el Pregoner recita a cadascuna de les edicions de l'Eixideta: “Ciutadans molta antenció, que no heu vist mai a la vida, una festa tan lluïda, com l’actual Festa Major! i "I lluny de l'Ajuntament, ja heu sentit la gran tronada, la plaça plena de gent, l'Eixideta és iniciada!".
És en el marc d'aquesta primera Eixideta que es donen a conèixer els Targalets, un grup de tabalers menuts impulsat per l'Associació Guixanet, que ha permès que els més petits comencin a introduir-se en el món cultura tradicional i popular de la ciutat.
Tal i com hem vist anteriorment, el precedent d’aquesta processó i seguici té el seu origen el 15 de maig de 1551, documentat al Llibre d’Albarans amb la primera notícia de la devoció dels targarins/es vers les relíquies de les Santes Espines. La processó va deixar de celebrar-se el 1967, i durant el període republicà de 1932 a 1934.
El mes següent, el 15 de juny de 2013, Tàrrega va commemorar el Dia Mundial del Donant de Sang de la mà de l’Associació de Donants de Sang de l'Urgell. A la diada es va batejar la Geganta Angeleta (Geganta de la Sang) inspirada en Angeleta Orpella i Gra, presidenta d’honor de l’Associació de Donants de Sang de l’Urgell i promotora de la donació de sang durant molts anys. Paral·lelament, la plaça del Carme va acollir un taller de castells impartit pels Margeners de Guissona. La figura finançada per la Diputació de Lleida es va cedir a l'associació la Fal·lera Gegantera de Tàrrega, amb la voluntat que participés a les sortides de la colla. És obra del Taller Ventura & Hosta de Navata (Alt Empordà). La cessió va finalitzar el 2024.
Després del notable increment de grups, esdeveniments i figures locals, i pensant ja en el relleu del més petits, el 15 de maig de 2014 es representar la primera edició de l’Eixideta, a iniciativa de l’Associació Guixanet. Va néixer amb la voluntat d’esdevenir la mostra infantil de balls tradicionals de la ciutat, adreçada i protagonitzada pels més menuts. Compta amb la participació dels grups folklòrics locals que tenen formacions infantils: la Coral Infantil Mestre Güell, els diables BAT, l’Escola Municipal de Música de Tàrrega, l’Esbart Albada, l’Associació Guixanet i les escoles que hi participen amb els gegantons i els escolars ballant l’Eixida i la Pepa. L’acte inclou una tronada inaugural, el pregó tradicional a cavall, una cercavila i la mostra de danses del seguici infantil, acabant amb una pluja de caramels. La recuperació de la tronada, el pregó a cavall i la cercavila són un homenatge als que es representaven des principis del s. XX.
S’ha celebrat amb regularitat cada any, excepte el 2020 per la Covid-19. El 2021 es realitzà al Teatre Ateneu per les restriccions de la mateixa pandèmia. Com a data curiosa, transcriurem el primer i darrer vers que el Pregoner recita a cadascuna de les edicions de l'Eixideta: “Ciutadans molta antenció, que no heu vist mai a la vida, una festa tan lluïda, com l’actual Festa Major! i "I lluny de l'Ajuntament, ja heu sentit la gran tronada, la plaça plena de gent, l'Eixideta és iniciada!".
És en el marc d'aquesta primera Eixideta que es donen a conèixer els Targalets, un grup de tabalers menuts impulsat per l'Associació Guixanet, que ha permès que els més petits comencin a introduir-se en el món cultura tradicional i popular de la ciutat.
L’Eixideta de l’11 de maig de 2018 amb els Gegants del Carme, els Tararots i els gegantons de les escoles, a la plaça Major
GEGANTS DE TÀRREGA (2015-2025): un bestiari bestial!
“We can do it"
Amb els nous esdeveniments de l'Eixida de Festa Major, la Nit del Tararot, el Corretossino, la Processó i Seguici de les Santes Espines i l'Eixideta s'enceta una nova etapa de la Festa Major de Maig de Tàrrega, juntament amb les noves figures estrenades al capítol anterior. A partir d'aquí, la imatgeria festiva local no pararà de créixer els darrers anys, amb noves propostes provinents del teixit associatiu i escolar.
Precisament, a l’Eixideta del 12 de maig de 2015 es presentà el Gegantó Miquelet del Bitxo de l’Escola Pia, tot sortint per la porta principal de la Parròquia i amb la benedicció del pare escolapi Antoni Baltà. Seguidament va participar amb la resta de grups a la cercavila i a la ballada de gegantons de les escoles. El nom és un homenatge a Miquel del Bitxo, activista cultural del barri de la Mercè i promotor dels Gegants de la Mercè on resideix l’escola.
El modelatge de la peça és del Jordi Orobitg i el pintat de Jaume Badies, amb l’assessorament del professor Jordi Colilles. El vestuari a càrrec de l’alumna Maria Cucurull, amb l’assessorament de la professora Lluïsa Gavarra. Va néixer amb la idea que esdevenís el nou Rei Carnestoltes de l’escola. De fet, es va fer sobre la base i estructura del Pòtol, antic Rei Carnestoltes de l'escola originari del 14 de febrer de 1992. L'antiga testa es va recobrir amb paper maixé incorporant dues cares a l’actual figura.
Miquel del Bitxo a l’Exideta del 12 de maig de 2015, flanquejat pels capgrossos de l’escola
Al cap de pocs dies, durant la Nit del Tararot del 16 de maig 2015, l’Associació Guixanet va donar a conèixer els nous Gegants Tararots, el Grallinot i la Mamellona, dues figues que la nova imatgeria festiva catalana considera dins del grup de gegants “bojos” o “manotes”. L’artista Agnès Pla fou de nou la responsable de la seva construcció. El Grallinot és un original graller muntat damunt d'un gall i amb les cames articulades. Per la seva part, la Mamellona és una tabalera amb els braços i colzes articulats. Junts formen un grup bàsic de gralla i tabal, el que antigament a Tàrrega s’anomenava Tararot. Els seus acompanyants vesteixen com el Grallinot.
La parella es va formar amb l'objectiu de poder disposar de dues figures divertides i desenfades com els Gegants Mariners, lluny de la solemnitat de les altres quatre parelles de gegants hieràtics. És una pràctica molt habitual que s’ha posat de moda en d’altres poblacions, sobretot per imitació dels exitosos Gegants del Carnaval de Solsona. Els seus precedents serien també els Gegants de cal Terés, el Llenguado i la Pagesa.
La nova parella va ser una de les protagonistes de la festa del Cacauero i la Rubinada, representada per primer cop el 3 d’octubre de 2015 a la plaça dels Comediants. L’Associació Guixanet fou la promotora de l’espectacle infantil i cercavila pel nucli històric de la ciutat, per donar a conèixer la història real d’un heroi targarí anomenat Cacauero i concretament els fets ocorreguts durant la rubinada de Santa Tecla del 23 de setembre de 1874. Durant la nit del 22, en Pau Farré i Majoral, àlies Cacauero, va salvar 45 persones de morir ofegades durant la rubinada de Santa Tecla, que va inundar la part més baixa del barri antic de la vila (Font: Història de Tàrrega amb els seu costums i tradicions. Volum III. Segles XVIII-XX de J.M. Segarra i Malla).
A la cercavila, els més petits havien de superar diverses proves amb l’ajuda de l’alçada i força dels Gegants Tararots i del propi Cacauero, i d'aquesta manera vèncer la malvada Rubinada, encarnada per una actriu. Durant el 2015 i el 2016, l’acte va transcórrer per la pl. Comediants, c. les Piques, c. Migdia, c. Estudi, pl. la Palla, c. Estudi, pl. Comediants, c. Lluís Folquet i finalitzà a la pl. Sant Antoni, tot descobrint els carrers negats per l’aiguat. El 2019 es va realitzar la darrera edició de l’espectacle. Els dos personatges van prendre part de nou a la Nit del Tararot de 2021 i 2022, i a l’Eixideta de 2023 i 2024.
El Grallinot i la Mamellona a la Festa Major d'Altet el 28 d'agost de 2016, amb els Grallers de la Barra a l'escenari
Els Gegants Tararots durant la seva presentació, el 16 de maig de 2015, a la plaça Sant Antoni durant l’espectacle de la Nit del Tararot
Seguint la dinàmica creixent de la Festa Major de Maig, el 2016 i fora del programa oficial, comencen les dues trobades d’homes i dones de la ciutat: els Caliquenyos i les Mamelletes, amb sopar popular, gimcana, cercavila i concert.
De la mà de Guixanet, l’11 de maig 2017 es presenta l’Àliga Petita de Tàrrega a l’Eixideta, acompanyada de l’Àliga de Tàrrega. Les dues figures van sortir de la Parròquia després que dues àligues de debò sobrevolessin la plaça Major i acabessin al portal del temple. Tot seguit realitzaren una cercavila i un ball acompanyades pels gegantons de les escoles. Ha estat construïda per l’Agnès Pla, seguint el model de la gran, però amb una aparença més infantil i amb un pes de només 14 kgs. Va acompanyada per cinc portadors/es amb edats compreses entre els 10 i els 12 anys.
Passats només dos dies, a la Nit del Tararot del dia 13 maig del 2017 va debutar La Verreta. És una figura creada per l’Associació Guixanet amb la intenció de donar visibilitat al paper de la dona dins el bestiari festiu, gràcies a un taller d’imatgeria festiva impartit per l’escultora Agnès Pla. Té el cap articulat, llavis vermells, quatre mamelles i pica l’ullet. Com a tret identificatiu, porta un mocador vermell amb punts blancs igual que les seves portadores, les Verretes. Aquest símbol neix inspirat pel cartell “We Can Do It!” (1943) de J. Howard Miller, amb l'objectiu d'aixecar la moral de les fàbriques durant la Segona Guerra Mundial. La coreografia del Ball de la Verreta és del Ton Farran, a partir d’una melodia composada per Albert Fitó.
Des del 9 de març de 2019 el grup organitza la Gamverrada, una trobada de bestiari popular i festiu protagonitzat per dones, i que sol coincidir amb la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora del 8 de març.
De la mà de Guixanet, l’11 de maig 2017 es presenta l’Àliga Petita de Tàrrega a l’Eixideta, acompanyada de l’Àliga de Tàrrega. Les dues figures van sortir de la Parròquia després que dues àligues de debò sobrevolessin la plaça Major i acabessin al portal del temple. Tot seguit realitzaren una cercavila i un ball acompanyades pels gegantons de les escoles. Ha estat construïda per l’Agnès Pla, seguint el model de la gran, però amb una aparença més infantil i amb un pes de només 14 kgs. Va acompanyada per cinc portadors/es amb edats compreses entre els 10 i els 12 anys.
Passats només dos dies, a la Nit del Tararot del dia 13 maig del 2017 va debutar La Verreta. És una figura creada per l’Associació Guixanet amb la intenció de donar visibilitat al paper de la dona dins el bestiari festiu, gràcies a un taller d’imatgeria festiva impartit per l’escultora Agnès Pla. Té el cap articulat, llavis vermells, quatre mamelles i pica l’ullet. Com a tret identificatiu, porta un mocador vermell amb punts blancs igual que les seves portadores, les Verretes. Aquest símbol neix inspirat pel cartell “We Can Do It!” (1943) de J. Howard Miller, amb l'objectiu d'aixecar la moral de les fàbriques durant la Segona Guerra Mundial. La coreografia del Ball de la Verreta és del Ton Farran, a partir d’una melodia composada per Albert Fitó.
Des del 9 de març de 2019 el grup organitza la Gamverrada, una trobada de bestiari popular i festiu protagonitzat per dones, i que sol coincidir amb la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora del 8 de març.
La Nit del Taratot amb els Gegants de la Mercè, del Carrer Major, Tararots, la Verreta, lo Tossino i els Gegants de Guissona, el 13 de maig de 2017, a la plaça Major. Foto: Jaume Solé
Ball de Gegants de Tàrrega, amb els Gegants de l’Ajuntament i els del Carme, el 13 de maig de 2018, a la plaça Major
Per la seva part, el 23 de juny de 2017 l'associació B.A.T. va estrenar el grup de Diables Infantil de BAT, debutant a la Festa Major de Maig en una actuació el 12 de maig de 2018. La iniciativa també té per finalitat apropar la cultura popular i tradicional als més petits i donar relleu al grup adult.
El 10 de maig de 2019 es va presentar la Targafera, dins els actes de l’Eixideta. Es tracta d’una bèstia de foc a semblança d’una cucafera, pensada per acompanyar el grup infantil de percussió dels Targalets. Conta la llegenda que els Targalets un dia assajant a prop del riu Ondara, van sentir un soroll entre les canyes. Entre tots van treure aquella criatura arrossegada per la darrera rubinada. Tot seguit, la van portar al seu local perquè visqués tranquil·lament, tot esperant que cada divendres apareguin els seus amics per assajar i ballar al ritme dels tambors. Construïda per l’Agnès Pla, té el coll extensible, pesa aproximadament 20 kgs. i mesura 2.5m de llarg per 1.80m d’ample. És portada per quatre Targalets i guiada per vuit joves diables que il·luminen el camí per on ha de passar.
La Targafera a l'Eixideta del 10 de maig de 2019, a la plaça Major. Foto: Nova Tàrrega
El 12 de maig de 2021 és el torn de la nova Gegantona Maria Mercè Marçal, que duu el nom de l'escola que la va promoure. Es tracta d'un homenatge a la poetessa, narradora, editora, traductora i activista política, cultural, feminista i catalanista, nascuda a Ivars d’Urgell. La descoberta de la figura es feu al pati del centre, i tot seguit va participar a l’Exideta celebrada al Teatre Ateneu, degut a les restriccions de la Covid-19. És obra del Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig, i vol representar l’escola, la comunitat educativa i tots els valors i pensament polític que defensava la Maria Mercè Marçal. I és que la gegantona és tres voltes rebel, com resa el seu poema més famós, i tal com llueix brodat al seu vestit: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. A l’armilla també hi són brodats motius de la seva obra i pensament, on destaca el logotip de l’escola.
La Gegantona Maria Mercè Marçal el dia de la seva presentació, el 12 de maig de 2021, al pati de l’escola. Foto cedida per l'Escola MMM
El 24 d’abril de 2023, el col·legi Vedruna va estrenar la Gegantona Duna. Neix inspirada en el projecte educatiu del centre sobre el procés de la metamorfosis d’una papallona, que també es veu reflexat al mural col·lectiu que alumnat, professorat i famílies van pintar el gener de 2023 a la façana del centre amb l’artista Tope Rodríguez. La gegantona ha estat gestada al taller La Gàrgola del Xavier Badia de Santa Coloma de Queralt. Ha estat finançada per l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola, i estrenada en societat al pati del col·legi, apadrinada pels Gegants Tararots i lo Tossino. Debuta el mateix any a l’Eixideta ballant davant el públic assistent.
Presentació de la gegantona Duna al pati del col·legi Vedruna, el dilluns 24 d’abril de 2023
A finals del 2021 s’inicien els treballs de la darrera restauració dels Gegants de la Mercè, al Taller Avall de Reus, dirigit per l'Aleix Álvarez i Vall. El procés va culminar amb la presentació pública el diumenge 12 de maig de 2024, en el marc de la 35a. Trobada de Gegants i Capgrossos de Tàrrega. La festa va comptar amb la participació de 47 colles i 147 gegants catalans, entre els que destacaven la parelles centenàries dels Gegants petits del Pi, Falset, Montbrió del Camp, Linyola, Reus, la Selva del Camp i Vilassar de Dalt. Els convidats d’honor foren els Gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i els Gegants de la Pedrera de Barcelona.
La parella amfitriona va tornar a sortir de la porta principal de l’església de la Mercè, tal i com feu el dia de la seva presentació el 1870, i van enfilar el carrer Sant Joan amunt amb els gegants centenaris esmentats anteriorment. Mentrestant, a la plaça Major els esperaven la resta de colles. La celebració va acabar amb la interpretació del Ball Nou l’Agrupació amb els Gegants de la Mercè, un ball reservat només a les poblacions que han ostentat el títol de Ciutat Gegantera.
La parella amfitriona va tornar a sortir de la porta principal de l’església de la Mercè, tal i com feu el dia de la seva presentació el 1870, i van enfilar el carrer Sant Joan amunt amb els gegants centenaris esmentats anteriorment. Mentrestant, a la plaça Major els esperaven la resta de colles. La celebració va acabar amb la interpretació del Ball Nou l’Agrupació amb els Gegants de la Mercè, un ball reservat només a les poblacions que han ostentat el títol de Ciutat Gegantera.
Sortida de la parella de l’església de la Mercè el 12 de maig de 2024
La mateixa parella va capitanejar una altra diada important del calendari festiu local: la recuperació de les Festes de la Mercè, el dissabte 21 de setembre de 2024. La jornada s'inicià per la tarda amb una xocolatada gentilesa de l'Escola Pia, tal i com s'havia realitzat a mitjans segle passat. Tot seguit, presentació, tronada simbòlica amb globus i cercavila amb els Gegants Mariners, el Ball d'Arquets, els capgrossos i els Grallers de la Barra, pels carrers Santa Maria, Doctor Riu, Urgell i Sant Joan. Al punt més alt i estret del carrer Urgell, l'Home de la Barra tornà a executar els seus giravolts, al mateix edifici on ho havia fet en el passat. En aquest punt, s'incorporaren a la comitiva els Gegants de la Mercè. Els festejos a la patrona van acabar amb el Ball d'Arquets, una balladeta dels gegants, sopar i concert amb el grup Neon Dreams dins l'Escola Pia, degut a la pluja del vespre.
I per acabar, mencionarem la recuperació de la pujada del Ruc del Carnestoltes al campanar, l'1 de febrer de 2025, amb una nova figura feta amb resina, fibra de vidre i roba de sac de l'artista targarí Jordi Claramunt i Pastó, amb llums led i estètica ciberpunk. Pesa 40 kgs. més els 10 kgs. d'aigua que és capaç de "pixar". Aquest cop, la bèstia que va sortir de l'Ajuntament és la mateixa que es va pujar al capdamunt del campanar per menjar-se el llicsó, a diferència dels anteriors rucs de 1983 a 1986, i de 2007 a 2011, on sortia un ase de debò i es canviava a darrera hora per una figura que l'imitava.
Pujada del nou Ruc del Carnestoltes al campanar l'1 de febrer de 2025. Foto: Laia Pedrós
GEGANTS DE TÀRREGA: dades tècniques
La Fal·lera Gegantera i la Regidoria de Cultura gestionen bona part del patrimoni geganter de la ciutat, encapçalat pels Gegants de la Mercè, del Carme, de l’Ajuntament, del carrer Major i els Gegantons Mariners:
-Els Gegants de la Mercè representen a Ramon Berenguer I i Almodis. El gegant duu el nom del Comte de Barcelona que conquerí el castell de Tàrrega als musulmans, i la seva esposa Almodis en va ser la propietària. S’atribueix el modelatge en fang dels dos caps i braços a Vicenç Oms (pare), un escultor adornista de Barcelona que residia al carrer Dormitori de Sant Francesc, núm. 8 (avui c. Josep Anselm Clavé). S’especula si van ser venuts per El Ingenio, tal i com ocorregué amb els de Montblanc, els quals també es pressuposa que són obra del mateix artista. Són els més antics de la ciutat i promoguts pels veïns del barri de la Mercè de Tàrrega. Es van presentar el 23 de setembre de 1870, durant les festes del barri. Per aquest motiu, el gegant llueix un gran medalló amb l’escut de l’orde de la Mercè. Els nom originals de la parella eren Rei i Reina, i no va ser fins el 1997 que a iniciativa de Josep A. Bonet, es van rebatejar com a Ramon Berenguer I i Almodis.
El gegant va ser restaurat el 1917. La parella es restaura el 1928 de la mà del pintor Josep Minguell i suposem que en col·laboració del taller El Ingenio. Aprofitant l’avinentesa, a la gegant se li feu un nou pentinat a la garçonne, i un nou vestit gràcies les modistes del barri. Durant els anys 60 del segle passat, Josep Mª Martí Florensa i el seu fill Josep Mª Martí Carnicer van fer una nova tiara de metall repujat a l'Almodis, tallada amb tisores de planxa i amb pedreria de plàstic. Es restauren de nou els anys 1935, 1939, 1945 (vestuari nou), 1954 (vestuari nou), 1984 (Josep A. Bonet i Antoni Aligué), 1997 (vestuari nou a càrrec de Ramon Roig de Terrassa) i el 2005 l’Almodis (Agnès Pla). El 2009, Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig els restaura de nou, modelant una corona nova al gegant, en motiu de la XXIV Ciutat Gegantera de Tàrrega. El 2011 se’ls canvia els bastidors de ferro per uns de fusta per tal d’alleugerir-ne el pes.
Finalment, entre el 2021 i 2024 el Taller Avall d’Aleix Álvarez i Vall els restaura definitivament donant-los el seu aspecte actual. Es van recuperar els ulls de vidre i la corona original de Ramon Berenguer I, descobrint les dents del mateix gegant, el color original de la pell i refent l’anatomia de braços i cos, després de les caigudes sofertes durant tota la seva llarga vida. Durant el procés de restauració es van eliminar moltes capes de pintura, afegits de cartró pedra amb retalls de diari de principis del s. XX, draps de sac, fustes, escuma de poliuretà, guix o escaiola, de tots els arranjaments fets per aficionats o professionals al llarg de tants anys. Fins i tot es va trobar un niu de ratolins dins la geganta. La tiara de l’Almodis és restaurada pel taller Lacedemon de Caravaca de la Cruz, substituint la pedreria de plàstic per una de vidre.
En tota la demarcació de Lleida només existeixen tres parelles més de gegants centenaris actius: lo Pageset i la Pageseta de Balaguer (1850?), Marc Antoni i Cleopatra de Lleida (1840) i els Gegants de Linyola. La parella targarina no han sortit gaires cops la ciutat, degut al seu pes. Només s’han pogut veure en trobades de gegants centenaris com la de l’Arboç de 1995, Manresa de 1998, Tarragona de 2000, Amer de 2005 i Montblanc de 2016. Estan construïts amb cartró pedra i mesuren 4m i 3,70 m, pesen 95 i 92 kgs. Actualment estan exposats al vestíbul de l’Ajuntament de Tàrrega al costat de l’Àliga.
-Els Gegants de la Mercè representen a Ramon Berenguer I i Almodis. El gegant duu el nom del Comte de Barcelona que conquerí el castell de Tàrrega als musulmans, i la seva esposa Almodis en va ser la propietària. S’atribueix el modelatge en fang dels dos caps i braços a Vicenç Oms (pare), un escultor adornista de Barcelona que residia al carrer Dormitori de Sant Francesc, núm. 8 (avui c. Josep Anselm Clavé). S’especula si van ser venuts per El Ingenio, tal i com ocorregué amb els de Montblanc, els quals també es pressuposa que són obra del mateix artista. Són els més antics de la ciutat i promoguts pels veïns del barri de la Mercè de Tàrrega. Es van presentar el 23 de setembre de 1870, durant les festes del barri. Per aquest motiu, el gegant llueix un gran medalló amb l’escut de l’orde de la Mercè. Els nom originals de la parella eren Rei i Reina, i no va ser fins el 1997 que a iniciativa de Josep A. Bonet, es van rebatejar com a Ramon Berenguer I i Almodis.
El gegant va ser restaurat el 1917. La parella es restaura el 1928 de la mà del pintor Josep Minguell i suposem que en col·laboració del taller El Ingenio. Aprofitant l’avinentesa, a la gegant se li feu un nou pentinat a la garçonne, i un nou vestit gràcies les modistes del barri. Durant els anys 60 del segle passat, Josep Mª Martí Florensa i el seu fill Josep Mª Martí Carnicer van fer una nova tiara de metall repujat a l'Almodis, tallada amb tisores de planxa i amb pedreria de plàstic. Es restauren de nou els anys 1935, 1939, 1945 (vestuari nou), 1954 (vestuari nou), 1984 (Josep A. Bonet i Antoni Aligué), 1997 (vestuari nou a càrrec de Ramon Roig de Terrassa) i el 2005 l’Almodis (Agnès Pla). El 2009, Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig els restaura de nou, modelant una corona nova al gegant, en motiu de la XXIV Ciutat Gegantera de Tàrrega. El 2011 se’ls canvia els bastidors de ferro per uns de fusta per tal d’alleugerir-ne el pes.
Finalment, entre el 2021 i 2024 el Taller Avall d’Aleix Álvarez i Vall els restaura definitivament donant-los el seu aspecte actual. Es van recuperar els ulls de vidre i la corona original de Ramon Berenguer I, descobrint les dents del mateix gegant, el color original de la pell i refent l’anatomia de braços i cos, després de les caigudes sofertes durant tota la seva llarga vida. Durant el procés de restauració es van eliminar moltes capes de pintura, afegits de cartró pedra amb retalls de diari de principis del s. XX, draps de sac, fustes, escuma de poliuretà, guix o escaiola, de tots els arranjaments fets per aficionats o professionals al llarg de tants anys. Fins i tot es va trobar un niu de ratolins dins la geganta. La tiara de l’Almodis és restaurada pel taller Lacedemon de Caravaca de la Cruz, substituint la pedreria de plàstic per una de vidre.
En tota la demarcació de Lleida només existeixen tres parelles més de gegants centenaris actius: lo Pageset i la Pageseta de Balaguer (1850?), Marc Antoni i Cleopatra de Lleida (1840) i els Gegants de Linyola. La parella targarina no han sortit gaires cops la ciutat, degut al seu pes. Només s’han pogut veure en trobades de gegants centenaris com la de l’Arboç de 1995, Manresa de 1998, Tarragona de 2000, Amer de 2005 i Montblanc de 2016. Estan construïts amb cartró pedra i mesuren 4m i 3,70 m, pesen 95 i 92 kgs. Actualment estan exposats al vestíbul de l’Ajuntament de Tàrrega al costat de l’Àliga.
Els Gegants de la Mercè al seu emplaçament actual al vestíbul de l’Ajuntament, el 18 de maig de 2025
Ramon Berenguer I i Almodis, abans i després de la seva darrera restauració. Destaquen els ulls de vidre negres amagats durant molts anys per altres restauracions. Els ulls foscos pretenien infondre respecte i solemnitat. Foto: Taller Avall
El que quedava d’original de 1870 durant el procés de restauració al Taller Avall. Foto: Taller Avall
-Els Gegants del carrer Major foren dedicats originàriament a Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Van ser construïts i venuts el 1953 per La Industrial Bolsera de Barcelona, i fabricats per Lambert Escaler, a partir un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. La parella ha anat rebent diversos noms al llarg de la seva història, citats en diverses publicacions com Gegants de l’Hospital, del barri de Sant Antoni o del barri del carrer Major. Les referències al barri de Sant Antoni i de l’Hospital es deuen al fet que els dos principals edificis del barri són l’antic hospital i l’església de Sant Antoni.
El dia de la seva presentació per la Capvuitada de Corpus, l’11 de juny de 1953, van ser beneïts a la plaça Major davant les escales de la Parròquia. El vestuari el van confeccionar les cosidores del barri del carrer Major, sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni. El 1980 foren restaurants després de 5 anys d'inactivitat. El 1996 l’artista Agnès Pla de Guissona va restaurar la cara de la Isabel (ara Violant), degut a una caiguda. El 2005, són reproduïts en polièster per la mateixa Agnès Pla, abandonant els cossos originals. El 2010 foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques foren molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí els Costums de Tàrrega, l'any 1242. Cal destacar que Violant d’Hongria està enterrada en un sepulcre del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges a la mateixa comarca de l’Urgell. Mesuren 3,60 i 3,40 m i pesen 51 i 45 kgs.
El dia de la seva presentació per la Capvuitada de Corpus, l’11 de juny de 1953, van ser beneïts a la plaça Major davant les escales de la Parròquia. El vestuari el van confeccionar les cosidores del barri del carrer Major, sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni. El 1980 foren restaurants després de 5 anys d'inactivitat. El 1996 l’artista Agnès Pla de Guissona va restaurar la cara de la Isabel (ara Violant), degut a una caiguda. El 2005, són reproduïts en polièster per la mateixa Agnès Pla, abandonant els cossos originals. El 2010 foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques foren molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí els Costums de Tàrrega, l'any 1242. Cal destacar que Violant d’Hongria està enterrada en un sepulcre del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges a la mateixa comarca de l’Urgell. Mesuren 3,60 i 3,40 m i pesen 51 i 45 kgs.
Els Gegants del carrer Major el desembre de 2010, a la plaça les Nacions Sense Estat. Foto: Ton Farran
-Els Gegants del Carme actuals, l’Hereu i la Pubilla, van ser comprats el 1953 al taller de Lambert Escaler. Són la tercera parella de gegants del barri del Carme, després de la desaparició de la primera parella de 1871-1872 i la segona de 1892-1936. Van ser promoguts per la Agrupación Carmelitana de Danzas, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites. Es van presentar el 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme. Inicialment havien d’anar coronats i vestits de reis com les dues parelles antecessores, però finalment es van abillar de pagesos típicament catalans. L’Hereu duu també al pit un medalló amb l’escut de l’ordre del Carme, i va ser restaurat el 1997 per l’Agnès Pla. L’any 2009, la mateixa artista en va fer un còpia en polièster, abandonant els cossos originals. Mesuren 3,15m i 3m, i pesen 32 i 30 kgs.
Els Gegants del Carme el desembre de 2010, a la plaça les Nacions Sense Estat. Foto: Ton Farran
-Els Gegants de l’Ajuntament eren coneguts originàriament com a Gegants de la Ciutat, amb els noms de Rei i Reina. No va ser fins el 1992 quan se’ls canvia el nom per Eloi i Alba, a proposta de l'Antoni Aligué i el Josep A. Bonet, en homenatge als patrons de la ciutat. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament devia ser gradual, atès que va ser el Consistori qui va encarregar-ne la seva construcció, per no haver de demanar-los per festes als barris. Van ser construïts i venuts el 1953 per l’escultor Lambert Escaler.
El cap de l’Eloi es va perdre, molt probablement, l’any 1969. L’any següent l’Ajuntament n’encarregà un de nou (actual) a El Ingenio. No se sap la data exacta del nou cap, però sabem que la parella de Gegants de l’Ajuntament figura de nou al programa de la Festa Major de 1973. El 2004, Agnès Pla en va fer una reproducció en polièster, abandonant els cossos originals. Mesuren 3,40m i 3,20 m, i pesen 42 kgs els dos.
Els Gegants de l'Ajuntament el desembre de 2010, a la plaça les Nacions Sense Estat. Foto: Ton Farran
Els antics Gegants de l'Ajuntament i les reproduccions en polièster de 2004, al taller de l'Agnès Pla
-Els Gegantons Mariners, també coneguts com Gegants Petits de la Mercè, del carrer Sant Joan, de l’Escola Pia, Macucos o Macacos, són actualment anomenats Sípia i Escamarlà, amb clara referència al seu passat mariner. El nom de “Mariners” provindria de la vestimenta blanca i blava que llueixen des de la seva presentació. “Del carrer Sant Joan”, ja que solien guardar-se en una vivenda d’aquest carrer, un dels principals de barri de la Mercè. “De l’Escola Pia”, ja que també s’havien desat al centre educatiu, l’església del qual dona nom a tot el barri. Macucos, atès que van ser restaurats pel fuster i geganter Josep Salvadó Giribet, àlies Macuco. I Macacos per una simple derivació de Macucos. Sembla que podrien estar dedicats a una parella local desconeguda que va fer les Amèriques (indians) o a imatge dels nens i nenes del parvulari de la senyora Pebrots, situat al mateix carrer Sant Joan. Tot són suposicions. Va ser la companyia Pots Teatre que els va rebatejar amb els noms de Sípia i Escamarlà l’any 1979.
Els actuals gegantons tenen el cos fet de fibra de vidre i el cap recobert amb el mateix material, però dins les testes hi ha encara els bustos originals de fusta. Els primers cossos suposem que també eren de fusta. Tenen els braços articulats a través d’una corda que s'estira des de dins el bastidor, i que acciona un mecanisme de moviment dels braços. Sembla probable que aquesta funció d’autòmat també la desenvoluparen en el passat. L’Escamarlà toca la trompeta a través d’un tub connectat amb bastidor, tal i com també ho feia en el passat. Per la seva part, la Sípia toca els plats.
No podem datar amb exactitud quin any es van presentar, però, segons una carta al director de la Nueva Tàrrega del 5/10/1957, serien de 1907-1909. Del que no tenim dubte és que es van crear amb l’objectiu de divertir als més menuts del barri de la Mercè, lluny de la funció més protocol·lària que tenien els seus germans grans, els Gegants de la Mercè. Van ser restaurats pel Macuco, als anys 60, pel grup Pots Teatre el 1979 i l’any 2008 reconstruïts per l’Agnès Pla, afegint fibra de vidre als caps de fusta i donant-los l’aparença actual. El 2019, Carles Teixidó del Taller l'Esfera de Bellpuig va reparar el coll d'una de les figures i va repintar-los les mans. Pesen 17 kgs. i mesuren 2,30m i 2,10m.
Els Gegants Mariners el desembre de 2010, a la plaça les Nacions Sense Estat. Foto: Ton Farran
A més a més dels gegants gestionats per la Fal·lera Gegantera, la ciutat també compta amb els següents gegants:
-Els Gegants Tararots de Tàrrega són dos models de gegants dels que en podríem considerar bojos o manotes. Es van presentar el dissabte 16 de maig de 2015 a la Nit del Tararot, durant la Festa Major de Maig de Tàrrega. Són obra de l’artista Agnès Pla. El Grallinot és un graller molt particular que va muntat damunt una gallina i dona cops amb les cames. Per la seva part la Mamellona és una tabalera que colpeja amb les mans. Junts formen un grup bàsic de grallers, el que antigament a Tàrrega s’anomenava Tararot, que dona nom a la parella dels simpàtics personatges i a la Nit del Tararot. El grup es completa amb uns portadors/es vestits com el Grallinot. La Mamellona pesa 38 kgs. i mesura 2,65 m. El Grallinot, 31 kgs. i 2,60 m.
Els Gegants Tararots al maig de 2015 al carrer Comabruna
–L’Àngel Guimerà és propietat de l’AMPA del col·legi Angel Guimerà. Fou dedicat al gran escriptor, poeta i dramaturg català, que dona nom a l’escola que el va veure néixer. Va ser batejat el 17 de maig de 2009, i construït per Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig. Té un alçada de 2,10m i un pes de 21,7 kgs.
El Gegantó Angel Guimerà acompanyat dels dos capgrossos Guimis a les Trobada Gegantera del 17 de maig de 2015
–El Cintet i la Cinteta pertanyen a l’escola Jacint Verdaguer. La primera parella es va presentar l’1 de juny de 1986. Els noms s’inspiren en un dels grans poetes de la literatura catalana, i que ha donat nom al centre. Van ser construïts en cartró pedra pel professorat i els alumnes de 8è de l’E.G.B. de l’escola. Van ser apadrinats pels seus col·legues de barri, els Gegants del Carme. L'any 2000 es va presentar la parella completa dels actuals gegantons Cintet i Cinteta.
Sense poder determinar una data clara, entre el 1993 o 1994 es va construir una segona parella de poca qualitat, que es va malmetre durant una tempesta el 1997. Realment, el tercer i actual Cintet es va presentar l'any 1998, i no va ser fins el 2000 que es va acabar la Cinteta, moment que es va aprofitar per confeccionar una nova bata al Cintet. La tercera parella és obra de l’exdirector de l’escola Josep Blanch Solsona i de la Rosa Mateo Castellà, amb la col·laboració de l’artista Agnès Pla que en feu la resta. La presentació es va fer coincidir amb la inauguració de les obres de millora i ampliació de l’escola. El Cintet mesura 2,57 m i pesa 18,2 kgs. La Cinteta fa 2,52 m i pesa 17,5 kgs.
-El Pep i la Quima són propietat de l’Escola Vedruna de Tàrrega, i creats per la llavors professora del centre Lluïsa Gené Viladot. Els dos gegantons ja no es treuen a passejar degut al seu pes, i també perquè l’escola va presentar la nova Gegantona Duna el 2023.
-El Miquelet del Bitxo és el gegantó de l’Escola Pia de Tàrrega, creat i presentat el 12 de maig de 2015 durant l’Eixideta de la Festa Major de Maig de Tàrrega. Es tracta d’un homenatge a Miquel del Bitxo, l’activista cultural del barri de la Mercè, on resideix l’escola. El modelatge és obra de Jordi Orobitg, i el pintat de l’alumne Jaume Badies, amb l’assessorament del professor Jordi Colilles. El vestuari va anar a càrrec de l’alumna Maria Cucurull, amb l’assessorament de la professora Lluïsa Gavarra. Va néixer amb la idea que fos el nou Rei Carnestoltes de l’escola. De fet, la nova figura es va fer sobre la base i estructura del Pòtol, l'antic Rei Carnestoltes de l'escola, presentat el 14 de febrer de 1992. La testa del gegantó es va recobrir amb paper maixé donant-li l'aspecte actual. Destaca el fet que tingui dues cares, davant i darrera.
El Miquelet del Bitxo el maig de 2015 davant l'església de la Mercè
–La Maria Mercè Marçal és la gegantona de l’escola Maria Mercè Marçal, presentada el 12 de maig de 2021. Es tracta d'un homenatge a la poetessa, narradora, editora, traductora i activista política, cultural, feminista i catalanista, nascuda a Ivars d’Urgell. La descoberta de la figura es feu al pati del centre, participant tot seguit a l’Exideta, celebrada al Teatre Ateneu de Ateneu, degut a les restriccions de la Covid. És obra del Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig, i vol representar l’escola, la comunitat educativa i tots els valors i pensament polític que defensava la Maria Mercè Marçal. I és que la gegantona és tres voltes rebel, com el seu poema més famós, i tal com llueix brodat al seu vestit: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. A l’armilla també hi són brodats motius sobre la seva obra i pensament, on destaca el logotip de l’escola. Té un alçada de 2,13m i pesa 14 kgs.
La Gegantona Maria Mercè Marçal el dia de la seva presentació, el 12 de maig de 2021, al pati de l’escola
-La Duna és la gegantona del col·legi Vedruna, i va ser estrenada el 24 d’abril de 2023. Neix inspirada en el procés educatiu del centre, que mostra l’evolució de cuc a papallona. És obra de Xavi Badia del taller La Gàrgola de Santa Coloma de Queralt, i ha estat construïda en resina de polièster i fibra de vidre, amb estructura de pi i coberta amb tela lleugera pintada. La figura ha estat finançada per l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’escola, i l’estrena en societat es va fer al pati del col·legi apadrinada pels Gegants Tararots i lo Tossino. El mateix any debuta a l’Eixideta ballant pel públic present a l’acte. Pesa 8 kgs i mesura 2,20m d'alçada.
La Duna a l'escola Vedruna el maig de 2023
Música del Ball de Gegants de Tàrrega
