El Drac Pedrafoc
El 15 de maig de 2026, es va presentar el Drac Pedrafoc, en el marc de l'espectacle juvenil del Bategar de Targa, uns dels actes destacats de la Festa Major de Maig local. L'endemà, durant la Nit del Tararot, fou encès de nou on desplegà tota la força del seu foc davant el nombrós públic assistent.
És obra del taller la Gàrgola del Xavi Badia Bernaus de Santa Coloma de Queralt, un drac bicèfal i alat com l’Àliga, del qui també comparteix l’escut de la ciutat al pit. Es portat per dues persones que sostenen un pes de 50 kgs. Mesura 1,82 m i 2.82 m quan està elevat. Té una amplada de 0,85 m i una llargada de 3,45 m. El cap elevat de la dreta, que representa el drac antic de 1610, duu un colom a la boca com el seu predecessor. La figura ve acompanyada de 29 punts de foc repartits per tot el seu cos. El nom prové de les referències pètries que conformen el seu modelatge, com la cua inspirada en les columnes salomòniques de l’església de Sant Martí de Maldà, o el llom que imita les parets de pedra seca de la nostra comarca.
Està inspirat en el primer drac de la població originari de 1610, que també duïa un un colom a la boca, presentat durant la celebració del Corpus Christi d’aquell any (Llibre d’Albarans). La bèstia anava davant la processó acompanyant el Jagant de la Vila (presentat al Corpus de 1600), la bandera de la vila i un grup de tabalers. Al llibre també s’explica com es pagaven als portadors i els coets que duia a la boca. El primer de tots ells va ser Jeroni Roca, de professió fuster. Posteriorment, Gaspar Nadal el 1617 i Nadal Homs el 1619. El sou era similar al del geganter, així com l'obligació de fer-ho a la processó del Corpus i a la Capvuitada. L’historiador Segarra i Malla afegeix més detalls sobre el primer gegant i drac a la Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions II (segles XVI-XVIII): “…per animar les festes es feren els gegants i capgrossos, que eren les comparses de la diada, encara que oficialment no n’hi havia. L’Ajuntament els llogava als barris de la Mercè o del Carme. Ben diferent era això del segle XVII; llavors al poble no hi faltava el Gegant de la Vila, que amb sa alabarda (destral de pal llarg) i l’escut d’armes de la vila anava a les processons acompanyant el drac, que amb un colom a la boca ballava danses en els llocs principals de la població”.
El Pedrafoc durant el Bategar de Targa el 15 de maig de 2026 a la plaça Sant Antoni. Foto: Eva Balcells Fotografia
El Pedrafoc durant el Bategar de Targa el 15 de maig de 2026 al carrer Migdia. Foto: Eva Balcells Fotografia
El Pedrafoc al Taller la Gàrgola. Foto: Xavi Badia
El Pedrafoc al Taller la Gàrgola. Foto: Xavi Badia
El Pedrafoc al Taller la Gàrgola. Foto: Xavi Badia
El Pedrafoc al Taller la Gàrgola durant el procés de construcció amb el seu creador Xavi Badia
És obra del taller la Gàrgola del Xavi Badia Bernaus de Santa Coloma de Queralt, un drac bicèfal i alat com l’Àliga, del qui també comparteix l’escut de la ciutat al pit. Es portat per dues persones que sostenen un pes de 50 kgs. Mesura 1,82 m i 2.82 m quan està elevat. Té una amplada de 0,85 m i una llargada de 3,45 m. El cap elevat de la dreta, que representa el drac antic de 1610, duu un colom a la boca com el seu predecessor. La figura ve acompanyada de 29 punts de foc repartits per tot el seu cos. El nom prové de les referències pètries que conformen el seu modelatge, com la cua inspirada en les columnes salomòniques de l’església de Sant Martí de Maldà, o el llom que imita les parets de pedra seca de la nostra comarca.
Està inspirat en el primer drac de la població originari de 1610, que també duïa un un colom a la boca, presentat durant la celebració del Corpus Christi d’aquell any (Llibre d’Albarans). La bèstia anava davant la processó acompanyant el Jagant de la Vila (presentat al Corpus de 1600), la bandera de la vila i un grup de tabalers. Al llibre també s’explica com es pagaven als portadors i els coets que duia a la boca. El primer de tots ells va ser Jeroni Roca, de professió fuster. Posteriorment, Gaspar Nadal el 1617 i Nadal Homs el 1619. El sou era similar al del geganter, així com l'obligació de fer-ho a la processó del Corpus i a la Capvuitada. L’historiador Segarra i Malla afegeix més detalls sobre el primer gegant i drac a la Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions II (segles XVI-XVIII): “…per animar les festes es feren els gegants i capgrossos, que eren les comparses de la diada, encara que oficialment no n’hi havia. L’Ajuntament els llogava als barris de la Mercè o del Carme. Ben diferent era això del segle XVII; llavors al poble no hi faltava el Gegant de la Vila, que amb sa alabarda (destral de pal llarg) i l’escut d’armes de la vila anava a les processons acompanyant el drac, que amb un colom a la boca ballava danses en els llocs principals de la població”.
El Pedrafoc durant el Bategar de Targa el 15 de maig de 2026 a la plaça Sant Antoni. Foto: Eva Balcells FotografiaEl Pedrafoc durant el Bategar de Targa el 15 de maig de 2026 al carrer Migdia. Foto: Eva Balcells Fotografia
El Pedrafoc al Taller la Gàrgola. Foto: Xavi Badia
El Pedrafoc al Taller la Gàrgola. Foto: Xavi Badia
El Pedrafoc al Taller la Gàrgola. Foto: Xavi Badia
El Pedrafoc al Taller la Gàrgola durant el procés de construcció amb el seu creador Xavi Badia