Els Gegants de Tàrrega

ELS GEGANTS DE TÀRREGA: un dels primers gegants catalans, modèstia a part

L’any 2024 els Gegants de Barcelona van celebrar els 600 anys d’història i l’efemèride es commemorarà amb una Trobada Nacional de Gegants, que va reunir a la ciutat una gran representació de gegants de tot Catalunya, entre la que hi van ser presents els Gegants del carrer Major de Tàrrega, Jaume I i Violant d’Hongria. Aquesta trobada emulava la que es va fer l’any 1902, amb el nom de Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona, on van participar la segoa parella de Gegants del Carme de Tàrrega, els construïts l'any 1892. La Trobada es va organitzar per tal de celebrar la primera notícia que és té d'uns gegants a la ciutat de Barcelona i segons algunes fonts, del món sencer. La parella van ser presents a la processó de Corpus de 1424, tot i que no es descarta que n’existissin abans. Segons el Llibre de les Solemnitats de Barcelona, a la processó de la catedral de 1424 hi van desfilar “Lo Rey David ab lo Giguant” i “Sanct Xpistòffol ab l·infant Jhs al coll.” El primer gegant representava el Goliat bíblic, i pel fet d'haver estat pagat pel municipi, se’l considera el primer gegant de la ciutat. Probablement durant la processó, s’escenifiqués la lluita de David amb el gegant Goliat. El segon gegant era Sant Cristòfol a qui se'l solia representar portant el nen Jesús al coll. Encara que no existeix unanimitat entre els historiadors, es creu que aquests primers gegants processionals no eren figures corpòries com els actuals, sinó homes amb xanques que desfilaven disfressats, com encara succeeix en algunes ciutats belgues.

Amb el temps, els gegants i la resta d’entremesos van anar guanyant protagonisme a la processó i la seva presència es va anar estenent a altres actes solemnes, com les recepcions reials. Un exemple el veurem a Tàrrega l’any 1605, o a Barcelona l’any 1585, on el rei Felip II va ser rebut per un gegant juntament amb altres entremesos com l’àliga, el drac i la víbria. Progressivament, els gegants van anar perdent les connotacions religioses, canviant la representació original de personatges bíblics per reis, guerrers, nobles o dames, o personatges destacats d'una població. 

Es considera que el primer gegant corpori amb estructura de fusta i modelatge de caps i mans amb cartró-pedra és de Girona, i correspondria a l’any 1513. El segon gegant corpori seria el d’Olot de 1521. Mentre que el tercer més antic s'hauria construit a Cervera el 1551. Com veurem més endavant, el primer gegant de Tàrrega és datat del 1600, i ens podríem preguntar si la nostra figura podria ser el quart gegant construït a Catalunya? De ben segur que n’hi ha d’altres que ens precedeixen, i en futurs estudis és possible que s’aportin noves dades, per això no podem donar-ho per cert. En tot cas, ens avala una història de més de 400 anys de gegants a la ciutat de Tàrrega.

Per posar els gegants de la ciutat en contexte, i a mode de breu resum introductori, primerament hem de dir que Tàrrega té una llarga tradició de figures, balls i entremesos de cultura popular i tradicional, ja documentats al Corpus de 1600 i de 1610, amb el primer gegant i drac de la vila, respectivament. Un seguici festiu que acompanyava la processó de les Santes Espines conegut des de 1773, amb la presència d’un ball de bastons, dos de moros i cristians, una nova parella de gegants i un ball de valencians que va estar actiu fins el 1895. També cal destacar la forta influència que han tingut les festes dels barris de la Mercè i del Carme, ja que han permès la creació de ballets, figures i gegants. Pel que fa al barri de la Mercè: els Gegants de la Mercè originaris de 1870 i encara vigents, els Gegantons Mariners d’aproximadament el 1907 i també vigents, l’Home de la Barra originari de 1878 i actualment amb la tercera versió, i el Ball d’Arquets (cercolets) de finals s. XIX. Pel que fa al barri del Carme: els desapareguts Gegants del Carme de 1871 i 1892, els vigents de 1953 i el Ball de Bastonets de 1879. 

Afegirem que el model festiu targarí va estar influenciat pel del Camp de Tarragona durant els segles XVIII i XIX, amb exemples com el tararot, formació musical de gralla i tabal coneguda amb aquest nom a Tàrrega, provinent d’aquestes comarques; i el Ball dels Valencians, la melodia del qual recorda molt a la del Ball de la Primera de Valls. També ha estat gràcies a l’aportació de clergues formats al Bisbat de Solsona a finals dels s. XIX i XX, com s’han creat dos dels tres Balls de Bastonets propis i cantats de Tàrrega: Sona Bigotet i la Pepa, clarament influenciats pels solsonins. A més, a més, la posada en escena teatral i espectacular d’alguns dels actes de la Festa Major de Maig és hereva de les 44 edicions viscudes de la Fira del Teatre al Carrer, on els espectacles de Comediants i dels targarins Pots Teatre, entre altres, han deixat una forta petjada en l’imaginari col·lectiu de la ciutat, influenciant la Nit del Tararot.

Acompanyeu-nos en aquest apassionant viatges per les festes de la ciutat i els seus protagonistes: els Gegants de Tàrrega.
 

Els Gegants de Tàrrega a desembre de 2010, a la plaça les Nacions Sense Estat. Foto: Ton Farran

GEGANTS DE TÀRREGA (1600-1869): els avis i el rebesavi

“…al devant las creus; devant de estas las banderes; y al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians y dos balls de Cristians i Moros”

Des de l’any 1600 els Gegants de Tàrrega han amenitzat les festes més assenyalades del calendari festiu local: Festa Major de Maig, Festes de Sant Eloi o Festa Major de Setembre, Corpus, les festes dels barris històrics del Carme, la Mercè i del carrer Major, entre d’altres.

D’aquestes festivitats, la més antiga que es coneix a Tàrrega és la de Corpus Christi, una festa catòlica que venera l’eucaristia, i que va ser instaurada l’any 1264 pel papà Urbà IV. El moment més important del Corpus és la processó, i la de Barcelona, originària de 1320, és considerada una de les més antigues d’Europa. Durant molts segles, fou la festa més important de la ciutat comtal. El bestiari popular format per àligues, cavallets, víbries, dracs i gegants té el seu origen en el Corpus. Aquestes figures, juntament amb altres entremesos, representacions de passatges bíblics i de les vides dels sants i santes, tenien per objectiu explicar els textos sagrats al poble, majoritàriament analfabet.

Però quina importància va tenir el Corpus a Tàrrega, i de quina manera se celebrava, perquè es decidís construir un dels primers gegants corporis de Catalunya?

La primera referència escrita del Corpus a Tàrrega és de 1438, tot i que és molt probable que se celebrés amb anterioritat. La festa comptava amb la presència d'elements festius i folklòrics propis documentats ja el 1481, com la construcció d’una galera o castell amb rodes, realitzat en motiu de la recepció de la reina Isabel la Catòlica. L’acompanyament musical de les primeres processons de Corpus anava a càrrec de músics que tocaven el flabiol, la tamor, rabequet i la cornamusa o sac de gemecs. També hi participaven els tabalers i el verguer o pregoner amb la seva trompeta. El Corpus local es va celebrar durant el s. XV a la desapareguda capella del Corpus Christi del carrer del Carme, aixecada per la nissaga dels Ardèvol, vora l’actual Palau dels Marquesos de la Floresta. Un sepulcre gòtic de la família, que havia format part de la capella, resta exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, mentre que el finestral gòtic de la façana de la capella està ubicat al Parc de Sant Eloi.

La Tàrrega de principis del s. XVII que va conèixer el primer gegant targarí era una població econòmicament estancada, però amb certa estabilitat. En paraules de Josep M. Planes Costa (La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segles XVI-XIX), la vila “… feia grans despeses en aparatoses celebracions publiques, que volien dissimular les seves penúries i donar una imatge d’activitat local que no responia a la realitat. Es feien grans festes per l’Assumpció de la Verge Maria (en aquesta data se celebrava també la Festa Major), per la Concepció, per Corpus i sembla que també en honor de St. Ramon de Penyafort”. Els targarins i targarines en sabiem de fer festa, i la més espectacular i recordada de totes va ser la que es va celebrar en honor de la Puríssima, del 14 al 16 de juny de 1619. S'hi feren tornejos de cavalls, processó, artilugis per teatralitzar oficis religiosos, espectacles, representacions, dues cobles de ministrils… Un espectacle magnífic, monumental i fastuós propi del barroc, que va sorprendre als visitants vinguts d'arreu de Catalunya, sobretot perquè llavors Tàrrega era una vila petita.

Al Llibre de Cerimònies (1592-1661) trobem la primera referència d’un gegant a la ciutat, l’any 1600. Al mateix llibre es documenta l’ordre que seguien les processons de Corpus de final s. XVI i durant el s. XVII, encapçalades per la bandera de la vila, el Jagant de la Vila, seguit de les creus i les banderes de les confraries. La nova figura va participar a les processons de Corpus almenys fins el 1619. Segurament, es va voler celebrar el nou segle amb un nou element que envellís, encara més, la processó del Corpus targarí. 
 

Llibre de Cerimònies (1592-1661), amb la primera notícia del Jagant de la Vila de 1600.
Fons de l’Ajuntament de Tàrrega U.I. 160, Arxiu Comarcal de l’Urgell
 

El Llibre d’Albarans, també dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, fa referència al pagament efectuat a Joan Grau com a portador del gegant, durant la processó de Corpus de 1603. De 1605 fins almenys el 1619, el portador i ballador del gegant fou sempre en Joan Galzeran, que cobrava vuit sous per ballar-lo durant la processó, tot i que durant els anys següents també es ballava per la Capvuitada de Corpus. Per una quantitat similar també es pagava al portador en diades puntuals, com les celebracions reials. El mateix llibre també documenta la construcció del primer drac de Tàrrega el 1610. La bèstia anava molt probablement davant la processó de Corpus acompanyant el gegant. El primer portador del drac va ser en Jeroni Roca, de professió fuster. Sabem que el 1617 el carregava en Gaspar Nadal, i el 1619 en Nadal Homs. El salari era similar al del portador del gegant, així com l’obligació de lluir-lo durant la processó de Corpus i la Capvuitada. El Consell va ser l’encarregat de pagar les despeses de construcció del gegant i el drac, dels coets que duïa el drac i dels sous dels portadors.

L’historiador Segarra i Malla dona fe al seu llibre Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions II (segles XVI-XVIII) que “…per animar les festes es feren els gegants i capgrossos, que eren les comparses de la diada, encara que oficialment no n’hi havia. L’Ajuntament els llogava als barris de la Mercè o del Carme. Ben diferent era això del segle XVII; llavors al poble no hi faltava el Gegant de la Vila, que amb sa alabarda (destral de pal llarg) i l’escut d’armes de la vila anava a les processons acompanyant el drac, que amb un colom a la boca ballava danses en els llocs principals de la població”. El mateix autor també va publicar que els primers gegants de la vila es van presentar durant la processó de Corpus de 1591, tot i que, comprovant les fonts que va consultar, no en figura cap referència.

Una de les celebracions reials de les que es té constància que hi va participar el Jagant de la Vila fou pel naixement, el 8 d'abril de 1605 ,del fill de Felip III de Castella o Felip II d’Aragó, el futur monarca Felip IV. Es feren grans festes arreu del país, i a Tàrrega l’efemèride se celebrà els dies 12, 13 i 14 de juny del mateix any de la següent manera: el diumenge 13, es ventaren les campanes de la parròquia. La casa de la paeria i el campanar anaven plens de llanternes amb gresolets. Per la seva part, la confraria de Sant Eloi va encendre grans fogueres damunt la serra. El dilluns 14, es feu una processó solemne “… aont acudi lo jagant ballant devant la professo y apres un ball de minyonets molt ben adressats ab uns archs y fletxes en les mans que feren dit ball devant la custodia que aportaven…” També es feren focs artificials, jocs, músiques, balls i fonts, com la del carrer del Carme on hi havia la figura d’un nen que representava el fill del monarca, subjectant una espasa i amb un lleó als peus amb un bàcul. (Llibre d’actes i memòries de Pere Llorens Rabassa, escrivà de les Cases del Consell, Arxiu Municipal). 

Cal fer esment que la font principal per a l’estudi del Corpus de Tàrrega durant els s. XV-XVII prové de l’article “La celebració del Corpus a Tàrrega entre els segles XV i inicis del XVII”, de Ramon Miró Baldrich, revista URTX núm. 9. A ell li devem la pista de 1603, que posteriorment vam aconseguir retrocedir fins el 1600. També hem revisat el Llibre de processons, pregàries i capitanatges dels barris i de les Confraries de les Santes Espines… (1665-1837) i no hem trobat la presència del gegant ni del drac a les processons del Corpus targarí, a mitjan segle XVII. 

Durant els s. XVII i XVIII el Corpus targarí es va celebrar amb regularitat. Durant els s. XIX i XX la custòdia es treia en processó pels diferents carrers del centre de la població i finalment era tornada a la Parròquia. Aquest era un dels actes més importants de la capvuitada de Corpus, que es perllongava durant vuit dies. Es feien diverses processons durant la setmana, sent la primera la de Corpus. Seguia la processó dels capellans, la de l’Ajuntament, la de la Santíssima Trinitat, la del carrer Agoders, la del barri del Carme, la del barri de la Mercè i la del barri del carrer Major.

Els tres barri barris participaren activament en l’organització de la festa, amb la decoració dels seus carrers, rivalitzant per veure qui s’hi esmerçava més. Es feien processons, catifes de flors, cercaviles amb gegants i capgrossos, audicions de sardanes, jocs infantils, fogueres i la recollida d’aliments per als veïns més desfavorits. La Comisión Oficial de Ferias y Fiestas era l’encarregada d’organitzar el concurs amb unes bases on es demanava als barris que presentessin un projecte previ d’ornamentació dels seus carrers, on havia de prevaldre la qualitat per damunt la quantitat. Destacaven la decoració de l’església i la processó, i no es tenien en compte els espectacles que s’hi feien per no canviar l’aspecte tradicional de la festa. Els barris nombraven quatre capitans o representants, i al barri guanyador se li entregava una placa commemorativa i una cinta amb una inscripció que podia lluir a la bandera de la processó. El barri del carrer Major va guanyar durant vuit anys seguits el primer premi de l’Ajuntament a la millor organització de la capvuitada de Corpus, de 1945 a 1952, tal i com figura en una placa commemorativa a la plaça Sant Antoni. Durant la segona meitat del segle passat, els barris van deixar d’organitzar les festes i processons de Corpus i la festa decaigué en participació ciutadana. Molt probablement el 1878, el barri de la Mercè presentà l’Home de la Barra per animar el pas de la processó de Corpus pel barri, amb els giravolts del simpàtic personatge, penjat entre dos finestres o balcons del carrer Urgell

Actualment la ciutat celebra el Corpus el diumenge al migdia següent a la capvuitada de Pentecosta, amb una missa solemne a la Parròquia. Acabada aquesta, l’Àliga de Tàrrega entra solemnement a la Parròquia i balla davant l’altar. Tot seguit, s’inicia la processó pel centre de la ciutat amb el següent ordre: els Gegants de Tàrrega, les banderes, l’Àliga, els músics, el turiferari, la creu, els infants de la primera comunió, els escolans, els capellans, el tàlem, les atxes, la custòdia i la capella de música. Al finalitzar la processó, l’Àliga ret homenatge a la custòdia amb una reverència davant la porta principal de la Parròquia, durant benedicció de la custòdia. A continuació, els escolans, les banderes, els capellans i la custòdia entren a la parroquial. Per acabar es realitza el Ball de Gegants de Tàrrega a la plaça Major.
 

Enramada i decoració del carrer Major durant el Corpus de 1951

Després de conèixer l'origen del primer gegant de la ciutat, ens centrarem en un festa molt nostrada i antiga a la nostra ciutat: la Festa de les Santes Espines, origen de l’actual Festa Major de Maig.

Al Llibre d’Albarans apareix el primer document escrit que documenta la processó que es va fer en honor de les Santes Espines de la corona de Crist, el 15 de maig de 1551, dues relíquies custodiades a la Parròquia de Tàrrega. Cal destacar que en aquest document ja es parla de festa, i hi apareix el detall del pagament de 32 sous a uns músics o joglars forans: “Per pagar los jutglars sonaren lo dia de la festa de les Santes Spines qui ere a 15 del present mes de maig, 32 sous. Per pagar la despesa als dits juglars los dies sonaren a les Spines, 8 sous.” Per tant, podem fixar aquesta data com l’origen de la Festa Major de Maig de Tàrrega, malgrat que probablement ja s’hagués celebrat amb anterioritat i aquest any agafés certa notorietat. 

La tradició popular explica que les Santes Espines van ser dutes a Tàrrega per un àngel, un dia que els fidels estaven congregats a l’església parroquial de Santa Maria. Aquests van veure entrar un pelegrí que, tot apropant-se a l’altar major, va deixar damunt l’altar les dues espines de la corona de Crist. Desaparegut de sobte el pelegrí, els fidels conegueren que sota els seus hàbits s’amagava un àngel. Aquesta llegenda és originària del s. XVIII i comuna en altres poblacions, així doncs posterior a 1551, i per tant la mateixa església no l’ha considerada mai com a acte miraculós.

Des d’un punt de vista històric, les relíquies haurien arribat a Tàrrega en altres circumstàncies. Una part de la corona de Jesucrist es va dur a Constantinoble l’any 326, ciutat on l’havien venerat fins el 1239, quan l’emperador Balduí II es va fer obsequi al rei Lluís IX de França, després de pagar-li un deute que havia contret amb els venecians. El 1248, la corona es va consagrar a la capella de Sainte Chapelle de París i, des d’allí, se n’haurien escampat bocins per tota la cristiandat. La corona constaria d’entre 72 a 128 espines, segons les fonts històriques, i en diferents moments de l’Edat Mitjana i segles posteriors, haurien arribat a diferents esglésies catalanes on haurien estat conservades amb gran devoció, com és el cas de Tàrrega i Santpedor.

Les Santes Espines que es conserven a la Parròquia targarina mesuren 6 i 8 centímetres i, tal i com diu la cobla popular: “Santes Espines de Tàrrega, l’una curta i l’altra llarga”. De les Santes Espines també es diu que d’una en va brollar sang un Dijous Sant.

Des de ben antic, les Santes Espines de Tàrrega es treien en processó a la primavera per demanar pluja, quan els camps eixuts de l’Urgell més ho necessitaven. L’abril de 1433, un grup de peregrins ja van anar amb “…llums enceses e peus descalçats a la sglesia de madona santa Maria del castell del Mor” amb aquest objectiu. Al voltant d’aquesta processó s’hi anaven congregant vilatans atrets per la capacitat que se li suposava d’atraure la pluja en temps de sequera. Segurament va ser el 1551 quan, després d’una llarga sequera, es van invocar per primer cop les Santes Espines, o almenys, la primera notícia coneguda.

Unes relíquies com aquestes havien d’estar ben custodiades, i així va ser com, el 1554, s’acabà el reliquiari d’argent que les havia de guardar, obra de Damià Ferrando de Cervera. El 1564, es va fer el tabernacle. El 1560, els fadrins de la vila van fundar la confraria de les Santes Espines, òrgan creat per la Parròquia encarregat de promoure’n la devoció. Inicialment, la confraria estigué reservada només als fadrins forans residents a la vila. Posteriorment, van poder ingressar-hi la resta de targarins.

El 1575, el bisbe de Vic, bisbat del qual havia format part la ciutat, va assistir a la festa celebrada en honor de les Santes Espines. D’ençà d’aquestes dates, la devoció local anava creixent cada any, així com la participació de vilatans d’altres pobles de la comarca i voltants. Durant el segle XVI, la festa encara no tenia data fixada i oscil·lava entre els mesos de maig i juny. El 13 de maig de 1612, les relíquies van ser traslladades a la nova capella de la parroquial, un acte presidit pel bisbe de Solsona Lluís Sans. El mateix bisbe va prohibir el costum de banyar-les davant de la creu de Cervera, el moment culminant de les processons que s’havien celebrat fins aleshores, per evitar-ne la seva degradació i la del tabernacle. Aquesta norma es va desobeir uns anys més tard.

La processó de les Santes Espines començava a la Plaça Major i seguia pel Carrer Major, Plaça de Sant Antoni, Carrer de Sant Agustí, la Muralla, carrers de la Font, de l’Estudi, d’Agoders i arribava a la creu gòtica del camí de Cervera, a la Plaça del Carme. De tornada, baixava pel Carrer del Carme fins a la Parròquia.  Als peus de la creu gòtica, a l’entorn d’un altar improvisat damunt d’un cadafal, tenia lloc una cerimònia en la qual les relíquies es submergien dins l’aigua, per demanar pluja. Per la seva part, el públic no amagava els crits sorollosos demanant misericòrdia a Déu. Durant el segle XX, la processó es va reduir al Carrer d’Agoders, a la Plaça del Carme i al Carrer del Carme, fins el 1964, any en qual es deixa de celebrar, degut als canvis que va promoure el Concili Vaticà II, i que van afectar algunes les celebracions litúrgiques de l’Església Catòlica. La part superior de la creu es va malmetre el 1869, quan s’enderrocà a causa d’un temporal de vent, que afectà la població. Les restes s’exposen al Palau dels Marquesos de la Floresta, mentre que a la Plaça Major hi llueix una rèplica inaugurada l’11 de setembre de 1955. L’any 1980 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Durant el segle XVI, la festa encara no tenia data fixada i oscil·lava entre els mesos de maig i juny. Tot això canvià quan el 30 de desembre de 1670, la comunitat religiosa i política local va iniciar un procés per tal que es reconegués l’autenticitat de les relíquies i s’aconseguís un ofici religiós propi per a la seva festa. S’enviaren a Roma proves dels miracles que havien obrat amb malalts i endimoniats, i les nombroses pluges que el cel havia donat després que les Santes Espines s’haguessin mostrat en processó. No fou fins el 1683 que la Congregació del Ritus concedí que es resés l’ofici de la corona de Crist amb ritu doble major el dia 13 de maig de cada any a Tàrrega i el seu districte, sempre que es demostrés que les dues espines eren autèntiques de la corona. Un any més tard, el 13 d’abril de 1684, el vicari general de Solsona, Francesc Serra, decretà que les Santes Espines eren vertaderes de la corona de Jesucrist, i d’aquesta manera s’aconseguí un ofici religiós propi. En virtut d’aquest decret, el 1686 es decideix canviar el dia de la Festa Major de Tàrrega celebrada fins llavors el 15 d’agost, dia de l’Assumpció de Maria, pel dia 13 de maig.

Malgrat tenir data fixada i la devoció de tota la població, no va ser fins el 18 d’abril de 1731 que es troba el primer document on es menciona el patronatge de les Santes Espines: “…que el Domingo primer viniente se saquen en procesión y en la forma acostumbrada la relíquia de las gloriosas Santas Espinas Patronas de esta Villa…” (Les Santes Espines de Tàrrega. Ramon Berga Rossell i Francesc Maymó, 1965)

Gràcies al Llibre de processons, pregàries i capitanatges dels barris i de les Confraries de les Santes Espines… (1665-1837) i al llibre Les Santes Espines de Tàrrega hem pogut trobar el primer document sobre l’existència de la primera parella de gegants de la ciutat, a la processó de les Santes Espines del 30 de maig de 1773, amb un detall de quin era l’ordre de la processó: “…los tabernacles ab sas atxas corresponents; al devant las creus; devant de estas las banderes; y al devant de tot los jagants, un ball de bastonets, un de Valencians y dos balls de Cristians i Moros”. Aquesta parella no apareix citada amb cap nom, i per aquest motiu l’anomenarem els Jagants de les Santes Espines. Després del Jagant de la Vila de 1600, aquests serien els segons gegants coneguts a la població.

El canvi econòmic i social que es va donar durant el segle XIX, va marcar una disminució de les pregàries i extraccions de les relíquies per demanar pluja. Amb les millores al camp, ja no era tan necessari demanar que plogués. En canvi, s’invoquen amb èxit per aturar rubinades i epidèmies. En episodis de grans temporals s’exhibien a la porta de la Parròquia. D’aquesta època són uns goigs en castellà, on es demanava a les relíquies que es lliurés a la ciutat d’incendis i tempestes, i que guarissin als malalts.

Durant la guerra civil, les Santes Espines es van amagar de nou per tal que no desapareguessin, tal com es va fer durant la Guerra del Francès (1810-1814). Quan es va donar l’ordre que s’entreguessin a l’autoritat revolucionària, els fidels de la ciutat van entregar unes rèpliques fetes amb dos puntes espinoses lleugerament cremades per tal que semblessin envellides, i d’aquesta manera es varen poder salvar.

La processó de les Santes Espines començava a la plaça Major i seguia pel c. Major, plaça Sant Antoni, c. Sant Agustí, la Muralla, carrers de la Font, l’Estudi, Agoders i arribava a la creu gòtica del camí de Cervera, a la plaça del Carme. De tornada, baixava pel c. del Carme fins a la Parròquia. Als peus de la creu gòtica, a l’entorn d’un altar improvisat damunt d’un cadafal, tenia lloc una cerimònia en la qual les relíquies es submergien dins l’aigua, per demanar pluja. Durant el s. XX, la processó es va reduir al c. Agoders, plaça del Carme i al c. del Carme, fins el 1964, any en qual es deixa de celebrar, degut als canvis promoguts pel Concili Vaticà II, i que van afectar algunes les celebracions litúrgiques de l’església Catòlica. Durant el període republicà dels anys 1932, 1933 i 1934, tampoc se celebrà. 

Per a l'estudi dels origens i evolució de la festa ens hem documentat amb els següents llibres: La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segles XVI-XIX. Josep M. Planes i Closa. Parròquia de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, 1994, i Les Santes Espines de Tàrrega. Ramon Berga Rossell i Francesc Maymó,1965.

L’intent de recuperació de la processó l’any 1984 i la recuperació completa de 2013, ho tractarem a mesura que avancem cronològicament.
 

Llibre de processons, pregàries i capitanatges dels barris i de les Confraries de les Santes Espines… (1665-1837)
on apareixen los Jagants a la processó del les Santes Espines del 30 de maig de 1773. Arxiu Comarcal de l’Urgell

Ja coneixem un dels tres patrons de la ciutat, les Santes Espines, però a Tàrrega en té dos més: Sant Eloi i la Mare de Déu de l’Alba. Més endavant parlarem de Sant Eloi, però ara ens centrarem en la Verge de l’Alba, copatrona de la Festa Major de Maig.

La devoció per la Mare de Déu de l’Alba és un llegat de l’època medieval. La llegenda conta que l’emperador Carlemany havia d’emprendre una batalla contra els àrabs establerts a Tàrrega vora la Serra de Sant Eloi, amb un exèrcit inferior en nombre. Durant la nit, Carlemany demanà ajuda a la Mare de Déu i aquesta se li aparegué de matinada, animant-lo a mantenir la fe i a lluitar. L’Emperador va prometre que aixecaria una església en el seu honor si guanyava la batalla. Així va ser com Carlemany, a trenc d’alba, va lluitar amb valentia gràcies a la Mare de Déu i va acomplir la seva promesa, donant a l’església el títol de Santa Maria de l’Alba. Per aquest motiu se la representa damunt de núvols i envoltada d’àngels. Els targarins, any rere any, donaren major importància a la tradició, i així és com va néixer la devoció i el copatronatge de la Mare de Déu de l’Alba.

Segons l’historiador Joan Tous i Sanabra ("Arrels de la Festa Major”. Nova Tàrrega del 12/05/1990), la devoció targarina per la Verge podria haver estat una herència dels primers pobladors vinguts a Tàrrega després de la desfeta àrab. La vila va ser repoblada per gent vinguda dels comtats de Berga i d’Osona, principalment de la zona de Manresa, població on des de ben antic també és venerada la Mare de Déu de l’Alba. Actualment, la imatge encara presideix el temple de la Seu de Manresa.

El 15 de febrer de 1672 el campanar va caure damunt l’església, i aquesta es va haver de reconstruir de nou. Les obres van començar amb el disseny de l’arquitecte Fra Josep de la Concepció, d’inspiració barroca classicista. El 1696, es va inaugurar l’església sense que les obres estiguessin acabades, i es va rebatejar amb el nom de Santa Maria de l’Alba. Les obres es van allargar fins el 1742, trasbalsant l’economia i la societat targarines. La planta té una nau central amb capelles laterals, cimbori i una gran cúpula. El campanar és de planta quadrada i torre de vuit costats, amb les seves corresponents vuit campanes.

Tal i com passava amb la celebració de les Santes Espines, la festa de la Verge de l’Alba no tenia data fixada. Amb aquest propòsit, el 8 d’abril de 1788 i després de moltes peticions veïnals, l’Ajuntament fixà el 14 maig com a data dedicada a la celebració de la festa en honor a la patrona de la ciutat, un dia després de la festivitat de les Santes Espines. La confraria de les Santes Espines recolzà la iniciativa que reforçava la idea de copatronatge. Amb les dues dates ja fixades de celebració dels dos patrons de primavera de la ciutat, el 13 de maig  per les Santes Espines i el 14 de maig per la Mare de Deu de l’Alba, i sabent que l’origen de la festa de les Santes Espines es remunta al 15 de maig de 1551, podem fixar aquesta data com l’origen de la Festa Major de Maig. 

A banda de les festes del Corpus, de les Santes Espines i de la Verge de l’Alba, a Tàrrega també se celebraven des de ben antic les festes dels barris del Carme i la Mercè, amb gegants propis. A mode de preàmbul del capítol següent dedicat als gegants dels barris esmentats, citarem uns parella de gegants o gegantons de propietat privada, que no duien el nom de cap barri: són el Llenguado i la Pagesa, els Gegants de ca Terés (Crònica Targarina de 18/5/1929). Van ser promoguts i construïts per Marià Terés (o Mariano Terés segons la premsa local), de professió notari, intèrpret de fagot, autor de diversos tocs de campanes i escultor d’una figura dedicada a Sant Jaume que coronava l’altar de la parròquia. No hem trobat la data de construcció de la parella, però si ens basem en la data de naixement del sr. Terés el 1784 i la de defunció el 1860, a l'edat de 76 anys, podríem suposar que els va construir entre el 1805 i el 1840. Devien ser dues figures un xic atípiques per l'època, fins i tot de caire divertit o burlesc, ja que el Llenguado treia la llengua i la Pagesa anava vestida com a tal. No dubtem de la seva qualitat artística, ja que com hem vist, el seu constructor s'atrevia fins i tot amb la producció d'imatgeria religiosa.

La parella es treia en processó per les Festes del Carme i el sr. Terès cedia les dues figures per aquesta finalitat, una pràctica força habitual a Tàrrega, ja que les parelles dels barris també se cedien a l'Ajuntament, tal i com veure més endavant. Cal destacar que els Gegants de ca Terés ja gaudien de ball propi, el Ball dels Gegants del Terés de Tàrrega, recollit pel folklorista local Josep Güell (Mestre Güell), i pensada per ser interpretada amb flaviol i tamborí, tal i com es desprén de la partitura recollida. Així doncs, podríem afirmar que el dos personatges van ser els primers gegants vinculats al barri del Carme, tot i no dur el seu nom i ser de propietat privada.

Segons la crònica “El Barri del Carme” de l’Acció Comarcal del 15/07/1932: “… als veïns els va semblar que no feien prou patxoca i varen fer-ne construir uns altres de tal proporcions que varen suar molt.” L’article “El barri de la Mercè” de l'Acció Comarcal de 23/09/1932 també documenta la relació entre aquests gegants i el barri del Carme: “… arran de la festa del Carme, quan el seu barri buscà substitut als seus desgraciats Llenguado i Pagesa." Els dos articles fan referència als nous Gegants del Carme que es presentaren el 1871, i que tractarem al següent capítol. Amb les dades aportades pel setmanari local, podríem suposar que van desaparèixer entre el 1865 i 1870. Afegirem que la seu del Consell Comarcal de l'Urgell i la Casa de la Cultura de Tàrrega ubicada al carrer les Piques són dues propietats que havien format part de la nissaga dels Terés, una família originària de Pira (Conca de Barberà).

 

GEGANTS DE TÀRREGA (1870-1902): pegots contra bogaders

“Un altre any el barri del Carme tindrà uns gegants nous quatre palms més alts que els de la Mercè!”

Les antigues festes dels barris del Carme, de la Mercè i, en menor mesura, del Carrer Major han permès la creació d’alguns ballets, figures i gegants que llueixen actualment a la Festa Major de Maig, el Corpus, a les festes dels barris i a l’Aplec de Sant Eloi. Conèixer com se celebraven i la sana rivalitat que hi havia sobretot entre el barri del Carme i la Mercè, ajudarà a entendre perquè es van crear figures i ballets com l’Home de la Barra, el Balls de Bastonets, el Ball d’Arquets i els nostres protagonistes, els gegants dels barris. La sana competició entre els barris del Carme i la Mercè a finals del s. XIX era llegendària. Els veïns s'esmerçaven per organitzar de la millor manera la capvuitada de Corpus i la festa del barri. Les dues celebracions esdevenien gairebé una festa major per als targarins, amb castell de focs, cercaviles de gegants i capgrossos, fogueres, processons, ofici amb orquestra i balls populars.

La primera parella de gegants de barri, finançats pels seus veïns i batejats amb el nom del barri, van ser els Gegants de la Mercè, presentats l’any 1870. El barri s'estructurava al voltant del carrer de Sant Joan, carrer Urgell i l’antiga carretera de Madrid (actual avinguda Catalunya). Va ser una de les primeres zones de creixement de la ciutat. Pren el nom l’església situada al bell mig del seus carrers, i es caracteritza per ser un barri històric amb una festivitat pròpia que arranca d’antic i que es perllonga fins a l’actualitat. Ha tingut i manté elements folklòrics propis com els Gegants de la Mercè, els Gegantons Mariners (la Sípia i l’Escamarlà), l’Home de la Barra i el Ball d’Arquets. Les Festes de la Mercè se celebren el 24 de setembre, dia de la seva patrona. A la vigília, els gegants del barri solien participar a la cercavila acompanyats d’una banda de música i d’un grup de capgrossos. Tal i com veure més endavant, la festa veïnal es va recuperar amb éxit el 2024.

Els veïns de la Mercè eren coneguts com a pegots o del barri de la pega. Aquest malnom provenia de la mala sort que tenien a l’hora de fer esclatar la gran tronada que s’encenia per les Festes de la Mercè i per la capvuitada de Corpus. La tronada era tant llarga que anava de l’església de la Mercè, recorria el carrer de Sant Joan, la plaça de l’Oli (ara del Mestre Millet), el carrer d’Urgell i acabava a la placeta del Pepe (plaça Urgell) amb un gran tro. Consistia en un reguerot de pólvora a terra que connectava trons de diverses mides. Els més joves del barri del Carme baixaven a veure la tronada, i quan un tro fallava, de seguida cridaven: “pega, pega, pega!”. I és que no podia ser de cap altra manera, atès que el barri no disposava de pirotècnics professionals. Fins i tot es comenta que es deixaven alguns trons mal lligats per tal que fessin pega, i així donar conversa als del barri rival. Aquests tipus de tronades sembla que ja es feien a Tàrrega al segle XI. El malnom de la pega també provindria del fet que dels catorze sabaters que hi havia a la ciutat el 1845, deu eren del barri, i per aquest motiu el barri suposadament faria olor de pega de sabater. I curiosament, davant mateix de l'església de la Mercè regenta un negoci un dels poquíssims sabaters que queden a la població.

L’altre barri ben conegut i en pugna amb el de la Mercè, era el barri del Carme, que va crear fins a tres parelles de gegants els anys 1871, 1892 i els actuals de 1953. El barri neix al voltant del convent del Carme, situat a la plaça del Carme i s’estén pel carrer Agoders, del Carme i la Raval del Carme. També es caracteritza per ser un barri històric amb una festivitat pròpia, amb les seves particulars celebracions i elements folklòrics com els Gegants del Carme i el Ball de Bastonets. Tal i com passava amb el barri de la Mercè, els del Carme també tenien el seu malnom, bogaders. El nom prové del costum que tenien de penjar llençols adornats amb flors i fullam a la part baixa de les façanes de les cases a tot el llarg del Raval del Carme, durant la processó de les Festes del Carme. 

Els actes folklòrics de la  festa del barri han arribat fins als nostres dies amb la cercavila del 15 juliol, vigília de la patrona, amb la participació dels Gegants del Carme i capgrossos, el Ball de Bastonets, un berenar i l’ofrena floral a la Verge. També era tradició encendre fogueres per diferents carrers del barri l’avant-vigília i començar les festes amb una gran tronada al migdia de la vigília, estesa a tot el llarg del Passeig del Mig (actual plaça del Carme).

Al número d’agost de 1877 de la Revista Carmelitana (fundada el 1876 a Barcelona) es detalla quins actes se celebraven durant la festa de la Nostra Senyora del Carme: “A las doce en punto del día 15 un repique general de campanas, la divertida y esperada vista de los gigantes, la música que recorrió los puntos todos del barrio, y el tan popular Tararot (grup de grallers), impulsaban a los habitantes a tomar parte en las animadísimas funciones…” Dels actes del 16 de juliol, relata: “… a las seis en punto, salía de la Iglesia la procesión; abría la marcha un piquete de caballería, venían detrás los gigantes, el Tararot, multitud de habitantes del barrio que con hacha acompañaban la santa Virgen, venía luego el Penón confiado a don Juan Prats, a quien acompañaba un distinguido séquito, la comissión, reverendos sacerdotes, la venerable Imagen sobre unas nuevas y bonitas andas, el celebrante y sus ministros, cerrándola un escuadrón entero de caballerías vestido de gala.”

Com ja hem comentat, el 1870 es van presentar els Gegants de la Mercè, Ramon Berenguer I i Almodis, pertanyents al barri que duu el seu nom, gràcies a Miquel Florensa Artigues (1833-1900), més conegut com Miquel del Bitxo (el seu pare era Antoni Florensa Mas, el sabater de cal Bitxo del carrer Urgell). A ell també li devem la creació de l’Home de la Barra el 1878. Va ser també director de banda i orquestra durant quaranta anys. Però qui van ser Ramon Berenguer I i Amodis, i perquè van ser els primers gegants targarins dedicats a tan il·lustres personatges?
 

Almodis i Ramon Berenguer I després de la restauració de 2024, que els va retornar la seva imatge original, a excepció dels vestits.
Foto de 12 de maig de 2024, a l’entrada de la pl. Major de Tàrrega, des del c. Sant Joan. Foto: Taller Avall
 

Els orígens de Tàrrega es remunten a l’any 1056, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, (1023-1076) va conquerir el castell targarí als musulmans. A partir d’aquell moment el creixement de l’antiga vila serà progressiu. El lloc que ocupa avui la ciutat de Tàrrega ja existia durant la dominació musulmana, i molt probablement correspon a aquest període la construcció del primitiu castell. El monarca l’otorgà en esponsalici a la seva muller Almodis de la Marca (1022-1076), amb qui es casà en tercers núpcies l’any 1052, i que aquest cop per amor. Dos anys després, el 1058, els comtes barcelonins signaren un conveni amb el castlà Ricard Altemir, pel qual aquest s’encarregaria de la reconstrucció i defensa del castell.

Amb tans il·lustres personatges, el promotor de la parella de gegants, el Miquel del Bitxo, ja tenia els noms escollits. Ell mateix i el seu company Tonet del Xoqueta van desplaçar-se a Barcelona a buscar les dues figures, quan la població es va fer ressò que els veïns del barri del Carme tenien la intenció de fer la seva pròpia i primera parella de gegants. En cròniques de l’època es parlava que ho van fer d’amagat, tot i que van realitzar una col·lecta pública per finançar-los. Suposem que volien mantenir en secret el moment i la forma, perquè tothom ja coneixia les seves intencions. El cas és que els veïns de la Mercè es van voler avançar als seus veïns, i tenir la primera parella de gegants propis d’un barri de Tàrrega. Amb aquesta intenció, Miquel del Bitxo va pensar com haurien de ser els nous gegants, què representarien i com anirien vestits. Ell mateix en va construir els bastidors de fusta i recollí diners entre els seus veïns, fins i tot alguns del Carme, per poder finançar la compra de les dues figures al taller barceloní del que encara no se’n sap l’origen.

S’atribueix el modelatge en fang dels dos caps i braços a Vicenç Oms (pare), un escultor adornista de Barcelona que residia al carrer Dormitori de Sant Francesc, núm. 8 (avui c. Josep Anselm Clavé). El molt probable escultor va ser també l’autor de dues parelles de gegants coetanis: els de Montblanc (onstruïts l’any 1864 per un import de 300 duros) i dels desapareguts gegants de Palamós, amb els que guarden una gran semblança. No se sap qui va modelar els caps amb cartró pedra a partir del bust motlle de fang de Vicenç Oms, ni qui els va vendre a Miquel del Bitxo, però pocs discuteixen l’autoria del motlle a Vicenç Oms pare. Els de Tàrrega van ser comprats també directament al taller de Vicenç Homs com els de Montblanc? A falta de factura no ho podem corroborar.

L'expectació pels nous Gegants de la Mercè va ser tan gran, que el secret no es va poder guardar i, uns dies abans, tot Tàrrega ja anava plena de comentaris sobre com serien els nous gegants. Alguns pensaven que serien blancs, d’altres negres, i fins i tot que serien musulmans, atès que una de les missions de l’orde dels mercedaris era recaptar diners per pagar rescats de cristians segrestats durant les ràtzies de pirates del nord d’Àfrica. Es van haver de demanar més col·laboracions, ja que sembla que l’estada a Barcelona es va allargar més del necessari i d’allò pressupostat inicialment. Durant una bona colla d’anys, es van guardar a les golfes de l’Escola Pia.

El dia de la seva presentació, el 23 de setembre de 1870, vigília de les Festes de la Mercè, els gegants van sortir per la porta de l’església de la Mercè. Ho van fer després de la típica tronada del barri, que també començava a l’esmentada església. Entre la multitud d'assistents a l’aconteixement, Joan del Xeco, uns dels prohoms del barri del Carme, va dir públicament: “… un altre any el barri del Carme tindrà uns gegants nous quatre palms més alts que els de la Mercè.” I tal dit, tal fet, l’any següent, van presentar la nova parella de Gegants del Carme (els primers, 1871-1872) construïts amb uns bastidors de fusta un metre més alts que els de la Mercè. Uns gegants col·losals dels quals es desconeix els noms amb que foren batejats. Tampoc tenim cap referència sobre el seu aspecte, tot i que segurament eren coronats.

El 15 de juliol de 1871, vigília de les Festes del Carme, i després de la tronada del Ramon Aulés, els nous Gegants del Carme van sortir de l’entrada de cal Guillem cap al Passeig del Mig (actual plaça del Carme). Eren tan alts i pesats que cada gegant necessitava dues persones per ser mogut. Al so de la banda del Peret del Cotoner que animava la cercavila inaugural de les fetses, van intentar moure’ls uns pocs metres fins a embocar l’entrada del Raval del Carme. Quan van ser davant de cal Guimerà ja no van poder donar un pas més, posant en evidència el fracàs del projecte. L’any següent, per solucionar l’excés de pes van tallar-los els bastidors de fusta gairebé tres pams (60 cms aproximadament) o un metre (dependent de la font periodística consultada). El resultat va no ser l'esperat, ocasionant que el braç dret del gegant en posició perpendicular al terra i que sostenia el pergamí, toqués el terra. Un nou fracàs que va fer que els gegants fossin oblidats a les golfes de cal Pastiri (antiga fàbrica de pastes situada al carrer Agoders). Van sortir només dos cops, per les Festes del Carme de 1871 i 1872. Diverses notes de premsa dels periòdics locals han donat fe d’aquesta història, com la de la Crònica Targarina de 23/09/1932.

El barri es va quedar sense gegants de 1873 a 1891, malgrat que al programa de les festes del barri del Carme de 1877, que ja hem comentat anteriorment, es detalla la presència d’uns gegants. Es deuria tractar dels Gegants de la Mercè, els únics existents a la ciutat en aquelles dates. Sembla que es van cedir al barri rival com també ocorrogué el 1916 i segurament en altres ocasions.

Segons el llibre El Carmen de Tárrega d’Agustí M. Forcadell, el 15 de juliol de 1880, el Ball de Bastonets va debutar a les Festes del Carme recorrent els carrers del barri amb la banda local i la comparsa de gegants i capgrossos. Tampoc anomena quins gegants eren, però sembla que no podien ser cap altres que els de la Mercè. El Ball de Bastonets va ser impulsat el 1879 per Josep Mª Pont, conegut com Moniqueta. Aquest ballet ja apareix documentat a la processó de les Santes Espines de 1773, però no podem demostrar que fos un grup local o un grup fora vila llogat per a tal esdeveniment, tot i que és més probable la primera opció. Moniqueta va conèixer els Balls de Bastons de Solsona quan hi estudiava per ser capellà. De retorn a Tàrrega va proposar als veïns del seu barri l’organització del Ball de Bastonets. Aquests, entusiasmats amb la idea, en van assumir el finançament. Podríem dir que Moniqueta va ser l’autor del Sona Bigotet, el primer Ball de Bastons de la ciutat que realitzava la colla. Va recollir dues melodies i les va unir creant una nova peça musical. La primera part de la melodia provenia d’un Ball de Bastons de Solsona conservat encara però amb diferent coreografia, anomenat Xirimicotet. La segona part se suposa que prové del Cus Cusoret de Guissona, que també es cantava. Les parts tercera i quarta no s’interpretaven encara, ja que es van incorporar més endavant, a la dècada dels 40 del segle passat gràcies a Gumersindo Pascual. L’acompanyament musical el feia el Moniqueta tocant el violí, tal i com també es feia al Ball de Bastons de Guissona. El ballet només sortia per les Festes del Carme i els assajos els feien en plena natura, al camí de l’Ofegat o a l’Era Espatllada. El vestuari era format per una barretina vermella, camisa blanca, corbata virolada, armilla curta de color blau, pantalons curts negres, faixa blava, mitjons blancs amb cascavells i l’escut del Carme, i espardenyes blanques (“Records de la Festa del Carme”. R. Sauret. Acció Comarcal, número 135 del 14/07/1934).

No va ser fins les festes del barri del Carme del 15 de juliol de 1892 que es presentaren uns nous Gegants del Carme (els segons, 1892-1936). Segons el diari de Barcelona La Dinastía de 20/07/1892: “... solemnes fiestas con que el barrio de la Ciudad de Tàrrega, obsequio a su incita patrona la Virgen del Carmen, en los días 14, 15 y 16 de julio. El jueves 14 al anochecer, hubo las tradicionales fogatas en todo el barrio (…) El viernes 15, a las doce, se disparó una estrepitosa tronada, seguida de un repique general de campanas; luego, la banda de esta Ciudad dirigida por don Miquel Florensa (a) Bitxo ejecutó un bonito pasacalle, precedida de los cabezudos, ball de bastonets y gigantes nuevos construídos este año en el taller del señor Viladot de Lérida.” No s'han trobat més referències del taller Viladot i tampoc s'ha pogut documentar l’existència de més figures construïdes al taller lleidatà.

El programa de les festes del barri de 1892 també es fa ressò de la nova parella de gegants. Els actes del programa els trobem transcrits literalment a l’article titulat “Una fiesta del Cármen como las de antes” a la Nueva Tárrega del 22/07/1961: “Solemnes fiestas con que el Barrio del Carmen obsequiará a su Excelsa y muy amada patrona: Dia 14: al anochecer tradicionales fogatas en todo el barrio. Dia 15: AI mediodia, antes del repique general de campanas, se disparará una estrepitosa tronada, y luego después habrá pasacalle por la numerosa banda de música que dirige D. Miguel florensa, con los gigantes nuevos, enanos y el popular Ball de Bastonets.”
 

Els Gegants del Carme de 1892 al Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona,
el 27 de setembre de 1902. La foto més antiga mai feta d’uns gegants de la ciutat

L’any 1899, els Gegants de la Mercè van ser llogats per anar a Linyola tal i com publicà “La Renaixensa-Diari de Catalunya” de 6/7/1899, per celebrar l’arribada de l’aigua a la població del Pla d’Urgell. A l’article es descriuen els actes de la festa de Linyola, tot i que no s’anomenen els gegants de Linyola. La notícia s’amplia dient que els nostres gegants es van hostatjar a casa d’un tal Miquel, i per aquest motiu, als Gegants de la Mercè se’ls va anomenar els Gegants d’en Miquel. Els Gegants de la Mercè van ser l’excusa per la creació dels gegants centenaris de Linyola o aquests ja existien? Lamentablement no hi ha dades sobre el seu origen.

L’any següent, durant la Festa Major de Maig del 1900 es va comptar de nou amb la participació de “…repiques de campanas, gegánts, nanos, bastonets, músiques (…) i tararot…” (El Aguila Tarregense de 20/05/1900)

La parella de Gegants del Carme creada el 1892 va ser convidada al Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona de 1902, on se’ls va fer la fotografia més antiga que es conserva dels gegants de la ciutat. El concurs fou un certamen que tingué lloc durant les Festes de la Mercè de Barcelona de 1902, a la plaça d’Armes del parc de la Ciutadella, on foren convidats gegants de tota Catalunya. La cavalcada o cercavila va seguir fins la plaça de Sant Jaume, on els gegants feren algunes evolucions, abans de tornar al parc. Era la primera gran Mercè, que la ciutat recobrava amb els carrers guarnits, el primer concurs de castells, una festa de gegants d’arreu de Catalunya i una cavalcada de carrosses. Cal destacar que entre el 1871, any en què s’institueixen les festes a la ciutat, i el 1902, la Mercè només s’havia celebrat en nou ocasions.

L’acte havia de consistir en una cavalcada el dia 25 de setembre i un festival l’endemà al Parc de la Ciutadella, però a causa de la pluja, la cavalcada s’hagué de celebrar el dia 27 de setembre a les 3 de la tarda. El concurs nasqué per iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya, amb la idea de crear un certamen “de tots els gegants, nanos, cucaferas, mulassas, drachs, patúms, águilas, etc., dels pobles de Catalunya, concedint premis als que’s presentessin vestits ab més propietat y als més típichs.” El jurat del concurs era format per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, pel periodista Pere Pagès i Rueda i per l’artista Miquel Utrillo i Morlius. 

No oblidem que es tractava d’un concurs i que, per tant, es repartien trofeus i premis. La medalla d’or i 1.000 pessetes (6 euros) van ser per al grup més distingit per la seva riquesa i el seu gust artístic, guanyat per la comparsa del castell de Santa Florentina de Canet de Mar. El jurat va considerar que la comparsa de Berga i de Manresa també eren mereixedores d’una medalla d’or. Per altra banda, també es va lliurar una medalla d’or i el gran diploma d’honor als gegants i al drac de Vilanova i la Geltrú. Els nostres gegants no van obtenir cap guardó ni reconeixement. L’acompanyament musical el formaven flabiols, gralles, tabals, bombos i panderos.

Segona parella Gegants del Carme durant la cercavila que es va fer en motiu del Concurso de Gigantes, Enanos y Monstruos típicos de Barcelona, el 27 de setembre de 1902

Al concurs també hi van participar els gegants de Lleida, Igualada, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Valls, Badalona, l’Arboç, Olot, Barcelona i Lleida. tota la comparsa de la Patum de Berga, els nans Cap de Llúpia i el Lliga-Mosques de Vic, dues Cucaferes de Tortosa, els Dracs de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú, i la Bisbal d’Empordà, entre altres figures. En total, 50 gegants, entre 8 i 10 bèsties (“monstres”) i 40 o 50 capgrossos vinguts d’arreu de Catalunya. (Font: La Veu de Catalunya, número 1331 de 28/12/1902). El periòdic local Lo Lloca de 28/09/1902 comenta breument l’estada dels Gegants del Carme a Barcelona tot dient: “Los gegants de Targa fa dies que son a Barcelona. (…) Dels nanos no’n tením cap noticia desde que arribaren a la ciutat comptal”. Un altre article de Lo Lloca de 12/10/1902 amplia la visita a Barcelona amb aquesta divertida ressenya: “Lo nostre amich Aulés ha tornat d’acompanyà’ls gegants del Carme a Barcelona. (…) Lo Cucut va retratar á tots los gegants del concurs y’ns ha extranyat que al costat dels de Targa no hi vejessem al nostre amich. ¿Que pot ser era sota?” Els Gegants del Carme van ser descrits de la següent manera: “El gegant de Tàrrega, amb túnica negra de vellut, mantó roig i corona, i la geganta vestida d’indiana.” 

Representació dels gegants participants a la desfilada de la Mercè de 1902, amb la parella de Tàrrega a la penúltima fotografia. (Font: La Esquella de la Torratxa del 10/10/1902)

GEGANTS DE TÀRREGA (1903-1936): el desembarcament dels Mariners

“…los populares gigantes “marineros”, feos, pero queridos en el barrio, y cuya única exhibición anual es en las fiestas de la Merced”

Hem volgut començar un nou capítol amb l’estrena dels Gegants Mariners, que els del barri de la Mercè van presentar suposadament entre els anys 1907 i 1909. També han estat anomenats d’altres maneres en el passat: Gegants Petits de la Mercè, del carrer Sant Joan, de l’Escola Pia, Macucos o Macacos. Actualment són coneguts com la Sípia i l’Escamarlà, amb clara referència al seu passat i vestimenta marinera. Van ser rebatejats amb aquests noms pel grup Pots Teatre l’any 1979, tema que tractarem més endavant.

El nom de “Mariners” prové de la seva vestimenta blanca i blava que llueixen des de la seva presentació.  “Del carrer Sant Joan” fa referència a que se solien guardar en una vivenda d’aquest carrer, un dels principals de barri de la Mercè. “De l’Escola Pia”, també pel mateix motiu,  ja que també s’havien guardat al centre educatiu, l’església del qual dona nom a tot el barri. “Macucos”, atès que van ser restaurats pel fuster i geganter Josep Salvadó, àlies Macuco. I “Macacos” per una simple derivació de “Macucos”. Sembla que podrien haver estar dedicats a una parella local desconeguda que va fer les Amèriques (indians) o a imatge dels nens i nenes del parvulari de la senyora Pebrots, situat al mateix carrer Sant Joan. Tot són suposicions.

Els actuals gegantons, que descrivim així per la seva poca alçada, tenen el cos fet de fibra de vidre i el cap recobert amb el mateix material. Dins les dues testes encara es conserven els caps de fusta originals. Els cossos originals suposem que eren de fusta també. Tenen els braços articulats i s’accionen a través d’una corda que s’estira per dins el bastidor. Sembla probable que aquesta funció d’autòmat també la desenvolupessin en el passat. L’Escamarlà toca la trompeta des de l’interior del bastidor a través d’un tub, tal i com també ho feia en el passat. Per a seva part, la Sípia toca els plats.

Per trobar més pistes sobre sobre l’aspecte que devien tenir en el passat, cal que revisem un reportatge titulat “Las fiestas de barrio han desaparecido”, publicat a la Nueva Tárrega 17/08/1968. L’article comenta que des de sempre hi havien hagut dues parelles de gegants del barri: els Gegants de la Mercè i els Gegantons Mariners (Sípia i Escamarlà actualment). I acabant dient: “Todo ello da animación a la calle y el baile mantiene todo su tipismo, sin faltar aquellos que hacen bailar los populares gigantes “marineros”, feos, pero queridos en el barrio, y cuya única exhibición anual es en las fiestas de la Merced.”

La data aproximada de la seva creació la situem gràcies a una carta al director publicada a la Nueva Tárrega del 5/10/1957: “Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras…” Del que no en tenim dubte és que es van crear amb l’objectiu de divertir a la gent del barri, lluny de la funció més protocol·lària que tenien els seus germans grans, els Gegants de la Mercè. Després dels Gegants de ca Terés, el Llenguado i la Pagesa del s. XIX, figures ja comentades amb anterioritat, aquesta seria la segona parella de gegantons de la ciutat, creats també amb la intenció primordial de divertir petits i grans. Una informació més complerta la trobarem al capítol de l’any 1953, en un article d’opinió publicat a Nueva Tárrega.
 

Els Gegantons Mariners fotografiats suposadament als anys 20 del segle passat
 

Seguint cronològicament les referències del fet geganter a la nostra ciutat, sabem gràcies a una notícia publicada al periòdic Pàtria de 22/05/1909, que uns gegants van prendre part de nou als actes de la Festa Major de Maig de 1909, sense especificar quins eren: “Las diversions populars no desdigueren de les festes religioses y les músiques, tronades, gegants y nanos, balls de bastóns, los dos castells de fochs y l’elevació del globo, sostingueren una animació per los carrers com pochs anys s’havie vist.”
 

Processó de Corpus de principis del s. XX amb els Gegants de la Mercè entrant a la pl. Major des del c. les Piques. Deduïm que és Corpus pel balcó guarnit. Darrere, un grup d’escolanets i la imatge parcial de l’Almodis. Ramon Berenguer I duia el pregó a la mà dreta, element que va mantenir fins la restauració i canvi de vestuari de 1945. Foto: Arxiu Serra Teixidó

L’Ajuntament procurava de la bona organització de les dues Festes Majors de la població, de 1910 a 1920, i per aquest motiu sabem que les dues celebracions es van fer els anys 1912, 1913 i 1914, gràcies al Llibre de les Actes Municipals de Tàrrega. Lamentablement, no hi ha gairebé cap detall dels actes de les dues festes. És en una data entre 1910 i 1920 que situaríem la següent foto feta al carrer d’Urgell número 73, sense poder precisar l’any concret. A la foto apareixen els Gegants de la Mercè acompanyant el Pregoner de la Festa Major que llegia el pregó muntat a cavall i els dos Macers de l’Ajuntament. El fet que es llegeixi un pregó en públic i hi figurin els Macers és prova clara que es tracta de la Festa Major de Maig o la de Setembre, i no les Festes de la Mercè, ja que no s’hi feia cap pregó. Citem les Festes de la Mercè atès que la foto és del carrer d’Urgell, un dels principals carrers del barri mercedari. Doncs bé, amb aquesta foto i sense cap prova documental anterior, suposem que es tracta de la primera aparició documentada fotogràficament del Pregoner i els Macers junts per la Festa Major de Maig o Setembre, suposadament, entre el 1910 i el 1920.

Però qui són i quina funció desenvolupaven el Pregoner i els Macers?

Els Macers tenen el seu origen en els heralds medievals vinculats a l’Ajuntament. Eren els encarregats d’obrir pas a la comitiva de la Corporació municipal, amb la utilització d’una maça que els identificava. El 1603, trobem la primera referència escrita dels macers de Tàrrega, amb la creació de dues maces de plata, obra de l’argenter mossèn Gabriel Salla. Possiblement aquells dos Macers assistiren a la processó de Corpus del mateix any per celebrar l’estrena de la nova custòdia, acte en què també es va presentar el primer gegant de la ciutat. El Pregoner públic era un treballador al servei del Consell de la Paeria (Ajuntament de Tàrrega), amb unes assignacions constants durant l’any. Era un verguer, anomenat també saig, ministre, corredor o missatger. Feia els pregons i participava a les desfilades ciutadanes amb les seves trompetes, entre les quals trobem l’inici de fira i les processons de Corpus.

Pregó, suposadament, durant les Festa Major de Maig o de Setembre de 1910 a 1920, amb els Gegants de la Mercè, els Macers i el Pregoner a cavall, al carrer d’Urgell.

Als programes de les Festes de Sant Eloi de 1914 i 1915 publicats al periòdic La Signou no hi figura la presència de cap parella de gegants als actes organitzats, en especial el dia de la vigília. En referència al programa de 1915: “Al mig-día tritlleig de campanes i cerca-vila per una acreditada banda d’aquesta localitat.” (La Signou de 29/08/1915)

Al programa de Festa Major de Maig de 1916 hi figura una comparsa de gegants i nans, sense que La Signou del diumenge 14/05/1916 (tot i que va sortir uns dies abans) detalli quins gegants es tractava: “Dia 12. Anunci de la festa amb repic general de campanes, dispar d’una estrepitosa tronada en la Plaça Major, i Cerca-vila per una nombrosa Banda de Música amb acompanyament de la comparsa de gegants i nanos.” Com veurem a continuació, no devien ser els del Carme i tampoc ho van ser els de la Mercè, ja que sembla ser que no hi va acabar participant cap comparsa de gegants.

Per les Festes del Carme de 1916, els gegants del barri no estaven en bones condicions, ja que els organitzadors de les Festes del Carme van demanar als seus veïns rivals, si els Gegants de la Mercè podrien participar a la celebració de la patrona carmelita. Aquests, per sorpresa i desavinença de molta gent dels dos barris, van accedir-hi, però el que va passar va remoure les consciències de tot el barri mercedari: Ramon Berenguer I va patir una caiguda de resultes d’un carro esverat, al mateix punt on els Gegants del Carme no van poder donar un pas més el 1871. Alguns van veure en aquell succés una protesta d’ultratomba dels vells entusiastes i defensors de la dignitat de les coses del barri de la Mercè. La Signou de 23/07/1916, en un article titulat “Aquesta és la festa…“, ens ho explica de primera mà: “Els gegants del Carme, per dictamen facultatiu, no’s poden moure de casa, i’ls Capitans, busca d’ací, pensa d’allà, varen acabar demanat els de la Mercè. Els foren atorgats i varen fer el maco durant la festa, pero no va plaure pas a tothom. (…) Ja no’ns van dir rés per la Festa Major quan els varen negar al Alcalde i ara les seves culpes les pagarem tots, que per cástic no’ns deixaran fer barri. Jo no’ls deixaria sortir.” I després de comentar l’aparatosa caiguda, segueix dient: “… que el barrot del gegant no será rés, perqué té bona canadura, i que un altre cop no s’ho agafin tant fort…” Caigudes i desavinences a part, sembla ser que els veïns de la Mercè no van deixar que els seus gegants participessin als actes de la Festa Major de Maig del mateix any, tot i figurar al programa oficial. Entenem que la decisió va ser presa a darrera hora, i que va generar malestar a l’Ajuntament.

Suposem que els segons Gegants del Carme, els presentats l’any 1892 i fotografiats a Barcelona el 1902, ja no estaven actius, i per aquest motiu es va demanar la participació dels gegants del barri rival, els de la Mercè, els únics vigents a la població, amb el permís dels Gegants Mariners, poc apropiats per aquest acte. Si retrocedim a la foto anterior de 1910 a 1920, tampoc hi són presents els Gegants del Carme, i la darrera pista que en tenim és la foto de 1902 de Barcelona. Sembla doncs que van deixar d’estar actius durant la primera dècada del s. X, tot i que sembla que tornaren a sortir el 1935, fins a la seva destrucció el 1936. Ho analitzarem més endavant. 

El 1921 els gegants prenen part a la processó de les Santes Espines amb les autoritats, serenos, el pendonista Sr. Bernadàs i una multitud de feligresos, segons l’article “Canonades” de la Crònica Targarina de 28/05/1921, tot i que no especifica quins eren a l’article. Creiem que han de ser els Gegants de la Mercè, segons el que hem escrit anteriorment.

Almodis i Ramon Berenguer l duent el pregó de la Festa Major de Maig anunciant l’inici de la festa al carrer del Carme, amb la banda de música i un grup d’escolars. Anys 20 del segle passat. Fotografia: Gumersindo Pascual

El 6 de maig de 1922, es va fer gran festa per la benedicció de la refosa campana la Bou, amb la participació d’un nombrós públic que va omplir la plaça del Carme de gom a gom. L’acte va començar al matí, amb una comitiva formada per l’Ajuntament, la comissió organitzadora, els padrins i convidats. Tot junts van sortir de la Casa de la Vila cap a l’església on s’hi van afegir la comunitat de preveres, precedits tots per la Banda Municipal. Suposadament, els Gegants de la Mercè també van acompanyar la comitiva, ja que sabem que van participar a l’acte per la foto se’ls va fer a la plaça del Carme, tot i no figurar a les cròniques del diari Vida Nova dels dies 4, 6 i 12 de maig de 1922. La benedicció es va fer a la plaça del Carme perquè pogués ser presenciada més còmodament pel major nombre de persones possible. Per la tarda, la van pujar al campanar de la Parròquia des de la plaça dels Àlbers.

De les antigues campanes del desaparegut campanar gòtic ensorrat l’any 1672, no en queda cap rastre. Anys més tard, el 1689 es va construir la Bou a la foneria de Miguel los Corrales de Biscaia, la més gran de les campanes de la parroquial, juntament amb tres campanes més desaparegudes. Lamentablement, l’any 1921 es va haver de reparar degut a una esquerda, i l’única solució que es va trobar va ser refondre-la i fer-la de nou al Taller Dencause de Barcelona. El descens de la campana es va fer el 7 de desembre de 1921. Durant els anys de revolta anticlerical previs a la Guerra Civil, les campanes van ser destruïdes per la seva significació i la funció religiosa que tenien, llençades de dalt del campanar a la plaça dels Àlbers, malgrat l’ús civil que també tenien. Dels bocins escampats per la plaça se n’hauria fet metralla per ser usada durant la Guerra Civil. De la destrossa només se’n va salvar la Bou, la campana més gran, per ser usada com alarma en cas d’atac aeri enemic, d’incendi o per avisar d’altres emergències, funció que també tenia reservada la sirena de la Fàbrica Trepat. La nova campana la Bou presentada l’any 1922 (actual) té el mateix pes de 1.966 kgs, segons fonts escrites, tot i que calculem que realment pugui arribar als 2.500 kgs, degut al gruix de la mateixa i al fet que estigui afinada en mi bemoll. Les mides són les mateixes que tenia abans de refondre-la, 152 cms. de diàmetre. Es van fer de nou les inscripcions que tenia l’antiga i només es va deixar gravar-hi de nou el nom del refonedor.
 

Detall d’una foto del 6 de maig de 1922 amb els Gegants de la Mercè, a la benedicció de la nova campana la Bou,
a la plaça del Carme. Foto sencera: M. Mateo. Col·lecció particular M. Alba Albareda

Seguim a l’any 1922, ja que la Crònica Targarina del 23/09/1922 ens descriu amb detall el programa de les Festes de la Mercè d’aquell any, amb la participació dels gegants del barri en dues ocasions, a la cercavila i a la processó de la vigília. També hi reapareix l’Home de la Barra, com veurem a continuació:

“Aquest migdia (23 de setembre), amb el repic de campanes, tronada i cercavila per la banda que dirigeix el Mestre En Ramon Orobitg, amb  acompanyament de gegants i nanos, s’han començat Ies festes populars en el barri de la Mercè.  A les 6, amb assistència dels Srs. Capitans N’Anton Secanell, En Pere Sales, En Ramon Costa i En Francesc Orobitg, precedits dels gegants i nanos, s’ha fet entrega del Penó a l’industrial En Josep Cortada (…). A dos quart de 8. Solemnes Completes per la R. C. de P. Escolapis. A la nit. Esplèndida il·luminació a els carrers del barri, essent engalanats, fent la seua reaparició el popular Home de la Barra i gran ball en el carrer de St. Joan.

Dia 24. A les 7: Diana. A dos quarts de 8. Comunió general de la Congregació de la Mare de Deu de Montserrat. A dos quarts de 10. Solemne ofici amb orquestra, que dirigirà el Mestre En Josep Llobet i sermó a càrrec del P. Ignaci Girona, Escolapi. A la sortida de l’ofici, audició de sardanes en la Plaça de les Carniceries, per la cobla de l’Ateneu. A les 2 tarda. Carreres pedestres, cóssos i cucanyes, en el carrer d’Urgell. A les 3. Partit de futbol, entre l’Inter i Colossals, essent obsequiats els equips amb un esplèndit berenar. A dos quarts de 5. Rosari cantat. A les 5. Solemne Processó. A la nit, i per fi de Festa, lluït ball.”

A continuació detallem el programa d’actes de les Festes del Carme del 12 al 16 de juliol de 1924, per fer-ne una comparativa amb els que organitzaven els del barri de la Mercè, dos anys abans. No hi trobarem ni gegants ni nans, després que el barri es quedés sense ells uns anys abans. El programa és de la Crònica Targarina del 12/07/1924:

“Dies 12, 13 i 14. La Novena començarà a tres quarts de 8 de la tarda, amb sermó que predicarà el P. Anselm d’Olot.

Dia 14. AI cap vespre, tradicionals fogueres en tot el barri.

Dia 15. A migdia. tronada, tritlleig de campanes i cercavila per la banda Unió Artística que dirigeix En Josep Carnicer. Tarda, a les 7, els capitans de la festa En Josep Elias, N’Anton Bonastre, En Ramon Andreu i N’Anton Ribot faran entrega del penó de la Mare de Deu del Carme a En Jaume Mestres Casals (…). A les 8 solemnes Completes, cantades a gran orquestra per l’orfeó. Seguidament, besamans a la Verge. A les 9, il·luminacions en el barri. 

Dia 16. A les 7 matí. Missa de Comunió plàtica pel P. Jeroni de Torregrossa. A les 10, Ofici solemne a tota orquestra. Serà celebrant Mn. Ramón Boté, Rector de Castellnou de Seana i predicarà el P. Alfons M. d’Ager. Tarda, a les 6: Funció amb l’imposició del sant Escapulari als nous confrares, reso del sant Rosari i Trissagi cantat. A un quart de 8: Processó amb assistència de la Banda Municipal. De retorn a l’Església es cantarà Salve Regina i els Goigs de la Mare de Deu. 

Dia 17. A dos quarts de 8 matí: Ofici funeral en sufragi dels difunts del barri en el present any.” 

Durant els anys 1922, 1923 i 1924 els gegants participen a les dues Festes Majors i a les Festes de la Mercè, sense documentar de quins gegants es tracten. A la Crònica Targarina de 09/05/1925, referint-se a la Festa Major de Maig, anomena als Gegants de la Mercè en aquestes paraules: “…si al barri no li sap mal, els Gegants de la Mercé ballaran el kake-val”. De totes formes, no participaren a les Festes del Carme d’aquell any, ja que es van trobar en falta els gegants, els capgrossos i el Ball de Bastonets d’el Moniqueta: “Les mamàs també es volgueren aprofitar i feren gresca de valent, recordant aquells bons temps del popular Muniqueta, dels cèlebres gegants i nanos i del Ball de Bastonets.” (Crònica Targarina del 13/07/1925). Al programa de les festes del barri del Carme de 1925, publicat a la Crònica Targarina del 13/07/25, tampoc hi figura cap parella de gegants.

El 1926 no sortiren ni gegants ni nans per la Festa Major de Maig degut al mal temps. La Crònica Targarina de 12/05/1926 ho fa palès amb aquesta divertida nota de premsa: “—Com és que els gegants i els nanos no han anat al cercavila, Pauet? —Es que s’han quedat a casa perque els hi ha fet por el temps.” Tampoc se’ls anomena al programa molt detallat de la Festa Major de Setembre de la Crónica Targarina del 4/09/1926. En canvi, sí que ho feren els Gegants de la Mercè, els únics de la població, per les festes del seu barri. Va ser presents a la tradicional cercavila de la vigília celebrada el 23 de setembre, després del tritlleig de campanes i la tronada, i acompanyats per la Banda de Música. (Crònica Targarina de 18/09/1926).
 

Festes de la Mercè dels anys 20 del s. XX, amb els Gegants de la Mercè
passejant pel carrer Sant Joan ben decorat. Foto donada per Maria Salat

La darrera aparició pública de les dues figures abans de la restauració de 1928, deuria ser per les Festes de la Mercè del 23 de setembre de 1926, atès que no se’ls anomena a cap de les cròniques de les festes locals de 1927. Al programa de la Festa Major de Maig de 1927 publicat a la Crònica Targarina del 7/05/1927, no anomena la participació dels gegants al primer acte de la festa, on sempre havien participat: “Dia 12, al migdia: Tritlleig general de campanes, dispar d’una sorollosa tronada i cercavila per la Banda Municipal, anunciarà al veïnat el començament de les Festes.” Tampoc apareixen al programa de la Festa Major de Setembre de la Crònica Targarina del 10/09/0927, ni a la nota de premsa de les Festes de la Mercè de la Crònica Targarina de 24/09/1927, ni tampoc el periòdic fa referència a la seva absència, tot i detallar fil per randa tots els actes. Possiblement, haguessin caigut el 23 de setembre de 1926 degut a una suposada ventada, ja que el gegant va caure de cara i la geganta d’esquena, detall aportat durant la restauració de 2021-2024 realitzada pel Taller Avall. 

Finalment, els Gegants de la Mercè van ser restaurats l’any 1928 pel pintor Josep Minguell, presentant-los en societat a les Festes de la Mercè del mateix any (Crònica Targarina de 29/9/1928). Aprofitant l’avinentesa, les modistes del barri van fer-li un vestit nou a l’Almodis, geganta que també va lluir un pentinat nou a l’estil garçonne. No sabem quina mena de restauració va fer el Josep Minguell, bé si només els va pintar ja que era pintor, o bé si en va fer la restauració també de les parts malmeses dels caps i dels braços. Sospitem que s’haurien pogut restaurar al taller El Ingenio de Barcelona, on els haurien col·locat unes esqueles amb difunts barcelonins per tapar i reconstruir les parts malmeses, i que el mateix Josep Minguell només els hagués pintat. No ho sabem del cert, però és una hipòtesi plausible. La capçalera Nova Tàrrega de l’1/10/1928 ens dona més pistes sobre la restauració: “Durant les Festes de la Mercé, poguérem admirar la patxoca dels gegants del barri. El gegant, representant un rei de joc de cartes, amb corona de gairell, mirant un xic contra el govern, espasa al costat i un roll de paper al puny, simbolitzant el papu. La geganta, reformada i sensible als canvis de temps, va estrenar un vestit, es feu la manicura i es talla els cabells a la garçonne. Amb el que no pot adaptar-se és a les faldilles curtes i encara volem creure perquè no té unes pantorrilles vistoses.” Val a dir que les perruques, bigoti i barba són encara les originals de 1870.

Gegants de la Mercè, el 23 de setembre de 1927. La data figura darrera la postal i deu ser la darrera foto feta abans de la restauració de 1928, tot i que no es documenta cap sortida dels gegants durant el 1927. Foto: J. Andreu. Col·lecció Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)

Retall de la Crònica Targarina de l’1/10/1928 amb mateixa imatge dels gegants feta el 23 de setembre de 1927, tot i que no es documenta cap sortida dels gegants durant el 1927

El mes d’abril de 1929, l’Ajuntament de Tàrrega acorda subvencionar amb 500 pessetes als Capitans de les Santes Espines per tal que adquireixin una nova parella de gegants i quatre nans amb els seus corresponents vestits, els quals quedaran en propietat del municipi (Crònica Targarina 13-04-1929). En cap crònica de la premsa local apareix el nom amb que se’ls va batejar o se’ls coneixia. Segurament eren coneguts com els Gegants de la Ciutat.

Atès que l’Ajuntament no posseïa cap parella de gegants, en van adquirir uns de nous, per no haver de demanar ni negociar cada any amb els responsables del barri, la participació dels seus gegants a l’organització de les dues Festes Majors i del Corpus.

Eren uns gegants de sèrie fets al Taller Lambert Escaler, i desconeixem si es van comprar al mateix taller o a la botiga-taller de El Ingenio. Com altres parelles de gegants coetanis, ell anava pentinat amb ones i ella amb tirabuixons. A la veïna població de Bellpuig encara se’n conserven uns d’iguals, comprats el 1930 i vestits de reis. Passada la Guerra Civil, Guissona en va comprar uns del mateix model. Possiblement els nostres també anessin coronats a mode de rei i reina, però amb l’esclat de la República Espanyola de 1931, se’ls deuria treure la corona, tal i com es veuen a la foto. 

Es van presentar el dia 12 de maig de 1929 durant la Festa Major, segons figurava al programa oficial: “Acompanyats per la Banda Municipal arribaran a la Plaça Major dos magnífics Gegants i 6 nanos que s’estrenaran aquell dia. Seguidament, tritlleig general de campanes, tronada i cercavila per la Banda Municipal, gegants i nanos.” El dia 13 de maig de 1929 a les 5 de la tarda: “Vespres Completes i seguidament tindrà lloc la solemne Processó de les Santes Relíquies presidida pel Magnífic Ajuntament i Autoritats locals, assistint-hi la Banda Municipal i gegants i nanos.” (Crònica Targarina 11-05-1929). Al mateix setmanari de la setmana següent afegeixen que no hi va participar l’habitual acompanyament musical del Tararot.

La parella va desaparèixer durant al Guerra Civil, suposem l’any 1936, tal i com figura en una carta escrita el 24 d’abril de 1943 per l’alcalde de Tàrrega, adreçada al president de la Comisión de Ferias y Fiestas de Lleida, arran de la invitació dels gegants de la població a la Festa Major de Lleida, tema que tractarem més endavant. La carta explica que: “… habiendo sido destruídos durante la pasada guerra, los Gigantes y Cabezudos propiedad de esta Corporación Municipal, de los que ahora se dispone, es de los de una de las barriades de esta población que a efecto los presta a este Ayuntamiento.” Els gegants de la barriada en qüestió eren els de la Mercè i, com veurem més endavant, no van poder assistir a l’acte.

Foto ampliada i publicada a l’Acció Comarcal de 20/05/1933 dels Gegants de la Ciutat de 1929, a la plaça Major, durant la Festa Major de Maig de 1933

Els gegants, tot i que sense especificar quins, van participar al Corpus de 1930 acompanyats pels nans i la banda de música, precedint la processó que recorregué els carrers de costum (Crònica Targarina de 21-06-30). També a les Festes del Carme del 6 de juliol de 1930, però enlloc s’anomena als propis gegants del barri ni els de la Mercè. Podria ser que els veïns del barri de la Mercè no volguessin deixar-los per la Festa Major de la ciutat o per les festes del barri rival, o que l’ajuntament en volgués crear uns de propis per no haver-los de demanar al barri. Els Gegants del Carme ja feia una bona colla d’anys que havien desaparegut. 

A la Festa Major de Setembre i al Corpus de 1930 tornen a participar-hi uns gegants i nans a la cercavila i a la processó, respectivament. Per la seva banda, els Gegants de la Mercè sí que van participar a les festes del barri de la Mercè de 1930: “Dia 23 de setembre, al migdia: Repic de campanes, sorollosa tronada i alegre cercavila per una filarmònica Banda de Música precedida dels gegants del barri.” (Crònica Targarina del 20-09-1930). 

El 1931 es tornen a documentar els gegants, sense especificar quins, a la Festa Major de Maig, la de Setembre i a les Festes de la Mercè. Al 1932, per la Festa Major de Maig, Corpus i la Festa Major de Setembre. I per les Festes de la Mercè, es descriuen els actes anomenant uns gegants petits: “Al migdia hi ha hagut ja la tronada i cercavila pels carrers del barri, amb els gegants petits i solemnes, i els elements de l’orquestra Montmartre, sota la direcció de Ramon Solé.” (Crònica Targarina de 23/09/1932). Els solemnes eren el Ramon Berenguer I i l’Almodis, i els petits eren els Gegants Mariners, els actuals Sípia i Escamarlà. El mateix diari amplia la notícia: “Amb una sorollosa tronada, el repic general de campanes i volta del barri per la Banda de Música dels Climents, precedits de dues parelles de gegants començaren ahir al migdia les tradicionals festes de la Mercé.”

A les Festes de la Mercè de 1932, com ja era tradició, el 23 de setembre es feu la tronada inaugural, seguit d’una cercavila amb l’Orquestra Montmatre i, en paraules de la Crònica Targarina del 23/09/1932: “… els gegants petits i solemnes…”, vaja, les dues parelles del barri, els Gegantons Marines i els de la Mercè. 

El 1933 i 1934 surten gegants a les dues Festes Majors i per les Festes de la Mercè. De la Festa Major de 1933 en tenim constància sobretot per la foto anterior. L’única foto coneguda dels nous gegants pagats per l’Ajuntament i encarregats als Capitans de les Santes Espines.

L’any 1935, els gegants surten com de costum a les dues Festes Majors. També van participar a la processó del Corpus del 20 de juny de 1935 a la tarda, encapçalant la processó que va transcórrer pels carrers Agoders, Pati (llavors plaça Macià), Carme, Santa Anna, Santa Maria, Sant Joan i fins la plaça Major (llavors de la República). (Crònica Targarina del 22/06/1935).

Per les Festes del Carme del mateix any, reapareixen els Gegants del Carme, tot i que no ho podem corroborar. Segons la Crònica Targarina de 31-08-1935: “Sembla que enguany tornaran a sortir els gegants del barri. Hi haurà focs artificials, jocs de cucanyes, curses, etc.. etc.” Que el periòdic citi la possible presència dels gegants en condicional, que no apareguin citats en cap document conegut des de 1902, i sabent que el 1916 estaven en molt mal estat, ens fa dubtar de la notícia, però l’haurem de donar per bona, per tres notícies aparegudes anys més tard, i per l’afirmació del gran folklorista català, Joan Amades.

Segons Amades, els Gegants del Carme (la segona parella de 1892) encara existien el 1934. A l’article “Gigantes y cabezudos” de la Nueva Tárrega del 04/07/1953, es diu que els segons Gegants del Carme, els de 1892 “…ejercieron sus funciones hasta el 1936.” L’article “Una fiesta del Cármen como las de antes” publicat a la Nueva Tárrega del 22/07/1961, també és del parer que aquesta segona parella de Gegants dels Carme va desaparèixer el 1936: “…este programa anuncia «gigantes nuevos »: Es de suponer que se trata de los que tuvieron vigencia hasta la destrucción de 1936; que sustituyeron (…) los que por rivalidad con el barrio de la Merced y en cumplimienlo de un juramento del Joan del Xeco resultaron tan gigantescos que no nubo manera de hacerles dar un paso. Con el epilogo cómico de que al ser cortados por su base al año siguiente, los brazos de los personajes llegaban al suelo. Desmontados en piezas duermen, todavia hoy en el desvan de «cal Pastiri», donde los vimos hace pocos años con, motivo de un frustrado intento de reconstrucción …” 

Amb el que sabem fins ara dels Gegants del Carme, podríem arribar a la conclusió que la primera parella va fer vida pública de 1871 a 1872, i després va ser oblidats a les golfes de cal Pastiri. Les restes d’aquesta parella es van mostrar el 1952 amb la idea que es recuperessin, cosa que no va a passar exactament així, ja que es va presentar una nova i tercera parella de gegants el 1953. La segona parella de 1892, va ser destruïda el 1936, segons la Nueva Tárrega del 19/07/1952, que ho descriu en aquestes paraules: “…todas las modalidades «gigantescas» habidas, inclusive las del Carmen de Tàrrega, que el Sr. Aulés presentó al concurso de las Fiestas de la Merced de Barcelona, el año 1902, o sea no las “archivadas” sino sus sustitutas, que ejercieron sus funciones hasta el 1936″. Les arxivades són les de 1871 i les substitutes, les de 1892. 

Per acabar l’any 1935, durant les Festes de la Mercè: “En tots els balls, hi haurà esplèndids obsequis. Per no trencar la tradició, els gegants del carrer faran la seva aparició als balls. Hem de fer constar que aquests gegants sortiran completament estucats, obra d’un excel·lent artista targarí.” (Crònica Targarina de 21-09-1935)

I per tancar aquest capítol, l’any 1936, els gegants i nans de la ciutat van ser convidats a participar a la inauguració de la Olimpíada Popular de Barcelona del 19 de juliol de 1936, a l’Estadi de Montjuïc. Malauradament, l’acte no es va poder celebrar degut a la Guerra Civil Espanyola. Pels mateixos fets, els Gegants de la Mercè es van guardar en unes golfes per resguardar-los de la guerra, però no es va poder evitar que es fessin malbé. En estranyes circumstàncies, algú va voler cremar-los o es va cremar accidentalment la corona de Ramon Berenguer I, tot i que es va salvar in extremis, ja que el foc va afectar-la superficialment, tal i com es desprèn de l’estudi de la restauració del Taller Avall efectuat durant els anys 2021-2024.

 

GEGANTS DE TÀRREGA (1937-1952): Almodis, estem sols!

“…el paso lento y solemne de esos gigantes un poco severos, erguidos, de aire serio y preocupado, pero que, a copia de verlos y de admirarlos desde nuestra infancia, les hemos cobrado cariño, hasta el extremo de que, serios o alegres, les consideramos formando parte del patrimonio tradicional de Tàrrega”

Encetem capítol amb una malaurada notícia, atès que Tàrrega es quedà sense premsa escrita pels efectes devastadors de la Guerra Civil, durant els anys 1937 a 1943, i es troba poquíssima documentació escrita dels gegants i de les festes on van prendre part fins el 1940.

Al programa oficial de la Festa Major de Maig d’aquell any, es descriuen ja en castellà els actes del dia 12 de maig: “…recorrerá las calles de la ciudad una Banda de música interpretando airosas marchas, precedida de los gigantes.” A causa de la mateixa guerra, no se celebraren actes festius a la població entre els anys 1937 i 1939. 

Els Gegants de la Mercè a les Festes de Sant Eloi del 13 de setembre de 1941. Almodis llueix el nou vestit i pentinat fets el 1928. Foto: Calafell

El 1942 tornen a sortir els gegants el 12 de maig al migdia, tal i com es publicà al programa de la Festa Major de Maig: “Un repique general de campanas y pasacalle por la Banda de Música por el Mastro Orobitg, precedida por los gigantes, serán el alegre preludio de los festejos con que la ciudad celebrará las solemnidades de sus Patronos, las Santes Espinas y la Virgen del Alba.” No apareixen al programa de les Festes de Sant Eloi del mateix any, tot i celebrar-se l’acte amb normalitat.

El actes de la Festa Major de Setembre de l’11 de setembre de 1943 van començar al migdia amb una tronada i repic de campanes, seguit d’una cercavila pels principals carrers, amb els gegants, un grup de nous capgrossos i l’acompanyament musical de pasdobles interpretats per la Banda de Música dirigida per Antoni Clua. (La Mañana de l’11-09-1943)

La primera aparició documentada del Pregoner i els Macers junts per la Festa Major de Maig o Setembre, com hem vist anteriorment, la situem entre els anys 1910 i 1920, i no en tornem a trobar una prova gràfica fins el 12 de maig de 1944. Els tres personatges surten de nou a la vigília de les Festes de Sant Eloi del mateix any, obrint la comitiva que anunciava el programa de la celebració. 

A partir de 1944, la comitiva formada pel Pregoner, els Macers, gegants, capgrossos i la Banda de Música, era l’encarregada de donar el tret de sortida de la Festa Major de Maig, el 12 de maig a les 12 del migdia, amb una cercavila que sortia de l’Ajuntament i que anunciava el pregó de la festa. El Pregoner sortia a cavall de dins l’Ajuntament. També era costum que ho fessin el segon dissabte de setembre per anunciar l’inici de les Festes de Sant Eloi. El Ball de Bastonets s’incorporà a la cercavila a partir de 1945. El costum d’aquesta comitiva inaugural s’acabà el 1958 quan Ramon Novell i Andreu va llegir el pregó de les Festes de Sant Eloi, des del balcó de l’Ajuntament.

Els Gegants de la Mercè, el Pregoner a cavall, els Macers, la Banda de Música i els capgrossos a la Festa Major de Maig, el 12 de maig de 1944, a la plaça Major

L’any 1943, els Gegants de Tàrrega foren convidats a participar a la Festa Major de Lleida, dedicada al patró Sant Anastasi, per la Comisión de Ferias y Fiestas de Lérida. Atès que la ciutat només disposava dels Gegants de la Mercè, haurien de ser aquests els que es desplaçarien a la capital. Havien de sortir el dilluns 10 de maig al tradicional pregó de les festes i a la processó del dia 11, dia de Sant Nastasi. En paraules del diari La Mañana del 9/05/1943, …”en brillante comitiva saldrá de las Casas Consitoriales para anunciar las Fiestas, acompañado de los Gigantes de Balaguer, Cervera, Seo de Urgel, Solsona y Tárrega y precedidos del signífero y heraldos de la Ciudad y del popular Marraco.” Malauradament, els Gegants de Tàrrega, Cervera i la Seu d’Urgell no van assistir a l’acte, ja que el mateix periòdic només anomena la participació dels de Lleida, Solsona i Balaguer en dues cròniques posteriors dels dies 11 i 12 de maig de 1943. El motiu que va donar l’Ajuntament de Tàrrega va ser que la Festa Major de Tàrrega començava el 12 de maig i això impossibilitava la participació de les dues figures. L’any següent, el 1944, sí que van prendre part al pregó i a la processó, i van ser acompanyats també pels Gegants de la Seu d’Urgell. Després de la processó, van participar a la passada de lluïment dels balls que es fan després de l’ofici a la catedral. Durant aquells anys, l’acte era conegut com a Festival Folklórico, i en tenim una prova gràfica amb l’Almodis. A la següent foto no hi apareix Ramon Berenguer I, i ens preguntem si va assistir-hi i no se’l va retratar, o que aquest no hi hagués participat degut al seu mal estat de conservació. 
 

Almodis i els Gegants de la Seu d’Urgell contemplant les evolucions de la Moixiganga de Lleida,
l’11 de maig de 1944, a la plaça de la Paeria de Lleida. Arxiu Fotogràfic de l’IEI

Lamentablement, el mal estat de conservació dels Gegants de la Mercè va fer que la imatge de la ciutat i el barri no quedessin en gaire bon lloc. La Nueva Tárrega de 19-08-1944 ens descriu aquesta notícia i deixa ben palès el paper que tenia la parella de gegants a la ciutat: “No concebiríamos un barrio de la Merced sin el pasacalle de la vigilia y la procesión precedidos por el paso lento y solemne de esos gigantes un poco severos, erguidos, de aire serio y preocupado, pero que, a copia de verlos y de admirarlos desde nuestra infancia, les hemos cobrado cariño, hasta el extremo de que, serios o alegres, les consideramos formando parte del patrimonio tradicional de Tàrrega y, por tanto, dignos de merecer nuestra atención y estima. (…) Si hasta el presente habían desempeñado su papel representativo, con el tono y dignidad debidos a su cargo, no es menos cierto que hoy día, debido a su pobreza y defectuoso citado de conservación, están a punto de traspasar los límites, de sus normales funciones, para entrar en la zona de la hilaridad y, en consecuencia, provocar el ridículo. El gigante, sobre todo, exige una total restauración. El vestido, la peluca, la espada, la cara y brazos, en fin, todo el en conjunto debe ser retocado con todo cuidado y esmero…” Al mateix any, Nueva Tárrega es fa ressò que a la ciutat només hi havia una parella de gegants, els de la Mercè. I a les Festes de Sant Eloi de 1944: “Hoy a mediodía, las campanas, la tronada, los gigantes y cabezudos, con la música, pregonero, maceros y timbaleros, han anunciado las fiestas.”

Aquell mateix any, es comencen a posar els mitjans necessaris per restaurar els Gegants de la Mercè, els únics que posseïa la ciutat. La Nueva Tárrega de 23/09/1944 ens diu: “…dábamos cuenta del mal estado de los Gigantes de la Merced, y de la necesidad que tienen de una total restauración. Hoy podemos anunciar, (…) que la popular comisión de vecinos del barrio junto con los actuales capitanes se preocupa de una manera decidida para que sea una realidad. Sabemos que se han pedido presupuestos de vestidos, pelucas y retoques de cara y brazos, pues tienen el firme propósito de que la restauración sea digna y elegante y que por dondequiera que vayan dejen el nombre de Tàrrega, a la altura que se merece. (…) pues si bien son los gigantes de la Merced, no por eso dejan de ser patrimonio tradicional de nuestra Ciudad, por ser los únicos existentes.”

L’octubre del mateix 1944, la Comissió de Veïns del Barri de la Mercè rep una subvenció de l’Ajuntament de 1.000 ptes. (6 euros) per reconstruir-los i reparar-los. Paral·lelament, es feu un capta entre els veïns del barri i de la resta de la població per reunir els diners necessaris per aquest objectiu. Les aportacions particulars s’anaven publicant periòdicament al setmanari Nueva Tárrega, quantitats entre 5 i 100 pessetes (0,03€ i 0,60€) i afectaran a l’estructura interna, caps i braços de les dues figures, i el vestuari. 

Durant la Festa Major de Maig de 1945, els Gegants de la Mercè van estrenar vestits nous, perruques, retocs a la cara i als braços, gràcies a les aportacions veïnals ja comentades anteriorment, tal i com ens explica la Nueva Tárrega de 10/03/1945: “En la próxima semana, una Comisión pasará por todas las casas que componen el barrio de la Merced, en demanda  de un donativo par a la restauración de sus gigantes. Es firme y decidido el propósito de que por la Fiesta Mayor puedan hacer su tradicional exhibición ya completamente restaurados. La Comisión espera y confía que se sumarán a esta suscripción todos los buenos tarreguenses, amantes de nuestras tradiciones , los cuales pueden entregar sus donativos al Rdo. P. Rector de las Escuelas Pías o a algún miembro de la Comisión.” I sí, a Ramon Berenguer I li van afaitar el bigoti, li van canviar el pregó per un de més petit i va perdre l’espasa que l’identificava.

Presentació dels Gegants del carrer Major, l’11 de juny de 1953, amb el canvi de vestuari i la restauració dels Gegants de la Mercè de 1945 (als extrems de la foto). Foto Arxiu Comarcal de l’Urgell

A la Festa Major de Maig de 1945, els Gegants de la Mercè es presenten restaurats a la premsa local: “la brillante comitiva del Pregón Oficial ha iniciado el programa de los festejos, después del estruendo de la tronada y campanería. Los gigantes, remozados y, sin el sonrojo del ridículo que sufrían antes, se han paseado gallardamente, con su escolta de ocho cabezudos.” (Nueva Tárrega del 12/5/1945). Malauradament, l’acte va acabar de la següent manera: “… los heraldos de la ciudad pregonando las fiestas; el atractivo de la música, gigantes ataviados con nuevos vestidos y… la deficiente restauración, que habrá de repetirse —esta vez mejor— por los destrozos que sufrió la gran femenina al caer en el pasacalle del mediodía…” Al mateix setmanari, se’ls troba en falta a la festa de Corpus, on diu que hi solien participar. Malgrat tot, apareixen de nou a les Festes de Sant Eloi sense saber-ne exactament el seu estat.

El 15 de juliol de 1945, amb només un mes d’assajos i quinze dansaires, va fer la primera actuació del recuperat Ball de Bastonets de Tàrrega, per les Festes del Carme, un ball que es va deixar de representar el 1910. L’expectació va ser tan gran que es van haver d’instal·lar focus i altaveus i es va delimitar la zona de ball. La força pública va haver de intervenir per apaivagar el rebombori general, les empentes i cops que hi va haver per veure el ball a primera fila. Els balladors van llegir les poesies d’el Moniqueta i del poeta targarí Antoni Bonastre i Sanou. Els acompanyaren quatre músics de l’antiga Cobla Tàrrega. El mateix any, també van participar a les festes majors del Balneari de Vallfogona de Riucorb, del Castell del Remei i d’Artesa de Segre.

També van debutar a les Festes de Sant Eloi, el migdia del 8 de setembre de 1945, a la cercavila de la vigília acompanyats pels gegants, els capgrossos, la Banda de Música, els timbalers, el Pregoner i els Macers, i el mateix dia de l’Aplec de Sant Eloi. Prèviament, a les 9 del matí, es va donar la sortida de la setena etapa de la XXV Volta Ciclista a Catalunya. (La Mañana del 8/09/1945). Aqueta cercavila es repetiria també el dia 12 de maig a les 12 del migdia a la Festa Major de Maig, després del repic de campanes i la tronada a la plaça Major.
 

Pregó de les Festes de Sant Eloi, el 8 de setembre de 1945, amb el Ball de Bastonets, els capgrossos i el Pregoner a cavall.
En primer terme, el Guixanet. Foto: Calafell. Arxiu Fotogràfic Municipal de Tàrrega

El 1946 surten a les dues Festes Majors i a les Festes de la Mercè, mentre  el 1947 se’ls va trobar. Per evitar accidents com el de 1945 i degut al fort vent que bufava, els gegants no van participar a la tradicional cercavila del dia 12 de la Festa Major de Maig de 1947 : “El pregón se llevó a efecto con la ausencia de los gigantes, poco aficionados al soplo del viento.” (Nueva Tárrega 17-05-1947). Sí que van participar a les Festes de Sant Eloi i de la Mercè.

Els Gegants de la Mercè continuaven participant a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i Setembre. Al programa de la Festa Major de Maig del dia 12 al migdia: “es donarà inici a les festes amb un volteig general de campanes y l’encesa d’una gran tronada per la Casa Armengol a la PIaça Major. Acte seguit, desfilada de gegants i capgrossos, acompanyats de la banda de música dirigida pel mestre Alfons Clua.” I a les Festes de la Mercè de 1948: “Día 23, a las 12: Repique de campanas, disparo de una traca y pasacalle con los gigantes y cabezudos. La música a cargo de la banda que dirige el Maestro Clua.” (Nueva Tárrega 18/09/1948).

A l’extracte de compte de les Festes de Setembre de 1948 publicat a la Nueva Tárrega (05-02-1949), apareix la quantitat de 175 pessetes (1,05€) que va cobrar el llavors responsable dels Gegants de la Mercè i els capgrossos, el Josep Salvadó Giribet Macuco de professió fuster: un total de 175 pessetes (1,05€), amb el detall d’altres conceptes festius: Els  Xiquets de Valls 5.700 ptes, José Mercader músic del Tararot 717,65 ptes, José  Armengol 375 ptes per la tronada, López i Bonet 20 ptes per acompanyar els gegants, A. Clua per la banda de música 1.130 ptes…

Parlar de gegants també és parlar de les persones que han fet possible que, des del 1600, puguem admirar aquestes majestuoses figures pels nostres carrers. Hem escrit sobre Joan Grau, la família Terés, Miquel del Bitxo, Joan del Xeco o Josep Salvadó; però ens hem d’aturar un moment per retre un homenatge al responsable dels gegants targarins que durant 35 anys, entre el 1949 i el 1984, va mantenir la flama gegantera ben viva a la nostra ciutat: parlem de l’Antoni Aligué Cos.

Antoni Aligué va néixer a Terrassa l’any 1924 i va regentar la sabateria El Ràpid, al carrer Major. Per la capvuitada del Corpus de 1949, celebrada al mateix carrer Major, es va incorporar a la colla que portava els Gegants de la Mercè, els únics que existien llavors a la població, en substitució del Josep Salvadó i del Jaume Nadal. A partir d’aquell moment va esdevenir el responsable dels gegants de la ciutat, una mena de cap de colla, sense una associació ni organització creada per a tal finalitat. Ho feia per delegació de l’Ajuntament i era l’encarregat de buscar portadors pels gegants i de pagar-los, molts cops avançant ell mateix els diners, ja que el consistori acostumava a pagar amb retard. Un dels mítics portadors de gegants va ser el Jaume Puiggròs, àlies Guantxo, a qui l’Associació Guixanet li va fer un capgròs l’any 2008. L’Antoni solia fer ballar el gegant Ramon Berenguer I, mentre que la geganta era tasca del Jaume Balcells Comelles, feina que va fer aquest darrer fins el 1970. L’Antoni fins i tot s’ocupava dels desplaçaments dels gegants fora vila, traginant-los desmuntats a la seva furgoneta. El 1984 va deixar de passejar els gegants i el va substituir el Josep Anton Bonet Clares, que ja formava part de la colla, assumint les responsabilitats i tasques que havia fet fins llavors l’Antoni, càrrec que va exercir fins el 2009. L’Antoni va morir el 3-01-2010, i el dia del seu enterrament les quatre parelles de gegants de la ciutat van homenatjar-lo plantades a la plaça Major. 

Durant els anys 1950, 1951 i 1952, els gegants prenen part al calendari festiu local com de costum, preparant el que serà el gran any geganter de tota la història de la ciutat, el 1953. La Nueva Tárrega ho deixa palès al seu número del 28/06/1952″…habrá cita vez la presencia más permanente de una buena colección de cabezudos, y para el año venidero ya se habla de una buena pareja de gigantes, que no haría otra cosa que revivir una vieja tradición de aquel animado barrio. Muy bien, pues, para los de la calle Mayor que no se desanimen y hasta el próximo año.”

La Nueva Tárrega del 19/07/1952 descriu les Festes del Carme d’aquell any tot dient: “Los bustos de los antiguos gigantes, guardados de años en sus cajas, fueron mostrados con la promesa de su total construcción para el año venidero; asi lo esperamos.” No es van recuperar ni veure mai més aquests gegants “amagats” ni sabem exactament quina de les dues parelles desaparegudes del Carme representaven. La primera ja es va documentar que es van guardar a les golfes de cal Pastiri el 1872, i la segona que es van destruïr el 1936, tot i que sospitem que molt abans ja van desaparèixer. Si ens basem en una crònica del 4/07/1953 de Nueva Tárrega que porta el nom de “Gigantes y cabezudos” escrita pel pseudònim Uno del barrio: “…los gigantes del Barrio del Carmen. Al ser localizados los que hubo que “archivar” hace ya mas de sesenta años, los cuales desde entonces rumiaban filosóficamente su efímera gloria en un rincón de lo desvanes de la familia Parareda…” La crònica és de 1953 i si reculem més 60 anys, ens plantem al 1892, però sembla que parla dels gegants de 1871. Cal Paradera no és cal Pastiri, però hi ha una relació familiar estreta. Es podria tractar d’una notícia mal redactada i amb errors de datació i de localització.

Per acabar aquest capítol, una nota de premsa signada pel pseudònim Spectator a la Nueva Tárrega de 13/12/1952, que ens parla de com es guardaven els Gegants de la Mercè durant la primera meitat del s. XX: “… cuando iba a los Escolapios, los gigantes quedaban en la iglesia del colegio tan sólo en la precisa noche de la víspera y del día de la fiesta, porque la procesión terminaba tarde y no había tiempo material para desmontarlos y llevarlos de nuevo al desván que era donde deben estar y estaban en el resto del año. Pero en la mañana siguiente al día de la Merced y a primer a hora, los encargados del barrio tenían buen cuidado de proceder antes que nada a retirarlos de allí, para no volver a verlos hasta el año próximo. Era lo adecuado y lo normal, y lo que convenía hacer también en interés de la mejor conservación y buen estado de los propios gigantes.”

 

GEGANTS DE TÀRREGA (1953-1954): el “baby boom” geganter

“Unos gigantes a base de negritos, musulmanes o cosa por el estilo, aparte la novedad, podría servir para dar más colorido y atractivo a la colección de gigantes”

L’any 1936 es van perdre els Gegants del Carme (1892-1936) i els de la Ciutat (1929-1936), i Tàrrega es va quedar només amb la parella de Gegants de la Mercè per amenitzar les dues Festes Majors, el Corpus, alguna Festa del Carme i, conjuntament amb els Gegantons Mariners, les Festes de la Mercè. Ho van fer sols fins el 1952, tal i com hem vist al capítol anterior. Fins i tot, la Festa Major de Maig de 1953 només la va protagonitzar Ramon Berenguer I i Almodis. Però aquesta dinàmica va canviar a partir del juny de 1953.

Amb l’objectiu que la població tornés a disposar de més parelles de gegants, tal i com havia succeït abans de la Guerra Civil, la Comisión Oficial de Ferias y Fiestas de la vila es va reunir amb les comissions de festes del barris del Carme i del Carrer Major per esperonar-los a adquirir dues parelles noves de gegants per major lluïment de les dues Festes Majors i de les festes dels barris de la població. I tal dit, tal fet, el 1953 es van presentar els primers Gegants del carrer Major, els tercers Gegants del Carme i els segons Gegants de la Ciutat o de l’Ajuntament, tota una revolució gegantera targarina.

La primera de les tres parelles fou la dels Gegants del carrer Major, i es va donar a conèixer per la Capvuitada de Corpus, celebrada l’11 de juny de 1953, un mes després de la Festa Major de Maig. També se’ls ha anat anomenant en diverses publicacions com Gegants de l’Hospital, del barri de Sant Antoni o del barri del carrer Major. Les referències al barri de Sant Antoni i de l’Hospital es deuen al fet que els dos principals edificis del barri són l’antic hospital i l’església, que dona nom a plaça més important del barri i la més antiga de Tàrrega. La plaça de Sant Antoni ja apareix citada a finals del s. XI, amb el nom antic de plaça de Sant Mateu. Era una plaça petita situada vora d’un portal de la muralla per on passava el Camí Ral o Reial. El 1319, es va ampliar donant-li l’aspecte actual de plaça porxada. A la mateixa època, es va construir l’hospital i l’església de Sant Antoni, que li donà el nou nom a la plaça. L’església custòdia el Sant Crist Trobat, una obra d’orfebreria de la primera meitat de s. XIII. Foren dedicats i anomenats originàriament com Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Concretament, representaven els monarques Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castellà, els coneguts Reis Catòlics, que es casaren el 1469, fet que acabà propiciant la unió de les corones de Castellà i Aragó.
 

Els Gegants del carrer Major, l’11 de juny de 1953, davant l’església de Sant Antoni

Van ser venuts el 1953 per La Industrial Bolsera de Barcelona i fabricats per Lambert Escaler, al taller situat al carrer Vallfogona 21 de Barcelona, a partir d’un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. El vestuari el van confeccionar les cosidores del barri, sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni. La parella de gegants, molt comuna en altres poblacions, acostumava a ser pagada pel mateix règim franquista, tot i que, en el nostre cas, es van pagar gràcies a les aportacions privades dels veïns.  El dia de la seva presentació van ser beneïts davant la l’església parroquial de Tàrrega, davant un nombrós públic que omplia la plaça Major. En aquest dia tan imporant, no hi podien faltar les dues parelles de gegants existents a la població, els Gegants de la Mercè, els Gegantons Mariners i un grup de capgrossos.
 

Els Gegants del carrer Major a la seva benedicció per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953, acompanyats pels Gegants de la Mercè

Els Gegants del carrer Major a la seva benedicció per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953, a la plaça Major. A l’esquerra i d’esquena hi trobem els Gegantons Mariners. Foto Arxiu Comarcal de l’Urgell

El 2010, el gegants foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Els monarques foren molt estimats a la població, ja que Jaume I concedí, el 1242, els Costums de Tàrrega, potenciant el paper de les viles reials enfront del poder dels nobles feudals. El document és un privilegi o carta de franqueses, atorgat pel sobirà als habitants de la localitat, que pertanyia als seus dominis, i s’ocupa de qüestions processals, règim d’obligacions, dret emfitèutic, dret de família i d’ordenació juridicopública. Cal destacar que Violant d’Hongria està enterrada en un sepulcre del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges (l’Urgell).

La benedicció dels Gegants del carrer Major per la Capvuitada de Corpus de l’11 de juny de 1953, acompanyats pels capgrossos, a la plaça Major. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)

Creiem que es tracta de la primera parella de gegants del barri més humil de la ciutat, tot i que el pseudònim Spectator publicava a la Nova Tàrrega de 20/06/1953: “Que me perdonen los entusiastas vecinos del barrio de la calle Mayor, pero influenciado sin duda por el precedente de aquellos viejos gigantes que habían poseido antes, y que yo había conocido en sus postrimerías, cuando a no dudar tenían ya más de fantoches que de elemento decorativo ciudadano; […] creía francamente que la pareja de gigantes sería en resumen una cosa de ir por casa y sin ninguna pretensión.” La mateixa crònica continuava fent referència a la presentació de la nova parella de Gegants de l’Ajuntament: “A los de la calle Mayor o barrio de San Antonio, que procuraran rectificar, disminuyéndolo, el tamaño de las manos de los gigantes, un poco desproporcionado con el resto de la figura. Sobre todo, la mano izquierda del gigante. Y (…) poner también una peluca natural al gigante, bajo una corona de metal, por el estilo de aquel gran collar que tan bien le sienta. (…) Y en cuanto a los de la Comisión de Fiestas, les diría, (…) si es que tienen en proyecto construir un par de gigantes para el Ayuntamiento, que los mismos no fueran como los de la Merced y San Antonio de tipo heráldico o medieval. Unos gigantes a base de negritos, musulmanes o cosa por el estilo, aparte la novedad, podría servir para dar más colorido y atractivo a la colección de gigantes.” Possiblement, el barri hagués lluït alguna parella de figures en el passat, segurament de pobre factura, ja que no apareixen documentats enlloc.

Els Gegants del carrer Major el dia de la seva benedicció, l’11 de juny de 1953, acompanyats pels capgrossos i pels Gegants de la Mercè. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)

A la Nova Tàrrega del 6/7/1953 apareix una nota de premsa molt divertida sobre un telegrama enviat on es parla de la propera presentació de la parella. L’any anterior, el barri va presentar una colla de 6 capgrossos nous. La comissió organitzadora fa imprimir unes postals amb la foto dels dos gegants que seguim a continuació, amb una inscripció al darrere on s’hi podia llegir: “Record que la Comissió del Barri del Carrer Major ofereix als seus veïns amb motiu de l’estrena dels magnífics gegants, la qual solemnitat va tenir lloc el dia 11 de juny, en ocasió de les Festes de l’Octava del Corpus de l’any 1953. Adquirits i confeccionats amb l’esforç de tot el Barri.”

Els Gegants Mariners, els de la Mercè i els del carrer Major durant la presentació dels darrers, l’11 de juny de 1953, al carrer del Carme. Foto: Calafell

El 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme, es van presentar els nous Gegants del Carme (els tercers, 1953-actuals): l’Hereu i la Pubilla. Inicialment, havien d’anar coronats i vestits de reis, com els seus antecessors, però per iniciativa de Gumersindo Pascual, director de la Agrupación Carmelitana de Danzas, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites, i tal i com deixà escrit ell mateix, es van vestir d’una parella de “casa bona”. 

Al programa de les festes del barri d’aquell any hi apareix la crònica de la presentació: “…los nuevos Gigantes del Barrio, “Hereu i Pubilla”, harán su entrada triunfal, procedentes de la carretera de Verdú, acompañados del grupo “Ball de Bastonets” y de un grupo de parejas infantiles con vestidos típicos del país. Seran recibidos frente a la Iglesia de la Patrona por las autoridades del Barrio y Comisión de fiestas cívicas, recitándose una poesía de bienvenida. Acto seguido y al son de las trompetas de la banda, se dirigirán a la Plaza Mayor con el fin de saludar al Excmo. Ayuntamiento, para después continuar el pasacalle de costumbre. A las 7 de la tarde del día siguiente “l’Hereu i la Pubilla” abrirán magestuosamente el paso de la Procesión.” Les dues figures es van adquirir gràcies a les aportacions veïnals i al sortejos com, per exemple, d’una vaixella. Van ser comprats el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler, tal i com ho demostren les cartes que es van enviar l’artista i la Comisión Oficial de Fiestas. Les dues figures antigament es guardaven en un magatzem darrera el cambril de l’església del Carme.

El Ball de Bastonets interpretant La Filla de Tàrrega, el 15 de juliol de 1953, a la presentació dels Gegants del Carme. A l’esquerra un grup de capgrossos i els Gegants del carrer Major. A la dreta, els Gegants de la Mercè i la Banda de Cornetes i Tambors. Foto: Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega

Presentació dels Gegants del Carme, el 15 de juliol de 1953. Per ordre, d’esquerra a dreta: Ramon Berenguer I, la Pubilla i l’Hereu del Carme, Ferran i Isabel (ara Jaume I i Violant) i Almodis

Presentació dels Gegants del Carme, el 15 de juliol de 1953, al pont del riu Ondara. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual

Els Gegants del Carme a la plaça del Carme, el 15 de juliol de 1953. Davant seu, la Banda de Cornetes i Tambors. Foto: Axiu Gumersindo Pascual

El Ball de Bastonets, els dos cavallets i els Gegants del Carme, el 15 de juliol de 1953, a les escales de la plaça del Carme. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual

Durant les Festes de Sant Eloi de 1953, el dia 12 de setembre a les 12h del migdia, després del tradicional tritlleig de campanes i de la tronada, es van presentar els nous Gegants de l’Ajuntament, a la plaça Major apadrinats per les altres tres parelles de la ciutat, i acompanyats per una colla de capgrossos, els Macers de la ciutat, el Ball de Bastonets i per una banda de música. A continuació van fer l’habitual cercavila i pregó oficial de les festes pels carrers de la ciutat, tot passant per la plaça del Carme. Com els nous Gegants del Carme, també van ser comprats el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler, tal i com ho demostren les cartes que es van enviar l’artista i la Comisión Oficial de Fiestas, promotora de l’adquisició.

El nom original i conegut durant una bona colla d’anys va ser el de Gegants de la Ciutat, concretament Rei i Reina. No va ser fins l’any 1992, que se’ls va canviar el nom per Eloi i Alba, dedicant-los als patrons de la ciutat, a petició del nou cap de colla de la Fal·lera Gegantera, Josep Bonet, que va exercir el càrrec i el lideratge geganter a la ciutat de 1984 a 2009. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament va ser gradual, atès que va ser el consistori qui en va encarregar la seva construcció a través de la Comisión Oficial de Fiestas. Aquesta era la segona parella de gegants coneguda propietat de l’Ajuntament, després dels adquirits el 1929 i desapareguts el 1936.

L’any de la seva presentació, era tradicional que al migdia es fes el volteig general de campanes i encesa d’una tronada a la plaça Major. Al programa de les Festes de Sant Eloi de 1953 apareixen presentats de la següent manera: “Llegada de los nuevos Gigantes de la Ciudad, acompañados por los mayestáticos de los barrios de la Merced, Mayor y Carmen, con la corte de Cabezudos, Heraldos de la Ciudad, Banda de Música y el notable grupo Ball de Bastonets.” Un cop saludades les autoritats, es va fer el pregó oficial de les festes pels carrers de la població. Les quatre parelles de gegants targarines van romandre exposades a l’entrada de l’ajuntament durant totes les festes, que es van allargar fins el dia 15. 

Presentació dels Gegants de l’Ajuntament, el 12 de setembre de 1953, a la plaça Major, amb la resta de parelles

Aquell mateix any 1953, les parelles de Gegants del Carme, carrer Major i l’Ajuntament van participar a la Cavalcada de les Festes de la Mercè de Barcelona del dijous 24 de setembre. El recorregut anava de la plaça la Victòria a la plaça Sant Jaume i van estar acompanyats de la colla de capgrossos locals i d’una pancarta amb el nom de Tàrrega. Els Gegants de la Mercè no hi van participar, suposadament degut al seu elevat pes. Al programa de les Festes de la Mercè del mateix any, s’anomena la participació de gegants a la cercavila inaugural. Suposadament, serien els Gegants de la Mercè. 

Cal destacar que l’Eloi originari es perdé (suposadament dins un tren) i que la nova figura es va fer de nou, probablement l’any 1974, seguint un altre model de El Ingenio. 
 

Els Gegants del carrer Major a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 24 de setembre de 1953

Els Gegants del Carme a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 24 de setembre de 1953

Els Gegants de l’Ajuntament a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 24 de setembre de 1953

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona del 24 de setembre de 1953.
Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)

Els Gegants de l’Ajuntament, del Carme i del Carrer Major a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona del 24 de setembre de 1953,
entrant a la plaça Sant Jaume des del carrer Ferran. Foto cedida per Jordi Miralles (Arxiu Ferragut)

L’any 1954, els veïns del barri de la Mercè comencen a fer una gran col·lecta per reformar els seus gegants i posar-los al nivell que tenien les altres tres parelles recentment estrenades a la ciutat. A les Festes de la Mercè del mateix any, els gegants del barri ja van estrenar nova vestimenta, finançada en part per l’ajuntament, i 6 capgrossos nous. A més a més, l’ajuntament acordà donar una subvenció al barri de la Mercè per la seva restauració “…por el hecho de haberlos usado hasta la reposición de los del Municipio” durant les festes locals. (Nueva Tárrega de 07/08/1954).
Curiosament, per la Festa Major de Maig del mateix any, van sortir les tres parelles de gegants de la població, a excepció dels de la Mercè, atès que no van trobar cap “valent” que volgués portar les dues pesades figures (Nueva Tárrega de 22/05/1954). Tot i que al programa de les festes publicat al mateix setmanari del 12/05/1954 hi figuraven: “Miércoles, día 12. – Al mediodía: Disparo de una tronada por la Casa Solá, en la Plaza Mayor y volteo general de campanas. La comitiva compuesta por los Heraldos de la ciudad y el grupo completo de los gigantes y cabezudos, acompañados por la banda de música, recorrerá las calles de la ciudad, anunciando el Pregón oficial de las Fiestas.”  Tot i així, van ser els protagonistes del programa de la Festa Major.

 

Portada del programa de la Festa Major de Maig de 1954

A la processó de Corpus del dijous 17 de juny de 1954 només hi van prendre part els Gegants de l’Ajuntament (o de la Ciutat com també se’ls anomenava). No hi van participar ni la resta de gegants dels barris ni els capgrossos com era de costum, i la premsa local es va fer ressò de la desil·lusió dels organitzadors i assistents: “Una nota nada agradable y comentada repetídamente, (…) fue la ausencia de los gigantes de todos los barrios. Y para que faltara todo, ni los cabezudos acompañaron a los gigantes de la ciudad, que parecían desplazados sin el acostumbrado complemento de los cabezudos; casi no se comprende una cosa sin la otra. (…) lo consideramos como cosa imprescindible el cortejo de gigantes que encabezara la procesión, ya que precisamente para la gran solemnidad del Corpus se conserva esta tradición simbólica de los gigantes. (…) por esperarse ver reunido nuevamente el cortejo de los gigantes ahora que podemos lucirlos como hay poco.” (Nueva Tárrega de 19/06/1954).

Tot i així, els Gegants del carrer Major sí que van participar a la Capvuitada de Corpus de 1954, que es va fer coincidir amb l’anomenada, Festa Major del Barri del Carrer Major, que es va celebrar del 24 al 26 de juny de 1954. Concretament al programa de la festa hi constava: “Gran passada per tots els carrers del Barri dels nostres gentils i aristocràtics Gegants i Nans, acompanyats d’una nombrosa Banda de Música. En arribar la comitiva a la plaça de Sant Antoni, es disparà una sorollosa traca.”

El 1954, són convidats a Barcelona per la Cavalcada de la Mercè,  però no hi poden participar per tenir altres compromisos, segons la Nueva Tárrega de 24/07/1954, tot i que com es pot comprovar a la foto, hi van ser presents juntament amb el Ball de Bastonets. 

El Ball de Bastonets, els Gegants del Carme i un grup de capgrossos de Tàrrega a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona del 24 de setembre de 1954, passant per l’avinguda Diagonal. Els Gegants del carrer Major no surten a la foto, tot i ser-hi presents. Foto: Arxiu Gumersindo Pascual

El 23 de setembre del mateix any, durant les Festes de la Mercè, es presenten els nous vestits dels gegants del barri: “El jueves a mediodía, con el acostumbrado pasacalle salieron los gigantes luciendo sus nuevos trajes, de rico tejido y confeccionados con mucho acierto; con este remozamiento pueden muy bien codearse con las otras tres parejas de tocayos, de los cuales la de la ciudad acudid a festejarles en ocasión tan solemne; causaron muy buena impresión, por lo cual felicitamos a los del barrio de la Merced, que además estrenaron seis cabezudos.”(Nueva Tárrega de 25/09/1954). Els vestits els van confeccionar les monges del Col·legi Sant Josep (abans situat entre la plaça dels Escolapis i el carrer Sant Roc), i els capgrossos van ser obsequiats per uns “senyors”. (Nueva Tárrega de 02/10/1954). Ramon Berenguer torna a lluir bigoti i se li incorpora un ceptre a la mà dreta.

El recorregut de la processó de la Mercè i de la passejada dels gegants del barri no era el mateix cada any, tot i que se seguia algunes rutes preestablertes com aquestes: església de la Mercè, carrer Santa Maria, plaça dels Escolapis, carrer del Dr. Riu, carrer d’Urgell, plaça d’Urgell, carrer Sant Joan i església de la Mercè. O també: església de la Mercè, carrer Santa Maria, plaça dels Escolapis, carrer del Dr. Riu, carrer d’Urgell, avinguda Catalunya, carrer Santa Anna o del Carme, carrer Santa Maria o plaça dels Àlbers i església de la Mercè. 

Els Gegants de la Mercè a les festes del barri, molt probablement, del 23 de setembre de 1954, durant la presentació del nou
vestuari, al carrer Sant Joan, un cop començada la cercavila des de l’església de la Mercè. Foto: Arxiu Serra Teixidó

Els Gegants de la Mercè a les festes del barri, molt probablement, del 23 de setembre de 1954,
al carrer Santa Anna cantonada amb l’avinguda Catalunya. Foto: Arxiu Francisco Robinat

Capgrossos nous i els Gegants de la Mercè amb els nous vestits a l’antic Col·legi Sant Josep, on les monges els van confeccionar, probablement el 23 de setembre de 1954. La foto surt publicada a la Nueva Tárrega del 10/09/1955 acompanyada del text “Las fiestas de la Merced dieron motivo a que el barrio titular presentara su patriarcal pareja de gigantes completamente remozada y acompañada de su corte de alegres cabezudos”, cosa que succeí veritablement el 23/09/1954. Foto: Serra Teixidó

Almodis molt probablement el 23 de setembre de 1954 a l’antic col·legi Sant Josep. Foto: Serra Teixidó

Ramon Berenguer I molt probablement el 23 de setembre de 1954 a l’antic col·legi Sant Josep. Foto: Serra Teixidó

Ramon Berenguer I i Almodis, molt probablement el 23 de setembre de 1954 a l’antic col·legi Sant Josep. Foto: Serra Teixidó

GEGANTS DE TÀRREGA (1955-1975): un piset a Barcelona

“Otra vez el nombre de Tàrrega ha sonado, pues, con elogiosos ecos, por calles y plazas barcelonesas”

Al Corpus de 1955, obria la comitiva els Gegants de la Ciutat (l’Ajuntament), un grup de cinc nans  nous, els gegants del Carme i del carrer Major, i la pròpia editora de la Nueva Tárrega de 11/06/1955 es queixava de que no hi prenguessin part els de la Mercè: “Abrían la religiosa comitiva los gigantes de la ciudad, con sus cinco nuevos enanos, acompañados por los de la calle Mayor y barrio del Carmen, así que únicamente los de la Merced no acudieron a la cita para rendir homenaje al Santísimo.” 

De les Festes de Sant Eloi del mateix any en sabem que: “La comitiva de gigantes y cabezudos desfiló por nuestras calles a mediodía del sábado, en un desfile a tono con los tiempos actuales, con su manía de la celeridad y dinamismo, tan opuestos a la seriedad y altivez de los egregios personajes. Incluso se nos dice que no respetaron el recorrido de costumbre.” (Nueva Tárrega del 17/09/1955)

A la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 1955, hi tornen a prendre part dues parelles de gegants de la població, els de l’Ajuntament i els del Carme. Sorprenentment, els Gegants del carrer Major i l’Eloi van protagonitzar el cartell de les Festes de la  Mercè d’aquell mateix any. L’any 1956 en seran tres, a excepció dels Gegants de la Mercè.
 

Cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1955 amb els Gegants de Tàrrega:
Jaume I (llavors anomenat Fernando), l’Alba (Reina) i l’Eloi (Rei)

Els Gegants del carrer Major i del Carme, i el grup de capgrossos de Tàrrega, a la Cavalcada de la Mercè
de Barcelona del 24 de setembre de 1955, al carrer Ferran. Foto del llibre Fiestas de España de Pancracio
Celdrán Gomáriz i María Ángeles Sánchez, editat per Fomento de Construcciones y Contratas l’any 2002

Una curiositat publicada a la Nueva Tárrega de 26/05/1956: “En «Destino» del sábado último, venía un reportaje de Manuel Amat, sobre la fabricación de gigantes y cabezudos, en un interrogatorio con el dueño de «El Ingenio», casa especializada en ello desde 127 años, y al preguntarle sobre los gigantes de nuestra tierra, dijo que Villanueva y Geltrú tenía los gigantes más altos, que Lérida es la que contaba con mayor número de ellos y —¿Los de ropaje más lujoso? —Tal vez los de Tàrrega. Esta es la opinión de un especialista que creemos vale la peno de ser registrada.”

Els veïns del barri del carrer Major van celebrar el 6 de juliol de 1956 la seva pròpia Festa Major amb una cercavila amb els gegants i capgrossos del barri, acompanyats per una banda de música. (Nueva Tárrega de 30/06/1956). També ho feren els del barri del Carme, amb els gegants i Ball de Bastonets el 15 de juliol del mateix any. També se celebrà l’habitual comparsa per les Festes de Sant Eloi. I com ja era costum des de 1953, visita dels nostre gegants a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona: “nuestros gigantes se preparan de nuevo para irse a Barcelona. No todos, desde luego, porque los de la Merced han de quedarse para las fiestas tarregenses. Irán en cambio los del Carmen, los de San Antonio (carrer Major) y los del Ayuntamiento, acompañados de un buen lote de cabezudos y de unos cuantos muchachos del «Ball de Bastons». La representación folklórica tarregense será, pues, más que lucida, augurando para la misma el buen éxito y el primer lugar de la extraordinaria cabalgata al igual que en otras circumstancias.” (Nueva Tárrega de 22/09/1956).

Els Gegants de l’Ajuntament, del carrer Major i l’Hereu del Carme (la Pubilla no surt a la foto) a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, el 24 de setembre de 1956, al carrer Sotstinent Navarro. Foto de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya

Els Gegants de l’Ajuntament, del carrer Major i del Carme a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, el 24 de setembre de 1956, a la plaça Catalunya. Fotos de Pere Català i Roca. Arxiu Pere Català a l’Arxiu Nacional de Catalunya

El 1957 els gegants tornen a sortir com de costum per la Festa Major de Maig i de Sant Eloi. Al Corpus del mateix any es concreta que hi van participar les quatre parelles: “Todos los gigantes de los barrios, presididos por los de la ciudad, abrían la marcha tras los tradicionales «acataments» tan típicamente nuestros.” (Nueva Tárrega de 22/06/1957). A les festes del barri del Carrer Major, celebrades el 12 de juliol del mateix any, hi prenen part els gegants del mateix barri. (Nueva Tárrega de 13/07/1957).

L’Hereu i la Pubilla desfilant pels carrers del barri del Carme el 17 de juliol de 1957

El Ball de Bastonets actuant a la plaça Sant Jaume de Barcelona durant la Cavalcada de la Mercè, el 24 de setembre de 1957. Darrera seu l’abanderada Carme Solé Minguell i els Gegants del Carme

Una curiosa opinió del pseudònim Spectator apareix a la Nueva Tárrega de 28/09/1957, en un crònica que parla de la presència altre cop dels gegants de Tàrrega a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, i la presència dels Gegantons Mariners, els actuals Sípia i Escamarlà, a les Festes de la Mercè del mateix any a Tàrrega: “…resulta tradicional que los gigantes de la ciudad, los del Carmen y los de San Antonio, junto con el «ball de Bastons», concurran uno y otro año a las fiestas mercedarias de Barcelona. Otra vez el nombre de Tàrrega ha sonado, pues, con elogiosos ecos, por calles y plazas barcelonesas. Y mejor sonaría aún si fueran también allí los gigantes de la Merced, a mi juicio los de más solera y prestancia, puesto que no en vano resultan los decanos de la ciudad. (…) Acaso sería hora que fueran retirados de una vez aquellos esperpentos vestidos de blanco, que se exhiben también por estas fechas, y que ridiculizan no sólo a un sector urbano sino a la ciudad toda sin distingos.” 

Però atenció, un altre pseudònim publica una nota de premsa a la Nueva Tárrega de 5/10/1957, queixant-se de l’anterior nota, i deixa anotat el possible origen dels Gegants Mariners, suggerint que serien de principis s. XX, una possible data compresa entre 1900 i 1910: “Después del elogio que tributa a los gigantes del barrio de la Merced, arremete contra los «esperpentos vestidos de blanco», nuestros pequeños gigantes, para que sean retirados porque ridiculizan no sólo a un sector urbano, sino a la ciudad toda, sin distingos». Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras; lo demuestra el hecho que durante estas fiestas pocos son los padres que no lleven a sus pequeños a visitarlos (…). ¿Que son feos?, ¿que son deformes? Ni que dudarlo. Pero, ¡que algarabía y satisfacción producen entre nuestros jovenzuelos…“

Durant aquests anys, els Gegants Mariners es guardaven al parvulari de la senyora Pebrots, situat al carrer Sant Joan, als baixos de l’antiga casa del pintor Antoniotti. Els acostumaven a portar la canalla del barri. Per la seva part, els Gegants de la Mercè es guardaven a una sala annexa a l’església de la Mercè. La roba i la indumentària s’havien guardat a una casa del carrer Castell, alguns anys.

Durant els anys 1958, 1959 i 1960 els gegants són presents a les típiques festes targarines. Ens aturarem per això, a la descripció que fa la Nueva Tárrega de 05/07/1958 sobre les Festes del Carme, on esmenta la presència de gegants, el Ball de Bastonets, dos capgrossos amb “vestuari típic català” i els dos cavallets del grup de Bastonets.

Durant la dècada dels 60, els gegants van seguir amb el que més bé sabien fer: encapçalar cadascuna de les comitives festives que es feien a les vigílies de les festes de la nostra ciutat. Cal destacar a que a l’Aplec de Sant Eloi de 1962 hi van pujar per primer cop les quatre parelles de Gegants de Tàrrega.

El Ball de Bastonets i els Gegants del Carme a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona, el 24 de setembre de 1962, al Passeig de Gràcia

El 24 de setembre de 1963, les tres parelles de gegants targarins, a excepció dels de la Mercè, van tornar a participar a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona. En paraules de la Nueva Tárrega de 28/09/1963: “El dia de la Merced tres de nuestros Grupos de Gigantes, con el Ball de Bastonets y la colaboración de la Banda Municipal de Bellpuig, acudieron a la cita que desde hace unos años en este dia tienen en Barcelona la mayoria de Gigantes, cabezudos y algunos grupos folklóricos de Cataluña. En el desfile que se realizó, abria la marcha una pareja de lo Guardia Montada de la Capital, seguidamente el Ball de Bastonets, Banda citada y los tres grupos de Gigantes que se desplazaron de nuestra ciudad, lIevando dos simpáticas señoritas una pancarta que decía “Tárrega”, saluda a la ciudad Condal en su “Festa Major”, ataviadas con vestidos regionales. (…) En su paso por dichas calles, el Ball de Bastonets iba interpretando danzas de su repertorio y, porque no decirlo, eran de los que IIamaban más la atención, asi como los Gigantes no se cansaban de bailar los airosos pasodobles de la Banda de acompañamiento.”

L’any 1967, els Gegants de la Mercè, els de l’Ajuntament i els capgrossos són convidats a la Festa del Roser de Ponts, una festa que se celebrà el primer diumenge després de Corpus en aquesta població de la Noguera.

Els Gegants de la Mercè i tres capgrossos del barri de la Mercè a la Festa del Roser de Ponts, el 4 de juny de 1967

Els Gegants de l’Ajuntament a la Festa del Roser de Ponts, el 4 de juny de 1967, a la carretera de la Seu d’Urgell

El 9 de setembre de 1968, finalitzà a Tàrrega la segona etapa de la Volta Ciclista a Catalunya d’aquella edició, i els Gegants de l’Ajuntament sortiren a rebre els ciclistes a la plaça del Carme. Un dels millors ciclistes de tots els temps, el belga Eddy Merckx, guanyà l’etapa i la general de la prova. Paco Alguersuari va poder captar la imatge de la parella de Gegants de l’Ajuntament, el campió belga i un dels millors ciclistes catalans de la història, Miquel Poblet, organitzador de la prova.

Eddy Merckx (dreta), Miquel Poblet i els Gegants de l’Ajuntament el 9 de setembre de 1968,
a la plaça del Carme. Foto signada pel mateix Merckx. Foto: Paco Alguersuari

Els Gegants de l’Ajuntament donant la benvinguda a la Volta a Catalunya el 9 de setembre de 1968, a la plaça del Carme

L’any 1968, es van celebrar les dues Festes Majors i les Festes de la Mercè. De les del barri mercedari, un reportatge titulat “Las fiestas de barrio han desaparecido” publicat a la Nueva Tárrega 17/08/1968 es fa ressò que de les festes de barri de la ciutat, només es mantenia les del barri de la Mercè. De fet, el setmanari local Nueva Tárrega no fa cap referència ni anomena cap acte de les festes del barri del Carme, dels anys 1967 a 1974 i, per tant, suposem que no es van celebrar com a festivitat pública al carrer, i només en la més estricta religiositat dins l’església. A partir de 1975, tornen a sortir a les cròniques del rotatiu local. 

De l’any 1969, destacarem la visita de les tres parelles de Gegants del Carme, el carrer Major i de l’Ajuntament a la Cavalcada de la Mercè de Barcelona del 24 de setembre de 1969. La Nueva Tárrega en deixà prova gràfica a la portada i en una de les fotos interiors, que reproduïm a continuació, feta a la plaça Sant Jaume barcelonina.

Foto de la Cavalcada de la Mercè, el 24 de setembre de 1969, a la plaça Sant Jaume de Barcelona amb una marxa interpretada per la Banda de la XVI Fuerza Aérea Norteamericana

A la Nueva Tárrega de 17/10/1970 apareix una nota de premsa que recull l’acord  de la Comissió del Barri de la Mercè, sota la presidència del rector de l’Escola Pia per deixar en dipòsit els Gegants de la Mercè al Museu de Tàrrega, amb l’objectiu de tenir-los millor conservats, quan no fossin utilitzats per festes. No podem assegurar que tal proposta s’acabés duent a terme, i ens inclinem a pensar que no es va acabar realitzant.

Però no tot van ser flors i violes dins el món geganter local, ja que cal destacar una història poc documentada i poc coneguda dels Gegants de l’Ajuntament, que ocorrogué molt probablement l’any 1969. Sembla ser que el cap del Gegant de l’Ajuntament, conegut com l’Eloi es va perdre en estranyes circumstàncies, i efectivament així va ser. No hi ha una relat clar de com va ser la pèrdua, tot i que s’ha comentat que el cap s’hauria perdut dins del tren que duia els gegants de tornada de la Cavalcada de la Mercè de Barcelona de 1969 a Tàrrega. També podria ser que la figura hagués caigut i no s’hagués pogut reparar. Per solucionar-ho, l’any 1970, l’Ajuntament n’encarregà un de nou (actual) a El Ingenio, i guardem una còpia de la carta que El Ingenio va adreçar a l’Ajuntament, el 8-10-1970, passant el pressupost de la comanda: “…se estudía y vemos lo mas viable, económico y aconsejable el que se hiciera con otro modelo de cabeza y corona tal vez la adjunta añadiendo una barbita que de seguro sería quizás aún mas de agrado del público y claro está de ustedes todos. El coste de la adaptación expuesta renovando o mejor dicho restaurando cuerpo y brazos y poniendo tambien nuevas manos subiría a 7.480 ptas…”

No coneixem la data exacta del nou cap, però hem pogut comprovar que la parella de Gegants de l’Ajuntament no figura a cap foto ni programa de la Festa Major de Tàrrega durant els anys 1970-1972, on sí que hi figuren la resta de parelles. Finalment, el programa  de la Festa Major de Maig de 1973, curiosament i a diferència de la resta d’anys, ens descriu quins gegants van prendre part a la cercavila inaugural del 12 de maig, i s’esmenten als de l’Ajuntament: “Reunión en la Plaza Mayor de las Majorettes de Rayo-Visión de Barcelona, que junto a los gigantes del Barrio de la Merced, de la calle Mayor, del Carmen y presididos por los de la Ciudad, recorrerán al son de la banda de música, las  principales vías de nuestra ciudad.” No és fins l’any 1975 on trobem la primera foto que es va fer del nou gegant Eloi a la portada de la Nueva Tárrega de la Festa Major de Maig de 1975 que reproduïm a continuació. Podríem concloure que el nou cap es va presentar l’any 1973.

L’any 1974 tenim constància que l’Ajuntament va comprar un grup de capgrossos a El Ingenio, i que van ser presentats el dia 12 de maig de 1974 a la cercavila de la vigília de la Festa Major de Maig: “Al mediodía habra un repique general de campanas como anuncio de las Fiestas, con alegres Pasacalles presididos por los Gigantes de la ciudad y estreno de Cabezudos, todos ellos acompañados por la Banda Militar del Regimiento de Cazadores de Montaña 63, de Lérida.” (Nueva Tàrrega 11/05/1974)

Ens acomiadem d’aquest capítol amb una foto de totes les parelles de gegants locals, a excepció dels Gegantons Mariners, feta durant la Festa Major de Maig de 1975, on podem observar dos caps de colla històrics : el Josep Bonet, davant l’Eloi i l’Antoni Aligué, al costat de l’Almodis. La mateixa foto va ser portada de la Nueva Tárrega del 17/05/1975 amb el titular “Heraldos de las Fiestas”, i el següent peu de foto: “Poco nos queda de los actos tradicionales de las Fiestas, sólo los gigantes mantienen un aspecto popular y tradicional, atrayendo la expectación de chicos y mayores. Cierto que el grupo de los altos personajes es aquí notable y digno.”

Els Gegants de Tàrrega a la Festa Major de Maig el 10 de maig de 1975, a la plaça Major. Foto: Calafell, dipositada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

GEGANTS DE TÀRREGA (1976-2005): alegria, que és Festa Major!

“Targarins, sortiu al carrer i deixeu que el sol de maig llepi la vostra pell blanca del llarg hivern”

Encetem un nou capítol, l’any 1976, amb la restauració de la democràcia, cosa que propicià alguns canvis en el món geganter local, com són l’ambientació al voltant de la cercavila inaugural de les diverses festes on participaven, i també per un tema que no és menor: la premsa local monopolitzada per Nova Tàrrega, deixar de parlar de gigantes, per parlar de gegants. Hem acabat el capítol anterior amb una portada del setmanari en castellà i n’hem començat un de nou ja amb la portada en català, per fer-ho palès.
 

Portada de la Nueva Tárrega del 22/05/1976, amb Gegants de l’Ajuntament, del Carme i de la Mercè, el 13 de maig de 1976. Foto: Calafell

Amb l’arribada de la encara incipient democràcia, la primera celebració on prenen part els gegants de la ciutat és la Festa Major de Maig de 1976, on els gegants i els capgrossos van ser acompanyats de la Banda Militar de Lleida, durant la cercavila inaugural del 12 de maig a les 12h. (Nova Tàrrega de 8/05/1976). Un foto publicada a la portada de la Nova Tàrrega de 12/05/1979, tres anys més tard, ens posa imatges d’aquesta diada, on també hi van prendre part els Gegants Moros de Balaguer.
 

Portada de la Nova Tàrrega de 12/05/1979, amb els Gegants de Tàrrega, els Gegants Moros de Balaguer i
la Banda Militar de Lleida, el 12 de maig de 1976, a la plaça Major. Foto: Calafell

Durant les Festes de Sant Eloi de 1977, els gegants encapçalen la cercavila formada per capgrossos, els Falcons de Sitges i a la tradicional formació de grallers conegut a Tàrrega com el Tararot.  (Nova Tàrrega de 11/09/1977)

El 1978, la cercavila de la Festa Major de Maig és dinamitzada per Pots Teatre, una nova formació teatral formada a Tàrrega. Els gegants i capgrossos hi prenen part amb l’acompanyament musical del grup Rudi Bravo. (Nova Tàrrega de 12/05/1978)

Els canvis polítics sempre han condicionat els actes i les propostes culturals d’un país o població. En aquest sentit, el 3 d’abril de 1979 se celebren les primeres eleccions municipals espanyoles, i a Tàrrega les guanyà l’Eugeni Nadal i Salat, autèntic transformador de la vida pública i cultural de la ciutat. Durant la dictadura franquista la representació municipal era corporativa i els alcaldes eren nomenats pel govern, en el cas de les capitals de província, o bé pel governador civil o el Cap Provincial del Movimiento Nacional, en la resta de municipis. La repressió franquista va atemptar contra la festa al carrer i, amb la democràcia el poble progressivament va anar palpant el sentiment que es recuperava el carrer i la llibertat pública. El nou llenguatge i els nous valors democràtics aplicats a la festa i a la cultura en general es fan palesos a la premsa i als programes d’actes de les festes locals. Només cal que ens aturem un moment per llegir un fragment de la invitació a la Festa Major de Maig de 1975 que va fer l’alcalde Josep Castellà i Formiguera, pocs mesos abans de la fi de la dictatura de Franco, amb el títol:

“Invitación: Tárrega que, desde siempre, en toda manifestación de cualquier tipo, sea en Certámenes o Fiestas, ha deseado integrarse en las aspiraciones de esplendor y desarrollo de nuestras tierras ilerdenses, algunas veces pionera, en otras entusiasta colaboradora y cuando ha sido conveniente como un simple peón más, porque estima que lo importante no es el auge individual sino la fecundidad y riqueza del conjunto de todos, en esta ocasión, paralelamente al desarrollo de sus más tradicionales Fiestas, las de las Santas Espinas y la Virgen del Alba, que arrancan de muy allá de los siglos, y a su Mercado del Automóvil y el Tractor (…). A cuantos nos visiten, ofrecerles el cordial saludo y la afectuosa bienvenida de la ciudad con el decidido afán de que se hallen en la misma como en su propia casa, en un día gran de Festa Major.” (Nova Tàrrega de 10/05/1975)

Vegem ara la invitació que va fer la Comissió Organitzadora de la Festa Major de Maig de 1979, amb un ajuntament ja democràtic, amb el títol de “La Festa Major al carrer”:

“Invitació: Targarins, sortiu al carrer i deixeu que el sol de maig llepi la vostra pell blanca del llarg hivern. Dones, pareu bones taules que els homes hi portin bons tortells. Envaïu carrers i places ompliu-los d’alegria de Festa Major i aprofiteu l’avinentesa per aturar- vos i contempleu atentament el que us envolta: arbres, cases i, sobretot, la gent. Sempre hi trobareu la vostra ciutat. La ciutat que ens fa bullir la sang en l’esperança de fer-fa millor. Festa Major és participació i convivència ciutadanes. És la Festa de tothom. No en sigueu absents, la Festa Major la fem tots.” (Nova Tàrrega de 12/5/1979)

A les Festes de Sant Eloi de 1979, la companyia Pots Teatre repeteixen l’experiència de l’any anterior. Aquest cop preparen una activitat adreçada a la quitxalla, consistent en la cerca del desaparegut gegantó Escamarlà, amagat en alguna casa de la vila, i d’aquesta manera poder alliberar la Sípia de les urpes del drac, i així despertar la resta de gegants de la ciutat. (Nova Tàrrega de 8/09/1979). El mateix any, se celebren les Festes de la Mercè amb la presència de la parella de gegants i gegantons del barri.

A la Nova Tàrrega de 10/05/1980 es descriuen els pagaments de diversos actuants de la Festa Major de Maig: els portadors per fer ballar els gegants cobraven 17.500 pessetes (105 euros) o els grallers que cobraven 10.000 pessetes (60 euros). També el cost de 8.600 pessetes (51 euros) per la reparació de l’Home de la Barra, que va reaparèixer aquella mateixa Festa Major de Maig al carrer Urgell, després de molts anys d’inactivitat. Al programa de la festa també es descriu la cercavila, que començà al mateix carrer Urgell, amb la participació dels gegants, capgrossos, Grallers de Cervera, la colla jove dels Xiquets de Valls, i que acabà a la plaça Major amb l’aixecada de castells. Aquell any, els gegants van estar exposat al vestíbul de l’Ajuntament. A les Festes de Sant Eloi del mateix any, ballen tots els gegants de la ciutat, on destaquen els Gegants del Carme restaurants, després de 5 anys d’inactivitat. El grup teatral Pots Teatre torna a recrear la història de la Sípia, l’Escamarlà i el drac. Finalment, els gegants del carrer Major i de l’Ajuntament fan acte de presència a la IV Trobada de Penyes Barcelonistes de 1980, celebrada al parc de Sant Eloi.

El 14 de maig de 1981, durant la Festa Major de Maig, reapareix l’Home de la Barra al carrer Urgell. Del mateix indret va sortir un cercavila amb els gegants, capgrossos i el Grup Art Quic Titeric Can Boter, que va animar musicalment l’acte.

Les Festes de Sant Eloi o Festa Major de Setembre de 1981 començaren, el dissabte 12 de setembre a les 7 de la tarda, amb una cerimònia inaugural del grup teatral Comediants, que situaren damunt l’escenari de la plaça Major els dos gegants del grup tapats amb llençols blancs, entre altres figures. La imatge icònica d’un actor vestit d’àngel baixant en tirolina des de l’edifici de La Caixa fins l’Ajuntament és encara present a la memòria dels targarins i targarines que van tenir la sort d’assistir a aquest gran moment escènic local. A continuació, el grup Pots Teatre recreà de nou la història del gegant Escamarlà que va salvar la geganta Sípia de les urpes del drac, amb l’acompanyament musical dels Grallers de Cervera i de Tàrrega. El dimarts 15 de setembre, al mateix parc de Sant Eloi, va tenir lloc un espectacle d’animació amb el grup el Setrill, amb dracs, gegants, patums, ocells i música. Els targarins, targarines i el nombrós públic que van assistir als diversos actes d’aquella reinventada Festa Major de Setembre, estaven assistint al naixement de l’actual Fira Tàrrega, un certamen teatral que ha canviat la vida cultural, i ens atreviríem a dir que també social de la ciutat de Tàrrega. Inicialment l’acte s’anomenà Fira de Teatre Trifulques i Xim Xim al Carrer i nasqué com una proposta lúdica més dels actes de la Festa Major de Setembre o Festes de Sant Eloi. Posteriorment el nom del certamen es canvià per Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, i actualment és coneguda com Fira Tàrrega.

Amb la Fira del Teatre, la Festa Major de Setembre va abandonar progressivament el caràcter propi de Festa Major local que havia tingut fins llavors, fins el punt que la segona Festa Major va desaparèixer i que es consideri que actualment només hi ha una sola Festa Major, la de Maig. Només a la dècada dels 80 del segle passat, els actes ja van quedar reduïts als que se celebren el segon diumenge de setembre al matí, dins l’Aplec de Sant Eloi, que es realitza a l’ermita del Parc de Sant Eloi. Progressivament, s’anà abandonant el nom de Festa Major de Setembre o el de Festes de Sant Eloi als programes, i actualment ja només es parla de Fira Tàrrega i de l’Aplec de Sant Eloi. L’objectiu que buscaven els organitzadors, l’alcalde Eugeni Nadal i el seu equip de govern, era obrir la Festa Major de Setembre a un públic més enllà de les nostres contrades i mantenir la Festa Major de Maig com una festa de caire més local.

L’Aplec de Sant Eloi, l’únic acte que s’ha mantingut de la desapareguda Festa Major de Setembre és una trobada popular i festiva al Parc de Sant Eloi, la zona verda més emblemàtica de la ciutat. La festa començava amb un cafè turc servit a la plaça Major, de bon matí, una tradició que arrencà el 1981 per desvetllar els més matiners. Tot seguit, sortida en comitiva del Consistori i la rectoria cap a l’ermita de Sant Eloi amb els Gegants de Tàrrega i l’acompanyament musical dels grallers. Un cop arribada la comitiva a l’ermita, a les 10 del matí, comença la missa cantada. Des de 2022 ja no pugen a l’ermita, i els actes comencen directament a l’ermita. Una parella de gegants flanquegen la porta de l’ermita. Després de la missa, dues parelles fan una balladeta a la mateixa plaça de l’ermita i, tot seguit, baixen fins a l’esplanada dels dipòsits on el públic pot gaudir del Ball de Gegants de Tàrrega interpretat per la Cobla Tàrrega. Tot seguit, Concurs Nacional de Colles Sardanistes, organitzat pels Amics de la Sardana de Tàrrega. I durant el matí esmorzar típic de coca i préssec.

Celebració del 50è aniversari del campanar de l’ermita de Sant Eloi, el 13 de setembre de 2014, amb els Gegants de l’Ajuntament flanquejant la porta de l’ermita. Llàstima que la foto talli la part superior del campanar homenatjat

Ball dels Gegants de Tàrrega a l’Aplec de Sant Eloi, el 13 de setembre de 2015, amb els de l’Ajuntament, del carrer Major i els Grallers de la Barra

Durant tot el matí, a l’esplanada dels dipòsits es pot degustar l’esmorzar tradicional amb coca i préssec, i qui ho vulgui, podrà comprar algun regal a les tradicionals parades de joguines. Entre els actes més destacats de la diada es troba el Concurs Nacional de Colles Sardanistes, promogut per l’Agrupació Amics de la Sardana, amb la presència de la Cobla Tàrrega. El concurs té el seu origen en el primer Aplec de la Sardana celebrat el 1972. Alhora, l’Associació d’Amics de l’Arbre, entitat que té cura del Parc de Sant Eloi, aprofita la diada per presentar a la ciutat les darreres millores realitzades al parc, i posa a la venda una rajola que commemora cadascuna de les edicions de l’Aplec. L’origen del costum de menjar coca i préssec durant l’Aplec és incert, tot i que la tradició de menjar coques d’ou ensucrades per les Festes de Sant Eloi ve d’antic, tal i com va deixar escrit el Baró de Maldà al seu pas per Tàrrega, el 1794: “…ab tal qual càrrega de melons, i altres que venien coques de Sant Eloi, ensucrades…” Probablement la tradició fos menjar alguna peça de fruita, ja que parla de melons, i amb el temps es popularitzés el consum de préssecs. (Calaix de Sastre II (1792-1794). Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Curial, 1987)

L’any 1997, l’Ajuntament va acordar canviar el dia festiu de la Festa Major de Setembre, celebrat sempre el dimarts següent al segon diumenge de setembre, l’anomenat dia del gos, pel divendres anterior a aquest segon diumenge de setembre i coincidir plenament amb els quatre dies que se celebra Fira Tàrrega.

Inauguració de les Festes de Sant Eloi amb Comediants i un grup de gegants tapats amb llençols, el 12 de setembre de 1981

El 24 de setembre de 1981 i 1984 l’Escola Pia va celebrar, entre els actes en honor a la patrona de la Mercè, l’habitual cercavila infantil amb disfresses, pancartes i xaranga de tambors, que va recórrer els carrers del barri, juntament amb els gegants de la Mercè, per acabar la cercavila amb una sorollosa traca.

El Corpus que va celebrar el 5 de juny de 1983 va tornar amb força i amb ganes de recuperació, ja que hi van participar les quatre parelles de gegants i els Gegantons Mariners, les banderes i la Banda de Música, novetats d’aquell any. En paraules de la Nova Tàrrega de l’11-06-1983: “La celebració pensó que ha estat una mena de recuperació de la solemnitat qeu sempre haviat tingut. Aquesta vegada inclús amb la sortida de banderes, gegants, banda de música, etc. a l’ensems que molts balcons lluïen galanures com en les grans solemnitats d’abans. Nombrosos fidels van seguir la celebració, primer a l’església i després en la processó pels carrers”, on van participar els nostre gegants.

 

FOTO

Totes les parelles de gegants al Corpus del 5 de juny de 1983, a la plaça Major

A la Fira del Teatre al Carrer de 1983, el grup teatral Comediants torna a inaugurar el certamen el divendres 9 de setembre de 1983, tot portant la seva parella de gegants des de Canet de Mar, ja que l’estudiós del món geganter, Jordi Miralles, s’hi va fotografiar quan van ser exposats al vestíbul de l’Ajuntament.

Fotos dels Gegants de Tàrrega i la parella de gegants del grup Comediants a l’Ajuntament, l’11 de setembre de 1983

El 1984, l’Ajuntament de la ciutat aprova per unanimitat, el pressupost dels treballs de restauració de “les parelles de Gegants”, per un import de 46.000 ptes (276 euros), (Nova Tàrrega de 07/01/1984). No es descriu quins gegants es van restaurar, tot i que sabem que el Gegants de la Mercè ho van ser. El mateix any, Josep Anton Bonet Clares assumeix la presidència de la Fal·lera Gegantera, càrrec que ostentà fins l’any 2009.

El dissabte 30 de juny de 1984 van tornar a celebrar-se les Festes del carrer Major amb l’anunci de la festa, tritlleig de campanes i una cercavila amb la participació dels gegants, capgrossos, un nombrós grup de majorettes, la Banda de Música de Verdú i el típic ball de nit a la plaça Sant Antoni. El carrer Major va lluïr ben engalanat, tal i com havien excel·lit els veïns del barri en el passat en l’organització de la Capvuitada del Corpus. (Nova Tàrrega 30/06/1984)

Els Gegants del carrer Major i de l’Ajuntament i un grup de capgrossos durant les festes del barri del carrer Major del 30 de juny de 1984, a la plaça Major. Josep A. Bonet apareix entre els dos capgrossos

Portada de la Nova Tàrrega del 29/09/1984

Els Gegants de la Mercè i l’Escamarlà el 24 de setembre de 1984, davant l’Escola Pia

El 1984, es presenten els Gegantons Cintet  i Cinteta, propietat de l’escola Jacint Verdaguer. Els noms s’inspiren d’un dels grans poetes que ha donat mai la literatura catalana, i que dona nom al centre. Van ser construïts pel professorat de l’escola, i van participar en la seva construcció en cartró-pedra els alumnes de 8è de l’E.G.B. de l’escola, en el marc de la celebració del Centenari de Tàrrega ciutat. L’any 2000, es presenten els nous gegantons del centre que van substituir aquests de 1984 degut a que van quedar malmesos per una tempesta d’aigua pels volts de 1997. Cal destacar que aquests gegantons escolars van participar en nombroses trobades geganteres fora vila i a les dues Festes Majors de la població, durant una bona colla d’anys.

Totes les parelles a la ballada de gegants de l’aplec de Sant Eloi, el diumenge 8 de setembre de 1985 a la plaça Major. El nombrós públic i la decoració de les façanes és degut a la coincidència amb la Fira de Teatre al Carrer

Ballada de gegants de l’Aplec de Sant Eloi, el diumenge 8 de setembre de 1985 a la plaça Major. Al bell mig de la foto, els grallers

El diumenge 1 de juny de 1986, es presenten els Gegantons Cintet  i Cinteta, propietat de l’escola Jacint Verdaguer. Els noms s’inspiren d’un dels grans poetes que ha donat mai la literatura catalana, i que dona nom al centre. Van ser construïts pel professorat de l’escola, i van participar en la seva construcció en cartró-pedra els alumnes de 8è de l’E.G.B. de l’escola. El dia de la festa de fi curs del col·legi es van presentar en públic els dos gegantons, apadrinats pels seus col·legues de barri, els Gegants del Carme. Tot seguit es feu una cercavila que, baixant pel carrer Mestre Güell i passant per la plaça del Carme, finalitzà amb una ballada a la plaça Major. El Cintet i la Cinteta es quedaren a l’Ajuntament per participar a la processó de Corpus de l’endemà, al costat de llurs padrins. (Nova Tàrrega del 7/06/1986)

L’any 2000, es presentaren els nous gegantons del centre que van substituir els de 1986 degut a que van quedar malmesos per una tempesta d’aigua pels volts de 1997. Cal destacar que aquests gegantons escolars van participar en nombroses trobades geganteres fora vila i a les dues Festes Majors de la població, durant una bona colla d’anys.

Cercavila del dia de la presentació del Cintet i la Cinteta acompanyats dels Gegants del Carme, l’1 de juny de 1986, al carrer Mestre Güell

La Cinteta, el Cintet, l’Alba i l’Eloi a la trobada de gegants durant la Festa Major de la Minerva de Calella de l’any 1987,
on Tàrrega fou la ciutat convidada. També hi van assistir els Gegants del carrer Major, del Carme i els Mariners.

Des de 1987, la ciutat organitza la trobada de gegants i capgrossos de la Festa Major de Maig, amb la participació de colles vingudes d’arreu de Catalunya. A la primera edició celebrada el diumenge 17 de maig de 1987, a les 11h del matí i des de la plaça Centenari, hi prenen part els gegants de l’Argentera, Mollerussa, Igualada, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria d’Oló, Santpedor i Tàrrega. L’acte portava el nom de 1a. Trobada de Gegants i va concloure a la plaça Major en el marc de l’acte anomenat Esclat de Festa, amb la ballada de les colles geganteres, els castells de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i l’animació del grup Bolic Bullanga. Els gegants de la ciutat també van participar a una cercavila del dijous festiu de 14 de maig després de l’ofici a la patrona, anomenat al programa de la festa com Ballada de Gegants.
 

Ballada de Gegants a la plaça Major, el dijous 14 de maig de 1987. Foto: Jaume Solé (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega)

A la Festa Major de Setembre del mateix any, els gegants ballen a Sant Eloi el diumenge 13 a les 11h del matí, després del tradicional esmorzar amb coca i préssec. A continuació actuació amb els Castellers de Barcelona, Ball de Bastonets i sardanes amb la Cobla Tàrrega.
 

Totes les parelles de gegants a l’Aplec de Sant Eloi del 12 de setembre de 1987

El 1988, es realitzen els mateixos actes. La Ballada de Gegants es fa el dissabte 14 amb els Grallers de Lleida i Els Tararots de Tàrrega. I l’Esclat de Festa amb les colles geganteres de l’Esquirol, Tona, Santpedor, Manlleu, Collbató, Pobla de Segur,  Gandesa i Tàrrega. També hi prenen part els Falcons de Vilafranca.

Els Gegants de Tàrrega a la Trobada Gegantera del 15 de maig de 1988. Per ordre d’esquerra a dreta: Mariners, Cinteta i Cintet del col·legi Jacint Verdaguer, Carme, Ajuntament i carrer Major. Foto: Arxiu Pere Català

A la Festa Major de Maig de 1989, els gegants surten a la cercavila del dia 13 amb el Ball de Bastonets i la Banda Carmelitana del Pare J.M. Gil. L’endemà diumenge, trobada gegantera amb set colles, aquest cop des de la Plaça de les Nacions.

Els actes l’Aplec de Sant Eloi del 8 de setembre de 1991 començaren a les 8h a la plaça Major amb cafè turc “per als valents que aguantin i per als més matiners“. Tot seguit ,a les 9h, sortida de la comitiva d’autoritats, el Ball de Bastonets i els Gegants de Tàrrega, acompanyats per la Banda Carmelitana del Pare J.M. Gil cap a Sant Eloi. Un cop a l’ermita, missa i esmorzar amb coca i préssec. A continuació, sardanes.

L’Aplec de Sant Eloi del 12 de setembre de 1993 també es va iniciar a les 8h a la plaça Major amb cafè turc. I tot seguit, a les 9h, sortida de la comitiva d’autoritats i els Gegants de Tàrrega, acompanyats pels grallers La Revolta d’Arbeca cap a Sant Eloi. Un cop a l’ermita, missa i esmorzar amb coca i préssec. A continuació ball de gegants amb La Revolta i sardanes.

L’any 1993, Jordi Baiget Piqué va compondre la peça musical del Ball de Gegants de Tàrrega, la segona partitura d’un ball coneguda i dedicada a uns gegants de la ciutat. La primera partitura documentada es va dedicar als desapareguts Gegants del Terés, a mitjan segle XIX, obra de Mariano Terés amb el nom de Ball dels Gegants del Terés. El Ball de Gegants de Tàrrega va obtenir un reconeixement als Premis Pallars de música d’arrel tradicional de 1993, celebrats a la població de la Pobla de Segur.

No va ser fins el 1994 que, amb motiu de l’homenatge que es va fer al responsable dels gegants de la ciutat durant 35 anys (de 1949 a 1984), l’Antoni Aligué, el mateix Jordi Baiget encarregà a l’exdirector de l’Esbart Albada, el Ton Farran Domínguez, una coreografia pel Ball de Gegants de Tàrrega, una dansa que pot ser interpretada amb una o dues parelles de gegants. El ball es va estrenar el diumenge 15 de maig de 1994 a les 13h a la Plaça de les Nacions, en el marc de la Trobada Gegantera de la Festa Major de Maig, davant les autoritats locals i el llavors Conseller de Cultura Joan Guitart, fill de Tàrrega. Antoni Aligué va rebre una placa commemorativa de l’Ajuntament i tot seguit va fer ballar la geganta Almodis per darrera vegada. L’acte va loure amb una ballada de tots els gegants presents a la trobada i un dinar sota el cobert de l’estació d’autobusos. El Ball de Gegants de Tàrrega no es va tornar a interpretar i ballar fins el 13 de maig de 2008. En parlarem més endavant.

A la Festa Major de Maig de 2000, els gegants i capgrossos sortiren dos cops en aquesta ocasió: a la Trobada de Gegants i Capgrossos del diumenge 14 de maig, i la cercavila del dilluns 15 a la tarda, amb l’acompanyament musical de la Patolea i l’aparició de l’Home de la Barra.

El mateix any, es presenten els nous Gegantons Cintet i Cinteta de l’escola Jacint Verdaguer, que pretenien substituir els anteriors de 1986, malmesos per una tempesta pels volts de 1997. Els nous caps són obra de Josep Blanch Solsona, exdirector de l’escola, i la Rosa Mateo Castellà amb la col·laboració de l’artista Agnès Pla, que en feu la resta. Es van presentar durant la inauguració de les obres de millora i ampliació de l’escola el 2020.
 

El Cintet i la Cinteta per Sant Jordi a l’escola Jacint Verdaguer

GEGANTS DE TÀRREGA (2006-2024): el nou model de Festa Major

“Ciutadans molta antenció, que no heu vist mai a la vida, una festa tan lluïda com l’actual Festa Major!”

Comencem capítol el 2006, i és que hem volgut fixar aquesta data com l’inici del nou model de Festa Major de la ciutat, amb la creació de la Cercavila Nocturna, que derivarà en la Nit del Tararot el 2010.
El 12 de maig de 2006 es va representar la Cercavila Nocturna, gràcies a la Regidoria de Cultura i als Tallers per la Festa, promoguts pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, amb l’objectiu d’incentivar la creació, adaptació o recuperació de festes populars o tradicionals. Als tallers s’ensenyaven balls tradicionals i interpretació. La Cercavila Nocturna consistia en un espectacle de carrer en el que s’escenificava una accidentada cercavila a la Tàrrega de  1325, on un joglar morí apedregat, a causa d’una disputa amorosa. Al procés judicial hi va intervenir el mateix comte de Barcelona. És gràcies a l’aportació econòmica de la festa que es va crear l’Àliga de Tàrrega l’any 2007, figura que a petició de l’Associació Guixanet representava el comte de Barcelona. A la primera edició, el comte va ser representat per l’Àliga d’Agramunt. L’Àliga coronada té dos caps, i la senyera i escacs del Comtat d’Urgell al pit, a imatge de l’escut de la ciutat, una herència de la Casa dels Àustries.
El canvi de model propiciat amb la construcció de l’Àliga es va produir sobre actes, figures i entremesos que ja existien i que encara perduren. Així doncs, com moltes Festes Majors, la ciutat compta des de 1975 amb un aplec de sardanes organitzat pels Amics de la Sardana de Tàrrega. Des de 1987, amb una trobada de gegants i capgrossos organitzada per l’associació Fal·lera Gegantera, entitat que gestiona un total de cinc parelles de gegants i un grup de capgrossos. En aquesta trobada es poden admirar els girs de l’Home de la Barra al carrer d’Agoders. També l’associació B.A.T. organitza un correfoc des de 1989, any en el qual van presentar el Drac de Tàrrega. Paral·lelament, l’Esbart Albada manté viva la flama dels Balls de Bastonets i l’execució del Ball de l’Eixida. Per la seva banda, la Parròquia ha mantingut el repic de campanes de la vigília de Festa Major el dia 12 de maig a les 12h del migdia, els dos oficis als patrons dels dies 13 i 14. La Parròquia també va restaurar l’entrada de les Santes Espines a la Parròquia el 1985, amb un recorregut molt més curt i limitat al trajecte de la rectoria a l’església de Santa Maria de l’Alba. Cal destacar també un esdeveniment culinari singular, el Firacóc: un aplec amb degustació de coques de recapte i mostra de productes de fleca que s’organitza des de 1989, durant el cap de setmana.

L’any 2007 es dona el tret de sortida a la mostra de balls tradicionals i populars conegut com Eixida de Festa Major, un acte de la Festa Major de Maig que es va iniciar amb la presentació del Ball de l’Àliga de Tàrrega, i que es va sumar al Ball de l’Eixida que ja es realitzava a la plaça Major des de 1979. Aquell any 1979 l’alcalde Eugeni Nadal va voler “recuperar” el Ball de l’Eixida, per ser ballat a la plaça Major per tots els ciutadans que ho volguessin. La dansa s’executa en parelles situades en files, i aquestes es van intercanviant. Parlem de recuperació, malgrat que des de principis del segle passat, ja l’havien ballat una bona colla d’esbarts catalans i l’Esbart Albada de la ciutat. Nadal va ser el primer alcalde a obrir l’Eixida tal i com l’entenem en l’actualitat, amb ganes que la nova tradició targarina arrelés amb força. El cèlebre folklorista català Joan Amades va escriure que la dansa era ballada pels traginers de Tàrrega a la plaça de Sant Antoni durant la festa de les Santes Espines, i que l’encapçalaven^. els pabordes de la confraria. El cas és que el Ball de l’Eixida és només l’adaptació d’una part dels passos del Ball dels Valencians originari de 1773, desaparegut el 1895 i reintroduït pel mateix Esbart Albada el 2024. És una coreografia independent i adaptada, primer per ser ballada per esbarts en escenaris (any 1921) i després a plaça (any 1979). De 1988 a 1991 l’Eixida va ser interpretada exclusivament per l’Esbart Albada, mentre que el 1992 va ser altre cop encapçalada per l’alcalde i per primer cop per tota la ciutadania que hi va voler participar. Actualment l’Eixida és interpretada per la Cobla Tàrrega amb un arranjament elaborat el 1921 per Josep Mª Güell (Mestre Güell), a partir de la partitura original del Ball dels Valencians. Es realitzen dos assajos generals oberts previs a la Festa Major.
L'Eixida de Festa Major se celebra cada 13 de maig, al finalitzar la missa en honor a les Santes Espines a la Parròquia de Santa Maria de l’Alba. Es representa a 3/4 de 9 del vespre si el dia 13 de maig s’escau de dilluns a divendres, o a la 1 del migdia si s’escau en dissabte o diumenge, i sempre a la Plaça Major. El nom d’Eixida de Festa Major se li dona a la Festa Major de Maig de 2010. S’ha celebrat amb regularitat cada any, excepte el 2020 per la pandèmia del Covid. El 2021 se celebrà al Teatre Ateneu per les restriccions de la pandèmia. L’acte comença amb els representats del Consistori situats davant de la façana de l’Ajuntament. Els capitans, pendonistes, el clergat i el mateix celebrant de la missa, que porta el reliquiari de les Santes Espines, se situen davant de la façana principal de la parroquial per assistir als dos dels balls que s’escenificaran en el seu honor: el Ball dels Valencians i el Ball de l’Àliga de Tàrrega. El públic envolta la plaça, bé asseguts en moquetes al terra, en cadires o a peu dret.

Ball de Gegants de Tàrrega a l’Eixida de Festa Major, el 13 de maig de 2009, amb els Gegants del Carme i els Grallers de la Barra

El 2007 s’inaugurà l’aparador dels gegants situat al carrer les Piques, habilitat per la Regidoria de Cultura, i on es va exposar també la recent presentada Àliga de Tàrrega.

Com hem comentat anteriorment, el Ball de Gegants de Tàrrega s’incorpora a la mostra de balls el 13 de maig de 2008 amb la parella de Gegants de l’Ajuntament. El grup musical que van interpretar el ball van ser els Espremulls Cobla Antiga. El 2009, durant la mateixa celebració són acompanyats pels Grallers de la Barra. A partir de 2010, és la Cobla Tàrrega l’encarregada d’interpretar el ball, amb una versió per cobla arranjada per Mercè Salvadó. Per Corpus, el ball és interpretat pels Carreter, Colla de Grallers. El Ball de Gegants ocupa la quarta posició de la mostra, precedits pel Ball dels Valencians, de l’Àliga i de l’Eixida. A continuació es representen els Balls de Nans, de Cavallets Moros i Cristians, d’Arquets, de la Verreta, de Bastonets, de Gitanes, del Tossino i l’Himne de la Verge de l’Alba.

Des de l’aparició dels primers gegants, no hi havia hagut cap associació constituïda encarregada dels mateixos. Generalment, eren les comissions de veïns dels barris o particulars els encarregats de treure’ls a passejar. Uns dels primers responsables que es coneixen van ser Pep Salvadó Macuco, primer, i després, Antoni Aligué, encarregats de buscar i pagar els seus portadors per encàrrec de l’ajuntament. Antoni Aligué ho va fer el  fins el 1981, quan es fundà l’associació encarregada de portar els gegants de la ciutat, la Fal·lera Gegantera, de la qual n’esdevingué cap de colla en Josep Bonet fins al 2009. Tot seguit es constituí l’Associació Cultural la Fal·lera Gegantera, entitat encarregada de passejar els gegants de la ciutat per arreu.

Cal destacar l’organització de la XXIV Ciutat Gegantera 2009 a Tàrrega, l’esdeveniment anual més important del calendari geganter català, que compta amb la major representació de colles geganteres de l’any, i que se celebra des de 1985. Un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món geganter, entre les quals destaquen les cercaviles i els balls de gegants. Hi van prendre part un total de 194 colles geganteres, 550 figures entre gegants, gegantons i capgrossos, més de 5.000 geganters i geganteres, 250 voluntaris i voluntàries, i amb un nombrós públic entregat en cada un dels actes del cap de setmana.
 

En Treball i na Cultura, Gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, davant el Bol d’Or, el divendres 29 de maig de 2009

Els actes van començar del divendres 29 de maig amb la inauguració del monument commemoratiu del títol de Ciutat Gegantera anomenat el Bol d’Or, un monument gegantí decorat amb un trencadís de color blanc i pintat d’or per dins, obra de Matilde Grau. Tot seguit, cercavila fins la plaça Major encapçalada pels Gegants del carrer Major i els del Carme, i acompanyats per la Sípia, l’Escamarlà, el nans Guantxo i Pio, i els Gegants de Borges Blanques, Manlleu i Juneda, les tres primeres colles rebudes. A l’Ajuntament, Joan Font, director del grup teatre Comediants, pronuncià el pregó oficial de la festa.
 

La cercavila del divendres 29 de maig de 2009, al carrer Sant Pere Claver. Al costat del Jaume I hi veiem el Josep Bonet. Foto: Jaume Solé

El dissabte 30 de maig a les 6 de la tarda es van realitzar quatre cercaviles de gegants pels carrers de Tàrrega, on van prendre part 110 de les 195 colles inscrites, encapçalades per les quatre parelles de gegants de la ciutat. Els quatre recorreguts s’iniciaren a plaça del Carme i finalitzaren a la plaça de les Nacions sense Estat, amb quatre trajectes diferents pel centre de la població:

1. Cercavila groga: pl. del Carme, c. del Carme, pl. dels Àlbers, pl. Lluís Millet, c. d’Urgell, pl. d’Urgell, c. del Mestre Martí, c. Santa Clara, pl. de Centenari, c. de l’Hospital, c. de la Solana, c. del Riu, C. del Migdia i pl. les Nacions.
2. Cercavila taronja amb les ciutats geganteres: pl. del Carme, c. Agoders, pl. Major, c. Major, C. de la Font, c. Lluís Folquet, pl. Comediants, c. de l’Estudi, pl. la Palla, c. de l’Estudi, c. del Migdia, c. de les Piques, c. Vilanova i pl. les Nacions.
3. Cercavila blava: pl. del Carme, c. del Carme, pl. Major, c. Major, pl. Sant Antoni, c. Sant Agustí, c. Migdia i pl. les Nacions.
4. Cercavila verda: pl. del Carme, Raval del Carme, c. de les Escoles, c. Mestre Güell, pl. del Carme, c. Joan Maragall, c. Migdia i pl. les Nacions.

De tornada a la plaça de les Nacions, s’oferí la benvinguda oficial per part de les autoritats i es representaren els següents balls protocol·laris: Dansa dels Quatre Punts amb els capgrossos d’Alcarràs, Ball Nou a càrrec de la colla de Sant Joan Despí, Ball d’Aniversari  de la colla de Sant Vicenç dels Horts i Ball dels Gegantons de l’ACGC. A continuació,  un sopar multitudinari i els concerts nocturns, un d’ells el de la Companyia Elèctrica Dharma a la plaça de les Nacions.

En Treball i na Cultura el dissabte 30 de maig de 2009 a la plaça de les Nacions

Els Gegants del Carme i de l’Ajuntament representant el Ball de Gegants de Tàrrega el dissabte 30 de maig de 2009 a la plaça de les Nacions

El diumenge, els actes començaren amb quatre cercaviles des de la plaça Europa, l’institut Manel de Pedrolo a l’avinguda Tarragona, la plaça Rosa Sensat i l’avinguda de Fàtima, amb final a la plaça de l’Hort del Barceloní. Es concentraren les 195 colles per presenciar el traspàs del títol de Ciutat Gegantera a Tàrrega per part de la colla sortint de Sant Vicenç dels Horts. Seguint el costum, el relleu s’escenificà amb el Ball Nou i el Ball d’Aniversari a càrrec de les colles de Sant Vicenç dels Horts i Tàrrega portant els gegants en Treball i na Cultura, emblema de l’ACGC.
 

Plantada de gegants el diumenge 31 de maig de 2009 a la plaça de l’Hort del Barceloní

Ostentar el títol de Ciutat Gegantera dona dret a la colla local, en el nostre cas la Fal·lera Gegantera de Tàrrega, a hostatjar, passejar i fer el ballar els dos gegants de l’ACGC, en Treball i na Cultura, fins el proper traspàs de Ciutat Gegantera, on va ser escollida el 2010 la ciutat de Manlleu. Aprofitant la capitalitat gegantera, l’associació va tenir l’honor de ballar els Gegants de l’Agrupació, na Cultura i en Treball, a la segona Mostra d’Entitats de Tàrrega celebrada el 14 de juny de 2009, a l’Aplec de Sant Eloi de 2009 juntament amb els Gegantons de l’ACGC i els Gegants de l’Ajuntament i del Carme. Finalment també a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Luxemburg celebrat de l’1 al 2 d’agost del mateix any. No s’hi van desplaçar els gegants de la ciutat. Del 4 al 6 d’agost de 2011 es repeteix l’experiència, aquest cop a Grenoble (França), portant els capgrossos de l’ACGC.
Després de l’Àliga, l’Associació Guixanet es marcà un altre objectiu: la creació de quatre capgrossos nous inspirats en personatges populars de la població. És així com de 2008 a 2010 es van presentar els Nans de Tàrrega: la Rosalia, el Pio, el Guixanet i el Guantxo, i el Ball de Nans de Tàrrega, protagonitzat pels quatre.

El 14 de maig de 2010 es va celebrar la primera Nit del Tararot, una adaptació de la Cercavila Nocturna. Es tracta d’un espectacle de gran format que compta amb la participació de ballets i bestiari locals, i formacions convidades fora vila. L’argument sol ser el de la figura de la Pregonera intentant posar pau entre dos barris enfrontats: el del Carme capitanejat per Joan del Xeco, i el de la Mercè amb Miquel del Bitxo. El moment àlgid de la festa és la pedregada o pluja de grans pilotes de platja, on l’eufòria esclata i la plaça es converteix en una autèntica discoteca. Prèviament a la Nit del Tararot es desenvolupa l’animadíssim Corretossino. Tot seguit, sopar popular a la plaça Major, la Nit del Tararot, correfoc de la B.A.T i concert a la plaça les Nacions, reforçant la idea d’un dissabte complert i atractiu per públic fora vila i local. Les primeres edicions de la festa es van celebrar a la plaça Sant Antoni i finalitzaven a la plaça Major. A la darrera edició de 2016 es va optar per celebrar-ho exclusivament a la plaça Major, degut a l’elevat nombre de públic assistent.

La Nit del Tararot amb els Gegants de la Mercè, del Carme, de l’Ajuntament, del carrer Major i els Gegantons Mariners, el 12 de maig de 2012, a la plaça Sant Antoni

La Nit del Taratot amb els gegants de la ciutat, excepte els de la Mercè, i els gegants bojos de Guissona, el 14 de maig de 2016, a la plaça Major

La Nit del Taratot amb els Gegants de la Mercè, del Carrer Major, Tararots, la Verreta i els Gegants de Guissona, el 13 de maig de 2017, a la plaça Major. Foto: Jaume Solé

La Nit del Taratot amb els Gegants de la Mercè, del Carrer Major, Tararots, la Verreta i els Gegants de Guissona, el 13 de maig de 2017, a la plaça Major. Foto: Jaume Solé

Després d’una bona colla d’anys d’inactivitat, el 2010, un grup de veïns del barri de la Mercè van recuperar la festa només durant aquell any amb un seguit d’actes ben originals i diferents als que s’havien programat en el passat. Entre aquests, els Gegants de la Mercè van interpretar el Ball Nou de l’ACGC a la plaça dels Àlbers.
 

Els Gegants de la Mercè interpretant el Ball Nou el dissabte 25 de setembre de 2010 a la plaça dels Àlbers

Gràcies a l’aparador que suposa la Nit del Tararot, s’han pogut anar creant bèsties noves, aprofitant que els més joves s’anaven sentit cada cop més atrets per una forma diferent de representar i viure els elements de cultura popular i tradicional. Així doncs, l’any 2011 l’Associació Guixanet va presentar la figura de l’irreverent Tossino. I el 2012, la primera edició del Corretossino, un animat passa carrers que transcorre per diferents bars del centre de la ciutat al ritme de xarangues. L’esdeveniment ha aconseguit ser un referent dins la Festa Major de Maig, gràcies a la participació d’un públic entregat a les evolucions de Lo Tossino i dels tossinaires que l’acompanyen.
Seguint amb la dinàmica i amb la il·lusió del que s’estava gestant a la ciutat, el 2012 es va reintroduir el Ball d’Arquets del barri de la Mercè, a partir de la melodia difosa pel folklorista targarí Josep Mª Güell. El 2013, es presentà el Ball de Cavallets Moros i Cristians de Tàrrega, un ball parlat sobre la llegenda de la Verge de l’Alba i com aquesta es va aparèixer a Carlemany per vèncer els àrabs instal·lats a la població. Els dos entremesos han estat promoguts per l’Associació Guixanet.
El 13 de maig de 2013, la Parròquia i les entitats de cultura popular de la ciutat, encapçalades per Guixanet, amb el suport de l’Ajuntament, van recuperar la Processó i el Seguici Festiu de les Santes Espines. Un cop les relíquies surten de la Parròquia, el Seguici Festiu encapçalat pels elements de cultura tradicional de la ciutat es dirigeix al carrer d’Agoders, plaça del Carme i carrer del Carme, i de tornada a la plaça Major. Al centre de la processó se situen les banderes, els capitans i les Santes Espines, i darrere el Consistori i la Cobla Tàrrega. Un cop arribats a la plaça Major, als peus de la creu gòtica se submergeix el reliquiari de les Santes Espines en aigua per demanar que el cel proveeixi de pluja a la població. Tot seguit, entrada de les Santes Espines a la Parròquia i ofici solemne. En acabar els actes litúrgics es representen els balls de l’Eixida de Festa Major. 
El precedent d’aquesta processó i seguici té el seu origen el 15 de maig de 1551, i el Llibre d’Albarans documenta la primera notícia de la devoció que els targarins sentien per les relíquies de les Santes Espines. Cal destacar que en aquest document ja es parla de festa, amb el pagament a uns músics o joglars. Per tant, podem fixar la data com l’origen de la Festa Major de Maig, malgrat que la Festa Major encara se celebrés el 15 d’agost, fins que el 1686 es va canviar pel dia 13 de maig. La processó va deixar de celebrar-se el 1967, tot i que durant el període republicà de 1932 a 1934, tampoc se celebrà.
 

Els Gegants de l’Ajuntament i del Carrera Major al Seguici Festiu i processó de les Santes Espines del 13 de maig de 2014, a la plaça Major

Els Gegants de l’Ajuntament a la processó de Corpus del 21 de juny de 2014, al carrer del Carme

Eixida de Festa Major del 13 de maig de 2013 amb tots els participants. El Conseller a la Presidència, Francesc Homs acompanyat per l’alcaldessa Rosa M. Perelló, a la plaça Major. Foto: Jaume Solé

Pensant en el relleu del més petits, el 2014 es va crear l’Eixideta, a iniciativa de l’Associació Guixanet, amb la voluntat d’esdevenir la mostra infantil de balls tradicionals de la ciutat, adreçada i protagonitzada pels més menuts de la ciutat. Compta amb la participació dels grups folklòrics locals que tenen formacions infantils: la Coral Infantil Mestre Güell, els diables BAT, l’Escola Municipal de Música de Tàrrega, l’Esbart Albada, l’Associació Guixanet i les escoles, que hi participen amb els gegantons i els escolars ballant l’Eixida i la Pepa. L’acte inclou una tronada inaugural, el pregó tradicional a cavall, una cercavila i la mostra de danses del seguici infantil, acabant amb una pluja de caramels. La tronada, pregó a cavall i la cercavila són originaris de principis del s. XX, formant part del pregó oficial de les Festes Majors. L’Eixideta s’ha celebrat amb regularitat cada any, excepte el 2020 per la pandèmia del Covid. El 2021 se celebrà al Teatre Ateneu per les restriccions de la pandèmia.
També el 2014 i amb al mateix objectiu, Guixanet va crear el grup infantil de tabalers els Targalets.

L’Eixideta de l’11 de maig de 2018 amb els Gegants del Carme, els Tararots i els gegantons de les escoles, a la plaça Major

El 12 de maig de 2015 es presentar el nou Gegantó Miquelet del Bitxo de l’Escola Pia. La figura va néixer a mode d’homenatge a Miquel del Bitxo, l’activista cultural del barri de la Mercè i promotor dels primers gegants del barri i de l’Home de la Barra, on resideix l’escola. És obra de Jordi Orobitg, pintat per Jaume Badies, amb l’assessorament del professor Jordi Colilles. El vestuari el feu l’alumna Maria Cucurull, amb l’assessorament de la professora Lluïsa Gavarra. Va néixer amb la idea que fos el nou Rei Carnestoltes de l’escola. La presentació en societat es va fer a l’Eixideta amb una expectant sortida de dins la Parròquia i la benedicció del pare escolapi Antoni Baltà. Tot seguit participar amb la resta de grups a la cercavila i ballà durant l’espectacle amb la resta de gegantons de les escoles.
 

Miquel del Bitxo a la porta la Parròquia a l’Exideta del 12 de maig de 2015, flanquejat pels capgrossos de l’escola

L’any 2015, l’Associació Guixanet va presentar els Gegants Tararots de Tàrrega, dos models de gegants dels que en podríem considerar com bojos o manotes. Es van presentar el dissabte 16 de maig de 2015 a la Nit del Tararot, un dels actes més participatius de la Festa Major de Maig de Tàrrega. Van ser creat per l’artista Agnès Pla de Guissona i batejats com Grallinot i Mamellona. El Grallinot és un graller molt particular, ja que va damunt una gallina i, amb les seves cames articulades, pot donar cops al públic distret. Per la seva part, la Mamellona és una tabalera amb els braços i colzes articulats. Junts formen un grup bàsic de grallers, el que antigament a Tàrrega s’anomenava Tararot, donant nom a la parella de simpàtics personatges i a la Nit del Tararot. El grup és format per uns vuit membres vestits com el Grallinot.

Es van crear amb la intenció de que la ciutat tingués dues figures més divertides, més desenfades i no tan solemnes i protocol·laris com les quatre parelles de gegants hieràtics que hi havia fins llavors. Aquesta és una pràctica molt habitual que s’ha posat de moda en moltes altres poblacions, sobretot a imitació dels exitosos Gegants del Carnaval de Solsona. Cal destacar que a Tàrrega ja ha comptat amb dues parelles de gegantons que, tot i no ser articulats, es van crear perquè fossin divertits, els Gegants de ca Terés de 1850 (Llenguado i Pagesa) i els Gegants Mariners de 1900-1910 (actuals Sípia i Escamarlà).
 

El Grallinot i la Mamellona fotografiats el 2015

Els Gegants Tararots durant la seva presentació, el 16 de maig de 2015, a la plaça Sant Antoni durant l’espectacle de la Nit del Tararot

El 3 d’octubre de 2015 a la plaça dels Comediants de Tàrrega, l’Associació Guixanet organitzà, per primer cop, un espectacle infantil amb una cercavila pel nucli històric de la ciutat. L’objectiu era donar a conèixer la història real d’un heroi targarí anomenat Cacauero, i concretament els fets ocorreguts durant la rubinada de Santa Tecla de l’any 1874. El 23 de setembre de 1874 (la nit del 22), en Pau Farré i Majoral, “Cacauero”, veí de Tàrrega, va salvar 45 persones (font: historiador Segarra i Malla) de morir ofegades durant la rubinada de Santa Tecla, que va inundar la part més baixa del barri antic de la ciutat. 

Durant el recorregut de l’acte, els més petits havien de superar diverses proves amb l’ajuda de l’alçada i força dels Gegants Tararots i la del propi Cacauero, entre les quals sempre destaca la Cova de la Rubinada, el punt més terrorífic de les festa. Durant el 2015 i el 2016, l’acte va transcórrer per la pl. Comediants, c. les Piques, c. Migdia, c. Estudi, pl. la Palla, c. Estudi, pl. Comediants, c. Lluís Folquet  i finalitzà a la pl. Sant Antoni, tot descobrint els carrers negats per l’aiguat. El 2019 es va realitzar la darrera edició de l’acte que es va deixar de celebrar després de la pandèmia Covid. Els dos personatges van prendre part de nou a la Nit del Tararot de 2021 i 2022, i a l’Eixideta de 2023 i 2024.
 

Primera edició de la festa del Cacauero i la Rubinada amb els Gegants Tararots i els Grallers el de la Barra, el 3 d’octubre de 2015, a la plaça Comediants

Ball de Gegants de Tàrrega, amb els Gegants de l’Ajuntament i els del carrer Major, el 13 de maig de 2017, a la plaça Major

Ball de Gegants de Tàrrega, amb els Gegants de l’Ajuntament i els del Carme, el 13 de maig de 2018, a la plaça Major

Sense aturador, el 2016 i fora del programa oficial, comencen les dues trobades d’homes i dones de la ciutat: els Caliquenyos i les Mamelletes, amb sopar popular, gimcana, cercavila i concert. De la mà de Guixanet el 2017 es presentà l’Àliga Petita de Tàrrega i la Verreta, la segona amb l’objectiu de donar visibilitat al paper de la dona dins el bestiari festiu. El 2018 el diables de la B.A.T. realitzen el primer correfoc infantil. El 2019, Guixanet creà la Targafera, una bèstia infantil de foc. El 2020, el Ball de Gitanes de La SOLL, ampliant les associacions que dediquen els seus esforços a la promoció de la cultura popular i tradicional de la ciutat. El 2024 es creen també els Diables Targalots de Guixanet, el primer ball de diables parlat de la ciutat.

El 12 de maig de 2021 es presentà la nova Gegantona Maria Mercè Marçal, que duu el nom de la seva escola, la poetessa, narradora, editora i traductora, a més d’activista política, cultural, feminista i catalanista, nascuda a Ivars d’Urgell. L’acte es va celebrar al pati del centre i, tot seguit, a l’Exideta que es va fer al Teatre Ateneu de Ateneu, degut a les restriccions de la Covid. La Comissió de l’AMPA de la gegantona s’ha encarregat de fer realitat aquesta proposta, colze a colze amb l’escola. La figura ha estat obra del Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig. La gegantona representa l’escola, a tota la comunitat educativa i tots els valors i pensament polític que defensava la Maria Mercè Marçal i que avui en dia són més vigents que mai. I és que la gegantona és tres voltes rebel, tal i com apareix escrit al seu vestit, un dels seu poemes més conegut: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. A l’armilla també apareixen motius sobre la seva obra i pensament, on destaca el logotip de l’escola. 

La Gegantona Maria Mercè Marçal el dia de la seva presentació, el 12 de maig de 2021, al pati de l’escola

El 24 d’abril de 2023, el col·legi Vedruna va estrenar la Gegantona Duna, inspirada en el procés educatiu del centre, que mostra com es passa de cuc a papallona. Precisament, el procés de la metamorfosis d’una papallona també es pot veure al mural col·lectiu que alumnat, professorat i famílies van pintar a finals de gener a la façana del centre amb l’ajuda de l’artista Tope.

La gegantona és obra de Xavi Badia, del taller La Gàrgola de Santa Coloma de Queralt. La Duna ha estat finançada per l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola. L’estrena en societat es va fer al pati del col·legi apadrinada pels Gegants Tararots i lo Tossino.  El mateix any, debuta a l’Eixideta ballant pel públic present a l’acte.

Presentació de la gegantona Duna al pati del col·legi Vedruna, el dilluns 24 d’abril de 2023

 

Detall d’Almodis i Ramon Berenguer I l’any 2020, a la vitrina dels gegants del c. les Piques

A finals de 2021 comença la restauració dels Gegants de la Mercè al Taller Avall (veure descripció de Ramon Berenguer I i Almodis). El procés culminà amb la presentació pública el diumenge 12 de maig de 2024, en el marc de la 35ena Trobada de Gegants i Capgrossos de Tàrrega amb la participació de 47 colles i 147 gegants catalans, entre els que destacaven els gegants centenaris del Pi petits, Falset, Montbrió del Camp, Linyola, Reus, la Selva del Camp i Vilassar de Dalt. Els convidats  d’honor van ser els Gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i de la Pedrera de Barcelona. Els gegants van sortir de l’església de la Mercè, tal i com van fer el dia de la seva presentació el 1870, i van enfilar carrer Sant Joan amunt, acompanyats pels gegants centenaris esmentats anteriorment, fins a la plaça Major on els esperaven la resta de figures. La festa es va acabar la interpretació del Ball Nou l’Agrupació de la mà dels nostres amfitrions, un ball reservat només a les poblacions que han sigut Ciutat Gegantera.
 

Sortida de la parella de l’església de la Mercè el 12 de maig de 2024

Els Gegants de la Mercè, el 12 de maig de 2024, davant l’Ajuntament Foto: Alba Pijuan

Ramon Berenguer I abans i després de la seva darrera restauració. Destaquen els ulls de vidre
negres amagats durant molts anys per altres restauracions anteriors. Els ulls foscos pretenien
infondre respecte i solemnitat. Foto: Taller Avall

Almodis abans i després de la seva darrera restauració. Foto: Taller Avall

El que quedava d’original de 1870 durant el procés de restauració al Taller Avall. Foto: Taller Avall

Els Gegants de la Mercè al seu emplaçament actual al vestíbul de l’Ajuntament

GEGANTS DE TÀRREGA: dades tècniques

La Fal·lera Gegantera i la Regidoria de Cultura gestionen bona part del patrimoni geganter de la ciutat, encapçalat pels Gegants de la Mercè,  del Carme, de l’Ajuntament, del carrer Major i els Gegantons Mariners:

-Els Gegants de la Mercè representen a Ramon Berenguer I i Almodis. El gegant duu el nom del Comte de Barcelona que conquerí el castell de Tàrrega als musulmans. La seva esposa Almodis en va ser la propietària, deixant-lo en herència a les successores al tron reial. S’atribueix el modelatge en fang dels dos caps i braços a Vicenç Oms (pare), un escultor adornista de Barcelona que residia al carrer Dormitori de Sant Francesc, núm. 8 (avui c. Josep Anselm Clavé). S’especula si els va vendre El Ingenio, tal i com ocorregué amb els de Montblanc, els quals també es pressuposa que són obra del mateix escultor.

Són els més antics de la ciutat, construïts l’any 1870 a Barcelona, i vinculats al barri de la Mercè de Tàrrega. Es van presentar el 23 de setembre de 1870, durant les festes del barri. Per aquest motiu, el gegant porta un gran medalló amb l’escut de l’orde de la Mercè. El gegant va ser restaurat el 1917, i també l’any 1928 pel pintor Josep Minguell i, aprofitant l’avinentesa, se li va fer un nou pentinat a la geganta a la garçonne i un nou vestit per les modistes del barri. Durant els anys 60 del segle passat, Josep Mª Martí Florensa i el seu fill Josep Mª Martí Carnicer li van fer una nova tiara a Almodis de metall repujat i tallat amb tisores de planxa amb pedreria de plàstic.

Es restauren de nou els anys 1935, 1939, el 1944, el 1984, el 1997 i el 2005 l’Almodis (Agnès Pla). El 2009, Carles Teixidó del Taller l’Esfera de Bellpuig els restaura de nou, fent-li també una corona nova al gegant, en motiu de la XXIV Ciutat Gegantera de Tàrrega. El darrer canvi de vestuari es va fer l’any 1997, obra de Ramon Roig de Terrassa. El 2011 se’ls canvien els bastidors de ferro per uns de fusta per tal d’alleugerir-ne el pes. Finalment entre el 2021 i 2024, el Taller Avall de Reus, sota la direcció d’Aleix Álvarez Vall, els restaura definitivament sota un gran rigor i mestratge, donant-los el seu aspecte actual, recuperant els ulls de vidre i la corona original de Ramon Berenguer I, descobrint les dents del mateix gegant, el color original de la pell i refent l’anatomia de braços i cos, després de les caigudes sofertes durant la seva llarga vida. Durant el procès de restauració es van treure moltes capes de pintura, afegits de cartró pedra amb retalla de diari de principis del s. XX, draps de sacs, fustes, escuma de poliuretà, guix o escaliola de tots els arranjaments fets per aficionats o professionals, al llarg de tants anys. Fins i tot es va trobar un niu de ratolins dins la geganta. La tiara de la geganta és restaurada pel Taller Lacedemon de Caravaca de la Cruz, substituint la pedreria de plàstic per vidre, després de l’actuació del Taller Avall. 

En tota la demarcació de Lleida només existeixen tres parelles més de gegants centenaris actius: lo Pageset i la Pageseta de Balaguer (1850?), Marc Antoni i Cleopatra de Lleida (1840) i els Gegants de Linyola. Els gegants no han sortit gaires cops de Tàrrega degut al seu pes. Només s’han pogut veure en trobades de gegants centenaris com la de l’Arboç de 1995, Manresa de 1998, Tarragona de 2000, Amer de 2005 i Montblanc, l’11 de maig de 2016. Mesuren 4m i 3,70 m, pesen 95 i 92 kgs i són fets de cartró pedra. Actualment estan exposats a l’Ajuntament de Tàrrega al costat de l’Àliga. 
 

-Els Gegants del carrer Major o de l’Hospital foren dedicats originàriament a Ferran i Isabel, reis d’Aragó i Castella, per representar la unitat d’Espanya durant la Dictadura. Aquesta parella de gegants, molt comuna en altres poblacions, acostumava a ser pagada pel mateix Règim. Van ser construïts i venuts el 1953 per La Industrial Bolsera de Barcelona i fabricats per Lambert Escaler, a partir un motlle que es va fer molt popular a l’època i del qual n’han sortit molts dels gegants catalans. El dia de la seva presentació, l’11 de juny de 1953, van ser beneïts a la parroquial de Tàrrega, en motiu de la Capvuitada de Corpus. El vestuari el van confeccionar les cosidores del barri sota la direcció de les Germanes del Col·legi Sant Antoni. El 1996 l’artista Agnès pla va restaurar la cara de la Isabel (ara Violant), degut a una caiguda. El 2005, són reproduïts en polièster per la mateixa Agnès Pla. El 2010, foren rebatejats amb els noms de Jaume I i Violant d’Hongria, tot afegint una espasa al rei. Mesuren 3,60 i 3,40 m i pesen 51 i 45 kgs.
 

-Els Gegants del Carme actuals, l’Hereu i la Pubilla, van ser comprats el 1953 al taller d’escultura decorativa de Lamberto Escaler. Les anteriors parelles dataven de 1871 i 1892. Neixen vinculats al barri del Carme de la ciutat i van ser promoguts per la Agrupación Carmelitana de Danzas, entitat vinculada la congregació dels Pares Carmelites. Es van presentar el 15 de juliol de 1953, vigília de les Festes del Carme. Inicialment, havien d’anar coronats i vestits de reis, com les dues parelles antecessores, però finalment es van vestir de pagesos típicament catalans. L’Hereu duu també al pit una gran medalló amb l’escut de l’ordre del Carme. Es restauren el 1980, i l’Hereu el 1997 per l’Agnès Pla. L’any 2009, l’Agnès Pla va fer un còpia dels dos en polièster, deixant guardats els antics. Mesuren 3,15m i 3m i pesen 32 i 30 kgs. 
 

-Els Gegants de l’Ajuntament van ser coneguts originàriament i durant una bona colla d’anys com a Gegants de la Ciutat, concretament amb els noms de Rei i Reina. No va ser fins el 1992 quan se’ls canvia el nom per Eloi i Alba, en homenatge als patrons de la ciutat. El canvi de nom de Gegants de la Ciutat per Gegants de l’Ajuntament devia ser gradual, atès que va ser el consistori qui va encarregar-los. Van ser construïts i venuts el 1953 per l’escultor Lambert Escaler. El cap de l’Eloi es va perdre, molt probablement, l’any 1969. El 1970, l’Ajuntament n’encarrega un de nou (actual) a El Ingenio. No se sap la data exacta del nou cap, però sabem que la parella de Gegants de l’Ajuntament figura de nou al programa de la Festa Major de Tàrrega de 1973. El 2004, Agnès Pla en va fer una reproducció en polièster, guardant els originals en molt bon estat de conservació. Mesuren 3,40m i 3,20 m i pesen 42 kgs els dos.
 

 

-Els Gegantons Mariners, també coneguts com Gegants Petits de la Mercè, del carrer Sant Joan, de l’Escola Pia, Macucos o Macacos i actualment anomenats: l’Escamarlà i la Sípia, amb clara referència al seu passat mariner. El nom de “Mariners” provindria de la seva vestimenta blanca i blava que llueixien des de la seva presentació. “Del carrer Sant Joan” ja que solien guardar-se en una vivenda d’aquest carrer, un dels principals de barri de la Mercè. “De l’Escola Pia” ja que també s’havien guardat al centre educatiu, l’església del qual dona nom a tot el barri. Macucos atès que van ser restaurats pel fuster i geganter Josep Salvadó, àlies Macuco. I Macacos per una simple derivació de Macucos. Sembla que podrien estar dedicats a una parella local desconeguda que va fer les Amèriques (indians) o a imatge dels nens i nenes del parvulari de la senyora Pebrots, situat al mateix carrer Sant Joan. Tot són suposicions.

Els actuals gegantons tenen el cos fet de fibra de vidre i el cap recorbert amb el mateix material, però dins la testa hi ha encara el cap original de fusta. Els cossos originals suposem que eren de fusta també. Tenen els braços articulats a través d’una corda que es pot estirar dins el bastidor i que acciona un mecanisme de moviment dels braços. Podria ser molt probable que aquesta funció d’autòmat també la desenvolupessin en el passat. L’Escamarlà toca la trompeta des de l’interior del bastidor a través d’un tub, tal i com també ho feia en el passat. Per a seva part, la Sípia toca els plats.

No podem datar amb exactitud quin any es van presentar però, segons la carta al director publicada a la Nueva Tàrrega del 5/10/1957, serien de 1907-1909. En aquesta carta, un veí del barri critica el comentari del director del setmanari: “Estos «esperpentos» según Spectator, cuentan con ya casi medio siglo de existencia en el barrio, y han sido motivo de satisfacción y humor por parte de nuestros abuelos, nuestros padres y la generación actual, y lo serán sin duda de las venideras…” Del que no tenim dubte és que es van crear amb l’objectiu de divertir a la població, lluny de la funció més protocol·lària que tenien els seus germans grans, els Gegants de la Mercè.

Van ser restaurats per Josep Salvadó Macuco , pel grup Pots Teatre el 1979 i l’any 2008 reconstruits per l’Agnès Pla. Va ser la companyia Pots Teatre que els va rebatejar amb els noms de Sípia i Escamarlà, l’any 1979. Mesuren 2,30m i 2,10m respectivament i pesen 17kgs.
 

 

A més a més dels gegants gestionats per la Fal·lera Gegantera, la ciutat també compta amb els següents gegants:

-Els Gegants Tararots de Tàrrega són dos models de gegants dels que en podríem considerar com bojos o manotes. Es van presentar el dissabte 16 de maig de 2015 a la Nit del Tararot, durant la Festa Major de Tàrrega. Són obra de l’artista Agnès Pla de Guissona. El Grallinot és un graller molt particular que va damunt una gallina i dona cops amb les cames. Per la seva part, la Mamellona és una tabalera que colpeja amb les mans. Junts formen un grup bàsic de grallers, el que antigament a Tàrrega s’anomenava Tararot, donant nom a la parella de simpàtics personatges i a la Nit del Tararot. El grup és format per 8 portadors vestits com el Grallinot. La Mamellona pesa 38 kgs i mesura 2,65 m. El Grallinot, 31 kgs i 2,60 m. 
 

 

–L’Àngel Guimerà: propietat de l’AMPA del col·legi Angel Guimerà, és dedicat al gran escriptor, poeta i dramaturg català, que dona nom a l’escola . Va ser batejat el 17 de maig de 2009 i construït per Carles Teixidó del Taller l’Esfera de Bellpuig. Té un alçada de 2,10m i un pes de 21,7 kgs.
 

 

–El Cintet i la Cinteta: propietat de l’escola Jacint Verdaguer i presentats l’1 de juny de 1986. Els noms s’inspiren d’un dels grans poetes que ha donat mai la literatura catalana, i que dona nom al centre. Van ser construïts pel professorat de l’escola, i van participar en la seva construcció en cartró-pedra els alumnes de 8è de l’E.G.B. de l’escola. El dia de la festa de fi curs del col·legi es van presentar en públic els dos gegantons, apadrinats pels seus col·legues de barri, els Gegants del Carme. Tot seguit es feu una cercavila que, baixant pel carrer Mestre Güell i passant per la plaça del Carme, finalitzà amb una ballada a la plaça Major. El Cintet i la Cinteta es quedaren a l’Ajuntament per participar a la processó de Corpus de l’endemà, al costat de llurs padrins. (Nova Tàrrega del 7/06/1986)

L’any 2000, es presentaren els nous gegantons del centre que van substituir els de 1986 degut a que van quedar malmesos per una tempesta d’aigua pels volts de 1997. Cal destacar que aquests gegantons escolars van participar en nombroses trobades geganteres fora vila i a les dues Festes Majors de la població, durant una bona colla d’anys. Els nous caps són obra de Josep Blanch Solsona, exdirector de l’escola, i la Rosa Mateo Castellà amb la col·laboració de l’artista Agnès Pla, que en féu la resta. Es van presentar durant la inauguració de les obres de millora i ampliació de l’escola el 2020. El Cintet mesura 2,57 m i pesa 18,2 kgs. La Cinteta fa 2,52 m i pesa 17,5 kgs.
 

 

-El Pep i la Quima: de l’Escola Vedruna de Tàrrega, creats per la llavors professora del centre Lluïsa Gené Viladot. Els dos gegantons ja no es treuen a passejar degut al seu pes, i també perquè l’escola va presentar la Gegantona Duna el 2023.
 

 

-El Miquelet del Bitxo: gegantó de l’Escola Pia de Tàrrega, creat i presentat el 12 de maig de 2015, durant l’Eixideta de la Festa Major de Tàrrega. Es tracta d’un homenatge a Miquel del Bitxo,  l’activista cultural del barri de la Mercè i promotor dels primers gegants del barri, on resideix l’escola. El gegantó és obra de Jordi Orobitg, pintat per Jaume Badies, amb l’assessorament del professor Jordi Colilles. El vestuari és a càrrec de l’alumna Maria Cucurull, amb l’assessorament de la professora Lluïsa Gavarra. Va néixer amb la idea que fos el nou Rei Carnestoltes de l’escola.
 

 

–La Maria Mercè Marçal: gegantona de l’escola Maria Mercè Marçal, presentada el 12 de maig de 2021 al pati de l’escola i, tot seguit, a l’Exideta que se celebrà al Teatre Ateneu de Ateneu, degut a les restriccions de la Covid. Duu el nom de la seva escola, la poetessa, narradora, editora i traductora, a més d’activista política, cultural, feminista i catalanista, nascuda a Ivars d’Urgell. La Comissió de l’AMPA de la Gegantona s’ha encarregat de fer realitat aquesta proposta, colze a colze amb l’escola. La gegantona ha estat obra del Carles Teixidó, constructor de bestiari i gegants del Taller l’Esfera. El pes de la figura és de 13 kgs i l’alçada de 2,10m. La gegantona representa l’escola, a tota la comunitat educativa i tots els valors i pensament polític que defensava la Maria Mercè Marçal i que avui en dia són més vigents que mai! I és que la gegantona és tres voltes rebel!, tal i com apareix escrit al seu vestit, un dels seu poemes més conegut: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” A l’armilla també apareixen motius sobre la seva obra i pensament, on destaca el logotip de l’escola. 
 

 

 

Música del Ball de Gegants de Tàrrega: