Els Gegants i Capgrossos de Tàrrega

ELS GEGANTS DE TÀRREGA: un dels primers gegants catalans, modèstia a part

L’any 2024 els Gegants de Barcelona van celebrar 600 anys d’història, i l’efemèride es commemorarà amb la Trobada Nacional de Gegants que va reunir a la ciutat una gran representació de gegants de tot Catalunya, entre els quals, els Gegants del carrer Major de Tàrrega. Aquesta trobada emulava el Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona celebrat l'any 1902, on hi va participar la segona parella de Gegants del Carme de Tàrrega (1892-1936). L'objectiu de la Trobada Nacional era celebrar la primera notícia d'uns gegants a Barcelona, a la processó de Corpus de 1424, tot i que no es descarta que hi participessin anteriorment. Segons el Llibre de les Solemnitats de Barcelona hi van desfilar “Lo Rey David ab lo Giguant” i “Sanct Xpistòffol ab l·infant Jhs al coll.” El primer gegant representava el Goliat bíblic, i pel fet d'haver estat pagat pel municipi, se’l considera el primer gegant de la ciutat. Probablement durant la processó, s’escenifiqués la lluita de David amb el gegant Goliat. El segon representava Sant Cristòfol, a qui se'l solia representar amb el nen Jesús al coll. Encara que no existeix unanimitat entre els historiadors, es creu que aquests primers gegants processionals no eren figures corpòries com els actuals, sinó homes amb xanques disfressats, com encara succeeix en algunes ciutats de Bèlgica.

Amb el temps, els gegants i la resta d’entremesos van anar guanyant protagonisme a la processó i la seva presència es va anar estenent en altres actes solemnes, com les recepcions reials. Un exemple el veurem el 1605 a Tàrrega, o a Barcelona l’any 1585, quan el rei Felip II va ser rebut per un gegant, juntament amb l’àliga, el drac i la víbria. Progressivament els gegants van anar perdent les connotacions religioses, canviant la representació original de personatges bíblics per reis, guerrers, nobles o dames, o personatges destacats o populars d'una població. 

Malgrat tot, es considera que el primer gegant corpori amb estructura de fusta i modelatge de caps i mans fets cartró pedra és de 1513 i de la ciutat de Girona. El segon gegant corpori seria el d’Olot de 1521. Mentre que el tercer més antic s'hauria construït a Cervera el 1551. Com veurem més endavant, el primer gegant de Tàrrega és de 1600. Podríem afirmar doncs que la nostra figura és el quart gegant corpori més antic de Catalunya? De ben segur que n’hi ha d’altres que ens han precedit, i en futurs estudis és possible que s’aportin noves dades. En tot cas, ens avala una llarga història gegantera de més de 400 anys a Tàrrega.

A mode de breu resum introductori, destacarem la llarga tradició de figures, balls i entremesos de cultura popular i tradicional de Tàrrega, ja documentats al Corpus de 1600 i de 1610, amb el primer gegant i Drac de la Vila, respectivament. Un seguici festiu que acompanyava la processó de les Santes Espines conegut des de 1773, amb la presència d’un Ball de Bastons, dos de Moros i Cristians, una nova parella de gegants i un Ball dels Valencians actiu fins el 1895. També cal destacar la forta influència que han tingut les festes dels barris de la Mercè i del Carme, amb la creació de ballets, figures i gegants. Pel que fa al barri de la Mercè: els Gegants de la Mercè de 1870 i els Gegantons Mariners d’aproximadament 1907-1909?, l’Home de la Barra originari de 1878 i el Ball d’Arquets (cercolets) de finals s. XIX. Pel que fa al barri del Carme: els desapareguts Gegants del Carme de 1871 i 1892, els actuals de 1953 i el Ball de Bastonets de 1879. 

Afegirem que el model festiu targarí va estar influenciat pel del Camp de Tarragona durant els segles XVIII i XIX, amb exemples com el tararot: formació musical de gralla i tabal coneguda amb aquest nom a Tàrrega, provinent d’aquestes comarques. I també el Ball dels Valencians, la melodia del qual recorda molt a la del Ball de la Primera de Valls. També ha estat gràcies a l’aportació de clergues formats al Bisbat de Solsona a finals dels s. XIX i XX, com s’han creat dos dels tres Balls de Bastonets propis i cantats de Tàrrega: Sona Bigotet i la Pepa, clarament influenciats pels solsonins. A més, a més, la posada en escena teatral i espectacular d’alguns dels actes de la Festa Major de Maig és hereva de les més de quaranta edicions viscudes de la Fira del Teatre al Carrer, on els espectacle de Comediants i dels targarins Pots Teatre, entre altres, han deixat una forta petjada en l’imaginari col·lectiu de la ciutat, influenciant espectacles actuals com la Nit del Tararot.

Els Gegants de Tàrrega a desembre de 2010, a la plaça les Nacions Sense Estat. Foto: Ton Farran

GEGANTS DE TÀRREGA (1600-1869): els avis i el rebesavi

“…al devant las creus; devant de estas las banderes; y al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians y dos balls de Cristians i Moros”

Des de l’any 1600 els Gegants de Tàrrega han amenitzat les festes més assenyalades del calendari festiu local: la Festa Major de Maig, les Festes de Sant Eloi o Festa Major de Setembre, els Corpus, i les festes dels barris històrics del Carme, la Mercè i del carrer Major, entre d’altres.

D’aquestes festivitats, la més antiga que es coneix a Tàrrega és la del Corpus Christi, una festa catòlica que venera l’Eucaristia, instaurada l’any 1264 pel papà Urbà IV. El moment àlgid del Corpus és la processó, i la de Barcelona, originària de 1320, és considerada una de les més antigues d’Europa. Durant molts segles, fou la diada més important de la ciutat comtal. El bestiari popular integrat per àligues, cavallets, víbries, dracs i gegants té el seu origen en aquesta celebració, i juntament amb altres entremesos, representacions de passatges bíblics i de les vides de sants i santes, tenia per objectiu explicar els textos sagrats al poble, majoritàriament analfabet.

Quina importància tenia el Corpus a Tàrrega, i de quina manera se celebrava, perquè es decidís construir un dels primers gegants corporis de Catalunya?

La primera referència escrita del Corpus a Tàrrega és de 1438, tot i que és molt probable que se celebrés amb anterioritat. La solemnitat comptava amb la presència d'elements festius i folklòrics propis ja documentats el 1481, com la construcció d’una galera o castell amb rodes, realitzat en motiu de la recepció de la reina Isabel la Catòlica. L’acompanyament musical de les primeres processons anava a càrrec de músics que tocaven el flabiol, la tamor, el rabequet i la cornamusa o sac de gemecs. També hi participaven els tabalers i el verguer o pregoner amb la seva trompeta. El Corpus local es va celebrar durant el s. XV a la desapareguda capella del Corpus Christi del carrer del Carme, aixecada per la nissaga dels Ardèvol, vora l’actual Palau dels Marquesos de la Floresta. Un sepulcre gòtic de la família que havia format part de la capella resta exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, mentre que el finestral gòtic de la façana de la capella llueix al Parc de Sant Eloi.


El 1600 és l’any d’inici de la història gegantera local, amb l’aparició del primer gegant targarí, durant la processó del Corpus de l'1 de juny. La referència la trobem al Llibre de Cerimònies (1592-1661), que documenta l’ordre que seguien les processons de Corpus de finals del XVI i durant el XVII, encapçalades per la bandera de la vila, el Jagant de la Vila, seguit de les creus i les banderes de les confraries. La nova figura va participar a les processons de Corpus almenys fins el 1619. Segurament es va voler festejar el nou segle amb un nou element que envellís encara més la processó del Corpus targarí.
 
Cal destacar que la Tàrrega del tombant del segle XVI al XVII era una població econòmicament estancada, tot i així“… feia grans despeses en aparatoses celebracions publiques, que volien dissimular les seves penúries i donar una imatge d’activitat local que no responia a la realitat. Es feien grans festes per l’Assumpció de la Verge Maria (en aquesta data se celebrava també la Festa Major), per la Concepció, per Corpus i sembla que també en honor de St. Ramon de Penyafort” (La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segles XVI-XIX de Josep M. Planes Costa). Els targarins i targarines en sabien de fer festa, i la més espectacular de totes es va fer del 14 al 16 de juny de 1619 en honor a la Puríssima, amb tornejos de cavalls, processó, artilugis per teatralitzar oficis religiosos, espectacles, representacions, dues cobles de ministrils… Un espectacle magnífic, monumental i fastuós propi del barroc, que va sorprendre a visitants vinguts d'arreu de Catalunya, sobretot perquè Tàrrega era llavors una vila petita.
 

Llibre de Cerimònies (1592-1661), amb la primera notícia del Jagant de la Vila de 1600. Fons de l’Ajuntament de Tàrrega U.I. 160, Arxiu Comarcal de l’Urgell

L’historiador Segarra i Malla ho amplia al seu llibre Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions II (segles XVI-XVIII): “…per animar les festes es feren els gegants i capgrossos, que eren les comparses de la diada, encara que oficialment no n’hi havia. L’Ajuntament els llogava als barris de la Mercè o del Carme. Ben diferent era això del segle XVII; llavors al poble no hi faltava el Gegant de la Vila, que amb sa alabarda (destral de pal llarg) i l’escut d’armes de la vila anava a les processons acompanyant el drac, que amb un colom a la boca ballava danses en els llocs principals de la població”. El mateix autor també va publicar que els primers gegants de la vila es van presentar durant la processó de Corpus de 1591, tot i que, comprovant les fonts que va consultar, no n’hem trobat cap referència.

El 8 d'abril de 1605 el Jagant de la Vila va aparèixer de nou durant la celebració del naixement del fill de Felip III de Castella o Felip II d’Aragó (el futur monarca Felip IV). Es feren grans festes arreu del país, i a Tàrrega l’efemèride se celebrà els dies 12, 13 i 14 de juny del mateix any de la següent manera: diumenge 13 es ventaren les campanes de la Parròquia, i la casa de la Paeria i el campanar es guarniren de llanternes amb gressolets. Per la seva part, la confraria de Sant Eloi va encendre grans fogueres a la serra. El dilluns 14, es feu una processó solemne “… aont acudi lo jagant ballant devant la professo y apres un ball de minyonets molt ben adressats ab uns archs y fletxes en les mans que feren dit ball devant la custodia que aportaven…”. Destacaren els focs artificials, jocs, balls i fonts, com la del carrer del Carme, amb la figura d’un nen que representava el fill del monarca subjectant una espasa, i un lleó als peus amb un bàcul. (Llibre d’actes i memòries de Pere Llorens Rabassa, escrivà de les Cases del Consell, Arxiu Municipal). 

Cal esmentar que la font principal per a l’estudi del Corpus de Tàrrega durant els segles XV-XVII prové de l’article “La celebració del Corpus a Tàrrega entre els segles XV i inicis del XVII”, de Ramon Miró Baldrich, revista URTX núm. 9. A ell li devem la pista de 1603, que posteriorment vam aconseguir retrocedir fins el 1600. També hem revisat el Llibre de processons, pregàries i capitanatges dels barris i de les Confraries de les Santes Espines… (1665-1837) i no hem trobat la presència del gegant ni del drac a les processons del Corpus targarí, a mitjan segle XVII. 

Durant els segles XIX i XX, un dels moments més importants de la Capvuitada de Corpus era quan es treia la custòdia en processó pels diferents carrers del centre de la població, i finalment es tornava a la Parròquia. Es feien diverses processons durant la setmana, sent la primera la de Corpus. Seguia la processó dels capellans, la de l’Ajuntament, la de la Santíssima Trinitat, la del carrer Agoders, del barri del Carme, del barri de la Mercè i la del barri del carrer Major.

Els tres barris esmentats participaven activament en l’organització de la Capvuitada amb la decoració dels seus carrers, rivalitzant per veure qui s’hi esmerçava més. Es feien processons, catifes de flors, cercaviles amb gegants i capgrossos, sardanes, jocs infantils i fogueres. La Comisión Oficial de Ferias y Fiestas preparava un concurs on es demanava un projecte previ d’ornamentació dels seus carrers. No es tenien en compte els espectacles que s’hi feien per no canviar l’aspecte tradicional de la festa. Els barris nombraven quatre capitans o representants, i al guanyador se li entregava una placa commemorativa i una cinta amb una inscripció que podia lluir a la bandera de la processó. El barri del carrer Major va guanyar el concurs de 1945 a 1952, tal i com figura en una placa commemorativa a la façana de l’església de Sant Antoni. 

Durant la segona meitat del segle XX, els barris van deixar de participar-hi i la festa decaigué. Molt probablement l’any 1878, el barri de la Mercè presentés l’Home de la Barra per animar amb els seus giravolts la processó de Corpus pel barri, penjat entre dues finestres del carrer Urgell.
 

Paròdia de l'Home de la Barra penjat a l’entrada del c. Santa Anna des del c. del Carme durant un Carnaval dels anys 50-60. Foto: Serra Teixidó
 

Actualment la ciutat celebra el Corpus el diumenge següent a la Capvuitada de Pentecosta, amb una missa solemne a la Parròquia. Acabada aquesta, l’Àliga de Tàrrega entra solemnement i balla davant l’altar. Tot seguit s’inicia la processó pel centre de la ciutat amb el següent ordre: els Gegants de Tàrrega, les banderes, l’Àliga, els músics, el turiferari, la creu, els infants de la primera comunió, els escolans, els capellans, el tàlem, les atxes, la custòdia i la Capella de Música. Un cop finalitzada la processó, l’Àliga ret homenatge a la custòdia amb una reverència davant la porta principal de la Parròquia, durant benedicció de la mateixa. A continuació, els escolans, les banderes, els capellans i la custòdia entren a la parroquial. La diada es clou amb el Ball de Gegants de Tàrrega a la plaça Major i un ballet final amb els gegants i l’Àliga.
 

Capgrossos de l'Ajuntament i la Banda de música, durant el Corpus de 1951, al carrer Major. Foto: Arxiu Comarcal de l'Urgell

Després de conèixer l'origen del primer gegant de la ciutat i la seva vinculació amb el Corpus, ens centrarem en una solemnitat molt nostrada i antiga a la nostra ciutat: la Festa de les Santes Espines, origen de l’actual Festa Major de Maig.

El Llibre d’Albarans apareix el primer document conegut de la processó en honor de les Santes del 15 de maig de 1551. Es tracta de dues espines de la corona de Crist, unes relíquies custodiades a l’església de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega. Cal destacar que en aquest document ja es parla de festa, i hi apareix el detall del pagament de 32 sous a uns músics o joglars forans: “Per pagar los jutglars sonaren lo dia de la festa de les Santes Spines qui ere a 15 del present mes de maig, 32 sous. Per pagar la despesa als dits juglars los dies sonaren a les Spines, 8 sous.” Per tant, podem fixar aquesta data com l’origen de la Festa Major de Maig de Tàrrega, malgrat que probablement ja s’hagués celebrat amb anterioritat i aquest any agafés certa notorietat. 

La tradició popular explica que les Santes Espines van ser dutes a Tàrrega per un àngel, un dia que els fidels estaven congregats a l’església parroquial. Aquests van veure entrar un pelegrí que va deixar damunt l’altar les dues espines de la corona de Crist. Desaparegut de sobte el pelegrí, els fidels conegueren que sota els seus hàbits s’amagava un àngel. Aquesta llegenda és originària del s. XVIII i comuna en altres poblacions, així doncs posterior a 1551, i per tant la mateixa església no l’ha considerada mai com un acte miraculós.

Des d’un punt de vista històric, les relíquies haurien arribat a Tàrrega en altres circumstàncies. Una part de la corona de Jesucrist va ser duta a Constantinoble l’any 326, ciutat on l’havien venerat fins el 1239, quan l’emperador Balduí II en va fer obsequi al rei Lluís IX de França, després de pagar-li un deute que havia contret amb els venecians. El 1248 la corona es va consagrar a la capella de Sainte Chapelle de París i des d’allí se n’haurien escampat bocins per tota la cristiandat. La corona constaria d’entre 72 a 128 espines, segons les fonts històriques, i haurien arribat a diferents esglésies catalanes on haurien estat conservades amb gran devoció, com és el cas de Tàrrega i Santpedor. Mesuren 6 i 8 centímetres, i tal i com diu la cobla popular: “Santes Espines de Tàrrega, l’una curta i l’altra llarga”.  També es diu que d’una d’elles en va brollar sang un Dijous Sant.

Des de ben antic les Santes Espines es treien en processó a la primavera per demanar pluja, quan els camps eixuts de l’Urgell més ho necessitaven. L’abril de 1433, uns peregrins ja van anar amb “…llums enceses e peus descalçats a la sglesia de madona santa Maria del castell del Mor” amb aquest objectiu. Al voltant d’aquesta processó s’hi anaven congregant vilatans atrets per la capacitat que se li suposava d’atraure la pluja en temps de sequera. Segurament va ser el 1551 quan després d’una llarga sequera es van invocar per primer cop, o almenys és la primera notícia coneguda.

El 1554 es feu el reliquiari d’argent que les custodiaria, obra de Damià Ferrando de Cervera. El 1564 es va fer el tabernacle. El 1560, els fadrins de la vila van fundar la Confraria de les Santes Espines, òrgan creat per la Parròquia encarregat de promoure’n la devoció.

D’ençà d’aquestes dates, la devoció local va anar creixent any rere any, així com la participació de vilatans d’altres pobles de la comarca i voltants. El 13 de maig de 1612, les relíquies van ser traslladades a la nova capella de la parroquial, un acte presidit pel bisbe de Solsona Lluís Sans. El mateix bisbe va prohibir el costum de banyar-les davant de la creu de Cervera, el moment culminant de les processons que s’havien celebrat fins aleshores, per evitar la seva degradació i la del tabernacle. Aquesta norma es va desobeir uns anys més tard.
La processó de les Santes Espines començava a la plaça Major i seguia pel carrer Major, plaça de Sant Antoni, carrer de Sant Agustí, la Muralla, carrers de la Font, de l’Estudi, Agoders, i arribava a la creu gòtica del camí de Cervera (plaça del Carme). De tornada, baixava pel carrer del Carme fins la Parròquia. A un altar improvisat als peus de la creu gòtica tenia lloc una cerimònia en la qual les relíquies se submergien dins l’aigua per demanar pluja. Durant el segle XX la processó va quedar reduïda al c. Agoders, plaça del Carme i c. del Carme. El 1964 va deixar de celebrar-se degut als canvis que va promoure el Concili Vaticà II, i que van afectar algunes les celebracions litúrgiques de l’Església Catòlica. Durant el període republicà dels anys 1932, 1933 i 1934, tampoc se celebrà. 

La part superior de la creu es va malmetre el 1869, quan s’enderrocà a causa d’un temporal de vent que afectà la població. A la plaça Major actualment hi llueix una rèplica.

Durant el segle XVI la diada no tenia data fixada, i aquesta oscil·lava entre maig i juny. Tot això canvià quan el 30 de desembre de 1670, la comunitat religiosa i política local va iniciar un procés per tal que es reconegués l’autenticitat de les relíquies, i s’aconseguís un ofici religiós propi per a la seva festa. S’enviaren a Roma proves dels miracles que havien obrat amb malalts i endimoniats, i les nombroses pluges que el cel havia donat després que les Santes Espines s’haguessin mostrat en processó. No fou fins el 1683 que la Congregació del Ritus concedí que es resés l’ofici de la corona de Crist amb ritu doble major el dia 13 de maig de cada any a Tàrrega i el seu districte, sempre que es demostrés que les dues espines eren autèntiques de la corona. Un any més tard, el 13 d’abril de 1684, el vicari general de Solsona Francesc Serra decretà que les Santes Espines eren vertaderes de la corona de Jesucrist, i d’aquesta manera s’aconseguí un ofici religiós propi. En virtut d’aquest decret el 1686 es decideix canviar el dia de la Festa Major del 15 d’agost, dia de l’Assumpció de Maria, pel dia 13 de maig. Fins el 18 d’abril de 1731 no apareix el primer document on es menciona el patronatge de les Santes Espines: “…que el Domingo primer viniente se saquen en procesión y en la forma acostumbrada la relíquia de las gloriosas Santas Espinas Patronas de esta Villa…” (Les Santes Espines de Tàrrega. Ramon Berga Rossell i Francesc Maymó, 1965)

Gràcies al Llibre de processons, pregàries i capitanatges dels barris i de les Confraries de les Santes Espines… (1665-1837) i al llibre Les Santes Espines de Tàrrega hem trobat el primer document sobre l’existència de la primera parella de gegants de la ciutat a la processó de les Santes Espines del 30 de maig de 1773: “…los tabernacles ab sas atxas corresponents; al devant las creus; devant de estas las banderes; y al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians y dos balls de Cristians i Moros”. A la parella de gegants no se’ls cita amb cap nom en concret, i per aquest motiu els anomenarem els Jagants de les Santes Espines. Després del Jagant de la Vila de 1600, aquesta és la segona referència d’uns gegants a la població.

El canvi econòmic i social que es va donar durant el segle XIX va marcar una disminució de les pregàries i extraccions de les relíquies per demanar pluja. Amb les millores al camp ja no era tan necessari que plogués. En canvi s’invocaven amb èxit per aturar rubinades i epidèmies. I durant la Guerra Civil les Santes Espines es van haver d'amagar de nou per tal que no desapareguessin, tal i com es va fer durant la Guerra del Francès (1810-1814). Quan l’autoritat revolucionària va ordenar que s’entreguessin, els fidels de la ciutat van donar unes rèpliques fetes amb dos puntes espinoses lleugerament cremades per tal que semblessin envellides. D'aquesta manera es varen poder salvar.

Per a l'estudi dels orígens i evolució de la festa ens hem documentat amb els dos llibres: La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segles XVI-XIX. Josep M. Planes i Closa. Parròquia de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, 1994; i Les Santes Espines de Tàrrega. Ramon Berga Rossell i Francesc Maymó, 1965.

L’intent de recuperació de la processó l’any 1984 i la recuperació completa el 2013, els tractarem a mesura que avancem cronològicament.
 

Llibre de processons, pregàries i capitanatges dels barris i de les Confraries de les Santes Espines… (1665-1837) on apareixen los Jagants a la processó del les Santes Espines del 30 de maig de 1773. Arxiu Comarcal de l’Urgell

GEGANTS DE TÀRREGA (1870-1902): pegots contra bogaders

“Un altre any el barri del Carme tindrà uns gegants nous quatre palms més alts que els de la Mercè!”

L’aportació dels festejos dels barris del Carme, de la Mercè i, en menor mesura, del Carrer Major ha estat molt important per a l’imaginari festiu local, ja que ha permès la creació de ballets i figures que actualment llueixen a la Festa Major de Maig, el Corpus, a les festes dels barris i a l’Aplec de Sant Eloi. Conèixer com se celebraven i la sana rivalitat que hi havia sobretot entre el barri del Carme i la Mercè, ajudaran a entendre l’existència de l’Home de la Barra, el Balls de Bastonets, el Ball d’Arquets i els nostres protagonistes, els gegants dels barris.
 
La competició entre els barris del Carme i la Mercè a finals del s. XIX per organitzar la millor capvuitada de Corpus i la festa del barri era llegendària. Les dues festes de barri esdevenien gairebé una festa major pels targarins, amb castell de focs, cercaviles de gegants i capgrossos, fogueres, processons, ofici amb orquestra i balls populars.
 
L’any 1870 es van presentar els Gegants de la Mercè, la primera parella de gegants de barri finançada pels seus veïns i batejada amb el nom del mateix. El barri de la Mercè s'estructurava al voltant del carrer de Sant Joan, carrer Urgell i l’antiga carretera de Madrid (actual avinguda Catalunya), i va ser una de les primeres zones de creixement de la ciutat. Pren el nom l’església situada al bell mig del seus carrers, i es caracteritza per ser un barri històric amb una antiga festivitat pròpia, que es perllonga fins a l’actualitat. Manté elements folklòrics propis com els Gegants de la Mercè, els Gegantons Mariners (la Sípia i l’Escamarlà), l’Home de la Barra i el Ball d’Arquets. El 24 de setembre és dia de la seva patrona, i a la vigília, els gegants i capgrossos solien participar a la cercavila acompanyats d’una banda de música. Tal i com veure més endavant, la festa veïnal es va recuperar amb èxit l’any 2024.
 
Els veïns de la Mercè eren coneguts com a pegots o del barri de la pega. Aquest malnom provenia de la mala sort que tenien a l’hora d’esclatar la gran tronada que s’encenia per les festes del barri i per la capvuitada de Corpus. La tronada era tant llarga que anava de l’església de la Mercè i, recorrent els carrers de Sant Joan, la plaça de l’Oli (ara del Mestre Millet) i Urgell, acabava a la placeta del Pepe (plaça Urgell) amb un gran tro. Consistia en un reguerot de pólvora a terra que connectava trons de diverses mides. Els més joves del Carme baixaven a veure-la, i quan un tro fallava de seguida cridaven: “pega, pega, pega!”. I és que no podia ser de cap altra manera, atès que no es disposava de pirotècnics professionals. Fins i tot es deixaven alguns trons mal lligats perquè fessin pega, i així donar conversa al barri rival. El malnom de la pega també provindria del fet que dels catorze sabaters que hi havia a la vila el 1845, deu eren del barri, deixant una flaire de pega de sabater pels seus carrers. Curiosament, davant mateix de l'església de la Mercè s'hi troba un dels pocs sabaters de la població.
 
L’altre barri en pugna amb el de la Mercè, és el barri del Carme, que ha creat fins a tres parelles de gegants els anys 1871, 1892 i els actuals de 1953. El barri neix al voltant de l’antic convent del Carme, situat a la plaça del Carme, i s’estén pels carrers d'Agoders, del Carme i la Raval del Carme. També es caracteritza per ser un barri històric amb gegants i entremesos propis com el Ball de Bastonets. Els del Carme també tenien el seu malnom: bogaders. L’origen cal cercar-lo en la tradició d’adornar els balcons de les cases amb llenços amb flors i fullam durant la processó de les festes del barri, a tot el llarg del Raval del Carme. 
 
Antigament era tradició l’encesa de fogueres a diferents carrers del barri l’avant-vigília, i començar les festes amb una gran tronada al migdia de la vigília, estesa a tot el llarg del Passeig del Mig (actual plaça del Carme). Actualment, els actes folklòrics de la  festa del barri s’han mantingut fins als nostres dies amb la cercavila del 15 juliol, vigília de la patrona, integrada pels Gegants del Carme, el Ball de Bastonets i un grup de grallers. Es fa una ofrena floral a la Verge, i també s’obsequia amb un berenar als integrants de la comparsa.
 
Al número d’agost de 1877 de la Revista Carmelitana (fundada el 1876 a Barcelona) es detallen els actes de la festa de la Nostra Senyora del Carme: “A las doce en punto del día 15 un repique general de campanas, la divertida y esperada vista de los gigantes, la música que recorrió los puntos todos del barrio, y el tan popular Tararot (grup de grallers), impulsaban a los habitantes a tomar parte en las animadísimas funciones…” Dels actes del 16 de juliol, relata: “… a las seis en punto, salía de la Iglesia la procesión; abría la marcha un piquete de caballería, venían detrás los gigantes, el Tararot, multitud de habitantes del barrio que con hacha acompañaban la santa Virgen, venía luego el Penón confiado a don Juan Prats, a quien acompañaba un distinguido séquito, la comissión, reverendos sacerdotes, la venerable Imagen sobre unas nuevas y bonitas andas, el celebrante y sus ministros, cerrándola un escuadrón entero de caballerías vestido de gala.”
 
Com acabem de veure, el 1870 es van estrenar els Gegants de la Mercè, el Rei i la Reina (actuals Ramon Berenguer I i Almodis), pertanyents al barri que duu el seu nom. Van ser una realitat gràcies a l’empenta de Miquel Florensa Artigues (1833-1900), més conegut com Miquel del Bitxo (el pare era Antoni Florensa Mas, sabater de cal Bitxo del carrer Urgell). A ell també li devem la creació de l’Home de la Barra el 1878. També va excel·lir com director de banda i orquestra durant quaranta anys. 
 

Almodis i Ramon Berenguer I després de la restauració de 2024, que els va retornar la seva imatge original, a excepció dels vestits. Foto de 12 de maig de 2024, a l’entrada de la pl. Major de Tàrrega, des del c. Sant Joan. Foto: Taller Avall

Malgrat que el canvi de nom del Rei per Ramon Berenguer I i de la Reina per Almodis es va fer el 1997, paga la pena saber qui havien sigut els dos monarques i quina relació havien tingut amb la població. 

Els orígens de Tàrrega es remunten a l’any 1056, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I (1023-1076) va conquerir el castell als musulmans. A partir d’aquell moment el creixement de l’antiga vila serà progressiu. L’indret que ocupa avui la ciutat de Tàrrega ja existia durant la dominació musulmana, i molt probablement correspon a aquest període la construcció del primitiu castell. El monarca l’atorgà en esponsalici a la seva muller Almodis de la Marca (1022-1076), amb qui es casà en tercers núpcies l’any 1052, i que aquest cop per amor. Dos anys després, el 1058, els comtes barcelonins signaren un conveni amb el castlà Ricard Altemir, pel qual aquest s’encarregaria de la reconstrucció i defensa del castell.

Miquel del Bitxo i el seu company Tonet del Xoqueta van desplaçar-se a Barcelona a comprar les dues figures, i avançar-se així als veïns del barri del Carme, que tenien la intenció de tenir la seva pròpia parella. En cròniques de l’època es parlava que ho van fer d’amagat, tot i que van realitzar una col·lecta pública per finançar-los. Suposem que volien mantenir en secret el moment i la forma, atès que tothom ja coneixia les seves intencions. El propi Miquel del Bitxo va construir-ne els dos bastidors de fusta.

S’atribueix el modelatge en fang dels dos caps i braços a Vicenç Oms (pare), un escultor adornista de Barcelona que residia al c. Dormitori de Sant Francesc, núm. 8 (avui c. Josep Anselm Clavé). El molt probable escultor va ser també l’autor de dues parelles de gegants coetanis: els de Montblanc de 1864 i comprats per 300 duros (9 euros),  i els desapareguts Gegants de Palamós, amb els que guarden una gran semblança. No se sap qui va modelar els caps amb cartró pedra a partir del motlle del bust de fang de Vicenç Oms, ni qui els va vendre a Miquel del Bitxo, però pocs discuteixen l’autoria del motlle a Vicenç Oms pare. Els de Tàrrega no sabem si van ser comprats també directament al taller de Vicenç Homs com els de Montblanc. A falta de factura no ho podem corroborar.
 
L'expectació pels nous Gegants de la Mercè va ser tan gran, que el secret no es va poder guardar i, uns dies abans, tot Tàrrega ja anava plena de comentaris sobre com serien els nous gegants. Alguns pensaven que serien blancs, d’altres negres, i fins i tot que serien musulmans, atès que una de les missions de l’orde dels mercedaris era recaptar diners per pagar rescats de cristians segrestats durant les ràtzies de pirates del nord d’Àfrica. Es van haver de demanar més col·laboracions, ja que sembla que l’estada a Barcelona es va allargar més del necessari i d’allò pressupostat inicialment. Durant una bona colla d’anys, es van guardar a les golfes de l’Escola Pia.
 
El dia de la seva presentació, el 23 de setembre de 1870, vigília de les Festes de la Mercè, els gegants van sortir per la porta de l’església de la Mercè. Ho van fer després de la típica tronada del barri, que també començava a l’esmentada església. Entre la multitud d'assistents a l’aconteixement, Joan del Xeco, uns dels prohoms del barri del Carme, va dir públicament: “… un altre any el barri del Carme tindrà uns gegants nous quatre palms més alts que els de la Mercè.” I tal dit tal fet, l’any següent van presentar la primera parella de Gegants del Carme (1871-1872) construïts amb uns bastidors de fusta un metre més alts que els de la Mercè. Uns gegants colossals dels quals es desconeix els noms amb que foren batejats. Tampoc tenim cap referència sobre el seu aspecte, tot i que segurament eren coronats.
 
El 15 de juliol de 1871, vigília de les Festes del Carme, i després de la tronada del Ramon Aulés, els nous Gegants del Carme van sortir de l’entrada de cal Guillem cap al Passeig del Mig (actual plaça del Carme). Eren tan alts i pesats que cada gegant necessitava dues persones per ser mogut. Al so de la banda del Peret del Cotoner que animava la cercavila inaugural de les festes, van intentar moure’ls uns pocs metres fins a embocar l’entrada del Raval del Carme. Quan van ser davant de cal Guimerà ja no van poder donar un pas més, posant en evidència el fracàs del projecte. L’any següent per solucionar l’excés de pes, van tallar-los els bastidors de fusta gairebé tres pams (60 cms aproximadament) o un metre (dependent de la font periodística consultada). El resultat no va ser l'esperat, ocasionant que el braç dret del gegant, en posició perpendicular al terra i que sostenia el pergamí, toqués el terra. Un nou fracàs que va fer que els gegants fossin oblidats a les golfes de cal Pastiri (antiga fàbrica de pastes situada al carrer d'Agoders). Van sortir només dos cops, per les Festes del Carme de 1871 i 1872. Diverses notes de premsa dels periòdics locals han donat fe d’aquesta història, com la de la Crònica Targarina del 23/09/1932.
 
El barri es va quedar sense gegants de 1873 a 1891, malgrat que al programa de les festes del barri del Carme de 1877, que ja hem comentat anteriorment, es detalla la presència d’uns gegants. Es deuria tractar dels Gegants de la Mercè, els únics existents a la ciutat en aquelles dates. Sembla que es van cedir al barri rival com també ocorregué el 1916 i segurament en altres ocasions.

Tal i com detalla el llibre El Carmen de Tárrega d’Agustí M. Forcadell, el 15 de juliol de 1880, el Ball de Bastonets va debutar a les Festes del Carme recorrent els carrers del barri amb la banda local i la comparsa de gegants i capgrossos: "…el Ball de Bastonets hace su inauguración o aparición oficinal para las Fiestas del Carmen, recorriendo las calles del Barrio, acompañado de la banda local y comparsa de “gegants i caparruts.” Tampoc anomena quins gegants eren, però sembla que no podien ser cap altres que els de la Mercè.

El Ball de Bastonets va ser impulsat el 1879 per Josep Mª Pont, conegut com Moniqueta. Aquest ballet ja apareix documentat a la processó de les Santes Espines de 1773, però no podem demostrar que fos un grup local o un grup fora vila llogat per a tal esdeveniment, tot i que és més probable la primera opció. Moniqueta va conèixer els Balls de Bastons de Solsona quan hi estudiava per ser capellà. De retorn a Tàrrega va proposar als veïns del seu barri l’organització del Ball de Bastonets. Aquests, entusiasmats amb la idea, en van assumir el finançament. Podríem dir que Moniqueta va ser l’autor del Sona Bigotet, el primer Ball de Bastons de la ciutat que realitzava la colla. Va recollir dues melodies i les va unir creant una nova peça musical. La primera part de la melodia provenia d’un Ball de Bastons de Solsona conservat encara però amb diferent coreografia, anomenat Xirimicotet. La segona part se suposa que prové del Cus Cusoret de Guissona, que també es cantava. La tercera i quarta no s’interpretaven encara, ja que es van incorporar a la dècada dels 40 del segle passat de la mà de Gumersindo Pascual.
 
L’acompanyament musical anava a càrrec del Moniqueta tocant el violí, de la mateixa manera que a Guissona. El ballet només sortia per les Festes del Carme i els assajos els feien en plena natura, al camí de l’Ofegat o a l’Era Espatllada. El vestuari era format per una barretina vermella, camisa blanca, corbata virolada, armilla curta de color blau, pantalons curts negres, faixa blava, mitjons blancs amb cascavells i l’escut del Carme, i espardenyes blanques (“Records de la Festa del Carme”. R. Sauret. Acció Comarcal, número 135 del 14/07/1934).
 
També al llibre El Carmen de Tárrega  trobem la primera notícia d’uns capgrossos a la població, concretament a les Festes del Carme del 15 de juliol de 1880, tal i com hem llegit anteriorment. La informació s'extreu de la Revista Carmelitana de 1880, en canvi, la mateixa revista cita només els gegants i el Tararot per la festivitat de 1877. A les cròniques que feia el Diario de Barcelona de la Festa Major de Maig dels anys 1853 al 1877, se citen entre altres els Balls dels Valencians i Bastonets, però no hi ha cap referència ni a gegants ni a capgrossos. En canvi, a la Crida de les Festes de la Mercè de Tàrrega per l’any 1881 publicada dins la nota de premsa “El Barri de la Mercè” de l'Acció Comarcal del 08/06/1935, apareixen uns capgrossos acompanyant els Gegants de la Mercè, el Ball de Bastonets i de l’Home de la Barra. Amb totes aquestes dades a la mà, podem deduir que els primers capgrossos de Tàrrega es van presentar el 1880.
 
No va ser fins les festes del barri del Carme del 15 de juliol de 1892 que es presentaren la segona parella de Gegants del Carme (1892-1936), que havien de substituir els malaurats de 1871. Segons el periòdic barceloní La Dinastía de 20/07/1892: “... solemnes fiestas con que el barrio de la Ciudad de Tàrrega, obsequio a su incita patrona la Virgen del Carmen, en los días 14, 15 y 16 de julio (…) El viernes 15, a las doce, se disparó una estrepitosa tronada, seguida de un repique general de campanas; luego, la banda de esta Ciudad dirigida por don Miquel Florensa (a) Bitxo ejecutó un bonito pasacalle, precedida de los cabezudos, ball de bastonets y gigantes nuevos construídos este año en el taller del señor Viladot de Lérida.” No hem pogut trobar cap altra referència del taller del Viladot, i tampoc hem pogut documentar l’existència de més figures construïdes del  mateix autor.

El programa de les festes del barri de 1892 també es fa ressò de la nova parella de gegants. Els actes del programa els trobem transcrits literalment a l’article titulat “Una fiesta del Cármen como las de antes” a la Nueva Tárrega del 22/07/1961: “Solemnes fiestas con que el Barrio del Carmen obsequiará a su Excelsa y muy amada patrona: Dia 14: al anochecer tradicionales fogatas en todo el barrio. Dia 15: AI mediodia, antes del repique general de campanas, se disparará una estrepitosa tronada, y luego después habrá pasacalle por la numerosa banda de música que dirige D. Miguel florensa, con los gigantes nuevos, enanos y el popular Ball de Bastonets.”
 

Els Gegants del Carme de 1892 al Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona, el 27 de setembre de 1902

L’any 1899 els Gegants de la Mercè van ser convidats a Linyola per celebrar l’arribada de l’aigua a la població del Pla d’Urgell, tal i com va publicar “La Renaixensa-Diari de Catalunya” el 6/7/1899. A l’article es descriuen els actes de la festa, però no s’anomena als gegants de Linyola. La notícia s’amplia dient que els gegants es van hostatjar a casa d’un tal Miquel, i per aquest motiu als Gegants de la Mercè se’ls va anomenar els Gegants d’en Miquel. Ramon Berenguer I i Almodis van ser l’excusa per la creació dels gegants centenaris de Linyola o aquests ja existien? Lamentablement no hi ha dades sobre el seu origen.
 
L’any següent, a la Festa Major de Maig del 1900 hi va haver de nou “…repiques de campanas, gegants, nanos, bastonets, músiques (…) i tararot…” (El Águila Tarregense de 20/05/1900). Els caparruts de 1880 o cabezudos de 1892, ara eren anomenats com a nanos. Podria ser ben bé que fossin el mateix grup de capgrossos.
 
La parella de Gegants del Carme creada el 1892 fou convidada al Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona de 1902, on els van fer les fotografies més antigues que es conserven dels gegants de la ciutat. El concurs fou un certamen que tingué lloc durant les Festes de la Mercè de Barcelona de 1902, a la plaça d’Armes del parc de la Ciutadella, on foren convidats gegants de tot Catalunya. La cavalcada o cercavila va seguir fins la plaça de Sant Jaume, on els gegants feren algunes evolucions, abans de tornar al parc. Era la primera gran Mercè que la ciutat recobrava amb els carrers guarnits, amb una cavalcada de carrosses i el primer concurs de castells i de gegants. Cal destacar que des de l’any en que s’institueixen les festes a la ciutat el 1871 i el 1902, la Mercè només s’havia celebrat en 9 ocasions.
 
L’acte havia de consistir en una cavalcada el dia 25 de setembre i un festival l’endemà al Parc de la Ciutadella, però a causa de la pluja, la cavalcada s’hagué de celebrar el dia 27 a les 3 de la tarda. El concurs nasqué per iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya, amb la idea de crear un certamen “de tots els gegants, nanos, cucaferas, mulassas, drachs, patúms, águilas, etc., dels pobles de Catalunya, concedint premis als que’s presentessin vestits ab més propietat y als més típichs.” El jurat del concurs era format per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el periodista Pere Pagès i Rueda i per l’artista Miquel Utrillo i Morlius. 
 
No oblidem que es tractava d’un concurs i que, per tant, es repartien trofeus i premis. La medalla d’or i 1.000 pessetes (6 euros) de premi van ser per al grup més distingit per la seva riquesa i el seu gust artístic: la comparsa del castell de Santa Florentina de Canet de Mar. El jurat va considerar que la comparsa de Berga i de Manresa també eren mereixedores d’una medalla d’or. Per altra banda, també es va lliurar una medalla d’or i el gran diploma d’honor als gegants i al drac de Vilanova i la Geltrú. Lamentablement, els nostres gegants no van obtenir cap guardó ni reconeixement. L’acompanyament musical el formaven flabiols, gralles, tabals, bombos i panderos.
 

Segona parella Gegants del Carme durant la cercavila que es va fer en motiu del Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona, el 27 de setembre de 1902. Foto: Rus, publicada al Cu-Cut de 02/10/1902

Representació dels gegants participants a la desfilada de la Mercè de 1902, amb la parella de Tàrrega a la penúltima fotografia. (Font: La Esquella de la Torratxa del 10/10/1902)

GEGANTS DE TÀRREGA (1903-1936): el desembarcament dels Mariners

“…los populares gigantes “marineros”, feos, pero queridos en el barrio, y cuya única exhibición anual es en las fiestas de la Merced”

Els Gegantons Mariners fotografiats suposadament als anys 20 del segle passat

Amb el canvi de segle, les dues Festes Majors de la població es van anar celebrant com de costum. La primera referència la trobem publicada al periòdic Pàtria de 22/05/1909, que ens informa que uns gegants van prendre part a la Festa Major de Maig de 1909, sense especificar quins eren: “Las diversions populars no desdigueren de les festes religioses y les músiques, tronades, gegants y nanos, balls de bastóns, los dos castells de fochs y l’elevació del globo, sostingueren una animació per los carrers com pochs anys s’havie vist.”
 

Processó de Corpus de principis del s. XX amb els Gegants de la Mercè entrant a la pl. Major des del c. les Piques. Deduïm que és Corpus pel balcó guarnit. Darrere, un grup d’escolanets i la imatge parcial d'Almodis. Ramon Berenguer I duia el pregó a la mà dreta, element que va mantenir fins la restauració i canvi de vestuari de 1945. Foto: Arxiu Serra Teixidó

L’Ajuntament procurava d’una bona organització de les dues Festes Majors de la població, tal i com figura al Llibre de les Actes Municipals de Tàrrega, referent als anys 1912, 1913 i 1914. Lamentablement no hi figura gairebé cap detall dels actes de les festivitats. És en aquestes dates que situaríem la següent foto feta a l’alçada del carrer Urgell número 73. Hi apareixen els Gegants de la Mercè acompanyant el Pregoner de la Festa Major que llegia el pregó muntat a cavall. També hi són presents els dos Macers de l’Ajuntament.

El fet que es llegeixi el pregó en públic i hi figurin els Macers és prova clara que es tracta de la Festa Major de Maig o la de Setembre, i no de les Festes de la Mercè, ja que no s’hi feia cap pregó. Citem les Festes de la Mercè atès que la foto és del carrer d’Urgell, un dels principals eixos del barri mercedari. Possiblement es tracti de la primera foto del Pregoner i els Macers junts per la Festa Major de Maig o de Setembre.

Però qui són el Pregoner i els Macers i quina funció desenvolupaven? Els Macers tenen el seu origen en els heralds medievals vinculats a l’Ajuntament. Eren els encarregats d’obrir pas a la comitiva de la Corporació municipal amb la utilització d’una maça que els identificava. El 1603 trobem la primera referència escrita dels Macers de Tàrrega, amb la creació de dues maces de plata, obra de l’argenter i mossèn Gabriel Salla. Possiblement aquells dos Macers assistiren a la processó de Corpus del mateix any per celebrar l’estrena de la nova custòdia. Per la seva part, el Pregoner públic era un treballador al servei del Consell de la Paeria (Ajuntament de Tàrrega), amb unes assignacions constants durant l’any. Era un verguer, anomenat també saig, ministre, corredor o missatger. Feia els pregons i participava a les desfilades ciutadanes.
 

Pregó, suposadament, durant les Festa Major de Maig o de Setembre de 1910 a 1920, amb els Gegants de la Mercè, els Macers i el Pregoner a cavall, al carrer d’Urgell.

Als programes de les Festes de Sant Eloi de 1914 i 1915 publicats al periòdic La Signou no hi figura la presència de cap parella de gegants als actes organitzats. En referència al programa de 1915: “Al mig-día tritlleig de campanes i cerca-vila per una acreditada banda d’aquesta localitat.” (La Signou de 29/08/1915)

Al programa de Festa Major de Maig de 1916 hi figura una comparsa de gegants i nans, sense que La Signou del diumenge 14/05/1916 (que va sortir uns dies abans) detalli de quins gegants es tractava: “Dia 12. Anunci de la festa amb repic general de campanes, dispar d’una estrepitosa tronada en la Plaça Major, i Cerca-vila per una nombrosa Banda de Música amb acompanyament de la comparsa de gegants i nanos.” Com veurem a continuació, no hi devien participar els Gegants del Carme.

Per les Festes del Carme de 1916 els gegants del barri no estaven en bones condicions, ja que es va sol·licitar la presència dels Gegants de la Mercè. Aquests, per sorpresa i desavinença de molta gent dels dos barris, van accedir-hi, però el que va passar va remoure les consciències de tot el barri mercedari. Ramon Berenguer I va patir una caiguda per culpa d’un carro esverat, al mateix punt on els Gegants del Carme no van poder donar un pas més el 1871. Alguns van veure en aquell succés una protesta d’ultratomba dels vells entusiastes i defensors de la dignitat del barri de la Mercè. La Signou de 23/07/1916, en un article titulat “Aquesta és la festa…“, ens ho explica de primera mà: “Els gegants del Carme, per dictamen facultatiu, no’s poden moure de casa, i’ls Capitans, (...) varen acabar demanat els de la Mercè. Els foren atorgats i varen fer el maco durant la festa, pero no va plaure pas a tothom. (…) Ja no’ns van dir rés per la Festa Major quan els varen negar al Alcalde i ara les seves culpes les pagarem tots, que per cástic no’ns deixaran fer barri. Jo no’ls deixaria sortir.” I després de comentar l’aparatosa caiguda, segueix dient: “… que el barrot del gegant no será rés, perqué té bona canadura, i que un altre cop no s’ho agafin tant fort…” 

Caigudes i desavinences a part, sembla ser que els veïns de la Mercè no van deixar que els seus gegants participessin als actes de la Festa Major de Setembre del mateix any, tot i figurar al programa oficial. Entenem que la decisió va ser presa a darrera hora, i que devia generar malestar a l’Ajuntament. Creiem que els segons Gegants del Carme presentats l’any 1892 i fotografiats a Barcelona el 1902, ja no estaven actius. Per aquest motiu es va demanar la participació dels Gegants de la Mercè, els únics vigents a la població, amb el permís dels Gegants Mariners, poc apropiats per l’esdeveniment. Si ens tornem a fixar en la foto anterior de 1910-1920, tampoc hi veurem els Gegants del Carme. La darrera pista que en tenim és la foto de 1902. Sembla doncs que van abandonar la vida pública durant la primera dècada del s. XX, tot i tenir notícies d’una nova aparició el 1935, fins a la seva destrucció el 1936. Ho analitzarem més endavant. 

El 1921 uns gegants prenen part a la processó de les Santes Espines amb les autoritats, serenos, el pendonista Sr. Bernadàs i una multitud de feligresos, segons l’article “Canonades” de la Crònica Targarina de 28/05/1921. No s’especifica quins gegants eren, però creiem que només podien ser els de la Mercè.

Almodis i Ramon Berenguer l duent el pregó de la Festa Major de Maig anunciant l’inici de la festa al c. del Carme, amb la banda de música i un grup d’escolars. Anys 20 del segle passat. Fotografia: Gumersindo Pascual

El 6 de maig de 1922 es va celebrar la benedicció de la refosa campana la Bou, amb la participació d’un nombrós públic que va omplir la plaça del Carme de gom a gom. L’acte va començar al matí amb una comitiva encapçalada per l’Ajuntament, la comissió organitzadora, els padrins i convidats. Tot junts van sortir de la Casa de la Vila cap a l’església on s’hi van afegir la comunitat de preveres, precedits tots per la Banda Municipal. Suposem que els Gegants de la Mercè també van acompanyar la comitiva, ja que apareixen fotografiats a la plaça del Carme entre la multitud. Tot i així, no figuren a les cròniques de l’acte del diari Vida Nova dels dies 4, 6 i 12 de maig de 1922. La benedicció es va fer a la plaça del Carme perquè pogués ser presenciada pel major nombre possible de persones. Per la tarda, la Bou va ser enlairada al campanar de la Parròquia des de la plaça dels Àlbers.

De les antigues campanes del desaparegut campanar gòtic ensorrat l’any 1672, no en queda cap rastre. El 1689 es va construir la Bou a la foneria de Miguel los Corrales de Biscaia, la més gran de la parroquial, juntament amb tres campanes més desaparegudes. Lamentablement, l’any 1921 es va haver de reparar degut a una esquerda, i l’única solució que es va trobar va ser refondre-la i fer-la de nou al Taller Dencause de Barcelona. El descens de la campana es va fer el 7 de desembre de 1921.

Durant els anys de revolta anticlerical previs a la Guerra Civil, les campanes van ser destruïdes per la seva significació i la funció religiosa que tenien, llençades de dalt del campanar a la plaça dels Àlbers, malgrat l’ús civil que també feien. Dels bocins escampats per la plaça se n’hauria fet metralla per la Guerra Civil. De la destrossa només se’n va salvar la Bou, amb l’objectiu d’utilitzar-la per avisar en cas d’atac aeri enemic, d’incendi o altres emergències, funció que també tenia reservada la sirena de la Fàbrica Trepat.

Segons algunes fonts escrites, la nova campana presentada l’any 1922 té el mateix pes de 1.966 kgs. que l’anterior, tot i que calculem que realment pugui arribar als 2.500 kgs, degut al gruix de la mateixa. Està afinada en mi bemoll. Les mides són les mateixes que tenia abans de refondre-la: 152 cms. de diàmetre. S’hi van gravar de nou les inscripcions de l’antiga i el nom del refonedor.
 

Detall d’una foto del 6 de maig de 1922 amb els Gegants de la Mercè, a la benedicció de la nova campana la Bou, a la plaça del Carme. Foto sencera: M. Mateo. Col·lecció particular M. Alba Albareda

Seguim al 1922, ja que la Crònica Targarina del 23/09/1922 ens descriu amb detall el programa de les Festes de la Mercè, amb la participació dels gegants del barri a la cercavila i a la processó de la vigília. També hi reapareix l’Home de la Barra: “Aquest migdia (23 de setembre), amb el repic de campanes, tronada i cercavila per la banda que dirigeix el Mestre En Ramon Orobitg, amb  acompanyament de gegants i nanos, (...). A les 6, amb assistència dels Srs. Capitans (...), precedits dels gegants i nanos, s’ha fet entrega del Penó a l’industrial En Josep Cortada (…). A dos quart de 8. Solemnes Completes per la R. C. de P. Escolapis. A la nit. Esplèndida il·luminació a els carrers del barri, essent engalanats, fent la seua reaparició el popular Home de la Barra i gran ball en el carrer de St. Joan. Dia 24. A les 7: Diana. A dos quarts de 8. Comunió general de la Congregació de la Mare de Deu de Montserrat. A dos quarts de 10. Solemne ofici amb orquestra, que dirigirà el Mestre En Josep Llobet i sermó a càrrec del P. Ignaci Girona, Escolapi. A la sortida de l’ofici, audició de sardanes en la Plaça de les Carniceries, per la cobla de l’Ateneu. A les 2 tarda. Carreres pedestres, cóssos i cucanyes, en el carrer d’Urgell. A les 3. Partit de futbol, (...). A dos quarts de 5. Rosari cantat. A les 5. Solemne Processó. A la nit, i per fi de Festa, lluït ball.”

A continuació detallem el programa de les Festes del Carme del 12 al 16 de juliol de 1924, publicat a la Crònica Targarina del 12/07/1924, per tal de comparar-lo amb el de la Mercè. No hi trobarem ni gegants ni nans, després que el barri es quedés sense uns anys abans: “Dies 12, 13 i 14. La Novena començarà a tres quarts de 8 de la tarda, amb sermó que predicarà el P. Anselm d’Olot. Dia 14. AI cap vespre, tradicionals fogueres en tot el barri. Dia 15. A migdia. tronada, tritlleig de campanes i cercavila per la banda Unió Artística que dirigeix En Josep Carnicer. Tarda, a les 7, els capitans de la festa (...) faran entrega del penó de la Mare de Deu del Carme a En Jaume Mestres Casals (…). A les 8 solemnes Completes, cantades a gran orquestra per l’orfeó. Seguidament, besamans a la Verge. A les 9, il·luminacions en el barri. Dia 16. A les 7 matí. Missa (...). A les 10, Ofici solemne a tota orquestra (...). A un quart de 8: Processó amb assistència de la Banda Municipal (...)”

Durant els anys 1922, 1923 i 1924 els gegants van participar a les dues Festes Majors i a les Festes de la Mercè, sense documentar de quins gegants es tractava.

A la Crònica Targarina de 09/05/1925, en al·lusió a la Festa Major de Maig, anomena als Gegants de la Mercè en aquestes paraules: “…si al barri no li sap mal, els Gegants de la Mercé ballaran el kake-val”. De totes formes, no van assistir a les Festes del Carme d’aquell any, atès que es van trobar en falta els gegants, els capgrossos i el Ball de Bastonets del Moniqueta: “Les mamàs també es volgueren aprofitar i feren gresca de valent, recordant aquells bons temps del popular Muniqueta, dels cèlebres gegants i nanos i del Ball de Bastonets.” (Crònica Targarina del 13/07/1925). Al programa de les Festes del Carme de 1925 publicat a la Crònica Targarina del 13/07/25, tampoc hi figura cap parella de gegants.

A la Festa Major de Maig de 1926 no hi assistiren ni gegants ni nans, degut al mal temps. La Crònica Targarina de 12/05/1926 ho deixa ben palès: “—Com és que els gegants i els nanos no han anat al cercavila, Pauet? —Es que s’han quedat a casa perque els hi ha fet por el temps.” Tampoc se’ls cita al detalladíssim programa de la Festa Major de Setembre de la Crònica Targarina del 4/09/1926. En canvi, els Gegants de la Mercè van ser presents a la tradicional cercavila de la vigília de la patrona del barri del 23 de setembre, després del tritlleig de campanes i la tronada, acompanyats per la Banda de Música. (Crònica Targarina de 18/09/1926).
 

Festes de la Mercè dels anys 20 del s. XX, amb els Gegants de la Mercè passejant pel carrer Sant Joan ben decorat. Foto donada per Maria Salat

Els Gegants de la Mercè foren restaurats l’any 1928 pel pintor targarí Josep Minguell, i presentats en societat a les Festes de la Mercè del mateix any (Crònica Targarina de 29/9/1928). Suposem que la darrera aparició pública abans de la restauració deuria ser per les Festes de la Mercè de 1926, atès que no se’ls anomena a cap crònica festiva local de 1927. Possiblement haguessin sofert una caiguda el 23 de setembre de 1926, degut a una suposada ventada. Aquesta idea es desprèn de l’estudi realitzat durant la restauració de 2021-2024 efectuada pel Taller Avall, on es constata que es va restaurar la cara del gegant i l’esquena de la  geganta.

Aprofitant l’avinentesa, les modistes del barri van fer-li un nou vestit a l’Almodis, geganta que també va lluir un pentinat nou a l’estil garçonne. No sabem quina mena de restauració va fer el Josep Minguell, bé si només els va pintar ja que era pintor, o bé si en va fer la restauració també de les parts malmeses dels caps i dels braços. Sospitem que s’haurien restaurat al taller El Ingenio de Barcelona, on haurien utilitzat unes esqueles de difunts barcelonins per tapar i reconstruir les parts afectades. En aquest cas, Josep Minguell només els hauria pintat. No ho sabem del cert, però és una hipòtesi plausible. Els artesans de El Ingenio haurien usat les esqueles per bromejar amb les nostres figures, o era el material que tenien a l’abast de la mà? La veritat descoberta 100 anys més tard se l’han endut a la tomba.

La capçalera Nova Tàrrega de l’1/10/1928 ens dona més pistes sobre la restauració: “Durant les Festes de la Mercé, poguérem admirar la patxoca dels gegants del barri. El gegant, representant un rei de joc de cartes, amb corona de gairell, mirant un xic contra el govern, espasa al costat i un roll de paper al puny, simbolitzant el papu. La geganta, reformada i sensible als canvis de temps, va estrenar un vestit, es feu la manicura i es talla els cabells a la garçonne. Amb el que no pot adaptar-se és a les faldilles curtes i encara volem creure perquè no té unes pantorrilles vistoses.” Val a dir que les perruques i la barba són encara les originals de 1870.
 

Gegants de la Mercè, el 23 de setembre de 1927. La data figura darrera la postal i deu ser la darrera foto feta abans de la restauració de 1928, tot i que no es documenta cap sortida dels gegants durant el 1927. La mateixa fotografia es va publicar Crònica Targarina de l’1/10/1928. Foto: J. Andre. Col·lecció Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)

El mes d’abril de 1929, l’Ajuntament de Tàrrega acorda subvencionar amb 500 pessetes (3 euros) als capitans de les Santes Espines, per tal que adquirissin una nova parella de gegants i quatre nans amb els seus corresponents vestits, els quals havien de quedar en propietat del municipi (Crònica Targarina 13-04-1929). En cap article de la premsa local apareix el nom amb que foren batejats o el nom amb què se’ls coneixia. Per aquest motiu, ens hem pres la llibertat d'anomenar-los, els Gegants de la Ciutat.

L’objectiu de l’Ajuntament, que no posseïa cap parella de gegants, era no haver de negociar cada any amb els responsables del barri, la participació de les figures a les dues Festes Majors i al Corpus. Eren uns gegants fets en sèrie al Taller Lambert Escaler, però en desconeixem si es van comprar al mateix taller o a la botiga-taller de El Ingenio. Com altres parelles de gegants coetanis, ell lluïa una perruca ondulada i ella una de tirabuixons. A la veïna població de Bellpuig encara se’n conserven uns d’iguals, comprats el 1930 i amb indumentària reial. Passada la Guerra Civil, Guissona en va comprar uns del mateix model. Possiblement els nostres també fossin coronats, tot i que amb l’adveniment de la República Espanyola de 1931, suposem que se’ls deuria manllevar la corona, tal i com es veuen a la foto. 

Foto ampliada i publicada a l’Acció Comarcal de 20/05/1933 dels Gegants de la Ciutat de 1929, a la plaça Major, durant la Festa Major de Maig de 1933. Al peu de foto original hi apareix: "Quitxalla, música, gegants i cap-grossos... Nota plena decolor i de bullici"

Els gegants van participar al Corpus de 1930 acompanyats pels nans i la banda de música, precedint la processó que recorregué els carrers habituals, tot i que no s’especifica de quins gegants es tractava (Crònica Targarina de 21/06/1930). També prengueren part a les Festes del Carme del 6 de juliol de 1930 i a la Festa Major de Setembre. Per la seva banda, els Gegants de la Mercè sí que van participar a les festes del seu barri de 1930: “Dia 23 de setembre, al migdia: Repic de campanes, sorollosa tronada i alegre cercavila per una filarmònica Banda de Música precedida dels gegants del barri.” (Crònica Targarina 20/09/1930). El 1931 i 1932 es tornen a documentar els gegants a la Festa Major de Maig i Setembre, sense especificar de quins es tractava.

A les Festes de la Mercè de 1932 es descriuen els actes, citant uns gegants petits i uns de solemnes: “Al migdia hi ha hagut ja la tronada i cercavila pels carrers del barri, amb els gegants petits i solemnes, i els elements de l’orquestra Montmartre, sota la direcció de Ramon Solé.” (Crònica Targarina de 23/09/1932). Els solemnes eren Ramon Berenguer I i Almodis, i els petits els Gegants Mariners. El mateix diari amplia la notícia dient: “Amb una sorollosa tronada, el repic general de campanes i volta del barri per la Banda de Música dels Climents, precedits de dues parelles de gegants començaren ahir al migdia les tradicionals festes de la Mercè.”

El 1933 i 1934 trobem altre cop la presència de gegants a les dues Festes Majors i a la Mercè. De la Festa Major de Maig de 1933 en tenim constància gràcies a la foto anterior, l’única prova gràfica coneguda dels Gegants de la Ciutat presentats el 1929. L’any 1935 els gegants surten com de costum a les dues Festes Majors. També van participar a la processó de Corpus del 20 de juny, que va transcórrer pels carrers d'Agoders, Pati (llavors plaça Macià), Carme, Santa Anna, Santa Maria, Sant Joan i fins la plaça Major, llavors de la República. (Crònica Targarina del 22/06/1935).

Per les Festes del Carme del mateix any, reapareixen els Gegants del Carme. Segons la Crònica Targarina del 9/07/1935: “Sembla que enguany tornaran a sortir els gegants del barri. Hi haurà focs artificials, jocs de cucanyes, curses, etc.. etc.” Que el periòdic esmenti la possible presència dels gegants en condicional, que no apareguin citats en cap document conegut des de 1902, i sabent que el 1916 estaven en molt mal estat, ens fa dubtar de la notícia. Tot i així, l’haurem de donar per bona, per tres notícies aparegudes anys més tard, i per l’afirmació del gran folklorista català. Segons Joan Amades, els Gegants del Carme (la segona parella de 1892) encara existien el 1934. A l’article “Gigantes y cabezudos” de la Nueva Tárrega del 04/07/1953, es diu que els segons Gegants del Carme “… ejercieron sus funciones hasta el 1936.” L’article “Una fiesta del Cármen como las de antes” de la Nueva Tárrega del 22/07/1961, també és del parer que la parella va desaparèixer el 1936: “… este programa anuncia «gigantes nuevos »: Es de suponer que se trata de los que tuvieron vigencia hasta la destrucción de 1936; que sustituyeron (…) los que por rivalidad con el barrio de la Merced y en cumplimienlo de un juramento del Joan del Xeco resultaron tan gigantescos que no nubo manera de hacerles dar un paso. Con el epilogo cómico de que al ser cortados por su base al año siguiente, los brazos de los personajes llegaban al suelo. Desmontados en piezas duermen, todavia hoy en el desvan de «cal Pastiri», donde los vimos hace pocos años con, motivo de un frustrado intento de reconstrucción …” 

Amb el que sabem fins ara dels Gegants del Carme, podríem concloure que la primera parella va fer vida pública exclusivament els anys 1871 i 1872. Després va ser oblidats a les golfes de cal Pastiri. Les restes d’aquesta parella es van mostrar el 1952 amb la idea que es recuperessin, cosa que no succeí exactament així, ja que el 1953 es va presentar una nova i tercera parella de Gegants del Carme. Segons la Nueva Tárrega del 19/07/1952, la segona parella de 1892 va ser destruïda el 1936: “…todas las modalidades «gigantescas» habidas, inclusive las del Carmen de Tàrrega, que el Sr. Aulés presentó al concurso de las Fiestas de la Merced de Barcelona, el año 1902, o sea no las “archivadas” sino sus sustitutas, que ejercieron sus funciones hasta el 1936″. Les arxivades són les de 1871 i les substitutes, les de 1892. 

Afegirem que durant les Festes de la Mercè de l’any 1935: “En tots els balls, hi haurà esplèndids obsequis. Per no trencar la tradició, els gegants del carrer faran la seva aparició als balls. Hem de fer constar que aquests gegants sortiran completament estucats, obra d’un excel·lent artista targarí.” (Crònica Targarina de 21-09-1935). No sabem exacament quines intevencions va sofrir la parella i qui les va executar.

I per tancar aquest capítol, l'any 1936 els gegants i nans de la ciutat van ser convidats a la inauguració de la Olimpíada Popular de Barcelona del 19 de juliol de 1936, a l’Estadi de Montjuïc. Malauradament, l'esdeveniment esportiu no es va poder celebrar degut a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Arran del mateix conflicte, els Gegants de la Mercè es van haver de resguardar en unes golfes, tot i que no es pogué evitar que fossin malmesos. En estranyes circumstàncies, algú va voler-los cremar intencionadament o accidentalment, ja que el foc va afectar la corona de Ramon Berenguer I, salvada in extremis, i només afectada superficialment. Aquests suposats fets es desprenen de l’estudi durant la restauració del Taller Avall, efectuat entre els anys 2021-2024.
 

GEGANTS DE TÀRREGA (1937-1952): Almodis, estem sols!

“…el paso lento y solemne de esos gigantes un poco severos, erguidos, de aire serio y preocupado, pero que, a copia de verlos y de admirarlos desde nuestra infancia, les hemos cobrado cariño, hasta el extremo de que, serios o alegres, les consideramos formando parte del patrimonio tradicional de Tárrega”

Iniciem un nou capítol amb una malaurada notícia provocada pels efectes devastadors de la Guerra Civil: Tàrrega es quedà sense premsa escrita de 1937 a 1943. Per aquest motiu trobem escassa documentació escrita dels gegants i de les festes on van prendre part. A més a més, no se celebraren festejos a la població entre els anys 1937 i 1939. No serà fins la Festa Major de Maig de 1940 que es reprèn l’activitat, tal i com figura al programa oficial on es descriuen els actes del dia 12 de maig, ara ja en castellà: “…recorrerá las calles de la ciudad una Banda de música interpretando airosas marchas, precedida de los gigantes.”

Els Gegants de la Mercè a les Festes de Sant Eloi del 13 de setembre de 1941, a l'avinguda Catalunya. Almodis llueix el nou vestit i pentinat fets el 1928. Foto: Calafell

El 1942 tornen a presentar-se els gegants el dia 12 de maig al migdia, tal i com es publicà al programa de la Festa Major de Maig: “Un repique general de campanas y pasacalle por la Banda de Música por el Mastro Orobitg, precedida por los gigantes, serán el alegre preludio de los festejos con que la ciudad celebrará las solemnidades de sus Patronos, las Santes Espinas y la Virgen del Alba.” Malgrat tot, no apareixen al programa de la Festa Major de Setembre del mateix any, tot i celebrar-se amb normalitat.

La Festa Major de Setembre de 1943 va començar l'11 de setembre amb una tronada i repic de campanes. Seguidament, una cercavila pels principals carrers amb els gegants, un grup de capgrossos nous i l’acompanyament de la Banda de Música dirigida per Antoni Clua, que majoritàriament interpretava pasdobles (La Mañana de l’11/09/1943). Aquest grup de sis capgrossos nous es van comprar al taller El Ingenio, i apareixen a la següent fotografia de 1944. A falta de noms oficials, els anomenarem: el Negre, la Vella, la Nena, l'Ulleres, el Senyor i el Jove. Ho fem per indentificar-los millor cara a les properes ampliacions del grup.

Tal i com hem vist anteriorment, la primera aparició documentada del Pregoner i els Macers junts per la Festa Major de Maig o Setembre la situem entre els anys 1910 i 1920. No és fins el 12 de maig de 1944 que tornem a trobar una prova gràfica de la comparsa, en la següent fotografia. Els tres personatges surten de nou a la vigília de les Festes de Sant Eloi del mateix any, obrint la comitiva que anunciava el programa de la festivitat.

Els Gegants de la Mercè, el Pregoner a cavall, els Macers, la Banda de Música i els sis capgrossos comprats el 1943 a les Festes de Sant Eloi, el 9 de setembre de 1944, a la plaça Major

A partir de 1944, la comitiva formada pel Pregoner, els Macers, els gegants, els capgrossos i la Banda de Música era l’encarregada de donar el tret de sortida a les Festes de Sant Eloi, el segon dissabte de setembre a les 12 del migdia, amb una cercavila que anunciava el pregó de la festa. El Pregoner sortia a cavall per la porta de l’Ajuntament. La tradició es repetiria a la Festa Major de Maig a partir de 1945, cada 12 de maig a les 12h del migdia. Pel que fa a les Festes de Sant Eloi de 1944, la Nueva Tárrega del 9/09/1944 relata: "Hoy a mediodía, las campanas, la tronada, los gigantes y cabezudos, con la música, pregonero, maceros y timbaleros, han anunciado las fiestas...." El mateix setmanari detalla els actes de la Festa Major de Maig de 1944, sense citar ni gegants, ni capgrossos, ni Macers ni al Pregoner. El costum d’aquesta comitiva inaugural s’acabà el 1958, quan Ramon Novell i Andreu va llegir el pregó de les Festes de Sant Eloi, des del balcó de l’Ajuntament.

L’any 1943, els Gegants de Tàrrega foren convidats per la Comisión de Ferias y Fiestas de Lérida a la Festa Major dedicada al patró Sant Anastasi. La ciutat només disposava dels Gegants de la Mercè, per tant, haurien de ser aquests els que es desplaçarien a la capital. Havien de sortir el dilluns 10 de maig al tradicional pregó de les festes i a la processó del dia 11, diada patronal. En paraules del diari La Mañana del 9/05/1943, “…en brillante comitiva saldrá de las Casas Consitoriales para anunciar las Fiestas, acompañado de los Gigantes de Balaguer, Cervera, Seo de Urgel, Solsona y Tárrega y precedidos del signífero y heraldos de la Ciudad y del popular Marraco.” Malauradament, els Gegants de Tàrrega, Cervera i la Seu d’Urgell no van assistir a l’acte, ja que el mateix periòdic només esmenta als de Lleida, Solsona i Balaguer en dues cròniques posteriors dels dies 11 i 12 de maig de 1943. L'excusa que va donar l’Ajuntament de Tàrrega va ser que la Festa Major de Maig començava el 12 de maig i això impossibilitava la participació de les dues figures.

L’any següent, el 1944, sí que van prendre part al pregó i a la processó, acompanyats pels Gegants de la Seu d’Urgell. Després de la processó, van participar a la passada de lluïment dels balls que es fan després de l’ofici a la catedral. D’aquella jornada en tenim una fotografia on només hi apareix l’Almodis. Trobem a faltar Ramon Berenguer I, i sospitem que no hi va participar degut al seu mal estat de conservació, però no ho sabem del cert. Durant aquells anys, l’acte era conegut com a Festival Folklórico.
 

Almodis i els Gegants de la Seu d’Urgell contemplant les evolucions de la Moixiganga de Lleida, l’11 de maig de 1944, a la plaça de la Paeria de Lleida. Arxiu Fotogràfic de l’IEI

La Nueva Tárrega de 19/08/1944 deixa palès el paper que tenia la parella de gegants a la ciutat i el seu estat actual: “No concebiríamos un barrio de la Merced sin el pasacalle de la vigilia y la procesión precedidos por el paso lento y solemne de esos gigantes un poco severos, erguidos, de aire serio y preocupado, pero que, a copia de verlos y de admirarlos desde nuestra infancia, les hemos cobrado cariño, hasta el extremo de que, serios o alegres, les consideramos formando parte del patrimonio tradicional de Tàrrega y, por tanto, dignos de merecer nuestra atención y estima. (…) Si hasta el presente habían desempeñado su papel representativo, con el tono y dignidad debidos a su cargo, no es menos cierto que hoy día, debido a su pobreza y defectuoso citado de conservación, están a punto de traspasar los límites, de sus normales funciones, para entrar en la zona de la hilaridad y, en consecuencia, provocar el ridículo. El gigante, sobre todo, exige una total restauración. El vestido, la peluca, la espada, la cara y brazos, en fin, todo el en conjunto debe ser retocado con todo cuidado y esmero…”

Aquell mateix any, es comencen a posar els mitjans necessaris per tal de restaurar els Gegants de la Mercè, els únics que posseïa la ciutat. La Nueva Tárrega de 23/09/1944 ens diu: “…dábamos cuenta del mal estado de los Gigantes de la Merced, y de la necesidad que tienen de una total restauración. Hoy podemos anunciar, (…) que la popular comisión de vecinos del barrio junto con los actuales capitanes se preocupa de una manera decidida para que sea una realidad. Sabemos que se han pedido presupuestos de vestidos, pelucas y retoques de cara y brazos, pues tienen el firme propósito de que la restauración sea digna y elegante y que por dondequiera que vayan dejen el nombre de Tàrrega, a la altura que se merece. (…) pues si bien son los gigantes de la Merced, no por eso dejan de ser patrimonio tradicional de nuestra Ciudad, por ser los únicos existentes.”

L’octubre del mateix 1944, la Comissió de Veïns del Barri de la Mercè rep una subvenció de l’Ajuntament de 1.000 ptes. (6 euros) per reconstruir-los i reparar-los. Paral·lelament es feu un capta entre els veïns del barri i de la resta de la població per reunir els diners necessaris per aquest objectiu. Les aportacions particulars s’anaven publicant periòdicament al setmanari Nueva Tárrega, quantitats que rondaven entre 5 i 100 pessetes (0,03€ i 0,60€). La restauració afectà l’estructura interna, els caps i els braços de les dues figures, les perruques i el vestuari.

Tal i com ens explica la Nueva Tárrega de 10/03/1945: “En la próxima semana, una Comisión pasará por todas las casas que componen el barrio de la Merced, en demanda de un donativo par a la restauración de sus gigantes. Es firme y decidido el propósito de que por la Fiesta Mayor puedan hacer su tradicional exhibición ya completamente restaurados. La Comisión espera y confía que se sumarán a esta suscripción todos los buenos tarreguenses, amantes de nuestras tradiciones , los cuales pueden entregar sus donativos al Rdo. P. Rector de las Escuelas Pías o a algún miembro de la Comisión.” Curiosament, a Ramon Berenguer I li van afaitar el bigoti, li van canviar el pregó per un de més petit i va perdre l’espasa que l’identificava.

Presentació dels Gegants del carrer Major, l’11 de juny de 1953, amb el canvi de vestuari i la restauració dels Gegants de la Mercè de 1945 (als extrems de la foto). Foto Arxiu Comarcal de l’Urgell

A la Festa Major de Maig de 1945, els Gegants de la Mercè es presenten restaurats amb dos capgrossos nous de El Ingenio, l'Indi i el Xinès: "En la comitiva del Pregón Oficial de las fiestas figurarán los Gigantes completamente restaurados, y dos nuevos cabezudos, que vienen a sumarse a los otros ya populares entre la gente menuda." (Nueva Tárrega del 5/05/1945). Malauradament, l’acte va acabar de la pitjor manera: “…los heraldos de la ciudad pregonando las fiestas; el atractivo de la música, gigantes ataviados con nuevos vestidos y… la deficiente restauración, que habrá de repetirse —esta vez mejor— por los destrozos que sufrió la gran femenina al caer en el pasacalle del mediodía…” El mateix setmanari els troba en falta a la festa de Corpus, on diu que hi solien participar. Malgrat tot, apareixen de nou a les Festes de Sant Eloi sense saber-ne exactament el seu estat.

El 15 de juliol de 1945 per les Festes del Carme, el nou Ball de Bastonets de Tàrrega va realitzar la primera actuació, amb només un mes d’assajos. Es tractava d'un grup nou creat aquell mateix any i vinculat a la Agrupación Carmelita de Danzas de la ciutat. Va néixer amb l'objectiu que el barri del Carme tornés a lluir un ball propi, tal i com s'havia representat fins el 1910. L’expectació va ser tan gran que es van haver d’instal·lar focus i altaveus, delimitant la zona de ball. La força pública va haver de intervenir per apaivagar el rebombori general, les empentes i cops que hi va haver per veure el ball a primera fila. Els balladors van llegir les poesies d’el Moniqueta i del poeta targarí Antoni Bonastre i Sanou. Els acompanyaren quatre músics de l’antiga Cobla Tàrrega. El mateix any també van participar a la Festa Major del Balneari de Vallfogona de Riucorb, del Castell del Remei i d’Artesa de Segre.

També van debutar a les Festes de Sant Eloi del 8 de setembre de 1945, durant la cercavila de la vigília acompanyats pels gegants, els capgrossos, la Banda de Música, els timbalers, el Pregoner i els Macers, i el mateix dia de l’Aplec de Sant Eloi. Aquesta cercavila es repetiria també cada 12 de maig a les 12 del migdia, durant la Festa Major de Maig, després del repic de campanes i la tronada a la plaça Major.
 

Pregó de les Festes de Sant Eloi, el 8 de setembre de 1945, amb el Ball de Bastonets, els capgrossos i el Pregoner a cavall. En primer terme, el Guixanet, i els dos nous capgrossos: l'Indi i el Xinès. Foto: Calafell. Arxiu Fotogràfic Municipal de Tàrrega

El 1946 trobem la presència dels gegants a les dues Festes Majors i a les Festes de la Mercè. En canvi, el 1947 no varen participar a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig, degut al fort vent que bufava aquell dia. Es va voler evitar una altra desgràcia com l'ocorreguda el 1945. Segons la Nueva Tárrega 17/05/1947 : “El pregón se llevó a efecto con la ausencia de los gigantes, poco aficionados al soplo del viento.” . En canvi, sí que van participar a les Festes de Sant Eloi i de la Mercè del mateix any.

Els Gegants de la Mercè continuaren participant a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i Setembre de 1948. El programa de la Festa Major de Maig ho deixa palès: “es donarà inici a les festes amb un volteig general de campanes y l’encesa d’una gran tronada per la Casa Armengol a la PIaça Major. Acte seguit, desfilada de gegants i capgrossos, acompanyats de la banda de música dirigida pel mestre Alfons Clua.” De les Festes de la Mercè de 1948 la premsa local ens deixà escrit: “Día 23, a las 12: Repique de campanas, disparo de una traca y pasacalle con los gigantes y cabezudos. La música a cargo de la banda que dirige el Maestro Clua.” (Nueva Tárrega 18/09/1948).

A l’extracte de comptes de les Festes de Setembre de 1948 publicat a la Nueva Tárrega del 05/02/1949, apareix la quantitat que va cobrar el llavors responsable dels Gegants de la Mercè i els capgrossos, el Josep Salvadó Giribet Macuco: un total de 175 pessetes (1,05€). També hi consta el detall d’altres pagaments efectuats: Els  Xiquets de Valls 5.700 ptes. (34,26€), José Mercader músic del Tararot 717,65 ptes., José  Armengol 375 ptes. per la tronada, López i Bonet 20 ptes. per acompanyar els gegants, i el sr. A. Clua per la banda de música 1.130 ptes., entre altres.

Parlar de gegants és també fer-ho de les persones que han fet possible que des del 1600 puguem admirar aquestes majestuoses figures pels nostres carrers. Ja hem conegut Joan Grau, Marià Terés, Miquel del Bitxo, Joan del Xeco i el Josep Salvadó; però ara ens hem d’aturar un moment per retre un homenatge a Antoni Aligué Cos, que va mantenir ben viva la flama gegantera a la nostra ciutat, liderant la colla gegantera entre els anys 1949 i 1984.

Antoni Aligué va néixer a Terrassa l’any 1924, i regentava la sabateria El Ràpid del carrer Major. Es va incorporar a la colla que portava els Gegants de la Mercè, els únics que existien llavors a la població, per la capvuitada del Corpus de 1949 del carrer Major. Ho va fer en substitució del Josep Salvadó i del Jaume Nadal, esdevenint el responsable dels gegants de la ciutat, sense una associació ni organització creada per a tal finalitat. Ho feia per delegació de l’Ajuntament amb l'encàrrec de buscar i pagar als portadors. Molts cops avançava ell mateix els diners, ja que el Consistori acostumava a pagar amb retard. Un dels portadors va ser el Jaume Puiggròs Guantxo, a qui l’Associació Guixanet li va fer un capgròs l’any 2008.

L’Antoni solia ballar el Ramon Berenguer I, mentre que de la geganta se n'ocupava el Jaume Balcells Comelles, tasca que va exercir fins el 1970. L’Antoni fins i tot s’ocupava dels desplaçaments dels gegants fora vila, traginant-los desmuntats a la seva furgoneta. El 1984 el va substituir el un membre de la colla, el Josep Anton Bonet Clares, tasca que va exercir fins el 2009. El dia del seu enterrament, el 3/01/2010, les quatre parelles de gegants de la ciutat van homenatjar-lo plantades a la plaça Major. 

L’any 1949, la Agrupación Carmelita de Danzas, impulsora de la recuperació del Ball de Bastonets l'any 1945, va crear un grup propi de cornetes i tambors per a l’acompanyament de les cercaviles i processons de les Festes del Carme. Alguns van titllar aquesta instrumentalització de militaritzada i poc folklòrica. Malgrat tot, els balls de bastons i de gegants van continuar interpretant-se amb instruments de cobla. Durant aquells anys, l’entitat tenia el recolzament econòmic d’un grup de socis protectors. Així va ser com el 1950 van comprar dos cavallets que servirien per engrandir encara més les diades carmelitanes. La notícia pot semblar menor, però cal tenir present que els dos cavallets constitueixen la segona mostra de bestiari popular i tradicional de Tàrrega, després del primer drac de 1610.

L’entitat tenia projectada des del 1946 la compra de nou cavallets, tot i que, per manca de pressupost, només se'n van adquirir dos. En paraules de Gumersindo Pascual, responsable de l'agrupació: “Se han adquirido dos caballitos folklóricos y confeccionado sus respectivos trajes a los caballistas con capa, casco y lanza, (...). Por tal motivo pués formamos un grupo de 16 elementos de banda, 2 caballistas y 12 danzantes en un total de 30, cosa no lograda jamás en la historia de nuestra Agrupación ni en parte alguna. Los dos ejemplares de que disponemos, son los primeros de 8 en color y 1 blanco que hay que adquirir, para formar un grupo correcto con su jefe, ya que efectuan una danza de gran espectación. La indumentaria que se les ha dotado, es de caballista moro, en atención que nuestra danza (bastonets) es de origen moruno y de ellos la heredamos, siendo su uniforme muy parecido a los de la Caballería Mora de la Guardia de escolta de nuestro Jefe de Estado, Generalísimo Franco, con capa, casco y lanza (...) De poder lograrse todo esto, podrá decirse entonces que el Ball de Bastonets de Tàrrega será de lo más completos de Cataluña y por tanto de España." 

De la mateixa manera que el Ball de Bastonets. els cavallets també van néixer influenciats pels de Solsona, ja que Gumersindo va arranjar una melodia molt similar per fer-ne un ball, que no s’acabaria materialitzant. Aquests encapçalaven la processó del Carme. Apareixen fotografiats el 1959, i a partir d’aquesta data ja no se’n té cap altra notícia.

Els dos cavallets de la Agrupación Carmelita de Danzas de 1950. Es pot veure el detall de les cames falses dels soldats. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell

Durant la dècada dels 50 del segle passat, el barri del carrer Major va organitzar la seva pròpia festa de barri, coincidint amb l'Octava del Corpus, o sigui, set dies després del dijous de Corpus. De la celebració del 1951 reproduïm la següent foto dels capgrossos de l'Ajuntament, que van ser cedits al barri. Era el grup de vuit capgrossos comprats el 1943, tot i que la foto hi manqués el capgròs l'Ulleres. Possiblement es fes malbé i l'any següent se'n comprés un d'igual.

Capgrossos de l'Ajuntament a l'Octava de Corpus i festa del barri del c. Major, el 31 de maig de 1951. La foto està presa a la pl. Major i darrere el c. Major engalanat. Els números deuen correspondre als noms dels portadors, anotats en un altre document. Foto: Arxiu Comarcal de l'Urgell

Durant els anys 1950, 1951 i 1952, els gegants prenen part al calendari festiu local com de costum, preparant el que serà l'any més important de tota història de la ciutat, el 1953. El cas és que els del barri del carrer Major es van avançar, i per l'Octava del Corpus del 19 de juny de 1952 van presentar sis capgrossos nous comprats a El Ingenio, preludi dels nous gegants de 1953. Els nous capgrossos els anomenarem de la següent manera: el Cavaller, el Cavaller amb Bigoti, el Gras (Oliver Hardy), el Prim (Stan Laurel), el Popeye i l'Ulleres nou. Amb les noves sis adquisicions, el grup de capgrossos locals havia arribat a tretze. Lamentablement la deixadesa i la mala conservació van fer que se'n comencés a perdre el rastre a partir de 1954. El 1955, el Gras, el Prim, l'Ulleres, el Popeye, el Cavaller i el Cavaller amb Bigoti apareixen en diverses fotos de la Cavalcada de la Mercè, acompanyant els Gegants del Carme i del carrer Major. Posteriorment, no es coneix cap prova gràfica més que evidenciï la seva existència.

La Nueva Tárrega del 14/06/1952 parlant del Corpus d'aquell any ens diu: "...del (barrio) de la calle Mayor, en esplendor siempre creciente: asistencia colectiva a los Oficios, alfombra de flores para el paso de la procesión; adquisición de seis cabezudos..." (Nueva Tárrega del 14/06/1952)
 

Els sis capgrossos nous del barri del carrer Major desfilant damunt un camionet engalanat pel carrer Santa Anna, el 19 de juny de 1952. Falta el Popeye que reproduïm a la següent foto. Foto: Arxiu Comarcal de l'Urgell

Els sis capgrossos nous del barri del carrer Major desfilant damunt un camionet engalanat pel carrer Santa Anna, el 19 de juny de 1952. Foto: Arxiu Comarcal de l'Urgell

La Nueva Tárrega del 28/06/1952, parlant de les festes barri del carrer Major, ja ho anunciava: ″…las fiestas, además del bullicio y jolgorio, también han dejado algo positivo y práctico. Y es que aparte la distribución de víveres a los necesitados, habrá esta vez la presencia más permanente de una buena colección de cabezudos, y para el año venidero ya se habla de una buena pareja de gigantes, que no haría otra cosa que revivir una vieja tradición de aquel animado barrio. Muy bien, pues, para los de la calle Mayor que no se desanimen y hasta el próximo año.”

El mateix setmanari publicà una simpàtica nota de premsa sobre l'arribada del nous capgrossos: "Barril-landia, 13 de junio de 1952. URGENTE: De Jefe CABEZUDOS a Comisión Barrio Calle Mayor - Tàrrega Complaciendo vuestra demanda, mandamos SEIS artísticos y escogídos CABEZUDOS, de nuestro país para que convivan con vosotros y de aquí en adelante presidan vuestros festejos. - Stop. - Llegarán a esa el próximo dia 19 coincidiendo con las grandes fiestas organizadas por ese barrio. - Stop - La hora de llegada será a la una en punto del mediodía montados en artistica carroza esperando se les tributará un entusiasta recibimiento como de Barril-landia. - Stop. - En atención a ese popular Barrio, a su llegada repartirán cientos de caramelos entre la gente menuda de todas las edades. - Stop - Vienen muy animados para poder presenciar los variados y amanos festejos que preparáis, especialmente la monumental FALLA y L'OU COM BALLA..." (Nueva Tárrega del 14/06/1952)

La Nueva Tárrega del 19/07/1952 ens descriu una sorprenent notícia publicada en un article referent a les Festes del Carme d’aquell any, tot dient: “En lo popular, van perfilándose de año en año los entusiasmos de la barriada, preparando una verbena en la que hay de todo: sardanas, cine, baile, atracciones (?), que dan motivo a unas jaraneras horas prolongadas hasta muy avanzada la noche. (...) Los bustos de los antiguos gigantes, guardados de años en sus cajas, fueron mostrados con la promesa de su total construcción para el año venidero; asi lo esperamos.” Lamentablement, no es van recuperar ni veure mai més aquests gegants “amagats” ni sabem exactament a quina de les dues parelles desaparegudes del Carme corresponien. La primera parella creada el 1871 es va guardar a les golfes de cal Pastiri el 1872. La segona parella de 1892 es van destruïr el 1936, tot i que sospitem que molt abans ja van desaparèixer. El que sí que sabem és que el barri va fer uns gegants nous el 1953, amb un aspecte que res tenia a veure amb els seus predecessors.

Hem trobat una altra notícia sobre aquest curiós fet a l'article “Gigantes y cabezudos” de la Nueva Tárrega del 4/07/1953: "No hay mal que por bien no venga. Este aforismo se ha vivido confirmado en el asunto de los gigantes del Barrio del Carmen. Al ser localizados los que hubo que “archivar” hace ya mas de sesenta años, los cuales desde entonces rumiaban filosóficamente su efímera gloria en un rincón de lo desvanes de la familia Parareda, el gran triumfo póstumo de los entusiastas de entonces habría consistido en que alguno de tantos progresos mecánicos actuales hubiese facilitado la reerección de los personajes soñados por ellos. ¡Sombras de los "Joan del Xeco", de "Joanet del Pastiri" y otros más! Las cenizas habrían sido otra vez árbol y los sepulcros hubiesen quedado vacíos al reencarnarse sus moradores para darse una vueltecita por el "Pati" y el Raval, y contemplar sonrientes cómo era cierta y verdadera al fin la supremacía que habían querido dejar afirmada en favor del Carmen sobre todos los demás Barrios de la ciudad por medio de unos gigantes mayores y mejores. La realidad es que todos los avances de la modernidad no han sido suficientes para resucitar a unos gigantes enterrados hace y a por lo menos doce lustros. Pero he aquí que ese contratiempo ha enardecido los ánimos del Barrio entero y ha dado lugar a un movimiento de opinión estimulado por el ejemplo de otros barrios que saben moverse y organizarse con un espíritu de unidad y de amor a las propias cosas, en verdad dignos de admiración y de loa.” La crònica és de 1953 i si reculem més 60 anys, ens plantem al 1892, però sembla que parla dels gegants de 1871. Cal Paradera no és cal Pastiri, però hi ha una relació familiar estreta. Es podria tractar d’una notícia mal redactada i amb errors de datació i de localització. En tot cas, la troballa dels gegants desapareguts va esperonar al barri en la construcció de la nova parella de 1953.

El mateix any, els veïns del carrer Major reben un merescut homenatge per l'organització de l'Octava del Corpus, on hi participen els nous capgrossos del barri: "...en la plaza de San Antonio  fué descubierta la lápida con que la ciudad reconoce y premia el admirable esfuerzo que viene realizando el barrio de la calle Mayor, y que durante ocho años consecutivos le merecieron alcanzar el máximo galardón  concedido con motivo de la festividades de la Octava del Corpus. Asistieron las Autoridades y la Comisión de Ferias y Fiestas, que acompañadas por numerosos vecinos con su colección de cabezudos, concurrieron a la citada plaza..." (Nueva Tárrega del 27/09/1952). La placa encara llueix a la façana de l'església de Sant Antoni.

Per acabar aquest capítol, citarem una nota de premsa signada pel pseudònim Spectator i publicada a la Nueva Tárrega de 13/12/1952, que ens descriu com es guardaven els Gegants de la Mercè durant la primera meitat del s. XX: “… cuando iba a los Escolapios, los gigantes quedaban en la iglesia del colegio tan sólo en la precisa noche de la víspera y del día de la fiesta, porque la procesión terminaba tarde y no había tiempo material para desmontarlos y llevarlos de nuevo al desván que era donde deben estar y estaban en el resto del año. Pero en la mañana siguiente al día de la Merced y a primer a hora, los encargados del barrio tenían buen cuidado de proceder antes que nada a retirarlos de allí, para no volver a verlos hasta el año próximo. Era lo adecuado y lo normal, y lo que convenía hacer también en interés de la mejor conservación y buen estado de los propios gigantes.”

GEGANTS DE TÀRREGA (1953-1954): el baby boom geganter

“Unos gigantes a base de negritos, musulmanes o cosa por el estilo, aparte la novedad, podría servir para dar más colorido y atractivo a la colección de gigantes”

La Guerra Civil va causar molts estralls a Tàrrega, i tal i com succeí també en altres poblacions catalanes, alguns gegants i figures del bestiari popular i tradicional es van malmetre o destruir durant aquest trist episodi de la nostra història. L’any 1936 la ciutat va perdre els Gegants del Carme (1892-1936) i els de la Ciutat (1929-1936). Només es van salvar els Gegants de la Mercè i els Mariners, deixant la ciutat amb només dues parelles de 1936 a 1952. Fins i tot a la Festa Major de Maig de 1953 només la va protagonitzar Ramon Berenguer I i Almodis. Aquesta dinàmica va canviar sortosament a partir del juny de 1953, amb un autèntic baby boom geganter.

Amb l’objectiu de tornar a disposar d'un bon grup de gegants com el que hi havia abans de la Guerra Civil, la Comisión Oficial de Ferias y Fiestas de la vila es va reunir amb les comissions de festes del barris del Carme i del Carrer Major per esperonar-los a adquirir dues parelles noves de gegants per major lluïment de les dues Festes Majors i de les festes dels barris de la població. I tal dit tal fet, el 1953 es van presentar els primers Gegants del carrer Major, els tercers Gegants del Carme i els segons Gegants de la Ciutat o de l’Ajuntament, tota una revolució gegantera targarina.

La primera de les tres parelles presentades fou la dels Gegants del carrer Major. Es va donar a conèixer per la Capvuitada de Corpus celebrada l’11 de juny de 1953, un mes després de la Festa Major de Maig. Aquests gegants han anat rebent diversos noms al llarg de la seva història, citats en diverses publicacions com Gegants de l’Hospital, del barri de Sant Antoni o del barri del carrer Major. Les referències al barri de Sant Antoni i de l’Hospital es deuen al fet que els dos principals edificis del barri són l’antic hospital i l’església de Sant Antoni.

La plaça de Sant Antoni ja apareix citada a finals del s. XI, amb el nom antic de plaça de Sant Mateu. Era una plaça petita situada vora d’un portal de la muralla per on passava el Camí Ral o Reial. El 1319 es va ampliar donant-li l’aspecte actual de plaça porxada. A la mateixa època es va construir l’hospital i l’església de Sant Antoni, que li donà el nom actual a la plaça. L’edifici religiós custòdia el Sant Crist Trobat, una obra d’orfebreria de la primera meitat de s. XIII.
 
La parella de gegants foren batejats i dedicats originàriament a Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, i representaven la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Es tracta dels monarques Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castellà, els Reis Catòlics, que es casaren el 1469, fet que propicià la unió de les corones de Castellà i Aragó.

Els Gegants del carrer Major, l’11 de juny de 1953, davant l’església de Sant Antoni

Van ser comprats el 1953 a La Industrial Bolsera de Barcelona i fabricats al taller d’escultura decorativa de Lambert Escaler, situat al carrer Vallfogona nº 21, també de Barcelona. El motlle utilitzat es va fer molt popular a l’època, replicat en nombroses parelles de gegants. El vestuari el van confeccionar les cosidores del barri, sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni. El finançament va anar a càrrec de les aportacions privades dels veïns. El dia de la seva presentació van desfilar pel c. del Carme i després van ser beneïts a la porta de l’església parroquial de Tàrrega, davant un nombrós públic. En una diada tan important com aquesta no hi podien faltar les dues parelles de gegants existents a la població, els Gegants de la Mercè i els Gegants Mariners, com tampoc el grup de capgrossos.

Els Gegants del carrer Major beneïts davant la Parròquia, per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953, i acompanyats pels Gegants de la Mercè

Els Gegants del carrer Major a la seva benedicció per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953, a la plaça Major. A l’esquerra i d’esquena hi trobem els Gegantons Mariners. Foto Arxiu Comarcal de l’Urgell

El 2010, el gegants foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques foren molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí els Costums de Tàrrega, l'any 1242. El document és un privilegi o carta de franqueses atorgat pel sobirà als habitants de la localitat que pertanyia als seus dominis. Potencia el paper de les viles reials enfront del poder dels nobles feudals, i s’ocupa de qüestions processals, règim d’obligacions, dret emfitèutic, dret de família i d’ordenació juridicopública. Cal destacar que Violant d’Hongria està enterrada en un sepulcre del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges a la mateixa comarca de l’Urgell.

El 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme, es van presentar la tercera parella de Gegants del Carme (1953): l’Hereu i la Pubilla. Al programa de les festes del barri d’aquell any hi apareix la crònica de la presentació: “…los nuevos Gigantes del Barrio, “Hereu i Pubilla”, harán su entrada triunfal, procedentes de la carretera de Verdú, acompañados del grupo “Ball de Bastonets” y de un grupo de parejas infantiles con vestidos típicos del país. Seran recibidos frente a la Iglesia de la Patrona por las autoridades del Barrio y Comisión de fiestas cívicas, recitándose una poesía de bienvenida. Acto seguido y al son de las trompetas de la banda, se dirigirán a la Plaza Mayor con el fin de saludar al Excmo. Ayuntamiento, para después continuar el pasacalle de costumbre. A las 7 de la tarde del día siguiente “l’Hereu i la Pubilla” abrirán magestuosamente el paso de la Procesión.” 

Van ser comprats el 1953 al taller de Lamberto Escaler, tal i com ho demostra la correspondència mantinguda entre l’artista i la Comisión Oficial de Fiestas. Les dues figures es van poder adquirir gràcies a les aportacions veïnals i a sortejos com, per exemple, el d’una vaixella. La iniciativa va prendre força arran de la troballa dels bustos dels gegants del barri de 1871 o 1892. La idea inicial era que fossin coronats i vestits com a reis, com els seus predecessors. Però per iniciativa de Gumersindo Pascual, director de la Agrupación Carmelitana de Danzas (entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites) i d’un tal Sr. Amat de Barcelona, es van abitllar amb la indumentària tradicional catalana. Antigament s'havien guardat en un magatzem darrera del cambril de l’església del Carme.
 

Els Gegants del Carme entrant a la plaça del Carme, sense la resta de gegants, el 15 de juliol de 1953. Davant seu, la Banda de Cornetes i Tambors. Foto: Axiu Gumersindo Pascual

En paraules de la crònica “Gigantes y cabezudos” de la Nueva Tárrega del 4/07/1953: "...tenemos gigantes nuevecitos, hermosos, dignos, como salidos de las manos de un relevante artista especializado. (...) ¿Cómo procurar indumento apropiado a tan eminentes figuras? Las deliberaciones han sido movidas; documentos, historias, monografías, tratados y otros materiales informativos en mano. Hay que decir que la última palabra la ha dicho una obra de consulta que hay que agradecer al excelente Sr. Amat de Barcelona, tan monumental, (...) como los gigantes de que trata y donde asoman todas las modalidades "gigantescas" habidas, inclusive las del Carmen de Tàrrega, que el Sr. Aulés presentó al concurso de las Fiestas de la Merced, de Barcelona, el año 1902, o sea no las "archivadas" sino sus sustitutas, que ejercieron sus funciones hasta 1936. Finalmente (...) quedó decidido que los nuevos gigantes habían de ser no "moros", ni "chinos", sino unos tipos muy nuetros: un "Hereu" y una "Pubilla" con toda la riqueza y colorido a que se presta el vestido de dos personas de "casa bona". (...) Tan excelente acogida ha tenido la idea de que en los nuevos gigantes pudiéramos cada uno reconocer algo de nuestros antepasados, que esa sola noticia ha producido donativos espontáneos muy apreciables, incluso de personas no radicadas en el Barrio. (...) Se trata de gastos considerables que no se sufragan con calderilla. Sed generosos pues la fiesta que se prepara bien lo vale."

El Ball de Bastonets interpretant La Filla de Tàrrega, el 15 de juliol de 1953, a la presentació dels Gegants del Carme. A l’esquerra els capgrossos i els Gegants del carrer Major. A la dreta, els Gegants de la Mercè i la Banda de Cornetes i Tambors. Foto: Arxiu Comarcal de l'Urgell

Els Gegants del Carme, del carrer Major i de la Mercè ballant amb la Banda de Música, el 15 de juliol de 1953, a la plaça Major. A la dreta de la foto, el director de la banda dirigint els músics. A primera fila, la Banda de Cornetes i Tambors i el Ball de Bastonets. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual

Foto del fi de festa amb el Ball de Bastonets, els dos cavallets i els Gegants del Carme, el 15 de juliol de 1953, a les escales de la plaça del Carme. Sota el braç de la geganta, el popular Guixanet. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual
 

Durant les Festes de Sant Eloi de 1953, el dia 12 de setembre a les 12h del migdia, després del tradicional tritlleig de campanes i la tronada, es van presentar els nous Gegants de l’Ajuntament, a la plaça Major. Van ser apadrinats per les altres tres parelles de la ciutat, i acompanyats pels capgrossos, els Macers, el Ball de Bastonets i per una banda de música. A continuació van participar a l’habitual cercavila i pregó oficial de les festes pels carrers de la ciutat, tot passant per la plaça del Carme. De la mateixa manera que els nous Gegants del Carme, també es van comprar el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler, tal i com deixen constància les cartes que es van enviar l’artista i la Comisión Oficial de Fiestas, promotora de l’adquisició.
 

Els Gegants de l'Ajuntament (de la Ciutat) el dia de la seva presentació el 12 de setembre de 1953, a la plaça Major. Foto: Fons Serra Teixidó a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell

El nom original amb que se’ls va batejar i conèixer durant una bona colla d’anys va ser el de Gegants de la Ciutat, concretament Rei i Reina. No va ser fins l’any 1992 que se’ls va rebatejar com Eloi i Alba, dedicant-los als patrons de la ciutat. La iniciativa va sorgir del Josep Bonet, cap de colla de la Fal·lera Gegantera de 1984 a 2009. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament va ser gradual. Era la segona parella de gegants propietat de l’Ajuntament, després dels adquirits el 1929 i desapareguts el 1936.

Al programa de les Festes de Sant Eloi de 1953 se'ls presenta de la següent manera: “Llegada de los nuevos Gigantes de la Ciudad, acompañados por los mayestáticos de los barrios de la Merced, Mayor y Carmen, con la corte de Cabezudos, Heraldos de la Ciudad, Banda de Música y el notable grupo Ball de Bastonets.” Un cop saludades les autoritats, es feu el pregó oficial de les festes pels carrers de la població. Les quatre parelles de gegants van romandre exposades a l’Ajuntament fins el dia 15 de setembre. 

Un cop passades les festes, la Nueva Tárrega del 19/09/1953 en feu la següent crònica: "Acompañados de las tres restantes parejas locales, durante ella hacían su entrada triunfal en la ciudad los esperados gigantes de la Corporación Municipal ofrecidos por la Comisión Oficial de Fiestas. La nueva pareja de grandes personajes no desentonó lo más mínimo de la categoría representativa que  a la misma reservábase, y cuando al son de la charanga, los ocho próceres, juntamente con la comparsa de inquietos cabezudos, trenzaban los primeros compases airosos de la danza, la Plaza, repleta de gentes y ruidosa de algarabía, convertíase de lleno en el mejor indicio de la llegada de las fiestas. Luego vino el momento del consabido pasacalle..."

Presentació dels Gegants de l’Ajuntament, el 12 de setembre de 1953, a la plaça Major, amb la resta de parelles

El mateix any va arribar un merescut reconeixement a la gran tasca realitzada, ja que les parelles de Gegants del Carme, carrer Major i l’Ajuntament van ser convidades a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona del dijous 24 de setembre. El recorregut de la gran passejada gegantera va transcórrer de l’antiga plaça la Victòria (cruïlla av. Diagonal amb el Passeig de Gràcia) a la plaça Sant Jaume, i van estar acompanyats per la colla de capgrossos locals. Al capdavant de la comitiva una portadora lluïa una pancarta amb la inscripció: “TARREGA”. Els Gegants de la Mercè no hi van participar-hi, suposem que degut seu elevat pes. En canvi, pensem que sí que ho van fer a les Festes de la Mercè de Tàrrega, ja que al programa oficial cita uns gegants a la cercavila inaugural. 
 

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a la Cavalcada de la Mercè del 24 de setembre de 1953, al passeig de Gràcia

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona del 24 de setembre de 1953, entrant a la plaça Sant Jaume des del carrer Ferran. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del carrer Major, i els capgrossos del carrer Major a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona del 24 de setembre de 1953, al passeig de Gràcia. La Cavalcada es feia amb els gegants en fileres, precedits per una pancarta amb el nom de la població. La pancartista targarina anava acompanyada per un capgròs amb la bandera de la ciutat. Darrere hi anava la colla de Sitges

A la Festa Major de Maig del mateix any van passejar les tres parelles de gegants de la població, a excepció dels de la Mercè, atès que no van trobar “valents” que volguessin portar les dues pesades figures (Nueva Tárrega de 22/05/1954). Tot i així, el programa de les festes publicat al mateix setmanari del 12/05/1954 anuncia la participació de les quatre parelles de gegants de la ciutat, les tres noves i la de la Mercè: “Miércoles, día 12. – Al mediodía: Disparo de una tronada por la Casa Solá, en la Plaza Mayor y volteo general de campanas. La comitiva compuesta por los Heraldos de la ciudad y el grupo completo de los gigantes y cabezudos, acompañados por la banda de música, recorrerá las calles de la ciudad, anunciando el Pregón oficial de las Fiestas.” La imatge de la parella va ser la protagonista del programa de la Festa Major de Maig de 1954.
 

Portada del programa de la Festa Major de Maig de 1954 amb els Gegants de la Mercè, el Pregoner i els capgrossos

A la processó de Corpus del dijous 17 de juny de 1954 només hi van prendre part els Gegants de l’Ajuntament (o de la Ciutat). No hi van participar la resta de gegants dels barris ni els capgrossos com era de costum. La premsa local es va fer ressò de la desil·lusió dels organitzadors i assistents: “Una nota nada agradable y comentada repetídamente, (…) fue la ausencia de los gigantes de todos los barrios. Y para que faltara todo, ni los cabezudos acompañaron a los gigantes de la ciudad, que parecían desplazados sin el acostumbrado complemento de los cabezudos; casi no se comprende una cosa sin la otra. (…) lo consideramos como cosa imprescindible el cortejo de gigantes que encabezara la procesión, ya que precisamente para la gran solemnidad del Corpus se conserva esta tradición simbólica de los gigantes. (…) por esperarse ver reunido nuevamente el cortejo de los gigantes ahora que podemos lucirlos como hay poco.” (Nueva Tárrega de 19/06/1954).

Tot i així, els Gegants del carrer Major sí que van participar a la Capvuitada de Corpus de 1954, que es va fer coincidir amb l’anomenada Festa Major del Barri del Carrer Major, celebrada del 24 al 26 de juny de 1954. Concretament al programa de la festa hi consta: “Gran passada per tots els carrers del Barri dels nostres gentils i aristocràtics Gegants i Nans, acompanyats d’una nombrosa Banda de Música. En arribar la comitiva a la plaça de Sant Antoni, es disparà una sorollosa traca.”

El mateix any, els gegants de Tàrrega foren convidats de nou a la Cavalcada de la Mercè. Segons la Nueva Tárrega de 24/07/1954, no hi pogueren assistir per tenir altres compromisos, però el cas és que a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell es guarda una foto que reproduïm a continuació, on apareixen els Gegants del Carme i del carrer Major, un grup de capgrossos i el Ball de Bastonets que hi debutava per primer cop, desfilant per l'avinguda Diagonal barcelonina.
 

El Ball de Bastonets, els capgrossos i els Gegants del carrer Major i del Carme a la Cavalcada de la Mercè del 24 de setembre de 1954, al Passeig de Gràcia de Barcelona. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual, dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell
 

L’any 1954 els veïns del barri de la Mercè van iniciar una col·lecta per reformar els seus gegants i posar-los al nivell de les tres parelles estrenades l’any anterior. A més a més, l’Ajuntament acordà concedir una subvenció per a la restauració dels cossos “…por el hecho de haberlos usado hasta la reposición de los del Municipio...” durant les festes locals (Nueva Tárrega de 07/08/1954). Durant l’interval d’anys que l’Ajuntament no va disposar d'una parella pròpia de gegants, això és de 1936 a 1953, va haver de demanar els Gegants de la Mercè als veïns del barri per cobrir les festes locals.

El 23 de setembre, durant les Festes de la Mercè, es presenten els nous vestits dels gegants del barri i un grup nou de sis capgrossos del barri. Els Gegants de l'Ajuntament (de la Ciutat), van apadrinar el moment, però no sabem si van participar a la cercavila. L'Home de la Barra va reaparèixer al carrer Urgell. La Nueva Tàrrega del 25/09/1954 ho detalla: “El jueves a mediodía, con el acostumbrado pasacalle salieron los gigantes luciendo sus nuevos trajes, de rico tejido y confeccionados con mucho acierto; con este remozamiento pueden muy bien codearse con las otras tres parejas de tocayos, de los cuales la de la ciudad acudió a festejarles en ocasión tan solemne; causaron muy buena impresión, por lo cual felicitamos a los del barrio de la Merced, que además estrenaron seis cabezudos.”
 

Els Gegants de la Mercè a les festes del barri, molt probablement, del 23 de setembre de 1954, durant la presentació del nou vestuari, al carrer Sant Joan. Foto: Serra Teixidó

Els Gegants de la Mercè a les festes del barri, molt probablement, del 23 de setembre de 1954, al carrer Santa Anna cantonada amb l’avinguda Catalunya. Foto: Serra Teixió. Arxiu Francisco Robinat

Capgrossos nous i els Gegants de la Mercè amb els nous vestits a l’antic Col·legi Sant Josep, probablement el 23 de setembre de 1954. La foto publicada a la Nueva Tárrega del 10/09/1955 era acompanyada del text “Las fiestas de la Merced dieron motivo a que el barrio titular presentara su patriarcal pareja de gigantes completamente remozada y acompañada de su corte de alegres cabezudos”. Foto: Serra Teixidó

GEGANTS DE TÀRREGA (1955-1975): un piset a Barcelona

“Otra vez el nombre de Tàrrega ha sonado, pues, con elogiosos ecos, por calles y plazas barcelonesas”

Després de la presentació de les tres noves parelles de gegants de la població i la restauració dels gegants més antics, els de la Mercè, el patrimoni geganter local gaudia d'un fort reconeixement dins i fora vila. En aquest sentit, foren convidats en diversos ocasions a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, i en diades d'altres poblacions catalanes. Les celebracions locals seguiren com de costum, però amb la il·lusió d'estrenar noves figures que embellien encara més les cercaviles i processons on hi prenien part. En aquest sentit, la processó del Corpus de 1955 l'encapçalaren, com mai s'havia vist, els Gegants de l’Ajuntament (o de la Ciutat), els del Carme i els del carrer Major, i un grup de cinc capgrossos nous. L’editor de la Nueva Tárrega del 11/06/1955 es queixava de que no hi prenguessin part els de la Mercè: “Abrían la religiosa comitiva los gigantes de la Ciudad, con sus cinco nuevos enanos, acompañados por los de la calle Mayor y barrio del Carmen, así que únicamente los de la Merced no acudieron a la cita para rendir homenaje al Santísimo.”

Per les Festes de Sant Eloi del mateix any sembla que els gegants van anar més de pressa de l’habitual, i la premsa local se'n va queixar: “La comitiva de gigantes y cabezudos desfiló por nuestras calles a mediodía del sábado, en un desfile a tono con los tiempos actuales, con su manía de la celeridad y dinamismo, tan opuestos a la seriedad y altivez de los egregios personajes. Incluso se nos dice que no respetaron el recorrido de costumbre.” (Nueva Tárrega del 17/09/1955)

Van ser convidats de nou a la Cavalcada de la Mercè de 1955, amb la presència dels Gegants de l’Ajuntament i del Carme. Sorprenentment, la parella de Gegants del carrer Major i l’Eloi (llavors anomenat Rei) de l'Ajuntament van protagonitzar el cartell de les Festes de la  Mercè d’aquell mateix any, tot un homenatge a la nostra ciutat, després de la bona imatge assolida en les dues anteriors edicions.
 

Cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1955 amb els Gegants del carrer Major i l’Eloi de l'Ajuntament

Els veïns del barri del carrer Major van tornar a celebrar la seva Festa Major el 6 de juliol de 1956, amb una cercavila formada pels gegants i capgrossos del barri, i acompanyats per una banda de música. (Nueva Tárrega de 30/06/1956). Per la seva part, els veïns del barri del Carme també festejaren la seva patrona amb els gegants i Ball de Bastonets, el 15 de juliol.

Com ja era costum des de 1953, els nostres gegants foren convidats de nou a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 1956, assistint-hi les tres parelles noves, el Ball de Bastonets i un grup de capgrossos. Segons la Nueva Tárrega del 22/09/1956): “La representación folklórica tarregense será, pues, más que lucida, augurando para la misma el buen éxito y el primer lugar de la extraordinaria cabalgata al igual que en otras circumstancias.” 

El cas és que el nostres gegants començaven a ser coneguts i valorats arreu de Catalunya, tal i com ho demostra la notícia publicada a la Nueva Tárrega de 26/05/1956: “En «Destino» del sábado último, venía un reportaje de Manuel Amat, sobre la fabricación de gigantes y cabezudos, en un interrogatorio con el dueño de «El Ingenio», casa especializada en ello desde 127 años, y al preguntarle sobre los gigantes de nuestra tierra, dijo que Villanueva y Geltrú tenía los gigantes más altos, que Lérida es la que contaba con mayor número de ellos y —¿Los de ropaje más lujoso? —Tal vez los de Tàrrega. Esta es la opinión de un especialista que creemos vale la peno de ser registrada.”

Els Gegants de l’Ajuntament, del carrer Major i l’Hereu del Carme (la Pubilla no surt a la foto) a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, el 24 de setembre de 1956, al carrer Sotstinent Navarro. Foto de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya

Els Gegants de l’Ajuntament, del carrer Major i del Carme a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, el 24 de setembre de 1956, a la plaça Catalunya. Fotos de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya

El 1957 els gegants tornen a participar a la Festa Major de Maig i a la de Sant Eloi. Al Corpus hi participaren les quatre parelles: “Todos los gigantes de los barrios, presididos por los de la ciudad, abrían la marcha tras los tradicionales «acataments» tan típicamente nuestros.” (Nueva Tárrega de 22/06/1957). A les Festes del carrer Major, celebrades el 12 de juliol del mateix any, hi prenen part els gegants propis (Nueva Tárrega de 13/07/1957). De la mateixa manera, els Gegants del Carme a les festes del seu barri. El mateix any, la comitiva targarina integrada pel Ball de Bastonets i pels Gegants del Carme, del carrer Major i de l'Ajuntament torna a visitar la capital, durant la Cavalcada de la Mercè.

L’Hereu i la Pubilla desfilant pel carrer del Nord, durant les Festes del Carme del 17 de juliol de 1957

El Ball de Bastonets actuant a la plaça Sant Jaume de Barcelona durant la Cavalcada de la Mercè, el 24 de setembre de 1957. Darrera seu l’abanderada Carme Solé Minguell i els Gegants del Carme

A continuació transcrivim la demolidora opinió del pseudònim Spectator apareguda a la Nueva Tárrega de 28/09/1957, sobre els Gegants Mariners i la participació dels gegants de Tàrrega a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona: “…resulta tradicional que los gigantes de la ciudad, los del Carmen y los de San Antonio, junto con el «ball de Bastons», concurran uno y otro año a las fiestas mercedarias de Barcelona. Otra vez el nombre de Tàrrega ha sonado, pues, con elogiosos ecos, por calles y plazas barcelonesas. Y mejor sonaría aún si fueran también allí los gigantes de la Merced, a mi juicio los de más solera y prestancia, puesto que no en vano resultan los decanos de la ciudad. (…) Acaso sería hora que fueran retirados de una vez aquellos esperpentos vestidos de blanco, que se exhiben también por estas fechas, y que ridiculizan no sólo a un sector urbano sino a la ciudad toda sin distingos.” 
 
Però atenció, perquè Spectator tingué una rèplica d’un altre pseudònim, publicada a la Nueva Tárrega de 5/10/1957, tot deixant anotat el possible origen dels Gegants Mariners. Si la nota es va redactar el 1957 i retrocedim els gairebé 50 anys que esmenta, els populars gegantons serien originaris de 1900 a 1910: “Después del elogio que tributa a los gigantes del barrio de la Merced, arremete contra los «esperpentos vestidos de blanco», nuestros pequeños gigantes, para que sean retirados porque ridiculizan no sólo a un sector urbano, sino a la ciudad toda, sin distingos». Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras; lo demuestra el hecho que durante estas fiestas pocos son los padres que no lleven a sus pequeños a visitarlos (…). ¿Que son feos?, ¿que son deformes? Ni que dudarlo. Pero, ¡que algarabía y satisfacción producen entre nuestros jovenzuelos…“
 

La Sípia dels Gegants Mariners a les Festes de la Mercè d'inicis dels anys 60, al carrer Sant Joan. Foto: Serra Teixidó

 
Durant els anys 50 del segle passat, els Gegants Mariners es guardaven al parvulari de la senyora Pebrots, situat al carrer Sant Joan, als baixos de l’antiga casa del pintor Antoniotti. Els acostumaven a portar la canalla del barri. Per la seva part, els Gegants de la Mercè es guardaven a una sala annexa a l’església de la Mercè. La roba i la indumentària s’havien guardat a una casa del carrer Castell. 

La Nueva Tárrega de 05/07/1958 esmenta la presència de gegants, el Ball de Bastonets, dos capgrossos amb “vestuari típic català” i els dos cavallets del grup de Bastonets, a les Festes del Carme d’aquell any. Durant la dècada dels 60, els gegants van seguir fent el que més bé sabien: encapçalar cadascuna de les comitives que s'organitzaven a la vigília de les festes nostrades de la ciutat. Cal destacar que a l’Aplec de Sant Eloi de 1962 hi van participar per primer cop les quatre parelles de gegants.

El Ball de Bastonets i els Gegants del Carme a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, el 24 de setembre de 1962, al Passeig de Gràcia

El 24 de setembre de 1963, les tres parelles de gegants targarins a excepció dels de la Mercè, van participar de nou a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona. En paraules de la Nueva Tárrega de 28/09/1963: “El dia de la Merced tres de nuestros Grupos de Gigantes, con el Ball de Bastonets y la colaboración de la Banda Municipal de Bellpuig, acudieron a la cita que desde hace unos años en este dia tienen en Barcelona la mayoria de Gigantes, cabezudos y algunos grupos folklóricos de Cataluña. En el desfile que se realizó, abria la marcha una pareja de lo Guardia Montada de la Capital, seguidamente el Ball de Bastonets, Banda citada y los tres grupos de Gigantes que se desplazaron de nuestra ciudad, lIevando dos simpáticas señoritas una pancarta que decía “Tárrega”, saluda a la ciudad Condal en su “Festa Major”, ataviadas con vestidos regionales. (…) En su paso por dichas calles, el Ball de Bastonets iba interpretando danzas de su repertorio y, porque no decirlo, eran de los que IIamaban más la atención, asi como los Gigantes no se cansaban de bailar los airosos pasodobles de la Banda de acompañamiento.”

L’any 1967 els Gegants de la Mercè, els de l’Ajuntament i els capgrossos són convidats a la Festa del Roser de Ponts, celebrada antigament cada primer diumenge després de Corpus, en aquesta població de la Noguera.

Els Gegants de la Mercè i tres capgrossos del barri de la Mercè a la Festa del Roser de Ponts, el 4 de juny de 1967

El 9 de setembre de 1968 finalitzà a Tàrrega la segona etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, i els Gegants de l’Ajuntament sortiren a rebre els ciclistes a la plaça del Carme. Un dels millors ciclistes de tots els temps, el belga Eddy Merckx, guanyà l’etapa i la general de la prova. Paco Alguersuari va fotografiar junts el campió belga i a Miquel Poblet, un dels millors ciclistes catalans de tota la història i organitzador de la prova.
 

Eddy Merckx (dreta), Miquel Poblet i els Gegants de l’Ajuntament el 9 de setembre de 1968, a la plaça del Carme. Foto signada pel mateix Merckx. Foto: Paco Alguersuari

De 1968 també destacarem un reportatge titulat “Las fiestas de barrio han desaparecido” publicat a la Nueva Tárrega 17/08/1968, que lamenta que només es mantingués una de les festes del barri, les de la Mercè. De fet, el setmanari local Nueva Tárrega no fa cap referència ni anomena cap acte de les festes del barri del Carme entre els anys 1967 i 1974, per tant, suposem que no es van celebrar públicament al carrer, i només en la més estricta religiositat dins l’església. A partir de 1975, tornen a sortir a les cròniques del rotatiu local. 
 
L'any 1969, les tres parelles de Gegants del Carme, del carrer Major i de l’Ajuntament tornen a visitar Barcelona el 24 de setembre per la Cavalcada de la Mercè. La Nueva Tárrega ho plasmà gràficament a la portada i en una de les fotos interiors que reproduïm a continuació, feta a la plaça Sant Jaume.

Foto de la Cavalcada de la Mercè del 24 de setembre de 1969 a la plaça Sant Jaume de Barcelona, amb les tres parelles desfilant al ritme d'una marxa interpretada per la Banda de la XVI Fuerza Aérea Norteamericana


Els Gegants de l'Ajuntament i del carrer Major a la Cavalcada de la Mercè del 24 de setembre de 1969, al carrer Ferran

A la Nueva Tárrega de 17/10/1970 es publicà l’acord  de la Comissió del Barri de la Mercè, sota la presidència del rector de l’Escola Pia, per deixar en dipòsit els Gegants de la Mercè al Museu de Tàrrega. L’objectiu era procurar-los una millor protecció i manteniment, mentre no fossin utilitzats a les festes. No podem corroborar que tal proposta acabés duent-se a terme, i ens inclinem a pensar que no es realitzà.
 
Però no tot van ser flors i violes dins el món geganter local del període. Cal destacar una història poc documentada dels Gegants de l’Ajuntament, que ocorregué probablement l’any 1969. El cap del Gegant de l’Ajuntament conegut com l’Eloi es perdé en estranyes circumstàncies. No hi ha una relat clar de com va ser la pèrdua, tot i que es baralla la possibilitat que la testa s’hagués perdut dins del tren que duia els gegants de tornada de la Cavalcada de la Mercè, l'any 1969. També s'apunta la idea que la figura hagués sofert una caiguda i no s'hagués pogut reparar. En tot cas, l’Ajuntament encarregà un cap nou (actual) a El Ingenio, l’any 1970. L’Arxiu Comarcal de l’Urgell guarda una còpia de la carta que El Ingenio va adreçar a l’Ajuntament el 8/10/1970, amb el pressupost de la comanda: “…se estudía y vemos lo mas viable, económico y aconsejable el que se hiciera con otro modelo de cabeza y corona tal vez la adjunta añadiendo una barbita que de seguro sería quizás aún mas de agrado del público y claro está de ustedes todos. El coste de la adaptación expuesta renovando o mejor dicho restaurando cuerpo y brazos y poniendo tambien nuevas manos subiría a 7.480 ptas…” Això són 45 euros.

Es desconeix la data exacta del nou cap, atès que la parella de Gegants de l’Ajuntament no figura als programes de la Festa Major de Tàrrega dels anys 1970 a 1972, on sí que s’esmenten la resta de parelles. En canvi, el programa de la Festa Major de Maig de 1973 menciona de nou els de l’Ajuntament, durant la cercavila inaugural del 12 de maig: “Reunión en la Plaza Mayor de las Majorettes de Rayo-Visión de Barcelona, que junto a los gigantes del Barrio de la Merced, de la calle Mayor, del Carmen y presididos por los de la Ciudad, recorrerán al son de la banda de música, las principales vías de nuestra ciudad.” 
 
Durant la cercavila de la vigília de la Festa Major de Maig de 1974, l’Ajuntament va presentar un grup nou de capgrossos comprats a El Ingenio: “Al mediodía habra un repique general de campanas como anuncio de las Fiestas, con alegres Pasacalles presididos por los Gigantes de la ciudad y estreno de Cabezudos, todos ellos acompañados por la Banda Militar del Regimiento de Cazadores de Montaña 63, de Lérida.” (Nueva Tàrrega de 11/05/1974)
 
Ens acomiadem d’aquest capítol amb una foto de totes les parelles de gegants locals, a excepció dels Gegantons Mariners, feta durant la Festa Major de Maig de 1975. Podem observar per primer cop una foto del nou cap de l’Eloi. També hi són presents els dos caps de colla històrics: el Josep Bonet, davant l’Eloi i l’Antoni Aligué, al costat de l’Almodis. La mateixa foto va ser portada de la Nueva Tárrega del 17/05/1975 amb el titular “Heraldos de las Fiestas”, amb un peu de foto que deia: “Poco nos queda de los actos tradicionales de las Fiestas, sólo los gigantes mantienen un aspecto popular y tradicional, atrayendo la expectación de chicos y mayores. Cierto que el grupo de los altos personajes es aquí notable y digno.”

Els Gegants de Tàrrega a la Festa Major de Maig el 10 de maig de 1975, a la plaça Major. Foto: Calafell de l'Arxiu Comarcal de l’Urgell

GEGANTS DE TÀRREGA (1976-2005): alegria, que és Festa Major!

“Targarins, sortiu al carrer i deixeu que el sol de maig llepi la vostra pell blanca del llarg hivern”

Encetem un nou capítol amb la restauració de la democràcia l’any 1976. A partir d’aquesta data es propiciaren alguns canvis en el món geganter local, com l’ambientació al voltant de la cercavila inaugural de les festes on hi participaven, o la creació el 1978 d'un gegant un xic peculiar, el Rei Carnestoltes. Tot gràcies a Pots Teare, la nova formació teatral targarina sorgida amb la incipient democràcia.

Començarem per la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig de 1976, on els gegants i els capgrossos van ser acompanyats per la Banda Militar de Lleida. Hi van participar les tres parelles, a excepció dels Gegants del carrer Major. A la portada de la Nova Tàrrega de 22/05/1976 hi figura una foto de les tres parelles, amb la següent ressenya: "La desfilada de les tres magnífiques parelles de Gegants, té un singular atractiu per a la mainada i per als grans, que els segueixen pels nostres carrers, al seu pas com herald de les festes". La crònica no ens aporta cap dada de valor, més enllà que la Nova Tàrrega ja només redactarà en català a partir d'ara. Un foto publicada tres anys més tard a la portada del mateix setmanari local de 12/05/1979, ens retrata aquesta diada, on foren convidats els Gegants Moros de Balaguer.
 

Portada de la Nova Tàrrega de 12/05/1979, amb els Gegants de Tàrrega, els Gegants Moros de Balaguer i la Banda Militar de Lleida, el 12 de maig de 1976, a la plaça Major. Foto: Calafell

A les Festes de Sant Eloi de 1977, els gegants i els capgrossos encapçalen de nou la cercavila inaugural, acompanyats musicalment per la tradicional formació de grallers coneguda a Tàrrega com el Tararot. La colla fora vila convidada aquest cop van ser els Falcons de Sitges (Nova Tàrrega de 11/09/1977).

El Carnestoltes de 1978 inicia un canvi de model, gràcies a la companyia Pots Teatre, entitat que liderava l'organització del mateix. La nova figura del Rei Carnestoltes, encarnada per un gegantó, es va convertir en el mestre de cerimònies. La "pobra comissió del Carnestoltes", signava tota una declaració d'intencions sobre la disbauxa que es viuria el 4 de febrer de 1978: "(...) Atenció, dones, homes i dones, padrins i padrines que recordeu amb il·lusió el Carnestoltes, nens i nenes, nois i noies que serà la primera vegada que el veureu: El dia ja ha arribat. Tot Tàrrega, poble seriós i treballador, amant de les arts i de les ciències, de la natura i de la música, de passar els anys ensopits en un fastigós avorriment. Després de treballar per a fer possibles aquestes festes, agafarà els seus maldecaps, les factures, les lletres, els llibres, el tractor, la feina, l'escombra, tots els seus problemes i els tancarà en una capsa de cartró. D'aquesta manera, podrà anar a rebre el Carnestoltes amb la tranquil·litat, serietat, satisfacció i bon humor que tan noble personatge es mereix. Ara us farem públic l'últim missatge de Carnestoltes, des del seu exili a DALTDELESGOLFES. "Targarins i forasters, per fi ha arribat el dia, avui mateix tornaré a estar amb tots vosaltres. Trobaré Tàrrega molt canviada, ha crescut molt i s'han fet molts disbarats. També m'han dit que els joves d'ara són molt insípids i ensopits, cosa que no acabo de creure i que m'agradaria comprovar personalment. No vull fer més declaracions, doncs prefereixo fer-ho en directe a tot Tàrrega en el marc incomparable de la plaça Major". Després de fer aquestes declaracions, Carnestoltes (...) agafarà el tren i arribarà puntualment a les 7 de la tarda a l'estació", com així ocorrogué.

Per la Festa Major de Maig de 1978, Pots Teatre dinamitzà teatralment la cercavila de gegants i capgrossos, juntament amb la formació musical Rudi Bravo.

El 3 d’abril de 1979 se celebren les primeres eleccions municipals espanyoles, i Eugeni Nadal i Salat les va encapçalar a la nostra ciutat. La constitució del nou Consistori va ser cabdal, ja que va esdevenir un autèntic transformador de la vida pública i cultural de la ciutat. Durant la dictadura franquista, la representació municipal era corporativa, i els alcaldes eren nomenats pel govern, en el cas de les capitals de província, o bé pel governador civil o el Cap Provincial del Movimiento Nacional, en la resta de municipis. Amb la democràcia, s'anava palpant progressivament el sentiment que es recuperava el carrer i la llibertat pública.

El nou llenguatge i els nous valors democràtics aplicats a la festa i a la cultura en general es fan palesos també a la premsa i als programes d’actes de les festes locals. Només cal que ens fixen en un fragment de la invitació que va fer la Comissió Organitzadora de la Festa Major de Maig de 1979, amb un Ajuntament ja democràtic, amb el títol de “La Festa Major al carrer”: “Targarins, sortiu al carrer i deixeu que el sol de maig llepi la vostra pell blanca del llarg hivern. Dones, pareu bones taules que els homes hi portin bons tortells. Envaïu carrers i places ompliu-los d’alegria de Festa Major i aprofiteu l’avinentesa per aturar- vos i contempleu atentament el que us envolta: arbres, cases i, sobretot, la gent. Sempre hi trobareu la vostra ciutat. La ciutat que ens fa bullir la sang en l’esperança de fer-fa millor. Festa Major és participació i convivència ciutadanes. És la Festa de tothom. No en sigueu absents, la Festa Major la fem tots.” (Nova Tàrrega de 12/5/1979)

A les Festes de Sant Eloi de 1979, la companyia Pots Teatre repeteix l’experiència de l’any anterior, amb una nova activitat adreçada a la quitxalla. El gegantó Escamarlà (Gegants Mariners) s'havia amagat a una casa del centre, i calia trobar-lo per alliberar la gegantona Sípia de les urpes d’un drac, i d'aqueta manera poder despertar la resta de gegants de la ciutat. (Nova Tàrrega de 8/09/1979). El mateix any se celebren les Festes de la Mercè amb la presència de les dues parelles del barri, els Gegants de la Mercè i els Mariners.

A la Nova Tàrrega de 10/05/1980 es descriuen els pagaments d'alguns dels protagonistes de la Festa Major de Maig. Els portadors dels gegants van cobrar 17.500 pessetes (105 euros). Els grallers, 10.000 pessetes (60 euros). També el cost de 8.600 pessetes (51 euros) per a la reparació de l’Home de la Barra, que va reaparèixer aquella mateixa Festa Major de Maig al carrer Urgell, després d’anys d’inactivitat. Al programa de la festa també es descriu la cercavila que començà al mateix carrer Urgell, amb la participació dels gegants, capgrossos, els Grallers de Cervera i la colla jove dels Xiquets de Valls. Els gegants van restar exposats al vestíbul de l’Ajuntament.

A les Festes de Sant Eloi del mateix any, hi prenen part tots els gegants de la ciutat. Destaquen els Gegants del Carme restaurants, després de 5 anys d’inactivitat. El grup Pots Teatre torna a recrear la història de la Sípia, l’Escamarlà i el drac. Finalment, els gegants del carrer Major i de l’Ajuntament fan acte de presència a la IV Trobada de Penyes Barcelonistes de 1980, celebrada al parc de Sant Eloi.

Per la Festa Major de Maig del 14 de maig de 1981, reapareix l’Home de la Barra al carrer Urgell. Del mateix indret en va sortir una cercavila amb els gegants, capgrossos i el Grup Art Quic Titeric Can Boter, que va animar musicalment l’acte.

Per la seva part, les Festes de Sant Eloi o Festa Major de Setembre de 1981 començaren el dissabte 12 de setembre a les 7 de la tarda, amb una cerimònia inaugural del grup de teatre Comediants, que situaren damunt l’escenari de la plaça Major dos gegants propis del grup, coberts amb llençols blancs, entre altres figures. Tot seguit, la imatge icònica d’un actor vestit d’àngel baixant en tirolina des de l’edifici de La Caixa fins l’Ajuntament. Aquest gran moment escènic és encara ben present a la memòria col·lectiva local. A continuació, el grup Pots Teatre recreà de nou la història del gegant Escamarlà que va salvar la geganta Sípia de les urpes del drac, amb l’acompanyament musical dels Grallers de Cervera i de Tàrrega. El dimarts següent i al parc de Sant Eloi, va tenir lloc un espectacle d’animació amb el grup El Setrill, amb dracs, gegants, patums, ocells i música.
 

Inauguració de les Festes de Sant Eloi amb Comediants i un grup de gegants tapats amb llençols, el 12 de setembre de 1981

Els targarins, targarines i el nombrós públic que van assistir als diversos actes d’aquella reinventada Festa Major de Setembre de 1981 estaven assistint al naixement de l’actual Fira Tàrrega, un certamen teatral que ha canviat la vida cultural i social de la ciutat de Tàrrega. Inicialment l’acte era conegut com Fira de Teatre Trifulques i Xim Xim al Carrer i nasqué com una proposta lúdica més dels actes de la Festa Major de Setembre o Festes de Sant Eloi. Posteriorment el nom del certamen es canvià per Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, i actualment és conegut com Fira Tàrrega.

Amb la Fira de Teatre, la Festa Major de Setembre va abandonar progressivament el caràcter propi de Festa Major local que havia tingut fins llavors, fins el punt que la segona Festa Major de la ciutat ha acabat desapareixent. Actualment es considera que només hi ha una sola Festa Major, la de Maig. Només a la dècada dels 80 del segle passat, els actes ja van quedar reduïts als que se celebraven el segon diumenge de setembre al matí, dins l’Aplec de Sant Eloi, a l’ermita del Parc de Sant Eloi. Progressivament s’anà abandonant el nom de Festa Major de Setembre o el de Festes de Sant Eloi als programes oficinal, i actualment ja només es menciona a Fira Tàrrega i a l’Aplec de Sant Eloi. L’objectiu que buscaven els organitzadors, l’alcalde Eugeni Nadal i el seu equip de govern, era obrir la Festa Major de Setembre a un públic més enllà de les nostres contrades i mantenir la Festa Major de Maig com una diada de caire més local.

Així doncs, l’Aplec de Sant Eloi és l’únic acte que s’ha mantingut de la desapareguda Festa Major de Setembre. Es tracta d’una trobada popular i festiva al Parc de Sant Eloi, la zona verda més emblemàtica de la ciutat. Començava de bon matí amb un cafè turc servit a la plaça Major, una tradició que arrencà el 1981 per desvetllar els més matiners. Tot seguit, la comitiva encapçalada pel Consistori, el rector i els Gegants de Tàrrega es dirigia a l’ermita de Sant Eloi, amb l’acompanyament musical dels grallers. Un cop arribats a l’ermita començava la missa cantada.

Des de 2022 ja no es puja a l’ermita, i els actes s'inicien directament a l’ermita. Una parella de gegants flanquegen la porta de l’ermita mentre es fa missa. Un cop acabada aquesta, dues parelles de gegants fan una balladeta a la mateixa plaça de l’ermita i, tot seguit, baixen fins a l’esplanada dels dipòsits on el públic gaudeix del Ball de Gegants de Tàrrega interpretat per la Cobla Tàrrega.
 

Celebració del 50è aniversari del campanar de l’ermita de Sant Eloi, el 13 de setembre de 2014, amb els Gegants de l’Ajuntament flanquejant la porta de l’ermita. Llàstima que la foto talli la part superior del campanar homenatjat

Ball dels Gegants de Tàrrega a l’Aplec de Sant Eloi, el 13 de setembre de 2015, amb els de l’Ajuntament, del carrer Major i els Grallers de la Barra

Durant tot el matí a l’esplanada dels dipòsits es pot degustar l’esmorzar tradicional amb coca i préssec. A més a més, qui ho desitgi pot comprar algun regal a les tradicionals parades de joguines. Entre les activitats més destacades de la diada es troba el Concurs Nacional de Colles Sardanistes, promogut per l’Agrupació Amics de la Sardana, amb la presència de la Cobla Tàrrega. El concurs té el seu origen en el primer Aplec de la Sardana de 1972. Alhora, l’Associació dels Amics de l’Arbre, entitat que té cura del Parc de Sant Eloi, aprofita per presentar les darreres millores realitzades al parc, i posa a la venda una rajola que commemora cadascuna de les edicions de l’aplec. L’origen de l'esmorzar a base de coca i préssec durant l’aplec és incert, tot i que coneix que la tradició de menjar coques d’ou ensucrades per les Festes de Sant Eloi ve d’antic, tal i com ho narrà el Baró de Maldà al seu pas per Tàrrega, l’any 1794: “…ab tal qual càrrega de melons, i altres que venien coques de Sant Eloi, ensucrades…” (Calaix de Sastre II (1792-1794). Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Curial, 1987). Possiblement la tradició fos menjar alguna peça de fruita i amb el temps es popularitzés el consum de préssecs.

L’any 1997 l’Ajuntament acordà canviar el dia festiu de la Festa Major de Setembre, celebrat sempre el dimarts següent al segon diumenge de setembre, pel divendres anterior a aquest segon diumenge de setembre, coincidint amb els quatre dies de Fira Tàrrega. Aquest dimarts era conegut popularment com el dia del gos, ja que es dedicava a descansar.
 
El dies 24 de setembre de 1981 i 1984, l’Escola Pia va organitzar, entre els actes en honor a la patrona de la Mercè, una cercavila infantil amb disfresses, pancartes i xaranga de tambors, que va recórrer els carrers del barri, juntament amb els Gegants de la Mercè. La passejada va acabar amb una sorollosa traca.

Per la seva part, el Corpus del 5 de juny de 1983 tornà amb força i amb ganes que la festa reexís com en el passat. Com a novetat, hi van participar les quatre parelles de gegants i els Gegantons Mariners, la Banda de Música i les banderes d’entitats i gremis locals. En paraules de la Nova Tàrrega de l’11-06-1983: “La celebració (...) ha estat una mena de recuperació de la solemnitat que sempre haviat tingut."

El 24 de setembre de 1981 i 1984 l’Escola Pia va celebrar, entre els actes en honor a la patrona de la Mercè, l’habitual cercavila infantil amb disfresses, pancartes i xaranga de tambors, que va recórrer els carrers del barri, juntament amb els gegants de la Mercè, per acabar la cercavila amb una sorollosa traca.

El Corpus que va celebrar el 5 de juny de 1983 va tornar amb força i amb ganes de recuperació, ja que hi van participar les quatre parelles de gegants i els Gegantons Mariners, les banderes i la Banda de Música, novetats d’aquell any. En paraules de la Nova Tàrrega de l’11-06-1983: “La celebració pensó que ha estat una mena de recuperació de la solemnitat qeu sempre haviat tingut. Aquesta vegada inclús amb la sortida de banderes, gegants, banda de música, etc. a l’ensems que molts balcons lluïen galanures com en les grans solemnitats d’abans. Nombrosos fidels van seguir la celebració, primer a l’església i després en la processó pels carrers”, on van participar els nostre gegants.

A la Fira del Teatre al Carrer de 1983, el grup teatral Comediants torna a inaugurar el certamen, el divendres 9 de setembre, amb la participació de la pròpia parella de gegants, vinguts des de Canet de Mar. Tot els gegants es van exposar al vestíbul de l'Ajuntament.

Però atenció, la família gegantera targarina torna a incrementar-se, aquest cop amb els Gegants de la Pau. El 8 de desembre de 1983, el Grup Infantil Carmelità va presentar els dos nous gegantons a la ciutat, en motiu de l'11è aniversari de l'esplai. Van ser construïts amb cartró pedra pels monitors/es i nens/es d'aquest grup. Els vestits foren dissenyats per Soledat Costa i Jou, i confeccionats per les mares dels membres de l'entitat. La inauguració es feu l'estatge del grup, i posteriorment s'inicià una cercavila pels carrers de la ciutat (Nova Tàrrega del 17/12/1983). L'any 1992 foren replicats amb fibre de vidre per l'escultor Cinto Casanoves de Verdú. Cal destacar que actualment ja no existeixen.
 

Els Gegants de la Pau fotografiats al claustre de l'antic convent del Carme, probablement després de la rèplica de 1992

L'any 1984, l’Ajuntament aprovà per unanimitat el pressupost dels treballs de restauració de “les parelles de Gegants”, per un import de 46.000 pessetes (276 euros) (Nova Tàrrega de 07/01/1984). El setmanari local no descriu quins gegants es van restaurar, però sabem que el Gegants de la Mercè van ser uns dels afortunats. El mateix any, Josep Anton Bonet Clares assumeix la presidència de la Fal·lera Gegantera, càrrec que ostentà fins el 2009.

El dissabte 30 de juny de 1984 se celebraren de nou les Festes del carrer Major, amb l’anunci de la festa, tritlleig de campanes i una cercavila en la què participaren els gegants, capgrossos, un grup de majorettes i la Banda de Música de Verdú. De nit, ball a la plaça Sant Antoni. El carrer Major va lluir engalanat, tal i com havien excel·lit els veïns del barri en el passat, durant l’organització de la Capvuitada del Corpus dels anys 50 (Nova Tàrrega del 30/06/1984). A la següent foto es poden veure aquestes capgrossos, dels quals no en sabem la data d'origen, ni la propietat.

Els Gegants del carrer Major i de l’Ajuntament i un grup de capgrossos durant les festes del barri del carrer Major del 30 de juny de 1984, a la plaça Major. Josep A. Bonet apareix entre els dos capgrossos i davant el gegant.

El dilluns 24 de setembre de 1984 per la tarda, l'Escola Pia, el col·legi del barri de la Mercè, va celebrar els actes en honor a la seva Patrona, amb l'habitual cercavila infantil de disfresses i una xaranga de tambors. Van recórrer els carrers del barri amb els Gegants de la Mercè, malgrat el fort vent que bufava. La portada de la Nova Tàrrega del 29/09/1984 ho documentava en imatges.
 

Ballada de gegants de l’Aplec de Sant Eloi, el diumenge 8 de setembre de 1985 a la plaça Major. L'acte coincidia amb la 5a Fira del Teatre al Carrer. Al bell mig de la foto, els grallers. La datació de la càmera és incorrecta

El diumenge 1 de juny de 1986, l’escola Jacint Verdaguer va presentar en societat els Gegantons Cintet i Cinteta. Els noms s’inspiren en un dels majors poetes que ha tingut mai la literatura catalana, i que dona nom al centre. Van ser construïts en cartró pedra pel professorat de l’escola, amb la participació dels alumnes de 8è de l’E.G.B. de l’escola. El dia escollit per a la presentació va ser la festa de final de curs. Van ser apadrinats pels seus col·legues de barri, els Gegants del Carme. Tot seguit es feu una cercavila que, baixant pel carrer Mestre Güell i passant per la plaça del Carme, finalitzà amb una ballada a la plaça Major. El Cintet i la Cinteta romangueren a l’Ajuntament fins l’endemà, per assistir a la processó de Corpus al costat de llurs padrins (Nova Tàrrega del 7/06/1986). Cal destacar que aquests gegantons escolars van participar durant una bona colla d’anys, en nombroses trobades geganteres fora vila i a les dues Festes Majors de la població, acompanyant els gegants de la ciutat.

Cercavila del dia de la presentació del Cintet i la Cinteta acompanyats dels Gegants del Carme, l’1 de juny de 1986, al carrer Mestre Güell

La Cinteta, el Cintet, l’Alba i l’Eloi a la trobada de gegants de la Festa Major de la Minerva de Calella de 1987. També hi van assistir els Gegants del carrer Major, del Carme i els Mariners

Des de 1987 la ciutat organitza una trobada de gegants i capgrossos en el marc de la Festa Major de Maig, amb la participació de colles vingudes d’arreu de Catalunya. A la primera edició celebrada el diumenge 17 de maig de 1987, amb inici a la plaça del Centenari, hi prenen part els gegants de l’Argentera, Mollerussa, Igualada, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria d’Oló, Santpedor i Tàrrega. L’esdeveniment fou batejat com 1a. Trobada de Gegants. Va concloure a la plaça Major en l’anomenat Esclat de Festa, amb la ballada de les colles geganteres, els castells de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i l’animació del grup Bolic Bullanga. Els gegants de la ciutat reapareixen durant una cercavila el dijous 14 de maig, després de l’ofici a la patrona, un acte que portava per nom Ballada de Gegants.
 

Ballada de Gegants a la plaça Major, el dijous 14 de maig de 1987. Foto: Jaume Solé (Arxiu Comarcal de l'Urgell)

A la Festa Major de Setembre del mateix any, els gegants tornen a fer acte de presència al parc de Sant Eloi, el diumenge 13, després del tradicional esmorzar amb coca i préssec. A continuació actuació dels Castellers de Barcelona, el Ball de Bastonets i sardanes amb la Cobla Tàrrega.
 

Totes les parelles de gegants a l’Aplec de Sant Eloi del 12 de setembre de 1987

Per la Festa Major de Maig de 1988 es repeteix l’experiència de l’any anterior. La Ballada de Gegants es realitzà el dissabte 14 de maig amb els Grallers de Lleida i grallers Els Tararots de Tàrrega. Per la seva part, a l’Esclat de Festa hi prenen part les colles geganteres de l’Esquirol, Tona, Santpedor, Manlleu, Collbató, Pobla de Segur, Gandesa i Tàrrega. També hi actuaren els Falcons de Vilafranca.

Els Gegants de Tàrrega a la Trobada Gegantera del 15 de maig de 1988. Per ordre d’esquerra a dreta: Mariners, Cinteta i Cintet, Carme, Ajuntament i carrer Major. Foto: Arxiu Pere Català

El 14 de maig de 1989, es va presentar el Drac de Tàrrega a la plaça les Nacions, amb una posada en escena teatral a càrrec del grup de Diables BAT (formats el 1986), entitat que en fou promotora. Se’l pot definir com un drac de contacte, ja que el cos és tou i permet donar cops al públic sense perill. Duu suports a la boca per subjectar pirotècnia, i acompanya els diables als correfocs on participen, juntament amb el grup de tambors de l’entitat. La bèstia va participar a l’espectacle de cloenda dels Jocs Olimpics de Barcelona 92 amb Comediants.

Durant aquells anys, poques novetats hi va haver a la Festa Major de Maig i a l'Aplec de Sant Eloi, pel que fa a la participació dels gegants. A mode d'exemple, esmentarem dues diades significatives. La Festa Major de Maig de 1989 on els gegants encapçalen de nou la cercavila del 13 de maig, amb el Ball de Bastonets i l’acompanyament musical de la Banda Carmelitana del Pare J.M. Gil. L’endemà diumenge, trobada gegantera amb set colles, aquest cop amb inici a la plaça de les Nacions. I l’Aplec de Sant Eloi del 8 de setembre de 1991 que va començar a les 8h a la plaça Major amb cafè turc “per als valents que aguantin i per als més matiners“. Tot seguit a les 9h, sortida de la comitiva d’autoritats, el Ball de Bastonets i els Gegants de Tàrrega, acompanyats per la Banda Carmelitana del Pare J.M. Gil cap a Sant Eloi. Un cop arribats l’ermita, missa, esmorzar amb coca i préssec i sardanes. A l’edició de 1993 hi van participar els grallers La Revolta d’Arbeca.
 
L’any 1993, Jordi Baiget Piqué va compondre la peça musical del Ball de Gegants de Tàrrega, la segona partitura documentada d’un ball de gegants a Tàrrega. Com hem vist anteriorment, la primera fou el Ball de Gegants del Terés, de mitjan segle XIX, obra de Marià Terés. El Ball de Gegants de Tàrrega va ser reconegut als Premis Pallars de música d’arrel tradicional de 1993, celebrats a la Pobla de Segur.

No va ser fins el 1994 que el mateix Baiget encarregà a l’exdirector de l’Esbart Albada, Ton Farran Domínguez, una coreografia per al ball. L'excusa va ser l’homenatge a Antoni Aligué, responsable dels gegants de la ciutat durant 35 anys (1949-1984). La dansa es va estrenar el diumenge 15 de maig de 1994 a les 13h a la plaça de les Nacions, en el marc de la trobada gegantera de la Festa Major de Maig, davant les autoritats locals i el llavors Conseller de Cultura i fill de Tàrrega, Joan Guitart. Antoni Aligué va rebre una placa commemorativa de l’Ajuntament i tot seguit va aixecar la geganta Almodis per darrer cop. L’acte va cloure amb una ballada de tots els gegants presents a la trobada i un dinar sota el cobert de l’estació d’autobusos. Malgrat l’expectació creada, el Ball de Gegants de Tàrrega no es va tornar a representar fins el 13 de maig de 2008. La dansa es pot executar amb una o dues parelles de gegants.

Des de l’aparició dels primers gegants, no hi havia hagut cap associació constituïda, encarregada a la ciutat. Generalment eren les comissions de veïns dels barris o particulars qui els treien a passejar i qui procurava el seu manteniment. Uns dels primers responsables que es coneixen van ser Pep Salvadó Macuco, i després Antoni Aligué, que reclutaven i pagaven els seus portadors per encàrrec de l’Ajuntament. Antoni Aligué va exercir fins el 1981, quan es va crear la Fal·lera Gegantera, de la qual n’esdevingué cap de colla en Josep Bonet fins al 2009. No va ser fins el 1997 que es va constituir una entitat amb CIF propi, l’Associació Cultural la Fal·lera Gegantera, que passaria a gestionar el ric patrimoni geganter targarí. 

Aprofitant la constitució de la nova associació el 1997 es van adquirir sis capgrossos nous: el Negret, el Dimoni, el Nen Trapella, la Castanyera, el Catalanet i el Popeye. Curiosament es torna a adquirir un capgròs que representa al popular personatge de dibuixos animats Popeye, com es fa fer el 1952. Van ser construïts al taller de l'Agnès Pla de Guissona. Els altres dos capgrossos que gestiona l'entitat són l’Avi Pep i l’Anna, fets el 2002 al taller Sarandaca de Ramon Aumedes de Granollers. Aquesta parella van ser regalats per l'empresa Agrupació Mútua, obsequiats també en d’altres poblacions catalanes. El grup el completa la nana Honorata, antic emblema del Firacóc, realitzada el 2003 també per l'Agnès Pla. També es conserva un cap del Dimoni de El Ingenio, un regal que la companyia teatral Comediants va fer a la ciutat el 1984, i que a diferència dels anteriors, és construït en cartró pedra.
 

El grup de vuit capgrossos de la Fal·lera Gegantera a la presentació de la nova parella de Nans de Menàrguens (al centre i de peu), el 19 de maig de 2024 

Per la Festa Major de Maig de 2000, els gegants i capgrossos van aparèixer dos cops: a la Trobada de Gegants i Capgrossos del diumenge 14 de maig, i la cercavila del dilluns 15 per la tarda, amb l’acompanyament musical de la Patolea i l’aparició de l’Home de la Barra.

I el mateix 2000 es va presentar la parella completa dels nous Gegantons Cintet i Cinteta de l’escola Jacint Verdaguer. Com hem vist anteriorment, la primera parella data de 1986. Sense poder determinar una data clara, entre el 1993 o 1994 es va construir una segona parella de poca qualitat, que es va malmetre durant una tempesta pels volts de 1997. Realment, el tercer i actual Cintet es va presentar l'any 1998, i no va ser fins el 2000 que es va acabar la Cinteta, confeccionant també una bata nova al Cintet. La tercera parella de gegantons és obra de l’exdirector de l’escola Josep Blanch Solsona i de la Rosa Mateo Castellà, amb la col·laboració de l’artista Agnès Pla que en feu la resta. La presentació es va fer coincidir amb la inauguració de les obres de millora i ampliació de l’escola.
 

El Cintet i la Cinteta a la plaça Major

GEGANTS DE TÀRREGA (2006-2024): el nou model de Festa Major

“Ciutadans molta antenció, que no heu vist mai a la vida, una festa tan lluïda com l’actual Festa Major!”

Hem volgut iniciar el capítol l’any 2006, coincidint amb el canvi de model de la Festa Major de Maig de la ciutat, gràcies a la creació de la Cercavila Nocturna, espectacle de cultura popular i tradicional que l’any 2010 evolucionà a la Nit del Tararot.

El 12 de maig de 2006 es va representar la primera Cercavila Nocturna, gràcies a la Regidoria de Cultura i als Tallers per la Festa, promoguts pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, amb l’objectiu d’incentivar la creació, adaptació o recuperació de festes populars o tradicionals. Als tallers s’ensenyaven balls tradicionals i interpretació, entre d’altres disciplines. Es tractava d’un espectacle de carrer en el qual s’escenificava una accidentada cercavila a la Tàrrega de 1325, on un joglar morí apedregat a causa d’una disputa amorosa. El tràgic succés acabà amb procés judicial on hi va intervenir el mateix comte de Barcelona.
 
És gràcies a l’aportació econòmica de la festa que es va crear l’Àliga de Tàrrega l’any 2007, figura que a petició de l’Associació Guixanet representaria el comte de Barcelona. L’Àliga doblement coronada va ser construïda per l’Agnès Pla, atès que té dos caps. Duu la senyera i escacs del Comtat d’Urgell al pit, a imatge de l’escut de la ciutat. L’àliga bicèfala del mateix escut és una herència de la Casa dels Àustries. Durant la primera edició de la Cercavila Nocturna, el comte va ser representat per l’Àliga d’Agramunt, a falta de la targarina.

El canvi de model festiu propiciat amb la presentació de l’Àliga es va produir sobre la base d’uns actes, figures i entremesos que ja existien a la població, i que sortosament encara perduren. Així doncs, com moltes Festes Majors catalanes, la ciutat compta des de 1975 amb un aplec de sardanes, organitzat per l’associació Amics de la Sardana de Tàrrega. Des de 1987, amb una trobada de gegants i capgrossos organitzada per l’Associació Cultural Fal·lera Gegantera. És en el marc d’aquesta trobada que es poden admirar els girs de l’Home de la Barra al carrer Agoders. També l’associació B.A.T. organitza un correfoc des de 1989, any en el qual van presentar el Drac de Tàrrega. Paral·lelament, l’Esbart Albada manté viva la flama dels Balls de Bastonets i l’execució del Ball de l’Eixida.

Per la seva banda, la Parròquia ha mantingut el repic de campanes de la vigília de Festa Major el dia 12 de maig a les 12h del migdia, i els dos oficis solemnes als patrons dels dies 13 i 14 de maig. El 1985 també va restaurar l’entrada solemne de les Santes Espines, amb un recorregut molt més curt i limitat al trajecte de la rectoria a l’església de Santa Maria de l’Alba. Cal destacar també el Firacóc, un aplec culinari amb degustació de coques de recapte i mostra de productes de fleca que s’organitza des de 1989, durant el cap de setmana de la Festa Major de Maig.

Amb la nova figura de l’Àliga, l’any 2007 es dona el tret de sortida a la mostra de balls tradicionals i populars de la ciutat conegut com l’Eixida de Festa Major, un acte de la Festa Major de Maig que es va iniciar amb la presentació del Ball de l’Àliga de Tàrrega, i que es sumava a l’existent Ball de l’Eixida, que es realitzava a la plaça Major des de 1979. L’alcalde Eugeni Nadal va ser l’impulsor de la “recuperació” del ball, per ser interpretat per tots els ciutadans que ho volguessin. La dansa s’executa en parelles situades en files, i va evolucionant amb el canvi de parelles. Parlem de recuperació, malgrat que des de principis del segle XX ja l’havien ballat una bona colla d’esbarts catalans i l’Esbart Albada de Tàrrega. Nadal va ser el primer alcalde a obrir l’Eixida tal i com l’entenem en l’actualitat.
 
Segons el cèlebre folklorista català Joan Amades, l’Eixida era ballada pels traginers de Tàrrega a la pl. de Sant Antoni durant la festa de les Santes Espines, encapçalada pels pabordes de la confraria. El cas és que el Ball de l’Eixida és només l’adaptació d’una part dels passos del Ball dels Valencians originari de 1773, desaparegut el 1895 i reintroduït pel mateix Esbart Albada el 2024. És una coreografia independent i adaptada, primer per ser ballada per esbarts a l’escenari (any 1921) i després a plaça (any 1979). De 1988 a 1991 l’Eixida va ser interpretada exclusivament per l’Esbart Albada, mentre que el 1992 va ser encapçalada altre cop per l’alcalde, i per primer cop per tota la ciutadania que va voler participar-hi. Actualment l’Eixida és interpretada per la Cobla Tàrrega amb un arranjament elaborat el 1921 per Josep Mª Güell (Mestre Güell), a partir de la partitura original del Ball dels Valencians. Es realitzen dos assajos oberts previs a la Festa Major, a la seu de l’Esbart Albada situada als baixos de l’Ateneu.

L'Eixida de Festa Major se celebra cada 13 de maig, al finalitzar la missa en honor a les Santes Espines. Es representa a 3/4 de 9 del vespre si el dia s’escau de dilluns a divendres, o a la 1 del migdia si s’escau en dissabte o diumenge, i sempre a la plaça Major. El nom de l’Eixida de Festa Major se li donà el 2010. S’ha celebrat amb regularitat cada any, excepte el 2020 per la Covid. El 2021 se celebrà al Teatre Ateneu per les restriccions de la mateixa pandèmia.
 
L’acte comença amb els representats del Consistori situats davant l’Ajuntament. Els capitans, pendonistes, el clergat i el mateix celebrant de la missa, portant el reliquiari de les Santes Espines, se situen davant la parroquial per assistir als dos primers balls que s’escenificaran en el seu honor: el Ball dels Valencians i el Ball de l’Àliga de Tàrrega. El públic envolta la plaça, bé asseguts en moquetes al terra, en cadires o a peu dret.

Ball de Gegants de Tàrrega a l’Eixida de Festa Major, el 13 de maig de 2009, amb els Gegants del Carme i els Grallers de la Barra

Cal destacar també que el 2007 la Regidoria de Cultura habilità l’aparador o vitrina dels gegants i capgrossos, al carrer les Piques. S’hi exposava l’Àliga de Tàrrega, fins que el 2008 es traslladà a les dependències de l’Ajuntament.
 
Com hem comentat anteriorment, el Ball de Gegants de Tàrrega s’incorpora a la mostra de balls el 13 de maig de 2008. En aquesta primera representació es va interpretar exclusivament amb la parella de Gegants de l’Ajuntament, acompanyats pels Espremulls Cobla Antiga. El 2009 la peça va ser interpretada pels Grallers de la Barra. I a partir de 2010, la Cobla Tàrrega és l’encarregada d’interpretar el ball, amb un arranjament de la Mercè Salvadó. Pel Corpus, el ball s’escenifica a la plaça Major en finalitzar la celebració, de la mà de Els Carreter, Colla de Grallers. Ocupa la quarta posició a l’Eixida de Festa Major, precedit pel Ball dels Valencians, de l’Àliga i de l’Eixida. A continuació es representen els Balls de Nans, de Cavallets Moros i Cristians, d’Arquets, de la Verreta, de Bastonets, de Gitanes i de lo Tossino. L’acte finalitza amb l’Himne a la Verge de l’Alba, cantat per tots els actuants i el públic assistent.

Un punt d’inflexió en la història gegantera local ha sigut l’organització de la XXIV Ciutat Gegantera 2009 a Tàrrega. Es tracta de l’esdeveniment anual més important del calendari geganter català celebrat des de 1985, i compta amb la major representació de colles geganteres de l’any. Un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món geganter, entre les quals destaquen les cercaviles i els balls de gegants. A l’edició targarina hi van prendre part un total de 194 colles geganteres, 550 figures entre gegants, gegantons i capgrossos, més de 5.000 geganters i geganteres, 250 voluntaris i voluntàries, i un nombrós públic entregat durant tot el cap de setmana.

Els actes van començar del divendres 29 de maig amb la inauguració del monument commemoratiu del títol de Ciutat Gegantera anomenat el Bol d’Or, un monument gegantí decorat amb un trencadís de color blanc i amb l’interior pintat d’or, obra de Matilde Grau. Tot seguit, cercavila fins la plaça Major encapçalada pels Gegants del carrer Major, del Carme, els Mariners, el nans Guantxo i Pio, i els Gegants de Borges Blanques, Manlleu i Juneda, les tres primeres colles convidades. A l’Ajuntament, Joan Font, director del grup teatre Comediants, pronuncià el pregó oficial de la festa.
 

En Treball i na Cultura el dissabte 30 de maig de 2009 a la plaça de les Nacions

El dissabte 30 de maig a les 6 de la tarda, 110 de les 195 colles inscrites van participar a les quatre cercaviles, encapçalades cadascuna per les quatre parelles de gegants de Tàrrega. S’iniciaren a plaça del Carme i finalitzaren a la plaça de les Nacions sense Estat, amb quatre trajectes diferents pel centre de la població:

1.    Cercavila groga: pl. del Carme, c. del Carme, pl. dels Àlbers, pl. Lluís Millet, c. d’Urgell, pl. d’Urgell, c. del Mestre Martí, c. Santa Clara, pl. de Centenari, c. de l’Hospital, c. de la Solana, c. del Riu, C. Migdia i pl. les Nacions.
2.    Cercavila taronja amb colles que han sigut Ciutat Gegantera en darreres edicions: pl. del Carme, c. Agoders, pl. Major, c. Major, C. de la Font, c. Lluís Folquet, pl. Comediants, c. de l’Estudi, pl. la Palla, c. de l’Estudi, c. Migdia, c. les Piques, c. Vilanova i pl. les Nacions.
3.    Cercavila blava: pl. del Carme, c. del Carme, pl. Major, c. Major, pl. Sant Antoni, c. Sant Agustí, c. Migdia i pl. les Nacions.
4.    Cercavila verda: pl. del Carme, Raval del Carme, c. Escoles, c. Mestre Güell, pl. del Carme, c. Joan Maragall, c. Migdia i pl. les Nacions.

A l’arribada a la plaça de les Nacions, s’oferí la benvinguda oficial per part de les autoritats i es representaren els balls protocol·laris de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya: Dansa dels Quatre Punts amb els Capgrossos d’Alcarràs; Ball Nou a càrrec de la colla de Sant Joan Despí; Ball d’Aniversari  amb la colla de Sant Vicenç dels Horts; i Ball dels Gegantons de l’ACGC. A continuació,  s’oferí un sopar multitudinari i concert amb la Companyia Elèctrica Dharma.

El diumenge següent fou el de major participació a l’esdeveniment, amb un total de 195 colles que prengueren part a les quatre grans cercaviles organitzades. Els quatre punts de sortida van ser: la plaça Europa, l’Institut Manel de Pedrolo a l’avinguda Tarragona, la plaça Rosa Sensat i l’avinguda de Fàtima. A la plaça de l’Hort del Barceloní es feu el traspàs del títol de Ciutat Gegantera a Tàrrega per part de la colla sortint de Sant Vicenç dels Horts. Seguint la tradició, el relleu s’escenificà amb el Ball Nou i el Ball d’Aniversari, executat amb la parella de gegants de l’ACGC, en Treball i na Cultura, a càrrec de les colles de Sant Vicenç dels Horts i de Tàrrega.
 
Ostentar el títol de Ciutat Gegantera dona dret a la colla local, en el nostre cas la Fal·lera Gegantera, a custodiar i ballar en Treball i na Cultura, fins el proper relleu. La ciutat que ens va substituir el 2010 va ser Manlleu (Osona). Així doncs, la Fal·lera Gegantera va lluir la parella durant la 2a Mostra d’Entitats de Tàrrega, celebrada el 14 de juny de 2009. També a l’Aplec de Sant Eloi de 2009, juntament amb els Gegantons de l’ACGC i els Gegants de l’Ajuntament i del Carme. Finalment, l’associació va assistir a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Luxemburg, celebrat de l’1 al 2 d’agost del mateix any, amb els Gegants de l’Agrupació. A l’edició de 2011 celebrada de Grenoble (França) del 4 al 6 d’agost, van repetir l’experiència, aquest cop amb els capgrossos de l’ACGC i de Tàrrega.
 

Els Gegants del Carme i de l’Ajuntament representant el Ball de Gegants de Tàrrega el dissabte 30 de maig de 2009 a la plaça de les Nacions

Els Nans de Tàrrega el dia de la presentació del Guixanet, el 2010 al carrer del Carme

Com hem avançat anteriorment, el 14 de maig de 2010 es va celebrar la primera Nit del Tararot, una adaptació de la Cercavila Nocturna, organitzada per l’Associació Guixanet. Es tracta d’un espectacle de gran format que compta amb la participació de ballets i bestiari locals, i formacions convidades fora vila. L’argument bàsic sol ser el de la figura de la Pregonera intentant posar pau entre dos barris enfrontats: el del Carme capitanejat per Joan del Xeco, i el de la Mercè amb Miquel del Bitxo. El moment àlgid de la festa és la pedregada o pluja de grans pilotes de platja, on l’eufòria esclata i la plaça es converteix en una autèntica discoteca.
 
Prèviament a la Nit del Tararot es desenvolupa l’animadíssim Corretossino. Tot seguit, sopar popular a la plaça Major, la Nit del Tararot, correfoc de la B.A.T i concert a la plaça les Nacions, reforçant la idea d’un dissabte complert i atractiu per públic fora vila i local. Les primeres edicions de l'espectacle es van celebrar a la plaça Sant Antoni i finalitzaven a la plaça Major. A l'edició de 2016 es va celebrar exclusivament a la plaça Major, degut al nombrós públic assistent.
 

La Nit del Taratot amb els Gegants de la Mercè, del Carrer Major, Tararots, la Verreta i els Gegants de Guissona, el 13 de maig de 2017, a la plaça Major. Foto: Jaume Solé