El Cacauero i la Rubinada

El 3 d’octubre de 2015 a la plaça dels Comediants de Tàrrega, l’Associació Guixanet organitzà, per primer cop, un espectacle infantil amb una cercavila pel nucli històric de la ciutat. L’objectiu era donar a conèixer la història real d’un heroi targarí anomenat Cacauero, i concretament els fets ocorreguts durant la rubinada de Santa Tecla de l’any 1874. L’esdeveniment ha tingut continuïtat i, el 2017, es traslladà l’inici a la plaça dels Àlbers, des d’on la cercavila continuava a la plaça Major i els carrers Agoders i del Carme, on finalitzava.

Durant el recorregut, els més petits han de superar diverses proves amb els Gegants Tararots i el Cacauero, entre les quals sempre destaca la Cova de la Rubinada, el punt més terrorífic de les festa. Durant el 2015 i el 2016, l’acte va transcórrer per la Pl. Comediants, C/ les Piques, C/ Migdia, C/ Estudi, Pl. la Palla, C/ Estudi, Pl. Comediants, C/ Lluís Folquet, Arxiu i finalitzà a la Pl. Sant Antoni, tot descobrint els carrers negats per l’aiguat. L’animació musical va a càrrec dels Grallers de la Barra de Guixanet.



Una de les plaques situada al primer pis d’una casa, indica l’alçada que va assolir l’aigua el 1874

Una festa basada en fets ben reals

El 23 de setembre de 1874 (la nit del 22), en Pau Farré i Majoral, “Cacauero”, veí de Tàrrega, va salvar 45 persones (font: historiador Segarra i Malla) de morir ofegades durant la rubinada de Santa Tecla, que va inundar la part més baixa del barri antic de la cuitat. Aquesta no era la primera rubinada que es coneixia del riu d’Ondara, d’altres ja havien causat estralls els anys 1345, 1644, 1783 i 1842, i les que seguiren el 1876, 1892 i 1906, però la de l’any 1874 seria la més mortífera que mai hauria conegut la població.

L’aigua baixava riu avall amb una força inusitada d’uns 29 km/h, emportant-se tot el que es trobava al seu pas, un pont i 14 molins. Però la gran catàstrofe encara havia d’arribar, i ho va fer en forma de tromba d’aigua sense control, que va empènyer arbres, construccions, persones i animals. La fèrtil plana de l’Ondara queda convertida en un lloc erm ple de llots, pedres i soques mortes; el ric i antic sistema de reg quedà destruït i l’horta tota negada. L’aigua sobrepassà la muralla i s’escolà carrers amunt, inundant les places i els carrerons estrets que es trobaven sota el carrer Major. L’aigua va arribar fins i tot a la mateixa plaça de Sant Antoni. L’antic call jueu, ja inundat el 1345 i destruïda la sinagoga, tornava sofrir els estralls de les inclemències meteorològiques. Nombroses plaques, situades al segon pis de les cases que baixen perpendicularment al riu, testimonien encara avui el nivell que assolí la riuada, una autèntica catàstrofe local, que va emportar-se 250 cases, part de la via fèrria i quatre fàbriques.

“No hi ha Urgell sense flagell”, resa la dita popular i, en aquest cas, el refrany fou altre cop cert. Bona part de la comarca sofrí també la força de l’aigua, de la mateixa manera que algunes comarques de Tarragona i Lleida, amb el desbordament dels rius Corb, Gaià o Francolí. Però va ser a l’Urgell on la força de l’aigua va ser més mortífera i calamitosa, ja que es va emportar 564 cases i 293 persones. I a Tàrrega, la tempesta es va acarnissar de la pitjor manera, i va deixar per sempre en la memòria col·lectiva, la rubinada de la destrucció, la rubinada de Santa Tecla.

Tal com va fer l’historiador local Segarra i Malla, és de justícia recordar avui aquests grans personatges populars targarins com el Cacauero, i retre’ls l’homenatge que es mereixen, perquè són un exemple per a tots nosaltres i per a les futures generacions.

Afegim una nota de premsa de la Nova Tàrrega de 03/09/1949, que també ens parla del Cacauero i la seva heroicitat: “…Pablo Farrés Mayoral, conocido por el «Cacauero». Estampa tarregense por sí mismo […]. En todo caso de necesidad o calamidad pública allí estaba el «Cacauero». El solo con su decisión y arrojo salvó la vida de más de veinte personas en la lóbrega noche del 23 de septiembre de 1874 , según nos describe el venerable don José Salvador Burló en su reseña monográfica de la famosa «Robina de Santa Tecla».”

I acabem amb una notícia excepcional del mateix dia, publicada a la Nova Tàrrega del 29/10/1949: “Un jornalero anónimo que habitaba una tanto despreocupado, solía decir: «A mi, quan sia mort, una robina se me’n porti». Habiendo fallecido, citaba en su casa de cuerpo presente la noche del 22 al 23 de septiembre de 1874. Todos sabemos lo que fue la «Robina de Santa Tecla». No dejó rastro ni de la casa ni del cadáver, que, como tantos otros, debe descansar en el cementerio de Anglesola.”

Fonts

SEGARRA I MALLA, Josep Maria: Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions III (segles XVIII-XX), pàg. 193-198. Ajuntament de Tàrrega, 2005.

PETIT I MIRET, Montserrat: Carrers i Places de la Tàrrega Medieval fins avui /1982/.Quaderns de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, 1986.

DIVERSOS AUTORS. La Rubinada de Santa Tecla a Tàrrega (23 de setembre de 1874). URTX, 2013.

Vídeos i fotos del Cacauero i la Rubinada: